La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i el més trist és que el fil em perd a mi.
Noi, si el tenim aquí amb nosaltres, en Beta de nou, bona tarda.
Hola, un altre cop.
Hello again.
Hello again.
És que estem en carnaval i això s'encomana.
Avui estem una mica tontos, però bé.
Una mica? Jo per la meva part ja m'he passat, eh?
Sí, sí, les notícies, a pesar del nom també de la secció,
que és una mica tonto, això de la terres plana...
No ho diguis, home...
Bé, a veure, tothom ho sap que la terres plana, no?
Doncs ja està.
A pesar que és un nom tonto, les notícies són certes.
A veure.
Sí.
Excepte bé.
A veure, a veure, sempre hem de fer una mica de conya.
Sí, el còrum per escrit sembla mentira, però també és cert, és curiós.
Sí, és cert tant de fora com de dins, no?
Sí, bé, bé.
Ja sé per on vaig, ja sé.
Doncs no és res, que estem en carnaval i estem una mica així...
Però jo crec que la gent que ens estigui sentint a la mateixa ens ho pot permetre, no?
Sí, sí, sí.
A més, estar esperant d'aquí a uns instants que arribi a Tarragona
en que resol tessin la concobina,
que són els que portaran tot el goig i la festa del carnaval de Tarragona.
Això mateix, que se'ls encomani la festa del carnaval,
que és el que toca ara, riure una mica de tot plegat.
De nosaltres mateixos.
Sí, sí, d' nosaltres mateixos.
Encara que el carnaval, ho vam comentar ahir amb l'Avi Ramon,
jo crec que és tot l'any.
Sí.
Perquè anem disfressats d'una manera o d'una altra o algú ens enganya.
Home, però a mi, en certa manera, em fa ràbia aquella expressió que...
que... que... que... que...
que preguntes a una persona i li dius
de què et disfressaràs?
I et contesta, és que jo vaig disfressar tot l'any.
No, no, no, no.
No s'ha de dir això, no, no.
Home, a més a més, tenint en compte...
No, això ja no queda bé.
El primer que ho va dir va quedar molt bé,
però quan ho han dit 50.000 persones, és que ja no...
Ja no té gràcia.
No té gràcia, no, això no es pot dir.
Ara sí m'has agradat, Beta.
Sí, no.
És que és veritat.
La primera persona que t'ho dius, allò que dius...
Ai, mira, m'ha posat una goma d'orella a orella i ja està.
Pa' què? Pa' què?
No?
Molt bé.
No ho fem, no ho fem, això ja.
No, no, no.
Bé, doncs...
Ja està passat.
Doncs entrem a explicar aquesta notícia,
aquest projecte que va fer al ritme de Carnaval,
a veure si ho aconseguim.
No, no, no.
Tu vés fent la teva feina, Beta, i això per un altre dia.
Vinga, va, doncs mira, tot comença l'any 2003.
2003.
Un físic rus, molt enginiós, no t'he res a veure amb les mafies russes.
No, no.
Això té a veure també...
No t'hi fiquis aquests jardins, no t'hi fiquis aquests jardins.
Sí, sí, perquè últimament també se'n parla molt de mafies russes, sí.
No, és que estem en Carnaval i et surten tots els temes així,
a danys col·laterals, diríem, no?
Però aquest no toca.
No, ara no toca, no?
Aquest no toca.
És que avui no sé què passa, però volem centrar una notícia
i comencen a sortir danys laterals,
que si corrupts escrips, que si mafies russes...
Et noto dispersa avui, eh?
Sí, avui he dit, estem tontos, estem tontos.
Bé, doncs seguim.
L'any 2003, un físic rus molt enginiós, eh?
Ei, ei.
Sí, enginiós, eh?
Anomenat Andrei Jane, va fer un experiment casolà
que set anys després li va fer guanyar a ell
i al seu col·lega Kostya Novoselov el Premi Nobel de Física.
O sigui, el 2003, aquests dos russos van guanyar un Premi Nobel de Física
per un experiment que el primer, el que hem dit abans,
el senyor Jane...
No ho repeteixis, no ho repeteixis.
El senyor Jane, el 2003, va fer un experiment casolà
i de casolà, ves quines coses...
Més però per què li va sortir aquest home, no?
Sí, set anys després de fer aquest experiment casolà, pam,
Premi Nobel de Física.
Ostres, no, no, que li va sortir bé.
Sí.
A mi normalment m'ha sortit tots els plats que faig cremats.
És que aquest home va aplicar la màxima, saps?
I ara no farem servir una altra cita carnavalesca.
Que diuen que els experiments s'han de fer a casa i amb gaseosa.
Veus? Veus?
I aquest senyor ho va fer.
Ara ja sé què és el que m'ha faltat.
La gaseosa.
Molt bé, molt bé.
Ai, això del carnaval ens ha afectat.
Ens hem posat malament, eh?
Jane, Jane, aquest científic rus,
que és el que va fer l'experiment a casa i amb gaseosa,
doncs després de fer tot plegat,
doncs va fer el que em podríem dir
una exfoliació mecànica d'un bloc de grafit amb cinta adhesiva.
Explico.
És a dir, que enganxant cinta adhesiva sobre el grafit,
el grafit és allò, les mines dels llapisos, eh?
Per entendre's.
El grafit de carbó.
És pedra, no?
Sí, és mineral, és el carbó.
Aleshores, doncs el grafit és una variant del carbó molt pura
i amb això fem els llapisos i per això ho podem escriure, no?
Per exemple.
Sí, sí, sí.
I aquí ens ve una altra història i aquesta amb el carnaval,
doncs vinga, va, anem a dir una altra d'aquestes.
Posa-li.
Posa-li.
Doncs mira, els americans van estar fent experiments i experiments
per poder portar un bolígraf a l'espai que pogués tintar, no?
Clar, perquè clar, normalment pensem que tot el que és...
Útil, aquí engravetat.
Allà no serveix per res.
No serveix.
I sobretot líquid, no?
Això mateix.
I vam buscar, doncs, un bolígraf, doncs, això,
que servís per escriure l'espai, no?
I es van gastar milions i milions de dòlars.
I aleshores, que no se n'en sortien, van venir els russos
i van dir, tenim la solució.
I com ho faren per escriure l'espai?
I van portar un llapis.
Ja està.
Que llestos que són, eh?
Són llestos els russos, eh?
No, no, és que clar...
Van portar un llapis i ja està.
I escriu la Lluna, a Mart, a Venus, i allà on vulguis.
I si agafes una pissarra, i una pissarra,
i agafes una mica de guix, també haguessin escrit.
També, però bé, amb un llapis ja podien escriure l'espai, saps?
Vull dir, que és llestos que són els russos.
Perquè vagis, no, no, no.
Estem tontos avui, això és el carnaval, eh?
Vinga, anem.
Seguim.
Seguim.
Bé, doncs, estàvem dient això del grafit,
que és el que estava compost la mina dels llapis.
Doncs bé, ell va enganxar una cinta adhesiva sobre el grafit
i, traient-la, tot seguit, una vegada i una altra,
va aconseguir extreure un munt de partícules
que, posades totes juntes sobre una làmina d'òxid de silici,
van generar un material milions de vegades més fi que el paper.
Anda.
I això ho va fer a casa, eh?
El va primar, el va primar, el va primar, el va primar.
Ho va fer a casa.
Ho va fer a casa.
O sigui, va aconseguir un material milions de vegades més fi que el paper.
Jane, eh?
Però quines eines té aquest senyor a casa seva?
Jo sóc la seva dona.
No res, té un llapis i una cinta adhesiva.
No, no, però jo t'ho dic una cosa,
jo a la seva dona el vaig fent això
i mira que no truqui al loquero, eh?
Ai.
Bé, doncs, Jane,
Jane, recordem que és el científic rus,
un dels que va rebre el Premi Nobel de física l'any 2010,
doncs bé, Jane va veure, clar,
que polint una mica el tema,
aconseguiria sintetitzar un material revolucionari.
I aquest material li va posar el nom de grafè.
Grafè.
Ah, el grafè.
