Bona nit
Tots aquells dubtes, tots aquells misteris
estan a punt de solucionar-se d'aquí a uns minuts
amb la Jessy's Weekend, Jessica Linares
Bona tarda
Bona tarda, Sílvia
Ja estem aquí
Ja hem arribat, ja som aquí
És el moment de desvetllar
d'explicar-vos
per què necessitava la gravadora
el micro
Us he de dir que vaig anar a una desfilada
a Barcelona
Era una desfilada
de la dissenyadora Montse Liarte
que, bueno, no sé si ho recordareu
vam parlar amb ella
durant la 080
en un espai
a banda del que és
passarela, com a tal, perquè ella no desfilava
i la desfilada
de Montse Liarte
era per presentar la col·lecció Primavera i Estiu
2013
Veus?
El que comentàvem just abans
Exacte
El que t'estava dient
Presenta
el que ens hauríem de posar
entre cometes, diguéssim
però ara
O sigui, si tu vols posar ara
t'ho pots posar
Està a la teva disposició
per vendre
perquè t'ho dissenyi
i d'aquesta manera
vaig veure
dic, bueno
doncs si
la Montse Liarte
no potser no li fa falta
sinó que
es pot concentrar
a la part aquesta
més comercial
de dir, bueno
jo dissenyo roba
però
però bueno
m'he de mirar
per on veure de menjar
que tenim un mal hàbit
sí, tenim un mal hàbit
tots plegats
de menjar cada dia
Mira, aquelles coses que passen
i també s'agrada vestir
Llavors, clar
per tant
si ella
pot mantenir
un ritme
de fer desfilades
i tal
doncs
crec que
la resta de la moda
per què no
o sigui
per què no existeix això
en uns altres aspectes
i bueno
comentarem
així tu i jo
aquí
que t'he portat
uns quants
uns quants exemples
d'altres
altres formes
de vendre moda
però moda
diferent
diguéssim
no
no
a gran escala
d'acord
no el que dius
a Vox Populi
no per tothom
sinó que són coses
ja selectes
sí
són coses especials
que pot arribar
també a tothom
exacte
però clar
depèn de qui diria
però que ho has de trobar
ho has de saber trobar
potser
correcte
entrem
entrem
entrem
en matèria

Doncs, la Montse Liarte va presentar dijous, dijous passat, la desfilada i la col·lecció,
la col·lecció es diu Light, llum, a la botiga Teixits Gratacós, de Passeig de Gràcia.
Això a Barcelona, recordem, no?
Això a Barcelona, sí senyora.
Teixits Gratacós, no sé si ho tenim clar per aquí a Tarragona, però valla,
Teixits Gratacós és la típica botiga de tota la vida.
Va ser fundada en 1940 pel senyor Antonio Gratacós i Josefina Ortiz i porten en actius des de llavors.
És una botiga que fa teixits, només teixits.
Molt bé.
Entras a la botiga i tenia aquell aire de botiga dels anys 40 i dels anys 50 plena de teixits,
però era un ambient tan artesanal, tant com això,
com de tota la vida, els teixits tots penjats amb unes bobines grans,
exposats, però valla, com que tots eren teixits de colors, textures, brillantors,
de diferents formes, la visió general era impressionant.
Semblava un quadre, pel que m'estàs dient, no?
Sí, semblava un quadre.
Era entre un quadre i un art de Sant Martí.
Valla, era molt maco.
Espectacular.
A més a més...
Ja per aquí et vas quedar-ho a acabar.
Sí, ja per aquí ja dius.
Mare de quina bona presentació.
El marc és maco.
O sigui, la zona, el lloc per fer la desfilada és molt maco.
Vam fer la desfilada just a fora, es podia veure des de dins,
però la majoria de gent estàvem a fora, just davant de la botiga.
Perquè us en feu una idea, d'acord?
D'acord.
Gratacost té botiga a Portugal, Xina, Polònia, Regne Unit, França, Itàlia, Xipre, Grècia, Japó, Rússia, Taiwan, Mèxic, Corea, Brasil, Índia, Sud-Est Asiàtic,
a Madrid també té una, per si necessitem, i a Estats Units, a Nova York, també hi ha una altra.
