El meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar govern a la bordo del català.
El millor barco de guerra a la flota d'Ultramar.
El piboner i el nostre avi i catorze mariners.
Eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palaproger.
Quan el català...
Doncs sí, un català el tenim aquí amb nosaltres.
Salavi Ramon, avi, bona tarda.
Bona tarda.
Català, què vas treballar?
Doncs mira, com el temps.
Núvol?
Dona tant com núvol, però...
Està fent un eixapú que tira d'esquena.
A més a més, temperatures altes.
A vegades passa els anys, doncs clar.
No, tot ajuda, tot ajuda.
Has d'anar combatint, com es diu això?
Anant aclimatant i aclimatant-se.
Sí, sí, i anar fent i anar treballant, no?
Sí, sí.
Avi, ja has sentit que a partir d'aquesta setmana, ja vam començar ahir, tenim un petit informatiu abans de donar pas a tots els nostres col·laboradors i companys, però ja estem aquí.
I una de les últimes notícies que ens comentava la companya era relacionada amb la part alta i una cosa que succeirà aquest cap de setmana i que jo crec que és molt interessant per tots els oients i que...
Què li sembla si comentem això del mercat medieval?
Ah, com vulgui, jo sempre vinc aquí i tu és la que...
Tenim uns carrers a la part alta, que a part de romans també són medievals.
Sí, sí.
Ah, que sí, avi.
Sí, sí, sí.
Jo quan vinc aquí, quan vinc aquí, no sé, em dius això, doncs, bueno...
Home, jo li comento.
Busquem el pensament, el que passa que a vegades...
Si vostès volen anar a un altre lloc...
El que a vegades, clar, no estàs documentat, però bueno, jo tot el que penso ja està bé.
Home, no...
No, no, amb això que dius tu de medieval...
Sí.
Sí que ara, per exemple, hi ha aquesta fira, aquesta cosa, no?, que és molt important.
Sí, són uns quants dies, eh?
I molt massa.
Però ara, parlant de tot això, penses...
Jo penso...
Digui'm.
Tarragona, ara la veiem com la veiem.
Però a vegades, jo quan passo per un carrer, penso...
Com miren?
Per exemple, ara abans d'arribar a la fira de la catedral,
a l'entrar pel portal, penses...
El carrer Caballers.
T'imagines tu, en aquelles èpoques...
Casa Castellarnau.
Uau.
Montoliu.
Sí.
Els Fuixars.
I després, més recents, ja l'Ixart.
Aquell carrer.
Imagina tu, ara, quan veiem un carrer...
La Rambla.
Oh!
T'imagines en aquell temps...
L'havia de ser la zona VIP de Tarragona, no?, aquell carrer.
pel que vas a dir.
No, no.
Aquell temps deuria...
Aquest carrer.
La Carrossa cantava a casa Castellarnau.
L'altra que anava amb el d'allò.
T'imagines tu...
Transporta't en aquell temps.
Perquè ara tot ho veiem...
M'encantaria, eh?
Ara ho veiem...
Però m'agradaria estar-hi, eh?
Me refereixo...
Me refereixo que ara...
Sí.
Veiem pel·lícules, de gim, de gim, de gim...
No, no, no.
Però vivim-ho.
Sense aquestes coses.
Imagine el carrer Caballers.
Després, diem...
Medievals.
T'imagines el carrer Ferrés?
Sí.
Carrer Els Ferrés.
Sí, sí, sí.
El carrer Calderés.
Que, precisament, porten això perquè...
Exacte.
Allà és on s'aponcentraven, no?
Calderés.
L'altre.
Cuirateries.
Vull dir que eren carrers artesans.
O sigui, que la fira es fa allà a la catedral.
Sí, sí.
Però llavors, carrers ja ho era fira.
Ja hi eren, no?
Bé, després una altra cosa.
Aquests carrerons a la nit sense llum,
amb uns d'aixòs de llenya que cremava per il·luminar,
que aquí el que rengrenava encara queda en un puesto,
queda encara un ferro de quan això eren les llums del carrer.
Encara queda?
En quina...
Bueno, no ho sé ara, però no fa gaire.
No fa gaire.
Encara hi havia un cantó,
els ferros on posaven la llenya que cremaven,
que il·luminava aquell llum.
Vull dir, quan vas pels carrers de Tarragona,
agafes el carrer del Vidre.
Vull dir, carrerons que...
Ara també molta cosa està arreglada,
perquè el que és davant de Pilats,
hi havia un carrer o dos.
Sí.
Al fòrum hi havia un carrer o dos més, per dir.
Vull dir, que encara...
Ara volem un aquest espaiat al Cas Cantí.
però era...
Era una cosa...
Però ara ho veus ara,
però t'imagines 200, 300 anys enrere?
Aquests carrers...
Devia ser una meravella, eh?
A veure, que també es vivia com es vivia.
A veure, que nosaltres ho mirem des dels ulls del segle
en el qual ens trobem.
Però ara també la gent com vivim i com viuen també.
Cada època té el seu.
Una pregunteta així per sobre, eh?
Una pregunteta.
Perquè nosaltres a Tarragona també li va tocar la pesta negra, no?
També ho van passar molt malament.
Tarragona ho ha passat tot.
És que jo crec que no ens hem enllibrat de res, eh?
Tarragona...
Com van venir els francesos ara?
Van venir aquí a destrossar-ho tot,
per l'amor de Déu.
Poseu-li seny, home!
Però després tenint en compte que sempre s'està revisculant.
Per exemple, quan els moros hi havia el barri Jueu,
que, clar, es van posar en uns carrerons.
Sí.
Perquè, clar, a Tarragona, com que eren gent que d'això,
ja semblava que inclús l'Ajuntament tenien dreta...
En fi, i va dir, ep, alto aquí.
Frenem-ho, frenem-ho.
Valtros, valtros aquí.
Però era un call.
Era un barri que també tenia el seu acords.
No m'entens?
O sigui, que Tarragona ha tingut aquests carrers,
aquests carrers, aquestes coses.
No s'ha salvat, eh?
Clar que pensa que quan la destrucció, per exemple, dels francesos,
abans no se va recuperar o s'han recuperat,
que hi ha coses que encara no s'han recuperat.
Perquè una cosa que van recuperar les han fet molt bé
i ja no sé què pensar.
Ostres, savi, sí, eh?
Perquè se n'han fet molt bé de coses a Tarragona
que, al més, deixem-les a part, no?
Sí, sí, sí.
Però parlant d'això de l'època medieval,
doncs jo penso jo que aquests carrers com eren, fosques,
a la nit sense d'això, amb un llum, allà amb un racó.
La gent, la gent com vivien.
Clar, clar.
Vull dir...
Era gent humil, era gent amb molts diners.
Perquè hi ha hagut ciutats o capitals de la província o com vulguis
que han viscut lo seu.
Sí.
Però lo seu.
És que nosaltres hem viscut lo nostre i lo no nostre.
Sí, lo seu, lo nostre, lo de los altres i lo que vindrà, no?
Per això no ho entenc.
Sí, sí, sí.
Vull dir, si analitzis la història de Tarragona,
veus que aquí ha vingut tothom, ha passat tothom,
uns han deixat coses bones, els altres han fet molt bé coses,
però jo m'agrada quan passo per un carreró o carrers de Tarragona.
Penso, bueno, penso, per exemple, Caralanau.
Un carrer també senyorial.
També molt maco, és veritat.
Tens?
Que allí va haver...
Que vostè i jo ja sabem.
Però si dic, Canyó senyorial.
Per l'última vegada, Isenda, que clataclec.
No em digui això, home.
No, dona.
Vull dir que tot ha tingut el seu boi, això.
El seu què?
Ja, ja.
On vas?
Al Caralanau.
Vaig Isenda.
Que vas apagar.
Que vas apagar.
Que no has deixat, no?
Vull dir que cada carrer no m'ha entès.
Carrer engranada.
Imagina't també aquell senyoriu.
Aquell senyoriu...
Jo ja sabem que li tinc especial apreciar aquest carrer.
Vull fer senyoriu de Casa Canals,
perquè a Casa Canals érem ja pagesos, però molt rics.
Sí.
Així en Comerència de Castellarnau tenia molta noblesa
i eren bastant pobres, aparentment.
Com hi havia els fuixars i tots aquests, el carrer de Cabells.
O sigui, cada carrer ha tingut...
La seva història.
Ha tingut el seu i el seu.
Saps com vull dir?
Vull dir perquè, clar, que segons veu un rat, el Carrenau
va haver algun parent o d'aixòs de Colón.
O sigui, Tarragona...
Ai, això me n'acordo, avi.
Crec que m'ho va explicar, no?
Sí.
O sigui, que si agafes la història de carrers i carerons de Tarragona...
Sí.
Tots han tingut història.
Tot el Parc Antiga.
Sí.
Així com, per exemple, el Parc de Baix, el Parc del Port, el que sigui,
són noms ja més recients de personatges.
M'entens com vull dir?
Sí.
Apodaca, Contreras...
Vull dir, personatges més, més.
El casc antic, inclús pagesos, carrers que han posat el Comte.
Vull dir, hi ha Carmediona.
Són carrers de noms de gent d'aquí que eren, però eren.
Sí, sí, que era important a la seva època, no?
Eren, però eren.
Saps com diu?
Sí, sí, sí.
Que Tarragona s'anises bé entre clero, aristocràcia, senyoriu,
treballadors, revolucionaris...
O sigui, agafes i pots fer una història de cada carrer.
Fantàstica.
A més a més, avi.
Pots fer una història.
Si no de cada carrer, entre dos carrers.
No m'entens?
Fantàstic.
Pots dir que...
Vas al Panyol, té la seva història.
En fi, carrers...
Per exemple, en un altre sentit, agafaves l'art de toda.
Ja sabies què era per anar a alegrar els homes.
L'art de toda...
Ai, és que ara el de l'art de toda no em sonava.
Què és això de l'art de toda?
Hi havia les cases de prostitució, que era també...
Però també allà a la part alta es refereix.
Sí, dins de la part alta, el bar de toda,
més a més la baixada del Roser, tot això.
És a dir, també hi havia uns que era per alegrar...
En fi.
La vista.
Inclús a les escales de l'Arbós hi havia una casa.
Antigament.
Vull dir...
On estan les escales de l'Arbós?
El carrer Ferrés, al començament, que tires cap baix a l'Ajuntament.
Aquests escales.
Val, val.
És que ara mateix...
No, vull dir...
Sí, que...
Terragona, eh?
Terragona, eh?
Terragona, eh?
He tingut carrers...
O sigui, he tingut per tot.
Però la part alta, se la dona de les coses que està dient de la part alta?
Sí, sí, sí.
Perquè allà hi ha hagut un compendi, un matxambrat de coses...
Sí, sí, es podria fer...
De moltes professions...
Sí, no et dic...
Que podíem...
Que es podria fer història...
Sí, sí, només dels carrers de la part alta.
Quasi, quasi, quasi cada carrer podries fer una història.
Sí, sí.
I després el que ha vingut a cadascun dels carrers.
Sí.
Després això ha anat canviant per moltes circumstàncies, no?
Però em refereixo que si agafés els carrers de Tarragona, eh?
Sí.
I la part baixa també, eh?
La part del port.
Ha tingut les seves històries que també es podrien fer amb d'allò.
No m'entens?
I tots són carrers.
I llavors, clar, també van posar...
Jo crec que deu ser per tapar o aliviar o d'aixòs.
El què?
Molts carrers de noms de sants i santes.
Sí.
I baixades.
Eh?
Jo dic...
Moltes baixades.
Jo dic pujades perquè em costa més de pujar que de baixar.
No, però...
A mi sí que em feia molta gràcia que el mon germà deia
Ostres, és que tots els carrers de Tarragona són baixades, però de veritat les hem de pujar.
Jo, per exemple, la baixada de Misericòrdia...
Aquesta la coneixem molt bé.
He mirat de pujar no d'esquena per fer amb l'efecte que baixo.
Però llavors en s'apegas i no pots.
Has de pujar.
Encara és millor.
I per molta baixada que sigui, l'has de pujar.
Vull dir, tot té la seva història.
Cada carrer de Tarragona, si analitzes...
Agafes el centre, tens el carrer Fortuny, el carrer Reding...
També, molt macos.
Tens que cada un pot fer una història.
Sí.
L'altre, Sants, baixada del Patriarca, baixada...
Sí.
En fi, Santana, Sant Magí...
Ai de la Santana, que macos.
O sigui, que també pots...
Estem parlant de coses majors.
Estem parlant de coses majores.
Si estàs avorrit.
Si estàs avorrit, dius...
És perquè vols.
Vaig anar un tomet per Tarragona.
Per un sector.
Avui agafaré un tros del casc antic.
Per exemple.
I cada carrer té la seva història.
Doncs sí.
Entens?
Doncs sí, sí.
La pots fer a la teva manera.
Perquè clar, la història s'escriu segons qui l'escriu.
És el que li anava a dir.
que li anava a dir, que pot t'agradar més
o pot t'agradar menys, no?
La història és segons qui l'escriu, perquè a vegades
trobes coses escrites
i després amb el temps s'han descobert altres coses
que allò, hum, te quedes
en dubte, vull dir...
Mira el poble, ara ja sortint una miqueta
d'aquí, avi, mira el pobre Plutó
que fins ara era el...
Se recorda, no?
Que quan t'ensenyaven tota la història
dels planetes, el Plutó era un planeta
i ara resulta que ens ho han canviat
ja fa alguns anys que ens han canviat.