Veu, està bé, està bé, està molt bé.
Sí, sí, ho va...
Va posar aquest nom i aquí s'ha quedat, esclar,
i aquest és el pare de la criatura,
doncs se l'ha respectat, no?
Doncs bé, el 2004,
ell i Nova Selov,
l'altre col·lega rus
que també va guanyar el Premi Nobel el 2010,
van repetir l'experiment
amb un xic més de high-tech,
o sigui, de tecnologia, no?
Altra tecnologia.
Home, clar, perquè era molt bàsic,
era massa bàsic.
Això era experiment amb gasos a casa, no?
Aleshores, doncs, el 2004 van dir,
home, té possibilitat,
doncs vinga,
aplicar-me una mica de high-tech,
d'alta tecnologia, no?
El resultat, el resultat doblegat,
va colpir no només a la comunitat científica,
sinó també a la industrial.
Es va començar a fregar les mans, allò.
Allò que dius, mira,
anem a seguir aquest invent,
a veure cap a on arriba, no?
Que et fregues les mans, els industrials.
Sí, sí, quartos, quartos.
I n'és a guanyar, eh?
Doncs bé, el que va fer obrir les portes
a un munt de meravelloses...
Oportunitats.
Possibilitats.
Veus?
Sí.
Ja ho sabia jo.
Aixa mateixa.
Extraordinarament fi,
format per una única capa d'àtoms de carboni,
més dur que el diamant,
més bon conductor que el coure,
increïblement flexible,
és tot el que van poder trobar.
És una meravella, això, eh?
Sí, sí, sí, o sigui,
fi,
una única capa d'àtoms de carboni,
més dur que el diamant,
més bon conductor que el coure,
increïblement flexible.
Per tot això,
a part del Human Brain Project,
del que s'està treballant
per tirar endavant,
el Human Brain Project
és un projecte de la Comissió Europea
per tirar endavant el que és un projecte
a ser una realitat, no?
Doncs bé,
a banda d'aquest projecte,
doncs la Comissió Europea
també ha atorgat també
mil milions d'euros
a l'anomenat projecte grafè.
O sigui,
també...
Quants milions has dit?
No, ho dic perquè últimament
quan els han demanat milions de diners,
segons...
Mil milions.
...perquè les coses no tenen de diners.
Sí, però és que aquí...
Tu has sentit com s'ha fregat
amb les nostres industrials?
Per això, que segur que hi ha molta història pel mig,
ja ho entenc.
Sí, sí, però ho entenc, no?
També hi ha molta gent que està passant gana, no?
A veure, mira, ara m'estic fregant les mans
com els industrials, eh?
Ja, ja, ja.
Què vol dir això?
Que només pensen en els seus quartos.
Bé, dos mil milions d'euros
en l'anomenat projecte grafè
i considerat com l'altre
un projecte essencial
per impulsar les tecnologies emergents
i de futur.
Ajudar al creixement
i crear nous llocs de treball.
Ah, però aquí ja m'agrada més la història, eh?
Aquí m'agrada més la història.
Què saps, Beta?
Que moltes vegades es fa
o es mira la història
des del punt de vista sempre dels diners.
I clar, ara quan ho estàvem
explicant al principi
com que no m'agradava gens, eh?
Ja.
Perquè és allò de
sí, la pel·la és la pel·la.
Jo ho entenc,
que tot això s'han de ser inversions
i que a la llarga
la gent ha de sortir
guanyant-se, no?
Doncs, liderat pel professor
Jari Carinet
de la Calmers University of Technology
de Suècia,
el projecte...
Sí, el projecte...
Això que no parlo suec, eh?
Però estàvem en anglès, eh?
El projecte grafè
i participen investigadors
de 17 països europeus.
17 països europeus, eh?
Alerta.
S'espera que amb aquest material
tan extraordinari
es puguin fabricar...
Ara aquí ja diré
per què hi han abocat
mil milions d'euros
a la Comissió Europea.
El que s'espera
d'aquest material?
O sigui,
atenció, eh?
Estam...
Recordem una altra vegada,
recordem que estem
a 6 de febrer del 2013
i encara és projecte.
Però quan sigui realitat
és que pot passar
que es puguin fabricar,
entre altres moltes coses,
papers electrònics,
mòbils ultraplans
i flexibles.
Home, no m'estrany...
Llavors no m'estranya.
Beta, no m'estranya.
Escolta,
per què et penses
que es fregaven les mans
als industrials?
Eh?
És que ho està fent.
Te't sortiran llagues,
això que estàs fent
amb tanta força.
Mòbils ultraplans
i flexibles.
Sí.
Avions molt més lleugers,
bateries més duradores,
retines artificials
i moltes més andròmines
que en pocs anys
podran estar al mercat.
També poder substituir
el silici,
que és el que està fent
la base dels xips
i servirà per fer xips
500 vegades més petits
i 10 vegades més ràpids.
O sigui,
si el silici en aquest moment
ja va ser revolucionari
per fabricar els xips
que coneixem avui dia
per fer anar
totes les andròmines
electròniques,
doncs això podria substituir
aquest silici,
aquest material tan revolucionari
i serviria per fer xips
500 vegades més petits
o sigui,
ens els podrien ficar
com els gossos
al cap i sense saber
quan teníem.
Te diguis idea.
I més pat...
O sigui,
10 vegades més ràpids.
Gràcies al grafer
podrem portar,
per exemple,
un petit paper electrònic
plegadet a la butxaca
o potser ens estimarem
més dur-lo com a polsera
i quan ens calgui
el podrem desplegar
per fer-ne una manera
de tablet ultrafina
o un mòbil,
una càmera.
O sigui,
el mòbil,
la càmera,
el tablet
el portarem plegat
a la butxaca
com un paper.
Veus?
Veus com aquest paper
que tinc aquí?
Sí, sí, sí.
Veus?
El doblego.
Imagina això que és una tablet.
Però això no hi havia?
Alguna cosa ja semblant?
Encara no.
És que jo me va semblar veure...
Tindries veure una pel·lícula
de sense ficció.
Pot ser, pot ser.
Però...
És que encara sense ficció,
però arribarà, arribarà.
I veus?
Ara estic plegant la fulla.
No.
L'estic plegant.
Home, així no.
Així no es plegava.
Ja t'ho dic ara.
Normalment s'enroscava.
I això m'ho poso a la butxaca
i després quan dic
hòstia, vull veure el tablet.
Va, agafo, desplego
i ja tinc el tablet.
Sí, però mira quines ratlles et quedarien.
Perquè això és paper, no és grafé.
O sigui que l'altre se tornaria a posar bé.
Sí.
D'acord.
Perquè clar, m'imagino...
Mira, mira quins quatre quadres
més ben marcats que has fet.
Bé, perquè estem parlant de paper.
Tecnologia de fa 10.000 anys.
D'acord, d'acord.
Paper.
Encara no mor el paper.
Però...
Encara no mor.
Sí, és una tecnologia molt antiga,
però és útil encara, no?
Però el grafé farà que puguis doblegar, desdoblegar
i no es notin aquestes ratlles
que té aquesta tecnologia.
Ah, aquí no en surt, eh?
Sí, sí, tranquil.
Doncs bé, podrem fer això, no?
Portar-ho a la butxaca
i el podrem desplegar
per fer-ne una mena de tablet, ultrafina,
un mòbil, una càmera...
Les possibilitats són infinites.
I els diners que hi ha destinat
la Unió Europea,
els països membres i el sector industrial
donen per molt.
Aquí també he ficat el sector industrial,
no és tan sols a la Unió Europea.
Són els que es pregaven les mans, eh?
Són els que esperaven en candeletes
a veure què és el que passava
i a partir d'aquí començar a construir-me de noves.
Doncs no res,
esperarem en candeletes els resultats.
Sembla que en podrem veure els resultats
relativament aviat.
Sí.
O sigui, és un futur proper, eh?
No, però t'anava a dir
que això també és tot un risc,
perquè després pot passar
que a la gent en si
no li acabi d'agradar la textura d'això
i pugui quedar tot només en una proposta.
Això ha passat moltes vegades, tu saps?
Sí, però quan te venguin la moto
que una tablet de, jo què sé,
de 10 polzades, eh?
Una bona pantalla,
que és grossa, eh?
Una tablet de 10 polzades.
I la puguis dobleguer
i ficar-te-la a la butxaca...
T'imagines quines butxaques?
No, no, no,
perquè si la doblegués
és la millor de les butxaques actuals.
Ah, ah, ah.
Clar, la doblegués per la meitat
i et faràs 4 doblegs.
No em convéns, això, eh?
Bé, el...
A veure, que potser quan ho tingui present
i ho pugui veure,
potser et dic una altra història.
Però ara mateix...
Bé, deixa'm dir-te
que el projecte de la Unió Europea,
no sé si l'edit,
es diu projecte Grafene.
Sí.
I a Catalunya hi participen 3 entitats.
a resultat que el projecte Grafene,
que en anglès és Grafene,
Science and Technology for IST,
en Bayon,
que seria, doncs,
un projecte essencial
per impulsar les tecnologies emergents
i de futur.
Seria la traducció al català
del que hem dit aquí en anglès, no?
Molt bé.
Doncs aquest projecte Grafene
ha estat escollit per la Comissió Europea
com un dels dos grans projectes
de recerca d'això del Grafene, no?
La faixa inicial del projecte
tindrà un finançament
de 54 milions d'euros,
això és la faixa inicial,
entre 74 socis
de 17 països europeus.
La Universitat Autònoma de Barcelona
és un dels tres centres catalans
que es formaran part del projecte,
juntament amb l'Institut Català
de Nanotecnologia
i l'Institut de Ciències Fotòniques.
N'hem parlat alguna vegada
de l'Institut de Ciències Fotòniques,
és un institut català
d'alt nivell tecnològic, no?
L'estat espanyol participarà
amb un total de 12 socis
en aquest projecte,
a més d'entre 20 i 39 socis
que seran seleccionats
i s'espera que en formaran part
després del primer any del projecte, no?
Els investigadors
cercaran noves aplicacions del grafè.
Un, repetim-ho,
que és un cristall bidimensional
ultrafí derivat del grafit
obtengut per manipulació
de la matèria a escala atòmica
i molecular.
Què et sembla, eh?
Fantàstic, eh?
Fantàstic.
O sigui, el que és el carbó
tot manipular a escala molecular
i atòmica.
O sigui, vinga, atòmics.
És una passada,
és una passada.
El que encara ens queda per descobrir...
A veure, fem una cosa, Beta,
que jo també he estat una mica injusta.
Sí.
Li donem el benefici del dubte
i a veure què és el que passa.
No, no...
Vinga, ja està, ja està.
No és que m'arrendeixi, eh?
Però bueno, li dono el benefici del dubte
i a veure si amb una mica de sort...
A veure, mira, si fan xips
500 vegades més petits
i 10 vegades més ràpids que els que tenim ara,
evidentment, això què vol dir?
Vol dir que no cal que siguin tan grossos els mòbils.
Es poden reduir.
Perquè, esclar, si ara ja som petits, ultraplans,
podran ser encara més.
Sí o no?
Sí.
Home, en principi sí.
I, a més a més, jo espero també que tot això serveixi
per a l'energia fotovoltaica, per exemple,
pels panells solars i per coses d'aquestes.
Si faran bateries més, com ho diria això,
més eficients,
el costat de panels solars també seran més eficients.
O sigui, si ara hi havia uns panels
que hi havia un cost perquè estaven fets un material,
doncs, malgrat fer aquests panels,
s'abretirà el cost i seran també més eficients.
No sé si és que pot ser una revolució industrial.
Bé, m'estàs convençent, eh?
Com va ser el plàstic en el seu moment?
M'estàs convençent, molt bé.
Abans com eren les seves cumbres?
Eren de canya, de palla...
I no bé que anaven?
Sí, però era el que hi havia.
I van.
I tots els estris que hi havien per casa,
tot era de materials que no...
Avui dia tot ho tenim en plàstic.
Però un imandari, diguem així, no?
I que el va passar cap al plàstic.
És que tot ho ha substituït el plàstic, no?
Bé, la qüestió és que...
Veurem, veurem.
I ara, doncs, després de parlar d'aquest projecte que agrada fer,
anem a fer aquest petit viatge a l'espai
per la gent que vulgui imaginar...
Viatgem, viatgem.
Per la gent que vulgui imaginar, doncs, això,
viatges interestel·lars,
doncs que sàpiga que hi ha una pàgina web de la NASA
i que fa referència al cinquantè aniversari
de l'explosació planetària, no?
El cinquantè aniversari d'aquesta exploració planetària
es va produir l'any passat, el 2012, no?
D'això en va fer 50 anys, no?
Però nosaltres hem fet una ollada a aquesta pàgina web
i aleshores ens ha captivat per la seva posada en escena
de totes aquestes missions que s'ha anat fent al llarg d'aquests 50 anys, no?
Amb uns gràfics molt ben aconseguits
i tot parteix des de la data del 27 d'agost del 1962
en la qual es va fer la primera missió planetària mundial
amb una nau que era la Mariner 2
i que els científics de la NASA, aleshores,
no diries tu on la van enviar.
A on?
A Mart.
A Mart?
O que raro, no?
A Mart.
Que no han enviat res a Mart últimament.
Doncs va ser la primera missió planetària mundial
el 27 d'agost del 1962.
D'això ara, bé, l'any passat en va fer 50 anys, no?
I aleshores, suposo que l'any 62 encara era molt recent
aquestes pel·lícules de CDB en el qual ens enveien els marcians
i els científics, doncs, de la NASA preocupats
si era veritat l'una de les pel·lícules de CDB
que vindrien els marcians i ens menjarien
doncs van enviar la primera nau a Mart
i era aquesta, la Mariner 2, no?
L'adreça d'aquesta pàgina tan ben aconseguida
en la qual es poden veure totes les missions interplanetàries
amb els planetes de fons
està molt ben aconseguida, no?
És la www.jpl.jetpropationláser
és les inicials, doncs, bé, comencem
Torna, torna, torna
Les lletres aquí són una mica complicades
No, perquè jo intento dir que vol dir
jpl i aleshores m'enrego, no, va, digui l'adreça i ja està
directament, digui
www.jpl.nasa.gob.50years
50 years
50 years
50 years
Aleshores, entreu a aquesta pàgina i segur que viatgereu a l'espai
I anem, anem ràpidament per la corrupt script
Sí, que era aquella cosa que no sabíem si anàvem a dir o no
Ah, podríem posar una miqueta de carnaval
Tu veus que passa carnaval?
No sé
Busco ràpid, eh
Sí
El que passa és que tenia una gent que m'havies demanat
Avui, divendres, com és el carnaval
M'havies demanat una cosa
Doncs això és el carnaval de la política, sobretot de l'at espanyol
I és que corrupt script també fa referència a un titular del Financial Times
que diu que Espanya està corrompuda, no?
No
Era una cosa així
Mira, veus, te poso, la vida és un carnaval, no?
Doncs bé, mira, doncs en aquesta música de fons, aquest home carnaval
diuen que els papers de Bárcenas, publicats pel país, segueixen donant que parlar
I diuen que l'extresorer ha assegurat que aquesta lletra no és seva
I que es tracta de tota una manipulació
Mentira, palàcia
Doncs bé, l'empresa de disseny Idèntia no ha perdut el temps
I enmig de la polèmica, si és o no és la lletra del Bárcenas
Doncs ha llançat una tipografia inspirada en la grafia de la suposada comptabilitat B
atribuïda a l'extres responsable de les comptes del Partit Popular
De moment, la corrupt script, que és la tipografia que ha llançat aquesta empresa, Idèntia
Ja ha aconseguit convertir-se en un element molt popular de les xarxes socials
I tenim aquí, doncs, la lletra com és
I què tal com és? És bonica aquesta lletra?
És com la que surt a la portada del diari El País
Sí, els que surten els documents teòricament
Els documents aquells
On es posa qui ha cobrat i qui no ha cobrat
Qui ha donat, qui ha rebut i tot això
Aleshores, aquella lletra que se suposa que és de la Bárcenas
Que ell nega, doncs, ja està trespassada a internet
O sigui, si ho busqueu
La gent d'internet
Si ho busqueu a internet
Corrupt script, us podreu baixar aquesta tipografia
I podreu escriure, enviar els vostres e-mails, les vostres coses
Amb aquesta lletra corrupta
Home, la lletra no és corrupta
La lletra podia ser d'un corrupte
Diguem-ho, és presuntament
Presuntament, tot presuntament
Tot presuntament
Tot presuntament
Si ens escolta algú, que no s'ofengui
Presuntament
Estem en Carnaval, eh?
Sí, però no marxem amb aquesta cançó
No, no marxem
Però volem ficar, que t'hem vist
Que estem en Carnaval i està tot per mi
Si algú s'ha ofès, ho sento
Presuntament
Presuntament
Sí, sí, està presuntament
La setmana que ve tornarem, de manera seriosa
Però és que estem en Carnaval
Tens la llicència de ser corruptes
Ui, la setmana vinent tindrem a la Quaresma
I amb nosaltres, eh?
Tens la llicència de ser corromputs
Ei, t'ho dic una cosa
M'han intentat corrompre
T'han intentat corrompre
Sí, sí, m'han donat també un sobre
Ostres
En quartos
Sí?
Bueno, ja parlarem després
Sí, ja faré
Sí, sí, sí
Ara hem de tancar
Anem a fer un viatge a vinili
Anem a fer un viatge a vinili
Anem a fer un viatge a vinili
Sí, un altre planeta d'aquestos
Que tenim al voltant al cap
I que...
A veure si la coneixes
Ens arriba amb una cançó de l'U2
Sí?
El cantant Bono
Podria ser un d'ells
Per exemple, per exemple
Que intervé
La resta de la banda també
Va, presenta-la tu, Sí, Lluia
Vinga, va
Ja que estàvem avui
Que estem de festa
Que estem de generadora
Jo t'he dit
Que avui ha estat un beautiful day
Ai, sí
Sí o no?
Sí que ho ha estat
A més, i si no avui
Per demà
I si no per demà
Que sigui passat demà
Però que tingueu també
El vostre dia magnífic
I segur que el dimecres que ve
Tornarà a ser un beautiful day
Clar que sí
I amb el Beta
Tornarem
A parlar de l'espai
Parlem de lletres
Sense plomes ja
Que haurà passat el carnaval
I tot això sense presuntos
Ni...
Sí, sense corrompre ningú
Exacte, exacte
Amb la llei a la mà
I de front, no?
I de cara
Això mateix
Sí
Beta, gràcies
Bon carnaval
I fins la setmana vinent
Igualment
A reveure
És que no m'acabes
No, no, no
No, no
M'acabes
La sana que veïna
No la pute d'é
Ha, ha, ha, ha
Sky falls
You feel like
It's a beautiful day
To let it get away
On the road
But you got no destination
In the mud
In the maze of her imagination
Your love is down
Even if that doesn't ring true
You've been all over
And it's been all over you
It's a beautiful day
Don't let it get away
It's a beautiful day
Touch me
Take me to that other place
Teach me
I know I'm not a lover's case
See the world in green and blue
See China right in front of you
See the canyons broken by cloud
See the tuna fleets clearing the sea out
See the bed when fires at night
See the oil fields at first light
And see the bird who believe in her mouth
After the flood all the colors came out
It was a beautiful day
Don't let it get away
Beautiful day
Touch me
Take me to that other place
Read me
I know I'm not a hopeless place
What you don't have
You don't need it now
What you don't know
You can feel it somehow
What you don't have
You don't need it now
You don't need it now
Don't need it now
It was a beautiful day
It was a beautiful day
I don't need it now
acy're cut
I do ,ly
But it was a beautiful night
Going tough I know
What I love
Give it to me
I'm hungry
I inclusion
I'm hungry
I'm hungry
I'm hungry
I'll either
Voyage
Of some Korean
You nombreux
I've enjoyed this
