Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Oi que bailongues que estem avui.
Bé, he de dir que amb el mana mana,
amb aquest trosset que està començant a sonar,
la Marí ja estàvem ballant, eh?
Preparat, preparat.
Per fi, després de moltes setmanes, ja no tinc mocs.
Ja no em fa mal al cap.
Bé. I ja no tinc en Custi Pera.
En Custi Pera.
Ja està bé, ja està bé.
A veure la setmana que ve què passa.
A més avui un solet, després d'aquests dies
que ha estat com a núvol.
Ahir la tarda ja es va començar a arreglar
i ara ja tornem. A més a més avui jo aquest dematí
he patit calor, eh?
Perquè jo he sortit de casa abrigada
com aquests dies enrere
i anava treint pells com una ceba.
Home, però ja va bé que de tant en tant
ens faci un estiuet. El que passa que no me'n refio gaire
i aquests dies així, eh? Ah, però després no ens en constipem
una altra vegada. Ah, a més ja dius
ja mires l'aire condicionat amb uns altres ulls.
Home, jo tant com l'aire condicionat.
Home, mira quin munt de parells jo tinc al meu voltant
i fa una calor aquí dins.
Jo penso més en obrir finestres.
Tues calors per aquí dins o tres.
Obrir finestres, pensava jo, més que posar aires.
No puedo, no puedo, perquè se sent tot el solell del carrer.
No, ja no, ja passa. Aquí no està tancades al buit.
Exacte, exacte.
Com el perninsols.
Però bé, diga'm allò, diga'm allò.
Anem per feina.
Avui és dijous.
Sí.
Això és mana-mana.
Sí.
Benvinguts.
Un dia l'hem de posar sencera, eh?
Sí.
Perquè sempre en tallo jo.
Bienvenidos al concierto.
No, bienvenidos al mana.
Ah, veus, veus?
Hem de fer una versió.
Sí, sí.
T'he demanat començar amb l'Anastàcia.
És genial.
És boníssima.
És genial.
Per una notícia no molt bona.
Oh.
Què et sembla si només comencem dient
que ha hagut d'anul·lar la gira
que tenia pendent?
La sentim una miqueta?
Vinga.
I després et comento.
Som.
Bye.
Used to treat me like a queen.
Said I was your every friend.
promised me that you would never cheat on me.
But I found a number on the floor
and I won't take it no more.
Made me feel so crazy
thinking you'd be true to me, yeah.
Show me the best.
Did you really think that?
I'll be the best.
I turned the other cheek, yeah.
Yeah, show me the best.
I thought you were different
but your life, the rest is true.
Why did you lie to me?
Can't be trusted.
Good for nothing type of brother.
Everything you claimed to be
was a lie, lie.
Why, why did you lie to me?
You've been creeping, sneaking, sleeping with another.
Messed up, it's time to leave.
So bye, bye, yeah.
Last time you played me like a fool
Now it's time I lose my cool
Ain't no way you'll ever get another chance
Why do you just claim to be so true
When I gave my world to you
All you wanna do is hang out on the edge of the line
Did you really think that?
I turned the other cheek, yeah
But I flipped it off for you
Why did you lie to me?
Can't be trusted.
Good for nothing type of brother
Everything you claimed to be
It was a lie, lie, yeah.
Why did you lie to me?
Oh, you've been creeping, sneaking, sleeping with another.
Yeah, yeah.
Messed up, it's time to leave.
So bye, bye.
Tell me, baby.
Did you really think that?
I was, baby.
I turned the other cheek, yeah
Oh, but I flipped it off for you
Why did you lie to me?
Why did you lie to me?
A veure, què li ha passat a la pobra xica, eh?
Doncs que no està passant un bon moment.
No està passant un bon moment personal.
Mira que m'acau bé, eh?
Perquè acaba de patir un cop molt dur de la salut.
Oh.
Ha cancel·lat la seva gira musical, els projectes laborals que tenia fins ara els té en stand by.
A la nevera, diguem-ho així.
Sí, perquè ha patit una recaiguda en el seu càncer de mama.
Ostres, ostres, ostres.
Ha de tornar a enfrontar-se a la malaltia.
Ella està amb molta força.
Recordem que va ser l'any 2003, quan va ser la primera vegada que vam saber que havia patit un càncer de mama.
I ara, als 44 anys d'edat, ha confessat que se sent molt trist perquè té la sensació que els hi ha fallat als seus fans.
De que no pot estar destacada.
Estic bé, clar, però primer que estigui bé i després ja vindrà.
Aquesta frase el que ha fet, bàsicament, és disparar el Twitter, el Facebook, el correus electrònics, de tots els seus fans dient-li que el primer...
I perquè no tenen el seu telèfon, que el primer és la seva salut, que el primer s'ha de posar bé i que la gira es pot esperar.
Que el que interessa és que a tothom que ens agrada la veu que té i els seus espectacles no ens ve d'un dia, ni de dos, ni d'un any.
Que la qüestió és que la puguem tornar a sentir d'aquí un temps i ja està.
Anastàcia, que et posis bona dona, que primer vas per aquí i que després ja vindrà en el concert, que no t'amoïnis.
Ah, exacte.
A veure si arriba.
Què passa? Clar, traduï-ho-li, traduï-ho-li.
No, però ella potser la intimitat parla català i també ens sent per internet.
Ella els dijous a la tarda, que no sap què fer, posa internet, Tarragona Ràdio i ens escolta.
Anastàcia, un besito.
Petonets, eh?
Quis, quis, quis.
Eh, sí, Anas, Anas, adéu.
Anas.
Ara així d'Anas, Anas s'ha quedat una mica raro, eh?
Anas, home, no vols que digui Tàcia? Tàcia, que de lleig.
Home, però a mi jo a la intimitat també li diuen Tàcia.
Este, Justin.
S'està col·lint de glòria.
Però què li passa a aquest xiquet?
Tu ja saps que a mi aquest xiquet no és que no m'agradi, és que no m'agrada gens.
No, o sigui, és veritat que no és de la teva simpatia, diguem-ho així.
Però ja hi ha gent dormint al Palau Sant Jordi, a fora, durant dies, amb tot això que ha caigut.
Déu-n'hi-do, eh?
Tendes de campanya d'adolescents que estan esperant per entrar i ser els primers a la fila del concert, a la primera línia del concert del Justin Bieber.
Bé, doncs igual exactament va passar a Londres.
Sí.
Jo trobo que una cosa és que tu, a la teva vida pública, perdona, a la teva vida privada, no vulguis saber res, ni de fans, ni de feina, ni de res,
que tu, fora dels escenaris, siguis una persona normal i corrent.
Però quan tu puges a un escenari, tu els hi deus com a mínim un respecte en tota aquella gent que ha pagat aquells diners per venir a veure't.
Perquè són aquella gent la que t'està donant a tu el nom i t'està donant a tu la fama.
Sí, sí, sí, ni més ni menys.
Doncs aquest nen que acabava de complir 19 anys, ho vam dir la setmana passada, que es deu pensar que és el rei del món,
i algú li hauria de dir que demà li sortiran les rugues, que els sotets penjant ja no li quedarà bé, i s'haurà de menjar els mocs.
Per exemple, entre altres coses.
Va fer esperar més de dues hores a no sé quants milers d'adolescents que estaven allí esperant que començés un concert.
Qui dius.
Va començar un concert dues hores tard, amb tres taloners.
Clar, a veure, si això et passa a Barcelona, hi ha metros, hi ha trens per tornar a casa,
però en el lloc on estava fent aquest concert, a Londres, hi havia molts pares que van haver d'aprendre...
L'endemà hi havia col·legi, hi havia d'anar a l'escola.
Van haver d'aprendre els crius sense que comencés el concert, perquè s'estava fent tard, i el concert no començava.
Primera raó, segona raó, a partir d'equis hores ja no hi havia un servei ni de trens, ni de metro, ni de cap manera de sortir d'allí per arribar...
Però a quina hora van fer el concert?
Per l'amor de Déu.
És igual, sí, un concert.
A tres taloners, m'imagino, més o menys una hora cada taloner, o tres quarts d'hora cada taloner per omplir aquestes dues hores o el que sigui, no?
Si ja anem dues hores tard...
I a més a més, dues hores tard, després, què va ser? A les dues de la matinada? A les tres de la matinada?
Encara que comences a les dotze de la nit, no són hores.
No, no, no.
Perquè una persona, perquè una mare, tothom diria, hosti, jo amb el meu fill de dotze, perquè són aquestes edats...
Sí, sí, catorze, dotze, setze...
Cada divuit també, però bueno, que de dotze a catorze anys tu no pots tenir un crius a les dotze de la nit amb un macro concert esperant que aquell fantoche surti...
Em pensava que anaves a dir, bona home, bona home.
No.
Però no, però no.
No l'hi posem, no l'hi posem, perquè no val la pena.
Home, ja estiguin...
L'escàndol no va trigar a produir-se, lògicament.
Tots els...
La major part de la gent que està en aquell concert té mòbil.
Home, i tant.
Vale?
Doncs van començar a enviar tuits a l'adreça d'aquest bon senyor dient-li que era un pallasso.
Que no estava, que què passava, clar.
Que era un impresentable, inclús les càmeres a fora esperant la sortida de la gent, totes aquelles nenes plorant desesperades perquè no havien pogut veure el Justin Bieber, aquells pares indignats perquè havien pagat uns diners...
Clar, unes entrades que al final ha pogut ser...
El concert no s'ha anul·lat, per tant, no tornaran els diners perquè aquell senyor sí que va cantar.
Sí, però va cantar quan li va sortir dels nassos.
Exacte.
I això no és.
I aquelles mates i aquells pares indignadíssims perquè deien...
Jo m'he gastat els meus diners a emportar els meus dos fills o un regal d'aniversari de ma filla per portar-lo aquí i ara quina mena d'exemple ens està donant.
Fatal, fatal, fatal.
Però al final m'estàs dient que el concert es va fer però quan li va sortir dels nassos...
A més a més, el fantotxe va pujar a l'escenari perquè ja no és...
Per mi pallassos és una feina molt respectable.
Sí, això sempre.
En canvi, aquest senyor és un fantotxe.
Va pujar a l'escenari i no es va dignar ni a dir, ostres, perdoneu, ha hagut un problema tècnic o perdoneu, el xòfer s'ha perdut.
Qualsevol excusa i devadeu perdó a tota aquella gent que t'està esperant i que ha pagat per sentir-te tu cantar, ballar i fer el trist.
Sí, sí, el que passa és que jo crec que també, a veure, no és per defensar-lo, però hi ha molta gent que l'envolta, que el deixa que estigui en aquesta cúpula del tro i que quan vegi, jo crec que el que dieus abans tu, que quan passi el temps i potser ja no sigui, ja estem vivint famós...
Ja, però saps què passa? Que ja en té 19 d'anys, ja en té 19, no en té 12.
Que ho tenia a veure, o no?
Que ho tenia a veure.
Ja en té 19.
Sí, sí, sí. Ja estic a estirar d'orelles, tira-li, tira-li.
Home, jo d'orelles i més coses estirava jo.
Tira d'orelles. I això l'hi farien els pares, pobres, eh?
Jo l'hi estirava la llengua a veure si així es callava.
No, però pobres xiques, m'imagino, eh? La desesperació que el millor has estat esperant aquell concert durant molt de temps i quan arriba el moment has de marxar de casa perquè fa dues hores de tard i que a més a més que se fa tard també pel dia següent...
T'has d'anar sense veure el concert, sense...
No, no, no, fatal, eh? Fatal, fatal, fatal.
Ell sí que tiene teatro, sí que tiene teatro, Justin.
Molt malament, eh?
Ara me siguin indignat, Marc, però ho vaig fer paulatinament, eh?
Ja ho veig.
A poc a poc, a poc a poc.
Veig que et vas calentant.
Home.
A veure.
Què?
A veure, que ara no em sento, que no sé què he tocat.
No, ara ja està, ja està.
És el botonet.
No sé què havia tocat, com que no paro, no paro quieta.
És que està nerviosa.
És parlar del Justin Bieber i l'encén.
Em posa mil.
No m'estranya?
T'ho juro que em posa mil.
Bueno, vinga.
Què?
Anem a parlar d'una cosa lletja.
Que ha passat, que ha passat.
La revista Hola, què tal?
publica aquesta setmana una exclusiva, una entrevista a Francisco Rivera.
D'acord.
Recordem que estava liat amb un judici, amb l'Eugènia, per la custòdia de la seva filla.
Recordem que ha perdut aquest judici i que la nena, fins que no sigui major d'edat i pugui decidir, ha de viure amb la mare.
Sí.
D'acord?
Doncs una vegada tu ja has perdut un judici i ja has muntat el...
El circ.
El circ, sí.
Has muntat el circ.
Més o menys.
Públicament.
Perquè jo penso que aquestes coses s'han d'esbendir a casa, però bueno.
Quan tu ja has muntat el circ públic i ja has perdut, que no passa res, perquè tampoc no és que la nena tingui vuit anys.
No, la nena ja és gran i queda molt poc perquè aquesta xiqueta pugui decidir.
D'acord.
Doncs aquesta setmana ell fa una entrevista exclusiva a Hola, que a mi em sembla que és un cop baix.
A mi em sembla que és una pataleta.
Que ja l'ha tornat, no?
Sí, és una pataleta perquè totes les persones que són mares, totes les dones que són mares, hi ha alguna cosa que ens ofèn molt i és que ens diguin que som unes males mares.
Ui, això no es pot dir.
Què passa?
Home.
A veure, ell això no ho ha dit, però deixa anar parletes a l'entrevista com dient que...
Ell només sap que tard o prop, arribarà un dia en què aquella nena acabarà vivint amb ell.
Sí, però això que també ho digui.
Tu has guanyat ara, tu has guanyat ara, però que sàpigues que ella no vol viure amb tu i quan arribi el dia que sigui, ella marxarà de casa i dirà viure amb ell.
A quant tindria els 18 anys, sí, sí.
Però li recorda que la llei ara no, però que en el fons aquella nena no vol viure a casa de sa mare.
I que el tanto maluca se trobarà, no?
I després li diu també que la duquesa d'Alba el va telefonejar per preguntar-li què passava, per què feia allò, no?
Sí, sí, sí.
I que va ser ell qui li va haver d'explicar la història real.
Com que la història real?
En aquella senyora no li han explicat exactament per què aquella nena no vol viure amb sa mare.
Ah, ah.
Bé, ell diu que ella...
Que marron, eh, marxar?
Jo no dic que Eugènia sigui una mala mare, diu ell.
No, no.
Però vull que sàpiguen que jo també sóc un bon pare.
Hola, hola, hola, hola, eh?
Aquest tipus de històries són allò de dir, jo estic tocado y hondido, però vaig intentar fer un forat en el teu casco, saps?
Sí, sí, o sigui que el Titanic al meu costat o el que te pot arribar a passar pot ser una cosa light, no?
És allò de dir, jo l'he perdut, però que sàpigues que públicament jo ara t'enfonso tu, no?
Sí, sí, morir matant, no? Com es diu normalment.
I més sabent que és un torero, claro.
Clar, però tela, no?
Sí, és allò que dic...
Ostres, ara falta l'altra, no? L'altra part.
Perquè si ella fos realment una mare i una senyora diria, mira, saps què? A palabras necias oidos sordos.
Això també és veritat.
Però trobo que és cutre. És a dir, ara, tirar aquestes pollites ara públicament a la revista Hola, amb una entrevista exclusiva...
A més a més, amb fotografies segurament que superenormes, ocupant 200 pàgines de la revista...
Que dius, bueno, vols dir que cal? Amb necessitat de què? Això no farà que ella vingui a viure a casa teva?
No, al contrari, depèn de com.
Suposo que és per tocar la moral de...
De la Maria Eugènia. Sí, sí, de la revista.
Però has vist com són persones, Mar? T'has de donar compte com són persones.
Molta pela, molt famoseo...
Sí, però no deixem...
Però no, de la veritat, caiem tots per la mateixa.
Sí.
M'has dit pel Miquel Arenxo? Sí.
Són aquests, no?
Bueno, això em sona los secretos.
Bueno, tu, escuta i a veure què passa.
No, no te hace gracia que me agarres tanto a ti.
Que necesite tu cariño para ser feliz
Y que no encuentre otra razón para vivir
No, a mí tampoco me divierte estar así
Pero que quieres me he perdido y ahora no sé salir
Y en ti he encontrado la esperanza que perdí
No, sí, no me imagino como podré estar sin ti
Què? Dos ocells d'un tret?
Ai, perdoneu, eh?
És que...
Ai...
És que m'ha dit la Mar.
Posa'm alguna cosa al Miquel Arenxo.
I ara em buscant, buscant, dic, home...
Me diu, ja la tinc, ja la tinc, ja la tinc.
Dic, què em posarà?
Aquesta cançó que sé que no li agrada gens a la Mar.
Ai...
Que a la Mar li encanten els secretos.
Sí, sí.
Matem dos ocells d'un tret.
Per això, de seguida, les primers acordes de guitarra,
dic, això són los secretos.
Però què m'estàs poniendo?
Què m'estàs poniendo?
Però calla, calla, Mar, calla,
Doncs, Miquel Arenxo...
Sí, que feia molt de temps que no sabíem res d'ell.
Bueno, anava fent coses, anava produint, anava fent cosetes.
Doncs ara és notícia perquè l'han hagut d'operar d'urgència.
Què ha passat?
S'ha hagut de fer un cateterisme
degut a que tenia una artèria coronària obstruïda.
Ostres, quina ensurt, també, a mi.
El seu Twitter, perquè això ara ho fan molt.
En el fons hi ha molta gent que parla molt malament de les xarxes socials.
Jo, que soc molt fan, m'agrada,
perquè fa que aquesta gent sigui més propera,
estigui cada dia o de molt de tant en tant en contacte amb la gent que el seguim.
Doncs ell mateix va posar al Twitter, abans de ser operat,
Amigos y desconocidos, estaré ausente unos días.
Mis dolores de pecho han aumentado y me han ingressado en la UBI.
Lamentablemente se suspenden los conciertos de esta semana.
Cartagena, Irún, tal, tal.
Nos vemos a la vuelta.
Claro que sí.
Miquel, Miquel, Miquel, Miquel.
Miquel, que també els dijous a la tarda escoltar Tarragona a ràdio.
Sí, sí, sí, home, i ara si està a l'hospital, com que tampoc té res més que fer...
Clar, que s'ho posi, que s'ho posi.
És aquí, Miquel.
Ei.
Saludos, eh?
Doncs, ei, ei, ei, ei.
Clar, perquè si ho diem en eusquera, els de Tarragona no ens entenen.
No, no, no.
Cal tu saps que en eusquera, a la intimitat, parlem eusquera.
Com a l'anglès meu.
Claro, de Cincinnati.
Doncs el meu a eusquera és de Bilbado.
De Bilbado.
De Bilbado.
A veure, Sílvia, tu això ho dius amb molta alegria, perquè sembla que et faci goig.
No, no, em fa goig.
El que passa que hi arriba un moment que ja porta tanta estona allà.
Tant rastreu.
Home, per favor, acabeu ja.
Tant rastreu.
I si és així, ja que acabin, eh?
Jo només et diré, ara et donaré la notícia, però primer la sentim una miqueta.
Donaré pas a la cançó dient que calla i paga.
I can't blame you even though you let me down.
Boys are always playing silly games, games, games.
If I fall bad, I'm the only one to blame, blame, blame.
Trouble wants to find me all the time, time, time.
That's why you're never gonna see me cry, cry, cry.
A mi què vols que et digui?
El que m'has deixat així amb un mal cuerpo, eh?
Mira, ja portàvem setmanes dient que estaven pendents d'un judici de separació per la custòdia de la nena, per la mandanga.
Paulina Colate firma en un acord econòmic que posa fi en aquesta batalla judicial justament abans de començar un judici.
Això ja ho fan normalment, no?
Si podem arribar a no haver-nos les cadres i tal, molt millor.
Bé, la xica adorada desembolsarà una gran quantitat de diners que aniran a parar a les butxaques del senyor Colate.
Anda.
Així de cop, patapam.
I després, la quantitat exacta encara no la sé, per tant no vull equivocar-me, no la diré.
No, millor, millor.
I després li donarà uns diners mensuals.
Anda.
A més a més, seguiran igual i exactament com fins ara, amb la custòdia compartida, una setmana, el nen a casa de cadascun d'ells dos.
Sí, perquè havien demanat, no? La custòdia que cadascun la volia per ell mateix.
Ell la volia per ell sencera.
Sí, sí, sí.
I de moment, doncs, el criu estava passant una setmana a casa del papa i una setmana a casa de la mama.
Això seguirà tal com està, però ella, l'únic que ha pogut colar així de la seva curita,
era que el nen, quan vagi a viure a casa de son pare, portarà una nani, la seva nani, que, doncs, se n'encuidarà del criu perquè ella se n'enfia més d'aquella persona de confiança que de la nani.
Clar, a mi em sona com que el senyor Colat ha sortit triomfant.
Sí.
És a dir, ara l'unten, en pasta, a més a més, li donaran una paga cada mes i la setmana que té el criu a casa té algú que se'n cuida d'ell.
Però jo estava pensant...
Jo estava pensant, per què?
Mira, m'ho has tret.
Clar, perquè dius, a veure, una cosa...
Fa pensar a què té Paulina Rubio a l'armari.
Que Colat sap.
I que no vol.
I que pot despenjar, diguem-ho així, no?
Doncs per això et deia, paga perquè calli.
És que he pensat el mateix que tu, eh?
Perquè el fill al cap, és a dir, aquest senyor, que ara serà un mantingut de la Paulina,
simplement perquè hi ha un fill a mitges i aquesta noia, aquesta mare,
no vol que a son fill li falti de res.
Per això és el mateix que diu, doncs, el nen a casa meva té una nani,
la setmana que va viure el nen a casa teva, aquesta senyora va amb el nen.
És un pac.
Perquè jo vull saber que aquest nen està cuidat per la mateixa persona que està a casa meva.
Ja et dic, l'únic gol que li he pogut posar al Colate, la Paulina,
perquè per la resta, de cara a la resta del món, és dient, a veure,
ell quina necessitat té, si ell té família que pot ajudar
i ell és suficientment apte per treballar i aconseguir un sou sense haver d'aprendre d'ella,
per què ella li ha de pagar uns diners ara i una mensualitat durant X anys?
És que me sona molt estrany, eh?
Per què l'ha de mantenir?
És que me sona molt estrany.
Per què l'ha de mantenir?
A veure, jo sé que ella, a veure, aquí ella, ella és la famosa, diguem-ho així, no?
La que pot arribar a guanyar molts partos.
No, a veure, jo que has dit, he hecho un braguetazo,
doncs ella ha fet un, no sé, un tangazo, un tangazo.
Home, però tela, eh?
Jo trobo...
Alguna cosa sortirà més endavant, penso, eh?
Dóna'm el pensar.
Sí, si no, no, i tant.
Les llengües mi pedines com la meva, dona...
I les mentes, les mentes, no només les llengües,
les mentes també n'acen de les ulles.
Ai, és que el dinero...
És don, don, don, don, din, don, es don, dinero.
L'altre dia a través del Facebook me va enviar un antidepressiu.
Ah, sí?
Que era una cap, se'm posava antidepressius,
i sortien un munt de bitllets de 50 euros.
Ah, sí?
Dic, si fos de veritat, sí que passaria la depressió, sí?
Jo em van enviar...
És que, clar, estem en horari infantil, no et podria dir...
L'altre d'antidepressiu que també te van enviar?
Sí, una caixa que s'ha de apoyar tron.
Ah, no, doncs no...
No, ja està, no tira més.
Ja està, ja està, no tira més.
No entenem en detalls, no entenem en detalls.
Ja està, aquí vull entendre que ho entengui.
D'acord, escolta'm, poderoso caballero don dinero.
Normalment es diu que els nens venen amb un pas sota el braç.
Sí, clar, clar.
Doncs Amancio Ortega, sabem tothom qui és,
la tercera...
El senyor de Zara.
El senyor de Zara, sí, sí.
El senyor Zara.
El senyor Zara, a partir d'ara, és el senyor Zara.
El senyor Zara, que és la tercera, aquesta setmana va sortir,
que era la cinquena, m'assembla,
i ara és la tercera fortuna mundial.
Sí, sí, que té els diners.
És a dir, que ha pujat dos esgraons.
Ja és avi.
Ai, veus, veus.
Recordem aquella boda, aquest estiu passat, que vam comentar,
que amb tants quartos que tenia,
la porqueria que els hi van donar de dinar.
No, i de vestit, arregles que tampoc t'agradava el vestit.
No, perquè, clar, que si ara la nena de Zara,
que t'ho hagan en Zara, que ja està bé,
però una mica de...
No, la xiqueta no estava encertada.
No, no, no.
Doncs ja tenim un nen de 3,900 quilos que va néixer
a una cesària programada,
perquè aquesta xica es veu que és tan pica que no podria espènyer.
No, però li van posar l'epidural,
no li van posar temps, aquelles coses.
No, no, que era una cesària programada.
Ah, cesària, cesària.
Li va dir, mira, saps què?
No, però això ja ho fan.
Vine que, clar, no cal que espènyis.
No, però això ho fan també.
No, això també ho fan per la història
que potser a mi jo d'alt risc.
A mi, aquesta xica ho va passar molt malament durant l'embaràs
i a mi jo dius, no allarguem més
per si de cas pateixi el feto.
Bueno, si és clar que el mini Amancio...
El mini Amancio.
Ah, que també es dirà com l'Agui.
Com l'Agui, com l'Agui, l'Agui.
Tienes l'Agui que no té un pan.
Lluia en el bateig, eh?
Lluia en el bateig.
No és que tenga un pan debajo del brazo,
és que llevo una paneta sencera.
Jo, com le voy a poner el nombre de un tío lejano?
No, le pongo el nombre de l'Agui,
que és el que tiene un parnet.
Oh, bé, oh, bé.
Amanciete, Amanciete.
Amanciete.
Amancio júnior.
Ara no tenim aquí.
Qui molts de júniors, què tal?
Com van d'edat?
Oh, la gent se fa gran, eh?
Els aniversaris, eh?
La gent se fa gran, eh?
Home, xata, és que...
Acabarem amb una cançó que jo ja dic,
va, la Sílvia la farem disfrutar avui.
Sí.
Perquè jo dic, escolta, amb aquest senyor...
Ai, s'ha posat els pèls, dona.
S'hauria posat els pèls,
que semblava la tina tana,
que dius.
Què és el de la tina tana, la que dius?
Doncs no sé, deu estar descansant a Girona.
No sé.
És m'exprinada.
Bé, tenim un senyor que es diu...
Senyoret.
Senyoret.
Es diu Brooklyn Beckham.
Ai, el Brooklyn.
14 anys, ja, tu.
Ja, 14 anys, el Brooklyn Beckham-Tank.
Ah, 14 anys.
Beckham-Tank.
Beckham-Tank.
Oh, oh, oh, oh.
Hop, bang, bang, bang, bang.
Beckham-Tank.
Bé, total, 14 anys.
És que se'ns va la bola ja en aquestes hores, eh?
Sí, sí, sí.
El Carlos Bardem.
Oh, Carlos, sí.
Germano de la Javier.
Sí, de la setmana passada.
50 tacos.
Oh.
Ja.
Jo n'hi posava més, però bueno.
Què dius, sí?
Sí.
Jo això no...
Tu no?
No segueixo.
Ah, bueno, bueno, vale, vale.
Tu dius 50, tu dius 50, me dius 70, 70.
Vale, vale.
Jo m'ho crec, Marta.
La Juliette Minoix, 49.
Sí, Juliette.
Ah, molt bé, ben portats i veiem que és guapa.
Guapíssima.
Guapíssima.
Guapíssima.
El Carlos Baute, 39, que no sabem res d'ell des que li va sortir aquell fill secret.
Perquè vegis.
No sabem res.
Home, i que es va casar, no?
I tot això.
Al final no es va casar, perquè sé que és una d'aquelles coses que...
Jo sé que l'últim que vam dir d'ell era que li havia sortit un fill secret i des d'aleshores s'ha amagat de la vergonya que tenia.
de la vergonya que tenia s'ha amagat.
I per acabar, un senyor que fa 61 anys...
61 anys?
61 anys.
I es diu Humberto Tozzi.
Mira que t'hauria d'haver posat la d'OBK, de falsa moral, que també la canten tots dos junts, eh?
No, però aquesta és...
Però aquesta és que és ell.
És un clàssic.
És un clàssic.
O la del Te amo.
Te amo.
No, no, però acabem amb una mica de canya.
No, Sílvia, però aquesta.
Amb la Glòria.
Acabem amb la Glòria.
Glòria, Glòria.
Recorda totes les Glòries que us diguis sentint.
Bueno.
Què?
Molt bon dijous.
Ja està, ah?
Sí.
La vols sentir, la cançó?
Ah, vinga, sí.
Ah, està amb el cul, que li va així, pum, pum, pum, pum, que veig la cadira, que es belluga i tot, com que va amb rodes.
Va, la quedarem un i avall.
Doncs voldràs que calli per sentir la cançó.
Bueno.
Vinga.
Ja veus que ja estic començant tota l'estona.
Bueno, et diré que molt bon dijous.
Millor cap de setmana i ens sentim la setmana que ve.
Adéu-sia, guapa.
Moltes gràcies.
Adéu-sia.
Glòria, manqui tu en l'àrea, manquia d'una mano, que lavora piano, manquia aquesta boca, que el cibo più non toca.
Glòria, è sempre questa storia, che lei la chiamò Gloria.
Glòria, sui tuoi fianchi, la mattina nasce il sole, entra odio ed esce amore, dal nome Gloria.
Glòria, manchi tu nell'aria, manchi come sale, manchi più nel sole, sciogli questa neve, che soffoca il mio petto.
Glòria, glòria, glòria, glòria, chiesa di campagna, glòria, acqua nel deserto, glòria, lascio aperto il cuore, glòria.
Scrappa senza far rumore, dal lavoro, dal tuo letto, dai gradini di un'altare, ti aspetto glòria.
Glòria, glòria, perché accende il giorno, e invece di dormire, con la memoria torna.
A un tuffo nei papaveri, in una terra libera, per chi respira nebbia, per chi respira rabbia, per me che senza glòria, contenuta sul divano, faccio stelle di cartone, pensando a Gloria.
Glòria, manchi tu nell'aria, manchi come sale, manchi più nel sole, sciogli questa neve, che soffoca il mio petto.
Aspetto glòria, glòria, glòria, glòria, glòria, glòria, chiesa di campagna, glòria, acqua nel deserto, glòria, lascio aperto il cuore, glòria.
Scrappa senza far rumore, dal lavoro, dal tuo letto, dai gradini di un'altare, ti aspetto glòria.
Glòria, glòria, glòria, glòria, giwersa di contowego.
Fins demà!
Fins demà!