Mareta és suspec,
matemàtiques i anglès.
Mareta és suspec,
matemàtiques i anglès.
I és que hi ha una nena que em distreu
i que me'n pipa sempre quan ningú no ens veu.
Però està màgica i tena, dolça i formosa
i té unes tetes enormes.
Mama, jo aniré a setembre
perquè volem estar junts per sempre.
Mareta és suspec,
matemàtiques i anglès.
I és que hi ha una nena tan bonica
que m'escriu notetes i l'os embolica.
Diu que sóc el més guapo, més fort de la classe
i tinc la tita més llarga.
I mama, jo aniré a setembre
perquè volem estar junts per sempre.
men takように, jo aniré a setembre.
Mareta ésiós en méshr???
Fins demà!
Fins demà!
Tenim l'Albert i també el Xavier.
Bona tarda a tots dos, benvinguts!
Bona tarda!
Què tal, com esteu?
Molt bé!
Per cert, en quin curs?
No, no, no, perquè això de dir mareta i suspès, matemàtiques i anglès,
i que deu dur així d'aquesta manera, volem saber el curs, eh?
Jo ho vico sisè de bàsica, no sé quants anys tenia.
Sisè, sisè.
Però jo ho vico un sisè de bàsica.
D'acord.
Home, tu ja estaves ja per altres roteros.
que la matemàtica en aquell temps no entrava.
No entrava.
I a l'anglès ja era...
On hem d'anar? A l'anglès, en aquell moment.
Ja en diràs.
En aquell moment, on hem d'anar amb l'anglès?
I en aquell moment sabíem que no anava allò.
Que no anava allò? No, no.
Si no és el mandarín, o és l'alemany, on vas a l'alemany?
El parlant milions de mandarines.
Els teus són molt bones.
Veus, mandarines.
Això a tu que vas cap allà baix, cap a la banda de l'Ebre, no?
Així mateix.
A veure, a veure, família, explicàvem-nos com va ser que un dia
Albert va trucar al Xavier o el Xavier es va trobar a l'Albert.
Com era la història per començar a formar la vostra colònia?
Loli, loli, loli, loli, loli, loli, loli.
És una llarga història.
A mi m'agrada, eh?
M'agrada.
Què, Xavi?
Re, no, re.
El trobo desubicat, allò, eh?
No, no, no.
Xavi, on estàs, Xavi?
Baja, ven con nosotros.
Ara ja, encara m'estic despertant de la migdiada, ara.
Manifiéstate, Xavi, maniféstate.
No me passa res.
Això va ser una trobada, una trobada.
Una trobada entre...
Bueno, vaig trobar un dia l'Albert pel carrer.
Ah, no, abans el vaig veure tocant.
Vaig veure l'Albert tocant per les verederes de Sant Perico,
que és l'off de, diguéssim, de Sant Pere.
I estàvem tocant amb l'Albert Carbonell, el violinista,
que ara també està en la colònia.
Els vaig veure tocant i vaig pensar que allò era preciós
i tenia moltes ganes de fer una cosa així
i compartir-ho amb ells.
I així vaig anar perseguint l'Albert allà on em trobava,
no el coneixia de res...
No va haver cap denúncia?
No, no, no.
Per assetjament, me'n refereixo?
No, no, no.
És que ens trobàvem comprant el pa...
Merdures.
Concedíem més o menys d'on vivíem llavors
i sempre trobàvem la casa amb el Ller.
Sí, exacte, sempre trobàvem allà.
Què és que et xofes?
Oh, doncs mira, ja sabeu que ara una futura cançó...
Ah, qui la sap?
Oh, per això te deia, que no se sap mai.
Sí, sí, sí.
Jo me trobava amb tu, tu triaves no sé què,
jo triava amb no sé quantos,
i a partir d'aquí...
Vam acabar fent una maniga.
Vam acabar, veus?
Vam acabar, veus?
Això mateix, no?
Mira, són idees,
és el que passa amb les mussels,
que no saps on els trobaràs en qualsevol moment.
Amb les cançons no saps ben bé on te gires,
però sempre trobes alguna cosa bonica.
Però vosaltres teniu en paral·lel,
o almenys ara mateix,
teniu cadascú el vostre grup,
on també toqueu, feu...
Que això no s'ha acabat, no?
Només és un kit-kat que es fa ara mateix,
i que teniu una altra colònia en marxa,
diguem-ho, no?
Ah, exacte.
La colònia que ara va en marxa
és la que estem aquí.
I aquesta colònia, doncs,
s'ha anat formant,
com t'estava explicant,
doncs, trobant-me l'Albert
i perseguint-lo,
i després ell dient-me a mi,
vine un dia a casa,
em vaig presentar a casa seu,
i em vaig trobar
tot de tios alts i forts.
Hola, hola, hola.
El vaig enganyar,
era un quart oscuro.
Perdó, perdó.
Home, eren alts i forts.
A la que vaig veure,
a la que vaig veure en el bateria,
vaig pensar...
Pel·ligro.
Aquest tio sí que no...
Si t'enganxa,
no saps per on sortir.
No, però aquest era bo.
Aquest era bo,
tocant i fent...
Sí, no,
bonsos són molt.
Bonsos són molt.
Bones persones,
bueno, mira.
Ai, ai, ai.
que has de fer lo seu.
Vinga, va.
Doncs això, això,
això, me'l vaig trobar.
No cal treure els juruts, ara.
Va anar així, va anar així.
Una enredada entre uns i altres,
i aquesta confluència de...
La gran base era
voler fer una cosa
amb aquella gràcia dels músics
que acompanyen
o que amanitzen els cabarets de trapezi,
del trapezi de Reus,
del circo,
el festival de circ.
Doncs,
l'Albert és el director de tot això.
De l'orquestra.
De l'orquestra.
No de tot això,
no perquè...
El Jordi té una feinada pobra.
Doncs això,
i ajuntar,
doncs,
aquest món
que jo tenia més al cap
de cançonetes
amb tota una base
de música cabaretera,
balcànica,
francesada,
digue-li com vulguis,
perquè al final ja no sabem
massa bé d'on ve,
perquè hi ha el món del Klesmer
i el món dels gitanos de l'esca,
també,
al final,
pots acabar jugant
amb els dos estils,
una mica,
i amb això estem,
ara,
barallant-nos amb tot això,
bueno,
barallant-nos,
jugant-hi,
jugant-hi.
I el resultat,
pel que estic veient,
està donant molt bona formula,
no?,
i molt bona solució,
perquè ja hi porteu
diversos concerts
i ja els que queden
per demà,
a més a més,
només a tot el braç,
com aquí diu,
un EP,
qualsevol cosa,
són poques cançons
encara que us hem de descobrir,
no?,
ens hem de continuar
descobrint aquesta colònia vostra.
Sí,
bueno,
aquest EP,
a més a més,
són cinc temes,
però hi present també
que és el capítol número 1.
És veritat,
que t'ho aneu a comentar,
quan obres la vostra web,
ja hi trobem,
l'episodi número 1,
aquí comencem,
vull dir que hi ha uns quants tomos,
uns quants volums
sobre l'estàvia.
Home,
i que continue,
eh?
Esperem-ho,
esperem-ho.
Home,
fins que us jubileu.
Jo calculo per aquí,
eh?
Si ens jubilarem
en aquest món que vivim.
El que passa
és que el tàndem
de poder portar
una vida paral·lela,
no sé si arribarà
un moment que
és amar a dues mujeres
a la vez
i no verse l'o.
Ja.
Jo,
per què la història?
Bueno,
s'ha de parar
un temps amb una,
no?
Ah,
d'acord.
Vale, vale.
Això és el que fa tothom,
no?
Perquè hi ha gent
que sé que ho fa,
eh?
Sí, sí.
Ja ho sabeu,
que hi ha molts grups
que ho fan.
El que passa
és que intenten
no trepitjar-se
sobretot les actuacions.
Això és difícil.
Que no funcideixi
la mateixa actuació
a la mateixa hora
en dos llocs diferents,
no?
Però al principi
no ha de passar,
això.
No, no.
No ens passarà.
I si ens passa
ningú ho sabrà.
No.
Jo que comenceu,
que comencin els altres
que ja vindrem,
aneu preparat,
aneu preparat,
que ja farem.
I la música
la teniu claríssima?
Clar,
mana la guitarra
per una banda,
l'acordió,
pel que he pogut veure
abans de començar
l'entrevista.
Bueno,
mana,
mana.
Realment no mana
ningú i mana tothom,
això és el problema.
A veure,
això és una anarquia,
això.
Home,
diguem que tothom
té el seu moment,
no?
Tothom té el seu moment
i ja està.
Una parella saps
i fiques a dir.
No,
bueno,
és una banda
i aquí
tothom té
el seu protagonisme
en el seu moment
i hi ha moments
que la base
del contrabaix
també és molt important,
no és que sigui
molt important,
sinó que és...
Si no hi és,
el tema no existeix,
per exemple.
Ah, exacte.
No funciona el tema
perquè hi ha d'haver
aquella base
de contrabaix.
Ah,
no puc fer l'acordió?
No,
ho faig a contrabaix
i no despleguem.
Ah, exacte.
Bueno,
o sigui que tothom
té un peç específic
del que és
el grup en si.
Sí, sí, sí.
A més a més,
a l'hora d'aquests nois
que estaven fornits
que estaven a casa teva.
Qui són?
Aquests nois,
aquests que m'ha explicat
la feina.
Va, doncs ara
me l'espallaré a l'ànima
i els diré qui són.
Vinga, vinga,
presenta'm-los,
presenta'm-los.
Tenim el gros,
el més gran,
que és el Pepo Busquets,
que és la nostra bateria.
Bateria,
bueno,
era bateria,
ara pobret
no sap què fa.
L'heu transformat?
Molt.
Heu molt amorfòsit?
S'ho ha treballat molt
perquè, clar,
vam començar
amb una bateria
molt bateria.
m'explica molt de grup pop,
molt de grup rock
i li hem dit
Pepo,
això no va per aquí.
I s'ha fotut una feinada,
pobra,
de canviar timbres,
canviar instruments,
perquè la bateria
no és un instrument,
en són mil a l'hora
i els educadors ve,
a més a més,
deixa-ho anar.
És un crac,
en aquest aspecte.
Brutal.
I ha canviat sonoritats,
tons,
que n'altres anaven dir
hòstia, hòstia,
ara, ara,
aquí,
per aquí,
per aquí,
i ho ha aconseguit molt,
però encara ja està barallant,
vull dir,
i ell fins que no ho trobi,
no,
però ja comença a tenir
toc colònia,
una mica de gust colònia,
això és xulo.
I el Pepo s'ho ha treballat moltíssim.
Pepo,
bé per tu,
home,
s'ha de reconèixer,
s'ha de reconèixer.
Sí, sí,
tant.
A més a més,
quan estàs acostumat
a una sèrie de coses,
quan aportes un ritme
allà de fa molt de temps,
és molt difícil fer un canvi.
Canviar tot
i fer que el xip
torni a reneixer,
és molt complicat,
sí, sí,
realment,
i si ho està fent,
xapó per ell,
perquè això vol dir
que li importa, no?,
el que esteu fent
i com ho esteu fent.
És que estem tots llançats
amb això, eh?
És que importa,
és el que hi ha,
vull dir,
és el que hi ha,
és el que volem fer
i hi ha això.
Sí, sí, sí.
I cap aquí anem.
Molt bé.
Què més,
a part del Pepo?
Qui més tenim?
Lluís Chabuig.
Sí?
Lluís Chabuig
és un contrabaixista,
havia tocat
amb la banda
d'aquesta orquesta
seratrusta,
està tocant amb l'espalt
de maceta,
no?,
i, home,
és,
bueno,
és la base,
ell i el Pepo
són la base,
són la base de la banda
i després hi ha
l'Albert Cagonell.
Lluís,
a més a més,
de ser el baixista,
el contrabaixista,
això és el que porta
una mica de serenor,
de dir,
eh,
és la tranquil·litat del grup.
O sigui,
és el que us posa
una mica...
Sí,
perquè tenim aquí
el senyor Javi
i el senyor Albert
que som una mica
energètics,
és a dir...
Sí o què?
Vosaltres dos són els
que teniu la batèria,
vam posar el 100%
que hi ha bé,
que no sempre.
Bueno, el 100% no,
ho he dit abans,
que us feia un cafè
o qualsevol cosa.
Ui, no,
els cafès pitjor.
No entrem,
no entrem.
No,
però el Lluís,
el xulo del Lluís
és que ens porta serenor.
D'acord.
Ell,
a vegades,
es tira cap a l'altra
i es tira per l'esquerra
i ell diu,
eh,
tireu tots cap al centro
i així anirem tot millor.
I és una part molt important,
a part que toca contra baix,
clar,
però fora musicalment
és l'amortiguador
del tema.
O sigui,
m'imagino els assajos,
cadascú en plan,
vinga,
cadascú aneu a una bandera,
no n'arriba tant,
eh,
o sigui,
una bandera
i ell,
per favor,
per favor,
sí,
sí,
som correctes,
aneu posant,
seny,
és normal que hi hagin cosetes.
Home,
és lògic.
Home,
sí,
això és normal,
és normal.
Home,
perquè sou persones diferents,
òbviament,
i cadascú també té les seves idees,
que les aporta en un moment,
potser,
de dir,
ostres,
doncs ara,
tinc tot això que oferir,
a veure com cap a on ho portem,
no?
Cap a on ho portem.
Sí,
tenim concerts,
tenim EP,
tenim cançons,
i tot això va brullant,
va sortint,
no?
Home,
en el moment la cosa,
va bé,
anem movent la cosa com podem,
i sobretot el tema és que nosaltres
estem intentant controlar tot,
tot molt,
però tot,
no?
I tot vol dir,
des de fer el CD,
des de fer el cartell,
des d'imprimir el cartell,
des d'imprimir el CD,
el llibret,
el disseny,
sonografies,
repertori,
sí,
vídeos.
Clar,
perquè és el que us anava a preguntar,
el repertori de Caron concert
és més extens
del que tenim ara mateix
entre mans.
I tant,
sí,
sí,
on surt tot això,
on surt tot això,
perquè clar,
falten més coses.
D'aquell cap que té allà,
d'aquell cap del...
Oh,
això és maco, eh?
Bueno,
és molt maco.
Llàstima els cabells.
Bueno,
deixa'ls,
deixa'ls,
deixa'ls,
que ja els trobarem a faltar.
És que m'he d'anar a para l'arbre,
és que jo soc de la Garriga.
Veus?
I tinc el barbellí.
No podria ser perfecte.
No podria ser perfecte.
Tinc el barbellí.
No,
no és broma,
això.
Ja estic pensant que sí,
que hi ha vegades
que això de fotre el sal,
depèn com...
Clar,
és complicat.
Tu has de rumiar.
A la vall de la pena,
el sal.
Clar.
I jo no sé quin barbellí
hi ha aquí
que estigui bé,
saps?
Home,
però com tens els col·legues
de banda que t'ho poden dir.
Si vols,
els tallen les germanes,
els tallen els no sé...
Sí,
ja està,
jo no me'l tallo,
realment.
No?
No,
no gaire.
I clar,
això és el que estàs pensant
ara que faig,
ara em pèl·lo.
Eh,
doncs,
digueu que t'havien al Facebook
de la Colònia
uns barbells de Tarragona
i comèixos.
O a través del Twitter,
eh?
Sí,
sí,
sí,
sí,
no,
no,
també teniu,
si teniu d'això,
eh?
No és broma,
no els tinc totes amb això.
Què em dius?
Home,
es veu?
Amic barbell de la Garriga,
sisplau,
si n'esteu sentint,
unes vacances de cap de setmana
només per...
representa tant,
no?
Ja de pas estàs allà,
veus la família...
Ja tenim prou feina,
aquesta setmana,
per pujar i baixar a la Garriga.
No l'estic començant,
no l'estic començant.
Tenim molta feina,
tenim molta feina
per baixar i pujar.
La primera que vam,
a veure,
aquest dissabte teniu concept.
Bueno,
espera,
espera,
perdona que et talli,
eh?
Digues-me,
digues-me.
Ens falten músics,
ens falten músics,
hem dit dos.
No,
no,
no,
ens falta...
Però quanta gent sou
que no cabreu a l'escenari?
que ho heu pensat ja,
ho heu pensat ja,
depèn de l'escenari,
que som petitets.
Som cinc, som cinc, som cinc.
D'acord, d'acord.
Falta l'Albert Carbonell,
que és el violinista virtuós que tenim.
L'Albert, perdona, eh?
Sí, sí.
No,
l'hem citat abans,
però no l'hem presentat com tal.
Presenta'm-ho, sisplau.
Doncs l'Albert Carbonell,
que és el violinista,
que és Nakanya,
toca molt bé,
i fa poc que ve del Japó,
ha anat a fer una gira,
ja fent propaganda, no?
Que xingut, no?
Anem a Camerata 21,
vam fer una gira per al Japó.
És veritat,
és veritat,
ho vam comentar.
Fa dues setmanes que anem a arribar,
que va anar molt bé,
amb una pianista que no em fas dir el nom.
Magnifica,
magnifica pianista.
Al·lucinant.
I hem de tornar a fer una setmana
i assajos,
i venga.
I, bueno,
aquest dissabte hi serà com tots.
Exacte.
Exacte.
A sobre el de l'Asalari,
del Teatre Bertrina,
puntuals,
perquè això de teatre ja és diferent,
no?
Sí,
és un altre fòdio.
Impressiona més,
a més,
el Teatre Bertrina,
que dius,
uuuuh,
uuuuh,
té,
té,
té,
té,
té,
té aquella coseta.
A veure,
que també,
segurament que allà on us toqui tocar,
on,
on ja heu tocat,
que també impressiona,
sobretot els primers bolos,
però jo del Riu Riau,
encara que vosaltres ja teniu,
esteu més que,
que entrenats a sobre l'escenari.
Exacte.
Però clar,
és allò,
que cada vegada és com,
tornar a començar sense voler,
no?
Amb aquest nou projecte,
aquí el tenim,
aquí el teniu,
com l'accepteu,
no?
Home,
i amb més raó,
ara que és un nou projecte,
els nervis surten més a flor de pell,
sí,
sí.
En seriós,
Javi,
tu,
sí?
Sí,
sí,
vull dir,
són cançons noves,
vull dir,
és una formació...
Tots,
tots,
tots.
Jo em pensava que me n'anava a dir tots,
que dius,
boja,
que dius,
l'altre dia el tenim més que superar.
Sí,
jo en realitat,
n'he passat mai nervis a sortir a un escenari,
però amb aquesta història,
sí,
sí,
és una cosa nova
i no saps...
Cap on anirà,
sabran salvar aquells moments que jo me'n vaig de l'olla,
si jo sabré seguir aquells moments que un altre se'n vagi de l'olla,
que és molt diferent.
Però sí,
ja saps que moltes vegades la gent del públic,
en aquest aspecte,
ho acceptem bastant tot amb molt de carinyo.
Sí,
però això realment és un problema,
que també estem acostumats a aplaudir de tot.
Hem d'aplaudir el que ens agrada també.
No,
no,
però jo et dic,
m'enrefereixo en el sentit que quan hi ha algun cantant
o amb algun grup que ha passat alguna cosa determinada,
s'ha trencat una corda,
alguna cosa extraordinària,
que supera el grup,
perquè és una cosa que, mira,
havia de passar,
la gent fins i tot ho aplaudeix més,
perquè dius,
ostres,
som més...
Això és el directe,
això és el directe.
No, no,
i fins i tot ho trobem com a més propers.
Ah, sí, sí.
M'entens la idea, no?
Estan allà sobre l'escenari,
els en mirem,
els aplaudim.
Ah, cariquà.
Ah, cariquà.
Més humà que els altres, potser i tot, eh?
Exacte.
I és una manera de dir,
ei,
pues tireu cap endavant el concert,
encara que sigui amb tres cordes,
perquè a la guitarra ja han saltat dos o cinc,
o que sigui, no?
Sí, sí, sí.
Perquè la gent tira més, no?
Sí, sí, sí.
És a dir,
no, estic d'acord amb tu.
Home, ara fotis a tocar l'aukelele,
ara,
és que vull dir...
Eh,
mira que no te descobrim
amb un altre instrument.
Ojo.
Ei,
totes posar-s'hi, eh?
Home, a mi sí.
Bueno, bueno,
ja s'hi ha posat amb el trombon,
vull dir,
d'aquí un anyet ja amb cloni i trombon hi haurà.
Sí, ho veuràs.
Estic molt emocionat amb el trombon.
Sí?
Ara fa més que no el toco,
però bueno.
Igualment l'emoció hi és.
L'emoció hi és a tope.
L'has escrit.
Sap de tu.
L'has escrit, el trombó,
sap de tu.
Sap que no l'has humillat.
No, si està a casa,
està a casa tancat a la funda,
tancat al fèretre.
Home, al fèretre.
Sí, quan el tragui allà encara s'hi anirà a la vara.
No, el fet és arribar a Reus
i conèixer un món nou a través de l'Albert.
És que, tu també.
I mira, a través d'aquí,
doncs hem anat fent coses.
El que et fan quan vas a Reus.
Has vist, no?
Exacte.
Un dia que vas a t'arradar la casualitat
i mira,
i t'avan segrestar literalment.
No, no, no.
Es va voler quedar.
De bon rotllo.
Es va voler quedar.
El vau engatusar amb les verdures
i amb els enciams i companyia.
I els meus amics forts.
Jo quan he captat ja la primera idea al principi.
Però fem una cosa.
Digues.
Fem allò que es diu de la mostra un botó,
perquè vegin què és el que es trobaran,
o almenys en bàsic o en acústic,
el que es trobaran a sobre la ciutat del Teatre Bertrina
i que diguin,
oi, però aquesta gent hem d'anar a veure-la.
Vinga, anem-hi.
Sí?
Provem-ho o què?
Sí.
A més,
d'aquelles casualitats de la vida
han portat la guitarra i l'acordió.
Farem una cançó casualitat.
Casualitats que no ho teníem previst gens.
No, ni mica ni mica, eh?
S'acaba sortint de l'assaig.
Sí.
Paríem de tocar un metro d'aquí de Tarragona.
Sí?
Tocarem una cançó que es diu
Temptant la sort.
De car.
Sí?
Sí?
Vinga, així la coneixerem.
Una altra de les peces que hi ha
perquè nosaltres tenim dues de les cançons
que és la de La boca petita
que després parlarem d'Anderroc i companyia.
Ah, molt bé.
No?
I després també aquesta que estem sentint de La Mareta.
Molt bé.
Som-hi?
Sí?
Som-hi.
Vinga, companys.
Anem a preparar.
Traiem.
I quan vulgueu.
Au!
Au!
Au!
Au!
Au!
Au!
Au!
Música
No em cal tenir valor, ni explicar-vos d'on t'açuc,
no em cal llençar promeses, ni explicar deu mil proeses,
que no em calen les escopetes, ni les bales per ferir,
tampoc vindré de puntetes, quan arribeu jo estaré aquí.
Tantant la sort, sense regles del joc,
deslligat de mans i mànigues, preparat per l'últim cor.
Tantant la sort, sense regles del joc,
deslligat de mans i mànigues, preparat per l'últim cor.
No em calen més raons per justificar el meu món,
no em calen més perdons per resoldre els meus errors,
que la batalla ha començat, sí, de fet mai no s'ha acabat,
la vostra pau és la guerra, estigueu el tanto si no es refreda.
Tantant la sort, sense regles del joc,
deslligat de mans i mànigues, preparat per l'últim cor.
Tantant la sort, sense regles del joc,
deslligat de mans i mànigues, preparat per l'últim cor.
Tantant la sort, sense regles del joc,
deslligat de mans i mànigues, preparat per l'últim cor.
Tantant la sort, sense regles del joc,
deslligat de mans i mànigues, preparat per l'últim cor.
Tantant la sort, sense regles del joc,
deslligat de mans i mànigues, preparat per l'últim cor.
Gràcies.
El dia 6, el Teatre Barclina, que vingui, que vingui, home, que guardin energia, que guardin energia.
Cada vegada que senten música, al principi, i a més a més surten per aquí sota de la taula mateix,
que no saps ben bé, de cop i volta, vinga, a la festa.
Tu el que és festa és que ens agrada, ens agrada.
I a més a més que us doneu un bon rotllo amb la música, que tot això, home, és que l'acordió i la guitarra fan molt, eh?
Ja no parlem de les lletres, que també entrarem, però és que dona...
Jo no sé si la gent que anirà a veure-vos al Teatre Barclina se podrà quedar assentada, així tan fàcilment, eh?
Ja ho veurem.
Ja ho veurem.
Pot passar de tot.
Home, no està obligada, no?
No, no, no.
Està segura durant tot el concert, no?
No, no, no, no.
No podem fer que vulguin.
Ah, d'acord.
Almenys poden saltar, poden mostrar el que senten, poden...
Sí, home, només faltaria.
Nosaltres no estem aquí per jutjar ningú, al contrari, només faltaria.
De car, de car.
Esperem, esperem que la gent s'aixequi per espontaneïtat.
I que li surti, ja, va?
Sí, sí, sí.
Però a banda del Teatre Barclina, per aquells que dius, ostres, queda just el dia, no, no, on més us podrem veure?
Perquè la història continua, el que dèiem, que això no ha fet més que començar.
I esperem que continuï bastant.
Sí, cap a on marxeu, cap a on marxeu.
A veure aquesta agenda que teniu.
Bé, però ara anem a poc a poc, eh?
El pròxim seria a Vilaseca, al Festival de Música al Carrer, el dia 4, a la plaça de les Voltes, a les 8 de la vespre.
Sí, senyor.
Molt bé.
Que és el primer que tenim ja a Míster.
Allò més proper, més proper.
I, bé, el contacte està obert, el que vulgui, no?
Sí, sí, sí.
Si ha agradat, vinga.
Qui més?
No ho sé.
Ara no ho sé.
N'hi ha 3 o 4 més així emparaulats i el 30 de juny s'anem a...
Així t'ho ha dit?
Espera, no me'n recordo de res.
No, no ho trobaràs, no està apuntat.
Ah, no?
Tenim a Vilaplana, tenim per aquí, no?
Així ja està.
Vilaplana la vam fer dimenge passat.
Bertrina, Vilaseca, Miquel del Roig...
Això va ser Vilaplana, ha passat.
Això va ser Vilaplana.
Ah, no, que em pensava que eren d'altres tros, però no, és una llàstima.
Bé, el que es tracta és de fer una mica de caldo de cultiu de tot això que estem fent
i de tenir... d'apropar-nos molt a la gent.
Per tant, el que està passant ara és coses molt de col·lectius i coses molt que aniran sorgint.
És a dir, el que busquem és allò, ràpid, un contacte xulo i tenir la gent molt propera
i també buscar aquest punt cabretero nostre que tenim i que portem, trobar-lo en els llocs on estem
i trobar espais on puguem nosaltres també gaudir d'aquesta història.
Per això no es tracta ara tant de tenir la meva agenda aquesta, no?
No, l'important és això que dèiem quan, a poc a poc, no?
Bé, una mica en mica.
Doncs sí, doncs sí.
Ara, recordem que serà les 9 del vespre.
Sí.
A més, el presenten i també te'l regalen, important, l'EP, no?
Ah, sí, sí, sí, molt important.
Que se'l podrà endur sota el braç i el que dius, ai, que bonic.
I després el signareu una vegada que s'acabi el concert, us quedareu?
Sí, tu vols estar...
Sí, on vols clar, és...
No, no, no, esperem allà, es quedarem allà, la gent que vulgui.
Ens hem comprat retoladors, que xulo, que no s'esborrin.
Ara, ara, ara, ara.
No és que s'escorren ni res.
I si esborren no passa res.
Al proper concert que vinguin hi ha tomec.
I així vinguem.
I així es teniu abonats a cada concert perquè vinguin.
Sílvia, ens dones moltes idees, eh?
Ah, sí?
Molt bé, no?
I si es venia aquí a la ràdio, ja, pel, pel, pel, pel, pel, pel.
Vés regalant, vés regalant.
I parlant de grans regals, l'Anderroc, teniu allà...
És que tenim una gent al voltant que s'està currant un munt.
No, no, enxufe no, enxufe no, no, no.
És un edifici.
Tenim gent que corre molt.
Ja ho sé, ja ho sé.
Molts currantes.
I també molts amics.
I també molts amics.
Molt bons amics.
I també molts amics, molt bons amics.
Molt bons amics.
La Marta Tells també s'està currant un munt.
És veritat, és veritat.
I sort d'ells que estem aquí.
És veritat.
Sí, és veritat.
Sí, sí, perquè el de nit ha estat el que...
Fa un rato hem anat a ràdio també, divent i dissabte anem a Catalunya a ràdio,
vull dir que s'està currant molt.
Bueno, si algun dia us avorriu, truqueu-me, torneu a venir.
Ah, sí, dona.
Què t'assembla?
Sí.
O veniu cap aquí i dius, mira, avui teníem amb nosaltres la gent de la colònia.
I fem tota la tarda, eh?
Sí, i t'avorreixes, nosaltres també venim.
També?
Sí, sí.
I si podem vindre uns quants més, així tomenem la banda aquí.
Seria fantàstic, eh?
Sí, coneixeré tot el grup en el plen...
Tots els homes.
Els homes, els forts.
Em ha quedat una miqueta...
No, deixa'm-ho.
Sí, sí, sí.
No entra mà en detalls, no entra mà en detalls.
Escoltem, estem molt oberts nosaltres.
Bueno, alguns més.
Perdó, és que la ràdio m'ha fat per la cosa.
És com si estigués fent un cafè, saps?
Des que t'he posat l'aire condicionat...
Ja, ja, sort que ho has fet, si no.
Descarrifa el que acabo, què diria.
És que fa molta calor. Això és la primavera.
Ah, sí.
Això és la primavera, estem enterats.
Estem tots així.
Estem tots nerviosos, això no va ser.
Doncs família de la colònia, moltes, moltes gràcies.
Gràcies, que vagi molt bé a aquest concert del Teatre Bertrina.
Moltes gràcies.
I el que tenim a Vilaseca, al festival,
i que ara la propera, si pot ser, hi ha a Tarragona.
A veurem.
I el que dèiem, hi ha un CD,
amb totes les cançons que sortiran al concert
i que ara mateix no en tenim,
i que estaria molt bé, no?
Vinga, jo crec que...
Vinga, te'n farem el cas.
Agafem-ho, eh?
Agafem-ho.
Sí.
Punta, eh?
Ara ja està.
Gràcies a tots dos.
Gràcies, Celia.
Adéu-siau.
Salud, adéu-siau.
Adéu-siau.
Quants perdalets
ja haureu de fer volar
abans que us podeu escapar?
Quantes muralles
ja haureu d'aixecar
i abans de poder-la saltar?
Quantes banderes,
quants coloms de la pau,
quantes pencartes alçades,
consignes cridades
i abocareu
i abans no redisqueu.
I ho dic
sense la boca petita
encara que la tingui ferida
que mai trobareu
la sortida maleïda,
la fugida de la vida.
I ho dic
sense la boca petita
encara que la tingui ferida
que mai trobareu
la sortida.
ja !
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!