Provera parada, Siltópolis.
Ja he arribat a la Siltópolis.
Jo ja sóc aquí, aquí sóc aquí.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, ja em sento part.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Ja hi he arribat, perquè no em tornis.
Fins demà!
Que bé que sona aquesta primera cançó que obre aquest proper treball isogràfic de Roger Benet.
Roger, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
I és que, a més a més, estem en compte enrere, per això tenim l'oportunitat avui de parlar amb tu,
perquè aquest disc, què passa amb ell?
Tenim un sistema, que és el barcami, cinc dies, compte enrere, això és una bogeria, no m'ho pas dir aquestes coses els últims cinc dies, home.
Així és més emocionant, no?
No, ja, ja, i si pateixes del cor encara més, home, això és fantàstic.
Sempre a sotaparació les coses es fan millor, no?
Explica'm, explica'm, però queden cinc dies, però el repte li falta una miqueta, només.
Sí, falta una miqueta.
Només una miqueta.
Sí, la veritat que, com ja m'havien dit els últims dies, bé, estem parlant d'un projecte micromecenatge.
Sí, explica'm-ho, explica'm-ho bé, és veritat, és veritat.
A la plataforma Verkami, perquè el disc Ciutòpolis, que fa més de tres anys, en el qual estic treballant un dia amb els oximorònics, doncs vegi la llum, no?
És una òpera rock, llavors és un projecte així bastant gordo, i necessitàvem aquesta última empenta, no?
Una mica per poder fer l'última part del disc.
I hem fet la part més important, la preproducció, després la gravació, la mescla,
i ara falta, doncs, la part final, que seria el màstering i les còpies, no?
El disseny i les còpies, no?
I llavors per això hem fet aquest projecte Verkami, que és aquesta plataforma de micromecenatge molt coneguda,
per tenir així una petita ajuda de micromecenes que ens facilitin, no?, aquest tram final.
Recorda'ns una miqueta com funciona, a veure, vosaltres teniu aquesta proposta que l'heu llançada a través d'aquest sistema Verkami
i que poden donar des de quan i fins quin és el límit que es pot oferir com a mecenes?
Hem posat vàries recompenses o regals a canvi d'aquestes aportacions,
que van des dels 5 euros, que és la descàrrega digital del disc, abans que ningú.
Home, home, ja és important, molt bé.
I passant per diverses aportacions, diverses quantitats en aportacions,
que van des dels 10, que és un disc en format físic,
15 és el disc en format físic més l'aparició, els agraïments del disc, com a micromecenes,
i així va pujant.
Hi ha una edició especial del disc que traurem,
llavors, si afegeixes una miqueta més, doncs ens regalarem una edició especial del disc,
fins a poder aconseguir un concert de tota la banda,
o en trio, o en duo, o jo sol, a l'espai que t'ho demanis.
I això ja seria el màxim?
1.200, 1.200 és tota la banda, tots els oxymorònics,
a casa teva, si vols, al menjador.
Jo ara m'imagino aquella persona de Granada que li ha tocat els 100 milions d'euros
des que va tocar, i diu, jo vull col·laborar a aquest senyor,
jo vull col·laborar.
Doncs entra vostè a Vercami, busca Roger Benet,
i en aquell moment, doncs, que posa, ja dius, mira, jo el pago jo tot.
Sí.
Que se venguen a mi casa de Granada, que ja els invito jo.
I tant, sí.
I ja està, i ja està.
I té un concert de Roger Benet i els oxymorònics.
Però, clar, això ara mateix, passa que no, no creu.
No sé que sigui fan nostre, aquesta persona, però...
Tant de bo, eh? Previsa'm, eh?
He trobat el senyor de Granada o d'aquella zona que li va tocar els 100 milions d'euros.
Jo, si em toqués, ho faria.
T'ho faria? Ah, que sí.
Jo em convidaria a mi mateix a venir a casa meva a fer-me un concert.
Clar.
Si em toqués.
I a més a més, jo que dius, mira, i a més a més trucaria a la meva família,
que no m'ha sentit mai.
Exacte, sí, sí.
Per acabar d'arrudir-ho tot.
Sí, sí. Els músics, trucaria als músics dels oxymorònics que vinguin per escoltar-se ells mateixos.
Clar que sí, clar que sí.
Sí, que seria un assaig, però ja allò que dius amb etiqueta.
Sí, exacte.
Tots amb corbata i ben posats i ben guapos.
Sí.
Doncs, a veure, deixem una mica de broma.
Qualsevol que ens estigui sentinada i vulgui participar,
entreu al sistema Verkami,
i el que dèiem, des de 5 euros,
la vostra aportació serà molt, molt benvinguda, molt ben rebuda.
Ara hi ha 125.
I donarem un cop de mà, digues, digues.
No, hi ha 125 persones que ens han ajudat.
Ens farien falta unes quantes més,
perquè queden allò 5 dies i uns 500 euros per arribar als 4.000.
Home, doncs vinga, a veure si entre tots una miqueta tarragonins, vinga.
I des de fora, recordem que, clar,
Tarragona Ràdio s'escolta a través d'internet, a través de la xarxa.
A través d'aquest sistema Verkami,
es pot sentir una miqueta aquesta música?
Podem saber, podem conèixer-vos una miqueta més aquest projecte?
Sí, perquè, com ja t'he explicat abans,
les cançons ja estan gravades i mesclades,
i llavors això és una sort perquè hem pogut explicar una mica,
inclús oferint la possibilitat d'escoltar
uns quants temes que estan penjats a Bandcamp,
per explicar una mica millor a la gent
de què va el projecte de l'Òpera Rock.
I això mateix, tenim tres temes penjats a la plataforma Bandcamp,
projectbanet.bandcamp.com,
allí hi ha tres temes del que serà l'Òpera Rock.
Un d'ells no estarà al disc,
sinó que és una gravació d'un directe
que vam fer el 20 d'abril al Teatre Magatzem de Tarragona
amb quartet de corda,
que és una versió una mica especial,
amb quartet de corda d'una cançó
que sí que estarà inclòs al disc,
però és una versió en live, en directe.
D'acord.
I un disc que quan portes ja treballant?
Sé que m'ho has dit, però tornem.
No, ho feia redundant.
És curiós perquè la cançó primera que hem punxat
és la primera del disc que diu
ja he arribat a les ciutòpolis,
però encara no hi hem arribat.
No, és un disc que vaig començar a pensar fa molts anys,
quan vaig anar a viure una temporada a Barcelona,
i no sé per què em va passar pel cap la idea
de fer una òpera Rock,
quan encara no sabia molt bé
què significava el concepte d'Òpera Rock,
però l'havia sentit ja diverses vegades
i intuïa de què anava
i vaig pensar que devia anar per...
La idea t'agradava, almenys.
Sí, com sonava òpera Rock.
Òpera Rock.
Quina canya d'això, deu ser bastial, no?
Sí, sí, i tant.
I la feina que m'ha portat, no?
No, però això...
Espera't, eh?
Sí, espera't.
I llavors el tema és que...
Això es tracta d'un disc conceptual
o d'una història explicada a través de moltes cançons.
És a dir, no és un disc que cada cançó parli d'una cosa,
sinó que totes tenen en comú una història,
un concepte o una història d'un personatge
o de diversos personatges que els hi passa alguna cosa.
I llavors això em va passar pel cap ja fa molts anys,
potser fa 9 o 10 anys, no ho sé.
I ja vaig començar a pensar algunes cançons,
algunes idees sobre què aniria a la història.
Vaig aprofundir sobre el concepte d'Òpera Rock
i llavors ja fa 4 anys i mig així
que vaig començar a treballar, diguéssim,
en el Jorge Varela, que és el pianista dels Oximorònics.
I vam començar a quedar i a mirar les cançons,
a veure com les podíem enfocar,
perquè jo sempre portava una idea d'una cançó
i la feia amb tota la banda.
I aquest cop vaig voler treballar més des del principi en equip,
per haver-hi diversos punts de vista.
I amb el Jorge ens entenem molt bé
i la veritat que ell ho fa tot molt fàcil.
i fa 4 anys i mig ens vam posar a treballar amb això.
I llavors fa 3 anys i mig o així vam començar a assajar amb la banda,
després vam fer un estaix
per acabar de produir bé els temes.
Tota la banda ens vam tancar una setmana en una casa.
Que crec que és la primera vegada que feu una cosa com aquesta.
O sigui, que dius, tanquem...
Bé, jo sempre ho he fet abans de que el seu...
No, dic, però dic amb tota la gent, sempre?
Sí, abans, tant en Backdormen,
que és la banda de Rock e Ford que tenia abans,
com amb el primer disc dels Oximorònics,
també ens vam sempre...
Trobo que va molt bé perquè és una setmana molt intensa
però estàs molt només per la història,
penses en la història, estàs molt dins de la història,
llavors diguéssim que és més fàcil explicar les coses
i ser més creatiu, no sé com explicar-ho.
És a dir, es crea un ambient de treball,
perquè és un ambient de treball creatiu,
que facilita que les coses prenguin una direcció, no sé,
més imaginativa, més xula, més...
No sé, també treballar conjuntament tants dies,
doncs t'entens molt millor amb els músics
i això de conviure també fa que
ja acabis pensant coses de la mateixa manera
i t'acabis entenent molt bé
i això doncs sempre ajuda, no?
És que de la manera que l'has explicat
semblava que fos una cosa extraordinària, no?
Que haguessis fet especialment per aquest disc
que també sonava, no?
I que també és extraordinari.
Sí, bueno, la veritat que és una cosa extraordinària
perquè no la fas cada dos per tres,
vull dir que és tancar-se una setmana o deu dies
amb els músics per preparar, no?
Com unes colònies musicals, diguéssim, no?
Per preparar un disc, la veritat que sempre ha sigut molt enriquidor.
De fet, ho vam fer amb Bach Dormant
i per això ho he repetit sempre
perquè és una cosa que sempre ha estat molt enriquidora.
I després ja ens vam posar a gravar-ho
però vam començar fa tres anys.
Tres anys.
Perquè la idea era que l'Òpera Rock
fos una cosa més senzilla que el primer disc.
Però...
Que fos més...
Espera, espera, espera.
Això t'hi diguem-ho a poc a poc
perquè no m'acaba a mi d'entrar.
Això també és senzilla que el primer disc.
El primer disc ens va tocar en un moment
que tots volíem com abocar tot el que havíem après
a nivell musical, no?
I en aquest disc volia que tot fos més natural
i així va ser.
però al mateix moment
era un disc que havia estat concebut en una època
on jo sempre acabava com molt cridant,
diguéssim, molt gruny, no?
Amb aquesta actitud més de queixa, no?
I conforme anava gravant-se el disc
jo anava canviant com a persona també
i tenia ganes de ser una mica més positiu, no?
I llavors, doncs al final
les cançons van tirar cap a aquest
gaire menys gruny, no?
I més positiu.
Estava sentint la veu d'una nena,
deixa'm sentir-la,
que és aquesta cançó que estigui infantesa i...
Infantesa madura.
Veus?
És un oxímor en si.
És com si fos teu, eh?
Aquesta, la sàpiguta i, home, ha reaccionat, eh?
Sí, això és un dels interludis,
però com que és una òpera rock de tant en tant
entre cançó i cançó
hi ha uns interludis,
que són petites cançons
que recorden motius musicals
que van apareixent per tot el disc
i aquest justament ha sortit al final
de la primera cançó
i després torna a aparèixer
perquè el protagonista,
diguéssim que a poc a poc es va buidant,
la història és que és una persona
que arriba a una ciutat
buscant les seves il·lusions,
les seves metes,
però en lloc de trobar els inputs fora,
al final s'acaba trobant
les respostes dins d'ell mateix.
I aquí és el moment que es desprèn
de tot el que ha après
i va passant des de gran
fins a que va ser un...
S'hi fa com una recessió
quan era petit
i desapareix tot el que havia après
per tornar a començar de zero.
Fem una cosa,
anem a escoltar-lo,
perquè la començo des del principi,
però a més és molt petiteta,
és un minut i mig.
Sentim-hi.
Que hem de parar
Que hem de parar
Que hem de parar
Que hem de parar
Que hem de parar
Que hem de parar
Tornaré
Fins demà!
Fins demà!
El tinc pensat fa tant de temps que em vaig gravar a mi quan era petit i cada...
No, no, no, sí, sí, ara dóna'm una piruleta perquè el xupa-xup ja l'he menjat.
Això no es pot explicar, és el secret, és la màgia de l'estudi, això només ho podem saber...
Jo no sé si el dia que s'hagi de fer sobre un escenari te'ls hauràs d'endur.
Ja ho veurem perquè és la segona part, primer ha de sortir el disc.
Això és la màgia de l'estudi, tot això no es pot explicar, només ho podem saber el Miquel Àngel Barberan i jo.
El Miquel Àngel, que és on hem gravat a MBGA...
Tenim el Miquel Àngel al telèfon que m'ho explicarà...
No, no, és grou.
Sí, és un dels trucs que pot jugar a l'estudi, no?
Transformar-me d'adult, de nen i que passi això que ha passat, no?
Una mica per explicar aquesta manera de...
És preciós, eh?
Sí, la veritat és que estic molt content d'aquest interlogui perquè explica molt bé això, no?
De tornar enrere i buidar-se per tornar-se a omplir, no?
M'agrada molt aquesta, la veritat.
Recordem, projecte per camí.
Sí.
Queden cinc dies.
Com tens el disc, Roger?
Exacte, es diu.
Així és com es diu aquest projecte.
El projecte.
Perquè el millor busquen Roger Venet i el millor no et troben.
Però si hi poseu i punts suspensius.
Com tens el disc com a Roger interrogació?
Exacte, sí, és que...
Realment vaig voler titular així el projecte d'Avercami perquè és el que em passa a la vida real, no?
Que fa tant de temps que estem gravant i reproduint i ficats en aquesta història de l'òpera rock
que la gent sempre em pregunta, bueno, i com tens el disc, Roger?
I m'ho han preguntat un munt de vegades, tots els milions de fans, no?
Home, home, ja saps que uns quants segur que en tens.
Bueno, jo què sé.
Potser milions, no, però...
Deia, milions de milions, no, però miliós de miliós, tal com sí, eh?
Mai se sap, sí, això.
Per això, per això.
I la veritat que és la pregunta que més han fet.
Llavors vaig voler titular el projecte d'Avercami, doncs així, no?
I com tens el disc, Roger?
Però si es va a vercami.cat, vercami amb B baixa i K punt cat i es posa Roger Benet,
ja sortirà.
I com tens el disc, Roger?
I a més, us he d'afegir també que és el projecte 7700.
Ah, sí?
És el 7-007.
Ah, mira, doncs que bé, perquè m'agrada molt el número 7.
I que, esclar, és que dius que queda poquet i que ens hem d'endreçar i que, el que dèiem,
que aportant 5 euros, que ja...
Ha pujat, ha pujat, ara?
Quan, quan?
Estem a 3.455.
Vale, vale, perfecte.
No me'n recordo quan...
Em sembla que sí, 15 euros ha pujat.
Sí?
I 15, doncs, mira, ara, vinga, a veure, a veure.
Vinga, vinga, vinga.
És que és això, és això l'actualització, és que no l'heu actualitzat.
Que me lo quiten de les manos.
Que me lo quiten de la mano, senyora, senyora, compra-me-lo, compra-me-lo.
Doncs això, que ha portat 5 euros, eh?
Mira, perdona, ara sí.
Digues, què vols?
No, una de les coses que m'agrada quan faig un disc és col·laborar,
ai, convidar amics perquè hi col·laborin,
i un d'ells és aquest saxofonista que és Santi Barretxe,
que és un saxofonista basc que viu a Madrid, que a mi m'agrada molt,
que també canta és aquest que fa aquestes veus.
I que fa molt poquet va estar a Tarragona, si recordo en la ment, no?
Sí, va estar fa poc aquí.
Convidat al Cicle Ja m'està bé.
Sí, sí.
I també col·laboro el disc en un parell de cançons, sí, sí.
També hi col·laboro el Roger Mas, el cantautor, en una de les cançons,
recitant una part més poètica.
També tinc un arranjament del Vicenç Martín, gran arreglista,
i entre moltes altres persones i amics i músics d'aquí a Tarragona,
que són quasi una cinquantena, vull dir que...
hi ha molta gent que ha portat el seu granet d'arena
i la seva estima cap a la música i tot això, perquè soni així de bé, no?
No, no, sona fantàstic.
I segurament que la gent que s'estigui sentida de la mateixa dirà,
ostres, jo també vull ser partícip.
Doncs ja sabeu, convertiu-vos en mecenes,
entreu aquest barcami i com tens el disc, Roger, eh?
A veure com ho tinc, a veure si es materialitza.
I esperem que d'aquí a dilluns, que encara teniu aquesta setmana,
per poder participar, que dèiem, 5 euros, 10 euros, 15 euros, el que pugueu.
O fent la difusió també.
Perquè es pugui tirar endavant amb aquest treball discogràfic,
aquesta òpera rock que em deies, que és la il·lusió de 3 anys de feina
i que s'ha de materialitzar, s'ha de poder poder endur, no?
Sí, la veritat, sí, que si tot anés bé,
ja podríem venir aquí a fer l'entrevista de veritat pel·lis,
perquè he vingut 3 o 4 o 5 vegades,
hem parlat ja unes quantes vegades d'aquest projecte.
És veritat, és veritat.
I tinc ganes de venir aquí i presentar-vos al llarg de veritat
perquè existeix i perquè ja s'estan fent els concerts de presentació.
I la veritat que si tot anés bé,
com que ja tenim avançada la feina que les cançons estan gravades,
doncs cap al març que ja tenim alguns concerts tancats,
a Barcelona i a Madrid ja podríem fer les presentacions
i si tot anés bé, si arribéssim a l'objectiu en aquests 5 dies que falten,
doncs el disc sortiria cap a finals de febrer i principis de març.
Home, que seria molt bo, ja t'ho dic,
que de seguida que ho tinguéssiu,
a través de Facebook, a través de Twitter,
a través de qualsevol d'aquestes xarxes
que estan en marxa,
de dir, ei, ho tenim aconseguit.
Sí, sí.
Que també estaria bé, eh?, per poder ja fer el crit de guerra.
Sí, sí, sí.
Esperem poder fer aquest crit en 5 dies, no?, o abans, fins i tot.
A veure, a veure, si és veritat,
que a mi m'han comentat en molts dels grups que també han estat a Barcami
que l'última setmana, dius, no se sap per què, hi ha un ressorgiment...
Sí, sí, sempre tots anem a última hora, no?, això és un clàssic, no?
Sí, és que és un clàssic.
Sí, sí.
Doncs a veure si passa el mateix i tenim bones noves.
I tant, i a més, molt content amb totes les aportacions,
però últimament també n'he tingut algunes que no són...
No perquè siguin més mediàtiques, són més importants,
però sí que fa il·lusió que gent del camp,
com per exemple a Papet i Marieta o l'Anna Roig,
de l'Anna Roig i la Marieta Tonxian,
també hagin fet aportacions i tot això s'agraeix molt, no?,
perquè ens recolzem entre tots i això està molt bé, no?
Roger, que t'esperem per la propera, amb bones noves,
que s'hagi aconseguit el que falta per poder acabar
de fer aquest somni realitat, com és aquesta Òpera Rock.
Esperem que arribeu a la vostra ciutat particular, diguem-ho així,
i acabem amb aquesta cançó, que és la número 17,
i què té d'especial aquesta cançó?
Doncs aquesta cançó és la que tanca el disc.
Molt bé, hem obert i hem tancat, no?
Sí, és la conclusió de tot el que li passa al personatge.
Van passant coses que surten a totes les cançons.
Llavors, és una cançó que està formada per moltes cançons alhora
i que és una mica la conclusió del que li passa al personatge
durant tota la història del disc.
Després encara hi ha una coda instrumental, després d'aquesta,
però aquesta seria l'última cançó cantada.
I es diu Salt, que és com fer un salt d'una manera metafòrica
cap a un altre estat, no?
És el moment en què el personatge s'adona que per canviar les coses,
a dur a terme tot el que ha après, no?
Que és el resum de totes les cançons.
Doncs nosaltres el que hem de fer ara és acomiadar amb l'entrevista,
però també alhora acomiadar amb el programa.
Ah, perfecte.
O sigui que el Ja Tardes tornarà demà
i ara us deixem amb aquest salt
que esperem que sigui cap a per camí.
Gràcies, Roger.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
No estic boig, no estic boig, no estic boig, no estic boig.
Sento veus dins del meu cap, que em diuen que vaig errat.
Diuen que bé no he triat, però el malson s'acabarà.
Cap perru per inútil, segueixo amb pors inútils,
que sol només puc dubtar, que sol no puc fer cap saltar.
Gràcies.
Gràcies.