Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I també el que avui ens ha fet campana és l'Evan,
que des d'aquí un petonàs, Evan, i una salutació,
que no sé si ens escoltarà, però almenys li deixem així,
que ens hem enrecordat d'ell, no?
Això mateix.
Què fem mañana?
Què fem, Carlos?
Hèctor? Ramon?
Quin dia estem?
Home, pues avui...
Això, Hèctor, que se'n vivo i en tire esto, eh?
A veure, eh? A veure, por favor, eh?
No m'enregistra la gent, no m'enregistra la gent.
Demà hem d'anar a agafar carretera i manta i anar cap arreu, no?
Sí, a Reus, al Mític, a les 11 i quart.
Molt bé.
Home, bona hora, no?
Què dius, mira, després de sopar, que tot entra millor,
que ho veus amb tots els colors i de tota manera...
Ara que fa fred, tot està dintre el bar.
Ah, també?
Ja, ja.
Un soparet, que ha fet cafelito i cap a veure.
Això sí que no se despistin.
No, no, no.
Perquè moltes vegades el que s'allarga més després de sopar
és el bla, bla, bla, bla, bla, bla, i...
No, no, la copeta que la facin a dins.
Ai, corre, corre.
La copeta a dins, la copeta a dins.
Molt bé, molt bé.
I com serà el concert?
A veure, perquè s'ha de presentar aquest disc, s'ha de moure.
Ara ja el tenim, no?
Doncs sí, sí, sí.
La criatura ja ha sortit, ja, sí.
Ja la tenim, la tenim entre manes i, bueno, qui vulgui sentir-la...
S'ha de popar.
Aquí hem fet una mica d'abans, però...
Demà podràs sentir tots els temes, més algun nou...
Així que anem...
No parem, no parem.
L'home millor, millor, no?
Aquest home d'aquí, el Ramon, el Ramon és una màquina.
Ramon, què fas, Ramon?
És un període de cançons, l'home no pot fer altra cosa, és allò, és així.
T'ha de preparar ja el pròxim, no?
Li surt natural, li surt natural.
Ens té estressat, tu?
Escolta, és un no parar.
Ramon, per què els hi fas, això?
Als teus companys?
Que fa dos dies que us coneixeu.
Vaja, vaja.
Qui ho diria?
Fa res.
Fa res.
Fa dos dies, dos dies.
Dos dies que no us vèiem, això.
Exactament.
Això, això, sí.
Que no has ajat aquests dies pel concert.
Clar, per això, fa dos dies que no us vèiem.
Per això, que no, que...
Jo crec que també us passa, com a molts grups, que els últims dies de concert, o sigui, avui potser us he destorbat jo perquè esteu aquí a la ràdio, però si no estaríeu assajant, potser.
No, no, no, el dia abans del concert no segem mai.
Per què?
No serà.
És una cosa de tribut vostre.
No, és que a més, algun cop que ha passat ha sonat horrible allò que dius, sonant així, dius, per què vols marxem, no?
Ens disorblem al grup, marxem cap a casa i escolta, hi ha un drama, plors i no, no, no, escolta.
I després això, a l'endemà surten un concert, collonut, però bé, no, mira.
Amb lo qual dius perquè has de patir.
Assajem quan toca, deixem allà una mica allò de...
Ostres.
Allò, un dia de reflexió.
Molt bé.
I després ja n'arribaran les votacions, no?, que serà el que toqui.
Ah, no ho sabia, això?
Sí, sí, sempre.
O sigui, és una cosa que he dit que...
Però va passar això, Héctor, que em deies, que va haver un dia que vau quedar, jo que dius,
aquesta setmana ens matxaquem perquè ve el concert, i l'últim dia és el dia que dius,
bueno, si estem rebentats, estem agudats, sí, clar.
Coincideix que un no pot, que l'altre no pot, i escolta, dic, pues acabem d'assemblar allò,
i dic, pues venga, el dia abans, pues mira, i algun, no dos cops, no massa,
però algun cop ha passat, i ha sigut horrorós.
Sí, perquè ja va, els nervis, que ens no sé què, tu, fora.
No, i segurament que és el que dèiem, que també aneu cansats de tota la setmana,
i dius, home, pues mira, fem aquest dia com a per, fins i tot per relaxar-nos nosaltres,
i ja et mirarem, i a sobre a l'escenari a donar-ho tot, no?,
que és el que passarà d'ama mateix.
A sobre com a bojos, que a més, en aquest temps també s'agrairà,
o sigui, nosaltres ho harem, i intentarem que els que ens estiguin mirant,
també sovint la cancel·lada...
Sí, que vagin posat l'aire condicionat per si de cas,
sobretot que ara al final del concert, perquè ja la temperatura ja estarà forta,
que encara es poden narratir els gots, eh? Compte, eh?
Home, home, no.
No, però ara que tenim la carretera ja arreglada aquesta de Tarragona a Reus...
Això és un moment.
Sí, és veritat.
Això és una... increïble.
Ara ja és una autovia crucis, ara ja és autovia...
I per això.
És cert.
Em omplis plats.
Perquè per arribar al mític que hem de fer, a veure, per on ens hem de sortir?
Perquè, clar, ara ja hem de saber on sortir, si no podem arribar...
Per les sortides que n'hi ha, no?
Sí.
No, bueno, això està al passeig, aquell davant que hi ha l'estació.
Ah, d'acord.
On està allò de la Palma, doncs amb aquell passeig.
Val.
El passeig aquell, no sé com...
A l'estació d'autobús, us la refereixes?
No, no, l'estació de tren.
A la part de dalt, això mateix.
Però d'on està la Palma, eh?
Sí.
Val.
On està la Palma, però al costat.
Ah, doncs llavors que s'agafin la primera sortida del Brasília, per entendre'ns de tota la vida, no?
Sí, sí, sí, sí.
La primera sortida, tot el cinturó.
Exacte, que tot té recte, tot recte.
I cap a baix, cap a baix i per a parar.
I quan arribin al semàfor, quan arribin al semàfor, ja que tirin cap amunt.
Allí ja està.
I que vagin agafant.
I ja està.
Si no, que preguntin, eh?
Sí, no.
I que volem arribar al mític, que donen els flusters.
Han de sortir totes.
Home, només en són cinc, només faltaria que no sortigues a cinc.
No, home, però que com tu ets així tant, que fas i que fas i que fas...
Home, no, però cinc.
Dic, potser és capaç de tenir de noves ja creades.
I ja no fer aquestes, no, home, no, aquestes no, que són molt maques.
Home, i la de xica també ha de sortir, no?
Home, clar, ho faltaria.
Te van explicar, Hector, la que va organitzar el Ramon l'última vegada que va venir a la ràdio.
Va vindre la policia.
A punt, mira així.
Així va estar.
Si va ser legal, rei.
M'han ficat dos rompos a la ràdio.
Sí, sí.
A més a més, és allò que dius.
I va ser una cançó que va sonar com a dos vegades, perquè no m'heu donat més l'entrevista.
Vaja, vaja.
Jo crec que l'haguessin posat cinc o sis, eh?
Sí, sí, una cançó que tinc moltes entesiós.
Però per tot arreu, continueu rebent?
Ai, perdó, rebent.
Perdó.
Continueu rebent precisament això, el comentari sobre aquesta cançó en especial?
Sí, sí, i molta gent se diu, ai, com és que no la vau ficar al disco, aquí, allà.
És veritat, eh?
Perquè, clar, aquesta cançó, quan compres el disco, dintre ve una targeta i te baixes
per internet els temes amb MP3 i te surt aquesta cançó.
És un regal.
Van creure, jo què sé, per la temàtica que no era oportuna, ficar-la i mira.
Perquè vegis, eh?
Sí, mira.
Que sembla...
La gent ens agrada a l'obert.
Sí, sí, sí.
No ho saps?
Sí, sí, però ma mare també sent els discos.
Però també de tarantana és un guinyo.
Que després, els domenges, no vegis l'hora de dinar, la que em lies.
Sí, o no?
O sigui, que...
I què t'ha comentat?
T'ha comentat una cosa de la cançó?
No.
Per si nosaltres som molt macos.
Si vosaltres...
Si jo crec que això ha sigut una gambarrada del Ramon.
Que un dia la va portar ja a la SAC, i diu, mira, que...
Mira, mira en què m'he inspirat avui.
Mira en què m'he inspirat avui.
Vaja, vaja.
Per això...
Bueno, és com la quotidianitat, escolta.
A més a més, jo crec que sense voler, és el que comentàvem l'altra vegada, Ramon, o Carles,
que caiem tots en aquelles pàgines sense voler.
A més, és veritat.
Home, a veure, té una literatura que no té desperdici.
Exacte, exacte.
I jo li vaig dir que encara va ser molt primirat dintre del què.
Sí, a més.
Perquè hi havia d'altres...
Però hi havia que agafar les que tinguessin mejor verso, no?
Sí, que acabessin allò d'arrodinir-ho del tot, no?
Home, doncs mira, la tinc per aquí preparada, eh?
Sí, sí.
Ja la pots gastar.
A veure, a veure, eh?
Despertamos con los diarios, dando un repaso a los contactos.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Sonia caribeña, sola en casa, morbosa, sensual, sensual.
Ivana, chica rusa, te harà sentir total, total.
Xica brasileña, busca passar-lo molt bé.
Mediodia, una canya, com un pinxo de tertulia.
Si entreu dins del YouTube, trobareu aquesta cançó,
amb imatges de la gent de Glousters.
Això que estem veient en aquestes imatges és el vostre local d'assaig?
Allà és on us trobem...
Això és on vam gravar.
És a la cocina de Juan Zarpà, aquí a la floresta.
Ah, què em dius?
Això és l'estudi.
Això és l'estudi on gravem.
No diria que no sigui és el local d'assaig,
perquè es veu un escombra, un recollidor...
El noi és molt net.
El tipus lit.
No, però que es veu com a casa, per això m'enreferia,
que sembla que estigueu a casa d'assaig.
De fet, estem com a casa amb ell.
Sí.
Molt bé, molt bé.
També és un estudi local, perquè ell s'ha llegit també,
quan fa les seves coses, també ell ho té com a local d'assaig.
Té un millor bon estudi.
Fem una cosa, recordeu-me com va ser enregistrat aquest treball discogràfic.
Ara que em deieu que precisament això que estem veient,
o que podeu veure si entreu dins del YouTube i busqueu la cançó,
com va anar?
Va ser...
Sé que ho vam comentar, però com l'Hèctor no hi era,
això que serà una nova experiència també per ell, eh?
Hèctor, com va anar la gravació d'aquest disc?
M'ha costat molt la criatura?
Amb els crits que feu, alguna cosa de fer, no?
No massa, no massa.
En realitat, home, portàvem ja força treballat,
el Miguel també, el productor, el Miguel Zenón,
també va estar al local, vam estar treballant els temes,
o sigui que realment vam atarrar allí amb els deures fets.
És el sistema de gravació que tenim, una mica,
ja que ens agrada el retro, doncs una mica també va per aquesta línia,
doncs davant, bateria, baix i guitarra a la vegada,
amb la qual cosa hi ha un cos una mica més potent, més ple.
I llavors, doncs, bueno, doncs,
que si aquí se m'ha anat una nota,
que ara ja em punxes aquí, tal, després arribo jo,
destrosso el rest i...
No, dubto molt, dubto molt,
que destrosso moltes coses.
Bueno, bueno.
Alguna coseta.
Alguna coseta.
Si bé, també em podia composar i resurt.
Clar, home, per això, per això.
I a més, vosaltres el que dèiem abans,
fem una miqueta d'història del grup?
Hòstia.
Vinga, vinga.
El corumpar, vinga, corumpar.
Però hi ha el 96.
Però si estem parlant del segle passat, per l'amor de Déu.
Bueno, per això, perquè vegin que fa molt de temps que us coneixeu,
que tot això no ha nascut d'una flor d'un dia
i que fa temps que esteu lluitant pel món de la música
i que la il·lusió, que no s'acaba i que no s'acabarà mai,
amb les ganes que us hi poseu, no?
A mi, d'això que dius i el temps que portem,
realment sí, és que sembla un matrimoni, això.
És que el nostre és pitjor que un matrimoni.
Però molt benvingut, perquè sou cinc, el matrimoni, eh?
No, no, això és un... ni los franceses, oi?
Per això.
I que, a més a més, no només com a glòsters,
sinó que ja veníeu d'abamaig, que teníeu també...
Els pirats.
Els pirats, exacte.
I que també veureu els mateixos, també.
Sí, sí, claro, menys la puri, pues claro.
Els quatre...
És el que t'anava a dir, menys la puri?
Els quatre sempre han sigut.
Sempre ho ha estat?
Desde el año 88, ¿no?
Sí, 88, por ahí, sí.
Ostres, heu sentit algunes maquetes d'aquelles
que teníeu, que segur que teníeu encara per casa,
però de tant en tant sonen a casa o no?
Jo que dius, no, no, mira, ara ja estem amb los franceses,
ens centrem, tirem cap endavant i...
I lo pasado, lo pasado está.
Algun dia, algun dia sí que s'ha escapat alguna, sí.
I de recuperar alguna cosa?
A veure, sou vosaltres, no deixeu de ser vosaltres.
Encara que ell sigui molt fructífer a l'hora de fer-hi composar el món.
Bueno, de fet, tenim una cançó amb en Pirats,
i vam enregistrar i tot, i després vam enregistrar com a Glousters.
Ah, és veritat.
Sí, sí, sí, modest i blaix.
Veus?
No ho dic perquè només va ser una, com et deies, no, Carlos?
Només va ser una, però clar, com a Pirats també teníeu unes quantes i llargues, eh?
Sí, sí, sí.
Però no.
No, no, no, no.
No els convenzo.
No, perquè em vas evolucionant, no?
I sempre t'agrada tirar endavant i coses noves i...
No, me'n posats a fer versions, perquè clar, lògicament, si que féssim una cançó de Pirats,
molt possiblement faríem una versió, faríem una versió.
Home, autoversionar-se, feiu.
Home, però, bueno, seria modificar-la.
Canviar-la perquè sigui més de l'estil que feu ara, perquè Pirats i Glousters,
home, sou vosaltres, no deixeu de ser vosaltres, però potser al 100% no sonaria com sonaria ara, no?
No, que va.
Per això, per això, que sempre es canvia les coses.
i també es miren, potser, les lletres del punt de la maduresa, no?
I es veuen d'una altra manera, a un altre color.
El Ramon està d'acord amb tot el que estic dient.
Ha dit que no.
No, home, a veure...
Te lo compro, te lo compro, però poc a feina.
Quan comences, doncs, home, les lletres eren més, jo què sé, més esborrejades, més...
Esbujerrades.
Esbujerrades.
Estàs com jo, eh?
És el fred, és el fred.
És això, és això.
I per això, i ara, pues, home, a veure, això és un tòpic que tothom diu, però, claro, en part, és veritat.
Jo què sé, te vas fer més gran, malheria.
No, no, i tu mires d'una altra manera.
I llavors vas mirant el mirall i dius, coño, si ja tengo canes, no voy a cantar, jo què sé.
Però, vale, el somni d'estiu estava molt bé.
Fi, fi, fi, fi, però...
Ara no me veo, no?
Home, potser sí, en pla verbena, pues sí, no?
Home, quan arribi la crisi dels 40, que a vosaltres us quedeu un món encara per fer, el meu dius, mira, vull la eterna joventut, la eterna joventut.
Los ceres tocaré los glósters.
Quiero comprarme la moto, quiero comprarme la moto, quiero comprarme la moto, quan arribi a l'època, no?
I ara més tindo, ja con los new glósters.
Clar, clar, i a partir d'ara, a veure què passa, a veure què passa, que no se sap mai.
Bueno, primer fem una cosa, primer arribem al Mític, ens n'anem cap a Reus, no?
I després, què? Com està l'agenda ara mateix dels glósters? Com ho teniu?
La propera parada, en teoria, és Madrid.
Ah!
El Genè, si no es torça la cosa, si anem a...
Que no, que no s'ha de torçar, Carles, que no, que no.
L'Onger, Genè, a tocar Madrid a presentar el disco allí.
Ah, i on anireu a presentar-ho? On és el local? On estarem? Com serà?
Digueu-me, quan marxeu, com...
No, bueno, seria l'11 de gener, i jo estic a la sala, intrusso, potser.
No ho sé, és que jo per Madrid m'he llogat molt poquet, eh?
M'he mogut molt poc, eh? Per Madrid, últimament.
Sinó que, clar, l'està empendent, que a primers anys, l'amiga, la senyora Botella,
canvia les leyes, i per això està empendent, doncs...
Una mica, sí...
D'a veure què passarà amb els locals, els duraris i tot el rotllo.
Què em dius?
A mi, que no ens toqui tocar a les cinc de la tarda, te refereixes, per exemple?
Home, tocar a les vuit de la tarda és una bona hora, eh, ja, per nosaltres.
Sí? A les vuit? Sí? Seria la seva, també?
Uns dels millors concerts.
Bueno, sempre quan toques amb aquest hora a les vuit, una hora bona, eh?
Sí.
Ah, sí.
Són prò per l'hora de sopar i agafes més ganes, allò, dius, vinga, vinga, vinga, vinga...
I jo aquí, tota la gemena, vinga...
Perquè no hi ha costum, però...
Aquí, diguem, se va començar, quan va començar tota la moguda musical, se feien els concerts a les vuit de la tarda.
Els dissabtes per la tarda, i era una hora, doncs, que estava bé, perquè anaves al concert, acabava el concert, te'n anaves a sopar i després te'n anaves al bar a prendre copes.
Si anaves al mateix bar, tot allò ja estava recollit, és que... no sé.
I com va ser que va canviar? Si és veritat, perquè són d'aquelles coses que dius, mira, si... a més a més, la gent ho tenia molt acceptat.
Claro, però és clar.
I la gent era, jo què dius, si era a les vuit, era a les vuit.
Sí, sí.
No passa com ara, que moltes vegades dius, són a les deu de la nit, o a les nou, i el concert comença a les deu.
Sí, després va passar...
I no per als grups, sinó perquè dius, ostres, és que fins i tot la pròpia gent ja arrossega això de dir,
doncs arribem a estar, fem el sopat, xerrem...
És clar.
És el que deies del sopat.
I clar, si ho fas a les vuit, saps que a les vuit s'ha d'estar...
A les vuit comença a les vuit i mitja, i a les deu acabes, i ja està, la gent a sopar.
I fora.
Doncs mira, reivindiquem-ho, eh? Reivindiquem-ho.
Jo crec que això seria...
Seria el seu, almenys.
Els veïs no s'acaixarien tant.
També, i fins i tot de cara a poder fer i obrir una miqueta el ventany musical,
que depèn de com ara també s'està fent amb els crius.
Sí, sí, sí.
De poder anar a concerts amb els petits i ja inculcar-los musicalment parlant.
Musicalment parlant, i ja veus els grups de Tarragona, i tot seria una bola que potser,
mira, faria que tot això que ara mateix entre tots estem patint una miqueta,
es pogués diluir una miqueta, que no esborrar, perquè ja sabeu que no depèn de nosaltres, no?
Home, tot això...
Seria bona idea, Ramon, l'agafem, eh?
Tot i així, tot i així, esperem que la botella, la senyora Botella,
no es carregui una escena musical potent com la de Madrid.
Venir del partit que venen...
Potser.
Bé, però esperem, desitgem que no.
No, t'ho dic que no.
Desitgem que no, desitgem que no.
Sí, sí, sí.
Perquè, de primer, que s'esperin, no?
Que s'esperin tres o quatre mesos per fer-ho, no?
Que no ho faci, que no ho faci.
També és veritat.
Que no ho faci directament, que es dediqui...
Perquè fer-li una carta a la senyora Botella.
Hem de venir a Madrid, no li digueu el dia per si de cas.
Que Estònia presenta a les Oficiades.
No li digueu el dia per si de cas.
Hem de venir a Madrid i som un grup, de Tarragona.
Tampoc ho poseu el nom per si de cas, tampoc.
No, no, no.
Aquest que s'acaba, aquesta dona, ja ho saps, que com se li fiqui...
Sí, sí.
El que pot amagar allà dins.
Per això, per això.
I ja saps que tens guardespatlles i tota aquella gent que l'envolta.
Ah, quina por, per l'amor de Déu, quina por.
Sí, brosa, aquesta brosa.
Déu-n'hi-do.
Bueno, primer, a veure què passarà a Madrid.
Jo de cara al dia 11, si ja no sé notícies vostres,
o al millor, si sé moltes notícies vostres a través del Facebook,
és que ja esteu de camí.
Que ja m'encantaria.
I després també, bueno, en la tornada us espero aquí perquè m'expliqueu...
Home, que jo me'n recordo aquell viatge que vau fer a l'estranger, eh?
Està un carrer de fora, eh?
Eh, que vau anar fora, eh?
I que va ser com si fóssiu alcaldes, eh?
Us recordeu, no?
Reines per un dia.
A veure, recordem-ho que va passar.
Perquè vau anar a un lloc mític
on van estar tocant en el seu moment els Beatles.
Sí, sí, sí.
A Liverpool.
Acabem, va estar a Liverpool.
Ah, hi van tocar a les 8 de la tarda, eh?
Veus?
Ah, hi tocavem.
Ah, hi tocavem?
Ah, era ahir?
No, que ahir...
No, però fa un any, ahir.
No, fa més ja.
5 anys, però què et dic?
5 anys.
Vull dir que tocavem a les 8 de la tarda.
Vale.
Era una bona hora.
Vale, vale.
Ara és que ara m'has fet perdre, eh?
Jo dic que faia tant...
Que moltes vegades s'ha de l'aniversari, per això me deia.
Que potser que no fos i coincidís en el dia, no?
No, si no, que no ens posem mai d'acord amb els aniversaris.
No hi ha manera, no?
I aquí fèiem 14, fèiem 15, no?
No, però quin dia?
Era el 17?
No, no, era el 19?
Bueno, un desastre.
Però el que m'hi queda parada és que ja fa 5 anys que vau estar a Liverpool.
Sí.
Ja va tant?
5 anys.
Sí, 2008.
Ostres, de veritat, eh?
M'han passant els anys aquí a la ràdio volant, eh?
Ah, que sí.
Perquè m'ho dieu vosaltres, eh?
Que si jo jo deia...
T'ho dic, fa un any, fa un any o dos anys com a molt.
Sí.
Imagina't.
Home, el tenim ben present, eh?
El tenim ben present encara.
Home, és que va ser tota una aventura.
Veré.
Home, doncs sí.
Sí, sí.
A més, com ambaixadors de Tarragona, doncs encara doblement orgullosos, no?
Clar.
I no només per això, sinó també per tot el que vau arribar a viure allà, tot el que us vau trobar...
Home, al baixar les escales del The Cabern, ja només allò, ja et posa la pell de gallina, però ja puges a l'escenari i dius, mamma mia, socorro, socorro.
No, i també veure que la gent, dius, ostres, que està ple de gent i que la gent et va seguint i dius, al millor, no, ens coneixen o ens coneixen potser d'internet perquè han investigat, han fet, però que estem aquí, eh?
Sí, sí, sí, sí, no? A més, clar, nosaltres cantant en castellà.
No.
Ah, si veien uns tios allà parlant, cantant una llengua estranya, no sé què diuen, però escolta, ens ho passem bé.
I el veus allà votant, i feliços com anissos.
Tens a pintes, ja ho.
A més, no enteníem res que hi hagués un tio Molleres a dalt de l'escenari i el mateix tio estigués a baix.
I dius, a veure, què passa aquí, eh?
Què passa aquí?
Va coincidir que ens vam trobar amb un grup de Madrid, que són amiguetes, i un d'ells, no preguntis per què, mama, t'estimo molt, però...
És el doble de l'Héctor.
Som cagadets, som cagadets l'un de l'altre.
I, escolta...
A més, el teu germà va, això.
No, no, però...
No, si tu ho veus...
Jo he fet indagacions, i a mi ma mare m'ha jurat, i per jurat que no, eh?
Que només seràs tu.
Només ets tu.
No, només ets tu.
La niña robada, o sea.
Sí, sí, sí, però com dues gotes d'aigua, tu.
O sea, Carlos, acabes de tocar un tema una mica...
Que es mereix una cançó, però no crec que sigui dels bòsters.
No, no, no.
No crec que sigui dels bòsters, no.
El Ramon no està per aquestes feines, eh?
No, millor que sigui alegre, que sigui per treure coses positives, i per donar-li molt de color, que això sempre és el que aporteu, eh?
I tant.
Doncs que esperem a tothom demà, no?
A mi tant.
I que si no volen, que dius, mira, i si volen arribar-se també a Madrid, que us segueixi a través del Facebook...
També tenim l'AVE, de la mateixa manera que tenim l'autovia aquesta arreglada, tenim l'AVE que no hi ha, doncs rau.
Exacte.
I si volen també anar, almenys que us segueixin a través de Navadir, de Facebook, de Twitter, la vostra pàgina web, que la tenim allà, pim, pam, pim, pam.
És que qualsevol cosa, jo ja...
Ja ho noteu, no? M'agrada.
Ai, like.
Ai, like.
Tenim uns quants likes, eh? Tenim uns quants likes.
Home, uns quants, uns quants, eh?
I no són de la família.
No.
Sorprènment, no són de la família.
Home, perquè ja està bé, està bé, que això vol dir que hi ha un seguiment, que encara que sigui allò que dius, mira, a través de la web,
i després que vinguin, que es prensin els concerts, tot això que fa caliu, que fa que hi hagi aquest bon rotllo.
Doncs família que ens veiem demà, no?
Doncs sí, sí, sí, sí.
Vinga, que no sigui, eh?
Ai, estaré amb nosaltres.
Precios populares.
Ai, recorda-m'ho, sí.
Sisplau, eh, Jordi.
Precios populares, és gratis, no?
Sí, sí.
I si no els agrada, i si no els agrada, que no reclamin, que no reclamin.
No, no, que no poden reclamar, que no poden reclamar.
No, que no poden reclamar, que no poden reclamar.
Per el que els hi tornaré, pots comptar.
No, calla, que encara buscaran.
Que bramin, que bramin.
Encara que sigui, què m'he pres a copa en aquell moment?
Home, no, no donis idees.
No donis idees, no donis idees.
Jo parlo només de la música, eh?
Ah, d'acord, d'acord.
Tot el que més que sequeixin el...
Si vols, després t'ha cantat de camela.
Allà, veu.
No, camela, no t'ho trobaria.
De camelo.
Oh, bé, si no t'ha agradat el nostre, oi, oi...
Està fatal, eh?
Està fatal, eh?
Està fatal, això és com...
Són els nervis, són els nervis.
Com fa temps que ve a la ràdio.
És el fred, és el fred.
No, que fa temps que ve a la ràdio.
Ah, fa temps que ve a la ràdio.
Ah, fa temps que ve a la ràdio.
Ah, ja està.
Que saps, Sílvia, que tu poses molt nerviós.
Ara ja està.
Ara s'ha d'esfocar...
Ara aguantaria, eh?
Ara aguantaria.
Home, jo crec que sí, fins a les vuit, sí, no?
Vinga, eh?
Sí, tu creu?
Vinga, fot-li.
No, que hem de fer el concurs ara, home.
Ah, Carla.
Home, podem trucar?
Truca'm al concurs.
Hola, com et dieu?
Héctor, Héctor, deixa'n'hi trucar.
Des d'aquí al costat, m'estic sentat.
M'estic sentat davant teu.
Encara no he marxat.
I després acaba de la sonar.
Hola, bona tarda, com et dius?
Carlos.
Carrot?
Tu també m'estàs trucant?
Davant, davant mateix.
Però posaria amb la mà davant, davant del micro.
Ah, participo-ne una mica.
Sí, coneguela.
Família, gràcies.
I fins demà.
Moltes gràcies a tu, Sílvia.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Despertamos con los diarios, dando un repasso a los contactos.
Ah, bebé.
Sònia caribeña, sola en casa, morgosa, sensual, sexual.
Ivana, chica rusa, te hará sentir total, total.
Chica brasileña busca pasarlo muy bien.
Mediodía, una caña, con un pincho de terduña, otra feada a los diarios, y acabamos en los contactos, no tenemos solución.
No, no, no, no, no, no.
De regreso por la noche, cuatro cervezas y unas risas, unas rayas en el lavabo, pisando hojas de los contactos.
Ape, fe, fe.
Sònia caribeña, gran despecho, morgosa, sensual, sexual.
Ivana, chica rusa, te hará sentir total, total.
Sònia caribeña, gigaña, schon, capas la chica, gigaña, gigaña, gigaña, gigaña.
Suicula玩 Zelda duion.
Suicula la chica yasko, gigaña, gigaña, gigaña, gigaña, migaña, gigaña.
Sònia caribeña, gigaña, gigaña, gigaña, gigaña, gigaña, gigaña, gigaña, gigaña, gigaña.
Fins demà!