Un camp de llibertat ja no és una utopia.
El nostre sentiment, com un glob d'aigua viva,
va travessar muntanyes i arriba a les ciutats.
L'orgull d'un poble no s'aturarà.
Hem de fer sortir el nen, que tots portem a dintre
la part més innocent, la part que ens fa més lliures.
I no deixem els somnis pel dia de demà.
Obre el teu cor i estén la teva mà.
Farem un igne, un igne màgic,
ple d'esperança,
un clam al futur.
Feia unes setmanes,
conversàvem amb un dels components dels Nats i ens deia,
sí, sí, a principis del mes de maig tenim una cita
amb tota la gent de Tarragona dins de la Sala Cero.
Doncs ja ha arribat el mes de maig i la cita arriba aquest divendres,
conjuntament amb els monquinats al quilòmetre 0 de la Sala Cero.
Tindrem també els Nats i amb nosaltres el Josep Maria Clariana.
Avui, finalment, in person.
Josep Maria, bona tarda.
Què tal, bona tarda.
Home, sempre que conversàvem amb vosaltres,
sobretot amb el Marcel,
ho feia enviar a telefònica i deia,
home, Marcel, però quan toqui aquest quilòmetre 0,
quan arribeu a aquesta actuació el mes de maig,
veníeu, no?
Sí, sí, sí.
I m'ha dit el Josep Maria,
sí, tant ho hem fet, no, Josep Maria?
Sí, sí, sí.
Bé, el que passa que, clar,
ara la vida és una mica més complicada que abans.
Abans teníeu tota la sèrie de llibertats, diguem-ho així,
menys la de la feina, no?,
els estudis en aquell moment.
Ara hi ha més coses.
I ara hi ha feines, família, criatures i...
Sí, sí, els Nats del segle XXI, doncs ja tenim unes altres.
Home, però també està bé, no?
Sí, aleshores.
Hi ha d'altres cinquietuds i d'altres coses que fan avançar
i segurament que això també es notarà a les futures lletres dels Nats.
Sí, sí, home, a la vida tot té el seu moment
i ara estem en un moment, doncs, mira,
més de canalla, hipoteca, feina, tot això,
i que abans era més allò rock and roll i divertir-se,
però, bueno, clar, és un altre moment, una altra etapa.
Ara teniu una segona joventut.
Sí, ens l'està donant aquest retrobament que han fet amb el grup,
amb un motiu bastant trist, però que ens ha portat una alegria per una altra part.
És, diguéssim, és l'últim favor que ens ha fet el Jordi,
el deixar-nos fa ja, bé, quasi farà dos anys.
I, doncs, amb aquests concerts d'homenatge que li hem anat fent,
doncs ha aconseguit que això, que ens tornem a retrobar,
que tornem a tocar, que traiem les guitarres i els baixos de l'armari,
i els hi traiem la pols, que recordeu una mica com era això del rock,
però ara ja estem enxufats, ja estem ja roqueros 100% una altra vegada.
Però el cuquet no l'havíeu perdut mai,
perquè jo m'imagino que més d'una vegada,
per allò que has estat i ets cantant,
segur que en alguna festeta de família,
encara que no sigui, treu la guitarra i alguna coseta s'ha de cantar.
Sí, i...
I potser també el contacte amb els altres companys
i de tant en tant conversar de les...
allò que dius, te'n recordes?
La paraula te'n recordes, jo crec que amb vosaltres també va ser una mica màgica, no?
Sí, sí.
Mira, de fet, la nostra etapa com a músics,
majoritàriament, excepte el Marcel,
no es va acabar amb nats.
Vull dir, tant el Carlos, el Bateria, com jo,
vam seguir amb un projecte que va ser Baked Beans,
que vam estar bastant temps, fins al 2000, 2001.
El Carlos també havia estat amb altres grups.
Durant aquest temps també ha sigut fent una història seva
acabada la música dels pescadors,
perquè ell és pescador,
i llavors ha estat fent uns discos així de caire...
Com a abanera?
Recuperant, recuperant...
Sí, bueno, una mica música així de tot tipus,
de pescador, però sobretot les lletres
fan la temàtica del mar,
la temàtica marinera,
recuperant el llenguatge dels pescadors,
una cosa molt bonica.
i, bé, d'una manera o altra,
tots vinculats a la música,
hem estat fins a cert temps,
no des de l'etapa dels nats,
vull dir, que això fa 20 i escaig d'anys.
No, tants no, tants no, Josep Maria,
tants no.
Vam començar el...
No ho diguis, no ho diguis.
Vam començar el 90, eh, el primer disc.
Que ens poses així uns quants anys,
si a més tu i jo no ens coneixem de tant de temps.
Vam començar els 90, s'ha de reconèixer,
però, bueno...
És veritat, és veritat.
Ara estem aquí donant guerra, eh, no us penseu.
No, no, i la que queda, eh,
i la que queda, perquè ara ja la teniu...
És allò que dius,
amb aquest gran homenatge
que vau fer a diversos concerts
que es van fer l'any passat,
si no recordo malament,
que va ser quan vau començar una altra vegada
com ha anat-se així,
i ara ja tenim aquest himne màgic,
hem tornat a recuperar també cançons de sempre vostres.
Podeu veure que aquest himne màgic,
que és una cançó nova,
o sigui, és d'ara, d'aquesta època,
doncs es pot dir que és bastant més enèrgica
que el que fèiem abans,
o sigui, que ja et dic que ho anem enxufadíssim.
Amb moltes ganes.
Sí, sí.
Però aquest himne màgic
és només una petita píndola
del que després vindrà de nat?
O ara mateix, si us agafem,
mira, anem a treure tota l'energia
que tenim també dels treballs discogràfics,
primer assentem-ne la història
i després ja mirarem a veure què passa?
És una mica de tot el que estàs dient,
o sigui, per una part,
volíem fer una mica de justícia
amb les cançons d'aquella època,
que pel so que tenien avui en dia,
doncs clar,
estaven gravades fa molt temps
i les vam portar a masteritzar
als Estats Units
i així, doncs, també que la gent
que vingués als concerts
i volgués tindre alguna cosa,
perquè en aquella època, doncs,
jo què sé,
potser encara no havia nascut.
No, i tot era vinil,
que ara ja, a veure,
el mal de cap,
d'on has de trobar
per poder punxar, no?
Clar, vull dir,
tota la nostra música,
clar, era molt difícil localitzar-la ja,
molt difícil de trobar.
Sobretot als primers CDs,
m'en refereixo,
o als primers àlbums dels Nats.
Era una manera de treure alguna cosa
que la gent pogués aconseguir
i, per altra part,
teníem el cuquet
de posar-hi alguna cosa actual,
que fos més del que ens motiva ara,
el tipus de música
que podríem fer ara
si féssim un nou disc.
I potser és una mica
l'avançadilla,
com deies,
del que podria ser el so Nats,
amb un proper disc
que potser es produirà,
no ho sabem,
perquè les coses estan com estan
i està tot molt complicat,
però il·lusió ens faria,
això sí.
Bueno, imagino,
i segurament que deus estar allà,
no?,
amb ells intentant
a veure que surtin coses noves
i dius,
mira, si no,
d'aquí a un any,
potser d'aquí a un any i mig,
a veure,
per no trigar gaire, no?
Clar, a veure,
no ens posem una data,
o sigui,
cançons,
bueno,
va intrínsecament
a l'esperit del músic,
això, no?,
sempre vas fent,
sempre vas escrivint
i hi ha coses interessants
que creiem que serien dignes
de poder plasmar-me un disc
pròximament,
però clar,
això requereix molts assajos,
requereix hores d'estudi,
de tal,
i et dic,
la vida està complicada
i no sabem,
vull dir,
no tenim una data,
però seria maco
tornar a treure un disc,
o sigui?
Doncs mira,
esperem a veure què sap
el que passa,
el temps ens ho dirà,
perquè jo t'he de dir
que una de les vegades
que vaig parlar amb el Marcel,
sobretot les primeres,
deia,
no, no,
si ja amb aquests concerts
ja ho deixarem,
no ho deixarem córrer,
però gairebé,
no m'ho deixava clar
i després,
clar,
apareix l'àlbum,
no pot ser?
Si gairebé me'l va vendre a la moto,
perquè jo crec que va ser una moto,
per no dir-me potser
el que estàveu preparant
en aquell moment,
i me va vendre a la moto
que no, no,
que només eren
aquests concerts d'homenatge
o aquell concert d'homenatge
en una primera estança
i que després jo no sabia res més.
Probablement el moment
que t'ho va dir
era el nostre pensament,
era el nostre pensament
d'aquell moment,
o sigui,
tot ha anat venint
després d'un pas a l'altre,
no,
o sigui,
quan vam fer aquell concert
on vam dir,
ostres,
que xulo,
tu,
la sensació d'estar
d'un escenari
i tal,
no,
i tocant,
i vam dir,
va, coi,
fent un altre,
no,
ja que s'hi hem posat,
ja que s'han massatjat les cançons,
ja que les tornem a saber tocar,
hòstia,
aprofitem-ho,
fem alguna festeta,
fem alguna cosa més
i així una darrere l'altra
doncs ha anat caient
i mira,
l'otonto,
l'otonto ja portem
i pico
i portem uns quants concerts,
sí.
I ara demà mateix
us tenim al quilòmetre zero
a la sala zero
que també tindreu
el vostre xerrumnats
que ja no sé si era
una de les primeres coses
que demanareu
només arribar a la sala zero.
Volem tastar el nostre,
no,
ja saps que cada quilòmetre zero
cada grup té
el seu xupito.
A veure,
a veure si em sorprena.
A veure com és el vostre,
a veure com ser el vostre.
I per cert,
com seran els nats
sobre l'escenari
de la sala zero
demà mateix?
Com ho teniu plantejat
al concert?
Fer el repàs
segur que d'aquest treball,
no?
Exactament,
més o menys serà
el que està plasmat
en aquests discs,
un recull de les cançons
de la nostra anterior època,
més,
òbviament,
l'himne màgic,
més segurament
alguna sorpresa,
així amb algunes versions,
alguna tonterieta
que ens faci pel cap
per passar-s'ho bé.
Que no m'ho dirà,
si ho veniu al concert.
I sobretot,
doncs,
molta energia,
moltes ganes
de passar-s'ho bé
i esperem connectar bé
amb el públic
d'aquí a Tarragona,
que tenim moltes ganes
de retrobar-nos
després d'estar en temps.
I bé,
doncs,
això és el que hi haurà,
bastant de canya,
bastant de roc.
Molt bé,
el quilòmetre zero
que més o menys
l'hora és a les 10 de la nit,
com sempre.
Sí,
primer vosaltres,
després els monquinats.
Ah,
primer els monquinats.
Primer els monquinats,
després nosaltres.
Molt bé,
molt bé.
I res,
6 euros,
si no recordo malament l'entrada.
Sí.
que la qual cosa està,
jo crec que és allò
d'en preus de dos per uno,
però clar,
és 6 euros.
3 euros per grup.
Exacte,
3 euros per grup,
jo crec que és fantàstic.
Home,
sí,
a veure,
avui en dia jo reconec
que qualsevol desembossament
a tothom li fa mal,
però bueno,
he de pensar que teniu una copeta,
que teniu dos grups a l'escenari,
que tindreu molta canya,
dos bons grups,
un grup amb molta experiència,
això segur.
A les altres em consta que també,
que també tenen...
Sí,
sí,
també tenen la seva solera,
eh?
Tenen la seva mili,
o sigui que això sí que en lliurà l'escenari.
Un cas entre tu i jo i Josep Maria,
als primers concerts,
o abans del primer concert,
va sortir algun gall?
Tu que ets el vocal,
tu que ets el que cansa,
el que va donar la cara...
Va ser un desastre de...
o sigui,
amb la veu,
perquè estava completament afònic,
no sé si dels nervis,
si de...
Bueno,
l'encostipera contínua que tinc jo,
però la veritat és que el primer concert
estava fatal amb la veu.
sí o no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
o sigui,
galls no,
però si ara menuteu la veu ronca,
aquell dia...
Encara pitjor.
O sigui,
el Rod Stewart semblava una soprano,
o sigui...
Què em dius?
Sí,
sí,
sí,
anàvem cantant en italià de les 80.
Sí,
llavors haurem equivocat,
ja sé l'Homberto Tozzi.
Sí,
sí,
ho hem equivocat.
Ja ho he buscat.
És que em passa això,
no?
Que a veure,
els concerts,
es fan molt tard ja per mi,
si jo ja en aquesta hora ja estic dormint.
Clar,
ja tinc la veu...
Ja tens la veu ja que està neta.
Ja tinc la veu de Carajillo ja en aquesta hora,
vull dir,
no...
Home,
però t'has de tocar a les 5 de la tarda,
o sigui.
No,
has de dir que ja tens la veu profunda.
Sí,
no,
a vegades la veu,
dius,
una mica més de maduresa,
no gaire més.
Sí,
realment m'ha canviat,
o sigui,
no sé,
perquè jo fumar educados o així no m'he fet mai,
i molt de Carajillo no he sigut,
però amb el temps s'ha anat posant més ronca,
no?
Es pot veure ara amb l'última cançó que hem gravat
i les primeres,
que hi ha una diferència bastant notable,
a part d'en el solo del grup i tal,
doncs que la veu,
sí,
la tinc més ronca que abans,
però bueno,
jo crec que,
bueno,
no és res dolent,
amb el rock and roll encara menys,
no?
Al contrari,
al contrari,
però que sí que hem trobat moltes de les cançons dels nats,
i això ho deia a mi en el seu temps,
quan vau sortir,
anàveu avançats al vostre temps,
jo no sé si,
clar,
hi ha moltes de les cançons,
o moltes de les coses que dieu en aquelles cançons,
que continuen sent tan actuals,
com a llavors,
eh?
Sí,
sí,
sí,
sobretot algunes més que l'altre,
però...
Home,
lògic.
Però sí,
moltes vegades cantant les diem,
ostres,
això sembla que ho haguéssim escrit ara,
sembla que sigui d'ara,
això.
No,
no,
i també el so musical que teníeu als nats,
que no era ben bé rock and roll,
diguem-ho així,
era un pop rock,
sí,
i a més a més també teníeu aquell puntet fosc,
que potser li donava la teva veu,
no?
Sí,
sí,
per on vaig,
temes,
moltes vegades penses en temes de the cure,
per dir alguna cosa,
no?
Que teníeu aquella sonoritat,
i que ara aquella gent torna amb una força bestial,
i dius,
mira,
i nats també coincideix,
sí,
que boníssim,
no?
Sí,
sí,
bueno,
sí,
potser vam estar al seu moment una mica desubicats,
i potser sempre ens ha passat una miqueta,
també inclús amb la història de Baked B,
Bins,
quan vam fer el nostre projecte de Baked Bins,
doncs tothom es deia que,
bueno,
que estava com a adelantat a l'època del que es feia,
i possiblement si ara ho traguéssim,
sonaria més actual que llavors,
que la gent potser no ho va entendre,
va ser massa modern,
no?,
per aquí,
són les experiències,
no?,
són aquelles coses que vas aprenent,
Somos a cint,
i que moltes vegades també ens passa que escoltes una cosa i al principi acaba d'entrar-te'n poc a poc a poc a poc a poc a poc,
i després dius,
com he pogut estar sense ells,
no?,
durant tot aquest temps.
A veure si passa això,
a veure si passa això.
i a part del quilòmetre zero,
cap a on marxem després,
amb els nats,
com ho teniu,
com està la gent d'ara per ara?
Mira,
és allò que dèiem,
que no ens programem molt les coses,
anem fent pas a pas,
després del concert que vam fer Reus ara fa un parell de setmanes,
ens va sortir aquest,
i després d'aquest,
no sé,
pensarem,
o segurament alguns trucarà,
o diem sí o no,
o pensarem,
ostres,
podríem anar a tocar aquí o allà i trucarem nosaltres,
però no ens plantegem molt a llarg plaç,
perquè és que no podem,
ens ho podem plantejar a llarg plaç.
El que vagi sorgint,
el que vagi sorgint,
anem agafant,
i anem tocant,
això sí,
no deixar-ho.
Clar,
sí,
de moment sí,
aquesta és la idea,
anar tocant fins que,
no sé,
fins que passi alguna cosa,
ens cansem,
no,
home,
no,
home,
que acabo de,
com a dir,
no acabo de reprendre.
ens tirem els instruments pel cap.
Home,
això graveu-lo,
i ho poseu al Facebook i èxit segur,
ho saps,
no?
Ostres,
sí.
Home,
jo us dono una idea de cara al futur,
que jo els hi dic a molts dels grups que passen per aquí,
que jo crec que hi ha molta gent que som xafarota de mena,
per això jo crec que s'han inventat els Twitters i Facebook,
per saber què és el que fan els altres.
És una xafarderia total,
això,
només serveix per fer el xafarder.
Però tu imagines allà,
de tant en tant,
una càmera webcam d'aquestes,
per poder gravar el que fan els grups,
els assajos,
que moltes vegades,
a veure,
és treball perquè no deixeu de fer feina,
però que és més divertit potser que depèn de quin moment del concert,
no?
Ja et dic que seria un trending topic i coses d'aquestes.
Per això no la penseu?
Perquè amb les bestieses que arribem a dir,
i arribem a fer.
Bueno,
agafeu la idea,
a veure què passa.
Sí,
ho podem provar.
Que per cert,
els trobeu això,
que els trobeu al Facebook,
que teniu també el vostre Twitter,
la vostra pàgina a internet,
que si busqueu Nats,
que de seguida sortiran.
Sí,
Natsroc.com,
és la nostra pàgina oficial.
Molt bé.
Llavors,
podem buscar al Facebook,
també tenim la pàgina de Nats,
la dels seguidors de Nats,
que és Nats fan àtics,
i Twitter,
bueno,
de tot una mica,
sí.
Estem al dia, eh?
I això,
no, no,
i això que teniu feina?
Sí.
Si no arribeu a tenir feina,
com ho feu?
Per tant,
quina hora cal.
A les nits,
allò,
ja m'ho imagino,
ja.
Quan els nens miren la tele,
quan tal,
papa,
què fas,
què fas,
papa?
I els dius,
deixa'm-ho,
deixa'm ara que estic centrat,
no?
Ah,
no pot ser,
ah,
no pot ser.
Sí,
sí.
i recordem a tothom
que a partir de les 10 de la nit
tenen una cita
amb els monquinats,
també amb vosaltres,
amb els nats,
al quilòmetre zero
de les a les zero.
I amb quina cançó?
Digue'm un número de cançó
que acabem.
Aquest després de tot.
Un número?
Ostres, un número.
Digue'm el títol, millor.
Vinga, digue'm el títol,
a veure si el trobo.
No sé,
els dies de l'any,
per exemple,
és una cançó que a mi m'agrada molt.
Els dies de l'any,
a veure els dies de l'any,
xin, xin, xin.
La 3, deu ser, no?
Sí, sí, la 3, de 3.
Doncs mira,
acabem amb ella
i esperem que tots els dies de nats
siguin tan macos,
almenys com aquestes cançons
que ens doneu,
o com el concert,
que esperem trobar-nos
aquest divendres a la sala zero.
Tens un nat xupit
allà apagat, eh?
Gràcies, gràcies.
Gràcies.
Un dia geometri
pot fer que el silenci
es torni gris
i un dia domèstic
farà que tu et sentis
buit i trist
si et trobes sol
quan estàs a casa.
I un dia frenètic
pot fer que tu t'oblidis
del teu nom
i un dia sintètic
te n'adonaràs
que tot el món
només és per tu
una imatge falsa.
només un dia d'amor
pot aconseguir el miracle
només un dia d'amor
pot fer que passin volant
els dies de l'any.
i si fas un viatge lluny d'aquí
intentant matar els dies
sentiràs les hores
com desfilen per al mar
intentant morir
tot jugant amb l'aigua
només un dia d'amor
pot aconseguir el miracle
només hi ha desesperació
envoltant-nos les vides
amb les mans apretades
haurem d'aprendre a lluitar
contra el temps mesquí
i la ment passiva
només un dia d'amor
pot aconseguir el miracle
només un dia d'amor
pot que passin volant
als dies de l'any.
libres el pil s'auf
la flexión del teu
esclare el gruset
Només un dia d'amor pot aconseguir el miracle.
Només un dia d'amor pot fer que passin volant els dies de l'any.