I després de la presentació sabem que avisem ràpidament a la nostra companya Mar Pérez
perquè arribi, es segui i li doni temps a acabar de fer un petit glob al cafè.
Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
He fet la descripció bàsica, eh?
Sí, perquè entro que semblo el coyote, tu.
No, el corregaminos, el corregaminos.
El coyote, el corregaminos, ets tu.
No, no, no.
Tot això és perquè a mi em perd la llengua, ja ho saps.
I estic aquí fora amb els companys de Tarragona Ràdio, xarra que t'axarra, i se m'envalora.
És clar, no et deixen, no et deixen.
Jo veig que ja la Sílvia treu el cap pel vidre així com desesperada i clar, jo corro.
Jo corro, mar.
Jo corro, corro.
A més, tampoc et deixo massa la cintoria, que la podia deixar una miqueta més, no?
Sí, de fons.
Ah, bueno.
No, jo dic que a l'hora que tu puguis arribar, seure tranquil·lament, respirar.
Però t'agrada fer-me patir.
T'agrada fer-me patir.
No, que no és veritat, dona.
Tu vols que algun dia se m'atrevessi la galeta?
No.
I què tal, què t'assemblen avui?
Molt bones.
Són del dia, eh?
Sílvia.
Avui...
Són del dia que les vam fer, però estan molt bones.
No, no, no, avui m'he portat, eh?
Molt bé, molt bé.
Perquè saps que l'altre dia vam comentar el que vam comentar.
Perquè les coses s'han de dir.
Quan les coses són, són.
No, vaig agafar la indirecta, Mar.
Ah.
Vaig agafar la indirecta.
No, no, veig que avui has agafat els apunts i tot està perfecte.
Sí, bien, per mi.
Ara que ja sabem que la Sílvia ha portat galotones ben fetes,
boniquetes de beure i boníssimes de menjar,
podríem començar.
Sí.
Perquè ens agradi o no?
Sí.
Això és manar, manar.
Sí.
Benvinguts.
Bienvenidos.
Bienvenidos.
I, Mar, tu saps que havíem quedat amb una cançó de principi.
Sí.
Però és que acabo de rebre una notícia com aquell que diu...
Sí.
I he pensat, doncs, li posaré la Mar,
que hi ha un grup que crec que t'agrada.
Sí.
Que ha tret un nou disc.
Ah.
Amb unes noves remescles d'aquestes que es fan ara.
Ah.
I que...
Que podíem sentir una miqueta, no?
A veure, que ens sorprens.
Jo te la poso, tu l'escoltes i després ja me dius el què, eh?
A veure si la reconec.
Vinga.
And more.
And more.
And more.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
Conmigo lo que quieras, nena.
Sabes que te pertenezco, nena.
Cada poro de mi piel es tuyo.
Haz conmigo lo que quieras, nena.
Fede ya tus tentaciones, reina.
Vamos a volvernos locos, nena.
Vamos a subir al cielo juntos.
Haz conmigo lo que quieras, nena.
Pero no hay ojo.
Cabalgando en la pasión.
Vuelvo ritual, ritual, ritual.
Cabalgando en la pasión.
Deseo más y más.
Deseo más y más.
Deseo más y más.
Vamos, nena, hasta el final.
Deseo más y más.
Deseo más y más.
Sí, sí.
Más y más, te poso més, més.
Sí, sí, sí.
Si vols, te poso una altra, que tenim per aquí.
Qué bo, qué bo, qué bo.
No l'havia sentit, t'ho juro.
No, no, no, no.
Que tenim ja en marxa una altra vegada amb un nou treball escogràfic que la gent de la Unión.
Genial.
Que es diu hipgnosis.
Hipgnosis.
Hipgnosis?
No, no, amb una hipgnosis.
Hipgnosis.
Hipgnosis.
Bueno, primer hem d'aprendre a pronunciar el nom del treball i després sentir-lo.
