La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, curinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et dius.
Perdo el fil i jo...
Ai, que he estat a punt de respondre'l, eh?
Sí, perquè diu com et dius.
Doncs mira, Sílvia García, bona tarda.
Bona tarda, Beta.
Hola, bona tarda.
Perquè la terra es plana i el Beta continua trobant,
setmana, ara la setmana va trobant la seva veu, de mica a mica.
Sí, sí.
Ara ja la tens, ja la tens, potent, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Ara que ha arribat a l'estiu, doncs també ha arribat la veu.
Home, ha arribat a l'estiu ja fa...
Sí, però ha arribat a l'estiu.
Que d'aquí a poquet farà un mes ja, eh?
Sí, home, sí, som a mitjans de juliol,
però em refereixo que ha arribat a l'estiu de debò
perquè al principi d'estiu per Sant Joan feia una mica de fresqueta, eh?
Sí, diguem que...
Eh, la rebella va ser una mica...
Vam trigar una miqueta a fer-ne, eh?
Vam trobar una miqueta.
Jo me'n recordo d'anys anteriors, la rebella de Sant Joan,
allò calor i calor i calor,
o sigui, sinònim de calor, que és el que toque, no?
Però em guany...
Hi ha costat arrencar aquest estiu, per això que dic que...
I ha trucat, ja ha trucat.
Ara que he arribat a l'estiu de debò,
doncs bé, jo també, també, sembla que aquí he arribat,
he arribat a tot sencer, vaja.
Fantàstic, fantàstic.
Sí, em faltava una part d'en mi, la meva veu.
Fem una cosa...
Sí.
Comentem de què parlarem,
perquè avui no m'has dit res,
ni a l'entrada, ni a la sortida, ni a la darrera.
No, mira, doncs, és això,
que a l'estiu, a diferència d'altres anys,
aquest estiu, doncs, sí, sí,
es van produint notícies,
i bé, estem ben servits, no?
La cosa, doncs, es mou, no?
I me'n recordo d'altres anys que, bé,
doncs, costava a l'estiu trobar coses.
Alguna coseta relacionada amb...
Tecnologia, sí, sí, costava perquè...
En general, no?
Perquè tothom feia vacances,
fins i totes científics, no?
No, però ara no, eh?
No, no, no, no, no.
Ara darrerament estem tots molt potables, eh?
Sí, sí.
I molt potents, també.
Trobes a tot, no?
Però, però, bé, avui farem una cosa, eh?
Avui ens relaxarem i mirarem...
Ai, quina por, ai, quina por.
No, no, mirarem una mica així a la història
dels grans homes que han fet coses per la humanitat,
no?, per la ciència, en aquest cas.
Que bonic, eh?
Sí, sí, sempre ens ha agradat, doncs,
tractar d'aquestes persones.
Em recordo un cop que vam parlar del senyor Edison,
que va fer molt més que inventar la bombeta.
El Tomàs, el Tomàs.
El Tomàs, el senyor Tomàs.
Va fer molt més que inventar la bombeta, eh?
Bombeta elèctrica.
Va fer altres coses, no?
Va tenir moltes patents,
qüestions de fonògrafs,
d'enregistrament de música, bé, etcètera, etcètera.
Van parlar de l'Edison.
També van parlar del senyor Tesla,
un personatge desconegut.
Aquest m'ha agradat molt, quan m'ho vas dir, eh?
Sí, que a nosaltres ens agrada recordar.
I bé, doncs, avui toca un d'aquests genis
que, a veure, com ho diria?
Estic buscant la paraula.
Digue-ho, digue-ho directament.
Digue-ho directament.
La paraula exacta.
Desvella-nos.
És que, sense ell, nosaltres avui no tindríem raó d'existir.
No estaríem...
Té a veure amb la ràdio?
Té molt a veure amb la ràdio?
Té molt a veure amb la ràdio?
És que ja no sabia per on anaves.
Si anaves per la vessant ràdio o per la vessant humans?
No, no, no.
No, vessant ràdio.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
I estem parlant d'un Nobel...
Perquè tinc dos noms, eh?
Sí, sí.
I estem parlant d'un Nobel de física
que li van concedir el 1909
per el fet aquest d'haver engegat tot això de la ràdio, no?
O sigui, sense ell, nosaltres ara no estaríem sortint.
O estudíem...
Estaríem, o millor, sortint només per internet
o per la TTT del televisor.
No.
Però per la ràdio no sortiríem si no hagués estat per aquest senyor.
Ens faltaria una part de nosaltres, eh?
És com a la beta sense la veu, no?
Que li falta un tros de beta, no?
A la humanitat li faltaria una part de la seva humanitat, no?
O sigui, podríem tenir televisió, podríem tenir internet,
podríem tenir moltes coses, però sense la ràdio...
No és la ràdio.
Tu t'imagines un món sense ràdio?
No, no, no, ni ho vull pensar.
Mira què t'ho dic, ni ho vull pensar.
Ens mancaria una part de la humanitat, no?
Per això que dic que són aquestes peces claus
que, home, no m'estranya que li van donar el Nobel Física
perquè, home, doncs...
S'ho mereixia.
S'ho mereixia, aleshores.
S'ho mereixia.
Bé, doncs...
Gràcies a ell i la ràdio, doncs...
Sabeu d'aquí parlem, no?
No!
Va, digues, digues.
No, tu.
A veure, posem a prova els coneixements.
No, perquè estic en dubte, i t'ho he dit abans, de dues persones.
Dues persones.
Jo li agraeixo també a un altre senyor que també va fer de los seves.
Sí.
Però, a veure, no confonem amb l'inventor del telèfon...
No.
Ni el del telègraf.
Que el telègraf podia ser un invent precursor a la ràdio, esclar, perquè...
Ara sí, diré un nom i no serà i la liarem.
Bé, no, no, no, però deixa'm explicar, doncs, com van anar una mica així els processos, no?
Vinga.
Perquè representa que el telègraf va ser una mena d'eina que teníem els humans per enviar missatges a distància, no?
El que passa és que ens calien cables, no?
Aleshores, algú va pensar, home, doncs, i si poguéssim fer el telègraf sense cables, ens estreliríem, doncs això, no?
Aquesta infraestructura tan ferragosa.
Aleshores, algú va pensar, home, doncs, podíem fer telègraf sense cables,
que n'és per ones de ràdio, no? Ones sarsianes, no?
I, esclar, aleshores, doncs, una cosa va portar a l'altra i al final, doncs, això del telègraf...
Llavors, ja vaig directament amb el que m'atoca, no?
El telègraf sense cables, vaig dir que havia de sortir, no?
Però, tornar a insistir, una cosa porta a l'altra i si no hagués hagut una altra persona que se'n va adonar que hi havia unes zones de ràdio,
tampoc després no hagués pogut aquest senyor...
Per això te deia que tenia el dubte d'aquestes dues persones.
No, no, no, doncs, el senyor Ers, el senyor Ers, un científic...
Calamany, aquest, els seus invents, descobriments, recerques, vaja,
es va adonar que una cosa invisible surava per l'ambient, per l'aire, no?
I eren unes zones que, esclar, ni les pots veure ni les pots tocar, però hi són, hi són.
Com ho va poder descobrir? Doncs, mitjançant aparells, no?, que les van detectar.
Nosaltres ara no estem en disposició d'explicar aquests aparells, perquè és una cosa molt complicada.
Només allargaríem, allargaríem.
Aquest senyor va tenir la intuïció que d'aquí hi havia alguna cosa que ni es veia ni es podia tocar,
però que existia, no?, i eren les zones de ràdio.
I aleshores, doncs, en un or seu que les va pescar, les va saber pescar,
i van posar el nom d'ones arsianes.
Esclar, un em importa l'altre.
El senyor del que estem parlant ara, quan es va adonar que existien aquestes zones que flotaven,
doncs, ens va dir, home, doncs, si les poguéssim domesticar, allò...
Agafar-les i poder utilitzar-les al nostre bé.
Agafar-les i reconduir-les cap a nosaltres, doncs, ens podríem fer una cosa molt gran que es podia dir en ràdio.
I aquí és on ve el senyor també Marconi.
Això mateix, molt bé.
Ah, al final t'has llançat a la piscina.
Però és que jo estava entre l'Hers, que jo recordava...
Et volia donar una pista. Busca un nom d'origen italià, aleshores, és molt fàcil.
No, però ja ho sabia. El que passa és que jo tenia el dubte,
perquè com sé que van parlar l'última vegada de les zones arsianes,
i van parlar del senyor Herz, que també va ser una mica el propulsor de descobrir...
Per això et deia que estava entre dos mons.
Sí, sí.
Estava entre dos. El senyor Marconi, com a inventor de la ràdio,
almenys li van donar la titulació com a tal.
Això mateix, sí.
I el senyor Herz, que va ser una mica el precursor.
Això mateix.
El que va donar la idea, el que va venir, no?
No hi ha cap invent pur...
Perdó, eh? M'estic petonejant, perquè aquesta vegada m'ho mereixo, eh?
S'ha sentit bé el petonet, s'ha sentit bé.
Doncs no hi ha cap invent pur, han estat pur al món, no?
Perquè una persona que inventa una cosa és perquè un altre ha obert la porta, no?
Un anterior, no?
Sempre explico el mateix cas, el de la televisió.
La televisió no va ser una persona que va dir,
he inventat la televisió. No, no, la televisió va ser fruit d'unes recerques anteriors.
Per exemple, el senyor que va inventar el televisor no ho hauria pogut fer si anteriorment
una persona no hauria inventat el tub de rats catòlics, que és com eren els televisors antigament.
Ara avui dia, doncs, en panzella plana...
Sí, sí, que portaven aquell cul, em perdó.
Aquell televisió no en cul, dir-ho així, clarament.
Aquell cul que tenien els televisors antics eren aquell aparell que era el tub de rats catòlics
que feia possible rebre les imatges, això mateix, no?
I en els tres colors, no? El vermell, el blau i el verd, no?
I en aquesta comunicació de tres colors, doncs, feien tota la gama de colors, no?
La qüestió és que una cosa va portar a l'altra.
I per això que dic que, sí, sí, el senyor que va inventar el televisor
jugava amb una mica d'avantatge perquè anteriorment va haver-hi gent
que va començar a inventar diverses peces.
Que es va preocupar de poder mirar.
Que es va preocupar d'ensemblar-les, no?
Doncs la mateixa passa amb el senyor Marconi, que no s'ha de treure el mèrit, no?
No, al contrari.
Però, esclar, ell...
Perquè ell les va domesticar, diguem-ho així, no?
Això mateix.
Ell va veure que hi havia aquestes zones gràcies a aquest personatge
i d'altres invents també que es van fer, perquè, esclar,
ell l'alimentar a la ràdio no ho va inventar tot,
perquè per fer l'aparell de ràdio també van fer falta les làmpares aquelles antigues
que hi havia.
Tothom ha vist alguna d'aquelles ràdios antigues.
que no hi havia electrònica.
Sí, sí, allò no era electrònica.
Allò era...
Jo crec que era...
O podríem dir electrònica però antiga, no?
Era electrònica moderna que podíem, avui dir,
amb aquests circuits integrats, amb els microchips i tot això.
Abans eren a base de làmpares i era una electrònica molt vasta, no?
Molt antiga, no?
És que no ens pot dir electrònica.
No, és que m'ha surt una altra paraula,
però és allò que no m'acaba avui, no sé si estem una miqueta agafats,
però és com si fos una manualitat.
Sí.
Ves com una obra d'art per entendre's, no?
Sí, però és que no es pot dir electrònica perquè l'electrònica podíem dir que seria...
Home, en aquell moment sí que ho era, el que trobàvem, no?
Sí, en aquell moment, però tampoc no es deia electrònica perquè l'electrònica és a partir de quan se van fer
i que els hi ha integrats i els microchips i aquestes coses, no?
I els electrodes.
Això mateix.
Aleshores, doncs, això podíem dir que era la prehistòria d'electrònica, no?
Dir-li, doncs, electricitat bàsica o d'una altra manera.
Però bé, hi havia una manera d'aparells, doncs, els condensadors, les àmpares aquelles
que rebien el senyal i tot això.
Doncs, doncs, esclar, ell no ho va inventar, això ja va haver gent que ja havia inventat aquests aparells.
Només va agafar i va dir, ostres, mira, hi ha unes zones hercianes, hi ha aquests àmpares
per poder agafar les zones, aquests condensadors i aquests circuits i aquestes coses, doncs, pam, ho va...
Ho va xembrar tot i no va fer fred.
Ho va xembrar tot i és com va sortir la ràdio, no?
Doncs bé, el senyor Guillermo Marconi va néixer el 25 d'abril de 1874 a Bolònia, a Itàlia
i va morir a Roma el 1977, sí, val a dir que ja no és entre nosaltres
perquè aquest inventor, doncs, ja fa uns quants anys que ens va deixar
i l'invent de la ràdio, doncs, esclar, és una cosa, doncs, de finals del segle XIX,
comencem més del XX, o sigui que ja han passat...
Ja ha plogut una miqueta des de llavors.
Sí, aleshores, doncs, és evident que aquest senyor ja no és entre nosaltres.
Doncs bé, el senyor Marconi fóu enginyer elèctric italià
i, com hem dit abans, va ser premiat amb el Premi Nobel de Física el 1909
i és conegut pel desenvolupament del sistema telegràfic,
que és el que dèiem, no?
Ell va partir de la base que hi havia el telègraf,
un sistema de comunicació,
i va dir, ostres, fem-ho més portàtil, més portable, no?
Aleshores, doncs, va treure les cables
i és aquí on va...
Feia el pas d'avançament, no?
Això mateix, va fer aquest petit pas per ell,
però un gran pas per la humanitat, com va passar el 1969.
A la Lluna.
A la Lluna, això mateix.
Una bona comparació, eh?
Això, el meu astro, quan va arribar a la Lluna,
va fer un petit passet i va dir,
he fet un petit pas, no?,
he baixat de l'escala del mòdul,
he fet un petit pas, però això ha estat un gran pas per la humanitat, no?,
poder anar a un entreplanet, no?, en aquest cas, el nostre satèl·lit.
Planetes encara no hem arribat de mar, encara...
Ja ho farem, ja ho farem, ja ho farem,
però de moment hem arribat al satèl·lit,
que ja va ser un gran pas, no?
Doncs aquest també va fer un gran pas per la humanitat, no?
Doncs bé, com hem dit abans,
el senyor Marconi va néixer el 1874,
en 1874, la ciutat italiana de Bologna,
i fou el segon fill de Giuseppe Marconi,
terrenent italià,
i la seva dona d'origen irlandès, Annie Gemmi,
Jameson, o sigui que tenia,
per les seves venes corria...
Tenia una bona barreja, eh?
Sí, corria sang irlandesa,
suposo que això també va fer que les peroners atiren endavant, no?
Ell va estudiar a la Universitat de Bologna i Florència,
interessant-se en la física i l'experimentació,
i on dugué a terme els primers experiments
sobre l'ús d'ones electromagnètiques
per a la comunicació telegràfica.
Estem aquí, al primer estadi, no?
Hi havia el telégraf,
però, esclar, estava lligat d'amans i peus als cables, no?
I ell va començar a fer aquests experiments,
doncs, un telégraf sense cables,
o sigui, mitjançant les zones electromagnètiques
o ones arsianes, no?
El 1896, els resultats d'aquests experiments
foren aplicats a Gran Bretanya
i el 1898 a l'arsenal naval italià de l'Espèzia.
A petició del govern de França, el 1899,
feu una demostració pràctica dels escurriments
establint comunicacions sense fils
a través del canal de la mànega
entre les ciutats de Dober i Dimerú, França.
O sigui que ja, a finals del segle XIX,
el 1899, el darrer any,
doncs ja es van començar a fer
aquests experiments de telegrafia
sense cables.
I bé, doncs...
Hem de dir que encara no era la ràdio
com la coneixem, no?
Però era allò que he dit a l'inici, no?
A l'inici de l'arrel.
La base era la telegrafia,
o sigui, el codi morse,
doncs, on tu hem necessit parlar,
llavors, pipipipipipipipip,
doncs, el codi morse...
Sí, sí.
Hem fet ara una mica així.
Estàs una miqueta...
Sí, no?
No, no, m'agrada,
perquè és allò que dius, molta gent...
Ostres, Codi Morse,
jo crec que la gent jove ja més o menys va agafant idea,
encara que alguns ja haurà la despista,
i no tan jove que també.
Bé, doncs és això.
Doncs es tractava de poder-lo fer sense cables,
perquè és clar, una cosa és posar uns pals a la terra
i anar tirant cables, no?
Que devia ser molt complicat en aquest moment.
Sí, però una altra cosa és posar els pals a la mar, no?
I ell va dir, home, doncs per comunicar-se entre la Gran Bretanya i França,
doncs no cal posar pals a la mar,
doncs fem-ho per unes, no?
I tot va ser del Telégraf,
però és clar, el Telégraf tenia aquesta mancança
que era un codi, com hem dit abans, de bip, bip, bip, bips,
i ell va dir, home, i si aprofitem aquestes zones,
no tan sols per transportar el bip, bip, bip, bip del codi Morse,
i transportem la veu humana,
i és aquí on ell li va donar una volta més,
i és per això que podem estar agraïts
que gràcies a aquestes zones que vosaltres ens esteu escoltant
podíem transmetre la veu, la música i tot el que volguéssim, vaja.
Doncs bé, encara que molts inventors van contribuir a l'aparició
de la telegrafia sense vid, sense fils,
com Hans Christian Orset, Michael Faraday, el senyor Hertz mateix,
Nikola Tesla i també el senyor Edison,
tota aquesta gent hi va estar implicat
amb això de l'aparició de la telegrafia sense fils,
o sigui, el senyor Tesla, el senyor Edison, el senyor Hertz,
doncs esclar, Hertz no es va limitar a trobar aquestes zones,
a identificar les zones hercianes,
si no va també va voler anar més enllà.
Doncs bé, encara que tots aquests inventors
van contribuir a aquesta telegrafia sense fils,
Marconi és considerat com la persona
que va aconseguir la patent de la ràdio
el 2 de juliol del 1897.
Entret tu, i el que es va espavilar i va dir
això és meu.
Va dir, jo ve que això té més possibilitats,
que no tan sols transportar la telegrafia al Codi Morse,
sinó transportar veu, no?
I ell va fer la patent aquesta el 2 de juliol del 1897,
o sigui, això al segle XIX, no?
Però vàlida únicament a Anglaterra.
Aquest fet l'acrèdita injustament com el pare de la ràdio
i de les telecomunicacions sense fil.
Has vist el que acabes de dir, no?
Sí.
Aquest fet és injustament, la paraula, eh?
Sí, sí.
És que si això, no?
Ell va córrer a signar la patent,
però, clar, una patent que tenia molts autors.
Sí, tenia molts pares, no?
Però ell va tenir una visió més ampla
i va dir, home, doncs, és el que deia, no?
Mentre nosaltres estaven contribuint
a l'aparició de la telegrafia sense fils,
telegrafia sense fils,
ell va voler anar més enllà
i va dir, no, no, aquestes zones
no seran tan sols per transportar el codi Morse,
sinó seran per transportar la veu humana,
la música, tot el que es pugui transportar,
no tan sols un codi de vips,
no, no, no, tot, tot.
Ell va viure una mica més,
va ser més...
una visió de futur més ampla.
Els altres només volien desenvolupar
la telegrafia sense cables
i ell va dir, no, no, no,
aprofitant que aquestes zones...
Fiquem-hi alguna cosa més,
posem-hi una miqueta més,
posem-hi més coses.
Posem música, posem una miqueta de veu.
Posem més coses, això mateix,
no limitem tan sols a transportar el codi Morse,
transportem més coses.
Però això vol dir que ell també va fer
els seus propis invents a casa,
o va provar segurament tot això
abans de fer aquesta afirmació tan rotunda, no?
Seguríssim.
Bé, doncs, va passar que en anys posteriors
aquesta paternitat va ser disputada
per diverses persones,
perquè, esclar, altres van dir
ostres, aquest ha sigut viu, no?
I, doncs, hi van haver altres països
com França o Rússia
que van revoluviar en primer lloc
de conèixer la seva patent
per aquesta invenció.
No, m'imagino que va haver molts problemes, eh?
Sí.
Per això t'he deia abans que tenia aquests dubtes,
perquè, clar, se li atribuïs que a Marconi
el que passa que va haver, el que dèiem,
molta gent que va també col·laborar
directament o indirectament
a l'aparició de la ràdio
com la coneixem, no?
Sí, sí.
Bé, la qüestió és que al principi
va tenir problemes
perquè hi van haver altres enginyers
com, per exemple,
un científic rus anomenat Popov,
que també, doncs,
havia publicat, doncs,
uns estudis sobre
poder transmetre, rebre un missatge telegàlfic
sense fils, no?
Però tornem a una altra vegada a l'arrel.
Sí, el senyor Popov,
aquest científic rus,
va fer també experiments
per poder
fer transmetre
i rebre un missatge telegàlfic
sense fils.
Però, esclar, estem a una altra vegada
el mateix.
Només no sortien d'aquí,
del sistema telegàfic sense fils.
I el Marconi, doncs,
volia anar més enllà.
Per això que, finalment,
ell se li va adjudicar
la patent de la ràdio
pel fet que va anar més enllà
perquè, ara,
nosaltres, en lloc d'estar parlant
o posant música
com la que escoltarem després,
he imaginat que només
estiguessin fent Codi Morse
per transmetre
les informacions.
Home, duraríem una miqueta.
Sobretot els radients
aguantarien, potser,
cinc minuts.
Home, si és una cosa
que és d'agafar
i que és una cosa
de vida o mort,
potser sí que
atendrien
a tot el que estem dient.
Però si és per entretenir,
crec que no, eh?
Mira, aquest 17 de juliol,
2013,
que estiguessin
transmetent en Codi Morse
perquè no hauríem pensat
en poder utilitzar la veu.
Bé, no, no,
pensa en això.
Bé, no, pensa en això.
Per això que dic que
ell se li ha de donar
el mèrit de fer això, no?
Finalment, doncs,
després de diverses vicissituds,
el 1903,
va establir
als Estats Units
una estació
per a una estació
de ràdio
per a transmetre
missatges
d'est a oest
en l'inauguració
de la qual va creuar
missatges de salutació
del president Roosevelt
i el rei Eduard Vuité
del Regne Unit.
El 1904
va arribar a un acord
amb l'oficina
de Correus Britànica
per a la transmissió comercial
de missatges per ràdio
engegant aquell mateix any
el primer periòdic oceànic
a borda dels bucs
de línia Cunard
que rebia
les notícies per ràdio.
És això, no?
Que ell va substituir
el Código de Mercè
i va posar la veu.
És això, no?
El 1909
va ordenat
amb el Premi Nobel de Física
que compartia
amb Carl Ferdinand Brown
amb dos
per les seves contribucions
al desenvolupament
de la telegrafia
sense fils
altrament dit
ràdio, no?
Clar, perquè
al principi
havia de ser telegrafia
sense fils
quan li van afegir
la veu
van dir
home, doncs això
ja no és telegrafia
sense fils
això és ràdio
Això ja és una altra història
això ja no és telegrafia
i segurament
que en el moment
en el moment
que vam veure
que era una altra història
en aquell moment
es van adonar
que potser sí
que havia anat
un pas més enllà
el senyor Marconi
i van dir
no, no
hem de reconèixer-li
tot el mèrit
que nosaltres
estàvem tancats
només en un puntet
i ell ha vist
que el puntet
o que darrere d'aquell puntet
hi havia moltes més coses
que en aquell moment
que en aquell moment
nosaltres ens obstinàvem
a no veure
això mateix
a finals del segle XIX
hi va haver aquesta lluita
en aquests científics
el Nikola Tesla
l'Edison
el senyor Popov
hi va haver molta gent
però això passava
era una competició
una competició
però t'he vam a dir
que passaven molts invents
això
perquè amb el Salva Edison
també
hi ha molts invents
o diuen
de molts dels invents
que té el senyor Edison
que ell els va patentar
perquè era un senyor
puyente
que tenia poders
perquè li havia descobert
altra gent
que no tenia diners
per patentar-ho
exacte
i corre aquestes marques
de llengües
del món científic
que l'Edison
se'n va aprofitar
en aquest sentit
tu ho inventes tu
però no tens diners
jo ho patento jo
t'ho pago
però tu desapareixes d'escena
i m'ho atribueixo
a mi mateix
passava
passaven aquestes coses
és el que té
quan tens diners
o no tens diners
anem a anar tan lluny encara
te l'adones
en aquest sentit
el senyor Marconi
també s'hi va trobar
així
aleshores
hi havia aquesta competició
per poder fer
això
la telegrafia
sense fils
i tornem a dir
el mateix
que han dit abans
el Marconi
va ser un visionari
en el bon sentit
de la paraula
qui va veure
molt més enllà
i gràcies a ell
doncs ara
ens esteu escoltant
via
ones arsianes
o via internet
o via TDT
però bé
la qüestió és que
ja pot sortir
plataformes
com internet
ja pot sortir
plataformes com la TDT
ja poden sortir
les plataformes
que vulguis
però com la ràdio
res de res
el meu parer
també és el meu parer
a més a més
sempre hi ha hagut
aquests moments cíclics
que deien
quan es va descobrir
el televisor
la ràdio moriria
no ha mort
quan es va desenvolupar
la
sempre hem estat
amb l'amenaça
sempre hem estat
amb l'amenaça
l'indústria del cinema
també que moriria
tot l'altre
perquè el cinema
s'ho menjaria de tot
doncs no
existeix la ràdio
existeix la tele
existeix el cinema
existeix internet
tot com viu
i és tot complementari
i és el que t'anava a dir
i una cosa complementa
a l'altra
perquè quan estàs a casa
pots veure la televisió
quan estàs fent feina
poses la ràdio
i a més a més
ara hi ha aquesta complementarietat
m'ha sentit bé la parola
complementarietat
que la ràdio
juga amb internet
i amb la TDT
també
que és allò que la dius
no, no, però
internet em refereixo
que les pàgines web
doncs
pots escoltar la ràdio
per internet
i també pots veure fotografies
i és una
la ràdio diguéssim
en colors
sí, sí, sí
hem pujat a un altre nivell
sí, sí
és una ràdio diferent
és una ràdio en colors
i entres a la web
de Tarragona Ràdio
veus ja tardes
i veus la fotografia
de la Sílvia García
però no ho feu ara
no ho feu ara
deixeu el programa
de més tard
però ho pudeu fer
perquè es pugui escoltar
la ràdio igual
depèn de les hores de les nit
així no és una sort
això dient que és la ràdio
un color
és una broma
aquesta complementarietat
entre internet i ràdio
doncs ens fa que
ara érem invisibles
i la Sílvia
doncs s'ha fet visible
i molta més gent
Berta
que
posem el Plaeta Viglia
hem d'anar a caure allà
sí
mira
doncs fem un homenatge
a la ràdio
i el van fer
el senyor Craftware
el 1975
dins del seu disc
de radioactivitat
amb un tema
que es diu
Radioland
i esclar
Radioland
si som una mica d'anglès
sabrem que és la terra
de la ràdio
no és el Plaeta Viglia
sinó és la terra
de la ràdio
allà on
on totes les músiques
tenen veure
que bonic eh
amb la ràdio
sí
doncs escoltem-la
i amb el Berta
tornem la setmana vinent
això mateix
Berta gràcies
a reveure
adeu-siau
a forest
a forest
a forest
si
a forest
i
estalem
a forest
i
a lâz
la
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit