Fins demà!
De tant en tant, de fer un petit cat, no?
De pastisseria, avui de maquineria.
Bueno, ja està bé, encara que només sigui una miqueta.
Marc, com estan les revistes?
Bueno, bueno, bueno, sí, sí, sí.
Si vols dir que t'ha agradat, que no has tingut que llançar el que dius...
Sempre, perquè saps que el filtre l'he de passar sempre,
perquè si no això seria un gallinet, que ja ho és.
Depèn de com.
Però, bueno, no, hi ha hagut molt de repertori, eh?
Sí, sí, hi ha hagut de retallar molt, perquè no tenim temps.
Com sempre.
Jo m'enrotllo i tu no.
Jo no, jo no callo, millor dit.
I després no ens dona temps a acabar.
Per tant, jo crec que aniríem per feina.
Vinga, som-hi.
Avui és dijous.
Sí.
Això és mana, mana.
Sí.
Benvinguts.
Bienvenidos.
Bienvenidos.
Déu meu, senyor, com ha petat aquest senyor avui, eh?
Està bé, bé, amb ganes.
Està potent, eh? Està potent.
Això t'anava a dir.
Ganes tenia jo de sentir aquesta cançó.
I avui he entrat cantant-la.
I li deia, Sílvia, ve si no la trobaries al baú de los recuerdos.
Uh!
I ella, que és esplèndida musicalment parlant,
va dir que si te la trobaries, si la tinc aquí de capçalera.
I me l'ha posat.
Bueno, me l'està posant, de fet.
Anem a sentir-la o què?
Sí, i a cantar-la.
També?
Eh!
Ui, amb el bon temps que fa, Marc...
Però sense que ens la senti ningú.
Ah, d'acord.
Tu i jo soles.
Ja, ja, ja, ja.
Si mirar a fi a classe, si estàs sola.
Viejas canciones, podemos bailar.
Viento sola.
Yo quiero viajar.
Hoy sí, viajaré contigo.
¿Por qué?
Verás que no te olvido.
Hoy sí, te enseñaré el camino.
¿Por qué?
No viajaré perdido.
Hoy sí, viajaré contigo.
¿Por qué?
Verás que no te olvido.
Hoy sí, te enseñaré el camino.
¿Por qué?
No viajaré perdido.
Al despertarme.
Nuevas historias te puedo contar.
De cada noche, cada noche, cada noche que salgo a viajar.
Entre tus brazos, viejas canciones, podemos bailar.
Estup andửal.
Es unoop sauque.
Hoy sí, viajaré perdido.
Hoy sí, viajaré contigo
¿Por qué? Verás que no te olvido
Hoy sí, te enseñaré el camino
¿Por qué? No viajaré perdido
Hoy sí, viajaré contigo
¿Por qué? Verás que no te olvido
Hoy sí, te enseñaré el camino
¿Por qué? No viajaré perdido
Hoy sí, viajaré contigo
¿Por qué? Verás que no te olvido
Hoy sí, te enseñaré el camino
¿Por qué? No viajaré perdido
Hoy sí, viajaré contigo
¿Por qué? Verás que no te olvido
Hoy sí, te enseñaré el camino
¿Por qué? No viajaré perdido
Hoy sí, viajaré contigo
Ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, ay, mil colores he tenido...
Ah, no, no, no
Quins temps, eh? Déu n'hi do
Quina llàstima, eh? On està el José? Que no saps res d'ell
A veure, que torni, que té una bona veu
És penós que hi ha moltíssima gent por ahí guanyant-se la vida,
no sabent fer música,
i aquesta gent que valia el que no està escrit...
És veritat.
A veure, a veure, que la millor torna en l'altre cop.
Ojalá, ojalá.
Anem al cine?
Anem-hi!
És que aquesta música és impetuosa.
Dic, posa'm música de cine,
i em diu, et posaré Indiana Jones.
Ah, doncs bueno.
No té res a veure amb el que direm.
Però ja m'està bé, tu.
És de fons.
A més les cançons d'aquestes boniques, estant d'aquelles.
Sí, a més a més d'aquelles que dóna com a empenta.
Anem a parlar del Festival de Cants.
Ja, ja, Sílvia, no te crezcàs, no te crezcàs.
Festival de Cants és una de les alfombres vermelles
més cotitzades després de Hollywood, del cinema.
I, lògicament, les llengües viperines, com la meva,
ens encanta veure-les passar, sobretot amb elles,
perquè ells no són gaire...
No, són així com molt repetitius en la moda.
Molt repetitius, molt repetitius.
Però ens agrada veure-les passar,
i des del serrell fins a la punta de la sabata.
Tot, ho repassem tot.
Fantàstiques, fantàstiques, sempre.
I jo volia, sobretot, aplaudir.
Aplaudir a tres senyores.
Vinga, anem a la primera senyora.
Del que he vist fins ara, jo aplaudiria a l'Editha Bontisse,
que no ha abandonat mai el seu estil retro,
i porta un vestit...
El que jo he triat és un vestit vermell de l'Issab espectacular,
que és ella, és una pin-up andante, en vida.
També em quedaria amb una espanyola, representació espanyola.
N'hi ha hagut dos.
Paz Vega, que en el meu pare no ha estat gens acertada,
en els dos vestits que li he vist,
però després hi havia Blanca Suárez,
que anava amb un hermani privé negre,
amb un escot a l'esquena i uns aplics pistatxos al davant,
i que a mi m'ho ha fet mirar dues vegades.
Estava espectacular.
Si t'he de ser sincera,
no sé què feia Blanca Suárez al festival.
No sé si és que...
Sóc inculta en aquest tema,
no sé si és que està presentant algun treball,
no tinc ni idea.
Però, des de llavors,
ha donat la campanada amb aquell vestit.
Molt bé.
I estava per aquí buscant, eh?
La tercera que em quedaria seria la cantant,
l'Anna del Rei,
amb un vestit en escot de cor,
i brodat, que em recorda molt dels anys 20,
i que li dóna un toque i així rotllo princesita Disney moderna.
Ah, jo estic per aquí mirant-les, eh?
Les fotografies.
Aquestes són les tres que jo fins ara em quedaria.
Que tu has dit que xapó i que està molt bé.
Per mi, les millors.
I després,
la cara B, de Cans.
La cara B.
La cara B.
Aquelles fotos incòmodes,
i en el meu cas penso que envajoses,
perquè més d'un voldria.
Ahà.
Unes fotos que ens ensenyen les cel·lulitis de Sharon Stone.
una dona que als seus 55 anys
demostra que és humana,
i que l'instinto bàsico no dura eternamente.
Com ho has dit això, perdona?
L'instinto bàsico no dura eternamente,
i ella està en una fotografia,
en un vestit vermell,
creuada de cames,
recordem la famosa creuada de cames de Sharon Stone,
en la qual es detecta que, lògicament,
és humana, té 55 anys,
i té cel·lulitis.
Ah, i és una dona.
És una dona, és viva.
És persona.
Exacte.
I alguna vegada la cel·lulitis enganya,
i altres vegades no.
Aquí detecta,
veiem que no hi ha Photoshop,
que per tant la cuixa és la que hi ha,
i jo trobo que l'humanitza.
Clar.
La gent l'està criticant moltíssim.
Què dius?
Però jo trobo...
Amb ajossos, Marta.
Clar, en aquella edat...
Home,
ja m'agradaria depèn de qui...
Exacte.
La meitat de les que la critiquen,
li ens agradaria tenir la carrera i el cos,
a part de l'intel·ligència,
que té aquesta senyora.
Clar que sí.
Per tant,
a vegades val més...
Aquella cel·lulitis calla boques,
ja t'ho dic ara.
Home,
home,
de veritat.
Hi ha alguna cosa més de cames,
allò...
Bueno,
jo de moment faria aquest extracte,
quan acabi el festival,
ja si convé,
farem un resum.
Però ara,
de moment,
el que he vist,
no ho podia deixar passar.
era això.
I sempre allò que dius,
amb el glamour de Cans,
que sempre sona afegit,
no?
Sí,
i que sempre queda com a molt glamour,
no?
Glamour...
Oi,
que ho estàs,
eh?
No,
Hollywood és Hollywood.
Això no ho podem...
Sí, sí,
no ens ho podem treure del cap.
Però jo crec que Cans
està molt,
molt poc per sota,
eh?
Sí.
La cosa...
Sí, que va agafant també
els seus llocs,
de feina.
Ja fa temps que té el seu lloc
al pedestal
de les alfobres vermelles.
Parlant de pedestal.
Bueno,
això de parlant de pedestal...
Sí,
bueno...
M'està greu,
eh?
M'està greu per ells.
Mira que per una vegada
m'agradava la cançó.
Per això,
i a més a més,
m'acella bé el grup,
dintre del què,
perquè són una gent molt senzilla
i molt macos i...
Després de plagios,
compres de votos
i escàndols varios
a Eurovisión,
eh...
Bueno,
vam quedar segons
per la cua.
Bueno,
a més,
una cosa que t'arrava a dir...
És molt rara.
És que jo crec que va ser...
Mira,
això de primer,
i després,
clar,
tu te'n recordes
que la setmana passada
va ser quan vam comentar
que ja la notícia
era que els donaven
per guanyadors?
Sí.
Jo crec que
a una o a dos
o això va passar
precisament per aquesta història,
per dir,
ostres,
ara t'imagina que aquesta gent guanya
i ja s'havia dit
en una setmana d'antelació.
De broma
o en sèrio?
Ja,
però deixes
en una millor condició.
Ja, ja, ja.
Però...
És que jo crec que la cançó
no era tan lletja.
No, exacte.
No és una de les meves cançons
preferides
que hem portat a Eurovisión,
però,
si et diré
que n'hi havia
pitjors
i hem quedat en millor lloc.
Però, bueno,
que última hora es demostra
que potser és més amiguisme
que no pas
o competició
entre...
Col·leguilles.
Sí, entre col·leguilles
que no pas un concurs.
Em quedo
amb un escrit
que ella es...
Clar,
aquell del Rosario
posa al seu blog
on explica
les seves impressions
de l'experiència
i diu que
fent una mica
d'autocrítica
que Eurovisión
ha suposat
una cura d'ego
que ella necessitava.
Ah, doncs mira,
no hi ha mal
que per bien no venga, no?
Si, en algun moment
li van fer creure
com a tothom
li deuen fer creure
que té possibilitats
de guanyar,
bueno, doncs que
se n'ha adonat que...
Tornem a terra, no?
Tornem a terra
i potser que puguis
arribar a perdre.
I era un concurs
i em quedo
amb l'experiència,
ja està.
És una manera
molt diplomàtica
de dir,
mira,
hem quedat fatal...
És que sempre tenim
al voltant
que tenim Portugal
que és qui ens dona,
França alguna vegada
i Andorra.
I no hi eren,
no concursaven.
No, home,
sí que hi eren,
sí, no,
què dius?
Andorra.
No, Andorra no,
que sí.
Sí?
I si no,
que l'empuntin.
Bueno,
però que era Itàlia,
entén-me,
que són els que
estan més a propè.
A Itàlia ens va donar
a cagar-nos,
nosaltres li vam donar 12
i ell ens va donar dos.
Perquè veigis,
fastigosos.
No, res, no, res.
Molt malament, fatal, eh?
Jo volto
per no presentar-nos més.
No, per la propera vegada
que se presenti a Andorra 2.
Jo és que estic allà, eh?
Que...
Lo seu és que no ens presentem més
i ens estalviem els quartos.
ja t'ho dic ara des d'aquí, eh?
Doncs mira,
home,
si ha de donar
lo que dona...
Mira,
no tinc ni paraules.
És que ja no és el que era,
Sílvia,
ja no és el que era.
Canviem de tema.
Ai,
pa haver-se matau.
Ai, pa haver-se matau.
Quina ensurt, eh?
Per l'amor de Dios, eh?
Ai, ai.
No guanya per sustos, eh?
El Jesús Michael.
Que xic,
no sé què li ha passat,
s'hi ha trepitjat alguna cosa.
Algo,
alguna cosa.