Ja mirarem el que...
Ja m'agrada, eh?
Diuen, les formes canvien, l'essència permanece.
Sí, la frase és molt d'anunci de, no sé, de licor o de cosa anyeja, que és el que són ja en el fons del cap.
Ja tenen una edat, eh?
Sí, però molen.
Bueno, a mi, en el meu cas, ja saps que no soc objectiva.
Ja ho sé, ja ho sé.
Soc unionista, soc unionista.
A veure si te trobo una altra, a veure aquesta.
Ai, que creus la mateixa, no?
És que hi ha dos cicles...
Hi ha dues versions de la mateixa cançó.
Pot ser, pot ser que sigui així, eh?
Molt bé, molt ben remasteritzada, eh?
Sí, que t'ho hem sentit sense ara.
Sí, sí, no?
No, no, però sí, et sol·licito.
M'encanta, primer, que t'enviguin aquestes coses.
Fantàstic.
Perquè això vol dir que la gent se'n recorda de tu i compta.
Gràcies.
I m'encanta, encara més, que te'n recordis de mi quan ho reps i diguis, va, ho guardo perquè això a la mar li mola.
Sí, sí, sí, que mola, molt.
A més, jo crec que era una d'aquelles, bueno, i és una d'aquelles bandes mítiques.
No he acabat fins al final, una cosa, la Unió, és que no n'hi ha més.
A més, jo recordo, ara que ja estem, mira, recordo un concert de la Unió que tu i jo, jo i tu, què hi havia en aquell concert?
20 persones?
Potser.
Jo crec que és el concert fiasco de la Unió, en el que hem enxelat més perquè era un concert, és que era per mi sola.
És el que t'anava a dir.
Era per mi sola, era jo, una cervesa i la Unió.
I els 15 que hi havia allí se me'n fotien perquè, és que, només eren, no eren ningú, era un concert per naltros soles.
I a més, semblava que ens ho dediqués a algun moment, eh?
De fet, claro, claro, és que allò de me ha mirado, me ha mirado, claro, que te ha mirado, bonita,
perquè si solo somos 15 aquí i uno es el que lleva el foco, te ha mirado, claro, bonita, que te ha mirado.
Però ens ho vam passar molt bé, eh?
Vam xalar com a gitanes, perdó per la paraula.
Quantes batalletes, eh?
És que tenim ja una mica de guerra a les nostres esquenes, eh?
Però bé, fem una cosa, deixem, deixem, deixem, perquè si no ho allargarem i...
Anem per feina, anem per feina.
Després me diràs que sóc jo, eh?
Després me diràs que sóc jo.
T'he demanat, justa, t'he demanat aquesta cançó que no és actual, no és nova.
No.
Però sí, és del Jamie Cullum, que el vam tenir, el vam tenir fa pocs dies per aquí, rebent un premi.
És la setena edició de los números uno de la cadena 100.
Veus, felicitats.
I vam poder veure un elenco boniquet, un elenco boniquet de premiats i després hi havia els guapos de turno que els conviden perquè facin bonic, no?
Són els típics xicos i xiques florero que es posen davant del fotocol i donen glamour a les festes.
Veus.
Direm que premiats, per exemple, al programa La Voz, en l'apartat de televisió, però el que a nosaltres ens interessa són, per exemple, jo què sé, un Alejandro Sanz.
Què me dices?
Un Manolo García.
Hombre, Manolo, Primo.
Un Jamie Cullum.
Que ja l'hem sentit.
Melendi.
També, també.
Ulck Guevara.
Oh, molt bé, molt bé.
Revolver.
Revolver!
Sí.
Carlos Gonyi.
El guardarem pel final.
Sí?
Revolver, ja saps que és sant de la meva devoció, m'he més ben dit.
Home, i de la meva, eh?
Has començat encertant-me de ple la cançó, acabarem amb la que t'he demanat, sisplau, aquesta no me la canvis.
No, aquesta no me la canvis.
Acabarem amb Revolver per celebrar que li han donat un premi.
Ja, mira, ja, si vols, ja ho tenim preparat, també, eh?
També, de fons.
De fons.
Alejandro.
Molt bé, molt bé.
Bueno, va estar bé.
L'Arturo Valls també va rebre premi.
Molt bé.
Els bancs d'aliments, no?
L'organització de bancs d'aliments i el festival de Cap Roig, que ens en alegrem molt per tothom, tu, escolta.
Que està bé, vull dir que és nacional 100%, encara que de tant en tant donin premis d'algú internacional, no?
I molt repartidet, no?
Així que dius que algunes vegades hi ha un cantant determinat que rassa amb tot.
Exacte.
I aquesta vegada hi veus que així és molt equitatiu, no?
Sí, sí, molt de tot.
El millor vídeo per un costat, el millor àlbum per un altre.
I a part això, que són uns premis que no els entreguen un grup de persones en un despatx.
Sí, sí.
Que hi ha una part d'aquests premis que els entreguen als oients de la cadena 100.
Molt bé.
La gent vota, la gent col·labora.
Mare, haurem de fer tu i jo alguna cosa d'aquestes, eh?
Perquè vinguin a Tarragona Ràdio i li entreguem el premi.
T'he pillat, t'he pillat.
El millor guapo de...
Torn-te!
Que venguen los floreros.
Home, també seria bé, no?
Ja.
Home, jo no m'he sentit mai com a xica florero.
Jo soc més macetero.
Perquè sempre hem fet més voltos.
Jo també dels grossos, eh?
Jo, segons quin balcó, ja no m'aguanta, eh?
M'agafa la tos.
Mariah Carey.
Sí?
Otro macetero més que florero.
No, florero, florero.
Sí, sí.
No, no, no, Sílvia, no.
Està fa temps?
No.
Maria Carey, i està malament que ho digui jo, però és que és així.
Ja fa temps que té...
Unes...
Uns toms?
Home, té problemes per trobar la seva talla.
La seva talla anterior.
La talla que té ara ja la veiem, perquè no passa inadvertida.
Però les talles anteriors, ja allò de tornar com quan tenia 20 anys,
doncs no, cada vegada costa més.
Per de repès.
Alguna cosa d'aquestes es va poder comprovar en directe, en rigorós directe,
el passat divendres, quan la cantant, en meitat d'un programa
que hem comentat diverses vegades, Good Morning America,
va literalment rebentar...
Què dius?
...el vestit de versatge que portava.
O sigui, era tan estret, tan estret, tan estret, que va fer prasca, prasca,
que les costures no li van poder aguantar.
És que va explotar.
Què dius?
Clar, la cantant acabava de terminar, d'acabar la seva...
Acabava de cantar, de fer la seva actuació,
que en feia un ús de la llengua, tu.
I, en sorpresa, estava allí la presentadora parlant amb ella,
amb el micròfon i tal,
ella crida...
Oi, ho puc dir jo perquè sóc de Plastalín, eh?
No ho diguis, no ho diguis.
Oh, mi he...
Pintiquiling, pinticiling.
L'espalda de mi vestido ha explotado.
Literalment.
Literalment, clar.
Si t'escarlata, si t'escarlata,
jo li aprieto, jo li aprieto la cintura.
Si t'escarlata...
I, a veure, en directe, en directe,
la modista del programa intentant recauixutar-li,
cosir-li l'esquena d'aquell vestit,
perquè, clar, la donaria preguntant-li com ha estat això,
i què ha passat, que ha sentit, clar,
en aquell moment li anava a preguntar per qualsevol altra cosa,
però el tema del rebenton del vestit
tenia més importància que qualsevol altra cosa.
No, però ara, això és culpa de versatge,
que ella no fa les costures com les feia.
Doncs justament és per això.
Ella no va perdre en cap moment el sentit de l'humor,
s'ho va aprendre amb molta conya,
que és com s'han d'aprendre aquestes coses.
Ni més ni menys.
I després d'adonar-se'n que havia comentat
que havia explotat el vestit i tal i qual,
es va dirigir a la càmera i li va dir
m'encanta donar tela,
però explotó, carinyo.
Que m'encanta el vestit,
que me queda boníssim,
però que no hem de negar que potser no era la meva talla.
El millor és que me vaig passar a l'hora de demanar
una talla 18 quan no utilitzo la 40.
O a lo millor he menjat masses dones aquests dematí.
També podria ser, també podria ser, clar, clar.
És que jo crec, clar, la Maria Carey també té crios, no?
Si no recordo malament.
Sí, sí, sí, sí.
O sigui que el millor allò papilla pa ti, papilla pa mi,
papilla pa mi, papilla pa mi.
El que fem totes les mares,
i sobre un culet i tu menges,
perquè el menjar no s'ha de llençar.
Mai, mai de la vida.
I passa el que passa.
I té dos, però és clar, imagina't.
A dos mans?
A dos mans?
Dos culets, dos culets,
al final li va rebentar el culet del vestit.
És el que té.
És el que té.
Però és allò de dir que les guapes també són humanes.
Clar que sí.
Home, i millor que ho siguin, no?
Sí.
Perquè veus, passen aquestes coses i podem comentar-les, no?
Clar, i se n'en fotem.
Tot i que ella també se n'en va fotre bastant,
és allò que dic.
Té un autosentit de l'humor genial.
Però millor que no s'hagi desesperat, millor dit, eh?
No, no, exacte.
Millor, de la desesperació no és bona.
No és bona per ningú.
No, no, no, no.
Pels que no entenguin de sèries de televisió,
de què és tan concret,
és la banda sonora de Mujeres Desesperades.
Una sèrie que a mi em va flipar.
Jo estava enganxadíssima
en aquell tipus de dones glamoroses,
que no existeixen.
Vull dir, jo crec que fan la sèrie
i després les maten
perquè les dones així no existeixen.
Que jo ho sàpiga,
no conec cap mare treballadora
i que tingui temps de tot allò que tenen aquelles dones.
De poder fer el que fan aquelles dones.
Bé, doncs parlarem d'una d'elles en concret.
potser la que més cobrava en aquella sèrie
i la que més renom ha tingut,
Eva Longoria,
perquè acaba de llicenciar-se en,
ojo,
Estudios Chicanos y Ciencias Políticas.
Que això d'Estudios Chicanos
jo no ho havia sentit en mi vida.
per la Universitat Estatal de Califòrnia.
Vale.
De cop, sí, bueno,
se lo compro.
Estudios Chicanos.
Licenciada, que ja està bé.
Licenciada,
eso le sonaba mucho
hasta las novel·les
que yo acostumaba a ver alguna vegada al migdia, eh.
Ah, que tú también has de cristal.
Ay, mi licenciado, mi licenciado.
Doncs la qüestió és que,
doncs,
està orgullosíssima
perquè ha pogut acabar els seus estudis,
tot i que ell ha comentat
que les últimes setmanes
anaven molt estressada
amb els estudis, els exàmens,
la seva feina
i que no ho veia mai acabar al final.
Veus?
Doncs ja està.
Ja està.
I ara és licenciada.
I la vam poder veure
amb el barret aquell,
llançar-lo a l'aire,
sentir-se orgullosa de ser una licenciada.
Però no és l'única que últimament...
Ah, també, una altra, eh?
Sí, sí, sí.
Com d'hi dix?
És qui...
Treu els seus estudis endavant.
El senyor Ben Affleck
ha rebut el doctorado
en Bellas Artes
a la Universitat de Brown.
Recordem,
per qui no ho sàpiga,
que ell havia començat
a estudiar
a la Universitat de Vermont
una especialització
sobre
assuntos del Medio Oriente.
