Ai, que haurem de tancar el concurs.
Doncs mira, fem-ho.
Ho deixem aquí perquè, a més a més,
també la nostra companya Elena ens està demanant pas,
ens està dient, Sílvia, que vull entrar, que tenim protagonistes.
Doncs tornem de nou cap a la Rambla,
saludem la nostra companya Elena Gavaldà.
Elena, bona tarda, endavant.
Molt bona tarda, Sílvia.
Seguim a la Rambla de Tarragona veient l'ambient que es pot sentir,
perquè no és poca la gent que deixa de passejar amunt i avall
i comprar roses, comprar llibres, aquestes compres d'última hora,
a última hora de la tarda.
Ens hem trobat en un estant molt petitet, però molt encantador,
amb el Guillem Gutierrez, que és un alumne de Publicitat i Periodisme.
Bé, de Publicitat, sol.
Nosaltres de Publicitat, però estem aquí representant també els de Periodisme,
i la nostra idea és aconseguir una mica de diners per al viatge de fi de carrera,
que crec que ens ho hem guanyat.
I aquí estem intentant vendre algunes roses per a veure si podem aconseguir una mica de diners.
Com ha anat el dia? Com han anat les ventes?
Bé, el matí ha estat una mica tranquil, ara sembla que la tarda es va animant,
i a més, a part de roses, també portem una mica de merchandising de la nostra classe,
bolígrafs, neves, etcètera.
I bé, sembla que això es va animant, així que a veure què tal acabem
i a veure si ha valgut la pena.
On aneu de viatge de fi de curs?
A Ribera Maia és la idea, a prendre una mica el sol i a descansar.
No hi ha prou sol aquí a Tarragona?
Sí que hi ha sol, però allí el mar i les vistes es veuen que està millor.
A veure una mica l'ambient i no sé, a veure què tal la idea.
Sempre ens han parlat molt bé d'aquest destí,
i així que provarem a veure què tal.
Porteu bastants diners recaudats de moment?
De moment no hem fet gaire iniciatives,
hem fet coses més aviat i individuals,
així que ara estem provant amb lo de les roses,
si té èxit, potser muntarem alguna festa i alguna activitat així, ja ho veurem.
Bé, doncs molta sort en aquest recull de diners,
perquè us vagi molt bé el viatge de fi de curs.
Per cert, llibre? Tens llibre? Te n'han regalat?
L'has regalat?
Aquí estem venent alguns llibres, sobretot per a públic infantil,
i jo estic esperant, el meu pare em comprarà un llibre,
suposo, alguna cosa de Chuck Palanich,
i no res, a veure si algú em sorprèn amb algun regal sorpresa.
I Rosa, la Flor, l'has donat? Te l'han donat?
Jo és que tinc la mare llegida, així que em tocarà esperar,
que la Rosa enviar a mi és per la mare.
Molt bé, moltes gràcies, Guillem.
Just aquí també ens hem trobat un altre alumne,
però que en aquest cas és Adrià Baget, jugador del CBT de Tarragona.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Molt bé, molt bé. Aquí una mica liadets, com pots veure,
però molt bé, molt bé.
La veritat és que està anant molt bé el dia.
Al matí hi ha hagut una mica menys gent,
però ara sembla que s'està animant força.
I bé, la veritat és que estem xalant molt.
Digue'm, què esteu fent des del CBT en aquest dia a Sant Jordi?
Doncs res, bàsicament no són massa originals.
Venem roses, no?
Però a part d'això tenim uns globus blaus,
que venen molts nens a buscar-los,
i no tant nens també, ho hem de dir.
I també venem, bueno, no venem,
regalem entrades pel nostre següent partit de casa.
I la gent va venint i està contenta.
Home, si regaleu entrades,
jo crec que deu estar ben ple de gent, eh?
Home, i tant, ja ho sabeu,
els que ens estiguin escoltant i vulguin,
encara en tenim aquí, d'entrades,
pel següent partit de casa, el Serrallo.
Explica'm una miqueta com va aquesta trajectòria al CBT, Adrià.
Doncs molt bé, aquest any anem líders
i ens queden tres partits per acabar la lliga regular.
Si tot va bé, acabarem primers.
Així que estem en un gran moment i estem molt contents, no?
I festes com aquesta també serveixen per celebrar-ho
i compartir-ho amb la gent.
Una miqueta amb preguntes més personals.
Llibres has regalat, te n'han regalat?
Doncs no, encara no.
He de regalar la Rosa, jo, la meva mare,
i suposo que ella me'n regalarà el llibre a mi.
Però, vaja, no sé, cada any ha sigut així,
no crec que hi hagi sorpresa, tampoc.
Pel que veig, el Guillem i l'Adrià regalen a la mare.
Això vol dir que no hi ha xicota?
No hi ha xicota, no hi ha xicota.
De moment, si vols, deixo el número aquí per les interessades,
però no, no és broma.
A veure, jo amb la meva mare, de moment, en tinc prou.
És prou dona, ja per tu.
És prou dona i m'omple bastant.
I tu, Guillem?
Doncs estem igual, esperant.
A veure, encara que és una mica de tarda,
potser trobarem avui la dona de la vida,
ja ho veurem, mai se sap, això.
Bueno, nois, positivisme davant de tot, eh?
Moltes gràcies, Adrià, moltes gràcies, Guillem.
Seguim per aquí, Sílvia,
seguim passejant per la romba,
i ja veurem que ens trobem més endavant.
Fins ara.
Gràcies, fins ara, Helena.
Ai, ai, ai, compte, Helena, compte, eh?
A veure, a veure.
A veure.
Les 7 i 4 minuts d'aquí continuem a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Passem per la publicitat i de tornada.
Ens posem via telefònica en contacte amb l'Àngel Lópera.
Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.