Què ha passat?
Està ferit,
torna a estar ingressat
en un hospital
perquè va patir
un accident de tràfic
a l'autopista,
a l'autopista del nord de Londres.
Mira.
Ell que té,
ja té 49 anys,
ja no té edat de fer ralis.
Bueno,
este de 49 anys...
Sí.
Es troba bé.
El que ha dit.
El que ha dit.
Diu que pateix ferides lleus
i alguns talls,
però que,
bueno,
el vehicle que ell no conduïa,
perquè anava de copiloto,
això li dóna un vot de confiança,
es va estrellar a l'autopista,
anava a les pistes de la veritat,
o qui ha posat aquí.
aquesta cosa.
Aquí, piló.
Com és que passen per aquí,
ara mateix,
això, pum, pum, pum, pum, pum.
I ja està.
Anava entetingut,
el conductor,
no sabem en què.
És que no doni...
No, és veritat.
Anava entetingut,
anava discret,
i pim, pam, pum,
no agafis el mòbil,
ja l'agafo jo,
i ja l'he liada.
I ja l'he liada.
Doncs el Josh Michael,
doncs, bueno,
suposo que no serà res,
que no li hagin tocat la cara,
perquè ja prou tocada la té.
home, millor,
li fan algun retoc d'esprec,
a posteriori,
que encara li arreglaran alguna cosa.
Encara li ha vingut bé
l'accident de tràfic,
perquè així possiblement
se farà un recau xutau,
això s'ha de fer.
Home, home, clar,
posa-me Botox.
Botox-me a mi.
Botox-me.
Crec que m'he passat a...
Sí, però no passa res,
me la pots posar ara.
fa gràcia,
perquè quan arribo em diu,
a veure,
Marc, què?
Què tens cançó vols que et posi?
No és que és la cara de pòquer
quan he posat l'Hishka Michael.
I li dono una llista,
mira, no que torna,
ta, ta, ta, ta, ta, ta.
I ella fa el que li surt d'allà,
de la peineta.
La llista, ja veus,
que no la tinc per aquí.
Ja, ja.
Perquè és de memòria.
I ella va de memòria.
No, no, això vol dir
que me l'he deixat fora
i per no sortir a buscar-la
és aquelles coses
que té la vida, eh?
Per ritis, per ritis.
Sí, sí.
Però bueno, ja m'està bé.
Vinga.
Menys mal que sabem improvisar.
Sí.
Rihanna.
Què li ha passat?
Ha decidit demanar
a una cadena de reda britànica
que es diu Topshop
per utilitzar una foto seva,
en la qual jo t'he de dir
que no surt gens
fa vore guapa,
és clar.
Fa vore guapa.
Fa vore guapa.
Amb una línia de samarretes
sense el seu consentiment.
Vale?
És a dir,
un il·luminat,
va dir, saps què?
Un il·luminat.
Un il·luminat, sí.
Farem una línia de samarretes
moniíssimes lletges que són,
amb la cara de la Rihanna
que també et sembla
que vagi acabada de despertar
per no li donar una altra cosa,
o molta de son, saps?
Podria ser, sí.
No és una de les seves millors fotos,
vaja,
i la posa a la venda.
No cal que li demanem permís a ella.
Com que no?
No, no cal.
No cal que s'ha de prendre permís.
Què passa?
Que hi ha un copirrat.
Judici.
Aquest estiu exigeix
5 milions de dòlars,
que són com uns 3,
quasi 4 milions d'euros,
pel que considera
una explotació il·legal
de la seva imatge.
Clar, per això és normal,
per això li passaria amb qualsevol.
I, el més important,
la retirada de les samarretes
perquè són lletges que té plis,
que té plis,
que me les quites ja.
Ai, que té plis,
per favor, per favor.
Per no dir que té...
Saps?
Són molt lletges.
Que té popor.
Clar, bé.
Fins aquí no és mal.
Va, sí.
És una cosa que pot arribar a passar.
Tu fas servir la meva imatge.
Al igual que ha passat
a Facebook i companyia,
que han hagut de tancar segons què,
però utilitzar, doncs...
Bueno, tu el que penses de Facebook
és de Facebook.
No, però si algú
se fa passar per tu...
Ah, bueno, això.
M'entens?
Això sí, això sí.
I això ha passat moltes vegades,
que algú ha utilitzat les teves fotografies
i el teu nom...
Jo dubto que facis...
No, però entens,
jo dic Rihanna,
gent així molt ultra-mega famosa,
que clar, que la gent dius,
però mira,
si m'ha fet passar per Rihanna,
potser me cau qualsevol cosa.
Ja, bueno.
La qüestió és que és graciós
que ella demandi per això
quan...
Quan...
Quan...
Si, embutxacant-se uns dinerals,
una altra cadena de roba britànica
vén samarretes
amb una fotografia d'ella,
clar, lògicament...
Permesa.
Criada, permesa i pim-pam-pum.
Bueno, però això és normal.
Ara fa el goig anar pel carrer
i veure...
Aquesta està permitida.
No, aquella no.
No, aquesta sí.
Aquest xulo.
Però mira, quan vagi a Londres,
jo m'ho miraré.
Mira, tothom que porti samarretes
a la Rihanna podrà saber...
No tens pressa, no,
perquè t'ho digui?
No.
No, perquè no tinc...
Intenció de barra.
Ara mateix no.
És una llàstima, eh?
A veure, què anar a Londres?
A veure, les samarretes de la Rihanna
també és friki, friki, eh?
I mira, un autobús d'aquests dos pisos.
I mira, de casualitat, el Big Ben.
El Palacio de Buckingham.
I ja que estàs mirant les samarretes,
t'adistreus una mica més a molt.
Fas una llave al teu voltant.
Clar, dona.
Bueno, casualitat.
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
A veure, què m'has dit?
No sé què, d'una casa, no?
Sí.
Doncs jo t'he posat la del pàtio de mi casa.
Què t'assembla?
Anda.
Els que he trobat.
Jo he dit, mira...
Agafa, Dimar.
Cuando llueve se mopa como los demás.
Agatxat...
Ah, no, que ja s'ha expressat res.
Ja no te la saps, Sílvia.
Ja no te la saps.
Sí, una altra tornada.
Como los demás.
La notícia.
No, no, no te agatxes.
Agatxat.
Te los agatxat.
Eh?
H-I-J-K-L-M-E.
Ara ha fet gràcia, eh?
Ara anava a dir, ara com fas, entrar?
La notícia amb aquesta música de fons.
Però que és molt sèria, la notícia.
No, no és sèria.
És alegre que ja m'està bé.
Ah, ah, ah.
Però la cosa és així.
Jo et dic, Sílvia...
Vale, ja.
Sílvia, que la Catherine Zeta-Jones ja torna a casa.
Busca'm alguna cançó que tingui a veure amb la casa.
I em diu, ai, no pateixis.
I me posa això.
Clar, el patio de su casa, que és particular.
És particular perquè és d'ella.
Cuando mueve se moja.
Menos el de Mallorca, que és públic un cop al mes.
Bueno, la qüestió és que...
Vale.
Ja s'ha tractat del seu desorden.
Vivo la...
Quina santa paciència.
Digues, ja no t'entropeixo més.
Si et poso una galeta d'aquestes travessada a la gola,
no podràs parlar mai més.
Però puc pujar la música?
No, doncs tallo els dits.
D'acord.
T'explicava.
Que se m'acaba el temps i després no em dóna temps a acabar-ho tot.
Vale.
Que Catherine Zeta-Jones ja ha tornat a casa d'aquella clínica,
a la cabana, no a desintoxicar-se,
sinó a trobar-se en ella mateixa.
Perquè té un trastorn bipolar i no sabia ben bé.
Havíem fet broma en altres sobre que s'aixecava com que era actriu.
No sabríem si estava actuant, si era ella,
quin dels seus papers estava representant en aquell moment.
Però això li ha passat molt a moltes actrius i actors, eh?
Que precisament per això, que millor arriba un moment que, clar,
amb tants de papers que has interpretat,
que t'has hagut de ficar la pell de tanta gent diferent,
potser arriba un moment que hi ha un petit trastorn allà, no?
No saps qui ets tu mateixa.
Podria ser.
M'ha fet molta gràcia un comunicat que ha fet públic,
perquè ella no s'ha amagat en absolut mai,
recordem que és la segona vegada que era ingressada per aquest tema,
i posa que no hi ha necessitat de patir en silenci aquest problema.
que no s'ha d'avergonyir per demanar ajuda,
que és un desordre que afecta a milions de persones
i que ella és una d'elles.
Ah, que sí, i ja està, i endavant, i a lluitar-ho,
i a guanyar la partida, no?
La partida.
La notícia veia més a més perquè a Cannes,
el seu marit, va presentar la seva última pel·lícula.
Pel·lícula que s'ha allargat en el temps moltíssim,
perquè recordem que ell va començar a fer el rodatge de la pel·lícula,
van haver de parar el rodatge, el van esperar,
mentre ell es va posar bo d'aquella malaltia,
aquell càncer que va patir.
quan ell estava totalment recuperat.
Van continuar amb el rodatge,
ara ja està estrenada,
i ell va comentar a l'estrena a Cannes
que venia a celebrar l'estrena de la pel·lícula,
però que marxava perquè l'endemà
la seva dona tornava a casa després d'aquest ingrés
i volia estar a casa per rebre-la.
Molt bé, molt bé, molt bé per ell, eh?
Molt bé.
Estan molt enamorats, eh? Es nota, eh?
Sí, sí.
Jo he de reconèixer que...
Al principi no donàvem un duro.
No, no, però jo crec que li hem donat un duro
per cap de les noves parelles.
Bueno, i fa molts anys que van i demostren que...
No, no, i que tenen el feeling.
Igual com el Harrison Ford i la Calixta.
Que tampoc donàvem un duro.
Que tampoc donàvem un duro que dèiem
ui...
Quin dels dos s'estava pujant al carro d'aquí?
Sí, sí, sí.
Perquè en aquell moment ella triomfava en una sèrie,
ella estava així com a despenjat d'Indiana Jones,
i mira, encara continuen junts i la marxa ve.
Despenjat d'Indiana Jones.
Sí, home, aquell Kit Kat que no feia pel·lícules.
Sí, sí, sí.
Mira, ara parlarem d'una pel·lícula en la que va sortir ell.
Veus que ens sonen la de Star Wars, aquesta?
Sí.
Sempre tinc la mania d'anar a la nave estel·lar Enterprise.
No, que això és d'una altra cosa.
No m'ho barregis, no m'ho barregis.
És que, a més a més, és una lluita com els Rolling Stones i els Beatles.
Doncs els Trekkies, que som els que ens agrada a la Star Trek,
som totalmente contraris a la Star...
Ai, perdona, a la...
A la Star Wars.
A la Star Wars, que no ens agrada a la galàxia.
Exacte.
Bé, saps que de tant en tant hi ha dues coses que m'interessen moltíssim.
Un és...
Les subhastes.
Les subhastes.
L'altre és internet.
En aquest cas, subhastes.
Vinga.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Que subhastaran?
Però si és que ja crec que ho hem fet tot, no?
Doncs no.
Amb tant de temps, no?
Doncs no, no, no, no.
No ho diries mai, però no, no, no.
Ah, digues.
Uns pantalons que lluïa Luke Skywalker...
Hombre, Harrison.
A la pel·lícula La Guerra de les Galàxies,
són uns levis de color sorra,
d'un tall regular, allò, bàsic,
que tu no haguessis pensant que aquells pantalons
que portava a la pel·lícula eren uns levis.
No, no, no.
A més a més, tampoc es veu en cap moment.
Vols dir que en aquell moment existien els levis?
Home, era el futur, no?
Bueno, havien desaparegut amb una mica els levis.
Doncs són uns levis que s'han subestat per 28.000 euros.
Ostres!
Que està molt bé.
Ostres, padrins!
Els estòmics de la saga.
Home, però són 28.000 euros, eh?
Per uns pantalons que no els podràs posar
perquè Déu m'un quart que se't taqui i no se't trenquin.
No, no, o potser tu tens una talla...
És, no, a més...
I és una 42.
O menys, perquè són de la primera pel·lícula.
És a dir...
Ostres, estava delgadíssima.
Fa tants anys...
No tenia panxeta.
No tenia res.
Quasi, quasi ni el coneixíem.
Sí.
La qüestió és que ara que Walt Disney ha anunciat
que els seus plans de reviscular la sèrie,
quan va comprar Lucasfilm per 4.000 milions de dòlars,
la saga i explotació de la Guerra de les Galàxies,
això torna a tenir més embranzida que mai.
És a dir, és un clàssic.
Sí, sí, sí.
Però que no descartis que aquests pantalons de 28.000
puguin duplicar o triplicar en pic els senyors de Walt Disney
i decideixin treure una altra pel·lícula en la que la princesa Leia
es vagi vestida de vinil, no tenim ni idea.
Per exemple, no, no, o aquelles enciamades que portava al cap.
Sí, siguin de sobrassada en contra de crema.
Per exemple, per exemple, i les puguin arribar a subhastar
i algú que es pugui arribar a enamorar d'aquelles sobrassades.
Segur que això deu formar part d'algun museu.
Deu formar part d'algun museu.
Jo sempre me'n recordo dels pentinats de les Valencianes per Falles, saps?
Ah, sí, cert, nivells i menys, eh?
Falleres Major, que van amb el pentinat de la princesa Leia.
Sí, sí, sí.
És molt possible que el senyor...
Harrison?
No.
Ah, Lucas?
El senyor George Lucas, si pensés en això, quan va dir
ostres, la princesa Leia ha d'anar pentinada així.
Ah, doncs mira, que no havia estat potser abans a Mallorca...
A València.
Ai, perdó, a València.
Jo és que estic amb la senyora València.
Va anar a Espanya, va fer una ruta a Mallorca-València i va dir...
T'agafa la idea.
Ja, jo d'això n'he de treure alguna cosa.
Ai, Mar, que hem de fer, aniversaris o no?
Ja no ens dona temps, no?
Mira, tu ho diu el nen aquest.
Què és això?
Com t'agrada la roba, això i aquesta cançó parla una miqueta d'aquella roba dels anys...
Ah, sí?
Que es torna a posar de moda.
Diu una mica de paraulota, ja us aviso, eh?
Oh!
Ah, perquè diu...
Oiga, sí, vestido con la ropa de tu abuelo.
O així diu, eh?
Oh!
D'un t'ho estet, això?
No, que és una de les cançons d'ara que està sonant més.
Què estàs diciendo?
Que te lo diga, oi?
A veure...
I'm going to pop some tags, only got twenty dollars in my pocket.
I'm looking for a camera.
This is what I'm going to be more so now.
Walk into the club like what I've got a big...
No, no et mous, eh?
No.
Estic...
Estic...
Estic...
Estic com...
Estupi...
Estic d'arrencar, no?
Estic estupida, facta.
Perquè que no t'he gustat?
M'he quedat ratlles.
No, a ratlles, m'he quedat ratlles.
Bé, acabem amb ells o què?
Si tu vols, sí.
Sí?
No.
A mi no m'agrada aquesta cançó, no et sàpiga greu, eh?
No, no, tenia aquesta o aquesta?
Esta m'agrada molt més, però molt més.
Doncs mira, deixem-me amb aquesta.
Bé, no està.
Després ensenyo el vídeo de l'altre.
Que potser el que li fa gràcia a la Sílvia és el vídeo.
Sí.
I em vol enganxar així, encara que sigui, en calçador la cançó.
Jo t'ho poso les dues, has vist que t'he fat la tria, eh?
Ei, que em sap greu pel grup i els fans, i em sap greu per tu, si és que t'agrada.
Però no.
Ja saps que ella de seguida va molt.
Sí, sí, ella de seguida té el cul al moviment, tu.
Així millor, eh?
Sí, no?
Bé, deixa'm acabar.
Vinga.
Molt bons dijous, millor cap de setmana.
Ens sentim de setmana que ve.
Adéu, guapíssima.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada