Queda't amb els grisos de les fulles,
que ella es quedarà amb tots els verds.
Veu-te les carícies digestives,
que ara moriries per donar.
En aquesta platja et trobes sola,
has perdut la llum enmig del mar.
12 copes portes en 6 hores,
la sorra et parla i et crema.
Vius la teva vida en agonia,
és que no saps veure un cel d'edat.
No és tot un infert com et pensaves,
ell és un de més, no perdis temps.
Tu aixeques i camines per la via,
un final romàntic per somiar.
vols que el tren et porti a una altra vida,
altra dimensió per començar.
Sents la maquinària que s'acosta,
tu camines ferma més enllà,
un empentatreu de la via,
qui mor és que havien de volar.
i d'aquesta manera s'obre aquest treball discogràfic
que ens portarà cap a mil direccions diferents.
Són la gent dels No Tinc Nòvia
i per parlar-nos que millor que la seva veu,
aquesta veu que s'acabo de sentir,
i que és el Jordi Vives, que saludem.
Jordi, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Aquesta mateixa nit us tenim en concert
a la sala Mític de Reus,
presentant nou treball discogràfic
i també d'alguna manera presentant-vos a vosaltres mateixos, no?
Correcte.
Avui toquem a Reus, bé, contents.
Com va? Com va tot?
Bé, fent promo.
Molts de nervis, molts de nervis.
Una mica, perquè és un projecte nou
i quan comences una cosa és el primer concert que fem.
Demà en fem una altra Lleida,
després tocarem a Barcelona.
Vols dir, no, és el primer, no?
És com el primer fill, no?
És especial.
Després de tants mesos de preparació,
jo no sé, ara m'explicaràs una mica
com anar a la preparació d'aquest treball discogràfic,
però és allò que dius,
bueno, anem esperant, anem guardant, anem guardant
i una vegada que ja tot sembla que comenci a fluir,
com que fins i tot arriba un moment
que no t'acabes de creure, no?
Dius, de veritat, està tot això,
m'està començant a passar.
Era el que somiava o era el que tenia
i ara ja sembla que va.
Home, la veritat és que sí,
que fa molta il·lusió, no?
El procés és llarg, no?
Primer composes,
després produeixes, graves
i després ve la part de promoció dels mitjans,
que és una part que molt poca gent arriba,
moltes vegades, no?
I que sempre molts músics han volgut arribar fins aquí,
que són les portes de la coneixença de la gent
a través de mitjans.
I la veritat és que sí,
que fa molta il·lusió, no?
Són coses que sempre has pensat, no?
De jovenet, hòstia,
poder anar a la ràdio i poder tocar...
Per la ràdio...
I sortint el diari.
I el diari, és el que t'anava a dir,
mira, estava a punt de dir-t'ho.
Sí, no, no, fa molta il·lusió, la veritat.
I tenim la pàgina allà d'internet, no?
Exacte, i la gent...
I en el Facebook.
I entres al YouTube
i han vist el vídeo 3.000 vegades,
i quantes vegades, no?
Ius, què ha passat?
La mateixa persona veient 3.000...
No, jo espero que no, eh?
Jo espero que no.
Home, si és la mateixa persona
és per fer-li un monument.
Aquella mama, aquell papa entregat,
és mon fill, és mon fill.
Els meus pares no tenen internet,
o sigui, ells no són.
Ai, ara ja saps,
ara ja saps,
quan arribi aquella data especial,
aquell aniversari de noces,
ja saps què regalar-l'hi.
Exacte.
Dius, mira...
Una connexió a internet
perquè avui veu el vídeo.
I a més a més en exclusiva,
que només es pugui connectar
a la vostra pàgina.
Correcte.
Tot el de més els hi sobra.
Tot capat, tot capat.
No, si no, no, no, no, no.
Jordi, però fem una cosa,
fem una miqueta de ruta
de quan va néixer els No Tinc Nòvia.
Saps que el...
dona molt de joc el vostre nom.
Sí, sí, sí.
Ho saps?
Ho sé.
Volia fer una mica de conya,
ja t'ho dic ara,
ho tenia preparat,
però és que dic,
segur que el que porta avui
de recorregut turístic,
tothom l'haurà preguntat el mateix.
En aquest temps,
ja tens nòvia?
Ah, sí, i tant.
No, és la...
Ah, què?
Ja saps que va cap allà,
a la història.
No ens podem enganyar?
Home, dintre de la banda
potser hi ha algú
que no tingui nòvia,
però jo ara mateix tinc nòvia,
tinc filla i...
Ah, llavors tu ja tens la feina feta,
de la teva feina feta, sí.
Llavors, on va néixer?
Precisament, que posessiu això?
Doncs el nom neix
de no saber quin nom posar.
Què em dius?
Sí, tant el Miqui com jo,
que som els que hem muntat
una mica el grup,
històricament hem pogut comprendre
que posant noms antigues,
bandes que hem tingut,
són bastant dolents.
Llavors, va haver un moment
que quan havíem gravat,
ja havíem pràcticament enviat a la fàbrica,
estàvem a punt d'enviar a la fàbrica
el disc perquè es fabriqués i tot.
Pregunta fatídica.
No teníem nom.
No teníem nom.
Quin nom li posem al grup?
Important.
Com ens diem a partir d'ara, no?
Exacte.
I llavors, bueno,
en aquest moment d'impàs,
amb una amiga parlant per telèfon i tal,
em diu, escolta, és igual,
tu no us mengeu el cap,
qualsevol nom en el món del rock
és possible, no?
I si no, la història t'ho demostra.
Llavors, ella va dir,
se li va passar una frase pel cap,
com si vols posar-li el nom del grup,
el Miki no té nòvia, és igual.
Veus com sabia que hi havia algú?
Veus com sabia que hi havia algú aquí al cap del carrer?
I era el Miki.
Veus, pobre Miki.
Llavors el Miki va dir,
home, no foteu aquesta història tan personal,
directament fem una cosa una mica més global,
més incògnita, no?
I més general.
I llavors, doncs, bueno,
ella va dir,
per què no ens posem no tinc nòvia,
que és una mica més cur,
NTN, les sigles,
podem jugar així a nivell disseny, visual i tal,
i vam dir, no tinc nòvia?
Va, doncs posem-ho, vale.
Ah, molt bé.
A mi, a més, pot haver aquí la història del TNT,
dius que som una mica exclusius,
exacte, però vosaltres al revés, no?
I posem una altra cosa.
Correcte.
I va ser així.
I la veritat és que el nom,
doncs, bueno,
jo no sé si és maco, lleig, bonic o preciós.
Home, és xocant.
Però és diferent.
Això sí que ho té.
Això sí que ho té.
El que passa amb el pobre Miki,
clar, cada vegada que has de preguntar,
doncs, la història al pobre Miki,
ara ja entenc per què vens tu.
I no ve el Miki.
Exacte, perquè no vols respondre aquesta pregunta fatídica.
Perquè sap que els hi preguntarem,
que és una cosa que ja saps que els mitjans ho tenim,
que som curiosos per naturalesa ja,
i clar, hem de saber, hem de saber.
Home, ell m'ha dit,
el primer disc tu ho fas, això.
D'acord, després ja...
Després ja, com que ja ho sabran,
o ja no serà interessant saber d'on ve el nom,
perquè ja pel segon disc ja m'hi pot dir.
No, i després t'he dit una cosa, Jordi,
això que has dit de NTN,
hi ha molta gent que al final potser queda com a tal.
NTN.
Sí, sí, sí, totalment.
I a més, amb aquest sigle sempre podeu jugar,
sempre podeu trobar un altre,
més que el no tinc nòvia, no?
Exacte.
O buscar un títol d'un disc o en NTN, no?
Per exemple, per exemple.
No tinc el que sigui, no?
Sí, sí.
Bueno, ja sortirà, ja sortirà.
Però ara podríem posar no tinc nòmina, no?
Que és bàsicament el que està passant al país, no?
Sí, entre moltes altres coses, eh?
I ja podíem...
No tinc S, que seria no tinc sobre.
Exacte.
Que també, que també és una altra de les coses que...
No en tenim gaire, les sobres.
No, no, no, això és una cosa que haurem de mirar,
no haurem de mirar, eh?
Jo estic obsessionada.
Darrerament m'ha sort això de les sobres.
De les sobres per tot arreu.
Sí, de ser això, de ser això.
Aquesta nit tots tenim en directe a la sala mítica,
que comentava.
No estareu sols, crec, sobre l'escenari, no?
No, hi ha un grup de la zona que es diuen Els Clam.
Exacte, exacte.
Ells obriran el concert a les 11
i a tres quarts de 12 començarem nosaltres,
i farem una oreta.
I com es fa aquest directe?
Qui sortirà sobre l'escenari?
Estarà el Miki, estaràs tu, però qui ens ens acompanya?
Estarà el Maxi, que és la bateria,
que porta a tocar amb mi des que tenia 12 anys.
Sí, que és de la família.
De la família.
Jo que ja us coneixeu, un cop d'ull,
i ell ja t'entén el que vols fer, no?
Home, la veritat és que els músics que portem en directe
són un luxe total, no?
Perquè són gent que té molta experiència.
Les dues guitarras són el Jordi P. Genaute,
que és el productor del disc,
que hem treballat junts amb diversos discos,
que ha sigut productor del Loquillo, del Rebeldes,
que ha tocat amb el Locó durant 8 o 9 anys.
No sé qui són, no?
Són uns nois de Barcelona que porten un topé.
Que acaben de començar ara, no?
Exacte.
Llavors, el Jordi Picazos,
que és un músic que ha estat 7 anys
treballant a l'Espets,
el guitarrista d'Espets,
Jordi Picazos.
No, no me ve res, tampoc, eh?
Ui, avui m'agafes molt despistada, eh?
Deu saber que és divendres.
És que he de dir, que he de dir, que he de dir vendres,
he de dir, que he de dir vendres, i no.
Pets.
Els Pets, sí.
Algo amb sort, no?
Constantí.
Gavaldà,
Regs,
Fali...
No, no, no m'ha sonat, no.
No han vingut mai aquí, potser.
Mai, mai.
Ui, no, no, ja està.
Veus, ara ja m'has posat en un compromís.
Ara els hauré de convidar.
Jo crec que sí.
Aquesta gent, que és com el Lóquí,
que fa poquet, que també estan...
El Lóquí, sí, bueno,
aquests fa poquet que estan...
Sí, fa mesos, mesos també, no?
Rebendes també, em deia.
Exacte.
Bueno, veus, m'hauré de posar la pila, eh?
Que jo crec que vaig una mica despistada.
Home, jo crec que els músics
que hi ha a l'escenari valen la pena.
No, això sempre, això sempre.
Jo som gent interessant,
molt interessant musicalment
i que hem fet moltes coses
i és un luxe tocar amb ells, eh?
No, i si a més a més,
allò que dius,
que teniu una complicitat...
Fa molts anys.
Ja us coneixeu de fa molts anys,
que sabeu per on tira cadascú,
sabeu fins on podeu arribar,
fins i tot.
Sí.
És la comoditat
i a més és el bon rotllo
que és el que busquen, no?
El músic, al cap i a la fi.
Correcte, de fet...
Quan puguis a sobre l'escenari
i sàpigues que la gent que tens darrere
t'acobreix l'esquena, no?
Exacte.
No, no, i amb ells ho notes, això, eh?
És com tenir els teus germans grans darrere, no?
Que guai.
A més, ja fa...
Ja et dic,
el que coneixo menys és el Miki,
que fa potser uns 3 o 4 anys que el coneixo.
Ja n'hi do.
Els altres ja parlem de 15, 20 anys
o inclús algun cas més.
O sigui que primer,
podríem dir,
es vau enredar el Miki i tu mútuament
i a partir d'aquí vam començar
a buscar tot el voltant, no?
Vas començar a col·locar els amics, no?
Mira, podem posar aquest Miki i l'altra.
Si tu és el dels endolls.
Exacte.
Ja t'he trobat, ja t'he trobat.
He creat una mica aquest monstre,
sense volguer-ho, quasi.
I com va ser que vals conèixer el Miki?
Com va ser que un dia...
Perquè clar, tu tenies segur que la teva crera musical
en l'ençó en un moment.
Bueno, i havia fet coses i tal, però...
Exacte, ell també potser a la seva manera.
Sí, sí.
Us vau trobar i vau dir,
ostres, que tu i jo podíem fer alguna cosa plegat,
que congeniem bé,
que tenim més o menys les idees semblants.
Van anar per aquí?
Van anar per aquí.
musical, no?
Que sempre hi ha èpoques que les músics les tenen.
I una mica em va dir,
escolta, mira, que coneixo una gent
que em busquen un guitarrista i tal, no?
I a més són de l'Ella
i jo en aquells moments vivia a Badalona, també.
Dic, ah, doncs mira, estan aquí al costat.
I vaig dir, doncs bueno,
m'aniré allà i provaré i a veure què tal, no?
Llavors, bueno, vam començar a treballar
amb aquesta banda,
vam fer un disc,
el vam gravar amb el Jordi Pejenaute,
però al final ens van dissoldre
i diguéssim que el Miki i jo ens vam quedar com,
bueno, escolta,
continuem nosaltres la història pel nostre camí.
I a veure cap a on ens porta, no?
I a veure quines direccions ens porta tot plegat, no?
I intentar-ho passar bé i ja està.
I per això el nom d'aquest treball isogràfic,
aquest és un milers de direccions
que a partir d'ara us pot portar?
És un dels motius, sí, no?
Perquè quan tu en dies un projecte d'aquest
i de fet tal com està tota la vida, no?
No saps ben bé quina direcció prendràs demà mateix,
no saps si aquest passarà, no?
No, i les pròpies experiències pròpies vostres, no?
Exacte.
I ja saps que moltes vegades semblava que anés cap a allò que dius,
mira, tirarem recta i de cop i volta gira cap a l'esquerra
o gira cap a la dreta, no?
O hi ha una rotonda i tornem a començar.
De fet, la vida és això en mil direccions, no?
I al disco també, doncs bé, hi ha mil direccions,
possibilitats mil d'entendre les cançons,
d'actuar sobre elles,
és una mica com alguna cosa general, no?
I totes les cançons que es troben dins del treball discogràfic
també es van fer noves, especialment per aquest treball que teniu ara entremans,
per aquest nou projecte, o vau rescatar allò que dius, mira, jo tenia tot això,
que també sona bé, no m'agrada que quedi en el bagul, sinó, recuperem-les.
Hem recuperat algunes que teníem,
inclús les hem donat la volta musicalment,
a nivell de compàs, a nivell de concepte estilístic,
i hi havia algunes que les hem fetes de nou,
que les hem estat creant durant el procés creatiu.
Hem fet una mica allò, hem triat el que ens ha agradat
de l'última època que estava amb el mici
i hem agafat coses noves que teníem.
Molt bé.
I segurament que aquesta nit recordem que sereu al Mític.
A partir de quina hora, puntuals?
A les 11 comencen els clam i després a 3 quarts de 12 començant-los.
Sí, que començarà jo a espitjar-los.
I com aquell que no vol la cosa,
aneu sortint, xiquets, aneu sortint,
que ens toca a nosaltres.
I segur que aquesta nit el repàs sencer
d'aquest treball escogràfic i alguna coseta més, clar.
En principi farem, bàsicament,
el directe està pensat en fer els 10 temes.
Ens havíem plantejat fer versions,
però és un tema que ara no ens venia massa de gust fer versions.
Anem a treballar els temes
i anem a retocar-los pel directe
i fer una cosa curta i contundent.
Sempre m'havien dit, val més 45 minuts ben fets,
que la gent es quedi en ganes,
que foto un rotllo de versions
i allargar, i allargar.
I ara solo de guitarra, 20 minuts de solo de guitarra.
Exacte.
A veure, que no està gens malament,
que depèn d'aquí val la pena, no?
Però jo crec que en un primer disco,
quan no tens un públic encara ni...
Clar, que vas a ensenyar, no?
Anem a ensenyar les cartes, no?
El millor és ser ràpid i contundent, no?
En el sentit de dir, val més 45 minuts ben fets,
que després allargar...
Ja vindrà, ja vindrà això, ja vindrà, ja vindrà.
Això ja vindrà.
Pel segon.
Mira, ja t'ho dic una cosa així.
No gaire més lluny, eh? Pel segon.
Pel segon ja tens 20 cançons.
Ja pots fer un bòlum més...
Bé, pots triar, pots fer canvis de ritme,
perquè tens molt de material per fer-ho,
pots allargar el bòlum,
en funció de les necessitats del públic que tens davant.
Et permet moltes més coses.
En un primer disco has de ser molt més...
Mesurat, potser.
I no tirar de versions,
perquè les versions poden ser genials,
però poden no ser-ho, no?
I és molt complicat superar l'autor, no?
Moltes vegades.
I llavors vam dir, mira, fem el que nosaltres hem fet
i sí que podíem fer versions,
però no era l'idea.
Ara no es ve de gust.
Igual el pròxim disc,
potser tèiem una versió i la fem en català,
vés a saber de quants del grup.
A millor s'ha d'estar a peu amb alguna història i mira.
Vés a saber.
I descobriu la sopa d'all,
que moltes vegades passa, eh?
No, no, però aquí al món de la música
hi ha molta gent que diu,
ostres, aquesta cançó,
i a més amb noves generacions,
hi ha molta gent que sí que investiga
el que és el món de la música
i coneix coses,
però d'altres gent que se'ls queden
amb el que és el dia a dia
i de cop i volta li dones una cançó
d'aquelles sempre clàssiques i bones
i en aquell moment
se t'obren les portes del cel, no?
Sí, sí, sí.
És que no en sap mai cap a on està
el puntet de l'èxit, no?
Tot és possible, la música,
en certa forma, és veritat.
I per cert, el Jordi sobre l'escenari com és?
Bueno...
Perquè ara et veig aquí molt tranquil,
molt relaxat,
però m'imagino, no sé si...
Home, clar...
Et converteixes...
Aquest primer bolo,
doncs bueno,
és assentar-se una mica i...
Què fas abans de sortir de l'escenari, Jordi?
Passes nervis, clar,
i més si tu estàs allà al davant
i és el que canta i tot això,
és el primer bolo, també.
És una qüestió d'experiència,
d'anar acumulant, no?
Una banda es forma a base de molts bolos, no?
Encara que ens coneguem per separat,
no sonarem igual avui,
segurament que d'aquí un any, no?
Això és obvi, no?
Llavors, avui és un dia important
perquè és el primer xoc, no?
Avui és el dia.
Avui és el dia.
A més, mira, has vist quin dia més maco,
o sigui que si acompanya de cara a la nit,
ja pot ser bestial, eh?
Jo crec que sí.
O sigui, no tenen cap mena d'excusa.
Algunes vegades,
ai que està núvol,
ai que sembla que hagi de ploure.
No, avui no tenen cap excusa de cap mena
per no apropar-se al mig Vic de Reus
i poder gaudir d'aquestes mil direccions
i de poder descobrir.
Per què no?
I donar l'oportunitat,
que moltes vegades ens passa
i segurament que tu has pogut viure-ho
i veure-ho,
que la gent som una mica reticents
amb això de donar l'oportunitat
a grups com vosaltres,
que també volen fer-se el seu espai,
dins del món de la música, no?
Sí, bueno, això és cert, no?
Som animals de costum
i si ens agraden unes bandes
ens fa una mica de pal anar a buscar-ne una altra, no?
A vegades necessitem aquell concepte
d'alguna cosa atractiva
perquè els mitjans ens ho diuen
i perquè ens ho estan dient constantment
i sentim les cançons a la ràdio
i això ja en tenim prou amb això, no?
Descobrir noves bandes
anar-les a veure
jugar-te-la
que t'agradi
que no t'agradi
clar, això és una feina, no?
És una feina
i la gent, doncs, bueno
a vegades és més senzill
i diu, mira, doncs
aquests dos m'agraden
i si tinguen algun concert
doncs vaig a aquests dos
i no m'acabalo més, no?
Sí que ens agrada
als altres grups
que estem emergent
doncs que la gent
s'interessi
i ens escolti
perquè potser descobreix
hòstia, doncs aquests
no són tan dolents
Exacte
o aquesta cançó m'ha encantat
o com sonen en directe
no era com jo m'ho esperava
perquè moltes vegades
clar, ens deixem guiar
també per als CDs
però clar, la contundència
que té un directe
és bestial
a més, moltes vegades
el disc
queda petitet
petitet
al costat d'un gran concert, no?
Totalment
són dinàmiques molt diferents
són en directe
utilitzes més
la contundència de la base
per crear aquesta emoció
i amb un disc
ho pots crear
a base de gravar
25.000 milions
de pistes diferents
amb molts instruments
i crear murs sonors
i tot el que tu vulguis
ara mateix
amb la tecnologia
que hi ha
pots fer meravellos
Filgaries, eh?
Filgaries
I en directe
no tens tantes pistes
tu ets una pista
l'altre és una pista
i aquestes pistes
s'han de combinar
i aquesta és la màgia
també, no?
però bé
ja només el volumen
fa que creixi
una emoció
dintre
és allò
contra més volumen
i una sèrie de freqüències
creen aquell sentiment
de
hòstia
que guai això
que a vegades
amb el disco
no es poden arribar
a fer
i és l'actitud
i les cares
dels músics
és tot
i la gent
una persona
que potser
dius
ostres
està cantant
i se sap les lletres
que potser
entre tota la multitud
de gent
trobes amb algú
que de cop i volta
espontàniament
ha començat a cantar-la
i també dius
ostres que bé
que ja tenim
un o dos
tres
que ja se la saben
que ja
fa molta il·lusió
això
a veure si hi ha algú
que se la sap
avui
avui ho miraré
vinga
o ja buscant
les cares
de la gent
potser el públic
que tenim per aquí
sí que se'n sap
alguna
potser ja podria fer
ara no
que no heu portat guitarra
un altre dia
un altre dia
que vingueu cap a Tarragona
que ara us tenim
a la ciutat veïna de Reus
però bueno
de mica en mica
res
estem a poquets quilòmetres
agafant autovia
agafem autovia
és un momentet
a més també us haig de dir
que l'entrada és gratuïta
vull dir
que no hi ha excuses econòmics
si no ens agrada
no ens tornareu res
no, tampoc us demanaran res
d'acord, d'acord
però per cert
que el que dèieu
que teniu el bateig
el que deies
teniu el bateig
a Reus
amb aquest concert
però després continueu
sí, demà estem a Lleida
per això que continueu
cap endavant
a l'Espol
i després el dia 4 d'abril
toquem a la sala
Cidecar a Barcelona
després tenim 4 dates
també durant maig i juny
en una sala
en una altra sala
més petita
a Barcelona
que farem un format
una mica més tranquil
més acústic
no tan elèctric
amb els mateixos
ah, amb els mateixos
igual
però en lloc de dues guitarres elèctriques
i una acústica
segurament seran dos acústiques
i una elèctrica
amb un amplificador petit
què en dius?
tot una mica
la bateria més petita
una mica més així
però això està molt bé
no?
perquè és allò que dius
amullar-nos ara mateix
que també ens podem arribar
a trobar
de cara en futur
totalment
és que no hi ha més
t'has d'anar amullant
vull dir
en funció del que et surt
i bueno
qui permet aquest format
hem volgut presentar un quintet
perquè ens venia molt de gust
fotre allò una mica de canya
d'entrada
i un cop ja fas això
després ja dius
bueno
mira ha anat bé
ho amullem diferent
però ens venia de gust
amb guitarres elèctriques
i fer-ho
el més similar al disco
i per cert
les cançons
ja es deixen
tocar també en acústic
heu tingut que modificar
alguna precisament
per això
per aquest format
no
es deixaran
es deixaran
es deixaran
i si no passarem
per la pedra
cap problema
anem tots que ballar
picadetes
picadetes
és la diferència
bueno
sí que hi ha una certa diferència
de canviar d'elèctrica
acústica
però bueno
si tots baixen una mica
el rendiment sonor
per allò de baixistes
i bateries
ja es posa
s'equilibra tot
molt bé
el concepte semi acústic
més que acústic
en aquest sentit
recordem que aquesta mateixa nit
els tindrem en directe
com dèiem
a la sala mítica de Reus
i que si voleu qualsevol cosa
que si voleu saber més d'ells
poseu al Google
no tinc nòvia
i ho veureu com de seguida
la primera de les opcions
que us donen
i després també
a través del YouTube
crec que he trobat alguna cosa
per aquí
també alguna cosa vostra
o sigui que
informació en teniu
per donar i per vendre
ara sí
ara ja no hi ha problema
no hi ha problema
no hi ha problema
gràcies Jordi
a tu
records al Miki
esperem que la seva vida amorosa
hagi canviat
una miqueta
en aquests d'en darrers anys
i fins la propera
moltes gràcies
gràcies
tot sol
és el meu dol
hi ha dolor
he estat mirant
en el pensarí
però he d'actuar
prou de passar
Entre el món i jo hi haurà un espai
per tornar a provar d'intentar.
Lluita contra els bracters,
anul·lar les mentides
i atreure l'atenció del que vols.
Empentar aquest món sense por.
Empentar aquest món sense por.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Potser he canviat i vaig endavant.
He preparat fletxes de cartró i versos plens de metall.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Fes-me a costat, vull estar sol.
Lluitar contra els breters.
Envolar les mentides i atreure l'atenció.
Em pentar aquest món
Sense por
Em pentar aquest món
Sense por
Sense por
Sense por
Sense por
Sense por
Sense por