Però ho va deixar.
Perquè volia ser actor
i li va sortir l'oportunitat
i va començar a estudiar
per ser actor
i, de fet,
li ha funcionat molt millor
que potser
els assuntos del Medio Oriente.
Ah, bé, sí.
Depèn de com.
Al millor hagués agafat
alguna coseta d'aquestes
que està passant.
Una cosa rara.
Sí, sí, sí.
I, doncs bé,
ara ja li han donat
un doctorado a tu
en Bellas Artes.
Para que veas, eh?
Sí, sí, sí.
Que a vegades...
Felicitats, no?
Que quan se faci gran,
home,
si no li donen papers
alguna cosa
haurà de viure,
aquest bon home, no?
Sí,
podrà tenir un currículum maco,
no?
¿Y usted en qué trabajado?
Yo tengo un doctorado.
Yo doctorado y...
¿Y puedo dar...
Clase de doctor?
Clase, no sé,
de doctor tampoco,
pero puedo dar simpóciums,
que queda muy bello,
eso de simpóciums.
Y de bellas artes,
¿no?
Sí, sí, sí.
No sé qué dir-te,
yo no acabo de creure
en todas estas cosas.
Mira, esta chica
es muy bella
y es un arte.
Pase.
Otro jarrón,
es que...
Otro jarrón,
aquesta que son al fons.
Qué bonita.
Home,
li passen un maquillatge
amb ella?
A la Lady Gaga?
A la Lady Gaga,
que fins i tot li dius
és que està guapa,
aquest.
T'anava a dir,
perquè si sonar la maquillada
fa por, eh?
Leona, Leona, Leona.
Sembra de Walking Dead
si no la maquillada
a la xiqueta.
Ho hem de dir així.
Que de benca.
L'Elia podria tornar
als escenaris
de mans d'una
amiga col·laboradora
companya,
com vulguis dir-li.
Ah, aquí.
Recordem que ella
ja fa tres mesos
que estava retirada
dels escenaris
per culpa d'aquell problema
que tenia a les caderes,
a la cirurgia
i a la rehabilitació.
Ai, no és bo, no és bo.
I que ara,
es veu que ja està llesta
per tornar
a actuar en directe
i podria ser
que aparegués
en el concert
de Beyoncé
a Nova York.
S'estan fent
molt amiguetes, no?
Darrerament,
la Beyoncé i ella.
Fa uns anys
que ella,
la Beyoncé va col·laborar
amb ella
per un videoclip
i una cançó
i potser d'aquí
li torna el favor.
A vegades són coses
discogràfiques,
potser elles ni s'aguanten,
però potser li torna el favor
i li diu
què millor manera
de tornar dalt d'un escenari
col·laborant amb mi
amb una cançó.
En els meus concerts
tornes a prendre
el punt
als directes
i a la gent
en calent
damunt de l'escenari
i prens nota
per començar
amb la teva gira.
Acabar,
no començar,
acabar la seva gira
que va deixar paralitzada
degut al problema de cadera.
Doncs mira,
a veure que torni.
Tots els fans
es far volets
vestint-se estrambòticament
com ella.
Tots allà
amb els filets
de la d'ella.
Jo em pregunto,
després d'haver estat
operada
amb aquell problema
de cadera,
la seguirem veient
pujada damunt
d'aquelles sabates
impossibles?
Home,
jo crec que si fa casa
el metge,
que l'hauria de fer casa
al metge.
Faria com la Sara
Jessica Parker
i tornarà a la planeta.
Exacte,
hauria de baixar-se.
Vés amb meus frites,
carinyo.
O es perdanyetes.
O almenys
un mig taló,
una cosa més o menys
raonable.
Mig taló és de iaia,
per demanar-te dir.
Però entenc.
Ho sento per totes
les senyores
que porta en mig taló.
No, però a lo millor
ella ho porta
amb aquests brillants
que estigui així
meig dibuixat,
que sembla que li surti
qualsevol història.
L'hauríeu de veure,
la Sílvia,
ara d'escriure les sabates.
I fa moda, Mar,
fa moda.
Fa moda.
Aquesta setmana parlarem
de Twitter.
De Twitter?
Ah, bé.
Saps que cada setmana
m'agrada parlar
d'alguna notícia
que tingui a veure
amb les xarxes socials.
Parlem amb...
Propietat.
Amb propietat.
I aquesta setmana
ha sigut com...
com una venjança.
De qui?
A veure, t'explico.
Paula Vázquez,
que recordem
que va tenir problemes
perquè va pujar
un tuit
d'una fotografia
en la que sortia
un document
que explicava,
un document mèdic
en el qual hi havia
les seves dades personals.
També ha sigut notícia
perquè algú va penjar
en el Twitter
una llista
amb el seu telèfon
que la mà aixecaven.
Ella mateixa...
És el que t'anava a dir.
Ella mateixa
va tuitejar
el seu telèfon.
O sigui,
en diverses vegades
ella comet errors
que han fet
que el món mundial
sabés coses d'ella
exacte
que potser
ella no voldria.
doncs la sorpresa
la sorpresa és
quan ens trobem
un tuit
d'una foto
d'ella
sentada
a la secció
de perruqueria
de la cadena
La Sexta
i porta
a la mà
l'escaleta
del programa
al que ha d'assistir
i surt
el crono
de temps
que va sortint
en cada moment
i després posa
de tal hora
a tal hora
Paula Vázquez
número de contacto
teléfono
tal, tal, tal, tal
Que dios!
Una trevada!
I ella fa aquella foto
amb els rulos al cap
la xiqueta
amb el sacador
al costat
i ella amb el paper
i el mòbil
clar,
ella fa la foto
surt el mirall
el reflexe d'ella
com dient
estoy en la sexta
vuelvo a trabajo
ahora en la sexta
i clar
aquell número de telèfon
majúscules
a lo bestia
milers
i milers
i milers
de trucades
Que dios!
Una vegada
ella
acaba la entrevista
comenta
al mateix tuit
que
se l'havia tornat
és a dir
és broma
no puedo caer
dos veces
en el mismo error
Però va a caure!
Compré un teléfono
de prepago
solo
para gastaros
esa broma
he recibido
tantos tuits
tantos miles
de tuits
en el rato
en que he estado
en la televisión
que he decidido
que simplemente
era
una manera
u otra
de promocionarme
Que dices!
però si ella
no ho necessita
Bueno
però és a dir
ara se la torno
del mateix
Ja però
és culpa seva
les altres parts
també van ser
una no
però l'altra sí
que va ser
una cosa
d'inconsciència
d'ella
Sí, sí
Ai, ai, ai
Doncs la vaig fer servir
Ara la faig servir
i en promoció
és a dir
ara tothom sabreu
que jo estic a la cesta
que en aquest moment
estic a punt d'entrar
en aquest programa
i dóna-la al tom
al país
Que dius!
Sí, sí, sí
Però no és
l'única famosa
que fa servir
Twitter
Sí
Per explicar-nos
com és la seva vida
També la Shakira
Shakira
saps que és addicte
perquè contínuament
ens està penjant fotos
d'ella
del seu
nòvio marit
Sí, perquè
està en capilla
ja ho saps
no?
Sí
Nòvio marit
del seu fill
el Milan
Doncs aquesta vegada
ens ensenya
amb què juga
el Milan
Són unes joguines
fetes a mà
a casa
Són pilotes de paper
d'alumini
d'estelofant
joguines de llana
ampolles de plàstic
plenes de pedretes
de colorins
Que xulo, no?
