Quiero escuchar el silencio, quiero escuchar el silencio, que gritan ¡Estoy harto!
Me cago en...
Quiero tocar pensamientos, y quiero tocar pensamientos, que escupen, que hablan de hambre, de cuervos.
Quiero mirarme por dentro, y quiero mirarme por dentro, pa' ver que el veneno lo llevo en los huesos.
Luego oler vuestros vientos, y luego oler vuestros vientos, que esparcen mis penas, que baila el anzuelo.
Que el tiempo la muerda y se le rompa el cuerpo.
Que el tiempo la muerda y se le rompa el cuerpo.
Que el tiempo la muerda y se le rompa el cuerpo.
Y se le rompa el cuerpo.
Y se le rompa el cuerpo.
Cada vez que miro al cielo, veo su piel como se agrieta, y vomita por su herida.
Mil rayos ansiando tierra, quiero serlo, sí, quiero serlo, ese bicho embravecido.
Que en la noche se abre paso, y en el infierno ha cedido.
Y ya me viene a dar la vida su verdad.
Cada vez que miro al suelo, veo los dientes de las flores, alimañas, carroñeras, y viablillos que me acogen.
Quiero serlo, sí, quiero serlo, esa bestia descontrolada, que su hombre solo sacia con la miseria humana.
¡Potent, contundent i molts altres adjectius em surten sentint aquest treball bibliogràfic de l'artriste.
El tenim amb nosaltres.
Son canciones para polinizarte, és el que ens diu.
L'artriste, bona tarda, benvingut.
Bona tarda, Sílvia.
Has vist que ja he après a dir-ho, eh, sense equivocar-me.
Sí, sí.
Home, m'ha costat unes dues entrevistes, eh.
Sóc una miqueta acabuda jo també, eh.
Bueno, no passa res, està bé, està bé.
Com estàs?
Molt bé, cada dia millor.
Això espero, eh, això espero.
Hem de dir que fa molt de temps que vaig darrere teu, ho saps.
Sí, sí, sí.
I quina via manera.
I a més a més, bé, aquest cap de setmana actuació en tal lloc, l'altre cap de setmana també.
El que passa, clar, la combinació ràdio-feina era letal, no?
No arribava a fer la punilització.
No la podíem fer, no la podíem fer.
No la podíem polilitzar, no?
Però ara ja està possible.
Sí, i encantat d'estar aquí.
I ja tenim aquí amb nosaltres.
Explica'm com ha anat la feina d'aquest treball discogràfic.
Són totes les cançons noves per aquest àlbum.
Heu agafat d'aquella maqueta que em vas portar.
Sí.
En trobem alguna amb una altra cançó que m'ha semblat sentir, sí?
Sí, sí, sí.
Allò va ser la demo i, bueno, estàvem esperant de fer la tostada ben feta, la portada, la contraportada, la galeta també.
I, bueno, ja està, ja està, ja està aquí.
A més, he de dir que tant la portada com la contraportada, no sé què t'ho ha fet, però és preciós.
Sí, sí.
A més, una sensibilitat, no sé, queda bonic, molt bonic.
És un dibuix de Roger Alvòrtex, bueno, Roger de Nadie, que es vol dir així.
Sí.
I, bueno, està basada en la cançó, la del Camino Eterno, que és així una miqueta...
Ara entrarem, eh? Ara entrarem, sí, sí.
Hem de dir que hi ha 14 cançons d'aquest treball discogràfic.
Sí, hi ha 14 cançons, però, bueno, hi ha també les intros dins d'aquestes 14 cançons.
Que una de les intros és aquesta que hem sentit per començar, que són així com timbals, no?
Sí, Tavales del Corsario.
Tavales del Corsario, que per ser, no t'ha sortat tu això, Tavales del Corsario, i canviar, i...
És que, clar, escoltant la segona cançó, sembla que no tingui, i és veritat, no tingui res a veure amb la primera
i que siguin fins i tot dos cantants diferents, però no, són tu.
Sí, sí, soc jo, bueno.
S'uneixen amb tu, no?
Soc polifacètic.
Però, bueno, aquesta cançó, la primera surt de...
Doncs, com que va tocar els Tavals, que tinc col·laboracions d'amics i de companys,
doncs va ser el Moi, i li deem Corsario, així, el WhatsApp, el Mirces, aquell mític Mirces,
que havia el primer messenger, com diu així, el primer xat que va bé, i, bueno, i com que era
amb Tavals de Diables, de la Colla de Diables, doncs, Tavales del Corsario.
Molt bé, no, no, no, i després continua aquest rebentat que hem pogut començar a sentir,
el AC, el Hola Primavera Mia, que t'agrada molt a tu la primavera, eh?
Sí, això és una intro, i això quan m'escoltis, et pixaràs de riure.
No, és que abans li comentava pel títol de la cançó, Fora d'Antena, i em deia, home, la primavera, no sé què,
i torna a sortir la primavera, t'agrada molt, és una de les teves èpoques de l'any preferides, o què?
Clar, bé, tota la naturalesa està en obviació, la sang també s'altera,
i bé, amb aquesta intro, la de Hola Primavera Mia, està basat també el títol de la cançó.
Fem una cosa, amb el teu permís, no va sentir-la, no?, aquesta intro, sí?
Sí, sí, una mica llarga, per això.
Tenim paciència.
¿Pero qué están viendo mis ojos de desamor platónico?
¿Es ella?
Sí, sí, sí, es ella.
Mi octava maravilla, o novena, yo qué sé.
Mi Artemisa de Milo, mi Pitonisa de los Días Pares,
mi Matilde sin torpeza en los pies para seguir el rastro del destino con ella.
Llegó la hora de levantar una civilización viva y con ganas.
¡Pero mírala!
Sí, se acabó el platonismo y la baja probabilidad genética de vivir un día más sin conocernos.
No, no, no, no se acabó.
Hoy empieza todo y le voy a arrimar mis dotes de eterno fugaz.
En fin, deja de bobear y ve a buscarla.
Lo llevas meditado, no puedes fallar.
Además, he puesto la ley universal en marcha y tengo las palabras perfectamente ordenadas.
No puedo fallar, no voy a fallar.
¡Por los genes de mis genes!
¡Vamos!
¡Vamos!
Hola.
Hola, joven.
Hola, primavera mía.
¿Qué es lo que dices?
Quiero decirle algo.
Yo no sé nada de lo que me dices ahora.
Qué bonita está la noche.
Bastante, bastante.
Ansío en tu lado amanecer.
¿Por qué?
Por tu olor rabian las flores.
¿Nos polinizamos o qué?
¡Qué barbaridad de joventud esta!
Le he dado todo el arrago, eh.
Le he dado todo el arrago.
¡Qué barbaridad de joventud esta!
Además, de verdad, de verdad y de la buena, eh.
Sí, sí.
Mientras que estaba escuchando, digo,
apa,
això de polinizar es una miqueta agressiu,
segons el teu parer, eh.
Depende, bueno.
Home, ha sortit un lleó.
Ha sortit cops.
Home,
jo pensaba que sería més suau,
més dolç,
però allò de, clar,
de primavera,
estem alterats,
però fins a un cert punt, no?
Sí,
però, bueno,
és que, clar,
no volia polinizar-se, no.
Ha sigut una miqueta agressiu, eh.
Una miqueta agressiu.
La veu que sentíem,
em deies que és...
La meva avia,
la meva avia,
col·laboració estelar i especial.
I com la vas enredar?
Bueno,
doncs,
la vaig agafar
que estava a casa un dia,
a casa dels meus pares,
i vaig,
ja, ja,
te grabo,
te he gravado un momento aquí.
Ella,
no me enredes,
no me enredes.
Diciendo eso que me dices siempre,
qué barbaridad de joventud esta.
Bueno,
i encantada.
Sí, sí.
I què t'ha semblat una vegada
que ha quedat el muntatge fet i això?
Això no sé jo.
Això no m'hibo.
Això no m'hibo.
Sí,
bueno,
a tu ja no et passarà,
però molta gent quan s'escolta la veu gravada...
Per primera vegada,
si és veritat.
Sí, sí.
Que no, que no,
que jo no soy esa,
que és una persona molt mayor.
Però li agrada,
li agrada.
O molt joven,
cadascú troba el seu kit,
no la seva qüestió.
Qui més col·labora
dins d'aquest treball escogràfic?
A quines portes has trucat?
Bueno,
trucat als amics.
Als amics,
bueno,
col·labora Pili Cruellas,
també una amiga,
també a la de
No lo cojo ni de coña.
Col·labora també
Estefania Rocamora,
a la de
Me dijo.
Ajà.
Col·labora
a la
Núria García.
Home,
bo chica.
A la seva chica.
Núi,
també.
Col·labora a la de
a veure,
no sé com es diu.
Si ja no les contes.
Quisiera,
quisiera.
Quisiera,
bueno.
I bueno,
i sobretot,
la col·laboració
a la trompeta
de Carlos Martínez,
Sara Holgado
als violins,
que allà
el disc,
fico que
el busqui
la penya,
les trompetes
i els violins.
Ah,
molt bé.
Això per què?
perquè són difícils de trobar o què?
No,
però bueno,
com que hi havia
unes quantes
i no,
com que hi havia ja
tant a escriure.
Carlos Martínez,
a la noite,
Carlos Martínez,
que el busqui,
la penya.
és una passada.
i això,
i Albert Mariner,
que és el productor,
director,
ha ficat els baixos,
la locura
i la contralocura,
doncs,
també.
i el forn,
no?
També pel que posava aquí.
El forn.
Perquè em va dir que
en una de les,
pues,
ideado por el artriste,
produït per Albert Mariner
i, pues,
a fuego lento
i dedicado
sobretot a ti.
Per això de fuego lento,
això vol dir que també
abans de sortir,
abans de treure,
abans de triar tot
el que ha estat l'àlbum,
s'ha anat fent
a poc a poquet,
no?
Sí,
sí,
s'ha de fer bé
i Albert,
la veritat és que
des del primer moment
es va implicar a tope
i per això
he sortit a això.
a tothom li agrada, eh?
A tothom que ha escoltat el disc,
ja siguin heavy,
ja siguin punky,
ja siguin rumberos...
Home,
tens una bona carta
de presentació
ara mateix entre mans,
que jo crec que era
una de les coses
que em vas comentar
un dels dies
que vas venir,
potser,
que dius,
bueno,
la demo està bé
però vull tenir el CD.
Jo que dius,
sí,
que sigui la meva feina
ja plasmada
i ben feta,
no?
Clar,
clar,
sí,
sí,
sí.
I estàs content?
Sí,
sí,
sí,
sí,
és com un fill,
ara s'ha de moure.
Sí,
això costa més
però bueno,
poc a poc,
poc a poc.
Home,
hem anat veient
perquè el tenim controlat
a través de Facebook,
ja us ho dic ara,
i allà anem veient
que de tant en tant
vas penjant alguna coseta,
calça deia el tenim,
que ja tenim concert,
que...
Home,
d'entra del que,
en aquests darrers mesos,
he vist diversos concerts teus.
Sí,
bueno,
la veritat és que
no em puc queixar,
que vaig tocar amb bastant.
Ara porto una ratxeta
que quasi un cop a la setmana
que tinc un bolo.
que em deia aquella cançó
que sigue,
sigue,
no pares,
no?
Sigue,
sigue.
Sí,
sí,
sigue,
sigue,
no pares,
no pares,
sigue,
sigue,
no?
Això li canvia,
ho poso a la meva forma.
I després també,
em deia que comentàvem
també fora d'antena,
i diu,
no,
no,
perquè jo pensava,
dic,
la sala a la garage
que tens actuació,
i diu,
no,
no,
però espera,
que abans d'arribar a la garage,
demà tinc concert
a Barraques,
a més demà
també passa una cosa especial,
que tens un sorteig,
fem una cosa,
què arriba abans,
l'actuació
o el sorteig?
Espero que el sorteig,
perquè, bueno,
la intenció és això,
que el sorteig a...
Però això també ho fas
a través del Facebook,
sí, no?
O no?
Sí,
però faré un vídeo,
un vídeo guapo dels meus.
D'acord.
Que no digui la penya
que hi ha tongo
o alguna cosa així.
Sí.
Bueno,
que encara està a temps,
la penya de,
si vol participar al sorteig,
que el sorteio...
Explica'm,
què és el que hem de fer?
A veure,
comencem pel principi?
Estic sortejant
una guitarra telecaster.
D'acord.
Amb tota la penya
que faci un me gusta
al fanpage
i comparteixi la foto
de la guitarra aquesta,
que és una foto...
Doncs una foto de Facebook.
De la guitarra,
sí, sí.
I ja està.
Però han d'entrar
dins de l'artiste.
Sí, l'artiste.
Han de donar
el m'agrada,
m'agrada també a tu,
no?
Acceptar-te també.
Sí.
I a partir d'aquí,
doncs,
buscar dintre
d'on es troba aquesta foto,
a donar-li el like
o el me gusta.
Està en primera plana,
o sigui,
que es veu...
Sí,
això,
d'entrar al Facebook,
el artiste del humor,
ficar...
facebook.com
elartiste del humor
o buscar...
el buscador del Facebook
el artiste.
Que ho sàpigues
que l'hem trobat
a la primera,
eh?
No, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
I com va ser que vas...
Se te va córrer la idea
de fer el sorteig?
Perquè, bueno, no, no sé,
tenia una guitarra allà a casa
que no utilitzava,
dic, bueno, pues...
I que està tunejada, eh?
La guitarra que l'he fet
i l'he fet d'una marca...
Mira, que vaig a entrar
al...
No, però fem una cosa.
Jo vaig treballant per aquí
però em vas explicar
que també tens de barraques.
I és una cosa que ha sortit,
com ell que diu,
d'avui per ahir, gairebé, no?
Sí, gairebé sí.
Perquè, bueno,
no estic damunt de l'escenari gran
però, bueno,
toco a la barraca
de l'alternativa de joves
del Camp de Tarragona.
Que xuló.
I obro barraques,
com aquell que diu,
a les 9 i quart.
A les 9 i quart?
Sí.
Molt bé.
O sigui que ja començaràs
a donar-li canya, ja...
Sí, a tope,
amb el Power Show,
que ara és un...
Amb el Power Show, eh?
Sí.
Que és una historieta
que fico ara...
Explica, explica.
Porto una tealera
que faig loopers de guitarra,
porto bases de bateria programada
i a més a més fico
amb la guitarra,
baixo en directe
i sembla una banda.
A més a més
del cachondeo que porto sempre.
fer un cachondeo.
És el que t'anava a comentar,
que qui t'acompanyava
en aquesta actuació?
No, no, vaig sol.
Solet, solet.
Solet.
Tu i la guitarra, ja està.
Sí, sí, sí.
La guitarra i el Power Show.
Home, i t'has portat,
espero que a tot el club de fans
de l'Art Triste,
que no són pocs, eh?
Que no són pocs.
Espero, espero que vinguin, sí.
Espero que vinguin.
I després, a part d'aquesta actuació,
tenim una altra a la Sala Gares.
Sí, el divendres.
El divendres.
A quina hora serà, recorda-m'ho?
Espera, que et dono un cop de mà.
Jo també ho ve a buscar, eh?
A partir de les 11, em sembla.
A partir de les 11, em sembla.
Espera, que t'ho busco.
O dos quarts.
A dos quarts de 12.
Sí.
No?
Divendres, sí.
A dos quarts de 12.
Sí.
El power show
i l'entrega
que es farà allà
que la persona guanyadora
ha d'anar cap allà
a recollir-la.
Sí, però bueno,
que si no ve,
doncs ja farem
el que sigui possible.
Perquè és que tinc gent d'Uruguai.
Ostres.
No sé què va passar.
T'imagines?
I com ho faràs
si toca amb algú d'Uruguai?
Nada, buscaré un vol a Uruguai.
Ja està.
Ah, doncs mira, seria la idea.
Un vol a Uruguai.
No, no, que t'ho busquin ells.
Exacte.
Que t'ho busquin ells.
El vol a Uruguai,
tu te'n vas cap allà
i te'n vas una setmaneta o dos.
Ja està.
Allò coincidint si tens vacances, no?
És una manera també d'obrir ventall, no?
D'obrir horitzons.
Tornar en boig.
Tornar en boig tots, sí.
Ostres.
És que clar,
a través de...
És que fa el Facebook
el que fa internet, no?
Sí, sí, sí.
Que pots arribar
a qualsevol puntet del món
allà on hàgim buscat
potser l'artrist
o amics que són teus
i al final
hi ha una cua d'amics
que es va refegint
i...
Sí, sí, sí.
Increïble, eh?
És una bola de neu.
No, no, però fantàstic.
Per la banda que toca, fantàstic.
Uai, sí.
I una altra coseta.
A banda d'aquests dos,
alguna cosa més en camí?
Alguna...
Camí en Riu Clà,
a la festa major de Riu Clà.
Molt bé.
Però això em sembla
que és el juliol
el 29,
21,
19 de juliol.
Bueno, ja ho buscarem.
Me'n recordo.
Ja ho buscarem.
I bueno,
hi ha més cosetes que...
Que n'hi són sortint.
Molt bé, molt bé.
I aquest CD
on el podem trobar?
On podem adreçar-nos a tu
per dir
que m'agradaria tenir-lo a casa.
Com ho hem de fer?
Bueno, els bolos, primer.
Sí.
Que, cuidao,
que l'estic venent a 3 euros, eh?
Hombre, 3 euros.
Estic vençant la casa per la finestra.
No, no, és el que t'anava a dir.
Perquè tenint en compte
tota la feinada que hi ha
per crear-lo,
després tal com ha sortit,
que és una autèntica meravella.
I a més a més,
també té merchandising.
Sí, bueno, sí, també.
També camisetes i coses d'aquestes, sí?
Sí, però, bueno,
d'això, menys.
Bueno, però que, bueno,
si us ho volen agafar
i us ho volen emportar...
Clar, clar, clar.
Que no s'aturin, no?
Sí, sí, sí.
Tot això ho podem trobar també
a la web,
l'artriste.com.
Molt bé.
O al Facebook,
que hem dit,
facebook.com barra
l'artriste de l'humor.
Sí.
O buscant l'artriste
al Facebook,
o, si no,
també al Twitter,
l'artriste.
Molt bé.
I així, en plan, pim-pam, pim-pam,
et trobem
i de seguida, de seguida.
Heu penjat aquest CD
per poder sentir-lo
en algun lloc?
Està al...
Algunes cançons.
Ah, a Bancamp.
A Bancamp.
Molt bé.
Ho dic perquè si ho volen sentir...
No ho sé,
molt bé,
com és...
Em sembla que és
l'artriste.bancamp.com.
Bueno,
si hi posen
Bancamp,
l'artriste,
de seguida també sortirà.
Si no,
Spotify,
o iTunes,
també.
És a tot arreu.
A tot bé.
Que bo és allò que dius,
bueno,
ja que anem a ensenyar-lo
amb ganes
i a tothom,
no?
A tot arreu.
Però a més a més,
perquè jo soc d'aquesta manera,
jo dic,
home,
m'has de portar la guitarra,
hem de fer alguna cosa
en directe.
Vale.
I ja,
i està preparat.
Fem-ho?
Sí, sí, sí.
Quina cançó,
però me l'has d'explicar
una miqueta,
a veure.
Doncs ja que...
Deixa-la per tancar
l'entrevista.
Ja que és de tarda,
que avui per sort
no plou ni fa res
i que ha ficat
la intro
o la primavera mía,
doncs tocaré la de noite.
Ah, doncs vinga.
A temps-hi?
Vinga.
Sí.
Tot preparat?
Sí, tot preparat.
Doncs endavant.
Trec la música de fons
que ens acompanya.
Vinga, som-hi.
Endavant a l'altriste
a Tarragona Ràdio.
Anoche jugué a quererte
y sin quererlo me enamoré.
En todas tus cosas raras
me hacía mal loco
por no entender.
fui libre
de los candados
quise meterme
en que hasta los pies
y desnudo
me llevaste
al cielo de Andes
fuiste a caer.
Convertido en neandertal
pinté en tu cueva
con mi pincel
tu ángel
se hizo de hueso
y yo en tu seno
quise crecer.
yo en tu puerta
Anoche jugué a quererte y como un crío me enamoré
Un crío que todo lo quiere y todo lo rompe sin querer
Pusiste vela pa'l frío y abrazadito me contagie
Es tu sabor y tu vicio ya desde entonces no quiero miel
Y ahora escondo la ganica porque lo raro está el interés
Pero lo que está borroso acaba por desaparecer
A veces cielo, a veces soy, voy caminando, voy caminando
Pasito a paso, muy despacito, me ando al retraso, me ando al retraso
A veces cielo, a veces soy, voy caminando, voy caminando
Pasito a paso, sin corazón, pasito a paso, sin corazón
Oh, la, la, la
Gràcies, gràcies
Gràcies, gràcies
Gràcies, gràcies
Gràcies
Gràcies, gràcies
Gràcies, gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Perquè és una intro
És una intro, imagino
Aquesta és, si la vols ficar, és de maltracte
Ah, doncs, i a més a més, aquí és la col·laboració que, no?
Com havies comentat
Sí, amb Núria, sí
Bueno, si la vols ficar
També un record amb ella
Sí
I la fiquem per tancar l'entrevista
Vale, guai, merci
Doncs, l'artiste, moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes gràcies
A Valtru
I te esperem un altre dia
De cal?
Vale, sí, sí
Tornaré
Gràcies
Adeu
Adiós
Quisiera que hoy no te fueras
Que te quedaras sin que yo lo supiera
Y vieras cómo se marchitan en mí
Las flores que pintan mi cuerpo
Quisiera que hoy te quedaras
Que no te fueras a tu digno trabajo
Y pasearas tus dedos
Por los acentos más profundos de mi cuerpo
Quisiera que hoy no
Hoy no te fueras
Porque tengo miedo
Tengo miedo
De que vuelvas
Y estás muerto
Porque el gallo
No levanta su mañana
Y la avispa
No aletea
Porque no danza
La araña
Y estás muerto
Porque el lobo
A la luna
Ya no canta
Ni el almendro
Es a sus flores
Ni el gusano
A su manzana
Y estás muerto
Y estás muerto
Porque dudo
Y al momento
Me lo aclaras
Luego vas y te reparas
Los errores
Los errores
De las masas
Y estás muerto
Porque a todos
Tu presencia
Le levanta
Y ansias
Esa moneda
Que tenga
Solo una cara
Que tenga
Y estás muerto
Porque hostias
Ya no hay huellas
En la playa
Y una flor
Lloradita sola
Acerrada
Te pisada
Y estás muerto
Porque el niño
Se orinaba
En la cama
Cuando el miedo
Era desvelo
Y hacía como
Que soñaba
Y estás muerto
Porque viste
Porque viste
La primera
Bofetada
Y otra muñequita
Rota
En la ventana
De una casa
Y estás muerto
Porque siempre
Porque siempre
Sale al mundo
Marquillada
Y en silencio
Dice todo
Pero todo
Se lo calla

Fins demà!