Ja estem a dijous i ja tenim aquí amb nosaltres a la Mar.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Com estàs? Guapíssima.
Estic guapíssima, sí, clar.
M'ha passat la setmana, porto des d'ahir dient-ho,
però és que és veritat, m'ha passat la setmana volant.
Ja comença els dilluns, m'ha passat la setmana volant.
No em facis riure, que estic refredada.
I costa una mica.
Perquè a tu et falta un cialó de xartrés.
Per calentar la gola, per calentar la gola.
No, però com fa un cafè a llet?
Ja t'ho dic, ara que avui no m'he pres el cafè...
Perquè jo t'he preguntat, perdona.
No, no, no, ara és el moment.
Què n'has de dir d'aquestes fabuloses galetes que t'he portat?
No, no, estan boníssimes.
Estan delicioses.
No se'n les has comprat, però després m'ho has de dir.
Doncs les he fet jo, les he fet jo.
Què dius?
Sí, les he fet jo, ja que ho sentis.
I amb aquest safatet i tot això...
La safata no l'he fet jo, la safata l'he comprat amb un xino.
No, perquè m'ho has portat així molt ben fet.
Perquè sempre la presentació és molt important.
Ets una crac.
No, no, quan s'ha fet les coses bones, s'ha fet bé.
Tu pensa que si els Ferrero Rocher anessin embolicats amb paper de vàter,
la gent no se'ls menjaria tan a gust.
Home, se'n menjaria perquè està molt bo.
A veure, no ens enganyem.
Però la imatge fa molt.
Les galetes les he fet jo.
I no has volgut que fèiem perquè tu no has volgut.
Home, és que m'estava jo aquí...
Has vist que ha agafat dos o tres d'una tongada, eh?
I a més que te n'has guardat el bolso, ho he de dir.
Sí, ho he de dir.
I a més a més amb paper.
Embolicada és amb paper.
Embolicada.
Amb paper de netejar.
Bé, anem per feina.
Vinga, sí.
Perquè, espera, a veure.
Què?
Posem-nos en situació.
Vinga.
Avui és dijous.
Sí.
Això és manà-manà.
Sí, sí, sí.
Benvinguts.
Què t'assembla aquesta cançó?
T'ho juro que la vaig sentir l'altre dia al cotxe de la Sílvia
i quan va començar vaig pensar
Ostres, una versió de Polís.
No, no, que és el Bruno Mal.
No, no, no, no.
Sabeu que ella em taladra amb aquest senyor?
Doncs mira, aquesta cançó m'ha entrat fons.
M'ha entrat molt a dins.
Ja ho veuràs després, més endavant, ja ho veuràs com s'anima
i li canvia el color, eh?
Un moment, mira, ja no puc estar quieta, ja vaig movent les cel·lulitis.
M'ha entrat m'ha entrat fons.
M'ha entrat fons.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bé.
Bé, anem per feina.
Vinga, què?
Comencem parlant del bustamante.
Bustamante, eh?
Sí.
Aquell xico que deia...
No.
Este, este.
Sí, sí, l'has clavat, Sílvia.
L'has clavat.
Sí? És aquesta?
És aquesta.
Ah, molt bé, molt bé.
Jo feia l'avançadilla.
I a la del covarde, covarde, covarde.
No, però en sèrio, ell sí que en sap.
De què?
De cuidar les fans.
Ah.
No, d'altres coses no sé si sap o no sap.
Però sí que sap.
Ha volgut tenir un detall amb 100 dels seus seguidors,
que es diu aviat.
100.
Els ha convidat, va fer un concurs,
en què havien de mostrar els seus coneixements
sobre la seva discografia artística,
que és, en el poc temps que fa acabar pel món, és extensa.
Deu-n'hi-do, sí.
I a través del Twitter.
I van haver 100 guanyadors
que van aconseguir un sopar amb ell
i un concert privat.
Que guapo, no?
És a dir, que ell es va reunir amb 100 fans,
van sopar tots junts
i va fer un concert per ells sols.
Que xulo.
Això és un molt bon detall.
Clar.
I a més a més, una promoció bastant maca, no?
De cara als seus fans.
Exacte.
I a més, una manera també de mimar-los,
que sap que encara,
si ja els tenia entregats,
ara els tindrà encara més.
Clar, i els hi ensenya la versió més humana d'ell mateix.
Clar.
En un primer moment,
inclús hi havia d'anar la seva senyora en aquest sopar,
però a última hora es veu que la filla
que tenen en conjunt...
Perquè, clar, han de tenir en conjunt la filla.
Clar, clar.
En comú.
En comú, sí.
Es veu que havia estat una mica així...
Abans, les criatures són el que tenen.
I ella no hi va poder anar al sopar,
però ell s'hi va assistir,
va sopar i va mostrar que és una persona,
segons diuen els fans,
una persona amb els peus en terra,
una persona molt normal i molt d'anar per casa.
I els hi va fer un concert professional,
però els hi va ensenyar aquella faceta
que potser alguns recordem de quan Operación Triunfo, no?
Que veiem aquell noi emocionat
pel que li estava passant en la vida.
No, ara estava intentant recordar
com es deia el seu poble,
perquè era aquells també...
Sant Vicente de la Barquera.
Exacte, exacte, exacte.
Estava buscant i me sortien els de la barca,
però no me'n recordo.
Però el Calderón.
No me'n sortia la barca.
Sant Vicente de la Barquera.
Doncs jo trobo que està molt bé
i que més d'un hauria de prendre nota.
Sí, estava jo pensant ara mateix,
en veu alta també,
Carlos Gonyi, el revólver,
per exemple.
Sí, sí, que per exemple.
Sílvia.
hauríem de fer mèrits
i guanyar-nos un viatge a Madrid.
El proper disco de revólver barra.
Carlos Gonyi estarà gravat en directe
a la discoteca Joia Slava a Madrid.
Oh, quin dia?
Quin dia s'ha sap?
No, perquè com que no hi podràs anar...
Bé, tu no sé, jo sí que no sé que no podré anar.
No, no, ni jo tampoc, ni jo tampoc.
Però bé, que val la pena, val la pena.
Jo m'agradaria anar a Madrid.
La discoteca en si és espectacular,
és entranyable, és un antic teatre.
Per tant, la discoteca dona molt de sí.
i un concert en el qual es grava un disco...
Sempre, sempre va, ve de gust, no?
Tot i que encara estic esperant...
En un que recordes una gira de revólver
en la qual gravava un disc en directe,
va tocar al Metropol,
i jo encara estic esperant sentir en aquell disco
la meva veu cantant.
o alguna de les cançons que van sortir a Metropol,
que aquesta també és una altra,
que jo crec que...
Bueno, no devíem ser un públic molt agraït.
M'has entregat, m'has entregat.
Perquè no, després a darrere,
la careta posava els llocs on s'havia gravat i tal,
i Tarragona no era un d'aquests.
Sabeu que no vam donar la nota, eh?
No, no, no.
Però a la propera, Tarragoni, ens crideu més.
A veure si aneu les cançons aprengudes.
Aprengudes.
Aprengudes.
Aprengudes.
No, apreses no, aprengudes.
Aprengudes.
Ets de les meves, tu també.
Que bé i que bo és inventar-se paraules, eh?
Sí, sí.
A més, te quedes tan ample.
Dius-la, dius.
I quedes tan...
I això no sé, des de qui no m'entengui, d'esto.
I puto.
I qui no m'entengui, tu, que es busqui la vida.
Home, és que de veritat.
Que agafi el diccionari.
Que percep.
Sílvia, paraules, paraules, Sílvia.
Ara, cada any o cada equis temps,
inclouen paraules noves al diccionari de la Real Academia de la Lengua Espanyola.
Doncs escolta'm, aquesta pot ser una de les...
Real Academia de la Lengua Catalana.
Ara, potser, potser sona estranya,
per jo dir, ai, és la primera vegada que l'esconto.
Pumpeu Fabra em sentís.
Però a partir d'allà, a partir d'allà...
Sí, pumpeu Fabra em sentís.
Ai, però bé.
Per cert, que hem dit revolve, però ja podíem haver dit Rosana,
podíem haver dit Alejandro Sanz.
Alejandro Sanz a mi, no.
Jason Maran, podíem haver dit...
No, ja podíem continuar.
Para'm, dona, para'm.
Saps què, Sílvia?
Parlem de l'Alice Lohan.
Borratxo!
Bueno, seria borratxa en aquest cas,
perquè la xica pobra, els seus antecedents...
No, no, però et sorprendrà.
Què?
Perquè aquesta vegada, només aquesta vegada,
la notícia no va d'alcoholisme.
Doncs atreig la cançó, no?
Sí, treu-la de cop.
Però me la pots posar de fons,
perquè té problemes.
La xica té...
Borratxo!
¿Otra vegada?
No, no, borratxa.
Que no, que no.
Ui, c'est moi.
Ui, c'est moi.
És que és él.
Ah, és que és él.
És altra cosa.
És altra cosa.
A veure, el problema aquesta vegada és
que tu pots triar els amics,
però no pots triar-t'uns pares.
Oh.
L'Alice Lohan no té un pare, té un enemic.
A més a més, l'enemic en casa.
L'enemic en casa.
Que sona això a pel·lícula, eh?
Sona a pel·lícula.
El senyor Michael Lohan,
pare de Lince,
acaba de descobrir a la premsa
que l'actriu té problemes...
No té problemes per pagar les seves factures.
Clar, els dos pensàvem, no pot ser això.
Doncs sí, sí.
Es veu que ha comentat que la seva filla
s'està, ojo, eh?
Prostituint...
Què dius!
...amb homes rics
i que la seva mare, Dina,
és la seva xula.
Ala, ala, que xula la mama, eh?
De moment, de moment sembla que...
Sí, que xula.
De moment sembla que la Lince
està fent de florero.
És a dir, fa de nena de companyia.
De moment, això,
per joves milionaris
que la volen llogir
com una atractiva acompanyant.
Recordem
que la setmana passada
vam dir que havia cobrat
600.000 dòlars
per acompanyar
amb un àrab
famós
a Londres
que havia llogat
mitj hotel
i havia convidat
a la Pamela Anderson.
Sí, sí, que ho vam comentar
que a més a més
que una de les peixes
que m'has dit...
És que ha cobrat
per anar a aquesta festa.
Que vam dir, home,
que trist que és
que hagis de pagar els que, teòricament,
són els teus amics
per venir a una festa.
Doncs mira,
brembar la història, eh?
Justament.
És a dir,
que elles, diguéssim,
que cobra per fer
acte de presència
en algunes festes.
I el seu pare
això ho ha pres
com una prostitució
de luxe.
Home,
si després van
segons en què,
no ho sé.
Si només se dediquen
a anar a les festes,
cap a casa, sí.
Però, bueno,
aquesta setmana
ha sigut notícia
per a diverses coses,
l'Incelo.
Més coses,
pobra xica, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno,
son pare està a punt,
a punt, a punt
de treure un llibre
de les seves memòries.
Ah, ah, ah.
Anar a judici
perquè l'Incelo
lògicament
el denunciarà
per aquests comentaris.
Segur.
Però, a més a més,
ella està acusada,
entre d'altres coses,
de robar
una joia
d'Elisabeth Taylor
que es va fer servir
a la pel·lícula
d'Elise Dick.
ella, recordem
que era la protagonista
que fa d'Elisabeth Taylor
en aquella pel·lícula
i porta
en unes de les escenes
un braçalet autèntic
de l'actriu.
Sí.
Que es diu
que va intentar
reemplaçar-lo
per un de fals.
És a dir,
que es va quedar
l'autèntic
i va tornar
un...
Jo crec que no la van entendre.
Aquesta xica diu
millor posem aquest
per si passa qualsevol cosa.
I aquest ja el guardo.
No fos cas
que algú el vulgui perdre.
Clar, jo el guardo
i en el moment
que me'l reclameu
jo els torno.
El que passa
que no va haver aquesta segona part.
Jo, que soc xafardera de mena,
entres a Google
i poses
Lindsay Lohan Problemes
i bueno,
tot surten.
Pobre xica.
Tot surten de problemes.
I un altre que m'ha fet
molta gràcia.
Un altre és
que hi ha una empresa
de decoració
que l'ha denunciat
perquè
no ha arribat a bon port,
però ella
havia de gravar
una sèrie de programes
sobre decoració
de l'hugard.
Anda.
De l'allà, perdó.
Sí, sí, de l'allà.
I
s'havia de rodar
en un apartament
de la seva propietat,
d'acord.
Aleshores,
aquesta empresa de decoració
va posar
un terra nou
i va omplir
de mobles
aquest pis
en el qual
ella ens havia d'ensenyar
quina era la millor manera
de decorar
segons quines habitacions
de cada casa.
Bé,
doncs,
resulta que al final
es va fer un programa pilot
i allò no va arribar a cap port
i el programa
no s'ha fet
quan l'empresa
ha anat a recuperar
aquells mobles
d'aquell pis.
Ja no hi eren?
Ja no hi eren.
Els ha venut?
No ho sé.
Els ha venut,
aquesta xica?
Sí, els ha venut,
no ho sé,
que li passa
a pobra Lindsay Lohan
és que li creixen
els nanos
que és una canya, eh?
Jo no sé
si és que la xiqueta
té mala sort,
si és que la xiqueta
és llesta
però no tant
o si és que
com que és la Lindsay Lohan
la podem acusar
del que sigui
que també podria ser.
Home, també,
que ha entrat
en un cercle viciós
de qual cosa
la pobra xica
qualsevol cosa
que faci
o que no arribi a fer
o que no arribi a fer.
Saps què?
Ho puc fer jo
i li dic
que ha sigut ella i tira.
No, però aleshores
allò que dius,
mira, el secretari de torn
que li pregunta
a lincei
què fem amb aquests mobles?
Doncs mira,
encarregat tu
que no ho sé.
Fes el que vulguis.
Fes el que vulguis.
Què vull?
Quedar-me'ls jo.
Total, pagar-la ella.
Doncs justa.
Pues eso.
Pues eso que es poseído.
Exacte.
La setmana passada
parlàvem d'un baby boom
del 2013
exacte, de famosos.
I jo vaig equivocar
la travessa
perquè jo vaig dir
que primer seria Shakira
i no, no, no, no va ser.
La primera va ser
Romina Beluzio
que és la nòvia d'Uti.
Anda.
El dia 11 de gener
va donar llum
a Enzo
que és el primer fill d'ella
el tercer fill per ell
i ell ho va confirmar a Twitter
dient que tant
la seva parella
com el bebè
es trobaven perfectament.
Doncs me l'alegro molt.
Per tant, ja tenim
el primer nadó famós
d'Espanya al món.
Sí.
Ja anem esborrant
el calendari
festetes d'aquestes.
tindrem de cara
a l'any vinent
el primer aniversari
del primer dent
de...
No, tampoc no cal.
Tu creus que...
No, perquè Uti
ha venut moltes coses
però mai ha venut els seus fills.
Això és veritat.
Ha venut totes les nòvies
que ha tingut.
Ha venut...
És veritat
totes les vacances
totes les vacances
d'Eivissa
les ha venut
però mai ha venut
res els seus fills.
Això és encomiable
dintre del que cal.
Però no és
l'únic nen famós.
Quin és
l'altre nen famós?
Tres?
Tres?
Quatre?
No, només un.
Cinco!
Però per l'amor de Dios
això què és?
Pepi?
Pepe?
Que munt de gent per aquí, eh?
Per l'amor de Déu.
A veure, Mònica Cruz.
Vinga.
Explica en el seu blog
entre comites
es diu així
Miluc Interior
en el país
alguns punts
sobre el seu embaràs.
L'actriu confirma
que
vol portar
d'una manera natural
el seu embaràs
i que per tant explica
que ha hagut de triar
la inseminació artificial
perquè
així
talla els rumors
i talla
que l'abasallin
pel carrer
preguntant-li
qui és
el pare.
Ara m'imagino
entrar-se en un cercle
també viciós
de
a veure qui és
d'investigacions
innecessàries
almenys per ella
perquè no vols saber.
I te l'adrà tot el seu entorn
pensant que cada noi
que l'acompanya
podria ser el pare
de son fill.
A veure,
hi ha dues versions.
Hi ha la versió de
vale, ens ho creiem
perfecta,
molt valenta,
una dona sola
que vol tenir
un fill
i per tant
mira,
ha recorregut
en aquesta opció
o l'opció
de
ho està dient
perquè
ningú li pregunti més
perquè en realitat
si sap qui és
el pare de la criatura
i no ens el vol dir.
Bueno.
Home, jo tiraria
per la segona.
Exacte.
Coneixent com coneixem
a Mònica,
a la família Cruz
que ha desmentit
embarassos
rotuns
quan després
han sigut panxes
com a...
És que l'embaràs
és una cosa
que no pots dir
que no.
No la pots amagar
molt de temps.
No, exacte.
A la llarga surt
i després els números
són els que sonen.
És com l'acné,
vull dir,
vulguis o no
es veu,
es veu.
El tindràs,
el tindràs.
I el pots maquillar
però sempre es veu.
I parlant d'embarassos,
que bonic,
que bonic,
a més que m'he quedat
paradíssima.
A més m'ha agradat,
sé que és una cosa
que m'ho havies explicat
tota la setmana passada.
Et fixes que aquest programa
segueix
de la setmana passada.
Sí, sí, és veritat.
Dèiem que
havíem canviat
les bodes bautizos
i comuniones
per baby showers
perquè hi havia
molts famosos
que portarien
els seus fills
al món aquest any.
Bé,
jo vaig perdre,
ja et dic,
la travessa de la Quiniela
perquè vaig dir
que Shakira seria la primera.
Encara no ha parit,
tot i que
hi ha gent
que ha posat a internet
que ahir la nit
va ser ingressada
o va acudir a urgències
o alguna cosa així.
Va córrer la veu
de que hi ha...
Sí, però hi havia
alguna fotografia d'ella
sortint d'un hospital
o entrant,
però tampoc no tinc clar
que sigui certa,
ja t'ho dic ara.
La qüestió és que han organitzat
un baby shower
global i solidari,
com no podia ser
d'una altra manera,
amb UNICEF.
I a més a més,
ells han gravat un vídeo
que ara sentirem,
que l'han exposat
al món sencer
dient que
en lloc de regalar
regals
pel seu bebè
que desitgen
que tots aquests regals
vagin dirigits
en manera
de monetari
a bebès
que pateixen
pobresa extrema.
Amb aquests diners,
en comptes de comprar
roba i bolquers
pel son fill,
que no li faran falta,
compraran
alimentació
i medicaments
per tots els nens
que puguin
i que realment
ho necessiten.
Salvim,
sentim l'àudio,
que està directament
baixat d'internet,
però que et dona
una visió
de que potser...
Jo, clar,
a Piqué no el coneixia,
a Shakira sí que la coneixia
com una persona
molt, molt solidària
i això és una manera
com una altra
de demostrar
el desinterès
cap a ella mateixa
i la preocupació
pels nens del món.
Hola a tots.
Hola.
Com ja saben,
estem pròxims
a recibir la llegada
de nuestro primer hijo
i per celebrarlo
hem organitzat
un Baby Shower global
en la associació
con UNICE,
a través del qual,
en lloc de recibir regalos
per al nostre bebé
com en un Baby Shower
tradicional,
deseamos apoyar
a bebès que viven
en condicions
de pobreza extrema
en el món.
Gràcies a ustedes
recibirán ajudes
tales como
paquetes
de comidas terapèuticas,
vacunas
y sales rehidratantes
que podrán salvar
la vida
de cientos de miles
de bebés
en todo el mundo.
Así que desde ya,
gracias
y estamos muy,
muy felices
de saber
que contamos
con su apoyo.
Molt bé,
xapó per ells,
xapó, xapó per ells.
Poder salvar la vida.
El que diíem abans
amb els concerts
també solidaris.
Exacte.
No, pues,
concerts també...
En aquest cas,
Baby Shower solidari.
Exacte.
Està molt bé,
perquè és el que comentàvem,
vull dir,
no ens enganyem,
en aquesta caricatura
no li faltarà de res.
No, no, no.
Per tant,
la tarta de bolquers
que li puguis regalar a tu
o els quilos de crema
per hidratació del cul
que li puguis regalar
a la iaia no sé què.
En canvi,
hi ha milers de nens al món
que necessiten tranquil·lament
un got d'aigua.
Sí, sí,
i no fa falta més.
I no fa falta més.
Per evitar la deshidratació.
O un petit plat d'arròs.
Exacte.
Aigua potable.
Per poder tenir la panxa plena.
Aigua potable.
I d'aquesta manera
s'ajuda
en el seu petit gra de sorra
ajudarà a tot un desert de nens.
Per això,
que estan buscant la notícia
aquella i feia un kit-kat, eh?
Sí.
La notícia aquella
de la Whitney Houston
i és bo que vaig llançar
la paperera a la revista.
Lo siento.
Ara no sé
de què m'estàs parlant, Sílvia.
Sí, que et vaig dir
aquella notícia
de la Whitney Houston
i tal i qual,
que va sortir.
No, Sílvia,
no sé de què m'estàs parlant.
Ma,
què?
No ho pagues de cara.
A veure, a veure.
A veure,
t'ho vaig comentar que...
Hem de començar una altra vegada.
Hola, Sílvia, què tal?
Hola, Mar.
Què m'has fet l'altre dia?
Te recordes la notícia
de la setmana passada
que et vaig comentar
de la Whitney Houston
quan vas parlar tu
de la Amy Winehouse?
No.
Sí.
No me'n recordo.
Perquè jo tinc memòria de peix.
Memòria, tu...
Què passava?
Que resulta que havia sortit
un detectiu privat
que deia que...
Ara, ara, ara.
Doncs ell en sà la revista.
És el que té.
I ja no podem fer
sols quines coses.
És el que té.
Bueno, jo et recomano
que no cal que guardis revistes.
No.
Les utilitzes
per embolicar
els bocats de tots fills.
Justet, per llegir-les
i després a la...
I ja està.
A la brossa.
Per encendre les tusses de llenya.
A reciclatge, a reciclatge.
Anem a aniversaris.
A veure, qui fa anys
aquesta setmana?
A veure, a veure.
Perquè és estrany
que no hi hagi alguna setmana
que n'hi hagi ningú, eh?
Home, claro.
Tothom.
No, però entenem
que algunes vegades dius
ostres, com faig això
de neteja?
No, el problema és que n'hi ha molts
però alguns, a veure,
així de clar, no m'interessen.
Ah, ara.
Aquests m'interessen més o menys
però són de l'elenco
de gentussa
perquè nosaltres parlem.
De l'elenco.
Claro.
Tenim el Cayetano Rivera
que en fa 36.
Ah.
Jo n'hi posava més
però bueno, 36.
Ell sabrà, ell sabrà
els anys que té.
El Toni Cantó,
molt ben conservat
que en fa 48.
Home, home.
Superben conservat.
Sí, sí.
A la Kate Moss,
sí.
Todas las rubias
se hacen viejas,
39.
Com les llença, eh?
Todas las rubias
se hacen viejas.
Ala, la primera
y la frente
never llegar, eh?
Les morenes també
però la Kate Moss
es rubia.
De diferente manera,
de diferente manera.
El Kevin Costner
de Jesús,
58.
Kevin Costner.
58,
no crec que en té més.
58.
58, sí.
58 són pocs
pel Kevin Costner.
Sí, a més a més
desde Los Lobos
que hi va bailando
i l'Ander Wall
i...
Ui, l'Ander Wall
va ser la pífio més pífio
del món del cinema, eh?
Però jo crec que es van
equivocar, eh?
Amb aquesta pel·lícula.
O l'equivocar ell,
que és el que la produïa
i la dirigia.
No, però jo crec que
no estaven preparats
per aquella pel·lícula.
Ah, bueno,
l'hem de veure ara,
20 anys després.
O 30, eh?
Espera't, espera't,
que encara la trobarem, eh?
Encara la trobarem.
I per acabar,
bueno, també hi ha la Michelle Obama,
però bueno, tampoc no.
Ah, també, felicitem la primera demà.
49, 49.
I tenim l'Unda Garín,
que també fa 45,
però que no parlem d'ell,
perquè tampoc no ens interessa.
No, no, no, no.
Ja prou feina tenim.
I per acabar,
la Rosa López,
àlies Rosa d'Espanya,
que en fa 32
i des d'acabar amb el cabell a l'afro
fa cançons,
el rotllo disco que enganxen.
Sí.
Sí, podríem acabar amb ella.
Bueno, si l'ordinador vols, sí.
A veure, no podem...
Sí, sí, sí.
No és que acabem amb ella, no?
Que ella duri molts anys, a veure.
que podíem acabar el programa d'avui
sentint-la amb ella que fa aniversaris.
Jo volia, ja feia temps
que havia començat a sonar la música
per no haver-hi que no, que no.
I jo anava donant els llargues.
Veus?
No hem dit res, Marc, però...
De què?
Ah, bueno, clar,
perquè tenim...
Home, home.
Avui sí,
un gran aplaudiment, si us plau,
perquè tenim amb nosaltres
el fantàstic Convidat de Pedra.
Convidat de Pedra.
Vol dir alguna cosa?
Bona tarda.
Ah, bona tarda.
Ha sonat a Pedra,
fins i tot,
perquè ha sonat així com a Llunya.
Ha sonat de Llunya,
perquè és una pedra llunyana.
Clar,
com a los tacones,
les canes.
Però no porta talons.
No, no, no.
Bueno, a veure,
acabem.
Vinga.
Acabem-ho perquè avui,
ja ho dèiem,
és dijous,
per tant,
molt bon cap de setmana.
Ens sentim la setmana que ve.
Sí?
Sí, o sí.
O sí, no?
Sí, o sí.
No hi ha alternativa.
No hi ha alternativa.
Estem incrustades,
estem incrustades.
No ens moveran.
Ella és la mujer de los jueves,
la Mar.
Jo soy.
Que diu, soy una mujer.
Jo soy la dijous woman.
La dijous woman.
Gràcies, ma.
Gràcies a tu, Sílvia.
Adéu-siau.
Veig, garoletes.
Vinga.
Ara, ara,
guarda'm aquesta,
guarda'm aquesta.
Tu, comitant de pedra,
no l'agafis.
Aquesta és la meva,
aquesta és la meva, eh?
És la Sílvia.
Home,
per l'amor de Déu.
L'amor de Déu.
Es una mujer que sueña con su libertad.
Y quiero amar, quiero besar,
vivir mi nueva vida y despertar.
Ahora lo sé,
es tiempo de dejarte atrás.
Es tiempo de echar a vos.
Bueno, pues aquí está la disco,
llama al DJ y dice,
cool, se acercará a ti.
Rosa,
diosa,
qué bueno decirte,
ponle un poco de sabor aquí.
Y es así,
vamos a incendiar la pista
y saca la lista de amigas
para este,
por ti,
para ti,
para mí,
lo vamos a romper contigo,
Rosa.
Soy una mujer que sueña con su libertad.
Y quiero amar, quiero besar,
vivir mi nueva vida y despertar.
Ahora lo sé,
Es tiempo de dejarte atrás,
es tiempo de echar a volar.
Es tiempo de echar a volar.
Es una mujer
y quiero libertad.
Una mujer
y quiero disfrutar.
Y quiero disfrutar.
Una mujer
que sueña con su libertad.
y quiero dormir,
su libertad.
y soy una mujer.
¡Soy una mujer!