Bé, bona tarda.
Hola, que ràpid avui, eh?
És que...
No hem sentit el Quimi.
Ai, perdó, perdó, Quimi, Demi.
Sí, ara ja està, ja està.
Sí, sí, no, ja està, ja està.
Ja està, almenys que arribem als turons.
Sí, molt bé.
Impressors 3D.
Vinga.
Vinga, va.
Això...
Vinga, i ens quedem mirant tots dos.
Diu, vale, ara qui ho explica?
Això també ens agrada a nosaltres dir-ho com una...
No una primícia, però com una notícia que d'aquí a poc
serà tan útil, tan indispensable,
com és tenir el telèfon mòbil a les mans
quan fa només 10 anys o 15 anys
era també una cosa de la ciència de ficció.
Impensable, sí, sí.
Impensable.
Impensable del tot.
Fa 20 anys només t'haver dit
i tindràs un telèfon sense fils
i podres anar a tot arreu, podres comunicar-te a tot arreu.
I tu dius, anda...
Això a les pel·lícules.
Anda, què dius, eh?
Doncs aquestes impressores de 3D,
que algunes ja comencen a funcionar,
però com hi ha molts tipus d'impressores 3D,
doncs la cosa està en diversos nivells.
o sigui, per fer objectes, ja comencen a funcionar,
ja comencen a donar els seus fruits.
El primer pas és fer òrgans humans substituïbles als que tenim.
Per exemple, si ens espatlla una peça del nostre cos,
doncs ens imprimim en 3D.
Això és el següent pas.
I el pas següent és imprimir taronges i després menjar-se-les.
Això ja és més enllà, però...
A veure, a veure, a veure, espera, espera.
Però qui diu...
Espera, espera, espera.
Qui diu que algun dia es pugui aconseguir.
M'estàs dient per dir alguna cosa,
que tens l'ull malament,
que ja prèviament te l'has impresa quan el tenies bé
i en un moment donat te'l pots canviar
per aquell que es passi en preu?
No.
No.
Ah, és que jo...
T'imprimeràs un de nou.
Ah, imprimiràs un de nou, un que t'agradi.
Un de nou, un ull nou.
I això també pot passar amb el món de la construcció?
També.
Perquè, per exemple, jo tinc una parceleta
que estava una miqueta feta a caldo, poqueta meva.
Bé, sí.
I és allò que dius, mira, la llenço tot a sobre,
imprimeixo la casa dels meus somnis i la col·loco.
Bé, tot arribarà.
De moment, les coses són objectes petits,
una cadira, coses així, però tot arribarà.
Bé, és que...
M'estàs venent fum.
No.
Feta, m'estàs venent fum.
La propera vegada que pronuncieu la paraula imprimit,
no dibuixeu a la vostra ment una impressora
Howlwack en Packard, HP.
Com has dit, això?
Howlwack en Packard.
Howlwack.
Howlwack.
HP, pels conoguts.
Acabem abans.
Sí.
I un paper sortint amb lletres en tinta negra.
No.
No?
No.
Aquesta imatge pertany únicament a una petita part del seu significat.
La paraula imprimir ha crescut.
Som al segle XXI, i s'ha de notar.
Ha crescut.
I en un temps, un temps raonable, no serà estrany escoltar.
M'he imprès una cadira.
Vaig a que m'imprimeixin una bicicleta.
Oh!
Aquesta part del cos no em funciona.
Vaig a imprimir-me una que m'ho reemplassi per la meva.
Això no m'ho crec, eh?
Els objectes, el menjar i els òrgans vitals també estan començant a imprimir-se.
Berta, mira, s'ha acabat fins a la sintonia.
És que no m'ho crec.
Mira, escolta, Sílvia.
No, de veritat.
Moltes companyies porten més d'una dècada utilitzant aquest tipus d'impressores.
Les usen, o sigui, ja les utilitzen, però encara la cosa és a petita escala.
Però ja t'ho dic, està la cosa que comença a ser realitat...
Si no la veia o no la creio, jo...
Bé, però comença a ser realitat amb uns nivells.
O sigui, el que de moment s'ha aconseguit en 3D és que des de fa ja una dècada, des de fa 10 anys,
o sigui, des del segle XXI que van comestant fa això, doncs 12 o 13 anys,
aquestes companyies les utilitzen per construir prototips de productes
i veure com funcionen abans de començar la producció a gran escala.
és alguna cosa habitual en les indústries aeronàutiques, mèdiques i de l'automòbil.
I una de les últimes impressions en 3D més sonades
és una bicicleta feta de pols de nylon
per l'European Aerospace and Defense Group de l'estat del Regne Unit, vaja.
No, no, que vull dir de veritat que m'estàs deixant al·lucinada, eh?
Que existeixen, és realitat.
El que passa que de moment són prototips, són objectes a petita escala
que, clar, si s'ha aconseguit fer això, doncs el segon pas és desenvolupar
doncs peces del cos humà per poder substituir-les.
Però ara t'imagina't que facis un fetge.
L'altre segon pas és imprimir-te una taronja, estar al desert,
imprimir-te una taronja i menjar-te-la.
Temps al temps.
A veure, això m'aporta a la pel·lícula, a aquella sèrie...
Espera, espera, espera. Espera, espera un segon.
A veure, que me diguis un os, t'ho compro.
Un os, eh?
Que puguin fer la fotocòpia d'un os del cos que s'hagi pogut fer.
Exacte, en tres dimensions.
Però, clar, un dels nostres òrgans vitals, com pot ser un fetge, un cor, uns pulmons...
Això és molt més complicat. No pot ser, però, clar, un os, podríem dir dintre del què,
és un material orgànic, però que no té la mateixa vida que podia tenir un cor,
que té les seves vàlvules, totes les seves coses, per molt que el fotocopiem en 3D.
I una taronja tampoc no és un objecte, perquè...
Perquè també és un aliment...
Això, això, avui m'estàs venint amb un...
No, però, temps al temps, temps al temps.
Que la cosa està, doncs, s'està començant a coure, eh?
I comencen partides coses, però tot arribarà.
Està en el començament d'una gran revolució que d'aquí a poc esclatarà,
perquè si ara tan sols són prototips, són objectes inanimats,
doncs el segon pas, la segon barrera, eh?
és fer que siguin ja objectes amb... no vol dir vida, però gairebé, no?
O sigui, no podran fotocopiar persones, però part de persones...
Ah, però és que...
Sí.
I aliments també.
I això m'aporta aquella escena d'aquella sèrie pels trequis,
que és...
S'esquinés, no?
Home, Star Trek, no?
Molt bé.
Home, si és que m'has donat una pista dels trequis i ja està, ja està.
Molt bé, doncs, Star Trek, allò, doncs, allà es veuen, doncs, com pitjant un botó
i dient, posi'm un cafè i ho fabricant instantanament.
Aquella màquina no té un magatzem que hi ha cafè o hi ha pastes o hi ha menjar.
Oh, jo crec que sí.
No.
Que no, que t'enreden, que sí, que deuen tenir el magatzem.
Aquella sèrie el que vol donar a entendre que en un futur, doncs, d'aquí un parell
o no sé quants de segles, doncs, aquella màquina te podrà fer, doncs, un plat d'arròs
com te podrà fer, doncs, un pollastre de l'as, no?
I te'l fabricarà a partir de... no vol dir de res, però que te'l fabricarà instantanament,
que no te'l anirà a buscar al magatzem, sinó que te'l farà en aquell moment.
Doncs, aquesta sèrie, que té una base científica perquè molts dels guions estan fets per científics,
doncs, quan van pensar en aquesta màquina, van dir, van dir ara, en la tecnologia,
quan es va fer aquesta sèrie, a finals del segle XX, doncs, deien, amb aquesta tecnologia
ara és impossible, però sabem que d'aquí a uns anys, doncs, hi haurà tecnologia
per poder-ho fer i estem arribant a aquest punt d'inflexió.
La tecnologia del segle XXI ens fa que ja comencin a veure aquestes impressores de TST
que, de moment, són per fer prototips, però la següent frontera, la següent barrera
és el que te deia, imprimir parts del cos humà, imprimir aliments, que sí,
que la cosa està molt verda, d'acord?
Ai, verda no, verdíssima, diria jo, eh?
Però s'està investigant i quan els laboratoris hi abocen milions de dòlars,
és que veuen que hi ha possibilitats.
ara entre tu i jo, abocen milions de dòlars, d'on els treuen els dòlars aquests?
Perquè està tal com està la història, està el món, i els propis Estats Units també estan a l'acord de fluixa.
Però sempre hi ha gent, sempre hi ha gent amb recursos.
I que aposta per això, no?
I aposta per això perquè saben que si això té sortida, se n'en surten...
No, no, guanyaran molt més del que han invertit.
Perquè seran els que fan els diners el dia de demà.
És com els que van apostar per la informàtica...
En el seu moment, sí, sí.
El que algú va dir, ai, doncs mira, això d'Apple m'agrada.
Això mateix.
I a partir d'aquí comencem, no?
El senyor Steve Jobs, quan era jove, el senyor Billy Gates quan era jove,
quan ell va dir a l'Steve Jobs, jo vull fundar una companyia que es dirà Apple,
farem això, farem això, altre i tot això, revolucionarem el món de la informàtica.
El senyor Bill Gates, quan va dir, jo faré un sistema operatiu que es tira a Windows
i també m'emportaré, doncs, bé, tot el món anirà, gairebé tot el món,
anirà amb un sistema operatiu, no?
Esclar, en aquell moment la gent deien, són uns il·luminats,
però què ha passat? El temps s'ha donat la raó.
Doncs sí, doncs sí.
Qui no coneix Windows i qui no coneix Apple.
Aleshores, doncs, que com tots els imperis, pugen i cauen.
I possiblement ara tant Windows com Apple ja no tinguin la tirada
que teníem fa uns anys, evidentment, però ells ja han fet la seva fortuna
i, a més a més, ja han fet un benefici per a la humanitat,
perquè així ells van guanyar molt de diners,
però ens han permès a la humanitat saltar una nova barrera tecnològica
de la informàtica i aquesta informàtica, doncs, que van ells obrir,
que van apostar amb els seus diners, amb els seus coneixements.
Bé, ells ja en els seus coneixements i els seus socis capitalistes amb els diners,
perquè, esclar, Bill Gates era el que va dissenyar el sistema operatiu,
però, esclar, va haver-hi un capitalista que va abocar diners,
que va haver-hi aquesta persona fer quartos,
i és que el que es va fer d'or, no?
Que són els mecenes de tot, no?
Això mateix, doncs està passant el mateix ara.
Vam tenir aquesta revolució informàtica industrial
que ens ha portat a una segona revolució,
que és la de la telefona i el mòbil, i n'hi haurà una tercera,
i tot són una cosa que ve darrere l'altra.
Ara hi ha aquests científics que aposten per aquestes empreses digitals.
Doncs hi ha gent que no té ni coneixement de res,
però que té molt de diners, i que té molta intuïció,
i diu, jo no tinc ni punyetera idea d'això.
Que dius que estem a la ràdio en un horari infantil, home.
He dit punyetera idea.
Oh, no, si repeteixo també.
No, però podia haver dit una ta paraula de pitjor.
Bé, què passa avui?
I, aleshores, aquesta persona, que no té ni idea,
però té molta intuïció,
diu, si aquesta persona se n'ensur,
amb aquestes empreses 3D,
jo el dia de mar seré el Bill Gates o el Steve Jobs de tot.
I tindrà les butxaques plenes.
Tindrà el monó als seus peus o a les seves mans.
Però ara faré la dolenta.
Digues, va, te deixo parlar.
Mira, i fai referència al teu nom.
Que dolent, no la deixava parlar.
I fai referència al teu nom, Beta.
Ai, Beta.
Ja saps, però en vaig o no?
Sí, tot són proves, no?
Perquè va haver les...
Te'n recordes?
Sí.
El Beta se menjava al món.
Ah, sí.
Després va venir l'Ubequesa.
Sí, sí, sí.
Després va venir el CD.
El vídeo.
No, tot això, en el seu moment va ser el gran boom,
però després vam veure que la gent demanava més,
o almenys que tot anava cap a un altre costat que es ubicava.
Que potser això que m'estiguis dient,
que no sigui una primera idea i que després
se'n vagi cap a altres costats,
com també vam comentar la setmana passada,
t'ho compro.
No, però...
Però això de que fer ossos...
No, però...
Pots comparar, però no,
perquè això eren tres sistemes...
Discutir, discutir.
Eren tres sistemes de gravació,
que era el que hi havia aleshores,
que era el vídeo.
No hi havia res més.
No, m'enrefereixo i recordo que quan va sortir a l'UVXS,
deien, ui, a l'UVXS no durarà res.
No, no, no.
I va desaparèixer abans el beta que l'UVXS.
Però aquí pel passada que hi hagi sistemes d'impressió 3D
i que la gent, doncs, on jo opti pel més barat,
podria passar,
però és que el que va passar amb el sistema format de gravació,
que aleshores eren cintes de vídeo,
no hi havia encara format digital del CD.
Aleshores, ni els llapis de memòria que tenim avui dia.
Aleshores, era cinta de vídeo d'aquell.
I aleshores hi van haver tres sistemes,
el 2000, el beta i el VXS.
El de més qualitat era el beta,
el que tenia més qualitat,
però era també el que picava més,
perquè ho comercialitzava la Sony,
i la casa Sony,
doncs, sempre ha tingut uns preus una mica més
pugits que altres.
En canvi, l'UVXS no tenia possiblement tanta qualitat,
però ho comercialitzava cases com la Philips.
Hi havia més gent que s'havia ficat dintre de la balla.
Aleshores, doncs, un preu més assequible,
i la gent deia,
per veure aquestes pel·lícules així marranatoses,
ja m'està bé el VXS.
I aleshores, doncs, la gent va triomfar,
va fer triomfar el VXS.
Quan se va acabar el format de vídeo,
aleshores va venir la revolució digital.
Perdó, perdó, que m'he marxat del micròfon.
Pel·lícules marranatoses, m'està dient.
Bé, sí, per què servien els vídeos?
Per què servien per gravar?
Home, per gravar les sèries de televisió,
que després no podies veure.
També.
Això és el que passava,
que moltes vegades el posaves, el programaves,
perquè aquella tarda, potser,
havies d'anar a dormir més d'hora,
perquè eres molt petit, molt petit.
Sí, també, també.
No?
I després, el dia següent,
l'hora de la tarda és quan les veies.
Sí, també.
I no eren pel·lícules marranotes.
No, no, però també n'hi havien d'aquestes.
Però bé, la qüestió és que
quan va venir la res digital,
tota aquesta història del beta i d'aquestes,
se va acabar.
Podria passar,
però això no vol dir que anem per tirar endavant el 3D.
El que pot passar és que hi hagi diversos nivells de 3D.
3D més assequibles a les butxaques,
perquè ara, per imprimir en 3D,
és quant costa, com a mínim,
a hores d'ara, per imprimir prototips,
que és on estem ara, mil euros.
Què dius?
Clar, home, no tu compraràs una impressora
per millors tu, per reproduir un prototip, no?
Esclar, aleshores, esclar,
la cosa està a verd, està encara a nivell industrial,
i esclar, a tu no t'interessa,
però el dia demà, quan la cosa evolucioni,
i te diguin,
doncs, mira, hi ha impressores
que primeixen això de 3D, no?
Hi ha impressores que, esclar,
hi haurà diverses games de preu,
i tu ho tiraràs,
si tens una butxaca no tan forta,
doncs tiraràs per una cosa més assequible, no?
I la gent que tinguin més diners,
doncs es podrà comprar aquella impressora
que valdrà, doncs, 50.000 euros,
i podrà imprimir-se la bicicleta aquella que...
Bé, la qüestió és que,
i suposo que sí,
que passarà com tot,
hi haurà diversos nivells,
com passarà també en informàtica,
i en telefonia, no?
Clar, vol dir,
qui vol un iPhone sap que ha de pagar una mica més,
i qui vol un Google,
un Android...
Sí, exacte,
és el que t'anava a dir,
un Android...
Un Android, doncs...
Somia por de pagar també una miqueta menys,
o depèn,
a veure els preus que trobi, no?
Això mateix.
Doncs ens passarà el mateix, no?
Aleshores,
especifiquem,
en aquestes impressores no s'introdueix paper,
en el seu lloc s'utilitzen cert tipus de recines,
metalls o plàstics,
i la impressió, evidentment,
no té res a veure amb la injecció de tinta,
no ens pensem que estan imprimint allí,
i ja t'ho dic,
la gent que pensi imprimir amb allò tinta,
paper,
no, no, no, no, no, no, no.
La màquina imprimeix una capa de l'objecte
dissenyat per ordinador,
primer s'ha de dissenyar l'ordinador.
A continuació,
imprimeix una nova capa damunt
de la que queda adherida a l'anterior,
mitjançant l'àser o algun material
que funcioni com pagament.
Un altre més,
un altre més,
un altre més,
i així fins que l'objecte està construït.
Aquest procés que va del res a l'objecte
s'enomina additiu,
i funciona,
s'estan fent prototips d'aquest tipus,
el que passa és que són coses molt bàsiques,
són objectes que no tenen ànima,
per això no tenen ànima ni res,
per això que dic,
fins a arribar a l'ull o a altres parts,
em queda molt de tros,
però...
Ja, ja, però és que m'estaves venent una cosa
que ara mateix...
No, no t'estic venent que demà
anin has de fer-te una fotocopia del teu ull,
però d'aquí d'un temps...
Bueno, un temps, esperem que una miqueta llarg.
Sí, potser seran ballets,
però aquí diu que no ho veiem, això.
Això vol dir que potser els nostres nets
amb una miqueta de sort...
Ho podran veure?
Podria ser.
No?
Podria ser.
A veure, a veure, no sé.
Bé, doncs, de moment,
la cosa està en aquest sentit,
però ja existeix,
i vol dir que no estem tampoc venent fum,
que s'està fent impressió en 3D
d'objectes,
doncs, prototips, bicicletes,
cadires,
s'estan fent.
Ara,
si s'ha aconseguit fer-ho amb això,
la investigació i els diners
que s'hi estan abocant
és per fer aquest camp
que és objectes realment útils,
com és el menjar i els òrgans humans.
Que aquí és on veuran els diners,
aquests Bill Gates.
La teva passió m'he commou, eh,
aquests Bill Gates del futur.
Aquí veuran on guanyaran diners, no?
Però fem una cosa,
aquests Bill Gates del futur,
per què no també inverteixen ara
que estem tots tan futurs?
Mira, mira, mira, mira.
Fa 3 anys, el 2010,
es va crear la primera cèl·lula artificial.
Ja m'ha desviat.
O sigui, ja tenim vida artificial.
Això farà que desapareixin els transplantaments
i es remplacin per la impressió digital.
O sigui que,
si s'ha aconseguit ja fer
la primera cèl·lula artificial,
què vol dir?
Aquestes fotocòpies de 3D del futur
a base de cèl·lules artificials
començaran a soldar,
a imprimir cèl·lules, cèl·lules, cèl·lules
i com està fet el que suma?
De cèl·lules, no?
Clar, clar, clar.
Ja està.
I per això també ara ja estan fent
aquests bancs enormes de cèl·lules mare
per quan vinguin les impressores.
Bé, bé.
No, no, que no t'ho dic de cony.
Ai, perdó.
No t'ho dic de broma,
t'ho dic en sèrio.
Perquè, clar,
serà una altra manera
de començar ja a treballar
a través de la matèria prima.
de la qual està fet el nostre cos.
Sí, sí, sí, sí.
Ara es pensava que l'ideia de broma.
No, no, no, mira, mira.
En l'actualitat, tu em dius, dius,
com està en qüestió de deu mans, no?
T'ho dic que com està en l'actualitat.
O sigui, ulls queden molt lluny.
Queden molt lluny.
Queden molt lluny.
Però en l'actualitat s'està utilitzant
la fotocopiades 3D
per fer pròtesis, eh?
És el que dèiem dels ossos.
Vale, sí.
Però escolta,
que una cosa porta a l'altra.
Igual.
Mira, el cos d'un pacient
s'escaneja per veure
com és la seva formació òssea.
I amb aquesta informació
es construeix l'os
que encaixa a la perfecció
i que reempleix,
o sigui, sustitueix el destruït.
Està?
Beta,
que ens has d'esperar el seu?
Joan Manuel Serrat,
ja ho saps.
Mira.
Es que Beta m'ho ha comentat abans.
Mira, mira, mira, mira.
Digues, digues.
Això és el futur.
Però temps al temps.
Temps al temps.
Paciència.
Piano, piano, piano.
El procés està en marxa.
O sigui que ara hem començat
i com tot passa,
doncs té un començament
que és el segle XXI
i no sabem quan acabarà.
Jo, doncs pensem d'aquí 25 anys
o d'aquí 50 anys
o més enllà,
però ja hem posat els fonaments
perquè d'aquí a uns anys,
doncs...
Se pugui fer alguna cosa, sí?
Sí, sí, sí.
No, et dono la brava, et dono la brava.
A veure, en qüestió d'aliments,
en qüestió d'aliments,
diuen que la fabricació d'aliments
ho reconeixen
que encara està en un estadi
molt embrionari,
és clar, vol dir,
fer aliments està molt lluny la cosa.
Però bé,
per això estem, no?
Per això estem.
A veure, nosaltres ho comentem.
Ara aquí hem fet...
Avui m'ha agradat, Beta,
perquè ha estat estil de bat, eh?
La passió, no?
La passió.
Estàs tu defensant
amb aquesta passió,
com deies,
el teu punt de vista,
jo...
Per cert,
saps que Dolby...
Beta, que hem de marxar?
Sí, sí, saps que Dolby
s'instal·la a Barcelona.
Què?
Dolby s'instal·la a Barcelona.
Dolby?
Qui és Dolby?
Sí, la companyia dels Estats Units,
líder en so,
que tu vas a qualsevol...
Ah, Dolby Surround.
Dolby Surround,
que vas a qualsevol cinema,
doncs aquesta companyia
dels Estats Units,
líder en so,
obrirà a Barcelona
el seu primer centre europeu
de recerca i desenvolupament
i segon mundial.
Què et sembla?
Fantàstic.
Fantàstic.
Que anirem a Barcelona
a donar un tomet,
de tant en tant, no?
Per a veure quines novetats porten.
Bé...
Ens deixaran entrar?
No, més que que anirem,
ells les inventaran
des de Barcelona
per tot el món.
Bueno, però ens deixaran
entrar d'excursió
per veure les instal·lacions
i com ho fan les coses, no?
Com a visitar,
com treballen aquella gent.
Però el més important,
i que des de Barcelona
es faran moltes innovacions.
I millor aniràs un dia,
qualsevol dia,
als cinemes de les Gavarres,
sentiràs aquell so...
Fantàstic, meravellós.
...que t'envolta
i diràs,
això està destinat a Barcelona.
Molt bé.
Molt bé, sí senyor.
Molt bé.
Cap a casa, cap a casa.
Tornem a aquell primer pensament
que hem tingut avui,
aquelles rocelles vermelles,
aquells camps de primavera.
Vinga, vinga, que romantíssim.
Avui, vindemars.
Avui ha vingut la primavera
a visitar-nos.
Sí, és veritat.
I el viatge a vinili
que us proposem avui,
avui tocava algú
que ens cantés en català
i sempre, sempre, sempre
busquem gent
que va fer aquest tipus de música
als anys 80,
alguna cosa dels 90,
però avui hem tirat
una mica més enrere,
a finals dels 60,
comencem al 70,
un personatge que,
si diem el seu nom,
suposo que el coneixerem tothom.
A mi ja passava escapat abans.
Ai, sí,
el joven en el Serrat.
Ja he anat a dir-ho per feina,
ho sento.
Doncs ell va treure un disc
a finals dels 60
que es deia Terra 4
i que donava la vinguda,
benvinguda a la primavera.
Vint de març!
I amb aquesta cançó,
tanquem aquest espai
i amb el Bet avui.
Bet, ara farem els paus.
Et convido a un cafè, Tonet, eh?
Molt, sí.
Sentim-ho, no trepitgem el senyor Serrat, eh?
No, no, només dir-vos
que, com fan a les televisions,
és un esbratiment
que tot és puro teatre.
Gràcies, Bet.
Adéu-siau.
A veure, eh?
M'hauria agradat estar despert
aquell matí que en un vestit verd
entre uns bladats
ell va arribar.
Venia xiulant
com un infant,
tenia plenes d'ocells
les mans i cel amunt.
Els naves campant,
el voltaven les abelles,
duia un barret de rosellas
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
m'hauria agradat estar despert
o haver deixat
o haver deixat els balcons
oberts
i en el meu som
intuït com
a la bandolera.
Téules i branques
s'omplen de nius
i el roc eixut
torna a mullar-se el riu
i el crit a gust
d'una peradiu
i del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert
i geure damunt d'un roc
com un lloer de panxa al sol
i amb un flaviól
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper
els portals
com si fos temps
de carà a Nadal.
Però aquell matí jo dormia
tranquil perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.