Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nosaltres vam començar el 91.
Déu-n'hi-do.
Ja fa 22 anys que voltem.
Però 22 anys, ininterrompudament,
ha hagut alguna paradeta al que és el grup,
s'ha continuat sempre...
Com ha anat una mica la vostra vida?
Bé, nosaltres realment el que som és un grup dels 90.
Vam sortir el 91 i vam fer la nostra trajectòria
i vam tenir la nostra repercussió als 90.
I després, al 2000, vam parar.
Ens fem grans, saps?
I com que no podem viure de la música,
malauradament, el que hem fet
és dedicar-nos a les nostres carreres
i a les nostres històries.
Però el 2007, després, ens va agafar un altre cop el busanillo
i vam decidir tornar,
perquè això de la música és com un bici que no ho pots deixar.
I vam dir, ostres, per què no tornem?
Perquè a tots ens agrada molt tocar i fer cançons i tal.
I per això vam tornar.
M'imagino.
I a partir del 2007, ara hem fet una nova trajectòria
amb una mica de canvi de formació
perquè la nostra guitarra va marxar fora
i hem hagut d'agafar una altra guitarra, que és el Javi,
i ara s'ha integrat molt bé i ara estem quasi com abans.
Molt bé, molt bé.
Però aquestes parades segurament, què sé allò que dius, no?
Han servit per créixer,
per agafar nou aire dintre del que seria el grup.
Sí, i sobretot ganes, perquè quan ja portes 10 anys,
des del 91 fins al 2000,
i vas tocant i vas fent bastanta història,
arriba un moment que et pots arribar una mica saturat també,
i ens va venir bastant bé la parada,
i després t'agafen les ganes, una altra cosa.
I llavors el que ens ha donat és bastant de ganes.
Ara tenim menys temps perquè, clar,
hi ha moltes més complicacions, diguem-ho així, no?
Clar, la vida t'exigeix unes altres històries,
però sempre que procurem tocar un parell o tres de cops a l'any
i de gravar temes nous i tal,
i sempre que ens ajuntem és amb moltes ganes.
I això està molt bé.
No, m'imagino, m'imagino que deu ser també
com la pròpia llibertat, no?, en aquell moment,
de dir, mira, aquesta vegada som nosaltres,
deixem de ser el Papa Déu,
deixem de ser el que estem a la feina durant X hores, no?
Això mateix.
I en aquell moment és el puntet aquest de llibertat que tothom té, no?
Sí, sí, sí.
I la música, més o menys l'heu estat mantenint?
La gent que vagi al concert d'aquesta nit
són els moncainats que ja coneixien
o potser per aquest concert s'ha modificat alguna cosa?
Doncs no, són els moncainats de sempre.
De fet, toquem cançons que són, jo què sé, del 92 i del 93,
però també toquem temes nous.
i, bueno, hem fet composicions noves també després de la tornada
i estan molt bé, ens agraden molt.
Sí.
I farem un mix de temes antics i temes nous
i, bueno, els clàssics dels moncainats no poden faltar
i després, pues, clar, els temes nous també ens agrada tocar
i hem fet un mix.
Comentava ahir, precisament, amb el Josep Maria
que, clar, ells també, amb la gent d'anats,
també estan tornant a redescobrir-se, diguem-ho així,
a través d'aquelles cançons que fa molts anys que van cantar.
A vosaltres també us passa més o menys el mateix?
Hi ha moltes cançons que les trobeu que sembla que no hagi passat el temps
per elles ni tampoc per vosaltres?
Sí, sí, sí, està clar, sí, sí.
Les temes de sempre els toquem igual
i, bueno, sempre fas algun canvi i tal,
però, però, que va, i a més et porten molts records
de concerts i d'històries que hem viscut, clar.
Esteu preparant nou treball discogràfic?
Esteu preparant alguna cosa, o dir, per convidar-vos
i que vingueu físicament aquí a la ràdio
per poder parlar amb vosaltres?
Sí, doncs ara mateix estem en procés de gravació.
Ah.
Estem gravant un CD-5 temes, però encara no està acabat.
Quan vam tornar, el 2007,
es van quedar penjades 4 o 5 cançons
i vam treure un disc, bueno, autoritat,
perquè ja no tenim la relació que teníem
amb l'altra, amb la companyia que ens treia els discos.
I ara, doncs, tenim 5 temes nous de trinca
i els estem gravant ja.
Molt bé.
El que passa és que no s'encara
quan puguem acabar, perquè és un procés
no massa llarg, però, clar,
amb el tema de juntar-se i tal, sempre costa una mica.
També ho teniu complicat, com dèiem, no?,
les obligacions, el que comentàvem una miqueta abans, no?,
les obligacions no només familiars, sinó de feina
i que tot això obliga a treure, doncs, temps, potser fins i tot
de les hores de dormir, no?
Això mateix.
És que, clar, per nosaltres ho acabaríem abans,
però no hi ha temps físic.
M'imagino, m'imagino, m'imagino.
I llavors, doncs, bueno, l'hem de treure d'un cintre.
Però pel que puc veure, Irati, que ara mateix esteu, podíem dir que més o menys, a l'onda,
perquè al MySpace teniu, teniu el Pancam, que m'ho comentaves,
segurament que si rasquem una miqueta més us tenim al Facebook, Twitter i companyia.
O sigui que esteu molt vius.
Encara que, diguem que en el treball discogràfic
encara no heu pogut treure allò que us agradaria.
I dius, no, no, que no ens estem dormint, eh?
Que feina en tenim i estem fent, no?
Sí, home, ens hem de...
Abans no n'hi havia aquestes possibilitats
de propagar la teva música, no?
Sí.
I, doncs, bueno, era la via més tradicional
de gravar un disc amb la discogràfica
i la distribució i tal.
I ara mateix
fas un clic i pots publicar la teva música a tot el món.
Sí, sí.
És increïble.
I, clar, no ens podem quedar enrere, no?
Està clar que...
Bueno, sempre també m'han tingut una mica de contacte
amb la tecnologia i tal
i això no ha sigut massa difícil.
Però saps que també és un gran mal de cap.
Bueno, sí, clar.
I ara t'explico per què,
perquè, clar, això ho arriba a tot el món
i és allò que t'ha trucat per dir alguna cosa.
Mira, que som de Londres,
que hem escoltat la vostra música
i que volem que vingueu.
Sí, tant de bo, tant de bo.
No hi hauria problema, no?
No.
Cap ni un?
Ah, no.
Si ens truquem de Londres per trucar...
S'organitzaria qualsevol cosa, no?
Diu, sí, sí, on hem d'anar?
On hem d'anar que pugem, no?
Sí, això no seria cap problema.
Ja us treuríem el temps on sigui
i ja aniríem.
Bé, bé, fem una cosa, anem pas a pas
aquesta mateixa nit, el que dèiem,
us tenim a la sala zero dins del quilòmetre zero
i teniu alguna cosa més,
alguna d'aquests bolos que ha de sortir
o que està a punt de...
Com teniu l'agenda?
Sí, tenim algun projecte,
però com que no està tancat...
Ai, ai,
ens haurem d'esperar,
ens haurem d'esperar una mica.
Clar, sí, sí.
Molt bé.
Doncs irà a convidar tota la gent, no?
Que vingui aquesta nit a veure-us,
a recordar, bons temps.
Que vingui la gent,
el públic que tenia vegades
i el públic nou, no?
Clar.
Les noves generacions que s'apuntin.
Que s'apuntin,
que ens descobreixin
i jo penso que pagarà molt la pena aquesta nit
amb els nats i amb els monkey-nats.
Molt bé.
Tot queda a casa, tots són nats, eh?
I estarà molt bé.
Sí, tots són nats.
Tots són nats.
El que passa és que a vosaltres
s'escriu N-U-T-S, eh?
Sí, sí.
El que passa és que vosaltres
heu nuts en aquest aspecte.
Sí, nuts.
El que passa és que la pronunciació
és nats, també.
Clar, sí.
Bé, però és que us busquin,
que trobarem molt bona música
i que, a més a més,
estan més que convidats al concert.
Recordem que la preu d'entrada
és de sis euros.
Dos grups?
Dos grups amb un preu
que és irrisori gairebé de sis euros.
I, a més a més,
també poden tastar el xarrub,
el xupito,
tant dels monkey-nuts
o monkey-nats
com dels nats.
Sí.
A veure, a veure quina potència
tenen aquests xupitos, no?
Sí, jo també.
Jo l'he de tastar
perquè encara no l'he de tastar.
O sigui,
també serà una de les primeres coses
que faràs,
només arribar?
Ah, doncs igual,
potser després.
Ah, d'acord.
Depèn de com vagin els nervis, no?
Sí, sí.
No, però anirà molt bé,
anirà molt bé.
Esperem que sí.
Doncs Irati,
gràcies, gràcies, gràcies
per atendre la trucada
a Tarragona Ràdio,
que vagi molt bé aquesta nit
i quan tingueu ja el proper
treball discogràfic
o ja tingueu alguna cosa
ja més o menys tancada,
aviseu-nos.
Vale, sí.
I tornarem a parlar amb vosaltres.
Perfecte, molt bé.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres, també.
A tu, adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.