Però llavors, llavors és el que et dic jo
agafes per un carrer
i vas a aquell carrer i llavors penses
aquí hi havia dos carrers
com eren aquests dos carrers que falten aquí a Tarragona?
Per exemple, sí, sí, és el que estava dient
No, i la sort
que una vegada
l'Ajuntament de Tarragona
no dic com ni quan
van agafar i van voler el casc antic
arreglar-ho, carrers i carrerons
el que sigui
i van donar-ho a fer, com fan moltes vegades
a uns de Barcelona
Sí
Però quan la gent se'n van enterar
el que treien i no treien
de carrers i baixades de Tarragona
del casc antic
va haver-hi una protesta general
però llavors
llavors el poder és aquesta
generant carnets, firmes, tot el que sigui
llavors ho van fer uns mateixos
d'aquí a Tarragona
de l'Ajuntament
i van arreglar-ho una mica
vull dir
que a vegades
agafen assessors
pensant-se que diuen que són assessors
sí que són a la seva manera
però no coneixen el terreny
Clar, abans de començar a moure
qualsevol petita pedra
Això ens ha passat ara amb els autobusos
han fet un lío d'autobusos
Ja m'has deia a mi que no sortís dels autobusos avui
No, no, la feina és per aclarir-te
Hi ha uns que estic d'acord
Està molt enfadat amb això dels autobusos
Jo no, en general
Hi ha alguns que falten
Hi ha alguns que sí, que ja està bé
però n'hi ha un o dos
que fan falta
i un altre a sobre
Doncs bueno, aquí a Tarragona ha parat sempre això
no m'entens com ho he dit
i no ho dic per res
no ho dic, mira, per dir alguna cosa
No, no, no
No, no
Bueno, he dit alguna cosa, no?
Sí, sí, sí
No, però a Tarragona ha dit això
Agafes el terres
Agafes el Vallellano, per exemple
O llavors, allí vam fer un camp
Allò era tot
Era hort, com si éssim
Bueno, després
Com de Vallellano, per què va ser
Bueno, ara vas allà i dius
Sí, perquè aquest és una altra cosa
I dius, què és ara?
Allò és un passeig
Saps com vull dir?
Sí, sí, sí
Tot canvia segons les èpoques
I és bonic, i és bonic
Però també és bonic recordar
Això sempre
Això sempre
I si ho fem de la mà de l'avi Ramon
Que per ser àvia, què farà aquest cap de setmana?
Aniré a veure això?
De l'època medieval?
Donant un tomet per la part alta?
Jo intento
A vegades ho intento
El que passa és que hi ha circumstàncies
Que a vegades te surten imprevistos
O no estàs
Del tot animat
No estàs animat
Sempre hi estic jo
Que això és el mal que tinc
Pensava, eh?
El mal que tinc és aquest
Que sempre estic animat
I si no ho tindrem a buscar, eh?
Llavors, clar, el motor
El motor a vegades
Queda el mateix ritme
Vol dir?
En cas el motor, doncs
Falla una mica
I dius, bueno, mira
Catxin d'aquest motor seu, eh?
És una escapadeta, eh?
L'haurem de posar
L'haurem de posar una mica d'oli
I posar-la a marxa en punt
O alguna cosa d'aquestes
No, no, no
Saps què passa?
Que abans teníem un autobús
Que ens portava des del Palau dels Carros
Fins al portal del Roser
Ara si vols anar allà
Has de fer un transbordo
Has de deixar una cosa i l'altra
I et fa perdre les ganes
A vegades
Un mal de cap
Però bueno
Ho volen així
Doncs has d'anar
Bueno, aguantant, aguantant
També és pesat, saps?
Però, avi, jo crec que al final
Potser, a veure, no ho sé
No ho sé
Perquè no vull ser abocada al diable
Al millor tornarà a tornar
No, el que passa és que
Quan fan aquestes coses
A algú li va mig bé
Per un costat, per l'altre
Va malament, però mira
Aquest me va
En fi
Però hi ha una majoria
Doncs que es troba
Impotent
Davant d'aquestes ordres
De deixar
Però bueno
És el que dèiem
De l'època medieval
Home, no és el mateix
Li dic ara, eh?
Sí, home
De l'època medieval
Doncs s'havien d'acostumar molts
A anar com anaven
En carro
En carro
En carro amb mula
No, amb carrosses
Perquè a casa castellana
Anava amb una carrossa
Veus?
Perquè llavors tenien
Veus?
El carrer ferrer serien les quadres
O sigui, que la carrera
Entrava pel carrer Cavallers
Sí
I llavors deixaven la carrera
Els deixaven la carrera
Els deixaven la carrossa
I els cavalls
Estaven baix
És el carrer ferrer serien les quadres
O sigui, que la part baixa
del carrer ferrer serien les quadres
És la part baixa
És la part baixa de casa Castellanau
Del Montoliu
D'aquestes cases senyorials
Sí, perquè recordem que, clar
Els senyors vivien al punte del palau
Però al voltant hi havia tota una infraestructura
Després pensa
Després pensa
Després pensa
Que va haver-hi una època, per exemple
Que tot el que era la plaça La Font
Tot el que era la plaça La Font
Aquells carrers, el carrer Ferrer
No existia
O sigui, des dels balcons de casa Castellanau
Veien
Què em diu?
Clar, clar
És que estem acostumats
A veure-ho ja amb tot edificis
Hi ha coses ja fetes
I no te pots imaginar
Doncs que, per exemple
Tot això on estem ara mateix
La ràdio
Al millor aquí hi havia horts
Per poder plantar
I per poder fer coses
Pels senyors només hi havia el convent
Que era l'Ajuntament
Cases no
S'ha anat fent
S'ha anat fent amb el temps
No?
Vull dir
Però avi, se l'adona
Que no som conscients
De moltes de les coses
Que tenim al nostre voltant
Per això dic
A vegades no ens donem compte
El que hem canviat
I pensar com eren
Com vivien
Entens?
A mi em fa gràcia
Que vaig per un ple
I això, això
Però aquí
Com vivien?
Qui hi havia?
És interessant
Què fem de cara a la setmana vinent?
A avi
Per quina banda vol començar?
No sabem
No sabem el que passarà
No?
Bé, però
Ja que hem fet una miqueta la part alta
Anem baixant cap a la Rambla?
O anem baixant a la Rambla Vella
O a la Rambla Nova
No, no
Si no, anem continuant
Sí, no?
Anem passejant
Jo mentre les cames m'aguantin
Anirem passejant
Jo aquí l'espero
Home, i tant
I si no se m'agafa del bracet
I anem xinutxant-ho
Xinutxant-ho cap amunt
No, saps?
Tinc l'avantatge
Que el bastó que porto
És molt bon a mi
I després també
Una altra de les coses
Quan m'enfado
En crido no em contesta
No em contesta
Si me'l deixo marxar
Em diu
Ep
Come
I mira, això hem fet bons amics
Sí, no?
L'acompanya
I de tot
Avi que li deia
Que també
Per aquí a Tarragona
No sé si ja hem marxat ja
Però teníem el circ
Que també és molt de tradició
A Tarragona tenir circ
El què?
Un circ
Ah
Un circ
No amb tigres i llons
No amb piranyes
I amb altres
Argentino
Veus?
I després també venien
Durant l'any
Dos teatrets
Dos teatrets
Veus?
Dos hermanos Largo
En fi
Que feien grames
En fi
Bueno
Per això podem parlar
Per la setmana vinent
Anem recordant
Fem una mica de xerremeca
Sí
Sí
Endavant
L'agafo la paraula
Molt bé
M'ho apunto
La setmana vinent
Teatro
I si hi ha algú
Que vol recordar amb nosaltres
Sí
Jo obro el telèfon de veritat
El 977 24 40 767
Perquè dintre el circ
I xerrem
Dintre el circ i això
Va haver personatges de Tarragona
Que van entrar dintre la gàbia del Lleó
Per celebrar el nàstic
Que llavors el nàstic era el nàstic
Només com ara que va
Ara perdo, ara guanyo
Home pobre
No se m'afiqui amb el nàstic
No se m'afiqui amb el nàstic
Al contrari
Que sempre ha sigut una entitat
Pensava, eh?
Pensava
Que sempre encara que estigui com estigui
És el nàstic
És el nàstic
És el nàstic
És el nàstic
Fàcil que fàcil
És el nàstic
Per això
I Tarragona té molts nàstic
Nàstic
Nàstic
Nàstic
A més que demà tenim la copa del rei
Avi
Demà
Tu també
Qui té la copa
Ai
Avi
Gràcies
És el rei
Ell sí que té una bona copa
Sí
I els quartos
Avi
Moltes gràcies
Com sempre
Molt bé
Ens ho hem passat fatal
Com hem patit avui amb l'avi Ramon, eh?
Gràcies
Gràcies, avi
No estic gaire mort avui, però bueno
Ens ho hem passat molt bé, eh?
Molt bé, doncs me n'alegro
Fins la tornada
Que l'esperem
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Hago pàjaros de barro
Hago pàjaros de barro
Hago pàjaros de barro
Hago pàjaros de barro
Y los echo a volar
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit