I en primera posició a arribar a l'estudi, Mar Pérez!
Agafa aire, eh? Agafa aire, perquè n'hi haig de corredir-se per tot el pas de disc que acabes de fer.
Dic, Mar, però no has de córrer, per l'amor de Déu, que tu ja saps que jo aguanto una miqueta més.
No estic en circumstàncies de córrer, però sempre m'enganxa el toro, m'enganxa el toro, al final de tot xerrant,
perquè aquesta llengua no hi ha qui la pari, i jo triqui-tiqui-tiqui-tiqui-tiqui, reglant el món,
allí baix de tot de l'estudi, bueno, de l'estudi no, de les oficines de Tarragona Ràdio,
fent relacions socials, i clar, veig que la Sílvia comença a fer senyals així com un rotllo...
Mar, que comencem, que ja està!
No, però és que avui he trigat una miqueta més i fet perquè arribessis,
per això he vist la carrera, dient, bueno, això, n'hem de posar aquí la meta...
Quasi, eh?
Sí, sí.
T'he vist, eh? Només posada, eh?
Venia corrents a cada una lenta.
Marc, com ha provat la setmana? Com estàs?
Estic fatal, perquè jo cada equis temps saps que torno a recaure amb els mocs i amb la gola...
Sí, i amb el refredat...
Sí, sí, tinc el nas ple de pocs...
Això són els aires acondicionats.
Sí.
Que ara aquí entres en un costat que fa massa fred, perquè hi ha temperatures i botigues...
Jo quan he entrat aquí en aquest estudi feia molt de fred, eh?
Sí.
Jo tinc la nevera sempre posada, jo ho saps.
El que ha estat abans, això gelat.
Jo vinc amb les sandàlies, jo tota divina, la pellicura feta,
i tinc els dins que se m'estan posant liles.
Què em dius?
D'Alfred, que fa aquí, que t'ho dic ara.
Tu imagines quin color t'hauràs de canviar aquest jersei, perquè no t'ho faran conjunt amb el Lila.
Per l'amor de Déu, una ve divina de la muerte, i no feu tornar, que sembla una nova cadàver, tu.
Bé, anem per feina.
Ja agafarem calor, ja agafarem calor.
Tu no t'amoïnis, que ja entrarem, ja.
Agafem embranzida i això, bueno, no, calor no, xispes, xispes.
Doncs vinga.
Perquè, a veure, posem-nos en situació.
Ens agradi o no?
Això és Manamana.
Sí.
Benvinguts.
Bienvenido.
Sí.
Bienvenido.
Uh-huh.
I ara que ets un dia que ets un dia, una música.
Oh, quin tall m'has fet.
Una altra vegada aquesta cançó, cada 15 dies me la poses, Sílvia.
Jo li vaig dir, que mi cançó m'agrada tant, però clar, ara ja l'avorreixo, eh.
No, perquè la setmana passada no te la vaig posar.
Ja, bueno, saps què passa?
Que jo la sento cada dia a casa meva.
D'acord.
Bring the action.
Aquí ja...
Està ballant.
Sí, claro.
Diu que no li agrada o no està...
És que t'anava a dir.
En mitat de la cançó, em sembla que durant dos vegades, la senyora Britney Spears es representa a si mateixa insultant-se.
Quin dius?
Britney, no diré la paraula, perquè primer, l'anglès no és el meu, i segon, és una paraulota llege.
Saps el que acabes de fer ara, no?
Que hem de sentir-ho fins al punt.
Home.
L'hem de sentir, no?
Bueno.
Indica-m'ho, eh, per si m'agafes despistada.
T'aixeca la mà.
T'aixeca la mà, perquè escoltis el que diu.
Ella mateixa diu de si.
Ui, per l'amor de Dios.
bar کہnd-se de si.
En Chris supor.
I want to scream and shout and let it all out.
And scream and shout and let it out.
We saying oh, we are, we are, we are.
You are now, now, rockin' with Willa Amin.
Pretty.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Bring the action.
Rock and roll.
Everybody, let's lose control.
All the problems, we let it go.
Going fast, we ain't going slow.
No, no, ay, yo.
