La saludàvem abans, tornem a saludar-la. Bona tarda.
Bona tarda, Sílvia. Com estàs? Molt bé, Sílvia.
A través de les pistes ja me deies, sí, sí, sí, ara ja ho sé, ara ja ho sé.
I després ja quan has avançat la cançó ja he dit, no.
Ja ho hem perdut, això, ja és irrecuperable.
Demà tornarem un altre cop, ja ho saps?
Sí, i tant.
I estarem amb el Melendry, amb el Canto del Loco i amb el que convingui, eh?
I amb els Fito, i amb qui calgui.
I a qui calgui.
Què?
Què m'has preparat per avui?
T'he preparat unes coses molt guais, eh?
Exacte.
Em sembla que hi ha coses molt guais.
I que, bueno, jo la setmana passada, dijous, vaig estar, no de festa, sinó treballant.
I, bueno, hi vaig estar a l'Escola Superior de Disseny Bau a Barcelona,
perquè els alumnes de tercer feien un showroom on presentaven les seves col·leccions.
Vols que entrem en matèria i t'expliqui una mica més què era això?
Doncs sí, això representa també canviar de sintonia i donar-li una miqueta més de cos.
Donar-li festa al tema.
Som-hi? Vinga.
Vinga.
Doncs, bueno, alumnes de tercer de grau,
que veia a ser aquesta nova, les noves llicenciatures, com per entendre'ns,
de l'Escola Bau de Disseny Superior de Barcelona,
estaven presentant, doncs, les seves col·leccions.
Són una mena de col·lecció càpsula que és el projecte d'aquest any, de tercer.
De la cursa, seria així o no?
Exacte, d'aquest tercer.
Per l'any que ve, per a quart, bueno, estic avançant-me,
perquè tot m'ho va explicar l'Elisa Amant, que és la coordinadora de la titulació de moda de l'escola,
i amb ella vaig parlar de tot això.
I, vaja, vam començar explicant, vaig demanar que m'expliqués què era això del showroom,
qui ho fa, qui participa, bueno, en fi, detalls.
Doncs, estem veient les col·leccions de tercero de grado.
Han fet, bueno, durant tot el curs han estat fent investigació,
bueno, ademà és el primer any que fa patronatge,
doncs, bueno, ho considerem un éxito, per un lloc,
perquè el grado té, el primer any és multidisciplinar,
el segon és una iniciació a moda,
i en tercero comença com l'important ja per l'itinerari.
Llavors, això és com, ha sigut un any molt dur,
perquè són els segons que estan fent tercero de moda de Embau,
i està costant molt posar-lo en marxa,
però, bueno, és que hem vist hoig que els frutons han sortit,
que totes les coleccions estan molt més completes,
perquè, abans, hace anys, haciíem més com a mercadillo,
prenta fàcil de venta, que congregasse a molta gent,
de diferents, o sigui, el que ens interessava era atraer gent.
Ara, el que l'amem amb coleccions privé,
perquè el que pretende és ser com més, no privado,
sinó cuidar més al cliente, no sabes, prestar la atenció,
hacer coses de encargo, coses més cares,
que ells poden veure com una opció de futur també.
Doncs, és això el que fèiem.
Sí? Ho tenim clar, no?
Sí, sí.
Ho tenim clar.
Llavors, fèiem com...
Era una mena de mercadillo,
però vestit amb uns burros, amb unes perxes,
i cada col·lecció de cada estudiant...
Una pregunta, què és això dels burros?
Els penjadors llargs aquests que es veuen...
I us penjat en uns burros, i clar, tothom s'imagina ja un asse...
Sí, sí, sí, sí.
I dic, el món de la moda, amb els asses...
Aquests penjadors llargs, que tenen...
Ah, se li diuen així.
Normalment tenen rodes, que no són més que res,
que un tros de ferro on pots penjar coses...
D'acord.
Això és un burro...
Això, jo, personal, jo li dic burro.
Ah, d'acord.
La terminologia exacta, no, ara no ve, no te la sabria dir,
però vaja, burro, a tot arreu.
Ho he sentit a tot arreu.
Per tant, estaven distribuïts a una gran sala de l'escola,
i era una mena de festa, mercadet,
on cada dissenyador, cada alumne,
estava al costat de la seva col·lecció,
i, bueno, ja tenia a qui arribés.
Hi havia pares, fills, pares, mares, germans, amics, amigues,
coneguts, no sé, el conegut del veí de Matieta,
que diu que vol venir i que es vol comprar alguna cosa.
Hi havia provadors, et podies provar la roba,
t'ho podies mirar, hi havia un dijòquet punxant.
Molt bé.
Bueno, hi havia una festa, ja t'ho dic ara, una festa.
I llavors, li vaig preguntar a l'Elisa,
i llavors, com ens deia,
ella és el primer any, per a aquests estudiants,
és el primer any que fan patronatge.
Llavors, entrant en el tema del patronatge
i amb la creació d'una nova col·lecció,
quin és el procés creatiu que segueixen aquests estudiants?
Sí, doncs el primer semestre treballamos como base de conceptos.
Per exemple, un trabajo que era el primer era híbridos,
se lleva además, o sea, veis que és una tendència que está ahí en la calle,
mezclar, yo que sé, diferentes tipologías de sillas y a ver qué sale.
Son como dos productos totalmente diferentes que juntos crean algo mejor,
y tienen ese punto también un poco raro.
Entonces, pues, trabajan sobre ese concepto
y cada uno aporta unas cosas,
bueno, lo que ve en su entorno
y trabaja con diferentes materiales,
o diferentes texturas,
blando-duro,
chaqueta-jersey, va mezclando cosas.
Entonces, todo ese semestre
es un aprendizaje para ellos
y van, pues eso, experimentando,
tú pones los conceptos,
pero luego en el segundo semestre ya los ponen ellos.
O sea, yo doy libertad
para que ellos puedan crear realmente su colección.
Entonces, ellos tienen que elegir qué me interesa,
pues, por ejemplo, hay uno,
la ocultación, el búnker, ¿no?
El que la prenda te proteja,
sea como tu guarida,
entonces, pues, todo es negro,
así con capuchas,
desgastado,
entonces, eso, cada uno trabaja,
va matizando ahí su colección,
haciéndola más rica,
Doncs, així és com suposadament
estan creant els nous talents del disseny.
Sí, sí, els futurs que podran veure sobre la passarel·la, ¿no?
O no,
els seus dissenys, si més no.
Amb l'Elisa també parlàvem,
ara més endavant la sentirem amb ella,
però també parlàvem que hi haurà un...
Hi havent un canvi radical
en el que ve a ser
l'estructura de la indústria,
que ara mateix, doncs,
hi ha coses que...
Hi havia coses que no es podien mantenir
tal com estaven
i que ara estan canviant
i que, bueno,
i que és gràcies,
bueno, entre cometes,
o gràcies menys mal de les crisis,
perquè són les que fan canviar...
i reinventar-te a tu mateix.
També li preguntava
sobre aquesta llibertat creativa,
que si fan el que volen els estudiants,
quin tipus de guia porten...
Bé, com ho fan?
Com ho volen fer ells?
Forma parte del concepte, ¿no?
Si has elegido un concepte,
tendrás que buscar unos tejidos
que correspondan
y que ayuden a expresar eso.
Però, bueno,
com tampoc tenim molt access a tejidos,
perquè, bueno,
perquè molts fabricants han cerrar,
la crisi actual,
i molts no volen vendre a estudiants,
4 metres o 10...
Ellos experimenten sobre el tejido,
o sea,
fan tècniques de experimentació.
Llavors van a els tallers
que tenim de serigrafia
i, bueno,
pues le dan látex,
silicones,
lacas,
sacraminas,
bueno,
todo tipo,
o sea,
se pringa hasta arriba
y consiguen tejidos propios,
bueno,
que no se encuentran en el mercado.
O sea, tejidos...
Doncs,
això és el que dèiem,
que les crisis
fa com agudir,
agudir,
agudir l'enginy
i et fa que
tu te pensis una mica més
i que
t'estruquis el cap
una miqueta
i, bueno...
Però això és molt bo,
de cara a la creativitat,
de cara a tot el que porta...
Exacte, de cara a la creativitat
és això.
I llavors,
quan vam començar a parlar
de la crisi,
doncs li vaig preguntar
com afectava la crisi
als estudiants.
No,
¿sabes lo que pasa también?
Que en tercero
no queremos que gasten
mucho dinero
en este evento.
Es más,
búscate la vida,
¿no?
Sin dinero
intenta resolver
que más
de venga,
cojo los mejores tejidos
porque eso ahorra
para cuarto
que cuarto
va a ser
tu tesina final.
Entonces,
tercero,
¿no sabes?
En ese sentido,
no,
es búscate la vida
y hazlo interesante
y dale la vuelta.
Comprate el tejido
que es más barato.
Entonces,
recomendamos almacenes
de tejidos
que venden tejidos
de stock
a un euro
o a tres.
No,
no,
es algo
lo más barato posible
porque en cuarto
desarrollarás
todos esos diseños
pero con un nivel máximo.
hablando de cuart
a l'últim curs
del grau
y donde supuestamente
ya han de dar
todo por todo
les iba a preguntar
bueno,
li va a preguntar
a la Elisa
de qué consistía
el treball de final de carrera
la seva tesina
de final de carrera
dels alumnes de cuart.
Ellos presentan
cinco looks
también de colección propia
que han estado
eso todo el año
investigando.
Primero en patrón,
tienen seis meses
ahí de experimentación
de patrón
y además de sastrería
que es como
el conocimiento del cuerpo
es la arquitectura
de la prenda
y sobre esa base
luego el segundo semestre
ya eligen tejidos
ya maduran los diseños
y desarrollan
esos cinco looks
o sea,
un conjunto completo
cinco conjuntos completos.
Exacto,
cinc looks.
cinc conjunts complets
que són
que són els que presenten
en una desfilada
aquí sí
a BAU
als estudiants de cuart.
Està molt interessant,
sí, sí.
Per saber una miqueta més
d'aquest
el món de la moda
que havia de fi, no?
Exacte,
i no és només...
Com treballen
i també pateixen.
És molt interessant
veure'ls com
quines són
les seves col·leccions,
quines són
les seves propostes,
veure que cadascú té
com una mena
d'estil
molt identificat
molt identificat
perquè cada col·lecció
que veies
tenia un leitmotiv
molt clar,
un concepte
molt específic
i tots havien posat
els seus lookbooks
amb els materials
de les peces,
amb els preus
de les peces,
com s'havien de cuidar,
en fi.
I, vaja,
parlant d'això,
vaig preguntar-li
com sorgeix
aquest tipus d'idea
de fer una cosa així
pels alumnes.
Desde hace poco,
va con el grado,
se ha llevado dos años
en funcionamiento,
pero pensamos
que és el futur,
el dejar de vender
las cosas en masa,
las produccions en masa,
bajo coste,
sino cuidar al cliente,
darle algo
que es que ya
casi ninguno
tenemos una prenda
como que la guardes
en el armario,
mira,
tú has el jersey,
que lleva un jersey
muy bonito
que le durará
toda la vida,
pues,
entonces eso,
es hacer a ese cliente
especial,
que lleves una prenda especial
o porque está a tu medida
o porque el tejido
es solo para ti
o porque tú
le has elegido el color
o por algo,
tú eres capaz
de pagar dinero
para que esa prenda
perdure,
te lleves algo
de lo que te sientas
orgulloso,
o sea,
pretendemos eso
como volver un poco
a la prenda de culto,
de esta prenda
la quiero
y la voy a mimar
durante toda mi vida,
claro,
bendita las crisis,
o sea,
porque te hacen renovar
todos los vicios
que tenías,
además,
el sector
está aniquilado,
entonces volverán
a surgir
toda esta gente
volverá con nuevas ideas,
con una mentalidad
renovada totalmente
y empezarán a surgir
nuevos negocios,
mucho mejor
que lo anterior,
es que además
el negocio anterior,
la panorámica anterior
de la moda
estaba saturada,
pero saturada
de tanta gente
y de tanto prenda
que se,
además,
que se,
todo igual
y se degrada,
es que no dura
ni seis meses,
al de cuatro meses
ya está de rebajas,
entonces,
¿qué valor le damos
a algo?
Nada,
la prenda
pierde su valor,
entonces,
volver a recuperar
ese valor de la prenda,
pago más,
pero tengo una prenda,
es mejor tener una
que tener cinco
malas,
es que,
bueno,
esto fue una experiencia
que tuvimos,
bueno,
aquí estamos
varios vascos
de moda
que hemos salido
de,
hemos surgido
de Bilbao,
que precisamente
un amigo nuestro
montó una tienda allí,
Feliz Daniel,
se llamaba Poliester
en la tienda,
y, bueno,
claro,
fue nuestra primera
experiencia de vender
cosas,
lo dejábamos en depósito
y a una semana
o dos volvíamos
a que nos pagase
lo que habíamos vendido,
entonces,
esa experiencia
de que alguien se quiere
poner tus prendas
cuando piensas
que no lo vas a vender
nunca,
eso,
era increíble,
encontrarte,
no sé,
la parada del autobús
con alguien que llevaba
un abrigo tuyo,
bueno,
era una sensación
bestial,
entonces,
eso lo hemos querido
transmitir aquí,
así empezó el
sobrón de tercero,
vamos a darles
una experiencia real,
que venden a gente
de todo tipo
y que comprueben
lo que provoca
ante la gente.
Doncs aquí
la Lissa
ens explicava
molts conceptes,
el concepte
de tenir
una experiència real
pels alumnes
de veure
si algú,
si realment
això que estic fent
val la pena,
si emigrada a algú
i a més a més
el concepte
de reinventar-se
nous conceptes
de negoci,
noves idees
i la renovació
total
a partir
d'això,
del que ve a ser
la crisi.
Sí, sí, sí.
Que ben dites
les crisis,
ja es veu que
segurament que
et deus sobtar
al haver-lo sentit
allò que dius
ho hagués sentit
en veu alta,
però és una de les coses
que fa que la imaginació,
l'enginy
de tothom
treballi.
Et surt l'enginy
i les ganes
i la manera de pensar
i el cap
et va a mil per hora
perquè busques
l'alternativa
a tot.
I bueno,
ja parlant
del futur
d'aquests nois
d'aquests nois
que sortiran ara
a aquest enguany
sortiran,
quin és el seu futur?
Quin és de la primera,
que de fet són la primera promoció
de grau
que surten
de l'Escola Bó?
Pues yo creo que estupendo.
Sí, sí, sí.
Yo soy súper positiva,
vamos,
yo siempre digo
que no tengo memoria,
pero que tengo una visión
de futuro increíble.
No tengo peso.
Entonces,
lo que te decía antes,
esta gente
va a hacer
o incluso
en colaboración
pequeños negocios
de otra manera,
ya pensando
de otra manera
diferente,
porque llevan cuatro años
haciendo proyectos
y piensan diferente.
O sea,
ya tienen una noción
de construir
un proyecto
sobre una base real,
incluso de comprobarlo,
de hacer investigación,
trabajo de campo,
de hacer entrevistas
a la gente
para ver si eso funciona.
No es el diseñador
de antes
el Divo
de creo esto.
No,
el Divo está muerto ya.
gracias a Dios.
En el futuro
no le veo futuro.
No le veo futuro.
A todos esos diseñadores
que lo único que hacían
era crear prendas
para engordar su ego.
Doncs,
mezclar
aigua.
No, no, no,
i també
m'escama, eh,
això que està dient
perquè, clar,
segurament que
molts d'aquests Divos
encara hi són.
No, no, no,
i que són intocables.
I hi ha molts
així,
intocables
i, òbviament,
i hi ha una certa part
de la indústria
que es nutreix d'això
i d'aquests Divos
i molta
i molta part
de l'estatus quo
de la indústria
de la moda
forma part
d'aquests Divos
i es nutreixen.
Però, vaja,
no sé,
sempre...
Es trenca una miqueta
tòpics, no?
Hi ha molta gent,
hi ha molts gustos,
hi ha moltes maneres
de veure la moda
i hi ha molta gent
per vestir
i cadascú
anem com volem
o com podem
i no tothom es pot
i no tothom es pot
donar el capritxo
de comprar-se,
jo què sé,
una peça de...
No, i de gastar
x milers d'euros
per una peça
quasi única
i espectacular
i que...
Exacte.
Doncs mira,
a través dels nous dissenyadors
és el que parlarem,
no?
De les noves generacions.
Exacte,
dels nous talents.
Hi havia molta gent allà,
hi havia molta gent que...
amics, germans, familiars,
de tot
i la veritat
és que els hi va preguntar
i això és el que em van dir.
He venido a ver el showroom
porque mi hermano participa en él.
Me ha encantado.
La de mi hermano,
por supuesto,
la mejor,
la más creativa
y todo estupendo.
Muy bonita,
la verdad,
es que se lo han currado mucho.
No me he probado
pero hay un par de prendas
que ya les he echado el ojo,
una de la colección de Nona,
una falda rosa
que es preciosa.
Ah, sí,
está súper bien.
El patronaje
de las colecciones
en general
es bastante bueno.
Unas camisetas,
por ejemplo,
de Lidia & Bid
que están muy bien.
Son bastante minimalistas
y son como geométricas,
minimalistas,
muy arquitectónicas
porque va de las casas
fantasma y tal
y está súper bien.
Había faldas muy bonitas
con drapeados
que estaban muy bien.
También el patronaje
está genial,
hay mucho nivel este año
y la verdad
es que está muy bien.
No,
no me he probado nada.
me gustaría,
me encantaría,
ahora miraré más,
a ver si puedo.
Sí,
sí,
sí,
muy chulo.
Bueno,
estamos viendo la colección
aquí de Atornero
y sí,
¿no?
Y nada,
la verdad es que
vamos a probarnos
un top.
Un pleno,
muy chulo,
muy en tendencia
y a ver qué tal.
Sí,
sí,
sí,
sí.
He venido a llamarme algo,
algo,
una pieza especial
porque estas piezas,
bueno,
diseñadas por ellos,
diseñadores jóvenes,
nuevos y piezas únicas,
¿no?
Bueno,
yo vengo un poco más
a mirar qué a comprar,
pero bueno,
no está mal para llenar los ojos.
Sí,
sí,
hay algún vestidito muy mono.
Doncs hi havia de tot.
Qui miraba,
qui veia.
Però havies agafat molt
del club de fans,
del club de fans.
No,
no,
la primera noia
era germana d'un,
però és que la resta...
No,
però semblaven tots
del club de fans.
Però és que
estava tothom encantat,
estava tothom encantat
de veure
els nous,
els dissenys
i de veure
com eren les peces,
d'emprovar-s'ho,
de dir,
ostres,
és que m'emportaré
una peça
que és única
i que ningú més
la tindrà
i ara seré jo
única.
És això
on vols anar a parar.
On vols anar a parar, no?
Sí, sí, sí.
Que és que
tothom,
ara la gent
volia
diferenciar-se,
ara volem tots ser...
No formar part de la tendència,
sinó crear la tendència.
Doncs
és això
el que volia tothom,
crear la seva pròpia tendència
i si
i si tenen sort
de ser seguits,
però vaja,
aquestes coses
no sé on comencen
i on acaben,
la veritat.
La tendència
i les onades aquestes
de moda...
A temps ens ho dirà, no?
Són una cosa
sociològica
que no acabo
d'agafar
perquè no saps
què va ser primer,
l'ou o la gallina?
D'on surt la tendència
del carrer
o de la inspiració
dels dissenyadors?
En fi.
Sí, sí, sí.
Sempre és complicat
poder entendre una miqueta
d'on surt a les modes
i cap a on fluiran,
perquè aquesta és una altra.
Perquè moltes vegades
donem per fet
moltes coses
i després
veiem
que no té res a veure.
I a mi jo
una samarreta
que fa 20 anys
es portava,
ara torna a ser.
Ara es torna a portar.
Com passa amb els...
Amb un llacet.
Amb els colors fluors.
O els anys 20.
Estava pensant
que ara mateix
veiem colors fluors
per tot arreu.
Els colors fluors
i els estampats
aquests de lleixiu
que ens fèiem
als anys 90.
Amb els pantalons texans,
per exemple.
amb els dibuixos aquells
i els pantalons teus trencats,
no?
Sí, sí, sí.
I espera,
que encara ens queda
molt a veure, eh?
Ens queden moltes coses
per veure.
De moment,
de l'Escola Superior
de Disseny de Bau
ja ho hem fet tot.
Això és el que va donar
d'ací la tarda,
que va ser molt entretinguda.
M'ho vaig passar molt bé
i va ser una tarda
molt, molt, molt interessant.
Aquest dijous
també hi ha una altra cosa
que és una sorpresa,
ja us ho diré
dilluns que ve,
el que tenim que fer,
o sigui,
el que us portaré.
I, bueno,
us explicaré
el que tenim al blog.
Home,
vols que t'expliqui
el que tenim al blog?
Ja, és el que t'anava a dir,
però abans hem de passar
perquè el Joan Maria
ens ha d'explicar alguna cosa,
no?
Vinga, va.
Digue,
passa a en Josep Maria.
Digue, explica.
Open Camp Namstar.
Si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour,
arriba Jessy's Weekend.
El Ja Tardes,
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend
es vesteix
amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda.
Cada dilluns,
al Ja Tardes,
a partir de les 7 de la tarda,
Jessy's Weekend
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio.
Doncs sí,
aquí puntual,
com cada dilluns,
amb la Jessy's Weekend.
A les 7 de la tarda.
Doncs,
us explicaré.
Digues-me.
Us recordaré,
de fet,
el blog,
Jessy's Weekend.com,
que el Facebook,
Jessy's Weekend,
el Twitter,
Jessy's Weekend,
que teniu dubtes,
tarragonaradio.cat.
Per exemple.
I allà ho teniu.
I allà ho teniu.
Ja sortirà.
Allà sortiràs,
ho trobareu segur.
Seguríssim.
I al cap d'una miqueta
ja trobareu també
i fins i tot el programa, eh?
Doncs sí,
al cap d'una miqueta
a tarragonaradio.cat.
A veure,
què em passa avui a la boca?
No ho entenc.
Què és dilluns?
Què és dilluns?
Què ha canviat el temps?
Que no sabem ben bé què?
I ara...
Que ja estem pensant
en comprar quatre petards
perquè arriba la nit de Sant Joan.
No.
No?
No has de llançar petards?
No.
No.
No és bien.
Petard o no és bien?
No, no, no.
No comprende.
Centrem-nos al blog.
D'acord?
Vinga.
Trobareu imatges
del que va ser el showroom primer
de l'escola BAU.
D'acord?
I trobareu, a més a més,
la desfilada de l'any passat
de l'Institut Europeu de Dissenyo
que també està a Barcelona,
l'AIED.
Les imatges que trobareu
les trobareu a la part de dalt del blog
són de la passada desfilada,
de la de l'any passat.
Enguany, els alumnes de moda
de l'AIED presentaran
les seves propostes
el 3 de juliol.
I serem.
No patiu?
Sí, i ens ho explicarà
aquí a la ràdio, eh?
I us ho explicaré tot, tot plegat.
I, a més a més, us diré,
no sé si us heu adonat alguns,
que li hem fet un canvi
de cara al blog.
Ah, ja està bé, ja està bé.
A veure què us sembla.
Allò, amb la primavera
que la sang altera,
doncs també alteren els blogs, no?
No, no, que estem a l'estiu.
Déu meu.
Encara en queda una miqueta, dona.
Jo hi parlo de l'alteració
de la primavera.
Ja, però no pot ser
que entrant quasi bé a l'estiu
estiguem amb sensació de primavera.
És clar, eh?
És que...
Mira quin temps.
Sí, és clar, mira quin temps.
A veure, no ens enganyem.
S'estem tornant bojos.
Doncs, Jessi,
és clar, tanquem avui aquí.
I tant.
Però ho fem musicalment parlant,
que sempre m'aportes
cançons així molt bones,
i mai ens donen temps
de sentir-ne cap.
Doncs escoltem aquesta.
serà l'excepció
que confirma la regla, no?
Escoltem, escoltem.
Doncs amb la Jessi's
week-end, la setmana vinent,
com sempre,
a partir de les set de la tarda.
Gràcies.
Moltes gràcies a tots.
A la setmana que ve.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.