Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però de ladies!
Exacte, de ladies, per això
de single i de
casades, vull dir de totes, eh?
Vull dir, no cal que siguin singles.
D'acord, d'acord.
parlarem dels vestits de nit
i, bueno, dels vestits de nit
o de còctel. Són diferents,
vestit de nit i de còctel.
Vaja, i us explicaré
per què m'ha vingut aquesta inspiració
divina. A veure, digues, digues.
Bueno, crec que tot a Tarragona sap
que s'ha inaugurat un nou local
de festa
a la Rambla,
Francesc Macià, i, vaja,
em va cridar molt l'atenció
que demanaven
correcció a la forma de vestir.
Específicament, a les seves xarxes
socials, van demanar
correcció a la forma de vestir.
He de dir que part del seu estaf,
part de la gent que treballa
allà, anaven
molt, molt, molt ben arreglats.
D'acord.
Però, i jo em pregunto ara,
què és això de
la forma correcta de vestir?
Si estem dient que hem d'anar
vestits correctament,
què esperàvem veure?
Noies amb vestits de nit,
noies amb vestits de còctel,
noies amb pajarita,
o amb corbatí, vaja,
amb traje, jaqueta...
Amb corbata.
Amb corbata.
Jo crec que sí, no?
Com si hi haguessis gairebé
com si fos una boda,
per entendre'ns.
Sí, però no, perquè ells anaven
una mica més
pantaló, camisa fosca
i sabates, però pantaló, o sigui,
pantaló taxa i no gaire, no gaire arreglat,
com si diguéssim, traje no,
jo t'ho dic ara.
D'acord.
I elles, hi havia molta noia,
em vaig fixar que hi havia molta noia joveneta,
entre, al voltant dels 18 i els 22.
Són molt joves,
trobo que són molt joves,
i com que la moda està tan assequible
per a tothom,
i la majoria d'aquestes nenes
tenen uns tipets molt macos,
i elles ho saben,
porten totes la típica mini felilleta,
els talons ben alts,
i que al final trobo que no acaba de ser...
Del que demanen, el que et trobes.
Exacte.
D'acord.
Per tant...
Que podria haver una miqueta més de part modosa,
diguem, no sé si seria la paraula,
per part dels seus.
Que no els hi queda malament,
perquè van totes maquíssimes.
No, no, i que segurament que deuen tenir,
allò que deia,
amb uns tipus espectaculars
per poder portar això, no?
Exacte.
Però després, clar,
aquestes sabates tan altes,
la majoria de les sabates de grans superfícies i tal,
són superincòmodes.
I depèn de les hores que haig de portar,
d'estar dretes...
Sí, sí, sí,
i no, i arriba un moment en què ja t'és igual el taló
i hasta que esteu a les sabates,
cosa que a mi em crida moltíssim l'atenció
i m'esguerrifa, inclús, depèn de com.
Per tant, pensava que, bueno,
què és això de la correcció a la forma de vestir?
Doncs, bueno, és que de nit,
els vestits de nit sempre s'han fet servir,
i, bueno, és que de fet s'han fet servir des d'abans del segle XIX,
però és que al segle XIX van tenir com una mena d'evolució boja,
degut sobretot pels canvis socials del segle XIX,
i, per tant, durant aquest temps es va estipular que això és un vestit de nit.
Aquest vestit te'l poses només per un event,
per anar a l'òpera, per anar al teatre,
en fi, per fer coses específiques i especials,
i, vaja, i per ocasions especials en general.
Però hem de distingir aquí, d'acord?
Sí, perquè jo crec que t'al·lava a preguntar
què és un vestit de nit,
perquè hi ha molta gent que hi ha un dinar especial,
que et conviden, vas a un lloc indeterminat,
com és una boda,
i trobes que hi ha gent que va amb vestits
que teòricament serveixen tant per aquella boda
com també per poder sortir de nit,
o per anar a un sopar especial, no?
En general, les diferències entre els vestits de dia
i els vestits de nit són els talls i els dissenys.
Ah, d'acord.
És a dir, el disseny d'un vestit de nit
va molt, molt, molt més
a el que va ser la darrera tendència de moda,
quant a pedreries, aplicacions,
talls i dissenys de formes
i com a esculpir el cos, diguéssim.
I l'altra distinció és els materials.
els teixits són molt més luxosos,
digue, per així dir-ho.
I també tenen, doncs, això,
brodats i aplicacions en pedreries
i diversos altres ornaments.
El que sí és que hi ha vestits de nit
i hi ha vestits de còctel.
en quant a diferenciar el que és vestit de dia
i el que és vestit de nit.
I el vestit de còctel és com el vestit de nit,
però en curt.
És l'única diferència.
Ah, i què em dius?
Sí.
Un vestit de còctel...
Bé, el vestit de còctel es va popularitzar
als Estats Units durant els anys 20.
de los locos años 20.
Veus, allò que comentàvem, veus?
És que ja va marcar un abans i un després, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè va passar de la fèrria forma de vestir
dels principis del 20,
de finals del 19, també,
perquè no ho va canviar.
En cursetat tot,
que gairebé no podien ni respirar les pobres dones,
a la llibertat gairebé total.
A la llibertat total.
Per tant, era un vestit que es portava
durant un còctel, òbviament,
i com que eren superpopulars
i hi anava molta gent,
doncs les noies era curt,
no és un vestit llarg, fins als turmells,
era curt,
i normalment portava els braços
i els ombros,
normalment el descobert.
I igual que els vestits,
igual que els vestits de nit,
són de teixis luxosos.
Tirans, paraula d'honor...
Ah, perdó, digueix.
Ah, bueno, sí, tirans, paraula d'honor,
coll halter, que li diuen ara,
que és aquest coll que agafa
des del que ve a ser el pit
fins al coll,
sense passar pels ombros.
D'acord, d'acord.
Que deixa de descobert els ombros.
Doncs aquest tipus del vestit còctel
és aquest, el curt,
el que podríem dir que...
que podríem treure per anar
a aquest local, per exemple,
que seria per anar ben vestit
en aquest local.
Exacte, això és correcció
en el vestit.
Molt bé.
Per anar a aquest local.
Veus?
El que passa és que potser
no s'esperen aquests vestits.
No, no s'esperen.
Perquè a la cara a la nit
sempre pensen,
encara que sigui un vestit de còctel,
té que ser llarg.
Doncs clar, però al final
nosaltres els deixem caure
en aquest tòpic, no?
Sí, però bueno,
al cap i a la fi els vestits llargs
els veiem molt
en ocasions especials
i a l'estiu
ens agrada molt portar vestits llargs,
que són com a molt més vaporosos.
A l'hivern no, eh?
No?
No.
A l'hivern més pantaló o no?
Més entre pantaló
i minifaldilla
amb mitges ben tupides,
però a l'estiu
no sé què passa,
però com que, bueno,
s'han popularitzat
aquests vestits tipus ablit,
que són tipus modivisenca,
i són llargs fins als peus
i donen un bol
i una manera de caminar
molt graciosa.
I molt elegant també,
però són vestits llargs
i els portem inclús de dia.
Òbviament és un altre tipus
de confecció
i de vestit i tal,
però vaja,
que ens agrada més
el vestit llarg a l'estiu
que no a l'hivern.
És curiós, eh?
Sí,
és com una data
i una curiositat així.
Què et sembla
si veiem una mica
evolució del vestit de nit
durant el temps?
Vinga, som-hi!
Bé!
You hit me once
I hit you back
You gave a kick
I gave a slap
You smashed a plate
Over my head
And I set fire
To our bed
Oh, oh, oh,
My black
That's no shadow
Yeah, I seen you
That's my love
Ja us ho he comentat abans
que els vestits de nit
estic parlant ja vestit de nit de nit
els vestits de còctel fins als 20
ja no arriben
però els vestits de nit
a partir del segle XIX
pateixen una evolució molt forta
és a dir
que passen des dels talls senzills
dels vestits clàssics
després entrarem a això dels talls imperi
i formes
perquè us explicaré una per una
quines són les formes més comunes de cada vestit
i llavors passem dels clàssics imperi
tall imperi
a les faldilles amb moltes capes
i amb manigues amples i superenormes
al 1830
cap al 1840, la següent dècada
quedem als ombros descoberts
i portem volants a l'escot
ara imagina't
el que el viento se llevó
ja està
aquests vestits que portava ella
com una espècie de paraula d'honor
però que agafava tota la part de les espanyes
cuallobarcos
sí, sí, sí
que és tot, tot, tot, tot
tot l'escot
ombros descoberts
però portava manigues
després
durant la dècada dels 50
una mica més d'escots
els 60
els 1860
estic parlant
són inclús escotats
però
ara ja tenen maniga curta
veus
guaita
anem canviant
de mica a mica
s'han d'ensenyar els braços
de dècada en dècada
anem canviant
els 70 també
són les manigues curtes
i el 1880
porten manigues
metllargues
escot generós
llargues i curtes
eh
manigues
escot generós
i
s'havia de lluir
amb guants
què dius
sí senyora
o sigui
l'havies de portar clar
amb maniga curta
però després dels guants
perquè si no
no s'entén
amb maniga llarga
amb guants
exacte
exacte
és maniga curta
i des del 90
fins a l'entrada del 20
des de 1890
fins als anys 20
òbviament
els anys 20
és el trencament
està clar
es feien servir
molt la cintura de vispe
les feldilles amb cua
i a l'època
eduardiana
d'Eduardo
dels reis Eduardos
tots aquests Eduardos
d'aquí del costat
fa res que vam fer
amb l'Eduardo
exacte
el tall imperi
va tornar a ser
el bàsic
per això
és que
cal distingir
que
durant aquella època
cada vestir
o sigui
cada moment del dia
requeria
una manera de vestir
és a dir
vestits
amb colls alts
per a sopars formals
veus
vestits de nit
per a valls
i visites al teatre
tipus de nit
el que acabo d'explicar
i vestits de princesa
amb força volum
i capes
a la faldilla
sí, sí
a la faldilla
per a
per a l'òpera
per anar a l'òpera
i anar als valls
el típic valls
que devien tenir
un vestidor enorme
sí, sí
pensam
sí, sí
pensam que
clar
a veure els vestits
òbviament
hi hauria alguns
que no ocuparien tant
perquè portarien en aigües
i alguna cosa més a més
però valla
vestidors enormes
estem parlant sempre
de dones d'alta societat
és el que t'anava a comentar
perquè
la gent del poble
per entendre'ns
no, no, no
la gent del poble
en el meu cas
jo crec que no
no hi cauria en aquest aspecte
per això
i m'ha faltat armari
o sigui que
doncs
per què cosa
ara mateix jo crec
que a totes ens falta armari
sí
sí, sí
i no només per la crisi
sinó també una mica
per totes les tendències
que han anat minimitzant
tot el que hi havia
vas acumulant peces
perquè creus que
bueno
perquè creus
i amb tota la raó
que es tornarà a posar de moda
que passa
que ja no seran
potser els mateixos colors
o amb els mateixos matisos
és igual
ho combines
amb algun bon accessori
un bon mocador
i ja ho tens fet
i si no un xal
exacte
a mi m'agradava molt
els xals
els xals
a mi m'agradaven també
xals
xals
és com
Carlos
no un Carlos
no ho té bon cas un Carlos
no
un xal
clar que portava l'esquena a l'aire
i clar
és allò de dir
ai m'agafes una mica de fred
sí, sí
i te passava la mà
així per sobre
sí, sí, sí
és molt sexy
és una manera
de començar a abraçar
en aquell moment
de tanteig
veus
veus
ja t'ho he vist
tot això ve
de la història de la moda
i la moda
clar
és una de les coses
que succeeixen
al carrer
la moda va de la mà
dels esdeveniments socials
que succeeixen
en cada època
i vaja
el que us estava dient
que ella
o sigui
les dones
escollien
cada vestit
i tenien un vestit especial
per anar a l'òpera
i els valls
que eren
els events socials
més comuns de l'època
però si és que els valls
són les discoteques d'ara
home
guardant les distàncies
però sí
sí, sí, sí
guardant les distàncies
els valls
òbviament
la societat ha canviat
i llavors allà
no podien estar la gent
tan junta
no podien estar la gent
sense llum
no podien estar la gent
sense parlar
els uns amb els altres
però vaja
música
molta gent
veure
i diversió
jo crec que és
com que
primos hermanos
un de l'altre
sí o no?
home, sí
a veure, mirant-ho d'aquesta manera
tens raó
és veritat
clar
feien més o menys
el que es fa ara
que passa que
les condicions
clar, perquè
un altre tipus de societat
i una altra manera
de veure les coses
i bueno
ja
fins aquí
i a partir dels anys 20
des de 1890
fins als anys 20
ja oblida-te'n de tot
i després dels anys 20
es van començar
com diguéssim
a modernitzar-se
els anys 20
dèiem que
que
eren els vestits de nit
tenen detalls rectes
i amb algunes cues rodones
o quadrades
o un pic
però vaja
en general
havíem deixat anar
totes les cintures de vispa
tot
els corsers
tot
podíem respirar
exacte
es podia respirar una miqueta més
i llavors
durant els 30
i a partir dels 30
i endavant
fins ara
s'han modernitzat
s'han tornat una mica més
com
més portables
potser podríem dir
i els més
els talls més moderns
són
bueno
més fets servir
són el tall imperi
el sirena
i trompeta
i també era freqüent
el tall princesa
val
però vaja
si voleu
vinga
si t'explica'ns-ho
explicarem
quines són les
les formes
i els talls
i els teixits
que més es fan servir
i els talls més
per una
mirada
Fins demà!
Fins demà!
Ja entrem de festa total, estem de festa, i per tant, ja que estem de festa, us anem a explicar una mica com són els vestits de nit.
Vinga, vaja, a partir dels 30 ja han deixat de canviar, s'han adaptat a les èpoques i als diferents dissenyadors, a les reinvencions de la passarela, en fi, un munt de coses, però vaja, són bàsics.
A final són bàsics, són molt clàssics.
A més a més, jo crec que també s'han agafat diversos models, diversos estereotips que més o menys han anat agradant durant l'època del temps i han dit, doncs mira, si això agrada, per què ho hem de canviar?
Segur que sempre trobarem algú que vulgui canviar les tendències.
Sí, però canvies un estil, un estampat, un teixit...
Però sempre a partir d'aquella base.
Exacte.
Llavors, mirarem ara els teixits.
Sobretot es fan servir, el que em dèiem, teixits com a luxosos, ni cotons, ni coses que portaries cada dia, diguéssim, de dia, perquè per això és de nit.
Recordem-ho?
Sí, sí.
T'hem parlat dels vestits de nit?
Què vols que posi una altra vegada a Singladies?
No, encara, no, no, no, ja m'agrada al cap.
Ah, és que quan...
El vestit, bueno, el xifon, el xifon és un teixit molt vaporós i molt lleuger, i es fa servir molt en vestits, i normalment es fa servir molt en vestits d'estiu, com a mes d'estiu.
També es fa servir el ballut, el setí, l'organza. L'organza és un teixit amb ondulacions que està fet amb seda.
Les ondulacions poden ser més o menys profundes, però vaja, és seda, però en forma onduladeta.
i, clar, o la seda tal com cal, llisa, i de tots els colors i de totes les formes.
Molt bé.
Teixits luxos.
I, a més, a més, teixits perquè m'estàs dient...
Incrustacions...
Vaporosos, també.
Sí.
Que són aquests que pesen poc a l'hora de posar-se, no?
Excepte el ballut, que ja diguéssim que és com per l'hivern, potser.
Sí.
Però, vaja, els teixits, clar, és que el vestit està pensat com per sortir, per estar còmoda i per lluir-lo.
en realitat, perquè, si no, no tindria...
No tindria quin sentit.
Imagina que surts una nit i, de part, és un vestit que te sens incòmode des del minut zero.
Perquè vas a una boda i estàs incòmode des del minut zero.
Sí.
Exacte, perquè és l'ocasió especial per excel·lència en què realment canviem la manera de vestir.
I és on volem lluir-nos, no?
I volem estar còmodes davant de la gent a la qual estem, no?
Sí, exacte.
Llavors, formes i talls, en general qualsevol tipus de silueta és vàlida, però, vaja, hi ha vàries que es fan servir molt.
Entallat el cos, tipus tubo, recta, però no oblida ni forma sirena ni forma trompeta, res, res, entallat, però recta.
Sí.
Forma sirena. Aquest sí, se t'adapta a el que ve a ser el cos.
Va.
Des de pit, des de sota l'aixella, diguéssim.
Exacte, sí.
Fins a, vaja, fins a cadira o una mica més a baix, potser.
Però, vaja, va quedant entalladet i va fent la forma, òbviament.
Recordem una sirena, doncs, igual, el mateix faria.
Vaja, val.
Però sí que m'agrada aquest estil, eh?
El sirena...
Això sí, si no tens mitjelins, que seria el meu cas.
Mitjelins.
Hi ha maneres d'amagar-los.
D'amagar-los.
I tant.
Ja m'ho expliques.
I tant.
I si els amagues i no els busques, com el juego de l'escondite, tu creus que una vegada que ja se perden...
Es perden i no tornen.
Ja no tornen més.
Jo crec que quan et trauràs el vestit, tornarà a...
Ah, no.
Apareixen.
No és el juego de l'escondite.
No, no, no.
Els escondes, però...
Els amagues, però els estan.
Sí, tornen a aparèixer.
Ho havia d'intentar, llestes.
Ja, ja, ja ho sé.
Ho havia d'intentar.
Llavors, la forma de sirena, tenim aquesta, que és una de les formes molt més sensuals que hi ha i queda molt bé.
Clar, tot s'ha de dir, s'ha de tenir una figura específicament especial per portar aquest tipus de tall de vestit.
Anem a dir-te que també és un tall que moltes núvies trien.
Fan servir.
Pel seu dia especial, pel seu vestit de núvia.
Sí, sí, sí.
Després un altre és el tipus en forma d'A.
Com en forma d'A?
La forma d'A, una A majúscula.
Sí, tancat aquí al coll i que va baixant cap A.
No, no tant.
És a dir, no cal que sigui tancat al coll, me lo fareixo.
La idea és que va entallat al pit i a la cintura, o per lo menys a la zona de la caixa toràcica.
Perfecte.
I a partir d'aquí comença a obrir-se gradualment en plan campana, com si fos una A.
Sí, sí, sí.
Pot ser una obertura campana, molt campana, pot ser una obertura menys campana.
Clar, depenent.
Que no s'obri tant.
I fins i tot pot caure al costat del cos sense que hi haguem imaginat una A normal.
No, no, no.
Però, vaja, la idea és que quedaria com una A majúscula.
De car.
Llavors, el tipus trompeta...
Ai, aquest m'ha cridat l'atenció.
Ho has anomenat abans i no acabo d'ubicar-ho.
El tipus trompeta és com en forma de sirena, que és entallat, des del que vol ser l'aixella fins al ginoll.
I a partir del ginoll té vol, però vol em refereixo a volum.
De car.
Doncs el que seria un vestit de flamenca...
Però aquests són aquells que són molt incòmodes a l'hora de caminar.
Precisament per això, perquè tens una petita obertura a la part de baix, que sembles que no pots caminar bé.
Precisament això, tot el vestit de queda senyit.
I d'aquí ve l'arte que tenen les flamenques al caminar.
Depèn de quina dona que sap portar un vestit de flamenca, que l'ha portat tota la vida,
i que a més a més li queda com un guà aquell traje,
és una de les coses més maques que jo he vist de veure.
És que clar, m'imagino a l'hora de caminar, jo m'he posat l'exemple de caminar,
però jo m'imagino a l'hora de seure, has de seure d'una manera determinada,
segurament per la posició mateixa del vestit.
Posició senyoreta.
Quina és la posició senyoreta?
T'asseus, ajuntes les ginolls i ja està.
I fora.
I ja està. Aquesta és la posició senyoreta.
I després, clar, el problema, depèn de com, és aixecar-te.
No, no, perquè els vestits...
Són còmodes, no, a més són còmodes.
O sigui, normalment si tenen un cert grau de l'estano o d'algun tipus d'elàstic que ajuda,
però vaja, són vestits que queden molt impressionants.
Ja estic parlant dels vestits de flamenca perquè se'n ve a la ment ara tipus vestit trompeta així,
però vaja, qualsevol tipus de vestit tenir que sigui tipus trompeta pot quedar perfecte així.
I vaja, i les cintures poden variar, d'acord?
La cintura és o la cintura imperi, que aquesta te l'he dit abans,
o la cintura a la cadera, que és normal, o potser una mica més a baix.
Això ja depèn de cada disseny.
La cintura imperi és molt guai pels mitxelins.
Ah, m'ho apunto, eh?
Espera, va, vinga, papelito, boli...
Cintura imperi, home, i tant que m'ho apunto.
La cintura imperi queda just a sota del pit i s'obre.
sempre. Ah, acompanya, acompanya.
Per regla general, aquesta cintura fa que tot el vestit surti,
tot el vol del vestit surti a partir de sota del pit, d'aquesta cintura.
La cintureta pot ser més ampla o més estrata,
però vaja, la idea és que a partir de sota del pit cau tot el pes,
el volum del vestit.
Va, cintura imperi.
Després ja acabarem de parlar tu i jo de negocis, eh?
Exacte.
Això m'ho acabes d'explicar després.
Sí, senyora.
En quant a colors,
bueno, negres...
El negre per excel·lència.
És el bàsic.
No sé, és que...
El negre és per sempre, serveix per...
És un color comodí, estilitzar la figura,
ocultar les imperfeccions,
a més a més representa autoritat, poder, estabilitat i força,
i, a més a més, pels vestits de còctel,
més curts, és el millor color que et pots fer servir.
Perquè per un vestit de còctel,
un vestit de còctel te'n pots posar tant per un sopar d'empresa
com per sortir de festa amb amics.
Sí, sí, sí, qualsevol cosa.
És una mica comodí, aquest color, no?
Exacte.
Però el color combinat amb el vestit de còctel, aquest.
Aquests dos, aquesta combinació és...
Jo crec que és una aposta segura
per a qualsevol dona.
Jo crec que...
Ara li diuen els LBD.
Little Black Dress.
Little Black Dress?
Ah, que bo!
Little Black Dress, que són el pequeño vestido negro.
Ah, no? Que està bé, està bé.
És el típic vestit negre, que no té res,
i que amb qualsevol accessori, complement,
una sabata estupenda, meravellosa,
i ben alta, un bon estileto,
que no tenen...
Els estiletos normalment són salons,
però són una mica molt més altes,
una mica més altes de taló,
i no tenen plataforma.
Per tant, és una sabata que,
quan te la poses, es nota que estàs pisando fuerte.
Sí, sí, sí.
Aquella que impressiona, no?
Exacte, exacte.
I després, el que dèiem, depèn de com,
doncs potser una...
Com es diu? Aquestes jaquetes petitetes,
una torera, depèn de com sigui el vestit.
Sí, sí, sí, sí, és paraula d'honor.
Un montador, el vestit.
Perfecte.
I a més, a més, que acompanyar potser a mi també un bon cinturonet,
que millor li doni el canvi al vestit,
i a partir d'aquí ja estàs, eh?
Bueno, sí, o sigui, depèn del que li posis.
Li vols posar una jaqueta texana?
Una jaqueta texana.
Una jaqueta americana de pell?
Americana de pell.
O sigui, jaqueta de pell.
El que vulguis.
Sí, sí, sí.
Perquè al final, el complement li donarà l'estil al vestit
que tu li vols donar.
Sí.
Però el vestit segueix en el mateix.
Per tant, és un tipus de vestit que es pot amortitzar molt.
Llavors, ara estem parlant d'accessoris,
però és que era l'última peça que em faltava.
Els accessoris dels vestits de nit, normalment.
És que depèn dels vestits de nit,
perquè ara parlo dels llargs.
Normalment, els vestits llargs n'hi ha que són molt espectaculars.
I posar-se joies massa espectaculars potser canta.
Depèn de com sigui el vestit.
Per tant, si el vestit és molt neutre,
sempre et pot donar joc a poder posar-te coses.
I aquí arribo, aquí podem anar a mirar i a recordar
les alfombres roges dels Òscars, dels glòs d'or, dels glòs d'or.
Per exemple, sí.
Exacte.
Aquí van totes amb vestits de nit,
perquè van totes, o la gran majoria van amb vestit llarg.
Per tant, és un conteixement,
i és una ocasió especial i per això totes porten vestit llarg,
per general, per regla general.
I hi ha casos d'extrema simplicitat,
com la Anne Hathaway, que me'n recordo ara.
Ah.
Hi ha casos d'extrem, no extrema...
No de posar d'an extrem el que és la joia grossa,
però l'Angelina Jolie,
el dia que es va posar aquell vestit de paraula d'honor negre,
amb aquell tall que se li veia a tota la cama...
Sí, aquell que sembla una mica més...
Es trenca la part de la cadera
per allà aquell moviment que va intentar fer pels fotògrafs.
Pensa que no era res raro, eh?
O sigui, només estava traient una mica la cama.
Jo crec que no.
Però jo crec que es va intentar...
Va voler posar-se i va quedar incòmode,
almenys la fotografia.
Trobes?
Jo no la vaig...
Jo crec la fotografia.
Ah, bueno, jo...
Per la poxa que va intentar...
Clar, jo a les imatges, quan la veig maures...
Aquesta dona, bueno, en fi...
Aquesta dona té una espectacularitat.
És veritat.
Doncs ella portava, a part del vestit negre,
que era un vestit negre drapejat,
i crec que era de versatge, a més a més,
i portava unes arracades amb esmeraldes enormes, verdes.
Clar, aquí...
Però era l'únic que portava,
perquè no portava cap peixot més.
Just, exacte.
Clar, era l'exageració amb les arracades,
però, vaja, era la combinació del contrapunt perfecte
per un vestit negre així.
Que el vestit negre ja creia de val l'atenció per si sol.
Per tant...
Però hi ha molta gent que saps que no sap,
podríem dir que parar amb els complements.
Exacte.
I a part de segons quines arracades,
potser portaria alguna coseta al cabell...
No, no, no, clar, és que...
El penjoll típic, els anells...
No, arbres de Nadal, no, per favor.
Ara, que també hi ha molta gent que els agrada, això.
Ja ho sé, que ens agrada molt lluir,
portar brillantons, llumentons i coses boniques.
No, oblidem-nos de portar...
Parem-nos, parem-nos.
Els arbres de Nadal, el Nadal.
Això.
I al desembre, perquè estem igual de guapes, o més,
quan en realitat portem aquella joia o aquella peça que sabem que ens quedarà bé amb aquell vestit,
i, vamos, estem perfectes i meravelloses.
I el que dèiem, amb un vestit bastant bàsic,
i a partir d'aquí, complement-se amb la seva mesura...
Sí, exacte.
I una joia que vagis també còmode, no?
I sabata amb un estileto d'aquells venals.
Evitem plataformes.
I hi ha algun lloc on es pugui fer un curset per portar sabates d'aquesta?
Portar sabates, sí.
Bé, el curset es fa a casa teva.
A casa teva.
Sí, quan tens una...
Primer compres el mirall.
I a partir de comprar el mirall, no.
Jo et recomano.
Tu tens una boda i dius
Ai, que m'he comprat unes sabates noves per la boda.
I estàs esgarrifada pel que passarà durant el dia de la boda,
perquè, clar, les sabates són noves.
Quedarà morta?
No, no, no.
Tu t'agafes les sabates i el dia que estàs a casa,
neteges, retes els plats...
Amb les sabates?
Amb les sabates posades.
Què em dius?
Tu ho juro.
I això fa que t'has posat les sabates fent aquestes coses.
Les has donat.
Les has donat.
Les has treballat.
Si t'han fet mal, ja t'han fet mal, però a casa.
Clar.
Després ja no pots caminar d'aquella manera que, pobretes,
jo veig molta gent que pateix i de quina manera...
I que dius...
Ai, ai, ai, ai, que no acabaràs d'arribar a la nit, eh?
A veure, no serveix si estàs amb les sabates posades i sentada.
No.
O sigui, has d'estar fent coses.
Has d'anar caminant per acabar-les d'obrir del tot per a la teva peu.
Però a casa, directament.
Això ho vaig fer jo una vegada i des de llavors no ho he deixat de fer.
Fantàstic.
És una d'aquelles coses que dius, mira, per tancar avui l'espai és un gran consell.
Sí.
De cara a tota la gent que tingui previst, i a més aquest mes d'abril, maig...
Maig, juny, juny, ja...
Arriban bodes...
Arriban les bodes i comuniones.
Les BBCs.
O sigui, que ja ho tenim tot aquí a l'abast, i si ja teniu pensat més o menys quin és el model que ha d'agafar les sabates...
I si ja teniu comprat les sabates, ja podeu anar aprofitant.
Això si no les taqueu.
No, clar.
Clar, si estàs amb les platges...
Compte, compte.
Això sí, compte.
Ja fer el llit, fer coses així que més o menys, que no tinguin res que tingui a veure amb l'oli...
Escomprar, jo què sé, sí.
Coses així, livianes, diguéssim.
Més light, molt bé, molt bé.
Estem a punt d'acabar aquí.
Sí, estem a les portes, però abans hauríem d'anar a algun lloc, però no me'n recordo.
Digue-m'ho.
No sé si era un bloc o...
Un bloc?
Sí.
Dius?
Jo crec que hauríem de visitar un bloc, no?
Va, anem a visitar internet.
Sí?
Sí?
Vinga, som-hi.
Si et pensaves que Tarragona Ràdio no tenia glamour...
Arriba Jessy's Weekend, el Ja Tardes, cada dilluns a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares obre una finestra al món de la moda sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend es vesteix amb la roba més espectacular perquè t'enganxis al món de la moda.
Cada dilluns, el Ja Tardes, a partir de les 7 de la tarda, Jessy's Weekend a la passarel·la de Tarragona Ràdio.
Doncs ja sabeu, Jessy's, me'n recordes on podem trobar-ho?
Ho acaba de dir el Joan Maria, però...
Bueno, recordem-ho.
Jo crec que és força fàcil.
Jessy's Weekend al blog, Jessy's Weekend.com al blog, vaja.
Molt bé.
Jessy's Weekend al Facebook, Jessy's Weekend al Twitter i Jessy's Weekend a la web de Tarragona Ràdio al Ja Tardes.
I el Jessy's amb dues esses?
Amb dues esses i amb jota.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Si us recordeu el Weekend americà que li va perseguir, jo crec, fins a la societat i que encara li continua el senyor Obama,
sí, doncs el mateix, perquè ella pot.
Més o menys.
És que ella pot.
No, puc jo i podem totes.
Ah, també és veritat.
Totes, totes.
Les properes setmanes em fa molta il·lusió perquè li he fet una entrevista, bueno,
una entrevista, ha estat una conversa de moda a la Maria Mercè Martorell.
Molt bé.
Que és una de les persones, una de les dones que veig pel carrer i que és que me paro a mirar-la,
perquè m'admira veure què bé porta les sabates, els estiletos que parlava.
Doncs sí.
A més a més, va ser la nostra jefa durant algun de temps.
Sí, sí senyora.
La presidenta d'aquí a Tarragona, ràdio, de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Ja ho sé, ja ho sé.
Doncs així hem estat parlant de moda, una mica de safaret, juviniu, i us ho portaré la setmana que ve.
Molt bé, fantàstic.
Doncs Jessy's Weekend, Jessy Calinares, gràcies, gràcies com sempre.
Gràcies, Sílvia.
Molt bona feina i fins la setmana vinent.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.