La idea és que
el nen
com tots els nens del món
comencin a conèixer
les tractures
i els colors
i ens ensenya
que d'aquesta manera
ecològica
i reciclada
el criu
no necessita
gastar milers
de dòlars
ni d'euros
en joguines
Molt bé, no?
Però clar, jo em pregunto
aquest criu
que té 4 mesos
que és incapaç
d'aixecar
aquella ampolla
prena de pedretes
textures i sons
no sé jo
no sé jo, eh?
Que dolenta
que ets
que no havia caigut
el tema
El nen es diu
Mila
no Einstein
A veure
Algú li hauria de dir
No ens enganyem
Està bé
Està bé
perquè és una manera
d'ensenyar a la gent
que ets humana
i que com qualsevol altra dona
vols incentivar
a tu un fill
i activar-li el cervell
però claro
No ens enganyem
que és molt petitet
per amor de Déu
Jo diria
que encara no
encara prou feina
es deu agafar
a ell
algú amb la mà
Per això
Pobret
4 mesets
tu
Deixem-ho
Deixem-ho
Les electricitats
de la mama
Ai mama
que todavía no puedo
cogerlo
Mama
Que fa goig
que ens ho ensenys
allò
com a bona mare
enamorada
de son fill
i a més a més
encantada de ser mare
ens explica el dia a dia
d'aquesta manera
Molt bé
Doncs res
Shakira
que continuem esperant
el proper tuit
Sí
No hi ha subhasta
aquesta setmana de res?
No
Aquesta setmana
no n'he trobat cap
que m'interessés
de subhasta
Ja estima
Ja estima
perquè tu ja saps que
a mi també m'agrada
abans d'anar als aniversaris
i dic
A veure què subhasta
A veure què hem comprat
Quin demà
Quin demà
Bueno
T'explico
Vinga
Tenim per exemple
el Raimundo Amador
que en fa 54
Ah
Que a mi em semblava
que entendria més
Xiquilla
Xiquilla
Xiquilla
Crec que era una
de les seves frases
preferides
Ah bueno
si t'ho dius
Sí
L'Anna Belén
62
L'Anna Belén
Ei ben operada
Molt bé
Està guapíssima
Perquè s'ha portat
als 40 i pico
i ella es va quedar
Sí
Sí
La passió
La passió
La Quili Minot
que en fa 45
Ah
Eh
Que també
em ve
I torna a estar
Fantàstica
És una de la línia
de la Madonna
No en èxit
perquè sempre ha portat
una línia en ascendent
però molt més reduïda
que la de la Madonna
però que amb l'edat que tenen
segueixen donant canya
segueixen omplint estadis
i segueixen venent
dissos com a boges
Sí, sí, sí
No hi ha més a més
que el que es diu
que estan en el Candelabro
Exacto
La que està en el Candelabro
però colgada
és la tolla Jackson
La tolla
Que ens va caçar
o no sé què
Nena, 57
No, té més
Home, recorda tant
que el que vam comentar
57
Quants tenia el Michael?
I era ella
una de les germanes grans
no ens enganyem
Ai, jo és que ja
Xata, xata
Recorda que fa poquet
que comentaven que el Michael
tindria 50 i...
Però són 57
Tu creus que en té més
de 50
Jo crec que sí
Jo crec que ja està
a la 60
No sé, no sé
Que te quites la tolla
Que te quites
Ai, que el que se quita
Tenim el Clint Eastburg
que en fa 83
Veus?
Raonable
Sí, bé
Perquè a més a més
té un arrugat natural
Clar
Arrugat natural
Sí
Vale
Te lo compro
Tenim el Pablo Alborán
que en fa 24
Ai, el Pablo
Sí, jo sé que tu volies acabar
Volies acabar amb el Pablo Alborán
però t'ho prohibeixo
No, no
Perquè a més
El que vas demanar
és
Explícitament
Sí
Acabar amb Revolver
Vale
Aquesta cançó
em torna boja
que vols que et digui
Ai, t'encendi, eh
Que bonica
A veure, per qui no sàpiga
de què va
Revolver va tenir un accident
en un concert
Va caure
Oh, Carlos
Que paso
I això ha retrasat la seva gira
i la sortida del seu nou disc
Oh
Bé, li van donar un premi
a los números 1 de la cadena 100
Sí
I la Warner
que és la discogràfica que el porta
va aprofitar per dir
que, doncs, aquest accident
li ha suposat una operació
que ha acabat amb dos claus
amb un colze
Déu-n'hi-do
I una sèrie de danys
als canells i als genolls
que li impossibiliten
a tocar la guitarra
i a cantar
de moment
Per tant
la gira es retrasa
i
i aquí és on venim
la sortida del disc
en directe
que van gravar
a la Joia Slava
a Madrid
que havia de sortir
aquesta setmana
si no m'equivoco
Sí, el dimarts
Queda
per sortir a la venda
un dia que potser t'interessa
Sí
que és el 23
perdona
el 27 d'agost
27
que és un dia que tu celebres
una cosa en si
Sí, una coseta
Sí
I ja que celebres
doncs
Ja ho he tirat uns dies abans
i així ho celebres tu també
Tota la gent
que conegui la Sílvia
que li vulgui fer un regal d'aniversari
que sàpiga que aquell mateix dia
Març
no ho diguis
perquè després diré també el teu
La Sílvia
fa taitantos
li regalin
el
Enjoy
Per exemple
Ara m'has agradat
Ara m'has agradat
Ara m'has agradat
Ara m'has agradat
Ara l'escoltarem sencera
Que fort
No, que no em dóna temps
Quins temps, quins temps
Bé, jo també recordo
un concert d'aquest senyor
que jo no sé
Bé, jo perquè sóc plorona de mena
però el Palau de la Música
i aquesta veu
i aquesta guitarra
Bueno
Jo remember Salou
Tu Salou
El Jaume I
Salou
Sí
Jo el concert que més, més, més
d'aquest senyor
Que ja hi havia tres persones
Bueno, perdona
No quisica una d'elles
Perdona, Sílvia
No, no, no
Per mi el millor va ser
el Palau de la Música
però jo recordo un concert
tu, jo i Revolver
a la vaqueria
que aquell home
cada vegada cobria la boca
ens escopinyava al davant
Sí, perquè estàvem
just que el tocàvem
Com bé, jo estava allí
que tenia el
el canalillo
damunt del micròfon
Què he fet
amb el canalillo
i el micròfon?
Home, perquè estava tan apartada
tanta gent
i estàvem les primeres
Però primeres, primeres
Que ens va faltar el paraigües
Mare meva, Sílvia
Quins temps
Per aturar-ho tot
Quins temps
I ara anem als del Club Super 3
Com us saps
Ara es toca els minipops
Els minipops
Un any cap de setmana
Aquest cap de setmana
Veus?
Ah, mira, mira
Tot bé, tot bé lligat
Tot bé lligat
Què hem fet amb mi, Sílvia?
Sempre
Molt bon dijous
Millor cap de setmana
i ens sentim la setmana que ve
Adéu, carinyo
Adéu
Seguiré pensando que me merecí
La oportunidad perdida
Que no me diste es mi vida
Aunque sepa que mi parte no cumplí
Y he buscado por las calles
Donde fuimos más que nadie
Con temor a comprobar mi soledad
Otra historia como tantas
Que se pierde la distancia
Del camino recorrido tiempo atrás
Vea
Ten fe en mí
Ten fe en mí
No me pidas ser un ángel
Pues soy solo lo que ves
Ten fe en mí
Ten fe en mí
Donde quiera que tú estés
Yo estaré ahí
Sé que no soy
Soy la mejor
Que puede encontrarse por ahí
Pero dale tiempo al tiempo
Para que pueda crecer
Solo tienes que
Poner en mí tu fe
Oh oh oh oh
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit