Les dones altes busquen homes alts, simpàtics, carismàtics i que siguin alts.
I als homes alts els és igual, busquen dones en general.
Les dones altes busquen homes alts, simpàtics, carismàtics i que siguin alts.
I als homes alts els és igual, busquen dones en general.
Digue'm si vas o si vens, em fas tornar boig de vegades,
jo voldria fugir corrents, em fujo abans de gades.
Digue'm si vas o si vens, amor, em fas tornar boig de vegades,
jo voldria fugir corrents, em fujo abans de gades.
Pepa, Pepa, Pepa va, estima'm on em tornis a estimar-me.
Pepa, Pepa, Pepa va, estima'm on em tornis a estimar-me.
Si fora que em faig el Foll i si em xucles com el Fonoll.
I si fora que em faig el Foll i si em xucles com el Foll.
Fins demà!
Ara d'aquí un moment ja comencem a fer les proves de so i res, estem molt nerviosos i molt contents també, perquè la veritat és que estem aquí a les lluny d'un espai xulíssim i mira, ara estem veient el mar, d'aquí una soneta veurem la lluna i mira, genial, molt contents.
A més, ara, dos quarts de dotze, estem a les festes de Santa Tegla i jo crec que fins i tot és aviat, eh? Mira què t'ho dic, mira què t'ho dic.
Sí, sí, sí, fins i tot és aviat, no res, per tant, tot això és horari infantil.
És veritat, és veritat. Explica'm, explica'm, abans de començar i parlar-nos d'aquesta actuació d'avui mateix, recorda'ns qui són ara mateix, si fora Campai...
Campai... Ai, ostres, mira, mira que m'acosta el vostre nom, eh? Campai el Foll. Home, quan ho aprengui ja ho fotaré el camp, com ho estàvem dir.
No, no, Sílvia, que l'has dit molt bé.
Ah, gràcies, gràcies.
I, ostres, és habitual, així que felicitats. La veritat és que ni tan sols els nostres fanys, gent que ha vingut ja 7 o 8 concerts i encara no se saben el nom.
Llavors començarem a no donar-li massa importància.
D'acord, d'acord, gràcies. Gràcies, gràcies.
Sí, mira, si fora Campai el Foll, som una banda que vam néixer a principis del 2012 i som músics que som de diferents bandes, que provenim de Movimento, de La Torpe Bratz, de Falla, hi ha un trombonista que estava amb els Longo Boatraco...
Sí. I, bueno, ens vam ajuntar això del 2012 per fer alguna coseta junts. Després es van afegir la Marta i la Cristina, que són cantants, i, bueno, és una formació bastant peculiar, perquè comptem amb nou músics i hi ha pianista, tria i afecció de vents.
En comptes de baix hi ha una tuba, que això li dóna un color molt tubo, i, bueno, hi ha guitarra i tres veus.
Home, i tot això, allò que deies, us vau ajuntar, vau coincidir en alguna cosa, com és la música, i a partir d'aquí va començar l'engranatge, i aquí tu vas tenir molt de culpable, eh, crec.
No, mira, jo el que tinc de culpable... Sí, bueno, sí, la meva part tinc, com a mínim, una novena part, una novena part, segur.
No, mira, nosaltres, jo el que tinc de culpable és que feia les cançons, però, en realitat, jo les cançons les porto al local de Saig com un dibuix.
Sí. Vull dir, jo és una... és un projecte que jo no m'atreviria a presentar sol, és un projecte de banda, absolutament.
I jo a la local porto una cançó, però és un dibuix, i el pintem entre tots. I el resultat final canvia moltíssim amb el que jo porto al local.
Llavors, és interessant perquè els músics que hi ha, que són uns cracs, tenen influències des de música clàssica, el jazz, a la big band...
Llavors surt un producte que jo crec que és molt interessant. A mi, com a públic, m'encantaria. Mira, igual me'l vaig a veure.
Ei, és que com fallis, jo crec que et posaran a la llista negra o alguna cosa d'aquestes, eh?
Sí. Perquè són molt bona gent, però...
Sí, sí.
Home, fins a un límite, eh?
Sí, sí.
Que tu no pots fallar, eh?
No, no, que ja he posat que sí, diré.
Ah, d'acord, d'acord.
Sí, sí.
Ara m'havies espantat. I si no vas tu, què farem?
Com, perdona?
Dic, ara m'havies espantat.
Sí.
I havia pensat, i si no vas tu, què farem?
No, no, no, que jo crec que posarem el perdú.
D'acord, d'acord.
I si em deixen cantar alguna cançó, és clar, que la guitarra, llavors ja...
Ja, bueno, ja seria...
Sí, sí.
El màximo, eh? El màximo.
Sí.
Molt content.
Per cert, que si algú vol anar a sobre, segur,
Sí.
Per veure-us, que hi ha algun lloc on es poden escoltar les vostres cançons,
que poden fer... On han d'anar? On s'han d'adreçar? A veure, explica'm.
Ens podeu buscar pel Facebook.
Entenc que si fora que em faia el foc és una mica complicat.
Que em truquin a mi, jo els hi aletrejo.
No t'amoïnis.
M'ofereixo, Jordi, m'ofereixo.
Sí, si al Facebook van si fora, tots junts, que si fora, si fora, però en català si fora i tots junts, si fora.
I els hi sortirà el nom del grup, que si fora que em faia el foc, si fora que me hago loco.
Sí.
I a la Facebook anem actualitzant una miqueta què és el que anem fent.
Des d'allí també hi ha algun enllaç a una pàgina que és com una xarxa social per penjar cançons,
que és SoundClouds.
I a SoundCloud també tenim 8 o 9 cançons penjades.
De tant.
Si ens busqueu pel Facebook i ens arribeu a trobar, i ens seguiu,
allà anem penjant també els propers projectes, i el més immediat és el d'avui,
que toquem d'aquí un ratet a les notes.
I més endavant, l'octubre toquem el Cuber, després toquem a...
Ai, mira, t'anava a preguntar, eh? Te l'has avançat.
Sí, el 5 d'octubre el Cuber, després el novembre toquem a Reus,
també tenim, més endavant, participem en la presentació d'un llibre de poesia
d'una poeta de la Fatarella, que viu aquí a Tarragona, de l'Esther Sonyer.
Sí.
I he dedicat un poema, si fos el que em faia el poble,
és una de les fans que tenim, i nosaltres supercontents,
i participarem en la presentació del llibre de poemes.
I, en fi, doncs, bueno, si entreu a Facebook,
no caldrà que m'escolteu tot el rotllo que us estic fotent,
i ja, pels dos mateixos, podreu veure-ho.
Home, Jordi, que a mi m'agrada escoltar-te, ja ho veus,
que estic callada, jo sentim, i a més a més,
mig apuntant-me les coses que teniu,
perquè en alguna d'aquestes, espero que passeu per aquí, per Tarragona Ràdio.
Sí, sí, ens agradaria.
La veritat que aquests dies de festa major,
a més d'estar amb el grup,
hi ha membres que estan amb altres projectes musicals,
altres estan fent teatre,
i els dies de festa major és una mica complicat,
perquè, a més, no deixem de treballar amb el que ens dona de menjar,
però, a més, ens agradaria molt passar per Tarragona Ràdio.
Doncs sí, i a més, jo crec que fins i tot,
no només passareu a la tarda, sinó al matí,
i esperem que amb aquesta autora,
de Tarragona, no?,
que pugueu venir tots dos i fer una mica,
doncs, que ens expliqui ella,
que ens expliqui ella la seva part de veure-us a vosaltres,
i a l'inrevés, no?
Ostres, doncs, seria molt xulo,
perquè, mira, és una poeta que,
bueno, jo crec que és que val la pena llegir i escoltar.
Per tant, és una d'aquelles coses excepcionals,
ja saps que la poesia sembla que hagi d'anar de caiguda,
però no? Hi ha molts poetes,
i va del que seria cap amunt, cap a la muntanya, no?
Va de pujada.
Sí, sí, la veritat que sí,
que, mira, un dels espais aquí de Tarragona,
que jo crec que ha potentat una miqueta això,
és l'espai al Cafè Metropol,
i el temps que l'any passat,
doncs, feien així,
els professionals de poesia,
i te dones compte que hi ha gent jove
fent coses molt interessants,
i que no són joves tan bé,
però sembla que la joventut i la poesia
no vagin de la mà,
i no, doncs, són joves que fan poemes
i molt xulos, i que val la pena.
I, bueno, i en aquest cas,
hem fet aquest cameo,
i nosaltres molt contents.
Doncs res, jo t'ho dic,
que ara no desfeu el llit,
dic que no desfeu el llit,
que amb aquest cameo que em deies,
i a veure si,
de cara al futur no gaire llunyà,
podeu venir aquí a la ràdio,
que seria molt, però molt maco,
de poder fer-ho amb vosaltres.
Sí, doncs sí,
doncs queda pendent.
Vinga.
Ho farem,
estarem pendents a través del Facebook,
a veure què és el que em poseu,
i el dia,
i quan arribi l'hora,
torneu a passar per aquí,
per la ràdio.
Molt bé.
Jordi, recorda'ns que tenim aquesta nit
una cosa a mitges, no?
Sí, sí, sí.
Perquè vosaltres posareu
tota la vostra energia sobre l'escenari,
i nosaltres,
des de la part de baix,
hem de fer que vosaltres
també no obrireu gaire,
eh?, aquest concert.
Sí, doncs mira,
us animo a que vingueu aquesta nit
a partir de les 11.30,
allà a l'espai de les Granotes,
al parc de les Granotes,
que és una terrassa molt xula,
i ens podreu escoltar,
ens podreu mirar,
i si no ens voleu mirar,
ens podeu mirar al mar i de lluna,
i jo us garanteixo
que us ho passareu bé.
Igual pensareu que són millors, pitjors,
serà del vostre gust o no,
però us asseguro
que us ho passareu molt bé,
perquè són cançons
que estan carregades d'ironia,
que tenim una formació de metall
rotllo d'Hixi Lanca,
jo crec que t'ha fet una molt bona rotllo,
i us animo,
i aprofito per presentar-vos a la banda,
perquè alguns músics us sonaran,
i val la pena que els songueu,
i que el sentiu.
El piano i arranjaments,
perquè toca el piano,
però també té molt a veure
amb el tema dels arranjaments,
i el Dani Rodríguez,
que també va ser pianista
entre els tres grups de la Tropebras,
també tenim el saxo,
l'Emilio Cabello,
dins de la secció de Vents,
hi ha el trompet,
el Carlitos Foix,
que també estava amb la Torpebras,
i el Juanito,
que era el trombó de Bongo Botraco,
després passaria ja el Miqueló,
després tenim la Tuba,
que fa una mica el baix al Vic,
i que són moltes formacions,
el volant a tot arreu,
és difícil de tenir-lo a prop,
perquè és molt bo i molt maco.
Fantàstic.
I després tenim les dues cantants,
que hi ha la Cristina Casanova,
i la Marta Escobar,
que les dues tenen formació musical,
però també teatral,
i això li dona un relletat molt fresc al directe,
i que va ser acabat la pena de veure-ho.
I amb això que no em deixo ningú,
em deixo algú posar.
Tu també t'has autopresentat,
no?, també o no?
Sí,
jo soc jo el Jordi i jo el Jordet,
que canto i toco la guitarra.
Fantàstic.
Doncs guapi,
de veritat que moltíssimes gràcies de nou
per estar aquí amb nosaltres.
Ens he dit que sempre és un plaer
poder parlar amb tu,
perquè és que a més a més
no ens poses traves,
d'allò de...
Podem parlar?
Dius,
sí,
a quina hora anem-hi?
I ja està,
i aquest és el cas,
i que us esperem a tothom
que s'estigui sentint
el parc de les granotes
avui a dos quarts de dotze de la nit,
que no falteu,
que no falli ningú.
Sí,
i Silvia,
anem-hi a tots tenint
una hora per algun dia,
a veure si d'aquí unes horeses,
a veure si t'escapes,
ja sabem que tens molta feina,
però no,
a veure si t'escapes
i véns aquí a donar un aplaudiment...
O dos o tres,
o que sigui.
Doncs no,
gràcies,
de veritat.
A veure.
Adéu-siau,
bona tarda.
Vinga,
Sílvia,
que vagi bé.
Ah,
disculpa,
disculpa.
Digues,
digues.
No,
no,
que m'oblidava,
que...
Què ha passat?
No,
que després de nosaltres
punxar el disseny Pau de Banyoles.
Ostres,
veus que jo també l'ho he dit,
eh?
Molt bé.
Errada meva,
llavors, eh?
Vale.
Doncs el Pau de Banyoles
hi ha fins a les tantes
que continua la festa allà.
Sí, sí, sí.
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
El coneixeu d'algo,
el Pau de Banyoles,
o no?
Sí, sí,
sí,
de panys,
és un disseny
que punxa
la música del 60-70,
molt xulo,
i a més que és un tio molt maco,
també, sí.
Doncs totalment recomanable.
La festa assegurada,
no només amb ells,
sinó també amb aquest DJ
que estarà fins a les...
Jo calculo
fins a les 5 de la matinada,
aproximadament 6,
fins que tanqueu,
fins que tanqueu,
fins que tanqueu.
Aixem fora.
Que no corrin,
que no corrin.
Gràcies.
No, gràcies a vosaltres.
Adeu-siau.
Vinga, adeu.
No, gràcies.
Eu te amo,
e quero-te dar meu coração.
Uau!
Ela disse,
Em xiaiu,
com feixão.
Ela disse,
Em xiaiu,
com feixão.
Ela disse,
Em xiaiu,
com feixão.
com feixão.
Em xiaiu,
com feixão.
Em xiaiu,
com feixão.
com feixão.
Em xiaiu,
com feixão.
Em xiaiu,
com feixão.
Monten叼.
Ela disse,
em xiaiu,
com feixão.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!