Fins demà!
Fins demà!
Ha estat una selecció...
És una cançó, gamberra.
Com són els torres muertes?
És que t'enava posada de M8 a amarilla.
Però dic...
És que és tan tòpica.
És tan tòpica.
I tampoc és gaire de gamberra.
No, no és gaire de gamberra, això.
No, tampoc.
A més a més, que fa...
És que t'arriba un moment que te fa mal de panxa,
perquè, clar, veus quant de viatge ha arribat a fer a pobra aigua.
Però bé, però bé.
A veure, a veure, Àngel,
que jo ja vaig, has vist que he anat de cara a barraca.
Per tant, som un dels estels que teniu a casa vostra aquest cap de setmana,
però abans hi cauen d'altres històries, no?
Comencem avui mateix, ens anem al cinema?
Molt bé.
Tenim sis dies de coses.
Sí.
Doncs comencem avui mateix, ja tinc les cospetes preparades.
Molt bé, sí.
Doncs tenim, això què dius, tenim cinema avui.
Com cada dimarts a les 10, gratuït.
El cicle de desembre dedicat a cinema i rock'n'roll.
I, doncs, aquesta setmana tenim I wanna hold your hand,
que és una de les cançons més maques en el meu parer dels Beatles.
I, doncs, també el títol de la pel·lícula,
la traducció en castellà és Locos por Ellos,
però, bueno, es va quedar una mica el títol original,
que és el nom d'una gran cançó de l'any 63, em sembla,
si no va llerrat, és a dir, fa 50 anyets.
Déu-n'hi-do, eh?
Hem de dir que és una pel·lícula del senyor Robert Zemeckis, no?
Del senyor Robert Zemeckis.
Del 1975.
Sí, que després es faria famós amb Regres al Futuro,
i d'altres pel·lícules així més comercials, podíem dir.
I aquesta, doncs...
Jo li dic molt de carinyo, aquesta pel·lícula.
I, bueno, doncs, parla de la primera visita
dels Beatles als Estats Units,
tot just quan ja eren un fenomen de masses a Europa,
sobretot a Anglaterra,
i encara no tant als Estats Units,
i, doncs, van anar al programa mític d'Ed Sullivan,
i allà és quan, doncs, es van convertir també en el fenomen històric,
que és ara mateix.
Deixa'm rectificar que havia dit que eren dels 75,
però no, és el 78, eh?
Que jo m'he menjat allò com aquell que no vol la cosa,
m'he menjat 3 anys, eh?
I és en versió original, recordo?
Sí, sí, sí, sobretot l'ara.
Mira, escolteu, escolteu un extracte,
que també serà com ho escoltarem
si us apropeu a les a la zero avui mateix.
Molt bé.
I don't even have them.
Peter!
Hey, Peter!
I got your tickets to the Ed Sullivan Show.
My tickets, how'd you get those?
Never mind how I got them, but I got them!
Et sona, no, no continuarem, eh?
No continuarem, deixem aquí, eh?
És una pel·lícula molt divertida, molt divertida.
Què?
Pim-pam, pim-pam, eh?
Aquí la tenim.
Oh, yeah, I tell you something
I think you'll understand
When I say that something
I wanna hold your hand
I wanna hold your hand
I wanna hold your hand
Àngel, perquè portar algun dia a les a la zero
el Pol McCartney, què tal?
Com ho veus?
Home...
Una mica complicat, una miqueta, eh?
O juntar el Ringo Estar amb el Pol McCartney
i amb el fill del Leno, ni companyia,
què volíem fer?
Era un rumor d'aquells que va córrer.
Seria complicat, seria complicat.
Seria una mica complicat.
Ja tenen una edat, eh?
Estem parlant que aquesta cançó
té 50 anyets.
Ah, però encara està l'actiu.
Encara està l'actiu un com l'altre, eh?
Home, per això.
I el que ha tret...
Últimament ha tret un single
en col·laboració amb d'altres artistes
i sona bastant bé
i molt diferent del que venia fent últimament,
que potser era una mica més...
més planet, podríem dir, no?
Parlem de McCartney.
Molt bé.
A veure si algun dia, algun dia podem dir...
No se sap mai, no?
L'Àngel se m'enria directament.
Què m'estàs dient?
Loca, loca, què m'estàs dient?
Bueno, mira, farem els esitjos pel 2014
i ja veurem què passa.
Això recordem que serà avui
aquesta pel·lícula
I Wanna Hold Your Hand
a les 10 de la nit.
Anem cap a dimecres,
perquè dimecres que ens hem de posar a ballar,
si més no, no?
Sí, sí, tenim la jam-session habitual
després de les classes
de l'escola de ball,
de l'indie hop
i doncs és oberta
a tothom
que vingui
a veure ballar,
ballar,
o gaudir una mica
de la música swing
i, bueno, doncs a partir de les 10 de la nit.
Si estem dient que Wanna Hold Your Hand
és música de fa 50 anys,
doncs ara quasi que ja margem
ja veiem una miqueta més enrere.
Ja veiem 20-30.
Sí, sí, sí.
Mira enrere, sí.
Però tornarem, tornarem, eh?
Home, i tornarem l'endemà,
l'endemà, els dijous,
perquè tenim la festa
out of control.
Sí.
Que m'ho posis a tocar més o menys
i recordar-me,
perquè no és la primera vegada
que ho feu a casa base.
No, no, no, no.
Ara, doncs, és el...
Entre cometes,
el producte que tenim els dijous,
eh?
Amb un col·lectiu de dijous
que ells, doncs,
que veiem muntant festes
per tota la demarcació habitualment
i, en principi, cada dijous,
ja sigui només amb el format
d'autocontrol
o amb alguna feixit,
com la setmana passada,
el concurs de bandes de la Rovira
o aquest que fan els Erasmus Awards,
que fan una entrada de premis
del sector Erasmus.
Però, bueno, en principi,
aquesta és la proposta
que tenim pels dijous
amb música, doncs,
que va des del hip-hop
fins al UK Bass,
que és música electrònica,
doncs, bastant actual.
I qui tindrem?
A veure, a veure, digue'm.
Qui passarà per aquest out of control?
Doncs tindrem tres dijous
i un mini directe.
Tindrem el senyor Mime,
el senyor Toner i Casas,
són tres dijous
molt joves i molt prometedors,
i Creepy i Microwaves,
que fan un format
mig de música en directe
i sessió de dijous, ok?
Molt bé.
Això recordem que serà passat demà,
importantíssim,
aquest dijous,
a les de la zero,
i ens anem cap a un radar
que aquest no ens posa moltes, no?
Sí, aquest...
Aquest no,
aquest no posa moltes
perquè és per poder gaudir,
que és el radar pel fest.
Aquest no,
aquest és per disfrutar-lo.
marxa, marxa, et deia.
I amb la gent de Leon Benavente,
que si et sembla,
escoltem una miqueta.
Molt bé.
de no confundir los gusanos
con las mariposas.
Era mucho más feliz
antes de conocerte.
Sé que te gusta,
sé que esto a ti te divierte,
pero a mí me está matando,
me estoy cansando.
de no confundir los gusanos.
Pienso mucho,
abro poco,
me he enganchado a un serial,
y cuando duermo,
además de solo,
no hago mal.
y si hay alguna guerra,
y de ello te dejo responsable,
no es el tema...
un barret treball escogràfic
de Leon Benavente,
no sé si a l'hora també primer,
informa,
va,
Àngel.
¿Y el 13?
Leon Benavente,
sí,
són unes sensacions
del microunivers
de la música indie,
la música independent
de l'estat.
Són probablement
el grup Revelació.
Nosaltres ja els vam poder gaudir
al festival,
al fest,
a l'estiu,
i era una de les primeres actuacions
que fèiem.
Repeteixen ara,
després ja de venir
d'una gira bastant éxidosa
per sales prou importants
de l'estat espanyol,
com la Sala Apolo,
o a Madrid,
també.
I, doncs,
aquest disc,
que comentaves,
sí,
és el primer,
és un disc homònim,
es diu Leon Benavente,
i que està tenint bastant d'èxit.
Ara, tot just,
acaben de fer públic,
almenys per internet,
i en dies sortirà,
ja,
un EP,
és a dir,
un disc petit,
de quatre cançons,
i estan en plena forma.
És un grup...
A veure,
són nous,
però no són nous,
són músics molt experimentats.
M'imagino que venen potser
d'altres grups,
d'altres històries,
que ara s'han ajuntat
per a veure si aquest ja
els hi surt bé,
i es veu que sí,
que els hi surtin força bé,
no?
Efectivament,
parlem de la Bramboba,
que és una mica el líder,
que és un dels músics habituals
de Nacho Vegas,
parlem d'Ander Eduardo
de Tachenko,
i també hi ha un altre dels membres
que està a Suars,
o sigui,
són membres amb una trajectòria
molt,
molt destacada.
Ja els tindrem,
recordo que aquest divendres,
dins de les Sala Zero,
i recorda'ns,
on es pot comprar l'entrada,
a quina hora serà el concert,
com anirà tot per aquest divendres?
Doncs les entrades
estan a Tiquetea,
però, bueno,
podem buscar-ho per Tiquetea,
podem buscar-ho per la nostra web,
al www.salazero.com,
allà trobaran el link al concert
i la podran trobar directament.
Molt bé.
I ja està,
i, bueno,
són 10 euros anticipada,
12 a guixeta,
i el concert,
doncs,
començarà una miqueta tard,
començarà,
obrim portes a les 10.30,
començarà cap a les 11,
una miqueta més tard
de l'habitual,
i, doncs,
estarà acompanyat després
als plats
de dos llockeys
de Tarragona,
doncs són
Napoleón,
Napoleón Pinxa
i Sifon.
I ara arriba...
El dissabte.
Tu quieres un show,
nosotros tenemos un show,
tú quieres un show,
nosotros tenemos un show,
ya están aquí los toreros muertos,
ya están aquí
muertos, muertos!
Pues sí que estarán,
sí,
el dissabte a Tarragona.
Explica'ns,
perquè això
feia un munt d'anys
que no sabíem res
de Pablo Carbonell
i la seva trup,
i de cop i volta
trobem
que venen a les a les zero,
i a més a més
són d'aquelles actuacions
mítiques
i potser fins i tot
no diria que úniques,
però gairebé, eh?
Doncs sí,
ens ha costat una miqueta
poder lligar aquest tema,
de fet faran molts pocs concerts
a tot l'estat,
de fet a Barcelona
de moment no aniran,
o sigui que venen a Tarragona
però no a Barcelona,
i sí,
és una oportunitat
jo crec que
bonica,
han decidit
doncs
tornar
a girar
una mica
amb el seu
repertori
i com
com diu
el Pablo Carbonell
reivindicant una mica
doncs
l'humor
amb la música
que està tot una mica greu
últimament,
no?
I
i res,
doncs
un tros
d'història de la música,
potser el tros
més canalla,
no?
La història de la música.
Canalla del tot,
eh?
Canalla del tot.
I sí,
bueno,
els que veiem de petitets
veiem la bola de cristal,
doncs
molt recors.
Doncs sí,
doncs sí.
Intentarem a veure
què ens diu
perquè aquest dijous
volem parlar
amb el Pablo Carbonell
i a veure què m'explica
d'aquesta actuació,
a veure com va anar
que es tornessin,
qui ha estat el responsable
de tornar a tenir
sobre els escenaris
els toreros muertos.
A veure què és,
a mi,
han tingut una febre
d'aquelles
de la tercera joventut
i no se sap mai,
no?
O la quarta joventut
m'apunta en Marquí.
O la quarta.
O la cinquena, eh?
Que jo crec que val
pel camí de la cinquena joventut.
Sí, sí,
però per a molts
que eren molt petits
quan ells
triomfaven
i voltaven
per tota Espanya
i concerts
que es van fer a Tarragona,
a Cambrils, etcètera,
doncs és una gran oportunitat
per a molta gent
que segur que no els ha pogut veure.
I d'altres nostàlgics.
nostàlgics i d'altres nostàlgics.
I d'altres nostàlgics,
que segur que s'apunten fixa.
Això ja, sí, sí, de sèrie, clar.
Molt bé.
Recordem que el concert
el teniu previst.
A quina hora situem?
Sí,
obrirem portes a les 10
i cap als vols
de les 10.30
començarà el concert,
a més,
amb un preu molt assequible.
10 euros anticipats,
13 guixeta,
però la gent s'ha d'afanyar molt
perquè em consta
que queden molt poquetes entrades.
Ah, doncs,
que no s'adormi ningú
i que vinguin a veure
Javier i companyia, eh?
Això mateix.
A XIVA li quedaven unes quantes,
a Reus abat abat també
i a online encara
a Codetiquets,
entrant a la nostra web
podem trobar-ho.
Molt bé.
També queda bé,
però molt poquetes,
estem parlant de molt poques.
Recordem que serà dissabte dia 14.
Això mateix.
Aquest dia dissabte,
no espereu,
no és d'aquí a dos mesos,
que estem parlant ja
per la proximitat, eh?
El que sí que podem fer,
si et sembla,
és que recordar de cara a la setmana vinent
que tenim també
Out of Control,
que també comptarem
amb el quilòmetre zero,
amb Momento zero, eh?
Sí.
El artista
i su banda quàntica
i d'altres històries més, eh?
Sí, tindrem a la cuga,
la setmana que ve.
Si ja ho sentis.
Sí, sí.
I més endavant,
doncs,
el Bule-Bule,
els Pepper Pots,
cap al gener,
de la fe i les flores azules.
A més a més,
també tenim festa de cap d'any,
bueno,
la que heu de liar encara
a les ales zero
per els propers dies, eh?
De cara a la setmana vinent,
fem un especial,
si et sembla,
Àngel,
m'ho guardaré especialment
per les a les zero,
aquesta horeta del programa,
perquè tenim moltes coses
que comentar
i perquè tota la gent
que ens estigui sentint
que s'apunti.
Molt bé.
i que ho apuntin
a la seva agenda personal
i que vinguin a casa vostra
a gaudir,
doncs,
d'una bona festa de cap d'any
o una bona nit de Nadal
o d'altres històries
que aniran a aparèixer,
segurament.
Ho explicarem tot.
Doncs veus que enteia
que no faltaria ni el Javier?
Doncs mira,
és que ja el tenia
per aquí preparat també,
eh?
Àngel,
com sempre,
molt...
Aquesta t'agrada,
eh?
Jo és que
vaig agafant cops,
te n'adones,
no?
Pim, pam,
que si la Pilar,
que si los toreros muertos,
que si no me llamo Javier.
Jo ho vaig posant aquí
ja per fer una mica...
Perquè li agrada,
perquè us agrada.
No me falta la del DNI.
La de...
Creo que he perdido
mi carnet d'identidad,
aquesta, ya.
Eso es un reto,
eso es un reto.
Ho acabem de redoneix.
M'estàs...
M'estàs...
M'estàs provocant...
Perdona,
m'estàs provocant
a través de la ràdio?
Seria aquesta?
A veure aquesta agilitat.
No, no,
és aquesta, eh?
Ja, ja, ja.
Home,
més ràpid no puc anar, eh?
Tu,
va i fes ben
i ho dejo tot,
com la cançó.
Àngel,
gràcies.
Molt bé,
a vosaltres.
Molt bona festa
a les de la zero.
Bé,
gràcies.
Gràcies.
Bé,
Tendré el carnet, me pondrán de cara a la pared, gritaré, lloraré, llamaré a mi madre, nadie me oirá.
Tendré que levantarme, irme a cefatura, a verme uno nuevo, soportar sus peos, caretas, sí.
Que va que ha perdido el carnet, mira, que va que ha perdido el carnet, mira, que va que ha perdido el carnet, mira, que va a ser un error.
No sé si soy Sansón, si soy Napoleón, si soy Julio César, si soy Julio Iglesias, creo que soy la puta de Nefertitis, esto es una crisis, esto es una crisis.
Me calme la identidad, me lo robaron, estando de romería, me calme la identidad, me lo han mangado, haciendo guay, rebejas.
Y ahora creo que soy Manolo Escobar, ¿y dónde estará? ¿y dónde estará?
Creo que ha perdido el carnet de Nefertitis, creo que ha perdido el carnet de Nefertitis, creo que ha perdido el carnet de Nefertitis, es un horror.
Es un horror.
Cuando vaya a la luz del bravo a ver la belleza que yo se encierra, no me querrán dejar entrar por la puerta, querrán que pague 400 pesetas, no se creerán que soy español.
¿Piensan acaso que soy mongol? ¿Piensan acaso que soy mongol?
¿Piensan acaso que soy mongol?