Déu-n'hi-do, gairebé a tot el món.
No parlo de botiga com a tal, sinó que exporta i ven teixits a tots aquests llocs del món.
Fantàstic.
Llavors, crec que, o sigui, és un negoci familiar, això, que ha crescut suficientment com per ampliar-se d'aquesta manera.
Jo crec que és una cosa molt d'admirar.
No, i és el que dèiem també, no?, abans, que si ells ofereixen una textura, una sèrie de roba,
que potser d'altres països no la tenen, ni l'han trobat, i a través de la seva exportació arriba a tot el món camilló, no?
Perfecte.
I a més a més, amb seixell català.
I la idea de fer la desfilada a teixits Gratacós és perquè la Montse Lliarte va fer servir a tota la col·lecció els teixits de Gratacós.
Ah, o sigui que prèviament ja va comprar totes les cel·les allà mateix.
Exacte.
Molt bé.
I, bueno, val a dir que la col·lecció és com una idea inspiradora sobre la llum, tot allò que va al voltant de la llum.
I, de fet, és que l'estil de la Montse Lliarte és molt concret.
Bueno, et sembla si comencem primer preguntant-li a la Montse Lliarte...
O sigui que sí, perquè precisament per això vas agafar la gravadora, el micròfon i era també per parlar amb ella.
Perfectament.
Home, la col·lecció és sobre el tema de la llum, no?
Com a l'element que ens permet veure el món que ens rodeja i que ens embolcaia en tot el món.
Sempre, no?
Com la roba ens embolcaia, doncs el que és la llum també ens embolcaia.
I és una col·lecció bastant femenina, amb colors blancs, el blanc que és la suma de tots els colors, que seria la llum en si.
I després amb algun color fluor, que és el que científicament una mica és el que els fluors són els que absorbeixen i després escupen una part d'aquesta fara electromagnètica.
Doncs és una mica aquest significat de la llum, com una mica de sestrera, però a la vegada molt femenina.
Ens trobem, fem la desfilada a la fase Gratacós, ens trobem a la botiga ara mateix, estem rodejats de teixit, de totes les menes, de tots els colors.
Com és aquesta presentació aquí en una botiga tan antiga com Gratacós?
Clar, és que és un luxe, no?
Com deixin fer aquí la presentació, és una botiga emblemàtica de Barcelona, de tota la vida, sempre sense gent que
a la meva mare es va comprar el teixit per fer el vestit de casament, una botiga de sempre molt coneguda d'aquí,
una botiga de teixits més relacionada amb nosaltres no podria estar, no?
La situació també és molt bona, Passeig de Gràcia, en Diagonal, vull dir que encantada d'estar aquí.
La majoria de teixits que has fet servir són de Gratacós, bàsicament.
Quin tipus de teixit has fet servir?
La majoria són més cotons, més frescos de cara a l'estiu, després alguns una miqueta més brillants,
també pel tema de la llum, bastant, és un vestit però un vestit sobri, sí.
Les línies dels vestits i de la col·lecció, per on va?
La línia, és el que et deia, és una col·lecció, sempre m'entenc una mica la part més estrera,
de les jaquetes que m'agraden, l'únic que al ser una col·lecció d'estiu no volia que fos gens pesada,
volia que fos bastant lleugera i més, com més fresca.
A més amb el temps que, en les èpoques que estem, que tot és sempre molt tètric,
pot ser una mica, es treure una mica d'importància a les coses i com més liviana i més fresca.
Avui presentes aquesta col·lecció, presentes una col·lecció de primavera i estiu,
com és aquest tipus de concepte nou de presentar una col·lecció de moda?
Què concepte nou de presentar?
Sí, sí, sí.
És una mica... A veure, nosaltres la col·lecció aquesta ja la vam fer un temps que la tenim feta,
la vam fer a l'època per poder vendre,
l'únic que no la volíem presentar al públic fins que no toqués,
ja que no participàvem en una gran passarel·la com el 080,
doncs volíem fer la presentació quan toqués que sortís,
perquè el que passa és que com que les presentem normalment un any abans,
doncs quan la gent ja les veu sembla que no siguin de la temporada,
a vegades estan cremades i ja és com, ah, vale, però...
No, no, és que és el que toca, i no, ai, però si això s'ha de fer un any.
Clar, i una mica aprofitar això, ja que fem la presentació quan nosaltres volem en si,
doncs tenir la llibertat de presentar-la a la gent quan realment ve de gust
posar-se aquest tipus de roba.
I més o menys creus que, tot i no estar dins d'una passarel·la com la 080,
podria ser que, bueno, doncs sí que funciona, sembla que no,
però funciona igual, d'una altra manera, amb un altre concepte, però és així?
Sí, jo crec que sí, no?
Cadascú s'ha de buscar una mica el seu camí,
i jo estic molt agraïda d'haver estat al 080,
no sé si en un futur podré tornar o hi tornaré, això mai es sap,
però és una mica buscar altres formes, no tothom ha de fer el mateix,
cadascú ha de buscar el seu camí com està més a gust i com sent més ell, no?
Doncs és una mica això.
És el que ens deia la Montse, tothom ha de buscar la seva forma.
O sigui, la seva manera d'arribar a tot el públic.
La seva manera d'arribar a tot el públic.
Centrem-nos un moment en la col·lecció, val?
Vinga.
Us explicaré com era.
És que la Montse Liarte té una essència old Hollywood,
així, faldilles tub, altes de cintura, camises camiseres, així amploses,
vestits tipus Grace Kelly, literalment, tipus Grace Kelly.
És a dir, són peces amb un tall sastre molt, molt, molt ben acabat,
perquè, bueno, per formació ella, doncs té una formació molt sastrera,
i, vaja, és una barbaritat, a bonics que eren.
Hi havia un, concretament, que em va enamorar,
que era d'un teixit que jo crec que era d'un cotó així,
d'aquests brillants que diu ella.
La majoria eren blancs, combinats amb coralls,
i eren...
Aquell era preciós.
O sigui, no tenia res, però ho tenia tot.
No hi havia cap pega, cap mena.
Ja li vas preguntar per a veure si pujava molt
i te'l podies endur d'alguna manera o el podies trobar.
Ja vam fer, ja vam fer números.
Sí?
Sí.
I arribaven aquests números?
No.
Ja m'imagino.
No per mi, però per a qualsevol altra persona,
trobo que sí que seria algo assequible.
Sí?
Sí.
Sí, sí, sí.
Ah, clar.
Jo soy una...
Tu segur que ho vas trobar, no?
Sí, jo soy un joven d'estos altament despreparados,
però actualment té com poques coses.
Bueno, a poc a poc, a poc a poc, tot arribarà, tot arribarà.
Bueno, presentava una dona moderna i elegant,
peces que s'adapten,
però en realitat són peces que s'adapten bé a l'estil de vida.
No és que sigui una col·lecció d'aquelles esbojarrades,
xerrades, que són peces per a passarel·la i en la passarel·la se queden.
No, no.
Són peces que es poden fer servir a cada dia.
Al carrer, per a treballar.
Exacte.
Per a passejar, per a passejar, per a la rambla.
dia a dia.
Sí.
Els detalls de color venen.
Bé, el que us he dit, alguns shorts o bé algunes camises amb color corall,
però el que més me va agradar era un detall de color,
eren unes gargantilles, així, just al coll,
que semblava que formessin part del vestit,
però és que en realitat eren gargantilles fetes de ganxillo.
I eren separades, totalment.
Sí, sí.
O sigui, era un complement en aquell moment.
Era un complement que quan es posava amb el vestit,
a principi, a primera vista, em va fer la sensació que era realment un detall del vestit,
no que fos una gargantilla.
i eren d'enganxillo, de colors, amb forma de corall, diguéssim.
I llavors, clar, vaig dir, això, el detall aquest, m'ha encantat.
Sí, sí, sí, a més a més, depèn de com estigui fet,
devia ser molt bàsic.
Sí, però molt elegant i molt resultant.
Molt fet, molt treballat.
Sí.
Sí.
Bé, jo de ganxillo no n'he fet mai,
però jo veia que allò no era fàcil, vaja.
