Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Saludem-lo i continuem escoltant aquest somni.
Ramon, bona tarda, benvingut a casa teva.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé, molt bé.
Em deia la introducció d'aquesta cançó és una miqueta llarga.
És una mica llarga, perquè llavors fèiem una cosa que es deia rock simfónico,
almenys això és el que volíem fer.
i, clar, parlem del 81, 81, no?
Del 81, està aquí al costat, eh?
I hem passat, no res, 35 anys, i així com aquell que no diu la cosa,
i fèiem aquestes coses, i inclús la lletra es deia així com una mica, no sé, jo...
devia fumar alguna cosa aquell dia, no recordo el que...
No, era el que es portava en aquell moment, home, era el que es portava en aquell moment.
És igual que passa, mira, veus, jo m'he posat dels anys 80, ja veus el que m'he posat?
Deu una mica per estar, concorde.
El que passa és que conforme anem passant els anys, ja t'he dit que ara que això no m'ho trec, eh?
No, t'ho treu.
Continuaré igual.
Continuaré igual.
Com va ser que va néixer aquest projecte?
Com va ser que un dia vas dir, ostres, vull mirar cap enrere,
vull mirar tot el que he arribat a fer,
i a partir d'aquí segurament que extreure de mica en mica tot el que serà el que...
Després podrem trobar-nos en aquest concert, no?
Sí, va començar una mica tontament, tontament.
Jo fa, des que vaig deixar el grup, el 2005, feia música jo sol,
que la senten els amics, a internet, i la família,
i els amics, que són bons amics, que avui els anomenaré,
que m'han ajudat a fer tot això, sempre m'animava, m'engrescaven,
em deien, per què no fas alguna cosa amb les teves cançons?
I quan vaig començar a pensar de fer alguna cosa, vaig pensar,
i per què no faig alguna cosa més, i per què el que no faig és un repàs,
i un últim concert, probablement, això de l'últim no ho pots dir mai...
Això és el que t'anava a dir, eh?
El Last Life realment seria això, seria l'últim directe.
El que passa que mai es pot dir si serà l'últim directe,
però la intenció és que sigui l'últim directe.
Llavors, per què no recupero i truco a gent,
això que fa 35 anys, 30, que no ens veiem i que no toquem,
o ens veiem pel carrer, però que no toquem.
I com que la resposta, afortunadament, va ser positiva,
doncs al final jo mateix no he pogut dir que no, mai trobat,
doncs ho haurem de fer.
Calla, que s'estan engrescant i tot.
Engrescant, no?
És allò que dius, et convido a dinar, però ja vindràs,
i te'l trobes el dia següent que estigui amb el caminet
amb la forquilla preparat per menjar, no?
I d'aquí ha sortit, d'aquí ha sortit.
Ostres, i a partir d'aquí, clar, tu dius, vinga,
fem-ho, fem-ho en repàs,
els amics que van tocar amb mi responen, ens diuen que sí,
i com es fa la tria de les cançons que han de sortir?
Com es fa?
És complicat.
El primer, bueno, jo soc bastant prolífic,
no sé si bo, no ho he de dir jo,
però he composat més de 300 cançons
o he participat en la composició de 300 cançons.
I, clar, un concert de 300 cançons no patiu que no serà, eh?
No serà.
No, perquè si no, a veure, comencem a les 11,
doncs podria ser...
No acabaríem ni amb...
Podria ser a les 11, de 3 o 4 dies després...
Exacte.
Home, depèn de com seria un rècord, no ho has pensat com a rècord?
Sí, sí, com a rècord ho podríem estudiar.
I trucar al Guinness, i home, ja que forma part,
ja que t'ho planteges com a darrer,
que sigui darrer però sonat.
Fem alguna cosa gran, no?
Exacte, exacte.
El primer que vaig pensar és en fer una tria,
primer no de cançons,
sinó de qui em podia donar un cop de mà important,
el que no podem fer és un concert amb invitats dels grups amb els que jo he tocat,
amb absolutament tots, amb molta gent perquè ja tenen una altra vida,
perquè estan lluny d'aquí, estan a Suïssa, estan a Brasil, estan por ahí, localitza-los...
és complicat, no?
Sí.
I segon, que seria molt pesat,
un concert on contínuament estàs gent pujant i baixant de l'escenari.
Llavors vaig pensar que algú havia de ser la base de pràcticament totes les cançons, no?
I avui em va tirar dels meus estimats amics,
de no lo sé, el Fer i el Miguel, perquè...
Que segur que el primer que t'avan dit va ser, no, no, no, no...
Tu pots imaginar, no?
Tu pots imaginar el que em van dir.
Van tardar a m'engrescar-me, ja els coneixes,
el qual jo agraeixo molt.
I a partir d'aquí vaig començar pensant en ells dos
i en qui em feia més il·lusió
i hi havia possibilitats que participessin
i a partir d'aquí triar temes.
Tirar de maquetes antigues, que feia molt de temps que no escoltava,
pensar a qui puc trucar, a veure...
Qui estava al meu voltant en aquell moment, no?
Qui està per qui a prop,
qui segueix més o menys dins del món de la música.
I a partir d'aquí,
primer vam fer potser una sepantena de cançons,
vam anar provant, vam anar descartant,
vam anar fent una tria
i al final n'han quedat unes quantes també pel concert.
N'han quedat unes 30,
que són moltes cançons.
No serà un concert curt, ja aviso.
Sí, sí, sí.
Hi haurà cadires, tot també.
Hau posat cadires a la capsa de música?
Hau posat cadires, som així.
A la zona de davant.
A la zona de davant.
Sí, sí, sí.
Vull dir, qui vulgui una cadira que vingui puntual...
I que vingui ràpid.
Que vingui de pressa.
A més, com que és un concert,
diguéssim que té un sentit argumental amb el temps,
qui vulgui sentir que potser serà el més curiós,
les coses més antigues,
com les estem portant,
alguna cosa que fem fa 35 anys,
com ho estem fent ara,
algunes més minimals,
altres molt, quasi calcades.
o, bueno, ho intentem,
ho intentem semblant.
Ho intentem semblant, sí.
Haurà de venir aviat,
perquè les més antigues seran les primeres que sonaran.
I, a més, pillarà cadira,
perquè després s'acabaran,
suposant que vingui gent.
Home, clar, amb això...
Després del que...
Ja, amb tota la gent que s'ha enredat,
amb la gent que segurament que portaran...
portaran...
Jo sé, això és el peix que es mossega la cua,
i jo t'ho dic,
jo crec que no només pel que representa aquest concert,
sinó per tot el que pot arribar a ser,
estàs segur que ha de ser l'últim?
O sigui, pregunto, eh?
No, jo no estic segur de res.
D'acord, d'acord.
Ara ja m'agrada més.
El que sí que és veritat és que es diu així
perquè és la meva intenció.
Bueno, però jo s'havia posat,
les live, possiblement.
Possiblement, sí.
O se le supone, no?
No, el que passa és que un no pot dir mai el que farà,
el que farà i, doncs, no ho sé.
Però el que passa és que...
I ara fent-ho,
la veritat és que el gossanillo dels escenaris torna,
encara que ha sigut dur,
perquè ha complicat onze músics diferents
quedar amb la seva vida cada un,
amb les seves coses, amb les seves famílies,
quasi tots amb una certa edat.
No vull dir que siguin grans,
el iaio sóc jo.
Però costa quedar, ensajar, no...
No m'imagino.
Suposo que la gent sap que un concert
no és pujar damunt d'un escenari i tocar,
que darrere hi ha molta fenya,
i si no ho sap jo ho explico perquè és així,
perquè a vegades sembla que...
Mira, mira que bé s'ho estan passant allà dalt,
o a vegades no tan bé,
que els nervis també compten,
però ha costat, ha costat,
però bé, jo estic molt content.
D'entrada, amb la resposta i amb el que està passant,
ja és la rapera.
Si a més ve gent i ens ho passem bé el concert,
i el públic s'ho passa la meitat de bé que nosaltres,
doncs serà genial, segur.
Fem una cosa,
he tret la música de fons,
si t'has adonat, no?,
que continuàvem parlant però sense música de fons,
perquè hem començat amb aquest estrany esmenyó, no?,
de l'any 1981.
81, que estarem Ferran Noguera.
Exacte, que hauria que m'ho expliquessis una miqueta,
qui t'acompanyarà com a grup,
com a l'agrupació que en aquell moment era,
o estaves, que era en els ERZ.
En aquell moment, els ERZ,
que era una banda de Tarragona,
de fa, doncs això, un grapat d'anys,
jo tenia 16 anys i no recordo malament,
per l'ERZ va passar Albert Adam,
Jack Hall, el Javi Grissó, Manolo García,
no de l'última fila, és que tu, Manolo García.
És que a García s'hi ha en quatre, tia, ho saps, Ramon.
Pablo Fernández, Ferran Noguera i un servidor.
I en aquest concert estarem,
aquest tema que acabeu de sentir,
el començarem Ferran Noguera i jo,
sense cap problema.
Tots dos, amb un baixista com el Ferran,
jo m'atreveixo a anar on vulgui,
i a fer el que vulgui.
A la Lluna i més enllà, no?
No tinc problema.
Vull dir, aquest el farem bastant minimalista,
jo crec que serà curiós d'escoltar
la versió que estem fent ara.
Jo, a més, he fet una cosa que m'he dedicat
des de fa dos, tres mesos,
que vam decidir que això ja ho fèiem segur,
anar penjant al Facebook les cançons,
en versió original,
algunes i algunes altres versions,
perquè qui tenia ganes d'escoltar-les,
vingui al concert, pugui reconèixer alguna cosa,
o comparar el que era l'original
amb el que farem allà.
Saltem en el temps,
arriben als RPM,
i sonem més o menys així.
i sonem més o menys així.
i sonem més o menys així.
i sonem més o menys així.
i sonem més o menys així.
i sonem més o menys així.
i sonem més o menys així.
i sonem més o menys així.
i sonem més o menys així.
i sonem més o menys així.
més o menys així.
més o menys així.
més o menys així.
més o menys així.
més o menys així.
més o menys així.
més o menys així.
menys així.

menys així.
menys així.
menys així.
.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
menys així.
El principio del film.
la cançó que es diu al principio del film.
en 1984.
Qui eren en aquell moment?
Ramon Romeu.
RPM.
Aquestes revolucions per minut
que, que brotaven a través de les zones.
sí.
El curioso és que has dit el que tothom deia
revolucions per minut.
no era jo.
érem Ramon, Pablo i Miguel.
que dius.
RPM.
el que passa que...
però jo t'havia entès també així.
és que com que tothom...
com que tothom deia
RPM, era allò, els singles, 33 revolucions per minuto,
45, si s'ha de veure els vinils, sí, sí.
Doncs clar, era més, molava més revolucions per minuto,
que és el que posava amb els cartells,
però la veritat, i el que poca gent sap,
és que el nom era Ramon, Pablo i Miguel,
que som els tres que estarem als originals,
estarem a la sanitària.
Miguel és Miguel, que després porto 20 anys tocant amb ell,
però Pablo sí que ho va deixar poc temps després
de gravar la primera maqueta,
que aquest tema és de la primera maqueta,
i no ho havíem tornat a tocar junts des de llavors,
i això, 30 anys després pràcticament,
ens hem tornat a juntar,
i a més és curiós perquè Pablo,
aquest teclat que sonava al principi,
Pablo tocava el teclat i la bateria a l'hora.
I ho torna a fer.
Tocava el teclat i la bateria a l'hora?
A l'hora, als concerts, quan anàvem en directe.
La gent no en tenia res.
Però com ho fa?
Té el teclat a sol?
Amb la mà esquerra i amb la mà dreta,
juga amb la caixa i amb el plat.
Que crac, no?
Ara està una mica, com tots, una mica més oxidat,
però ho farà, eh?
Ho farà.
I a més, el so aquest de teclat tan ochentero que sonava,
l'hem buscat i l'hem trobat.
Home, hem de dir, clar, els anys 80 sonava molt els sintetitzadors,
que era el que es portava en aquell moment, no?
Sí, sí.
I clar, vosaltres seguíeu la vostra bandera musical,
però clar, és inevitable agafar petites històries del que tens al voltant.
Clar, és lògic.
Jo crec que el interessant d'aquesta petita part que farem d'RPM
és que estarem els tres que vam començar, no?
Que era, que a més feia anys que no estàvem junts,
perquè després hi ha hagut altra gent que va passar per allà,
també, l'Àngel Urbano, el Fàlin, el Rafa Roldán,
que va tocar molt de temps a nosaltres,
el Quique Colmenar, la Xavi Plana, Jesús Álvarez,
tota aquesta gent va tocar, van passar molt un moment per l'RPM,
però els originals, els que vam tenir la idea,
els que vam començar a sortir, van fer coses...
El que deies abans, no?
El nucli dur.
El nucli dur és aquest, i és el que podrem veure,
com deia, si ningú es despista,
segon tema, si comencem puntuals a les 11,
a les 11 i...
I poc ja sereu, els tres.
I si no, ja estem sonant de l'escenari.
M'imagino trucar de telèfon,
o va ser WhatsApp o va ser a través de Facebook,
com va ser que et vas posar en contacte amb el Pablo per dir-li...
El vaig anar a veure personalment.
Et vas anar a veure personalment.
Sí, sí.
Molt millor.
Molt millor, sapó per tu, eh?
Sabia on trobar-lo, sí,
ahir he intentat, home, ja que...
Això et sap greu.
A vegades, quan hi ha gent que fa anys que no veus,
dir-los-hi ara aquestes coses,
van dir-los, on vas tu ara, no?
Llavors, WhatsApp és com a jo de deixar la nòvia per WhatsApp,
no queda bé, digue-li a la cara, home.
Això sempre, això sempre.
Llavors, al Pablo hi vaig anar a dir,
i allò que ho dius amb una mica de por,
i ràpidament va dir, ah, sí,
clar, si no he deixat d'assejar des d'aquella hora...
Sí, perfecte, però vale, fem-ho.
I ja està, i allà estarem, sí, sí.
I quan va ser, quan...
A veure, una vegada que et diu que sí,
clar, tot això és el que deies abans,
hi ha molta feina darrere,
perquè s'ha d'anar assajant i s'ha de mirar
a veure de quina manera entrar els temes,
de quina manera entrar les presentacions,
pujada i baixada de la gent...
Ha sigut semblant pràcticament amb tots els músics,
amb tots, he parlat personalment, he quedat,
els he proposat, perquè clar, teníem més cançons,
els he proposat la cançó que a mi m'agradaria
i que he pensat que voldria fer,
hem estat d'acord o hem vist una altra cosa,
i a partir d'allà l'hem començat a escoltar,
a treure-la, a tornar-la a recordar, a tocar-la...
I a fer unes risses, que m'imagino.
A fer unes risses, a quedar i ensajar-les,
curiosament, a donar-nos en compte
que tocaven millor abans que ara.
També ensajàvem més, suposo, ensajàvem moltíssim.
Clar, per això teniu un altre més feina, no?
I ara estem un amic més rovellats,
però no, però se'n sortim,
se'n sortirem i tant i tant.
Doncs això serà, que em deies,
la segona cançó del concert.
O sigui, estem desgranant també de mica a mica
com anirà el concert.
No ho desgranarem tot, eh?
Perquè, clar, deixarem també una miqueta
pel que trobareu vosaltres,
si us apropeu, demà mateix,
a partir de les 11 a la capsa de música.
1989.
Han passat ja algun temps,
però el que deies tu,
han deixat el CRPM
i hi ha hagut aquesta fustió,
perquè gairebé va ser un anar caminant
cap als no-lo-sé.
Sí, quan vam gravar el primer disc,
el nom estava registrat
i vam haver de dins no-lo-sé.
Bé, ens podríem haver dit d'una altra manera.
Sí, sí, sí.
El que passa que en una reunió
per decidir noms,
com que CRPM no podia ser,
cada vegada que algú deia un nom,
què et sembla?
L'altre dia,
pues no-lo-sé.
¿Y esto qué te parece?
Pues no-lo-sé.
I al final algú va dir,
has dit això no-lo-sé?
I després tira.
Va ser així de senzill, eh?
No, no, però veus,
quan no han de sortir les coses,
millor que siguin de la part de la senzillesa,
que no ha de ser un mal de cap.
I es va quedar així,
lo cual després era una conya,
perquè quan algú et deia
que qui toca avui deia no-lo-sé,
doncs si tu no ho saps...
Dius, a veure, ja pots plegar, no?
Oh, bueno, aquí, aquí, basta.
Home, però ens vau donar molt de joc,
N-L-S,
després que també el vau abreviar,
i clar, ens trobàvem amb N-L-S,
ara no sé si dir N-L-S,
ara no sé si jo diré no-lo-sé.
Sí, aquest va ser un canvi
de partir del 2005,
quan jo vaig deixar la banda,
que també arribem a aquesta part,
al concert,
i entre pascú,
aquí vam fer un petit canvi
perquè es notés la cosa,
que era una altra cosa,
que era un altre projecte
que tenia a veure amb l'altre,
però que no era l'original.
Doncs fem una cosa,
presenta'ns.
Ani 1989,
aquesta cançó que escoltarem
es diu Apuero Daniel.
Sí.
Qui eren en aquell moment els N-L-S?
Els N-L-S en aquell moment
érem el,
qui us parla,
el Miguel i el Fallin,
i el Rafa.
No lo sé,
érem tres.
Una altra cosa és que després,
quan tocavem directe i els discos,
per exemple,
teníem el Javier Passarino,
que era el saxofonista
que tocava llavors amb Joaquín Sabina,
que ara hem fet un bon canvi
perquè portarem el Javi Pie,
que...
Quin crac, també.
Que és un crac,
i que també el vaig trucar
i en lloc de dir-me
on vas?
Me'l va dir encantat.
Dius,
quina vols que s'hagi?
Quina vols que s'hagi?
I jo orgullós,
no?
I per allà va passar molta gent,
a la bateria va passar també Héctor,
molta gent,
vull dir,
finalment,
es va quedar a Fer,
a la bateria,
no lo sé,
això ja ho sabeu,
a la bateria,
el Pasco,
que és qui em va substituir a mi,
l'Àngel Santiago,
que també es treia el concert
amb els teclats,
va estar una temporada també,
el Raül Cruz
i el Sergio Santiago,
que van estar una temporada també,
amb un disc,
fent alguna coseta,
no?
I aquí haguéssim pogut triar
coses d'aquelles,
per tocar el concert,
d'aquelles que van sonar tant
i que van ser tan comercials,
però hem tingut ganes
de fer alguna cosa més íntima
i crec que la que tens per aquí
és el voló, Daniel,
que és amb la que tancàvem
el primer disc.
Sentim-lo.
Ella miró
a través de la ventana
Fingia no querer ver
lo que fuera pasaba
Triste despedida
para ser olvidada
60 años de vida
para acabarlo sin nada
Jamás hizo daño a nadie
No le importaba
ser un simple labrador
Amaba a todo el mundo
porque sí
Y ahora nadie se acuerda
Nadie va a despedirse de él
Daniel
Aquí nada ha cambiado
Solo ocurre que tú ya no estás
Todo el mundo
Todo el mundo te ha olvidado
Menos yo que no te quiero olvidar
Jugabas conmigo
Jugabas conmigo
Cuando nadie se acuerda
Cuando nadie me hacía caso
Me enseñaste a soñar
Despierto
¿Y ahora qué te ha sido?
¿Y ahora qué te ha sido?
Sueño que aún estás aquí
Aún no me echo a la idea
De no volver a verte
Daniel
Aquí nada ha cambiado
Solo ocurre que tú ya no estás
Todo el mundo
Todo el mundo te ha olvidado
Menos yo que no te quiero olvidar
Daniel
Doncs sí que ens posaràs la cara de gallina a tots, eh?
Amb cançons com aquestes, eh?
Ho intentarem, ho intentarem
A més, mira, llàstima que és allò que dius
que ara entraríem a parlar de cadascuna de les cançons
Impossible
I seria, és el que dèiem, eh?
Seria impossible
A més per això
Tindrem aquí
Tenim molta xitxa, eh?
Per això fem el concert
Perquè l'atenguin
I una petita coseta explicaré
No molta, no m'enrotllaré
Però alguna petita cosa de cada cançó
Direm, sí
El que dèiem
Serà cronològicament el concert
Començaràs des dels teus inicis
Però són els teus inicis, inicis?
O has volgut dir
En un moment, allò que dius
Que es va posar sèrie a la història
Exacte
Home, jo tenia 16 anys
Abans havia fet coses
Però molt, tampoc no tenien
Però sí, sí que havia fet alguna coseta abans
El que passa és que la primera banda seriosa
Perquè allò, encara que eren molt joves
Era seriós
Va ser, sí
Alguna cosa havia fet abans
Però no destacable
Ara que has fet aquest compte enrere
O que has mirat cap enrere
Aquests 35 anys
Te n'adones de tota la feina que has fet?
I aquí dius
Ostres
Sí, la veritat
Sí que he fet feina
M'ha servit una mica per això també
Perquè jo soc molt d'anar fent
D'anar fent
I de no donar més importància
A les coses que faig
I ara el fer això
I haver de triar
I haver de buscar
I haver de treure
I haver de...
I em dic
Déu n'hi do
Com t'acompliques la vida
I el que dius
Tot això és el meu legat
Perquè no deixa de ser
Sí, sí
D'alguna forma
Formar part de tu
En aquell moment que sonava
En aquell moment que les cantaves
De fet
Ho expliquem després
Quan entrem amb Ramon
Però jo durant molt de temps
He fet música
Que no l'ensenyava ningú
Només el Miguel
No la sentia ningú més
Feia música per ningú
I no tens la sensació
De dir
Ostres, ara
I no fer un last life
Jo és que el del last
Ja saps que
M'ha picat, eh?
M'ha picat
Això que em diguis que és l'últim
I de dir
Més endavant
Fer algun altre coset, a més
No sé
Insisteixo
No descarture
Però
Jo continuo obrint la porta
Tu me la tanques
Tu me la tanques
I jo obro la porta
Passem a l'any 2010
I aquí hi ha un per què
Continuem sent
No lo sé
Però
Jo ja no estava
Des del 2005
Ara anem a veure
Clar, el 2005
Em deies que deixaves el grup com a tal
Però el 2010
Sortia un treball discogràfic
En la qual hi havia aquestes cançons
Com les que escoltarem ara
Però
Havia
Una raó de votar-se
Per aquest treball discogràfic
Què va passar?
Quan jo vaig deixar
No lo sé
Sense cap mala història
Perquè com es veu
Seguim sent amics
No, no, sou molt col·legs
És veritat
I toquem junts
I
L'amistat està
Sobretot
Sobretot de les coses
Van quedar moltes cançons
De llavors
No de 2000
Per això estan posades aquí
Realment són cançons
Cançons que vam fer
2005 i abans
I anys enrere
Cançons que vas gravant
Que les vas deixant
Allà gravadetes
I que
No fas res amb ella
I
El Fer
El bateria
Un dia
Em va proposar
Em va trucar
I em va dir
Escolta
Jo voldria fer un disc
Jo produir-li
Amb unes quantes cançons
D'aquestes que estan gravades
I
Home
Jo encantat
No m'hi posaré pas
Són cançons que estan fetes
Va pretendre
Que alguna veu
Que jo havia posat
El 2005
Canviar-la
Per millorar-la
I se'n vam adonar
Que era empitjorar-la
Per tant
Ho vam deixar
Com estava
Deixa-ho
Deixa-ho
No toquis més
Deixa-lo com està
Ja està bé
Deixa-lo comer
Deixa-lo correu
I la veritat és que
Vull explicar-ho
Perquè
Ha sigut l'últim disc
No lo sé
Es diu a més
El fin
Por fin
El fin
Allò perquè no acabava mai
Dius
Ara ja sí
És un disc
Un menatge
Que va voler fer
A nosaltres mateixos
Perquè
Ell va creure
Que ens ho mereixíem
I potser sí
I va fer ell
Una molt bona feina
Perquè va fer la mescla
Va fer un corrupto
Tremendo
I un exemple
És aquest tema
En el Míbar
Que també sonarà en directe
Demà
El Míbar
Subir, bajar y dejarse llevar
Subir, bajar y dejarse llevar
Abrir las alas y flotar
Abrir las alas y flotar
Adivinar el cielo en su mirar
Bailar con la brisa del mar
Bailar con la brisa del mar
Entrelazarse con la niebla
Bailar con la brisa del mar
Bailar con la brisa del mar
Dormir bajo la luna llena
Dormir bajo la luna llena
Dormir bajo la luna llena
Bailar con la brisa del mar
Bailar con la brisa del mar
Bailar con la brisa del mar
En el Míbar
En el Míbar
De estrellas
Y seré libre
Como una pluma al viento
Y aún más que libre
Como un sentimiento
Como una nota perdida entre el tempo
Tot això que estem comentant, tot això que estem parlant
Ho trobareu a flor de pell, mai millor dit, demà mateix a la capsa de música
A partir de les 11 de la nit amb el Ramon Romeu
Ramon, encara continuo pensant
La primera vegada d'aquells dies que puges a l'escenari
Que te trobes amb tot el que t'has trobat
I que ara, fent resum, en gairebé dues hores
Que, no sé, és que et quedes sense paraules
Jo espero no emocionar-me massa
Ja t'he dit que sí que toca
Ni posar-me massa nerviós
Jo de per si ja, quan toco
Faig alguna cosa que es diu frust
Que no és ni on fa, ni on sí
Si em poso amb el pa a la mà
Perquè m'ha quedat mirant no sé què
O m'ha quedat enganxat amb una
Amb alguna cosa que escolto, que sento, que noto
Que fa el teclista
Que fa aquest tema mateix que acabem d'escoltar
Que els teclats es va posar l'Àngel Santiago
Si és que l'altre dia en saixant-lo
Ja m'has perdut perquè estic al·lucinant amb el que estàs fent
Les coses que no només fas música
Sinó que l'escoltes a l'hora que l'estàs fent
I jo espero no emocionar-me massa
I m'ajudarà que
M'han posat dues llums que no em deixen veure el públic
D'acord, que t'enjuarnen directament
No veig res
Si hi ha 10 persones
A mi m'és igual
Ni en 10 com si n'hi ha 100
No veuré res
I dir que repassaràs
Tal com ho estem fent aquí a la ràdio
Però aquí ho fem mínimament
És una cosa minimalista el que estem fent
Del que després us trobareu
Si us apropeu de la mateixa la capsa de música
Recordem, capsa de música
L'enticata bacalera
Exacte
I que serà a partir de les 11 de la nit
Gratuït
Totalment gratuït
Per això que si no us agrada
Amb sorpreses
No us agrada la Coca-Cola de Torno
Que si de tot no us tornarà els diners
O sigui que no passa res
El de la música ja no m'hi fico
Perquè segur que sortireu més que satisfets
Espero, espero
Saltem
D'any 2008
Aquí ja anaves en solitari
Aquí ja vaig començar a fer coses jo sol
Sí
I aquí clar, hi ha necessitat ajuda de més gent
I aquí estaran ajudant-me amb alguns temes
Gent d'El Surco
El Jomi
I el Paco
El pianista
El gran Xuscano
Dels Zeta de 30
Déu-n'hi-do
Vull dir
Tenim un baixista de 16 anys
Que ens ajudarà també
Que és una nova generació
Jo vaig començar amb 16 anys
Doncs tenim
Ja tenim els relleus preparats
El Pau tocant el baix
Genial
Perquè tot és una roda
Vull dir
El que dèiem
Uns ho deixen
I uns altres comencen
I ho hem de fer així
El Pasco també estarà fent veus
Evidentment
I no sé si em deixo
Espero no deixar amb ningú
Ara repassaré
Però no m'han de fer després
Sí que ens ho deixem
Que ens perdonin
Que això està en directe
Que estem aquí xerrant
I moltes vegades
La memòria és dèbil
I el 2005 vaig començar
A fer alguna cosa tímida
Només deixar el grup
I el 2008
Vaig començar a fer ja coses
Més seriosament
Jo a casa
Amb un petit estudi
Com jo dic
Mi escape
Que és
Estudio pequeño casero
M'escapo
Baixo baix
Faig coses
Composo
Gravo
Ara és el Ramon
Afortunadament
Sí
El Zulo
Li diu la meva dona
Afortunadament
Avui en dia es pot gravar
Bastant senzill
Com fa molts anys
Que necessitaves grans coses
I capriciosament
És un dels temes
Que també sonaran allà
I l'escoltem si vols
Endavant
Sí
Cuando era un niño
Solía imaginar
Que la luna era el lugar
Donde nacían los sueños
Que su reflejo en el mar
Era el sendero
Para caminar
Hacia ellos
Que el sol brillaba tanto
Porque era de oro macizo
Que el viento contaba cuentos
Y no podía entenderlos
Que el mar se terminaba
En el horizonte
Con un gran salto
A un vacío infinito
Y en las nubes podía haber
Miles de animales
Que cambiaban de forma
Caprichosamente
Ahora todo es tan real
Que da miedo mirarlo
Ya la magia se perdió
Ya no basta imaginarlo
La inocencia se esfumó
La risa se tornó llanto
Quien pudiera regresar
Solo de vez en cuando
Andaba bajo la lluvia
Sin importarme
Sin importarme
Con mi gorra calada
Los pies llenos de barro
Chutaba latas de cola
Saltaba
Saltaba vallas prohibidas
Siempre llenos de barro
Siempre llenos de pupas
Heridas en mis rodillas
Cuando era un niño
Solía imaginar
Solía imaginar
Que la luna era el lugar
Donde nacían
Donde nacían los sueños
Entonces esperem que el somnis
No es trenquin
Tot el contrari
Que neixin
I continuïn
Desenvolupant-se
Estàvem a l'any 2008
Amb aquesta cançó
Que es diu
Capricciosamente
Amb el Ramon Romeu
Ramon
Aquí ja eres Ramrom
Aquí ho tenies claríssim
Que tenies que ensenyar
Tot el teu potencial musical
Que tenies amagat dintre
I que...
Com va anar?
Aquí va anar
Va ser una bogeria
Vaig començar a fer cançons
Com un boig
De fet he fet 16 CDs
Des de llavors
Els he dit CDs
Encara que no estan a cap puesto
Estan tots amb llicències
Creative Commons
Per descarregar gratuïdament
D'internet
És la meva decisió
Vaig decidir fer-ho així
Regalant la meva música
I aquí la vulgui sentir
I aquí la vulgui escoltar
Per això el concert també
És gratuït
I a partir d'aquí
Doncs vaig començar a fer cançons
Una a l'altra
A vegades
Gent que m'estima
Me diu
Si és que no llances res la brossa
I jo dic
Ja, però és que hi ha nens
Que tots són fills meus
Un és una mica més lletget
L'altre més guapet
Però són fills meus
I llavors
Vaig fent cançons
Cançons
Les vaig amunturant
I vaig fent cançons
I ara ha sigut
També
Clar, jo gravo cançons
Les gravo molta pressa
I ara les he hagut de treure
Qui que vaig fer
Per ensajar-les
Per tocar-les
Amb tots els amics
Que m'estan ajudant
I que m'ajudaran
A fer el concert
I un dels que m'ajudarà
Tindrem un cantant de veritat
Al concert
Com que un cantant de veritat
Això no m'ho diguis
Això no m'ho diguis
No pots dir que
Ell s'enfada
Quan li dic
No, demano disculpes
Perquè quan dic això
Ell s'enfada
El xus
Home, no m'estranya
Va ser un tatu també
Estar al xus
Que a més he volgut
Que canti una cançó
Que és aquesta que sentirem ara
Que faci ell la veu principal
Perquè a mi sempre m'ha agradat molt
Fer segones veus
I com que sempre he sigut
El cantant principal
No les he pogut ser mai
Deixeu-me sisplau
Una, una
Com que mano jo aquí
Deixeu-me que faci
Amb una cançó
Les segones veus
I què et va dir el xus
A veure, a veure
Ramon, sisplau
A veure
Em deia
Però jo què faig aquí
Si ets tu
El que tens d'aquí al davant
I m'he dit
No, no
Aquí qui mana
No em queda que manava jo
Doncs aquí
Aquesta la cantes tu
I és aquesta
Déjame decirte
Però fem una cosa
Abans d'escoltar-la
Sí, sí
Teníeu previst
D'enregistrar-ho això
D'alguna manera
Heu dit perquè què digui
Sí, ja hi deia
De gravar-ho amb vídeo
I gravar-ho amb àudio
Perquè ja veurem com
Perquè també els mitjans
Que han fet servir
Són els poquets que tenim
Vull agrair especialment
A tothom
Que m'ha regalat
No només el seu temps
Sinó coses
Que m'han deixat coses
Que m'han deixat llums
Que m'han deixat equips
Que m'han deixat coses
Per poder fer aquest concert
Gent que està a la barra
Desinteressadament
Durant un cop de mà
I bueno
Jo crec que
Que està bé
Que això passi
Perquè una mica
L'associació de Moisés
Que també està darrere d'això
És el que pretenia
Que s'ajudem tots
I que entre tots
Fem coses
O bé dalt de l'escenari
O bé darrere l'escenari
Que no es veu molt
Però que evidentment
Allà els donaràs gràcies
Com ha de ser
Sí, sí, sí
I bueno
I no sé què em preguntaves
Perquè m'han anat a tot això
No, no
Que sí
Que sí
Ja ho tenies tot preparat
Perquè això
A més a més
També t'anava a començar
Ah, sí, preguntava la gravació
Exacte
Que també t'anava a dir
Que vam poder veure
Fa pocs dies
Que vas posar a internet
Que ja ho tenies tot
Semi preparat
Allà a capsa de música
Està pràcticament
Tot muntat
Estem ara
Perquè la idea també
És que hi hagi projeccions
Durant el concert
Amb imatges
Que algunes
Seran divertides
Perquè són fotos
De fa bastant de temps
I a lo millor
Algú us eren fotrà a mi
Però bueno
Per això estàvem
Les pintilles que teníem
Aquelles grilles
Les pintilles que teníem
Entonces
Eren les que teníem
No, però estàvem molt guapos
Bueno
No et vas queixar-te
Alguns, alguns
No, no, tots
Tots
No se salva ni un
A més a més
Jo crec que aquest room member
També l'has portat
El que dèiem
A través del Facebook
Jo crec que estem tots
Així com amb reticents
Sí, bueno
Jo el que pretenia era
Tenia una teoria
D'on diu
El Facebook
Evidentment
Ens passa a tots
Com a públic
I com a músics
Si tu vas a veure
Un grup
Que no l'has sentit mai
És complicat
Que a la primera
T'entrin les cançons
I pel músic
Que no coneixi les cançons
És difícil
Els grups
Tenen els avantatges
Que la gent
Se sap les cançons
Llavors
Jo
El que se'm va acudir
És això
Qui vulgui
Qui tingui ganes
Que les escolti
I així almenys
Li sonaran d'algú
Quan vingui el concert
I estarem tots
Una mica més còmodes
Dalt de l'escenari
I baix de l'escenari
Si això passa genial
I si no
Doncs bueno
La veritat és que
Si algú
Ho ha escoltat tot
Està una mica malalt
Home jo crec
Ja t'ho dic ara
Que amb el calió
D'amistat
De carinyo
Que hi haurà
Dins del concert
Si després
Una vegada
Que s'acabi el concert
I allò que dius
Gràcies a tots
No t'ha tornat a picar
No el cuquet
Sinó l'avejonejo
De la música
Que aquest és més gran
Sempre pica
La música
La porta a dins
I vull deixar clar
Que jo la música
No la deixo
De fet
Tinc un
I els directes
Tinc un disc
Preparat
Per sortir
Que el vaig parar
Un últim treball
Que està fet
Que el vaig parar
Per dedicar-me a això
Perquè no em donava temps
A fer-ho tot
Jo seguiré fent música
Perquè m'agrada
Fer música
I m'agrada
Regalar-la
Com deia
Doncs Ramon
Moltes
Moltes
Moltes
Moltes gràcies
Per haver compartit
Aquí amb nosaltres
Aquest moment de ràdio
I com diu la cançó
Déjame decirte
Doncs que ha estat
Com sempre un plaer
Igualment
Gràcies
Déjame decirte
Que nada puedes hacer
Para lastimarme
Estoy curado de ti
Lo que el tiempo
No puede borrar
Lo disfrazaré
Con mentiras de papel
En forma de muñeco
Inocente como yo
Para reírme de mí
¿Cómo te atreves
A decirme tú
Lo que debo hacer
¿Cómo te atreves
Ni tan siquiera
A mírame a la cara
Debes alejarte
Debes olvidarte
De mí
Lo digo por tu bien
Que raya la puerta
Tras de ti
Y no vuelvas a mí
Deja de
Llamarme
Estoy hartito de ti
Búscate
Otro tonto
Para hacerle sufrir
Como un barco de papel
En medio de una tempestad
Como las velas de un pastel
Que nunca se apagan
Como un pájaro sin voz
En un bosque inmenso
Así me siento yo
En lo profundo de mi corazón
¿Cómo te atreves
A decirme tú
Lo que debo hacer
¿Cómo te atreves
Ni tan siquiera
A mírame a la cara
¿Cómo te atreves
A decirme tú
Lo que debo hacer
Como te atreves
Ni tan siquiera
A mírame a la cara
Déjame
Decirte
Que nada puedes hacer
Para lastimarme
Estoy cubrado de ti
Déjame
Decirte
Que nada puedes hacer
Para lastimarme
Estoy cubrado de ti
Déjame
Decirte