Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la helped!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, i també anava a comentar-te, Berna,
que, clar, no és el mateix el Berna
que cantava aquestes cançons que estem posant ara
que el Berna que estem parlant, no?
Han passat els anys, les cançons es veuen potser d'una altra manera.
Bueno...
Hem prescut, hem prescut.
Ara som més canyeros.
Veus, veus el que et deia?
Sí, sí, no, és veritat.
Els temps canvien i tot i que hi ha moltes cançons
de les que toquem que són completament vigents.
Sí.
I que les lletres tenien un punt surrealista
que el continuen tenint.
Però, bueno, bàsicament és per canviar una mica d'aires
i renovar-nos, que és necessari.
Clar, clar, clar.
I per ser aquesta renovació, aquests nou aires,
em dius que més o menys teniu pensat
que després d'aquest vol a la sala 0,
potser passarà una o dues setmanes a partir d'això,
però que teniu pensat almenys
de posar-vos una miqueta més serios
amb aquestes noves cançons, no?
Sí.
Sí, la veritat és que són unes quantes
i, bueno, hem de triar i gravar-les.
La intenció és aquesta.
I més o menys continuen amb la mateixa línia
que em deien d'aquests nítols que ja coneixem,
o més canyeros, com em deies,
però en qüestió de lletres...
Com seran, home?
Tot és més canyero, jo crec.
Sí.
Però, clar,
potser és la perspectiva del temps,
és el que deies.
Vaja, sí que tenen un punt menys...
no sé com... rebel, entre cometes.
Però...
Bueno, no sé,
quan estiguin fetes ja m'ho diràs.
Com que quan estiguin fetes?
Encara no les teniu fetes?
Bueno, sí, quan estiguin gravades.
Quan estiguin gravades.
Si te les podem ensenyar, ja ens ho diràs.
De car, de car.
Però això vol dir que dins d'aquest concert
que teniu al quilòmetre 0 a les 0 a les 0
aquest divendres a les 10 de la nit,
que ens oferireu les cançons que coneixem
i alguna d'aquestes, no?
Sí, d'aquestes les tocarem.
Ah, val.
Jo crec que 3, noves, segur que les toquem.
De car.
I potser 4.
Bueno, com ens queden un parell de dies per assaigir
i llegarem així una mica aquestes noves,
si queden bé, les tocarem.
Si no...
Jo crec que sí que les tocarem, però...
Sí, 3, segur.
I pot ser 4, pot ser la 4 també.
I continua sent, recorda'ns...
A veure, jo crec que la gent de Tarragona
que ens escolta ja sap qui són els Mittels,
però recorda'ns qui serà,
qui t'acompanyarà sobre l'escenari
en aquest concert tan maco que tenim
i que recomanem a tothom especialment.
Bueno, de fet, la formació original...
Sí?
Un dels membres, que és el Ricard Masjohan, no hi és.
Està vivint a Anglaterra i aquest divendres no el podria ser.
Hem de trucar-lo que vingui.
Hem de trucar-lo que vingui, si no malament, eh?
A veure, a veure si el convences.
A veure.
Però hi ha el francès Ramon,
que ja fa un any i mig o dos que toca amb nosaltres
i que tocava conjuntament amb el Ricard.
O sigui, que tocava amb tots.
Però que sense estar el Ricard no hi ha cap problema,
perquè el francès Ramon és a la mar de bé.
i després estarà el Lluís Solino a la bateria,
l'Albert Grau a la guitarra,
la Núria, l'Anna al baix i jo cantant.
Molt bé.
I esperant en cantaletes que arribin les 10 de la nit.
Sereu vosaltres els primers?
Vindran primer Simón i Terefunke?
No, crec que no, que seran els Don Simón.
Els Don Simón.
Perquè els Don Simón és l'últim concert que fan
perquè després em van de gira per Europa,
que és poca broma.
Però entre tu i jo m'han dit, Berna,
m'ha comentat l'Àngel que marxen,
però per la part de teatre,
no per la part musical.
Sí, bueno, però...
Però que marxen?
Sí, sí, i s'estan un any fent una gira per Europa,
o sigui que no és cap tonteria.
Poca broma, no?
Exacte.
Entre tu i jo, que t'apuntaries?
No, i tant, i tant, i tant.
A més que són molt amics nostres
i que ens ho passem molt bé junts.
De fet, ens fa molta il·lusió tocar amb ells,
perquè som dos grups completament diferents,
però que tenim moltes coses en comú.
Com quines?
A veure, ara em fas una mica por, eh?
Moltes, no, tenim molts gustos musicals similars,
moltes maneres de veure la vida
i de pensar també molt similar.
Bueno...
No, que serà molt a gust, no?
Perquè sempre.
Sí, sí, sí, de fet.
De fet, estàvem pensant,
en comptes de tocar els primers i els altres segons,
tocar una cançó cadascú,
i així barrejar-nos...
tècnicament és complicat,
amb el qual no ho farem.
Ai, no ho sé, eh?
Home, em sembla que ells mateixos porten...
Bueno, ells tenen els seus instruments
que acostumen a ser una miqueta petits, eh?
No, per això...
I en qualsevol raconet, jo crec que entrarien, eh?
Ja, però el tècnic de so pararia,
boig pobre home.
Hauria d'estar canviant volums cada cançó.
Aquí tens raó, és veritat.
Clar, clar, clar.
I a més, a més, jo...
Mira, encara vénen els mittels, més baix.
Ah, o més alt.
Ai, corre.
No, no, no.
Primer una cosa i l'altra.
A més a més, la gent jo crec que també la portaríeu boja, eh?
Sí.
Ara que li toca, ara m'he descomptat.
Ah, mira, mira, són els mittels.
Bueno, seria més distret.
Mira, igual és una fórmula que encara al futur funciona.
Ai, no se sap mai, eh?
No, i tant.
Bueno, no crec que comenceu a fer-ho avui,
ni tampoc aquest divendres, eh?
No, aquest divendres jo crec que no.
No, no, ja t'ho dic ara.
És una manera també de vendre el peix, eh?
Que ja va bé, eh?
Ja va bé.
De donar una mica més d'emoció a la història, no?
Exacte.
Bueno, però recordem que us tindrem
primer a Don Simon i Telefunken,
després als Mittels,
que serà, jo calculo que més o menys
si comencen puntuals, que sou molt puntuals, això sí.
A les 10, allà a les 11, més o menys,
ja estareu a sobre l'escenari.
Nosaltres sí.
Sí, no? A les 11.
Deu als Don Simon, 10, 10 i 14 als Don Simon
i nosaltres a les 11, un quart de 12.
Molt bé, molt bé.
I per cert, ara que ja ho mirem així de lluny,
com ha anat per vosaltres Mittels aquest de 2012
que hem deixat enrere?
Com us ha anat?
Més o menys, eh?
Tampoc entrem en detalls.
No, com a grup musical, bueno...
Sí, per exemple.
Bé, normalet, hem fet molt poques actuacions,
o una, crec que hem fet...
Una, una, sí.
No, dues.
Dues?
Sí, una a començament d'any
i un altre a setembre a Tarragona, al Rutet.
És el que t'havia dit per Santatecla,
que vam parlar també.
Sí, exacte.
I, bueno, i la resta del temps hem fet això,
anar traient cançons noves i...
I anar treballant.
De fet, la nostra intenció no és cap altra
que escomptar-nos, perquè som amics,
i així ens veiem,
i passar una estona.
O sigui, després ho podem compartir
amb la resta de la gent fantàstica.
Si no, doncs també,
perquè en el seu moment ja vam fer
el que havíem de fer
i ens ho vam passar molt bé.
No, però t'he dit una cosa,
que sempre ens agrada tornar a veure-us
a una cartellera,
tornar i agafar aquesta excusa perfecta
per tornar-vos a trucar
i saber una miqueta per on us moveu, eh?
Bueno, i...
Encara que sigui una vegada o dues vegades l'any,
que ja ens agrada, eh?
No, no, i a nosaltres també.
O sigui, en el fons és una...
O sigui, el cosanillo aquest de l'escenari
sempre et pica.
Bueno, quan t'hi tornes ajuntat
i veus que hi ha la possibilitat
de tornar a tocar en directe,
i a més passar-ho bé,
i que la gent també s'ho passi bé,
doncs fantàstic.
I més ara que la Salacero
l'ha agafat l'Àngel, l'Helena i el Tonet,
que són uns tios fantàstics
i que s'ho estan treballant la merda bé,
doncs així dona gust.
Perquè en el fons vivim en una ciutat petita
amb molts privilegis,
que moltes ciutats d'aquesta mida no tenen.
Sí, el que passa que ara ho sabem apreciar, potser, no, Berna?
Bueno, estem a l'hora de sempre.
És el que sempre passa, no?
Bueno, aquí la gent té molta facilitat de queixar,
però en el fons no tenim massa dret a queixar-nos,
perquè per queixar-nos hauríem de participar
del que s'ho fareix.
Clar, i a partir d'aquí ja queixa't, no?
Una vegada que ja estiguis i ho facis...
Un cop participis, després ja pots queixar-te,
però si no participes, no pots queixar-te des del sofà.
No tens dret, no?
No tens dret en aquest aspecte.
Clar.
Per cert, parlant de sofàs,
a mi m'agradaria veure-us des d'un sofà i per un foradet
com són els assajos dels mittels, eh?
Perquè si abans potser us ho passàveu bé assajant,
ara deu ser la festa, no?
O no?
Bueno, no tens dret, perquè assajem entre setmanes, normalment,
i tothom té la seva feina,
alguns tenen crios,
i anem una mica de bòlit.
La veritat és que són divertits
quan assajem els quarts de setmana.
Quan assajem entre setmana anem més per feina.
Jo t'ho dic, perquè ara vas amb la despreocupació
de dir, bueno, no tenim pressa,
quan haguem de fer les coses les farem i tira milles, no?
Però abans també anàvem, sí, eh?
També, eh?
Però us apretàvem, jo crec que us apretàvem una miqueta més.
Ah, no et tens, sí.
No?
No.
Ah, no sé, tenia la sensació, eh?
Potser tenia la sensació.
Doncs sí, sí, era una sensació teva.
Ah, de car, de carassa.
Mira que ets dolent, eh?
Bueno, doncs això, que m'hagués agradat, eh?
No teniu pensat, no?, d'enregistrar-ho, de fer-ho en vídeo,
penjar-ho al Facebook, alguna cosa d'aquestes, no?
O de cara al disc, en plan imatges subliminals.
No, de moment no havíem pensat res.
Ah, d'acord.
Hem pensat més gravar-nos en els nostres moments íntims, però...
Ah, d'acord, d'acord.
Però molt íntims.
Que no són dins de l'estat.
Molt, molt íntims?
No, no tant.
Ah, d'acord.
A veure, a veure, que hem d'aclarir-ho, eh?
Hem d'aclarir-ho, això.
No, no, jo...
El munt de la bàscula, jo crec que hem de tenir ja problemes de...
Bé, ja m'entén.
Sí, sí, sí, d'aquelles coses que ens agrada veure a tothom.
Exacte.
Que hi ha bàscula, a veure quins números n'hi ha, no?
I no són els de la 11, precisament.
Són els altres.
Exacte.
Que dolent.
Bueno, convidem a tota la gent.
No, Bernal, que s'apropin, que vinguin, que s'ho passaran molt bé,
que s'ho passaran genial.
A més, a més, jo comentava abans amb l'Àngelo Pera
que tenen el preu, a canvi de 6 euros,
que ara amb un estornut ja te'ls has gastat,
tenen l'oportunitat de veure dos grups genials
a sobre l'escenari, a la sala 0,
aquest divendres a les 11 de la nit.
No podem dir res més, no?, que vinguin.
Sí, bueno, i a més em sembla que amb l'entrada donen un xupito.
Donen un xupito? Això no m'ho havien dit, eh?
No m'ho havien dit.
Ah, doncs igual no és veritat.
Que ho preguntin.
Jo pensava que sí, perquè això del quilòmetre 0
han fet com una espècie de llista de begudes
en la qual els grups que anen un xupito al seu nom.
Ah.
I cada vegada que toca algun dels grups de quilòmetre 0,
doncs regalen amb l'entrada el xupito d'un dels dos grups que actua.
Ah, doncs mira, fantàstic.
A veure, hem de saber, a veure, a què saben,
per una banda el Simoni Telefunken,
doncs Simoni Telefunken,
i per l'altre els Mittels.
Bueno, vosaltres segur que sabeu els primers a tastar-ho, no?
Hòstia, jo crec que no, eh?
És xar 3 verd i xar 3 gloc marrisat.
Què dius?
I jo crec que el meu fet ja no ho aguantaria mai.
Ja no ho aguanta, veus.
Però bueno, què?
Home, una nit és una nit, home, però una nit és una nit.
Home, tens que...
No, no, jo, si tu vens et convido amb un xupito de xar 3 gloc i xar 3 verd.
Jo és que tampoc veig, no.
O sigui, t'ho veus?
Una nit és una nit, eh? M'acabas de dir això.
No, no, però l'edat és l'edat, eh?
Ja, ja, guanyo, crec que.
Berna, moltes gràcies.
A tu.
Que vagi molt bé l'actuació.
Molt bé, tu ja.
I quan ja tingueu aquestes 3 o 4 cançons noves de trinca
i voleu fer-nos el favor de passar per aquí,
estarem més que agraïts, eh?
I tant, no ho dubti.
Gràcies.
A tu.
Adeu-siau.
Adeu.
Adeu-siau.
I vaig ensenyar al pare i m'he dit que era normal.
Aquestes coses ja passen quan tens aquesta edat.
Oh, no.
No, no, no, no, no.
No sabia ser rebre, posar-me a la plora.
Aquest pari no era el meu, digués-nos per ser menats.
Oh, no.
No, oh, oh, no.
Escolta, jo vull ser enjuntat.
Escolta, passa'm un anell a pringat.
Escolta, sota les cordes o meletar.
Escolta, paguem-ne dins teu.
En pau, en pau, en pau.
En pau, deixem-me en pau.
Vull estar en pau.
Oh, sí, en pau.
I vas mirar què hi posaven i en sobre me l'aïs.
La patria em reclamava per anar-la a sortir.
Oh, sí, sí, sí, sí, sí.
No sabia ser rebre, posar-me a la plora.
Aquest pari no era el meu, digués-nos per ser menats.
Oh, no.
No, oh, no.
Escolta, jo no vull ser un soldat.
Escolta, passa'm un anell a pringat.
Escolta, sota les cordes o meletar.
Escolta, perquè no em veieu en pau.
En pau, deixem-me en pau.
Vull estar en pau.
Oh, sí, en pau.
Escolta, jo no vull ser un soldat.
Escolta, fa'm un anell a pringat.
Escolta, sota les cordes o meletar.
Escolta, perquè no em veieu en pau.
En pau, deixem-me en pau.
Vull estar en pau.
Oh, sí, en pau.
Sisplau!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!