En la habitación nublada de un ático, una vieja cuidada en un geriátrico.
Respira de una botellita de oxígeno, vive en un proceso cancerígeno.
Y en esa agonía una fantasía revuela su mente entre melancolía y buenos recuerdos de un mundo anterior.
Y busca la vida porque esto no es vida, botella y viejitas soman atrevidas por la barandilla.
Y es que no lo harían pero no hacer nada sería suicida.
Y salen volando por ese balcón en busca de la vida mejor.
No te rías que voy a callarte, yo te juro que no hay vida en Marte y no.
No te rías que voy a callarte, te juro que no hay vida en Marte.
No te rías que voy a callarte, yo te juro que no hay vida en Marte y no.
No te rías que voy a callarte, yo te juro que no hay vida en Marte.
En la calle mayor la gente con pánico ve a una mujer mayor caer de un geriátrico.
Cayó sobre un camión de botella de oxígeno, hubo gran explosión pero no fue mortífero.
Y no la encontraron, la dieron por muerta pero la viejita cruzó la atmósfera con la botellita de respiración.
Y sin gravedad su enfermedad frena y orbita fugaz, cruzando estrellas y como un cometa se acerca un planeta por la vía láctea.
Una abuela, abuela y a Marte en vida la anciana llegó, la vieja suicida, menuda cursión.
No te rías que voy a callarte, yo te juro que no hay vida en Marte y no.
No te rías que voy a callarte, te juro que no hay vida en Marte.
No te rías que voy a callarte, yo te juro que no hay vida en Marte
Y no, no te rías que voy a callarte, te juro que no hay vida en Marte
Terrenal suicidio en un geriátrico
Supuso un viaje intergaláctico
Fatalidad y suerte al unísono
Una vieja en Marte con oxígeno
Y edificios buscan el planeta rojo o algún precipicio para su arrojo
Alguna manera de decir adiós
En Marte no hay muerte, en Marte no hay vida, no hay edificio, no hay despedida
Tumba en una roca volviéndose loca, ahogándose en vida a los dioses
Invoca que alguien me expire de yo sola, no, que alguien me expire que no puedo yo
No te rías que voy a callarte, yo te juro que no hay vida en Marte
No te rías que voy a callarte, te juro que no hay vida en Marte
No te rías que voy a callarte, yo te juro que no hay vida en Marte
No te rías que voy a callarte, yo te juro que no hay vida en Marte
Parece que se le acaba el oxígeno
Parece el final, parece mortífero
Sonríe feliz y respira agónica
Y pidera al cielo aunque ella es agnóstica
Y en tierra rojiza ella casi descansa hasta que aterrizan unos de la NASA
Y llegan a Marte, menuda excursión
Y ven a la vieja que ya pierde el pulso pero le conectan 40.000 tubos
Ella estira la pata y le cortan la pata, me la reaniman, con vida la matan
En Marte hay vida, gritan en Houston, en vida cabrones
Ella preguntó, en vida señores me pregunto yo
No te rías que voy a callarte
No, no m'enric, al contrari, estic molt interessada al que m'ha d'explicar ara mateix
Òscar i el Bielsa
Òscar, bona tarda, benvingut
Bona tarda
A veure, explica'ns
De primer hem de començar ubicant una miqueta els oients que s'estiguin sentint
i que sapiguin quina és aquesta associació de la qual tu formes part
i que es diu el Roc Escultura
Tu ets el delegat a Tarragona, precisament, d'aquesta associació
Sí, la idea en ells fa un parell d'anys
per un xiquet de Madrid molt maco, que és el Justo
que el seu amor pel rock i el metal i tal i qual
i sobretot pel tema de les bandes emergents i tot això
es crea com una associació per ajudar tota aquesta gent
Va començar a Madrid i ara està en procés d'expansió a tot Espanya
M'assembla que hi ha delegació, si no recordo malament, a Galícia
Aquí a Tarragona i alguna més que ara mateix no em ve al cap
I aquí a Tarragona, tu que em formes part com a delegat
Sí
Quanta gent sou treballant precisament perquè el rock continua sent cultura?
Durant molts anys?
De moment tu?
De moment jo
Bueno, ja està bé
Amb alguna ajudanta també de luxe
Sí, la Blanca, que és la manager d'anarca entre otros
Més bona gent que res
Una corrente espectacular
Un saludo des d'aquí
Molt bé
I bueno, i els nous membres que a poc a poc se suposa que aniran arribant
Que aniran arribant, molt bé
Que bueno, estem promocionant, portem quatre dies com ell qui diu
Això és el que t'anava a dir
Hi ha alguna manera de posar-se en contacte amb vosaltres
perquè la gent que ens estigui sentint allò
A veure, abans de començar a entrar en l'acte que teníeu aquest dissabte
Primer situem-nos el que dèiem, no?
I si algú vol formar part d'aquesta associació
On s'ha d'adreçar?
Teniu alguna pàgina a internet?
Esteu treballant?
Bueno, s'està creant la web
I tenim el mateix Facebook del Rock Escultura
Ah, fantàstic
I a part tenim també un Facebook que acabem de crear
Per a les joguines del rock
Ah, molt bé
Que de buscant com a juguetes del rock
I bueno, ja està
I aquest dissabte recordem que serà a partir de dos quarts de set de la tarda
A l'Orfeo Canongi
Tenim aquesta, podríem dir que és recollida solidària de joguines
Però també i a més a més tenim un concert
Bueno, dos concerts
Però d'una banda Òscar voler que era el que sentíem
Sí
I per l'altra que els sentíem després a la gent d'Anarca
Que no sé per què Anarca
Tu que no els coneixes de res
Ni alemanya gent ni res
No sé, no sé
Una bona gent
Doncs explica'm, com va néixer la idea de fer aquest joguines del rock?
Bueno, la idea neix l'any passat, a finals de l'any passat a Madrid
Que el ja nombrat justo de la cueva de Trasgo va crear aquesta iniciativa
Perquè li va passar pel cap o va voler fer o va fer
I es veu que aquesta iniciativa li va omplir molt
Sobretot el que diem
No guanyem res, simplement guanyem un somriure
Que aquest somriure per anar en trus és com si fa dos milions d'euros
O més, o més, o més
No té preu, no té preu
És veritat
I bueno, vam parlar, de fer-ho, de començar-ho
I ens va semblar una grandíssima idea
Per tota aquesta gent, ja no només del món del rock
Diem les joguines del rock perquè és la nostra rama
Però que aquí pot vindre qualsevol
Hem de dir que com a subtítol
També deixeu caure que els nens, els crios
No són els responsables del que ara mateix s'està patint la gent gran
I clar, ells no es mereixen que no puguin tenir una rialleta
A través d'una joguina
De fet, no ho entenen, no saben per què
No arriben mai a saber per què
Quan siguin grans ja sabran el que és
El que passa és que ells s'acostumen a les coses molt ràpidament
Més que nosaltres els grans, que sempre busquem per què
I ells, si no hi ha joguines, no n'hi ha
I més endavant ja vindran
I si ve una nina que està trencada, doncs gràcies
I això no fa falta que arribi a ser així
I per això hi ha gent com Nantros, per exemple
Que volem, tenim aquestes iniciatives
Que no només Nantros, suposo que hi ha més associacions
Gent que dóna menjar, Caritas, esto y lo otro
Això que t'anava a preguntar
Una vegada quan es faci la recollida de joguines
Allà recordem que serà l'Orfeo Canongi a dos quarts de set de la tarda
Cap a on van destinades? Cap a on les dureu?
Us heu posat en contacte amb les associacions?
Que precisament també ells fan recollida de joguines
O tenen nens que necessiten aquest caliu també?
De moment, en principi no
D'acord
Amb el mateix festival se farà la recollida de joguines
Allà els podran apuntar
Se'ls donaran un tiquet
I per vindre-la a buscar
Que bé, més cap endavant ja els dirà on
I tota la història aquesta
Vale, vale, vale
O sigui que en un principi primer es fa la recollida
I en el moment que sàpigui quina quantitat de joguines teniu
A partir d'aquell moment ja començareu a treballar cap a on aniran destinades
Aquí podrà vindre qualsevol que tingui la seva cartella per al dia
I que tingui un crio, evidentment
Òbviament, òbviament
Perquè aquest crio tingui el seu tiquet i pugui vindre a buscar el seu regalet
A veure, a veure, espera, espera
O sigui que el mateix dia del concert també es poden endur ja la joguina?
No, m'estàs dient
Agafarem el seu tiquet
D'acord, d'acord
Per al dia que marquem
Sí
Puguem...
D'acord, d'acord
Perdona'm que t'havia entès malament
Jo em pensava que potser el mateix dia del concert
No, ja es podran inscriure
Es podran inscriure per accedir a aquestes joguines
Vale
O sigui, són la gent que ha de tenir, com deies tu molt bé
La cartilla de l'atur posada al dia
Que estigui a l'atur desgraciadament
I que tingui una criatura o dues criatures
I a partir d'aquí se li dona un tiquet
I a més endavant se li avisa d'on han d'anar a buscar les joguines
Clar, a part
Hi haurà, pròximament hi haurà uns altres punts d'inscripció
Pels que no puguin vindre al concert
D'acord
Que seran col·legis, unes altres associacions
I bueno, això ja anirà venint amb el temps
Per això te deia
Que potser en un principi voleu saber
Quina quantitat de joguines se recull
Aquest cap de setmana
I en tot cas, de cara a més endavant
Ja que dius, doncs, no només obrirem aquell mateix dia
Per la gent que vingui al concert
Sinó també per d'altres associacions
O el que deies, també, d'altres col·legis
Explica'm més o menys com anirà
O sigui, l'Orfeu Canongí obre les seves portes
A dos quarts de set de la tarda
Aquest dissabte
I a partir d'aquell moment
La gent que vagi arribant amb les seves joguines
Vosaltres els hi doneu la benvinguda
Seguríssim, no?
I van entrant dins de l'Orfeu
Quan comença el primer concert
Com va tot això?
A veure, com ho teniu estipulat més o menys
Perquè vagi fent
A veure, un moment
Que entregui la xuleta
Agafa la xuleta
No, perquè vull que m'ho expliquis molt bé a mi
A tots els oients
Perquè estiguin a la white
A les 6
Hi ha un cercavila des del col·legi de la Canonga
A l'Orfeu
Ah, llavors ja comenceu abans
Home, això no ho tenia controlat jo, eh?
Després hi haurà una petita presentació
Del que és la campanya
Perquè la gent sàpiga de què va
I properament
Les actuacions
Que seran, suposo, dos quarts
I que començarà Oscar Boles, m'imagino
I després per tancar
Allò que dius
Fins de festa
Amb la gent d'anarca
Amb una mica de canya, sí
El que passa que
Déu-n'hi-do la barreja
De dos grups
Bé, això és una manera
De mostrar
Que no només estem tancats a la canya
D'acord, d'acord
No, no
Perquè és que m'he quedat parada
Dic, home, Oscar Boles
Anarca
Anarca, Oscar Boles
És que això del rock
És una mica expandit
El rock entre Elvis
I entre Marilyn Manson
Per exemple
És veritat
És veritat
És música
És música
Ens agrada de totes maneres
I de tots colors, no?
Si està ben feta
Així no té preu, no?
No
No té preu, molt bé
I a part d'aquesta
Concretament
Aquesta acció
Que teniu aquest dissabte
Segur que estareu treballant
De cara a un futur
Per fer altres històries
Sí
Esteu plantejant el què?
Se pot saber
O encara està per tancar
Moltes coses
Estem parlant
Estem mostrant idees
Portem quatre dies
Aquí encara són poquets
Ara estic abusant
Estic abusant
El pobre Oscar
Bueno, ja
Tampoc
Miga avançar
Vinga
Estem mirant
I hem de preparar
Cucambrils
Que és el meu poble
Sí
Però bueno, això ja
Un concertillo
Però bueno, ja ho parlarem
Ja ho parlarem
Home, és el que deies
Esteu començant a obrir-vos
Començant també
A donar-vos a conèixer
Com aquesta associació
El Roc Escultura
I a partir d'aquí
Quantes més coses es facin
Molt millor
Deixa'm apuntar una altra cosa
Per dissabte
Digues
Sí
No hi haurà
No cobrarem entrada
Entre comillas
El preu de l'entrada
Serà una joguina
En bon estat
O nova
D'acord
No, no, clar
Clar, clar
Precisament és el que dèiem
És aquesta l'aportació
Per entrar al concert
I passar-t'ho de l'ujo
Jo faria una petita reflexió
Amb el teu permís
Si tenim nens a casa
I volem anar al concert
Penseu el que els agradaria
Aquells nens rebre
Perquè moltes vegades
Sense voler
Caiem en
El més baratet
I per compromís
Fem una miqueta
Si tenim l'oportunitat
De fer-ho
Que també
Hi ha moltes famílies
Que segur que
Els agradaria donar això
I més
I dintre de les nostres possibilitats
Doncs ser una mica generosos
Perquè
Van la gent que ho necessiten
Clar
Aquesta és la idea
Però bé
Que estem oberts a tot
El que ens cagui
Doncs tot ho guardarem
Tot ho empaquetarem
I els numerarem
Per a d'arribades
Amb el nostre criteri
I bueno
Farem el que puguem
I hasta on arribem
Molt bé
Molt bé
I m'imagino
Que quan vau trucar
A Oscar Volés
O els propis
Anarca
Per dir-los
Mira
Volem fer això
Voleu col·laborar amb nosaltres
De seguida
Van dir que sí
De cap
De cap
No s'ho vam ni pensar
És una iniciativa
I estem
S'estem omplint de gent
Al Facebook
I hi ha gent que ni la convidem
Gent que no coneixem
Que s'està apuntant
Amb aquesta iniciativa
És que és bonic
Només aquest somriure
És el que porta
Que nosaltres
Volem fer aquestes coses
No
I després
És el que dius
Que ens posem
A la flor
A la pell
Perdó
De les altres persones
Que ho estan potser patint
Més que nosaltres
Clar
Perquè cadascú pateix
En un grau diferent
No
Depèn de
Diguem-ho
De la sort
Entre cometes
En la qual ens trobem a la vida
I que clar
Dius
Ostres
Doncs
Hem de ser una mica més reticents tots
És el lema
D'aquesta iniciativa
Els nens no en tenen de retallades
Exacte
No en tenen de retallades
Ni volem que les entenguin
Ni que tampoc les pateixin
Ni que tampoc les pateixin
Doncs Oscar
Recordem
Si et sembla
Que serà aquest dissabte
Dos quarts de sis
Que abans a les sis
Des del col·legi de la Canonja
Des del col·legi de la Canonja
Des del col·legi de la Canonja
Un cercle a Vila
Després una petita presentació
I juerga, alegria i música
Molt bé
I amb Oscar Volés
I amb els Anarca
Què esperem?
Els Carvolés
El vam tenir ahir
Recordem-ho
Que ens parlava també
Del concert de l'Art Triste
Per aquest divendres
I també li feien
Parla sobre aquest concert
Del dissabte
I que els Anarca
A veure si demà
Pot sonar la campana
I ho deixo caure
Has vist, Òscar?
Que jo ho deixo caure
Per això estem
I a veure si amb una mica de sort
Jo el que sí que et demano, Òscar
Que si de cara al futur
Teniu qualsevol
Aquest concert que teniu previst
De cara a Cambrils
O d'altres històries
Que esteu pensant de fer
Que compteu amb nosaltres
Per suposto
Que des d'aquí intentarem fer-nos
Un poc o molt ressò
Per suposto
Per què arribi una miqueta més enllà
Si pot ser
Aquí des de l'associació
El Roc és Cultura
Sempre agraïm a gent
Com a altres
Que esteu aquí
Al pie de Canyón
Treballant
I informant
D'aquestes coses que fem
I
Què puc dir-te?
Que recolliu moltes joguines
I que feu
Els nens de Tarragona
I de més enllà d'allà
On arribin
Que siguin molt
Però que molt feliços
Doncs sí
Doncs moltes gràcies
I amb el teu permís
Acabem amb el Zanar
Que hem sentit
Ens han acompanyat
Durant tota l'entrevista
De fons
En los Cárboles
I ara li toca girar
I donar una miqueta més de potència
També
Una mica de canya
Que mai ve malament
Doncs vinga
Acabem
Mira
Mira com sonen
De nou Òscar
Gràcies
I que vagi molt bé aquest dissabte
A tu
I moltes gràcies
I bueno
Que estem oberts a tothom
Tothom que vulgui
Ser de l'associació
Que es posin contant
Que n'han trobat per Facebook
Per exemple
I allà mateix
Ja tenen tota la informació
I bueno
Salut i canya
Sempre endavant
El rock
És cultural
Ja ho sabeu
Gràcies
Año 1939
La guerra
Por fin
Ha terminado
Los fascistas
Así lo han hecho público
Lo han anunciado
Por la radio
Se escucha el discurso
Del piepe del Estado
Nuestros muertos
Llenan fosas comunes
Llenan fosas comunes
Sus caídos reposan
En las tumbas
Que les fabricado
Te condenan
Te condenan
Te condenan
No haces
No haces
No haces de ser juzgado
No haces de ser juzgado
Un juicio rápido
Por ellos amañado
No haces de ser juzgado
Y no haces de ser juzgado
Y no haces de ser juzgado
Y que la guerra
No haces de ser juzgado
¡Frior, ritmos!
Delante nos apunta un pelota.
Levanto el puño y grita fuerte.
¡Viva la República!
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la...
Nuestra sangre es derramada.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la...
Alimento a nos desigradas.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
La libertad consesinada.