I a finals del mes de juny vam deixar de sentir aquesta sintonia
que avui recuperem.
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Mira que t'ho trobem a faltar, eh?
O sigui que durant aquesta setmana
amb una sensibilitat, perquè l'estic recuperant a tots els companys.
És com la tomba de l'escola, no?
Sí, el retorn no.
El que passa que per nosaltres és molt bo
perquè tornem a trobar-nos.
No som el geri, el retorn del geri.
El retorn dels companys de Tarragona,
la viatge tarda.
Sempre, sempre, sempre,
quan acabem la temporada abans de l'estiu,
sempre ens queda aquell neguit de dir
ha estat un plaer, si no ens sentim...
A veure què passa, no?
A veure què...
Jo ho he de dir.
A mi se'm posa com un nadal a l'estómac,
quan veig el número de Tarragona Ràdio, la Sílvia.
Què?
I jo dic, ja no hi quepo, ja no hi quepo la cadira i el sofà.
Ja em surto per tot arreu.
Ja, la Sílvia m'hi busca.
Home, com no t'he de trucar?
Com no t'he de trucar?
Si ja saps que el dijous a les tardes
aquí canvia tota la història.
Canvia fins i tot la fisonomia de la gent de la ràdio.
Sí, sí.
No te n'adones?
Home.
Que és el que dius, mira, ja és dijous,
mira que ve la marca.
Ja ve la marca, ja ve la esquena.
No, no ha de falta que et facin la ola i ja està, eh?
No ho crec, no ho crec.
Ja ho faran, ja ho faran.
El dia que els hi porti el baranà.
Avui per ser el primer dia hem de dir
no hi tenim galetes,
però la setmana que ve això s'arregla, Sílvia.
Vinga.
Vam acabar amb la urxata,
ara hauríem de començar,
a veure si canvia el temps i comença a fer ja fresca.
Jo continuaria amb la urxata, eh?
Perquè encara que faci aquest núvol, fa calor,
aquests dies així que sembla que s'havia de nublar,
que havia de ploure, però no hi ha manera, fa calor.
Sabia, tu ho has dit.
Sí que sí que és sàvia, sí que és sàvia.
Bueno, deien que a partir de dijous, divendres,
faria uns dies, però no, ja vèiem que no.
Veran i jo del membrillo, que encara tenim, eh?
Que fa calor, fa calor.
Per tant, seguim amb la urxata.
La setmana que ve tornarem amb les galetes.
Ja farem, i el cafè?
Que no m'ha cridat ara el cafè així calentat, eh?
Amb gel.
Cafè amb gel.
Ai no, és que sóc de llet.
Sí, de l'etxe, com l'has dit en tres.
Però bé.
Jo de sucre.
Veus?
Som un al company perfecte.
Per això sempre enganxem bé l'un amb l'altre.
Però què et sembla si, com mana la tradició,
comencem per qui no ens hagi sentit mai
i no ens hagi patit mai.
La rutina és de dir que això és Manamanà
i que benvinguts.
Bienvenido.
Bienvenido.
Mari, m'acabes de donar una idea
abans de posar la cançó que te tinc preparada.
Ah, sí?
Home, que hem de dir que el Manamanà
parla de les revistes del cor, que no ho ha explicat.
president per això, perquè hi ha gent que s'acaba
d'incentivitzar de nou.
Si ens pensem que ens ha de conèixer tothom...
No, no, és cert.
Però si de cas, doncs això,
que tenim les revistes del cor
i que els dijous amb la Mar Pérez repassarem
i que ho farem amb el seu filtre.
Clar.
Amb el teu filtre particular.
Jo és que quan la gent que no em coneix normalment
em diu, i tu fas ràdio,
dic, sí, jo col·laboro amb Tarragona Ràdio,
la millor emissora del món, clar.
Gràcies.
I què fas, i què fas?
Jo dic, doncs faig, i ho dic així,
paròdia de la premsa del cor.
Sí.
Perquè en realitat el que fem és
enfotre'n-se del que els famosos ens volen vendre,
del que descobrim,
fem una mica allò, no?
Una barreja així exclusiva.
La idea és fer, no una rigorositat,
perquè no servim, no servim.
No, no.
I a més, tampoc tenim tant de moviment, no?
Com passa amb les televisions i companyies.
No una cosa allò supersèria,
perquè no en sabem.
No.
No ens neix.
No.
Però sí, això,
el més agressiu i corrosiu i...
El que podem, no?
Fins on ens deixen.
Sí.
Fins on ens deixen.
I també ens parem nosaltres,
perquè si no...
Ai.
Aquí arribaria ja...
Aquí fora de micròfons, a vegades.
Aquí fora de micròfons.
Sí, hem allargat una mica la història.
No, però que ha estat molt bé, eh?
Que ha estat molt bé.
Que depèn de com i què,
ha estat molt bé.
Doncs això,
que si ens voleu sentir a partir d'ara,
ens anem a les revistes del cor, no?
Mai diguis que porto una altra vegada el Relayer,
que no tens més cintes, txec.
Què passa?
Què?
Fiquem la ràdio, collons.
Això, veus?
Fiquem la ràdio.
Des del fons del mar,
colgat de blau,
respiro amb aire teu.
Fiquem la ràdio.
I quan vull parlar,
fabriquem la ràdio.
Fabriquem la ràdio.
Fabriquem la ràdio,
bombolles d'aigua neu.
I tot hi ha el vent i el fred,
i aquest temps tan esquerd,
vull repartir prospectes a la gent que no ho entén.
I tot hi ha el cor de veus,
que ens couren de retrets,
faré com si plogués,
fent sempre coses noves,
beure vi menjades hores,
de curar-me el cap amb mil cançons.
Des del rang del cel
m'esponso el gel
que em creix a sot dels peus.
I en un reservat
t'escric postals
i et llevo en els exagents.
I tot i aquest hivern
que ens vol gelar la pell,
proposo que fumats ens expliquem
les pors rient.
I encara que el govern
ens miri malament,
tinc ganes d'explicar-te
en cada mot que parlo,
fer-te lloc en el meu carro,
plantar cara i derrotar els dolents.
Salud
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
Compte
La cançó, he de dir, no l'havia sentit sencera.
I em sona, i sobretot el videoclip, que l'acabem de veure,
malgrat us no l'heu vist, perquè això és una cosa que té la ràdio.
Però em sona molt a final d'estiu.
Molta cançó de final d'estiu.
Però és, em penses autèntics, eh?
I el que comentàvem també fora d'antena amb la Mar,
quina llàstima, el concert passant de tecla.
Que ens vam quedar amb les ganes de poder veure'l.
Bueno, anem agafant força, Mar.
La propera, que no s'escapin.
Jo, és que, clar, arriba un punt que sóc la més del concert.
la més iaia...
No, home, la més iaia, no, que ja saps que t'aguanyo.
Home, no diguis això, que si no malament...
I arriba un punt que em deia, què haguéssim fet?
Dic, home, si hi ha cadires, jo vaig al concert.
Si no hi ha cadires, jo ja tinc una edat.
Salto dues cançons a la tercera, a mi em pesa el cul.
No, que ho faries, que ho faries, que te conec, que te conec.
Però bueno, bueno.
Ara, perquè dius, ara ho dius així, perquè ja ho...
Però si no...
Tu ja saps que sí que ho faràs, eh?
Ja ho veuràs.
Bueno, bueno.
Deixem els pets.
I comencem, què?
Anem per saina?
Que el vius davant de ja es trobi bé i que estigui recuperat,
que tenim ganes de trobar-lo aquí.
Que s'ho prengui amb calma, però que endavant.
Exacte.
I ara anem?
Anem a parlar amb Bridget Jones.
Marc, però aquesta cançó no era de la banda sonora de la Bridget Jones, no?
No era.
Com que no? A veure.
No era, no.
No, no era.
Què significa que és, ara ja?
Han fet una revisió de la Bridget Jones i l'hem posat aquesta pel mig i hi ha un calçador.
No, no, no, no.
La nova entrega de la saga Bridget Jones, que si no m'equivoco porta per títol
Matt Abad de Boy, és a dir, el títol d'aquesta cançó, ens porta una estranya sorpresa.
I és que després d'alguns anys de matrimoni, sembla que Mr. Darcy mor.
Què?
I, per tant, Bridget Jones és vídua.
Ah, del cotxe.
Clar.
Home, no em dimeu aquest disgust, per l'amor de Déu, això no m'ho pots dir així, dona.
No, no, no, no, no. Espera, perquè jo crec que promet moltíssim.
Una dona acabada de ser vídua, obsessionada, recordem, amb el seu pes, amb deixar de fumar, amb el consum d'alcohol,
que segueix, deu anys després, encara escrivint el seu diari, com exigeixen els nous temps, a més a més, ara, amb les xarxes socials, promet molt, molt, molt.
Un afán com jo de la saga Bridget Jones, crec que no m'ho esperava.
És un paper que ha madurat amb el temps, és a dir, no ens podíem vendre una Bridget Jones 30 anys i era perquè no.
Home, no.
Però el fet que ella hagi madurat i les seves històries, igual que les nostres també, ens faran riure pensant que estic segura que qualsevol dona del món,
en algun moment o altre, de qualsevol de les pel·lícules de Bridget Jones, ha pensat, això m'ha passat a mi.
Això a mi m'ha passat pel cap.
Home, no tan potser exagerat com...
Però que en algun moment hi ha coses que et recorden a les seves pròpies vides.
Doncs segurament, jo crec que promet moltíssim, que promet llàgrimes però de riure.
Home, i tu ja saps que sempre ens ha agradat molt a Bridget Jones.
En certa, en certa de ple.
En certa de ple.
I que a més és aquelles coses que ella vol ser tan especial, tan, tan, tan, tan, que al final diu, però soc molt normal.
És tan normal, és tan com tothom, és que no lluitis per ser qui no ets, no?
Justa, justa, jo crec que és una notícia...
Molt maca.
Molt maca, perquè et dona un cop de realitat, no?
De dir, sí, sí, no soc l'única persona del món a la que li xoli...
I se sap més o menys quan s'ha d'estrenar...
Si tot va bé, aquest hivern, però no tinc dades encara.
Bueno, esperarem a veure què passa.
Mira, s'acaba d'acabar la cançó perquè ha de donar pas a...
A veure si arriba a aquesta altra.
Amb una altra cançó, sí, de pel·lícula.
Jo t'he posat aquesta, no?
Que durava títol.
Jo poso Pretty Woman.
Jo te busco Pretty Woman.
És que no pot ser una altra.
No perquè parlem de la pel·lícula.
Que no.
Parlarem del protagonista.
Richard Gert.
Ah, no, és que ara tenia el dubte, perquè ara no sé si és ella o és ell.
Ell, és que la Julia Roberts vols dir.
Clar, clar, dic la veritat de la princesa.
Richard Gert s'acaba de separar després d'11 anys de matrimoni.
Ah, què li ha passat?
Solteres divorciades i dones del món.
No, però ja saps que està acumulant la feina, eh?
El Josh Crone i Richard Gert, això què és?
Tot el guapo està lliure.
Què passa?
Que ens queda tan lluny.
No és per desanimar, eh?
No és per desanimar, no.
No us vull desanimar.
Sempre hi ha algun festival de cinema,
sempre hi ha alguna cosa budista,
sempre hi ha...
Sempre, sempre.
Sempre hi ha una situació o altra.
Sí, sí.
Hi ha una situació o altra que t'apropa a aquests quarantons guap...
Guapissis.
Bueno, sí.
M'anuego i tot.
Són jaios joves.
O sisantons, depèn.
Són jaios joves.
Bueno, la qüestió és que es veu que
els ritmes vitals
de la parella no anaven al mateix...
El compàs.
El compàs.
El compàs.
El compàs.
I, clar, volen tenir una amistat allò duradera,
allò, ja no són parella,
però volem ser amics,
tenen un fill en comú,
que va néixer l'any 2000,
però el més important
i amb el que ens hem de quedar,
bàsicament,
és que ja és un home lliure.
Ah!
Soy un pobre pajarito.
Soy un pobre...
Sí, sí, pajarito.
Presidiario.
Presidiario.
Mar, jo no sé si m'ho acabo de creure, eh?
No.
Perquè tu saps que aquesta gent
estan avui solters
i és que hi ha la tercera en discòrdia
que estan entrant per la porta
o sortint de l'armari.
Bueno, jo sempre he pensat...
Si hi ha alguna cosa d'aquesta, sempre, eh?
Sempre he pensat
que aquesta gent
viu més de pressa que en altres.
Sí.
Per tant,
tot els costa
menys temps d'assimilar.
Clar.
És allò que dius,
bueno, això ja ho tenia ja...
No és normal
que en tres mesos
es torni a tenir parella.
Tu, amb una vida normal,
que és de feina a casa,
de casa a la feina
i anar a fer una cerveseta
o un cafè,
doncs, clar,
no tens tant de...
Però ells que estan contínuament
coneixent gent
i viatjant
i viatjant
que tenen un ritme de vida
molt més accelerat que el teu,
i per tant,
tots els seus cicles
són més llargs,
més ràpids que els teus.
Deu ser per això.
Això dels cicles
serà massa.
Sí, clar.
Tu dius,
si m'acabó l'amor,
però si fa un any
que et vas casar.
Clar.
Però és que és un any
molt intens.
Que s'ha acabat.
No és com el teu,
que estàs aquí vuit hores.
I ponia caduca el tal any,
no?
Sí, clar.
Però és que no l'ho leí
i estava...
Pensa el dorso de la tapa
i com que el teu ove
no t'ha tapat,
doncs, clar.
Deu fer això.
Comenzamos.
Precio de salida.
¿Cuánto?
¿Cuánto?
¿Cuánto?
¿Cincuenta dólares allí?
¿Cien?
Sí.
¿Uno cincuenta?
Dos.
Ofrecen doscientos.
¿Dos cincuenta barri?
Pues no ganarà.
¿Tres?
¿Quién da tres?
¿Quién da tres cincuenta?
Sí.
¿Tres cincuenta allí?
¿Quién da tres setenta y cinco?
Home, això,
jo ho veig, eh?
Marc.
Jo sé,
jo sé que ets addicte
en aquest programa.
Ho segueixo,
ho segueixo, eh?
Bueno,
parlem de subhastes.
i quan em vas trucar
la setmana passada
perquè començàvem avui
me vas dir
ja he trobat
l'àudio de subhastes.
Sí.
No és que me l'hagués trobat,
és que he anat buscant
a veure una subhasta
que m'interessés
per poder-ho comentar.
Calla,
s'acuto la corrada
de buscar-me l'àudio de subhastes,
he de buscar una subhasta
per comentar.
¿Hablas en serio?
Sí.
Hablo muy en serio.
Kate Moss és...
Que guai.
Kate Moss és la...
bueno,
és la top,
la musa
de moltíssimes marques
és una...
és per etne,
és aquella model
que mai...
Passa de moda.
Mai passarà de moda.
És veritat.
Encara que hi hagi escàndols,
encara que l'emvoltin
moltes històries,
la gent l'estima
d'una manera especial,
no?
A mi, personalment,
que no em considero
una persona molt tancada
ni molt carca,
ni molt...
Hi ha coses
que em tiren enrere,
és a dir,
jo potser no la contractaria
pensant en què
ha d'invertir els diners
que guanyi
fent el que sigui.
Sí.
Però, bueno,
segueix sent Kate Moss
i saps que és una garantia
d'èxit i de ventes,
del que sigui
que t'hagi de promocionar.
Por la mera bondad
de nuestro corazón.
Justamente por esto.
Bé,
doncs,
dos milions d'euros
és el que ha tret
la sala Cristis
per subastar,
no sé si eren 50
o 58 retratos
d'aquest art
d'icona
o de la moda.
Mira, mira.
Mira els quartos,
mira els quartos
com corren,
mira els quartos.
Posa la mà, Marc,
posa la mà.
A veure si cau,
a veure si cau.
per tot arreu.
La qüestió és que
són fotografies,
són dibuixos,
són,
com ho diríem,
cara bé de la fotografia.
Ella potser
va fer un posat
amb 50 fotos,
en van triar una
per tal publicitat,
però les altres
queden sempre,
aquells negatius
queden sempre guardats
o en aquest cas digitals.
I, bueno,
doncs,
un dia algú els troba,
els imprimeix en gran format
i fan una fotografia.
N'hi ha de molt artístiques,
n'hi ha que no tenen cap gràcia,
però dos milions de...
És molta pasta, eh?
Dos milions d'euros
després de tants anys
segueix cotitzant tant.
Ostres,
jo tinc aquelles fotos
de l'any...
Teves.
Sí,
però no ho crec,
no?
Dos milions.
Cotitza diferent,
Sílvia,
ni millor ni pitjor.
No, no,
que no cotitza.
Ja m'agradaria,
t'imagines,
una foto amb mi,
una foto amb mi bé,
una foto amb mi bé,
que valgués tant.
Diu no.
He de contestar.
Passa la cabra,
passa la cabra.
He de contestar.
No me hagascaso,
no hagascaso.
Home,
jo tinc fotos teves
que...
Fa tants anys
que anem pel meu auxílio,
correm-nos un tupi de velo.
Què li passa a la Paulina?
Últimament no la trobàvem
a les revistes del cor,
no?
És que posa un ciu
que li creixen els nanos.
Sí?
Colate ha posat en duda
la seva salut mental.
De la Paulina?
Bé, ell i molta gent
ho hem posat moltes vegades
en dubte.
Podria ser que hagi sol·licitat
al jutge
una avaluació psiquiàtrica
de la cantant
perquè es veu que qüestiona
la capacitat
de cuidar del seu fill.
Ja comencem
amb aquest tema.
A veure, Colate,
li has tet un paston
per callar la boca.
Sí?
O sigui, t'han callat la boca
amb bitllets.
No remenis més la merda
perquè acabarà fent pudor.
No, i a més,
tenint en compte
que ja van quedar...
no van quedar
i van fer un contracte
d'aquells de...
Que ell cobrava
durant no sé quants anys
un munt de diners
i que disposaria
de son fill
com, bueno,
doncs,
amb una custòdia compartida
X setmanes a l'any
i totes aquestes mandanques.
Sí.
Doncs ara es veu
que ell creu
que no està educant
com ell creu
que és ideal
a son fill
i que, per tant,
vol saber
si psicològicament
o psiquiàtricament
aquesta xiqueta
ho té tot ben posat
o no.
Home, per si...
Si jutges...
Espera, que t'interrompo.
Sí, sí, sí.
Si jutges
el cop de gràcies
que va fer aquest estiu
perquè potser tu
no n'has sentit
parlar d'ella.
No, no.
Jo no només
l'he sentit parlar
sinó que l'he vista.
Va rebentar
l'exclusiva
d'un paparazzi
que la va enganxar
a alta mar
amb un barco.
Deixa d'anar...
Bueno, mira, així de clar.
Pixant.
Veus?
És que, mira,
ara quan m'ho has dit
m'ha vingut a la memòria.
Que un pensa
si tens ganes de pixar
i estàs en alta mar
tira't a l'aigua.
Sí, no,
o no ho facis
de la manera
que ho va fer.
Lletja.
Bé,
doncs el paparazzi
que la va fotografiar
no va poder vendre
mai aquelles fotografies
perquè ella
les va penjar
a les xarxes socials
i van dir
mira,
acabo de reventar
una exclusiva
de paparazzi
colgando yo misma
estas fotografies.
Sí.
Chapó, eh?
Sí.
Dintre d'aquest chapó.
Clar.
Potser aquestes són
aquelles coses
que el colate
podrà fer servir.
Ah, vale.
Clar.
Cago en nena, eh?
És que clar,
tot té la seva història.
És que s'ha de vigilar molt.
Quan la teva vida
no depèn només de tu,
que hi ha gent
que en aquest class
que et sagnen,
perquè és així,
això és una sangonera,
has d'anar molt al tanto.
Tu ja no ets lliure
de fer ni de dir
el que vulguis
perquè saps que seràs jutjada.
Noi, a més a més,
de quina manera, no?
Ah, exacte.
Bueno, pues res,
a veure què és el que passa
i segurament que aniran sortint
més notícies
a les revistes del cor
i comentant tu, no?
I comentant tu, no?
Molt excèntrica.
Però sempre ho ha estat.
Pel mateix motiu
que parlàvem dels divorcis
i del ritme de vida
que porten aquesta gent,
això també s'ha de tenir en compte.
Ella porta des de petita,
petita, petita,
dedicant-se al món de l'espectacle.
Per tant,
és normal
que la seva vida
no sigui com la teva i la meva.
No, no, no.
És el que comentàvem abans
i també la seva vida
és molt, molt ràpida, eh?
I diferent.
Sí, sí, sí, sí.
Comentàvem amb la Mar
amb aquest vídeo
de la Miley Cyrus
i a més,
cada vegada que la poso
aquesta cançó
jo crec que dic el mateix,
estic repetint-me
perquè el videoclip
és fatal.
És que volia dir
un altre adjectiu
però he preferit no
i la cançó en si
que deia en Mar
no sabem ben bé
perquè jo i a l'anglès
ja saps que no ens parlem.
Jo perquè l'anglès
és meu és de Cincinnati.
No t'has d'entendre
la idea
com me passa a mi.
A veure,
últimament,
això que dèiem,
hem de viure molt ràpid,
hi ha gent
que té pressa
per créixer,
ningú,
ningú
jutjarà
a Miley Cyrus
per deixar,
per voler
deixar enrere
a Hannah Montana.
És normal,
ha crescut,
tirar cap endavant.
Ningú pot demanar
que Hannah Montana
visqui eternament
perquè a més a més
l'estaríem criticant.
Si en aquesta edat
que té ara
segueix venent
el Hannah Montana
l'estaríem criticant
igualment.
Però no cal
que demostris
contínuament
que ja ets una dona,
que no ets un adolescent.
I has crescut.
Perquè el teu públic
també està creixent.
Les nenes
que et sentien
i que et seguien
com a Hannah Montana
també són ara
dones joves.
Adolescents,
o semiadolescents.
i per tant
no necessites
demostrar contínuament
que ja no ets
Hannah Montana.
I això va,
entre altres coses,
ho comentàvem
fora de l'antena
tu i jo,
Sílvia,
aquest videoclip.
La cançó està molt bé.
El videoclip,
entre tu i jo,
jo que sóc de sucre,
pot dir el videoclip
és una caca.
És la cosa més xabacana,
més vulgar
i més cutre
que m'he tirat a la cara.
És a dir,
hi ha provocacions
que poden ser
això justament.
Provocacions.
Sexis,
sensuals.
Jo això ho trobo
que ni m'adonen
als 80
quan realment
era l'uní cono
de la provocació
sexi
ho havia fet
perquè es que ho trobo
cutre.
No, sí, sí, sí.
No has de demostrar res.
A més a més, dius,
a veure,
és necessari
arribar a aquest punt.
A mi ni m'escandalitzes
perquè no m'ensenyes res
que no...
Però...
Que no fa falta.
Que arribaran aquests extrems
que dius
és que fas
el ridícul.
Ara fa i d'advocar
el diable,
la mare.
Què?
Però aquest videoclip
ho ha fet ella
perquè ha volgut
perquè, clar,
hi ha un productor,
un director de videoclip...
No, no, no.
Jo tinc clar que a ella
li diuen
has de fer això
i ella fa això
i punto.
Ja, però hi arriba un moment
i dius
és que això no m'agrada.
La idea és que el tio,
l'equip de màrqueting
d'aquesta xiqueta
s'estan equivocant.
Clar.
Però no ho dic jo
que saps
que no soc fan d'ella.
Ho diuen
fins als seus fans.
Aquest videoclip
és ridícul.
Sí.
No, no,
i a més a més
el fet de tot.
A més a més
ho ajuntes
amb, per exemple,
l'actuació
que va tenir
els MTV Videomúsics
fa quants dies.
O sigui,
no,
criticar-la no.
O sigui,
l'han acribillat.
Fa
vàries setmanes
una entrevista
amb la revista
Rolling Stones
parla sobre
la meca del cinema
i les drogues.
I ella explica
que Hollywood
és una ciutat
de cocaïna.
Veus?
Però que la marihuana
és bastant millor.
I que hi ha altres drogues
que et fan sentir
socialment
com a més feliç
i amb ganes
d'estar amb els teus amics,
que et fan més obert
i que no et fan
tancar-te en un lloc
i no interactuar
amb els altres.
Clar,
si ella està assessorada
per algú
que li diu
digues això
que et farà vendre més discos,
canvia.
És el que t'anava a dir,
que el retirin,
que el retirin.
Setmanes després
d'aquesta entrevista
una vegada s'ha publicat,
surt als MTV
amb una actuació
patètica
en la que l'ha criticat
justament perquè es pensaven
o es rumorejava
que anava drogada,
que els seus moviments
eren molt lents,
que la manera d'actuar
és com si anés
empanada total
i potser justament
el que portava
era un empatx d'orxata,
però amb aquests comentaris
a la Rolling Stone
el que ara li estan dient
és que no només és ridícula
sinó que a més a més
és una drogadicta.
Sí, sí,
que se li ha ajuntat
un món de història.
S'està creant una fama...
A més a més,
ho comentàvem fora d'antena tu i jo,
aquesta xica avui en dia
no té competència.
No, perquè no pot ser Madonna,
no pot ser Lady Gaga,
no pot ser...
Cristina Aguilera,
que està en un altre tipus
de públic,
no pot ser Lady Gaga,
té un altre tipus...
Que potser la gent
que escolta Lady Gaga
també escolta Miley Cyrus,
però la gent que va
a un concert de la Lady Gaga
no va a un concert
de la Miley Cyrus.
No, no, no.
Per tant, no té competència.
Ara mateix,
no hi ha cap dona jove
que vengui discos com ella.
Per tant,
no necessites fer això.
No, i a més,
que tens una feina...
Dedica't a la música.
De fa molts anys
que l'estàs llançant a la brossa
per una tonteria
d'una demostració
que ja sabem que has crescut.
Que ets una dona,
ja ho sabem,
no cal que ens ho...
Xata, que ja lo sabemos.
A part del modelito,
que això ja, bueno,
això a vegades...
Mira, també els Oscars
van actrius vestides
que sembla que vagin a marapos.
però trobo que...
Que porta una temporada...
Sí, sí,
que sembla que hagi trepitjat alguna cosa.
Que ha aixafat merda.
I arriba la pudor fins aquí,
Xata.
Doncs Xata,
mira les sabates,
vigila el que trepitges,
que no li podem dir res més.
Trepitja fort i cap endavant,
però no cal, no cal.
Per què me recordes
a l'Alejandro,
encara que no tenim notícia?
No, no, no,
jo te l'he recordat en absolut.
Hombre,
pisa fuerte, has dit això, eh?
El teu subconscient
te fa ballar
sempre cap allà,
però no.
No, no, no,
has dit això.
Pisa fuerte,
te pisa fuerte.
Pisa fuerte,
però posa'm a la Lady Gaga.
Te la poso?
No, no,
me pongo a la Alejandro Sanz.
Bueno,
que sàpigues
que vaig mirar en l'ordinador
a veure si trobo alguna frase
d'aquestes bones, eh?
Vale, vale.
Però no acabo de trobar
el moment de posar-te-les, eh?
També hem de dir
que buscàvem una cançó
del nou treball de la Lady Gaga.
Però no una.
Però no les coneixem del tot
perquè som així de iaies
i hem decidit posar aquesta,
que bueno...
Home, que s'agrada.
Només sentir-la,
tu ja saps què és la Lady Gaga.
Home.
Què li passa?
No, no,
li passen coses bones,
de moment.
No, no,
res dolent.
Encara,
res criticable.
Està bé saber
que tens feina
assegurada per temps.
I acabo de llegir
una cosa
que a mi m'ha fet gràcia.
Estem a l'octubre
i acaba de començar
i ella ja té
pràcticament signat
un contracte
per cap d'any.
Per cap d'any?
Sí.
O sigui que ara
quedan un munt de mesos.
90 minuts de concert.
Bueno, un munt, un munt.
Aquell temps fa a volar.
Un munt de mesos, no.
I ells veuen molt de pressa,
és allò que deia estar dient.
Viuen molt de pressa,
no te n'adones.
Ens estem repetint avui.
Ja és cap d'any.
Sí, sí, veus com veu.
Viuen tant de pressa.
Nosaltres encara estem pensant
que dinarem demà
i ella ja està signant
un contracte per cap d'any.
Torno a començar
perquè se me'n va l'olla.
90 minuts de concert.
Sí.
300 convidats.
És a dir,
a aquell concert.
Una festa de cap d'any
que li repercutirà
amb ella
amb dos milions de dòlars.
I per quant, més o menys?
Quant ha de durar aquesta festa?
90 minuts.
Només?
Ella no les ha d'actuar.
Però t'estava fent números.
Quantes cançons d'acabes?
90, 90,
4 minuts i pico cada cançó.
Home, per dos milions,
és molt rentable la cançó, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè tu i jo,
dedicar-nos al món de la música,
no, ja no arribem, no?
Jo crec que no tinc veu.
No, és jo tampoc.
Tinc veu, però no val.
No, per la dutxa,
així una miqueta així d'estrangi,
sí, però no.
No, no?
No.
Seguim fent ràdio,
que potser...
Sí, home, alguna cosa farem.
Jo no tinc ni veu de ràdio,
imagina't.
La qüestió és que es deia
Roman Abramovich,
és l'amo del Chelsea,
és un senyor rus
que li vol fer un regal
a la seva senyora,
a la seva nòvia,
a la seva esposa.
No tinc clar el lligam que tenen,
però, com que és molt fan
de la Lady Gaga,
li va dir,
mira, nena, saps què?
Jo per Cap d'any te la regalo.
Bé, la xiqueta aquí
te foto un concert a tu
i els 300 convidats
que tinguim a la nit de Cap d'any
i després del raïm,
la xiqueta cobra dos milions de...
Dos milions de dòles.
I ja que marxi cap a casa seva
o què es quedi aquí amb nosaltres,
que faci una mica de partener,
també.
Recordem que abans de marxar
vam estar explicant
el que cobraven
segons quines celebrities
per aparèixer en festes
a part de hotel, transporte...
Sí, sí, tot, tot, a gastos complerts, eh?
Claro, claro, jo.
No em ballo de casa meva
si no és cobrant.
Full, full, full.
Full equip, full equip.
Doncs, justa, justa,
mira quin regalet.
Fas allò de què em portaven els Reis
a la Lady Gaga?
Veus?
Veus?
Quina en surt, al principi?
Fins que no t'ha explicat
aquest concert i això...
Jo he de reconèixer...
Jo me la trobo pel passeig de casa
a la Lady Gaga,
maquillada fa por
i sense maquillar fa més.
Sí, tu l'has vist, no?
Home, he vist algunes fotografies.
He vist fotos, sí, sí,
i dius, ostres, però sí que fa por.
És que dejava guinant al Port Aventura
la porta a contractar
perquè fa por, la nena fa por.
Pobre xica.
Que potser després se la intimida
hable català i tot, xata.
No, jo no dic que no sigui simpàtica.
Habla català.
Jo no dic que no sigui simpàtica,
és difícil de mirar.
A ti.
Això vol dir que se m'acaba el temps.
Tenim uns quants d'aniversaris.
Vinga.
Tenim, per exemple, espectacular,
la Mònica Bellucci,
que en fa 49.
Oh.
Molt ben portats.
És una senyora de cap a peus.
La Romina Power, 62.
La Romina, que es diuen...
Bueno, van dir a les revistes
o fa uns mesos que tornava amb l'Albano.
Ah, sí?
A cantar.
Què m'estàs dic?
Sí, ho vaig llegir.
Sí que està mal la cosa,
tu, que hem de tornar a cantar junts.
Que sí, i a més a més la notícia
no va sortir per part d'ella,
sinó per part d'ell.
Però si són com els ABA,
que no es poden ni veure ja.
Doncs mira, a mi jo fan de tripar el corazón
i vinga, anem a fer unes bolos.
Que fuerte.
No, s'ha de guanyar la vida, xata.
Aquí abajo...
Que s'ha de menjar, que s'ha de menjar.
Anda, que no.
Bueno, la Maribel Verdú, 43.
Maribel Verdú, 43.
Molt bé, molt guapa, molt guapa, sí, sí.
Ara mateix amb una...
amb rengida forta.
Sí.
La Susana Sarenon, 67.
Oh, m'acaba molt bé.
Una gran veritat, sí senyora.
La Patricia Conde, 34,
que sembla que les roses guapes
també es fan grans.
També, es fan grans, sí, sí.
I la Kate Winslet...
La senyoreta Titanic,
o la senyora Titanic...
Que des que es va ensorrar,
enfonsar, perdó.
Aquell barco, ella segueix fent anys, 38.
38?
Jo n'hi posava més.
Sí?
Ai, no ho sé.
Jo sí.
És que com no m'ho he pensat,
ja...
Des d'aquelles coses que...
Tu n'hi poses 38?
És que no m'ho he pensat.
Així com d'altres,
quan m'ho dius,
me quedo...
Oh, que dius!
La vam aplaudir la temporada passada
perquè ella deia
que tenia el tipus que tenia
i que no...
No, no, que va...
Que no s'havia d'operar
ni s'havia de posar ni treure res,
que era el que era
i això de fer una part de la seva vida
de tenir els seus fills
i del seu dia a dia.
I qui la vulgués com estava bé
i qui no el buscadeu.
Que la mirés i si no fora molt bona.
I nosaltres la vam aplaudir.
D'aquí quatre dies
hi sortirà un contracte potent
i haurà de perdre 20 quilos
i superarà
i ens haurem de callar.
Però bueno...
Saps que estava pensant
exactament ara mateix?
El mateix, no?
I a mi, deixem
que se'n feliciti també
Sí?
A Maribel...
Maribel?
García.
Maribel García?
Sí, que casualment la conec.
Que fa taitantos.
I que fa taitantos.
Sí.
Que avui és el seu cumple.
Molt bé.
Doncs mirar, si me la trobo...
I que la felicitem, no?
Si me la trobo,
la felicitarem, sí, sí, sí.
I ara, a veure,
de l'1 al 13.
Digue'm una cançó.
De l'1 al 13.
Ah, per acabar.
Sí.
De l'1 al 13.
Suà, de l'1 al 13.
No ho sé, no.
Ah, pensava que m'estaves
intuït que digués 13.
No, no sé que tu vulguis.
Jo diria 5.
La 5.
Què?
Es un tiempo pequeño.
Pues no, si és un tiempo pequeño, no.
No, no, porque ya sé que...
No, no, no.
Ah, pues posa'm la que tu vulguis.
La 12, que es como dorado,
que dices, mira que bonito.
Sí, a mi el dorado no me gusta,
el dorado no,
però la cançó sí.
O tienes un San Pedro.
Me voy a quedar con el dorado.
Te vas a quedar con el dorado?
Sí.
Pues venga, vamos a dorarnos.
Vamos a dorarnos el sol.
Venga.
Ara sí, ¿no?
Ara sí.
Oh, yeah.
Sílvia, es que lo prometido es deuda.
Ha de venir, eh?
Ha de venir a Tarragona.
Lo prometido es deuda.
Por favor.
Clar, vio a mi que me quiten
de Julios Iglesias.
Sacreu.
Sí.
Pero això ompla.
Això ompla.
A més de veritat.
A veure si ve.
A veure si ve algun any.
Algun any no tenim pressa.
Home, pressa, pressa.
Jo ja...
No, i després que vingui la Rosana
i així acabarem de fer el, no?
Fas allò un full equip, no?
Però és que la Rosana
també té nou disc ja, eh?
D'aquí a res.
Se'ns acumula la feina.
Bueno.
I els OVK.
Ai, ai, ai.
Xata.
Molt bon dijous.
Sí.
Millor cap de setmana.
Sí.
I ens sentim la setmana que ve.
Gràcies, guapa.
Adéu-siau.
Jo.
Por comer a diario
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!