Porto el coll trenada una corda de seda
que desperta allà dins l'horitzó.
Tal i com tu, camines per una vorera,
milions de persones com jo.
I al creuar es confonen en una sola munió.
I els cossos que xoquen com si una poira ens hagués deixat sis.
I s'enreden com les cames que s'amaguen dins un llit.
I ens uneixen prons separant amb 10.000 constel·lacions.
Ells són els propers protagonistes del Granotes Terrassa d'aquest 4 d'agost.
Són els Coriolà.
I abans de saludar el seu cantant, que el tenim via telefònic, el Carles.
Aquí als Estudis de Tarragona Ràdio tenim el programador,
precisament del Granotes Terrassa, i és el responsable de la programació,
que comentarem d'aquí una mica, que és el Pablo Vidal.
Pablo, bona tarda.
Hola, Silvia, bona tarda.
Cal, com estem?
Molt bé.
Són molt estrany de tenir-te aquí, eh?
Ja ho saps.
Estrany, estranyíssim, vamos.
Perquè fa ja uns quarts mesos, eh?
Ja no recordava ja d'on estava la ràdio.
Clar, no ho sabies, ja no ho sabies, ja no ho sabies.
L'he fet que anirien croquis, sabases de venir a l'emissora.
No, que és broma tot això, eh?
És broma, és broma.
Doncs expliquem com es confecciona, doncs, en un espai com el Granotes Terrassa,
doncs, en tots els grups que passaran, per exemple, durant aquest mes d'agost.
Ja vam parlar la setmana passada amb Satèl·lit, que també van ser protagonistes.
Com anar... Ho parlarem tot?
Vale.
Si et sembla...
Sí.
Ho fem primer amb el Carles?
Home, ja que el tenim, no?
Sí, no, que el tenim, no?
Ja que el tens parlar amb el meu.
Doncs vinga, Carles.
Hola, què tal, com anem?
Hola, bona tarda.
Bona tarda, com esteu?
La gent de Coriolà que ens arriba des de Barcelona,
que teniu aquest EP, que està funcionant força bé pel que m'han explicat.
Sí, sí, sí, és un EP que, bueno, vam reciclar una mica d'un material que ja teníem anteriorment,
vam fer unes remescles, vam gravar una mica millor,
i ens ho serviu una mica...
Bé, la filosofia era, doncs, tancar un cicle molt important, no?, per nosaltres,
que era el concurs Sona Nou,
i després de guanyar el Premi Joventut, vam fer aquest EP, doncs, una mica com a resum, com a conclusió,
i també, doncs, per oferir a la gent que ens havia acompanyat una mena de regal, no?,
com per haver acabat i haver-nos acompanyat amb el camí del Sona Nou.
Però això no significa que el grup finalitza, no?, és que l'estàs explicant com si fos un comiat, això, eh?
M'ha quedat una sensació... És que m'ha quedat la sensació d'acomiat.
Diu, bueno, però a veure, veniu a Tarragona, no?, veniu a Tarragona.
I tant, sí, sí, que vindrem, i encantats.
No, simplement era com...
Bueno, la Sona Nou és una cosa molt intensa, i era per tancar una fase, no?,
perquè és això, no?, en un grup com la vida, doncs, vas tancant fases,
i deiem, bueno, vale, doncs, ara hem fet això,
i ara comencem a treballar amb moltes més forces
en una nova etapa que va començar quan va acabar el Sona Nou.
Ah, d'acord, ara m'havies espantat, eh?
No, no.
I que a veure si ara li diem en vivo i en directe al Pablo
que el dia 4 no hi ha actuació, dic-li com anava, a més, no?
No, no, no, ni molt més.
Amb les ganes que tenim, no n'holem, no.
Per això, per això.
I a més, que haureu de repassar aquest escalfor que ens donareu, no?,
jugant una miqueta amb l'EP, no?,
i segurament que també obrir el ventall de possibilitats
que encara ens queden per descobrir, vostres.
I tant, sí, perquè, clar, a l'EP hem de ser conscients
que conté quatre cançons,
però des d'aleshores, com et deia, hem treballat molt
i hem ampliat el repassori
i també hem ampliat una mica més les sonoritats,
el tipus de cançó que fas,
i es va completar una mica el discurs, no?
Així que, bueno, el diumenge ho podreu veure,
la veritat és que tenim ganes d'anar cap allà,
amb unes terres que encara no hem trepitjat,
per tocar.
Doncs ja tocava, eh, home, us fèieu derrogar, eh?
Ja tocava, per sort, amb l'ajuda del Pablo ho hem solucionat, això.
Digues un crac, eh, en aquest aspecte.
No diu res perquè li he tancat el micro, eh,
no per una altra cosa.
M'ha embetat, m'ha embetat.
Té embetat, té embetat.
No el deixo, no el deixo parlar, Carles.
Pablo, digues alguna cosa.
Ara ja em sents, ara em deixen,
però és que abans jo estava parlant, però no em sentíeu.
Havia passat per aquí la tisora, havia passat per aquí la tisora.
Carles, començareu a les 7 de la tarda, és bona hora?
D'aquelles hores que dius, mira, la tarda entra bé,
a més encara fa caloreta, fa escalfor, no?
Diumenge a la tarda, sí.
Clar, un diumenge...
Ei, sempre jugant, eh, has vist, eh?
Clar, sempre, sempre donant-li voltes, sí.
És una bona hora, no?
A més, diumenge a la tarda té aquella cosa estranya, no?
Que per molta gent és bona.
Per altra gent no suporta el diumenge a la tarda.
Bé, si estàs de vacances, és un bon moment, diumenge a la tarda.
Sí.
Així que ara, no sé, aprofitant que molta gent, doncs,
comença a estar de vacances i tal,
crec que pot ser una molt bona oportunitat.
Doncs sí, doncs sí.
A més, que moltes vegades se'ns ha passat, no?
Que dius, ostres, diumenge a la tarda, què fem?
Per trencar una mica aquells tòpics, no?
De dir, ostres, però ens quedem a casa, o anem a...
No, no.
Doncs sortim i anem a Granotes Terrassa,
que a més a més estan en un lloc incomparable de la ciutat.
Exacte.
Ja veureu i que gaudireu d'un bon moment.
Esperem que us quedi a la retina, eh?
Segur, segur, segur.
Ens han dit que és un indret meravellós
i ens ho creiem, estem desitjant anar
i a més, ja et dic, no,
aquests concerts a les set, a les quarts de vuit,
a les vuit, personalment estan bé
perquè va avançant el concert
i també canvia l'escenari, no?
Perquè la llum canvia de sida.
És veritat, és veritat.
A dos quarts o a les vuit hi ha un altre llum
i sembla que comencis amb un indret
i acabis amb un altre.
És cert, és cert.
A més, teniu un munt d'anys d'història per allà,
a propet,
que encara dona una miqueta més d'ajoc, eh?
Sentirem el pes de la història.
Compte que no s'aparegui algun romà
i encara la liem, eh?
O algun altre lleu.
Mentre no surtin els lleons...
Això és el que t'anava a dir,
compte que no surtin algun lleu,
que encara haurem de córrer, eh?
Ai, exacte.
Carles, i a part d'aquesta actuació
que tenim a Tarragona,
recordem-nos el dia 4,
cap a on aneu?
Diguem alguna data més propera
que també us puguin veure.
ara.
Doncs no te la puc dir
perquè bàsicament nosaltres acabem...
Acabem aquesta cosa,
aquesta minigira de concerts
que hem fet a 20, 25 concerts
en uns quants mesos,
l'acabem precisament a Tarragona.
Veus com ja teníem aquest puntet de comiat
que ens deies?
No, no, és...
Ah, ara l'acabo de trobar.
L'acabo de trobar ara, eh?
Sí, espera, espera.
És que era molt de tristor,
això de deixar als escenaris.
Jo ho entenc com a músics.
No, la qüestió és que acabem els concerts aquí
perquè ara al setembre
ens hem de gravar el nostre primer disc
i durant tot l'agost
haurem de treballar molt la preproducció
i altres cosetes
i els directes, jo no sé altres grups,
però nosaltres ens fa molt de temps,
perquè sempre estem muntant coses,
sempre volem estrenar alguna cançó
o mirem uns avançaments
en base al lloc on anem
i volíem tancar una miqueta allà,
descansar dels efectes
per tal d'enfocar tota l'energia
en el disc.
I mira, Tarragona serà l'últim concert de moment
i crec que estarà bé, no?
Jo que us recomanaria
que portéssiu una bona càmera de vídeo
i que aquella actuació l'agravessiu.
Ho farem.
És una recomanació, eh?
Que us faig, ho dic en plan,
mira, fins i tot de cara a videoclip musical,
per la forma, el que m'explicaves abans,
per tots els condiments que es donaran a aquest plat,
crec que serà una bona opció, eh?
Jo l'explicareu.
Ja m'ho explicareu, Carles, ja m'ho explicareu.
I tant.
Doncs res, Coriola, gràcies, gràcies, Carles.
Que vagi molt bé a Tarragona
i res, que us esperem aquest dimensio.
Sí, sí.
I tant.
A més, a més, a ser una bona...
A ser les 7 de la tarda
crec que ens podem portar totes les criatures,
que encara farem més soroll, eh?
Gràcies.
Que vingui tothom, que vingui tothom.
El dimensio ens veiem.
Una abraçada forta.
El mateix també per tu.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies, adéu-siau.
Doncs està contentíssim, el Carles.
Però t'adonaves que ja ha començat allò
amb el terme aquest d'acomiadament.
A vegades no s'expliquen bé les coses
i confonen una mica, no?
Però veig, és que al final ha sortit
per on anava la història, eh?
Perquè és al darrere dels concerts,
després es fiquen a estudi.
O sigui que els hem enganxat en el puntet,
podíem dir més àlgid.
Jo que dius, mira, s'acaba, però ho fem bé, no?
Clar.
I com es fa de poder fer una programació com aquesta, Pablo?
Com és?
Com es fa de fer una programació com aquesta?
Quantes trucades de telèfon?
Quanta feina hi ha darrere?
Bé, a veure, a mi, com és una cosa que m'agrada,
el món de la música i tot el que l'envolta,
vull dir, tant ser músic com programar concerts
o treballar en festivals o...
Totes aquestes coses les fa i m'agraden.
Llavors, a part, ja com estàs dins el món de la música,
ja coneixes grups,
ja saps una mica quin és el món,
quins són els grups i contactar amb ells,
doncs, bueno, via mail, telèfon per aquí i per allà
i anar parlant i fiquant-se d'acord.
I segurament que també escoltant molts dels discos que t'arriben,
fent petites seleccions,
perquè això s'ha de fer, no?
Evidentment, a veure, principalment,
més que que m'arribin,
jo busco...
Tu investigues? Ah, molt bé.
Soc jo qui busco
i després, evidentment, també m'arriben a vegades correus
o alguna trucada
o a les granotes mateixes,
després d'una actuació amb algú va parlar
perquè estan interessats en tocar
i en aquest cas sí,
que s'ha de fer l'escolta
i veure si encaixa a dins de l'esperit
que hi ha una mica allà a l'espai
i ja està.
Perquè fa...
De quant temps fa que vas començar a posar-te en marxa
precisament per fer aquesta programació estable
d'aquest espai?
A les granotes...
Sí, a les granotes.
Mira, les granotes van començar fa tres anys.
Aquest és el tercer any.
És la tercera temporada.
A la primera temporada ja vaig començar.
D'acord.
Perquè ens van trucar per anar a tocar amb la cirque.
La cirque?
No, no...
Ai, no ho coneixes?
No, no, no m'he...
Ai, si ho hagués pensat
que t'hagués portat un CD...
No, no me vienen a...
No, no me vienen a...
Conec un tal transistor, no sé,
que anava amb una orquestra o alguna cosa així.
Algo així, no?
O uns que anaven amb un Ford Fiesta amarillo
i no sé si era l'esombre G.
Un Ford Fiesta, un Ford Ford?
Un Harrison, sí, un Harrison.
Ah, un Harrison.
Sí, sí, el Harrison Ford.
Aquest, home, que anava ja amb l'indiana.
Ah, no, que era ell l'indiana.
És que m'estàs fent una mica de lío, eh, Pablo, de veritat.
Quina lío, mare meva.
En un moment, el que hem liat, en un moment...
Bastant.
Jo crec que la gent que sàpiga, però, home, la història...
Sí, ho ha entès tot, però...
Aquesta gent que s'ha pres avui aigua de l'aixeta, eh?
Aigua s'imagino perquè encara no n'ha arribat.
Ui, queda poquet, queda poquet.
Per això, per això.
O sigui que fa tres anys vas a aquelles personalitats.
Vas arribar a jollar amb la cirque.
Sí, i vaig veure que...
Bueno, ells no tenien la manera de contactar amb grups
i de portar tot això que és la programació
i portar, doncs, quedar amb els grups i portar-los allà,
fer el muntatge, tot el so i tota la història.
Vaig parlar amb ells i em vaig oferir per portar-los jo.
I es va fer...
Van dir, mira, fem la prova, a veure com funciona, no?, m'imagino.
Sí, i des de llavors, doncs, cada any,
perquè les granotes s'obren només a l'estiu,
des del maig fins a l'octubre.
D'acord.
Doncs, des de llavors, si faig la programació...
I ara ja, doncs, des del maig, des de l'octubre,
ja fa tres mesets més o menys que rutlla, no?
Sí.
I ara ja s'ha entrat en aquest mes d'agost que tenim per davant,
i al setembre i a l'octubre ja el tens més o menys tancat?
A l'octubre no fem programació.
Ja al setembre, més o menys, diríem que després de Santa Tecla,
a les festes, ja s'acaba la programació.
I a dia d'avui està tot tancat, ja.
Ja està tot tancat? Ja ho tens tot?
Ja està tot tancat, encara em diuen grups que volen venir,
i els he de dir que, mira, ja està tot tancat.
L'any vinent, l'any vinent.
Si tinc alguna baixa, doncs, mira, ja...
Que jo comptaré amb vosaltres, no?
Sí.
Això també passa perquè crec que tens pocs col·legues musicals, no?
No, és que no coneixes ningú.
No és el que passa, per això ha vingut a la ràdio,
per fer una crida.
Mira, m'ho posa una cara com dient, calla, calla.
Que és un mal de cap, m'imagino.
Clar, perquè jo que et truquen segur que molts amics,
perquè això d'anar per diferents llocs,
conèixer d'altres grups,
i segurament que si ho saben, t'ho comenten, no?
És normal, és normal.
Pablo, compta amb nosaltres.
Jo també ho faig, no?
Si conec algú que no sé què aquí, que m'interessa,
doncs li diré, és normal.
Clar.
I dius, mira, esperem per l'any vinent, eh?
Jo que dius, tenim la llista d'espera.
Aquest any, sobretot, estem programant gent de fora.
Estem fent un concert al mes d'algun grup de Tarragona,
però estem intentant,
el que és interessant és portar propostes diferents
que no es coneixen aquí,
i ensenyar-hi a la gent, no?, perquè ho descobreixin.
Si portem sempre només grups de Tarragona,
a la ciutat que tothom ja els coneix,
doncs tampoc estàs oferint res tan interessant realment.
O de nou, per a classe.
Exacte.
Més o menys, de tant en tant,
sabem que hi ha per aquí,
hi ha com una espècie de marea, no?,
que no sortia en català,
doncs que si no toquen en un costat,
tocaran un a l'altre, no?,
per allò que siguin a casa, no?
Clar.
Llavors, algun, cada mes, algun, sí.
Amb això vull dir que els darrers anys,
els anteriors,
sí que la programació s'entrava més
en els grups d'aquí.
Però aquest any...
Algú t'obria una miqueta més.
Sí, sí.
És més interessant.
Doncs el Coriolà,
que per cert, com vas conèixer el Carles?
Com va ser que...
Bueno, això...
Perquè parlava com si no et conegués de res, també, eh?
A veure, no ens coneixem.
De dir, per a tot, eh?
Un segon, eh?
Ens hem vist un cop, fa un mes,
perquè vam tocar junts la Circa i Coriolà a Barcelona
i ens van conèixer pel seu mànager
perquè vam estar parlant amb ell un dia
i ell ens va parlar de què portava aquest grup i tal
i des de llavors hem tingut una mica de contacte
i llavors jo, eh, pots trobar algun concert per aquí?
Ah, doncs sí, ah, doncs mira, jo programo aquí i tal.
I ja està.
Molt bé, doncs mira, les casualitats que té la vida
i que aquest diumenge els farim.
Pregunta, això que sigui diumenge,
sigui a les 7 de la tarda, què tal?
Perquè segurament que de públic us ho deueu trobar
de totes les maneres.
Gent que ve especialment a veure el concert,
gent que es troba el concert
i gent que senzillament està passejant per allà
que escolta i va, no?
És més clar tot una mica, vull dir,
de primeres ja les granotes no són espai només de concert,
no són una sala de concerts, vull dir que ja té una clientela
assídua que va cada setmana o cada dia
perquè li agrada anar allà
i també hi ha gent que de casualitat està per allà
o el que sigui.
Després, evidentment, hi ha gent que ve cada diumenge
a veure els concerts
o hi ha alguns que vindran a veure aquest concert
que els interessa
i després, com ja saps que passes per allà dalt
i es veu tot,
la gent està sempre passant i altres
i alguns baixen, altres es queden al dalt mirant.
Aquest és el públic verana.
Sí.
Són la graderia...
Clar, clar, la graderia superior.
Sí.
Aquest, que ho deu posar, algun nom, alguna cosa aquí.
Sí.
Home, jo com a moto excepcional, no?
Sí.
A més, saps que sempre teniu fidells.
Allà dalt sempre hi haurà fidells, no?
Sí, que no són els mateixos sempre, però sempre n'hi ha.
Mai, mai.
Hi ha algun que un altre autobús de turistes que passa per allà
i que també es queda mirant, no?
I que li crida l'atenció, per exemple, que es faci un concert
a prop del que dèiem, no?
De l'amfiteatre.
El que havia a la fi és que esteu allà.
Sí, sí.
I que...
Què podem dir?
Expliquem, no?
Què podem dir?
Els grups.
Els grups.
He començat amb els Coriolà, que són els primers.
Què vols que t'expliques els grups d'aquest mes?
Per exemple, no?
Sí.
Vinga.
Aleshores no sabia com dir-t'ho.
Ah, és allò que m'he quedat així de cara.
No, home, és fàcil.
T'ho pregunto, Pablo, t'ho pregunto.
Doncs mira, aquest diumenge, com em veus comentar,
tenim els Coriolà de Barcelona, que fan pop rock.
La setmana vinent, tenim una noia que va vindre l'any passat,
repeteix aquest any, normalment no repetim, d'acord?
No volem sempre portar els grups que ja has portat la temporada anterior,
però bé, aquesta és una noia d'Austràlia, que està de gira ara per aquí.
Ara està a França.
Avui estava ficant fotos ella que està a París i arriba la setmana vinent aquí,
tocarà les granotes, i veia sola, però és una noia que té una veu,
i una presència tocant.
La vaig a buscar, eh? La vaig a buscar, perquè m'estàs parlant meravelles.
Si repeteixis per això, precisament, perquè ens va agradar molt,
i vam tindre l'oportunitat, ens va comentar que estaria aquí un altre cop aquest estiu,
a l'agost, que si la volíem, i vam dir que sí, perquè ens va agradar molt.
Diguem que és la Susi...
La Susi Staipelton.
Exacte. Mira, escoltem a veure...
Ara no sé si és ella.
Sí, no?
Sí?
Jo no me'n la fio, perquè jo el busco a través de l'Spoti,
i de cop i volta me surten amb jo cinc Susi Staipelton i la liem.
Sí que sí.
Sí? Escoltem una miqueta?
Sí.
Sí.
Escoltem una miqueta.
Escoltem una miqueta.
Escoltem una miqueta.
Sí?
Escoltem una miqueta.
Escoltem una miqueta.
Escoltem una miqueta.
Escoltem una miqueta.
Escoltem una miqueta.
Fins demà!
Oh, my way till I die
Veu trencada també, en segons quins moments, eh?
Sí, sí, té una veu gota, una veu gota, si ho veureu, i pot llogar molt, sí.
Home, i això que vingui d'Austràlia ara està a França, què sé què dius, dona el puntet d'encara més internacional, no?
Sí, bueno, mira, fa dues setmanes també vam tindre uns altres australians, que es dèiem The Remains, que feien rock, que van estar, vamos, un concert molt guapo vam fer.
Oh, que xulo!
I sí, mira, si tenim l'oportunitat d'aprofitar gent que passa per aquí i programar-los, doncs mira, benvinguts.
Doncs encara millor que millor, doncs sí, que dius, mira, aprofitem que potser estan per aquí a prop de Tarragona i que poden fer aquesta escapadeta, doncs que millor.
A més, normalment els diumenges molts dels grups no toquen, o potser no els fan concerts, no? Per cada...
Clar, sempre està molt lliure diumenge com a dia de concert, normalment.
Normalment és divendres, dissabte...
Llou, divendres, exacte, dissabte a la nit.
Sí, lo general, que hi ha de tot, vam, tocat dimarts, dimensja, dilluns, toca sempre.
No, no, ara s'obren molts avantatges, però jo he de dir, doncs mira, utilitzem tota la setmana i fem que diferents públics que puguin anar a sorgir, doncs tinguin també els seus propis concerts, no?
Clar.
No recordem que serà el dia 11 d'agost.
Sí.
Explica'ns, qui són els Bet i Bel?
Vale, llavors ja ens fiquem a la setmana de Sant Magí.
Ara, ara, ara.
Aquesta és la setmana de Sant Magí.
Ara sí que tenim l'aigua, eh? Ara tenim l'aigua per a la marada.
A on? Jo no la tinc.
Ara te la passo per a tu.
La setmana de Sant Magí, que, bueno, doncs aquesta setmana farem dos concerts.
Sempre fem concerts dimendres a la tarda a les set i aquesta setmana, doncs també farem un concert divendres a la nit.
Molt bé.
Això és a la nit. A les 12 a la nit.
I Bet i Bel és un grup de Barcelona que l'any passat ja els volia programar i teníem la data tancada i tot i era l'últim concert de la temporada
i just aquell dia vam tindre els problemes tècnics i vam haver de cancel·lar el concert.
Què em dius?
Sí, sí, dues hores abans.
Allò que dius, que ja està tot preparat, que quan...
No, no, no, no. O sigui, abans de començar a preparar-ho, ja no.
Ja ballava de trucar-los i que no vinguessin perquè no es podia.
I llavors aquest any els he volgut portar i els he ficat aquest dia perquè crec que és el dia més adequat perquè toquin.
Fan una música que va entre el soul, el disco i el fang i una mica de jaç.
i és molt animat i està sonant.
Sí, està sonant.
Miala en éxito.
TCM.
Bona nit
Segurament que repassaran aquest treball historiàfic,
però em deies que amb una versió potser més acústica.
No, no, és per més acústica.
El format que tenen a dia d'avui, el que jo tinc entès...
és un trio.
D'acord, d'acord.
A vegades han sigut més banda amb bateria i això que sentíem,
però ara van en un format més trio
i la formació, jo no la sé dir exactament,
però el que sí sé és que no van amb bateria
i programen les bateries, les disparen
i té un punt més disco, fang, soul.
D'acord.
Més animat, més...
El millor és que jo també potser he triat la cançó més tranquil·la
per allò d'agafar una a l'atzar i mira aquestes coses que m'he trobat.
Però recordem que aquest concert serà a les 12 de la nit
perquè s'engloba ja dins de les fiestes de Sant Magí,
però al proper ja tornem una altra vegada a l'horari habitual.
Sí, tornem a diumenge, que és el mateix diumenge, dia 18.
Exacte.
Igualment està dins de Sant Magí, aquest concert,
perquè continua sent la setmana de Sant Magí
i surt la programació i tota la història.
Llavors aquest dia tenim la Maria Rodés,
que aquesta noia de Barcelona, que ho fa molt bé.
A mi és que m'agrada molt.
I tampoc heu coincidit mai?
No, jo...
Ja tocava, eh? A veure si ja toca, eh?
De fet, crec que no l'ha vist mai en directe.
No?
Crec que no.
No sé si a Vilasec algun cop, però tinc dubtes.
No em sona, la veritat.
Doncs escoltem-la una miqueta.
Llegas mareada como una perdiz,
Yo lo que quería era verte feliz.
Puede que el problema me caiga de raíz.
Yo lo que quería era verte feliz.
Yo lo que quería era verte feliz.
Dime por qué vienes así de Pekín.
Yo lo que quería era verte feliz.
Yo lo que quería era verte feliz.
Yo lo que quería era verte feliz.
Yo lo que quería era verte feliz.
Yo lo que quería era verte feliz.
Yo lo que quería era verte feliz.
Yo lo que quería era verte feliz.
Yo lo que quería era verte feliz.
La música de Maria Rodés, que són cançons,
hem de dir que petitetes, petitetes,
però que amb ganes de sentir-les en directe.
Perquè a més a més juga molt amb les sonoritats,
amb la seva veu i amb els instruments.
A mi m'agrada molt com juga amb la veu, amb la música,
i totes les sonoritats i els arrenjaments que fa
són molt curiosos i m'agraden molt.
Doncs recordem que la tindrem de nou el diumenge,
de nou a les 7 de la tarda,
dins de les festes de Sant Magí,
i serà el dia 18.
I ara anirem ja a l'últim cap de setmana,
almenys del que tinc apuntat.
D'agost, sí.
A l'últim cap de setmana...
Què m'has d'explicar d'ells?
Doncs aquest és el dia que ve un grup de Tarragona,
com et deia, un grup al mes que sigui un grup de Tarragona.
I, bueno, són uns nois
que el projecte que porten aquell dia
no el mouen habitualment.
Ells tenen un grup que es diu sovint Espia Russo,
que estem sentint ara una miqueta.
Una coseta, sí.
Una coseta.
I aquell dia venen el mateix grup,
són els mateixos nois,
però amb un projecte que li anomenen
Les Fly Suprem,
i el que fan són improvisacions.
Anda.
Sí.
O sigui que són petites escapades que fan.
Sí, ja ho fan, eh?
Amb el grup que tenen,
fan psicodèlia,
fan rock,
i juguen en moments d'improvisació,
i ho fan molt bé.
Vull dir que ho saben fer aquests nois.
I aquell dia venen a fer això.
És que jo li deia abans,
bueno, farà d'antena el Pablo,
i deia, Pablo,
és que no trobo res d'aquesta gent,
i diu, no, no,
és que no busquis.
Jo li vaig demanar també l'altre dia al noi,
no tens res, no...
No, ja el tindran.
Jo és que jo l'he recomanat abans al Carlos,
al Carles,
i també recomano,
jo crec que a tota la gent que passi per l'Espai Granotes,
per aquesta Terrassa Magnífica,
o Granotes Terrassa,
i que ho enregistrin,
no sé si es pot, no?
Podríem fer-ho.
Clar que ho poden.
I que s'ho guardin com a vídeo,
fins i tot presentació,
perquè jo crec que el lloc és immillorable,
perquè l'espai on es trobeu,
jo crec que es juga amb els matisos,
amb els colors,
i a més a més sent un diumenge a les 7 de la tarda,
que encara...
A veure, que seria millor a les 9,
per allò que cau el sol.
Però bueno, que a les 7 també està bé,
no ho fem, eh?
És l'hora del sopar a les 9,
no es pot, no es pot...
No es pot, no?
Ha de ser abans,
o ha de ser després,
però diumenge a les 9 ja és massa tard.
Aquests ens recordem els concerts
per aquest mes d'agost.
Sí.
Una punteta de cara a setembre?
De cara a setembre.
Algú que es pugui dir que digui
guardeu-vos la setmana,
aquesta setmana,
o guardeu-vos aquest diumenge,
excepcionalment,
o prefereixes no dir-me res
i quedem per a la propera?
A veure, a veure...
A veure, ho està pensant, eh?
A més a més està fent la ganyota de...
A veure, a veure, a veure...
Fem una cosa.
Deixem d'escoltar aquesta gent,
ho sento per vosaltres,
soy un espia russo,
però és que,
aprofitant que tinc aquí el Pablo,
no puc deixar-lo escapar.
Hòstia.
No.
Perquè, a més a més,
també el presento
com a un dels components
dels Harrison Ford Fiesta,
com aquest,
i que teniu alguna coseta
aquí cap de setmana.
Sí, aquest dissabte
també aquí de l'actuació,
estarem a Reus,
toquem a Reus,
als jardins de la Casa Rui,
a una...
És un lloc...
Jo no n'he anat mai,
m'han parlat.
És com una terrassa interior
i es veu que és un lloc molt bonic
i allà estarem,
toquem...
No sé l'hora.
Bueno, que busquin, no?
No sé l'hora.
Que busquin.
Jo no sé si és a les 10
o a les 10 i mitja o alguna cosa així.
Fiquem a les 10.
D'acord.
Bueno, que s'apropin una miqueta abans,
que vegin que donin un tomet...
Home, no, no.
Si la gent mai arriba a l'hora dels concerts.
No, però que arribin abans.
Per això, que arribin amb temps,
que es prenguin una copa,
un puesto
i després veuen l'actuació.
I alguna coseta més?
Esteu fent?
Esteu treballant amb alguna cosa
que s'hagi de dir?
Amb Harrison?
Amb Harrison?
Amb la Circa?
No.
O amb els Transitors Orquestra?
Amb Harrison tenim aquesta actuació
aquest dissabte
i ja després fins al setembre
que estem a la final del Déu Tarragona
no tenim res més.
És el dia 20?
El dia 20 de setembre.
A la capsa de música, no?
Sí, sí.
Que també és una altra
que ja saps que de cara al mes de setembre
us tornarem a trucar
perquè torneu a passar per aquí
i faràs doblete.
Com a Harrison for Fiesta.
Vale, és que la Setmana de Santa Tegra
la tinc entre les granotes
de dir que Harrison...
No, no, tens una barbúquia...
Molt liada.
Pablo, tens una...
No, no, ja farem una setmaneta
o dues setmanetes abans.
Però precisament tenint en compte
que ho tenim una mica complicat
a l'hora de parlar amb tu, eh?
Si no m'envies al César
i si no m'envies a altres companys
del Harrison
i el que sigui, eh?
I us deixeu-me descansar.
Psicològicament ho necessito, no?
Ho necessito.
Però bueno, hem tingut...
Mira, he tingut la sort.
Tenia el Pablo de Circa
per un costat,
el Pablo de Harrison for Fiesta
per un altre
i el Pablo Vidal, programador
de Granotes Terrassa.
Has vist?
I tot això ets tu, només.
I sempre sóc jo.
Has vist, eh?
I és que s'avorreix a casa.
Sí, diu, eh?
No tinc nada que hacer, què hago?
Tu no tens feina per aquí, per mi?
Oh, si vols, sí, eh?
Sí.
No, que t'espavili.
Espera't, eh?
Que t'afai...
Després parlem, després parlem.
Hem d'ordenar la discoteca, eh?
O sigui que...
Vale.
No, no, no t'ho deixaria fer,
ja t'ho dic ara.
Pablo, Pablo, en general.
Gràcies.
Pablo, de res.
I ja saps que t'esperem
el que et dèiem
de cara al mes de setembre.
Espero tornar una altra vegada
a parlar amb tu
i ja t'ho dic,
intentarem trucar-te amb temps
però anem per això, eh?
Per no molestar gaire.
Vale, estarem en contacte, com sempre.
Pablo, gràcies.
A tu, sí.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu.
Adéu-sia, bona tarda.
Béodé, carte électronique
intégré au barjoc
Wi-Fi 300 gigabits
pour gérer les stocks
C'est pour la science
Mais ça vaut pas la démence
Qu'est-ce que ce serait bien
Si on avait
Moi, ma secoupe
Et toi, ton perroquet
On ferait des tours
Dans les bermudes
Et l'oiseau sec
Il serait des inquiétudes
Monsieur Jacques
Il m'a dit
Votre fils
Ce n'est pas un vrai terrien
C'est pour ça
Qu'il réussira
Sa soucoupe
Parce que les vrais terriens
Ils ne pourraient jamais
La réussir
Des cartes électroniques
Intégrés au barjoc
Wi-Fi 300 gigabits
Pour gérer les stocks
C'est pour la science
Mais ça vaut pas la démence
Qu'est-ce que ce serait bien
Si on avait
Moi, ma secoupe
Et toi, ton perroquet
Sous-titrage Société Radio-Canada