I l'altre detall de color
són les sabates de Serena Whitehaven,
que són, eren sabates,
són les sabates de la Cenicienta, què vols que et digui?
Eren sabatetes de salons normals.
Sí, sí, transparents, semi-transparents.
No, no, amb pedretes brillantetes
que feien destellos de llum i de colors diferents,
depenent de com li donés la llum.
Bé, de princesa total.
Amb estil Svarovski, per entendre'ns,
amb alguna cosa així.
Sí, sí, no crec que fossin Svarovskis
perquè eren molt petites, però no ho sé.
La veritat és que no ho tinc clar.
Però sí, sí, sí.
Les sabates de Serena Whitehaven
jo crec que són reconegudes
perquè hi ha algunes peces
que s'assemblen a les sabates Svarovskis del Lobotit.
Sí, sí.
Però vaja, que les de Serena Whitehaven
no tenen res que vejar.
Sí, sí, sí, també són fantàstiques.
Per tant, aquí us deixo ja la col·lecció
de la Montse Liarte.
Molt bé.
A mi em va agradar molt.
Recordarem que, si volen,
els oients,
al blog tenen fotos
i al Facebook també tenen fotos.
Què m'estàs demanant?
Què m'estàs demanant?
T'estic demanant...
Allò que posem normalment al mig del programa.
Sí, va.
Doncs posem-ho, posem-ho.
Si et pensaves que Tarragona Ràdio
no tenia glamour...
Arriba Jessy's Weekend.
El Ja Tardes,
cada dilluns a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares
obre una finestra al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend
es vesteix amb la roba més espectacular
perquè t'enganxis al món de la moda.
Cada dilluns,
el Ja Tardes,
a partir de les 7 de la tarda,
Jessy's Weekend
a la passarel·la de Tarragona Ràdio.
A la passarel·la de Tarragona Ràdio
i al blog Jessy's Weekend.com
És que ho teníem preparat, eh?
En qualsevol moment.
Per això,
en quant t'he disparat,
dic ja ho t'he preparat.
Ja has posat la cara que he posat, eh?
He posat la cara de sí, sí.
Claro, claro,
ja ho tinc preparat.
Això ja sé que m'estàs parlant.
Doncs, per tant,
al blog trobareu
algunes fotografies
que vaig fer jo,
just així de...
Com en plan preparat, sí?
Sí.
trobareu una fotografia
de les sabates aquestes
que us en parlava,
val?
I, vaja, ara...
També del vestit en qüestió, no?
Sí.
També hi era.
És perri de Sitxo.
Sí, sí, sí.
Que també el trobem.
Preciós.
Per saber...
Els detalls, sí.
Home, per poder veure...
De totes maneres,
ja penjaré altres fotos,
més fotos sobre...
de la desfilada,
perquè no ens en quedeu amb ganes.
Entrem a recordar
o a reflexionar sobre això
que parlàvem al principi del programa.
Amb l'exemple de la Montse Liarte,
amb ella ja vam parlar
durant la 080
sobre aquest assumpte
de dir...
Bueno, doncs, deixo de...
Perquè la Montse Liarte
estava present a la 080.
No estava fent una desfilada,
però ell estava present allà
perquè hi havia un showroom
al mateix edifici
on es feien les desfilades,
on hi havia diferents tipus de...
diferents dissenyadors
on presentaven...
on tenien les seves col·leccions.
I podien vendre.
És que es podia vendre allà.
O sigui, era una mica de...
No...
Ho veus, te remores...
No sé si dies de mercadillo.
No, però podíem dir
que a gran escala, no?
Sí, sí, sí.
I, bueno,
li vaig preguntar a la Montse Liarte
que per què el canvi de passarel·la
o no passarel·la?
Però sempre mantenint
la feminitat de la dona.
Volíem començar a destinar més esforços
al tema comercial en si.
080 està molt bé com a comunicació
perquè et vegin, perquè et coneixin.
Ja ho hem fet durant un temps,
però, clar, també hem de menjar.
I, clar, hem d'agradicar també
més esforços al tema comercial.
Això...
Pots aportar més diners al tema comercial,
més temps.
preparar una passarel·la
s'han menys ja molt temps
i hem decidit, doncs,
durant una època
intentar més el tema comercial,
mantenim presentacions,
vull dir, la col·lecció
la seguim fent igual,
per vendre.
Farem presentació
de la col·lecció d'estiu,
també a l'època que toqui
i estem preparant,
acabant de preparar
col·lecció d'hivern,
vull dir que seguim al mateix ritme
però com una mica més amagades.
La Montse em deia això,
que s'han de dedicar,
de vegades s'han de dedicar
a esforços,
més esforços al tema comercial,
òbviament, perquè, clar,
jo trobo que la gent
ha de menjar
en aquest mal hàbit que tenim.
No, no, i a més,
el que dèiem,
jo no sé si ella té
la seva botiga,
a part d'aquestes passarel·les
que fa puntualment,
també la tenim en un lloc
més o menys fixa.
Té el seu propi taller
i té peces de col·lecció
repartides en un parell
de botigues per Barcelona.
Molt bé, molt bé.
O sigui que si la volem trobar,
la podem trobar tranquil·lament.
Sí, sí, sí, no hi ha cap problema.
I és això que potser,
i al final ho deia,
que potser estàs més amagat,
no estàs fent una col·lecció
per tothom,
o sigui per tothom,
per d'aquí un any
i perquè estàs fent un esforç
triplicat potser,
i potser fent-ho així
arribes a qui vols arribar,
o a la teva clientela,
o qui ja et coneix,
o qui poquet a poquet
et va coneixent,
més o menys.
No, perquè deus tenir
ja al principi potser
una clientela més o menys fixa.
Exacte.
Primer comences
amb els amics familiars
i a partir d'aquí
ja s'obre una miqueta més
el ventall, no?
Doncs sí, sí, sí, sí.
La qüestió és que
hi havia bastants mitjans
de comunicació
a la desfilada
de la Montse Liarte.
Per tant,
jo crec que
amb el suport
dels mitjans de comunicació
jo crec que ja hi ha
una gran part feta.
Després li vaig preguntar,
doncs recordem,
aquesta mena d'altre negoci,
a veure si funciona això.
Bueno, aquí estem venent
les col·leccions
directament al públic.
És el primer any
que es fa aquesta iniciativa
en el 080
i normalment
és sempre per venda a tenda
i aquest any
ens donen l'opció
de poder vendre al públic.
La gent que ve
i pot adquirir directament
col·leccions de dissenyadors
que és bastant difícil
de trobar molts cops
perquè tenim pocs, pocs de venda
i sí,
tot ajuda una mica.
És un públic
que en principi
el públic que ve a la 080
també és públic
que li interessa la moda,
que ja es mou
en l'àmbit de la moda
i també pot apreciar
més el tipus de disseny que fem
i et pot conèixer.
És el que tu dius,
és una plataforma també
perquè donar-te a conèixer.
Sempre mou més
un 080
que pots moure tu
com a dissenyador petit.
Doncs aquí tenim la Montse
que ens explicava això,
que la situació
en què estaven allà
a la 080
venent
el grup de dissenyadors
i que bueno,
que a cap i a la fi
no estàs presentant
a la passadella
però és que estàs
a la mateixa passadella.
estàs durant els dies
on tothom està allà
i on tota la gent
que li agrada la moda
i que té un mínim interès
i que es diu
el miollo, no?
El que viene siendo
el centro,
el centro de atención.
El centro neurálgico.
Exactamente.
I llavors,
jo crec que,
bueno,
com a altres formes
de funcionar,
a mi,
jo trobo que estan molt bé.
A part d'això,
he pensat que,
bueno,
que a més de ser
un dissenyador petit
com la Montse Liarte
que està vinculada
molt,
molt,
molt intensament
a el que ve a ser
la passarella,
perquè encara fa desfilades,
val?
Podíem posar,
perquè, bueno,
fer una col·lecció
per passarella,
recordem-ho,
que sempre és
especialment
farragós.
Primer,
perquè normalment,
sobretot
perquè la col·lecció,
és que una col·lecció
de passarella
ha de tenir,
bueno,
a menys que siguis
un dissenyador
molt especial
i amb un segell
d'identitat
molt concret,
molt concret,
o sigui,
ha de ser força
espectacular,
perquè una passarella
és un xou
al cap i a la fi
i si no hi ha espectacle,
no hi ha estat.
I espectacle
no només
a sobre la passarella,
sinó també
el que comporta
al seu voltant,
no?
Exacte.
Tota la promoció,
tot l'arribar
al que dèiem abans,
no?
Que al final,
amb les passarelles,
amb les grans setmanes
de la moda,
si ja surts
en aquesta setmana
de la moda,
ja estàs una mica
rodejat,
cobert
en aquest aspecte,
però vaja,
que igualment
que és una feina
horrorosa.
Brutal,
si és veritat.
D'una altra manera,
ho fan aquí,
a Tarragona,
potser,
el Ramon Herrarias
i la Mònica Loeza.
El Ramon Herrarias
fan col·lecció.
Han començat a fer
col·leccions ara,
ara han fet
la segona col·lecció.
Molt bé.
Us parlaré d'ell,
us parlaré
del Ramon Herrarias
i us ho avanço ja,
perquè,
mira,
el maig
parlarem de núvies.
El maig serà
el mes de les núvies
i parlarem
amb el Ramon Herrarias.
Ens haurem d'esperar
de cara al dia 6 de maig
o 13,
no?
Sí,
tot el mes de maig
farem núvies,
vull dir,
no nos estaremos
de nada
al mes de maig.
Les noies
que s'hagin de casar,
almenys que tinguin
les idees molt clares.
Si necessiteu alguna cosa,
truqueu-nos,
també.
Molt bé, molt bé.
No passa res.
Al blog,
al Facebook,
a Tarragona Ràdio,
a tarragonaradio.cat,
també ens busqueu
i us pregunteu
i si us agrada,
si us voleu comentar
alguna cosa,
ens ho dieu.
Fantàstic, fantàstic.
Doncs això,
Ramon Herrarias
han començat a fer
col·leccions,
però és que ells
fan roba mida.
Tot i que sigui de núvia,
també fan roba de festa.
Fan roba mida.
I a Tarragona
i comarca
el coneix molta gent
i a partir d'aquí
ja tens una manera
de vestir
a la gent
com tu vols,
o com...
Com a ells els hi agradi.
Exacte.
Sí, però clar,
si ho fan de...
Poden donar
una sèrie de marges
de com treballen ells
i a partir d'aquí
personalitzar-ho tot
tal com li agradi a la núvia.
Exacte,
d'aquí es tracta.
però vaja,
estem parlant
que ja ells estan fent
la seva,
amb el seu segill d'identitat,
els vestits
a les seves clientes.
La Mònica Lueza
fa el mateix,
també fa roba mida,
però és que la Mònica Lueza
té col·leccions
de temporada.
Cada temporada,
com que toca molt el punt,
fa col·leccions
d'ara a l'estiu,
doncs té la seva temporada
a l'estiu.
Primavera,
té col·lecció,
té peces
de fetes d'ella
per ara,
per aquesta temporada.
Molt bé.
Ell es cull
els teixits
i qui entra
a la botiga
de la Mònica Lueza
i qui coneix
la Mònica Lueza
de Tarragona,
de Vall,
de molts llocs
de la comarca,
també,
doncs ja saben
que la Mònica Lueza
té les seves peces.
I potser la Mònica Lueza
no necessita
fer una passarel·la
per dir
ei,
que tinc col·lecció nova.
Clar,
perquè ja ho fa directament
des de les seves botigues.
Exacte,
perquè ja ho presenta.
Exacte.
Una altra cosa és
la roba de segona mà.
A veure,
que es veu que
aquí a Tarragona,
aquí a Espanya en general,
ens costa moltíssim,
no?
Aquí a Espanya
això de la roba
de segona mà.
Cas pràctic,
la Casa dels Tresors.
A la Casa dels Tresors,
que vam estar
fa unes setmanes,
on feien una exposició
de bisuteria
feta a mà,
bueno,
doncs van haver de tancar.
Imagina't.
Perquè no venien,
perquè...
A més,
a altres estats,
podríem dir així,
no?
però a Estats Units directament
és una de les botigues
que tenen més èxit.
Però és que la roba
de segona mà
a la resta d'Europa...
També.
Tu te'n vas
al mercat
de Notting Hill,
a Londres,
i trobes roba
de segona mà
i et sembla
el més bohemio
i el més xic
que hi ha
al món.
I si ho fas aquí,
et sembla
Superbarrio Bajero.
Perdoneu,
però no.
A mi,
és que no sé
quin...
Depèn de com estigui la peça,
és que el millor està tindent...
És intacte, no?
Sí, sí,
estem parlant
que la peça
estigui en uns mínims,
que estigui bé
i que estigui neta
i que estigui sense trencar
i sense cap tarda.
Però a partir d'aquí,
si
a Notting Hill
a Londres
ens
sembla que és
superencantador,
aquí,
per què no?
Perquè tenim
una altra mentalitat.
Sí.
La mentalitat
de quan sortim fora
ens adisquem a tot
i aquí a casa
doncs
som més puritans
en aquest aspecte.
Perquè aquí a casa
estem canviant
poquet a poquet.
Aquest sabte passat
vam fer
el Mercat de Santa Rita
i amb això
ja acabo.
El Mercat de Santa Rita
doncs
és una...
On es fa això
del Mercat de Santa Rita?
Em va passar al Rovellat
que ho vam fer.
Ah,
ja de la part...
És el segon mercat
que fan ja
i són coses
de segona mà
la gent que...
O sigui,
la idea és
que el que tu no utilitzes
algú ho reutilitza.
O que tu no vols,
algú ho reutilitza.
La gent que vol
ho posa a la venda
us deu posar segurament
que abans
en contacte
amb alguna de les associacions
que ho porten, no?
No, no,
ho porten dues noies.
Ah, ho porten dues noies.
Dues noies
de forma...
Perquè elles ho feien
amb les seves amigues
i ho van fer
van començar a créixer tant
que van dir
escolta, fem-ho que res.
Doncs hem de portar-les, eh?
Les hem de portar.
Hem de portar,
hem de parlar amb elles
i hem de saber més, eh?
Avui he dit.
I d'aquí hem de parlar
de Santa Rita.
El que se dàia
no se quita, no?
No, no, no.
Santa Rita,
qui no ho vol,
Santa Rita, Rita,
qui no ho...
El que tu no ho vols,
algú ho reutilitza.
Ah, d'acord.
Ha fet el teu esblag
en particular.
I tant!
Sí, sí, sí.
Fantàstic.
Doncs,
jo crec que acabem aquí
perquè m'estic menjant temps.
No passa res.
No?
El que passa és que
ja saps que avui
especialment...
Avui és un dia complicat.
Avui tenim un dia
una miqueta...
I tant.
així com agafat tot
una mica amb pinces, eh?
I entre que el dia és raro.
És dilluns.
No.
I que anem agafats amb pinces,
escolta,
no sé què passa avui...
És dilluns.
Ja.
Pot ser, sí.
Hi ha dilluns i dilluns.
Bueno, avui és un dilluns.
I tots són bonics, no?
Avui és un dilluns m'acorda, eh?
Sí, és veritat.
Sílvia, fins la setmana que ve.
Ja està?
Ja?
Sí.
Ah, doncs avui m'ha resultat curt, eh?
Sí.
Home, clar, m'has parlat de Santa Rita,
m'has parlat de la que fa dissenyadora.
Hem anat cap a Barcelona.
Hem estat a tot arreu, eh?
Bueno, intentem.
Ja m'ha agradat, ja m'ha agradat.
Sí?
Ara ja, de cara a la setmana vinent,
m'has donat pistes?
De cara a la setmana vinent?
Perquè encara no és ben bé maig.
No, no, no.
Ens faltaran dos dies.
Ens faltaran dos dies per maig.
Ah, no.
Bueno, ja us posaré el dia.
A veure què farem, a veure què farem la setmana vinent.
Vinga, va.
Jessi, gràcies.
Fins la setmana que ve.
Adeu-siau.
geschòp.
No, no, no.
No, no.
Fins demà!