Hear the beat, now let's hit the flow.
Drink it up and then drink some more.
Light it up and let's let it blow, blow, blow.
Ay, yo.
Rock it out, rockin' out.
If you know what we talkin' bout.
Burn it up and burn down the house.
Half, half, ay, yo.
Turn it up and gon' turn it down.
Here we go, we gon' shake the ground.
Cause everywhere that we go, we...
Bring the action.
When you hear this in the club,
you gotta turn it up.
You gotta turn it up.
You gotta turn it up.
When we up in the club,
all eyes on us.
All eyes on us.
All eyes on us.
You see them girls in the club?
They lookin' at us.
They lookin' at us.
They lookin' at us.
Everybody in the club.
All eyes on us.
All eyes on us.
All eyes on us.
I wanna scream and shout
and let it all out
and scream and shout
and let it out.
We sayin' oh, we, oh, we, oh, we, oh, we, oh.
We sayin' oh, we, oh, we, oh, we, oh, we, oh.
I wanna scream and shout
and let it all out
and scream and shout
and let it out.
We sayin' oh, we, oh, we, oh, we, oh, we, oh.
You are now, now, rockin' with
when I am in...
Oh, yeah.
Oh, yeah.
Ai, que l'has pillat, oh, yeah, oh, yeah, oh, yeah, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
No m'havia quedat, clar,
a més a més queda una miqueta allò que t'has de fixar.
Queda difuminat, queda difuminat.
Ah, exacte.
Però bueno...
Què m'està dicint?
Que tenir-ho assumit és el primer pas
per acceptar-ho.
Mira, ella.
Així ja s'acabarà aviat, eh?
Si xata, no fa falta que busquis més, eh?
De totes maneres, no parlarem de la...
No, no, no, no.
No, no, no.
Parlarem d'una altra hiperdiva.
Sí?
A més, què?
Què m'anaves a dir ara?
No, que no tenim notícies d'ella darrerament, eh?
No, que ens interessin, no.
No.
Sí, de clar.
Alguna cosa ha sortit?
Tampoc.
No, no, no, no.
Que diguis que s'ha d'haig de comentar.
No, no, no, no.
Una cosa que diguis...
Doncs anem a l'altra superdiva.
Vinga.
Anem a l'altra superdiva.
Juste.
Si em fa temps, això, eh?
Jo és que me'n recordo,
que la sento aquesta ara,
me'n recordo a les ardilles.
Que és bona.
Esquirols, Alvin, les ardilles.
Mira, l'hauríeu de veure.
L'hauríeu de veure amb cara d'Esquirol.
Sí.
Movent el cul.
I de cul us va la cosa, eh?
Que en dius.
Sí, sí, sí, sí.
Se l'ha assegurat per dos milions d'euros.
No, ah, sí?
Ah, no, no, t'ho pregunto.
No, no, no, no.
Millor ser és una de les dones més desitjades del món, eh?
Per això...
Que és molt guapa.
Això no vol dir que si la tens a prop,
li haig de demostrar la teva admiració
tocar-li el cul.
Per què no?
Ai, jo l'he vist.
Ara ja sé per on vas.
Ah, sí.
Ara sé per on vas.
Doncs això és el que acaba de fer
un dels seus fans que anava al seu concert.
La cantant acabava de...
Va baixar a l'estenari, no?
No, hi havia una passarel·la
i hi havia fans als dos costats de la passarel·la
i ella anava ballant
i en el moment que ella justament movia el cul i ballava,
aquella, en l'eufòria,
aquell xiquet, perdó,
en l'eufòria i pim-pam-pum,
va aixecar la mà i, paf,
li va fotre una bona xas,
una bona cleca al cul
que la tia es va quedar com...
Ostres, classejada.
Però m'acaben de tocar el que m'acaben de tocar.
Esto Casino, que va tallar la cançó
mentre de fons sonava la música
dient-li que sepas que ara mateix
el fotran fora del concert.
I és el que van fer.
Van entrar a seguretat,
se'l van dur i el van deixar a fora del carrer
per tocar-li el cul a la vellonser.
Ara què?
Jo penso...
Aquest xic ara anirà a tot arreu.
Si tu ets tan, tan, tan fan d'ell,
t'és igual perdre la meitat del concert
tenint en compte que aquella mà
no te la rentaràs mai més
perquè li has tocat el cul,
no la mà.
No, m'he de donar un beso,
m'he tocat la mà.
No, no, no,
l'he tocat el cul.
I una altra de les coses
que ha estat notícia
a nivell, diguem que mundial
i a més que ha sortit les imatges
que moltes vegades
passen segons quines coses
i no tens la fotografia de torn
que ho demostris.
No és que fos una cosa...
Volguda, no.
Un escenari típic
en el que l'estrella
està molt, molt per sobre del públic.
No, no, és que ja et dic,
estava a l'abast.
Aquell xic només va aixecar el braç
i pam, li va venir, ma.
Sort que estava d'esquena
perquè si està la cara, xiqueta,
ja no t'ho dic.
Ja no t'ho dic.
Però no només és notícia
pel tema del cul,
que ja sabem que sí,
sinó per les seves curbes,
en total.
És a dir, curbes de cul i cadera.
Ni sitges, eh?
Aquells toms que tenen.
Sí, exacte.
Jo dic ara que ve sitges, ara.
Amb els toms, amb els toms,
per anar cap allà, que Déu-n'hi-do.
La senyora Bellonsí
ha muntat un siri pasqual
a la multinacional H&M.
Per què?
A veure.
Recordem que és la seva model, no?
La seva cara de presentació.
Fa poc que vam estar dient
que hi havia estat
i m'havien donat una borsa
amb la que sortia de Bellonsí.
Ah, sortia ella.
És espectacular que és la imatge
de televisió i de premsa
d'aquesta cadena sueca
amb la secció de bany.
D'acord?
Una pregunta.
Què?
Per què et marxes del micròfon?
Perquè no puc estar-me quieta.
Ai, és que no vas marxant,
no t'escoltaràs si marxes.
Jo crec que com una gallina
que no m'ha sentit.
A veure, digues, digues, perdó.
Ja no em mouré més.
H&M, què m'he de fet?
T'estava dient.
H&M, que és la imatge...
Me torno a marxar?
No, no, no.
Si he pagat-me un velcro
que se m'ha enganxat el bigot
i l'esponja aquesta.
Proma, te feia de broma.
Sílvia, m'interromps
i me disperses la ment.
Estàvem parlant de les bosses
de la Villoncent Biquini.
Això.
De l'anunci de televisió
amb aquelles folars
i aquells biquinis meravellosos
que li estan espectaculars.
Bé, doncs ella s'ha enfadat
molt, molt, molt, molt, molt
perquè diu que
aquelles fotografies
estan massa retocades.
Que l'ha posat massa Photoshop.
Photoshop zero.
Que les corbes que té són d'ella
que està orgullosa de tenir-les
i que no passa ni un centímetre
que li treguin
perquè quedi més bonic
o més espectacular aquell biquini.
Ah, doncs mira.
El que passa és que
a veure, tant de Photoshop,
tant de Photoshop,
tu creus?
A veure, i no m'he fixat gaire.
Jo he vist les fotografies,
he vist l'anunci,
he vist fotografies en premsa,
he vist la bossa, no?
Perquè ja et dic que
la primera presa de contacte
la vaig tenir a la mà, la bossa.
A la bossa?
Clar.
I sí, a veure, la imatge
és que ho vam comandar.
Està espectacular en aquelles fotografies.
Sí, està guapíssima.
Però ella es coneix el seu cul
i sap si li falta un tros.
Ah, bueno, això també és veritat.
M'entens?
Sí, sí.
I per tant,
està a Katrina
i ha demanat a l'empresa
que utilitzi
els cadàlegs oficials
i a la campanya
només i exclusivament
les fotografies
que reflexen fidelment
la seva figura.
Si realment
no volíeu aquest cul,
no l'hauríeu pagat.
Clar, perquè aquest és el meu
i és el que jo tinc.
Ah, exacte.
I això jo crec que és algo lloable.
Fantàstic.
En un món que tothom se'n treu,
ella que té el que té
i dius, mira,
és mío
i per a sempre.
Perquè ella,
la Jennifer López
i poques persones més
en aquest món
poden lluir el cul
amb aquella estrilla,
amb aquella gràcia, no?
No, i a més,
el que et deia
quan m'has dit
la certa part del cul...
Certa part del cul, no?
El cul, sí.
Certa part, allà on l'esquena
perta el nom...
Sí.
Tu saps que la Jennifer López...
Ja no es diu esquena,
es diu cul.
La Jennifer López...
El té assegurat.
El té asseguratíssim.
Que potser no s'hagi apuntat
també a la moda.
D'assegurar-se'l.
D'assegurar-se'l.
Potser sí, i no ho sabem.
Ara que hi ha
una primera agressió culil...
Culil?
Veus?
Que lletja
que és aquesta paraula, Sílvia.
Però és culil.
Doncs anem a córrer un tupí de velo,
perquè això del culil m'ha deixat...
Quiero más tramas en mi vida.
Solo comedias.
Entretenidas.
Com m'agraden, eh?
No, no.
M'agraden més a mi, tu ja ho saps.
A mi m'agrada també.
Home, els diumenges a la nit allà
m'ha tenen clavada.
Ja poden fer el que hagin de fer.
És friqui glamour, us.
Clar.
A més, que ara està tal.
Ha estat a Londres, no?
Cada vegada tinc més dubtes
de què fan l'una amb l'altra.
Per què?
Jo no sé.
Al contrari, no?
Si és que...
Sempre he tingut dubtes.
Han d'estar l'una amb l'altra.
Sempre he tingut dubtes
d'aquella matrícula d'honor en periodisme
que té el Mario Macarizó.
Sempre he tingut dubtes,
però cada vegada em sembla
que ell s'està creant un...
un producte, saps?
S'està creant un jo televisiu
i l'està exagerant tant
que arriba un punt que ell ja no sap
si és ell o és el Mario Macarizó de la tele.
saps allò que dius
ja s'ha fotut una bala
i cada vegada és més ridícul tot.
Però bueno.
No, però és molt bo.
Aquesta temporada
l'Asca i Mario
va començar fa poc més d'una setmana
quan ens anunciava la iniciativa
de fer una subhasta.
Ai, és veritat.
Una subhasta amb objectes
perquè ja no hi caben
en aquella casa
que allò sembla
el magatzem del Museu del Prado,
una cosa.
l'Emoció de los Horrores.
doncs han decidit fer una...
Bueno, van decidir, han decidir.
Els hi va costar una mica, eh?
Ja.
Bueno, encara hem de veure
què és el que han seleccionat.
Sí, és el que t'anava a dir.
Faren una subhasta
amb objectes de distintes èpoques
que tenen relació
amb la vida personal, professional
i del reality
com a objectes musicals,
fotografies,
prendes de roba.
Els fons que guanyin
es destinaran
a tres organitzacions diferents
que tenen a veure
la recuperació de primates,
defensa dels drets humans
dels treballadors
i treballadors del sexe
o rescate i adopción
de galgos abandonados
i maltratados.
Que t'hi dius,
bueno, pues està bé, tu.
No és allò que diguin
recollim quartos
per comprar més trastos.
No.
No.
Es desfan
d'alguns d'aquells trastos
per una bona causa.
Sí,
però jo recordo
les imatges
que van sortir al programa
quan la noia en qüestió
els va fer la proposta
de poder fer
aquesta subhasta.
Se'ls va quedar
cara de pòquer.
No,
i a més,
no només se'ls va quedar
cara de pòquer,
sinó que en aquell moment
va dir,
doncs bueno,
tot el que traiem
ho posem per un sopar.
Perquè va ser
una de les primeres idees
que va fer.
Sí, per això s'ha dit
quedar a lleig.
Clar,
i després van rectificar
perquè és allò que dius,
ostres,
ja que fem,
fem-ho bé.
I va haver
aquesta petita reclamació,
diguem-ho,
per part de la noia
que els deia que era
una amiga seva.
Sí, sí.
I va dir,
home,
doncs fem-ho per alguna cosa,
alguna cosa t'amoninarà a tu,
alguna cosa voldràs
poder ajudar.
I en aquell moment
van començar a treure,
doncs,
exemples i coses i...
i ja me'n vaig quedar al·lucinada,
Marc.
Si no m'equivoco,
la subhasta
és demà,
és demà divendres.
Ai, què és demà?
Potser ho veurem
en alguns capítols
més endavant
del reality show.
Però si no m'equivoco,
és demà a la tarda.
Demà divendres a la tarda.
Ai, quina llàstima,
que no es pugui veure en directe.
No, home,
en directe no,
però estic segura,
estic seguríssima
que més endavant
ho veurem.
Doncs res,
haurem d'esperar una miqueta més,
a veure què és el que succeeix.
Tu també vols anar?
Veus?
Ja també vol col·laborar.
Ja també vol col·laborar.
Ho tens molt fàcil, eh?
És perpèntica?
Un d'aquells te conots,
ho posen a la venda,
ho fas a la subhasta
i te'l treuen de les mans, eh?
Em dediques a Lady Gaga, eh?
Que li passa a la Lady Gaga, Mar?
Ai, després...
Ai, que sospiráis vos!
Sospiráis?
Sospiráis.
Sí, nos piramos.
No, nos quedamos un ratito, Mar.
Després d'aquests mesos
d'absència, no?,
per culpa d'aquella intervenció quirúrgica
torna-hi amb més força que mehi.
És que no sé com...
No sé, ja arriba un punt que dius...
Dic, home, que estic ballant,
no, no, tu segueix, tu dius la notícia.
No puc, no em puc concentrar, Sílvia.
Però per què?
Tu fes el teu, tu fes el teu, Mar.
És que vosaltres imagineu-vos
una Lady Gaga,
un rotllo Sílvia,
aquí, ballant amb els braços amunt,
amb la cadira aquesta que porta roda,
saps?
Jo només veia la Sílvia volar.
No em puc concentrar,
que això no és sèrio,
perquè hi ha de per si l'Espanya és sèrio.
Mar, Mar,
però que no em veuen a mi, dona.
Però a mi sí que em veuen
amb cara de substituir.
La gent deu pensar
que aquesta tia que està donant
les notícies del cor
o el caso?
El caso sí.
El caso no el que sí.
El caso és
que la Lady Gaga
torna amb moltíssima força
i pels que ens agrada així com a mitges
l'haurem de patir
amb més d'una versió.
T'explico.
A més dels seus concerts sorpresa,
recordem que tenia previst
tornar a un concert de Beyoncé.
Ah, és veritat.
Va fer un carrer o un videoclip
i ara potser serà la primera posada en escena
de la Lady Gaga,
la primera presa de consciència del públic.
però Robert Rodríguez,
director de cinema,
ja ens ha anunciat
que l'ha captat
per fer els primers pinitos al cinema.
Què em dius?
La Lady Gaga al cinema?
Sí, però no se'n va gaire lluny del seu paper.
A veure, la pel·lícula
és la segona entrega de Machete Kills,
que ja puc dir tot, no?
Home, Machete Kills, hombre...
Li permet a Lady Gaga
mostrar els seus talents com a actriu
perquè encarna el paper
d'un fem fatal
que sobre d'uns talons espectaculars
es dedica a disparar
sobre tot el que es bellugui.
Perquè vegis.
Molt de la línia, és a dir...
Sí, no, no,
i ja podrà posar-se aquell dels pernils
que portava.
En tots aquells de pernils.
Els altres coses.
Eren bistecs.
Ara bistecs.
No ho sé.
Però ja s'ha podrà posar, no?
Però tu imagina't aquell vestit,
jo trobo que devia acabar la nit una mica...
Tocat, tocat, seguríssim, eh?
I tu imagina't allò,
si fos una gala a l'aire lliure,
tots els del costat plens de mosques,
una furtó de festival...
No es moveis,
que ja vine a Lady Gaga
con los entrantes.
A veure...
Han puesto canapés?
No, però vine a Lady Gaga,
he estat tranquilos.
No te moinis, no te moinis.
Alguna cosa menjarem.
Pobres,
em va a posar-los sèries.
Bueno, és que sèrio...
Sèrio, sèrio,
això de la Lady Gaga
no ho és.
No, no, és veritat.
Perquè, clar, ja et dic,
no és que ens ensenyi un altre vessant,
no, és que ens ensenya
que ja mateixa,
el comés amb una pistola a la mà
o un trabuc,
que no tinc ni idea
del que tindrà a la mà,
però la qüestió és que...
Mira, que no la veiem
per s'entendre.
Amb els trabucaires.
No t'estranyi, eh?
Entenc.
I en comptes del vestit de bistecs,
que em porti un d'espinat
amb cargolins...
Ai, que encara l'ho inventarem, eh?
Mar, mar, agafa la patente,
agafa la patente, mar.
Ai, la patente.
Per si de cas, per si de cas.
Però ara tenim una altra cosa,
si ens hem de posar a sèries
amb aquesta, no?
Que m'has comentat.
Sí, sí, sí.
No sé ben bé dir-te
si és notícia o és
màrqueting o neteja d'imatges,
no ho tinc clar,
però parlarem de Michael Douglas.
Michael Douglas,
a veure, torno a repetir.
Parlarem de...
Michael Douglas.
És que això es diu The Way.
que és The Way.
És The Way?
És The Way.
I jo riu i li dic,
Súlia, posa'm aquesta cançó,
aquesta, aquesta, aquesta, aquesta
i algú del Michael Douglas.
I em diu, no pateixis.
I ara em sona això.
I jo dic, què deu ser això?
Quina relació deu tenir això
amb el Michael Douglas?
Reverde Way.
Reverde Way.
Mare de Déu, senyor.
No em fas cap cas.
Tu m'agrada la teva.
L'escàndol està servit.
Michael Douglas afirma
per primera vegada
que el càncer de gola
que va patir fa tres anys,
li van diagnosticar fa tres anys,
va ser provocat
per culpa del sexe oral.
Això va declarar
en una entrevista
que està publicada
al diari The Guardian.
Doncs clar,
The Guardian.
Ah,
entès The Guardian.
No.
Tampoc guàrri.
No, no, no, no, no aixequis la música.
No aixequis la música.
Tothom ha de pensar el que vulgui.
Hi ha gent que és guàrri,
hi ha gent que no.
Que s'ho pren com una guarrada
i hi ha gent que s'ho pren com una cosa més del sexe.
la qüestió és que deixa'm que doni la notícia, Sílvia,
ja m'és igual el que tu pensis.
Arriba un punt que ja se m'acaba el temps
i no puc donar la notícia
del Michael Douglas
i del seu càncer de gola
per culpa del sexe oral.
Home, que no són hores
que jo repeteixi tantes vegades la notícia.
que ja no diguis més, digues, digues.
Vinga.
Doncs bé, passades les hores,
ja et dic que allò va aixecar una pulseguera
i mai més ben dit que feia com a por.
I el representant del Michael Douglas
va desmentir la història
dient que potser la periodista
havia malinterpretat el tema de l'entrevista i tal,
la frase,
i que ben bé ell no volia dir
que el seu càncer fos d'això.
Que bàsicament el seu càncer
era de fumar i beure alcohol.
Almenys això atribuïa en el moment
que quan es va conèixer.
No ara, sinó quan es va conèixer en aquell moment.
Quan ell va donar la veu d'alarma
dient, mira, m'han detectat això
i és per culpa d'això
i això ens va deixar ben clar
que era de l'alcohol i el fumar.
Bé, ara ell, segons la periodista,
se n'ha anat de l'olla dient aquesta història.
Que si és cert o no, la ciència ho dirà,
la qüestió és que jo,
i ara ve la meva goteta de...
Ui, goteta.
a cítric.
Parlant de sexe oral, ve la meva goteta
de...
del meu paret.
No sé com fer-ho, no sé com fer-ho.
No sé com sortir d'aquest jardí en què m'he fotut.
la qüestió és que a mi em sembla que la Catherine Zeta-Jones
queda en un lloc molt lleig.
Home, ell també, eh?
Bueno, però ell és ell.
Ja, ja, però...
i tothom sabem que ell va ser addicte al sexe durant molt de temps.
és veritat.
I que la seva vida rullava al costat de, o al voltant d'alcohol, sexe i...
I rock and roll.
Bueno, sí.
No ho saps, rock and roll.
No ho sabem.
Però, bueno, és allò, és la frase típica, no?
La qüestió és que Catherine Zeta-Jones, en aquest cas, si fos cert que aquest home
s'hagués trobat tan a gust que hagués dit, doncs, mira, em va passar aquest càncer,
és per culpa d'això, ella quedava en molt mal lloc.
Perquè fa molts anys que està casada amb aquest senyor.
És veritat.
I entre tu i jo queda com la banyuda de Hollywood.
Sí, perquè d'algun lloc haurà sortit.
Entre l'addicció al sexe, exacte.
I el tema del sexe oral arriba a un punt que la senyora dius, bueno, una de dos.
Home, jo no sé què és dir, dius, no puc sortir, no puc sortir de la porta.
O em fan la porta més alta o jo em quedo a casa, saps?
I jo crec que ella no ha dit res, t'estàs adonant, no?
O ella callada, perquè ella ara tornarà a desdoblar-se una altra vegada,
que sabem que acaba de sortir de la clínica aquella,
i li foten això pel davant, i aquella dona no el xecarà cap.
Pobre, Catherine, estem amb tu, eh, guapa.
No li facis cas, Catherine.
No li facis cas, aquest home ja veuràs que el que dice, oi?
No, no, que xutgeix, aquell home, xutgeix.
Home, ja tenim una edat, ja tenim una edat, Catherine.
Que no és un guardian, és un guardian.
Perdó, eh?
Compleaños, feliz.
Ves, m'has dit que m'ho apropetant el micròfon,
que ara he deixat sord de mitja Tarragona.
Vinga.
Digues bé, digues bé.
Tenim una edat, edat com la que té, per exemple,
i això a mi m'he quedat a ratlles, nena.
Pedro Guerra.
Què?
Jo em pensava que estava mumificat i no es feia mai jaio 47 anys.
Home, que també hi ha de créixer.
Que no, que els de 47 no són jaios, no?
Però que em fa la sensació que...
Ostres, tu, 47.
Home, és que Pedro Guerra és Pedro Guerra,
i ja ves que la mar l'idolatrava en el seu moment.
A tu t'agradava moltíssim?
Ara no sé per on va, no sé què fa, no estic al cas.
Vols que et busqui alguna cosa?
No, no cal.
Va ser...
Va ser momentànic.
Va ser una cosa passatgera, ja està, ja se m'ha passat.
Va ser justet.
Ja se m'ha passat.
Tenim el Rafa Nadal, que em fa 27.
Home, bé, eh, Rafa Nadal.
Jo no sé si que fa tant de temps que el sentim i el veiem,
que ja a mi em fem el que havia de tenir, 47, aquests xiquets ja.
Un mes.
I la dentadura postissa, tant d'emossegar copes i regals que li donen
quan guanya alguna cosa, que arriba un punt que jo ja li feia més.
Jo pateixo, eh, jo pateixo quan ho fa, eh?
I dius, a veure si la rompa l'impasta.
A veure si la rompa l'impasta.
Algun dia quedarà clavat.
El seu dentista, quan ho veu fer, deu estar creuant els dits.
Deu estar creuant els dits, no?
No, el dentista content.
No, perquè si el dintre, la vam perdre la clientela, tu?
No, però tu no la veu, no la veu, no la veu.
Són diferents versions de veure la cosa, Sílvia.
Jo crec que si no tornaria amb un dentista que públicament li ha fet això al Rafa Nadal.
Ja, però és que s'ho ha fet ell.
Bueno, Sílvia, que prou.
Ai, perdó, perdó.
Que no estem aquí per fer notícies de dos vistes.
Però si eres tu, eres tu que m'he provocat.
Eres tu que m'he provocat, Mar.
Ah, doncs vinga, adéu.
No, vinga, acabem, acabem.
Deixem de costat el dentista del Rafa Nadal, que ni sabem qui és ni ens importa,
perquè l'Angelina Joli, que també se fa i a Iona,
en té 38.
Home, doncs bé, no.
Bé, jo un concert molt millor i tinc la mateixa d'ara.
Això també és veritat.
Perdona.
Jo no volia dir-t'ho, és veritat.
Eh?
No, no, no, a veure.
Escolta'm.
A veure si, a veure si, cuides més, cuides més.
I el David Bisbal.
Ai, el Bisbi.
34, 34 no pot ser.
No, 34, sí.
23.
No, jo no sé, 34 se'n fan pocs.
És que a mi també, per això, que no pot ser.
Però bueno, no sé, és el que...
Però no acabarem.
Em dic que la Mar m'ha dit, no, no, no, no, no, no, no, no, no, en aquest ni en aquest d'apoc.
I dic, amb què acabem, Mar?
Ah, no, perquè, clar, i m'has preguntat, en què vols acabar el programa?
I jo t'he dit, doncs ni en Pedro Guerra ni en David Bisbal.
No, i llavors dic, agafo aquesta a veure si li agrada.
T'agrada o no?
Sí.
Que crec... Em sembla bé, em sembla bé.
Són aquelles cançons recurrents, que són de les d'ara.
De les d'ara.
Que ens agrada a tot.
Acabes de quedar com una iaia, són cançons de les d'ara.
Clar, de les de vinil·lo.
Qui, qui, qui, qui, qui.
Això, això, jo, em sap molt, déu, per la gent que ens sent cada tarda.
Perquè avui dijous tarda, això ha sigut espès, espès, eh, Sílvia?
Per què?
Avui...
Ens va passar molt bé, no?
No ho sé, però a mi em sembla, a vegades, i avui és un d'aquells dies,
que em sembla que nosaltres ho passem bé, però la resta del món no.
Jo crec que sí.
Ja he comentat... Espera, que tinc el concurs, ja et preguntaré, a veure si hi ha algú...
Vés preguntant a la gent, a veure si la gent...
Això sí me'n recordo, perquè ja saps que jo tinc una memòria així com de 30 segons,
que se m'ha oblidat de tot.
De pez, de pez.
Calla, guava.
Ho provaré, ho provaré.
Bueno, doncs a mi m'ha semblat que era un d'aquells dies,
que tu i jo riem molt, però després la resta de la gent no són entera de res.
Que no, que ja veuràs, que sí, que hem parlat de l'avion, sí,
que hem parlat amb el Michael Douglas, de la Lady Gaga,
que d'un munt de gent, per l'amor de Déu.
Bueno, tornem la setmana vinent, no?
Sí, sí, això no canvia.
No condiciona que dijous torrem-hi, no?
Que avui hagi sigut d'aquesta manera no vol dir que la setmana que ve
no n'hi hagi més i millor, eh?
O pitjor.
Depenent de mi, pitjor.
No ho sabem, no ho sabem.
Depèn del dia que tinguem.
Mar, fins la setmana vinent.
Ara que ja començava a estar calentona aquí, ja començava a agafar temperatura.
Com estan els dits?
Ara ja ve, ja no els tinc lilles, per això ho dic.
Ara que ja estava bé, començava a estar una mica entonada,
ara ve de marxar, ja.
Ara torna a agafar fred.
Torna a agafar fred, amb el fred que fa avui.
Sí, sobretot.
Et toca la frase, vinga.
Molt bon dijous, millor cap de setmana i ens sentim la setmana que ve.
Adéu-siau.
Adéu, Sílvia.
I lost my heart and I hope to die
That I'll only stay with you one more night
And I know I said it a million times
But I'll only stay with you one more night
춤하richten a few days
Oh-oh-oh-oh-oh
Yeah, baby, give me one more night
Oh-oh-oh-oh-oh-oh
Yeah, baby, give me one more night
Oh-oh-oh-oh-oh-oh
Yeah, baby, give me one more night
Oh-oh-oh-oh-oh
Yeah
Baby, there you go again
There you go again
Making me love you
Fins demà!
Fins demà!