Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Llavors la veritat és que jo crec que d'alguna miada el tu has fet ell
d' Blaixadew, no?
I aquíapatit senyals delsaktions suaves, quan estem ara filmant una miqueta més els concepts de presentació.
I per això estem molt contents de poder venir.
És un espai que a mi l'any passat em fa agradar moltíssim.
Molt íntim, és molt gust emperiçament.
I la veritat és que vaig proposar a l'àn忌 de grup,
perquè fos el primer lloc
de resta d'Aragoní
és poder venir a
presentar les cançons
d'aquest nou disc.
Exacte, un disc que recordem ha estat
en micromecenatge,
que no sé si és la primera vegada
que ho feu d'aquesta manera, Cris,
i com va ser que vau triar
precisament això, aquest micromecenatge?
Com va anar?
A veure, la cosa és que
d'alguna manera ens buscava
una mica de complicitat ja des del moment
en què comences a preparar
o pensant en fer un disc,
la complicitat és amb la gent,
amb el públic,
i al final els seus seguidors
són els que es fan.
I la veritat és que
s'intenta facilitar
el material discogràfic
i alguns tipus de complements
amb un preu
que més
econòmic, és a dir,
més ajustat a la realitat,
no deixa de ser també
una bona manera
de contactar amb la gent
i evidentment
de veure una mica
com respira tot.
I tant.
Era una experiència
que volíem
trobar
per diverses raons.
Una també,
que és molt important,
és el fet
de tocar
de veus a terra,
és a dir,
ja saps realment,
el micromecenatge,
en aquest cas
ho han fet
amb el sistema
Bergkami,
que és una...
Sí, amb el Bergkami.
el coneixem, sí.
Però, d'alguna manera,
doncs aquesta...
aquesta manera
d'afrontar els projectes
et fa ser molt prudent,
et fa ser molt realista
i, bueno,
sempre ho hem sigut molt,
nosaltres,
però que, d'alguna manera,
doncs,
ens reafirmava
amb el que pensàvem,
no?
I és el punt
aquest
de que, d'alguna manera,
doncs,
tant el que fas,
tu has de treballar molt,
moltíssim i amb moltes més ganes
i difícil del que ho fas,
això ho ha fet també la gent.
Es penso que
el que ha participat
amb el projecte
de Bergkami,
el projecte se'l fan seu.
Clar.
S'han partíceps
i és ben cert
que són partíceps,
no?
Perquè,
abans que tot es
acabi de gestar,
doncs,
ells han fet la seva
aportació,
el seu suport.
Ja no només econòmics,
també moral,
que és molt important.
I una altra cosa,
normalment quan es va
a través de Bergkami,
a veure,
la gent posa una sèrie de diners
a canvi d'una sèrie de coses,
que és el que
el que donàveu
a canvi
de ser mecenes
d'aquest treball discogràfic.
Han participat
directe o indirectament
d'aquest disc?
I de quina manera
heu fet?
Com ha estat tot?
El tipus de recompenses
són variades.
Sí.
Teníem
des de la simple
descàrrega digital
per 10 euros,
fins i tot
el concert
amb tota una sèrie
de CDs,
25 o 30 CDs,
un concert reduït
per
30 o 40
o 50 persones.
Ah, molt bé.
Per,
no sé si això,
1.000 euros
o 1.500,
no me'n recordo.
Un recorde així.
Que, de fet,
n'hi haurà
de la micromassage
dels concerts,
un que se'l veiem
ja fins la setmana que ve
i el següent
que l'estem
acabant de tancar
per fer-lo.
Però que,
al mig
de tot aquest,
d'aquestes dos
possibilitats,
hi havia també
la, la,
hi ha sent tot
un ventall
de, de,
de diferents
opcions,
com pugui ser,
doncs,
el feré
amb una,
amb una descarga digital
o una pua,
un certificat digital
i un pòster,
o a tot això
hi podries afegir,
sembla que era
per 20 euros,
si podries afegir
per 5 euros més,
doncs,
també regalàvem el,
o acompanyàvem el,
el DVD de Wines
de l'esmenaix,
per 50,
doncs,
això més,
dos entrades
en un concert,
especial la possibilitat
que hi havia una possibilitat
també,
serien
75 o 100 euros
de,
que fossin
4 entrades
més un pendrive
de material inèdit,
diferents combinacions
que la gent
ens podia,
diguéssim,
certificar
de qualsevol
de les possibilitats,
fins on podien arribar
i,
i,
i així,
així ha sigut.
Molt bé.
I hem,
hem intentat
assolir
les 6.000 euros
i vam aconseguir
7.000
i qualsevol cosa més.
Déu-n'hi-do.
És una part
del resultat
de la relació
de l'esmenaix.
Evidentment,
que es pot quedar
molt menys,
però també
nosaltres
intentem
sempre donar
el màxim
de qualitat
i sabem,
sabem,
per cert,
que ens donar
la qualitat
que volem donar
ens tenen costos
que,
però,
això ens ha ajudat
moltíssim
a poder-ho fer.
Exacte,
i a més a més
també és el que deies tu abans,
que la gent
s'ho faci seu,
a més a més
és una espècie,
com sempre dic,
una clucada d'ull
de dir,
doncs,
formeu part,
no?
No només
a l'hora dels concerts
o a l'hora d'escoltar,
sinó també
a l'hora de poder
fer-ho possible,
no?
Que això que es fa
sigui un trosset vostre,
no?
A través d'aquesta
petita donació,
no?
I això de la paraula
mecena
sona també
com a molt gran,
no?
Que guai,
soc mecena,
no?
A més,
nosaltres,
ara,
aquestes,
perquè no deixem
de ser un estima,
vull dir,
a veure,
és una manera
d'intercanvi
que a nosaltres
ens ajuda
a poder
esforir
el projecte,
però que,
evidentment,
doncs,
també la gent
rep
la nostra,
per nosaltres
té
aquesta,
diguéssim,
aquest
pírus,
aquesta,
no sé,
aquest carinyo,
aquesta...
Sí, sí, sí.
A principi,
jo m'imagino...
De proximitat, no?
Sí,
jo a principi
m'imagino
que quan potser
es parlava
de la idea,
allò que dius,
ostres,
una mica de respecte
sí que se té,
perquè dius,
t'imaginen les perspectives,
pots arribar a imaginar
el final del camí,
però,
clar,
sempre tens
aquesta incertesa
que no saps
com acabarà de sortir,
una satisfacció plena
i ja el tenim al disc...
Però, sobretot,
és que passa,
jo crec que,
a veure,
assolir els objectius
és molt important,
però sobretot
és que ara,
dia d'avui,
a cada concert,
anem entregant
les recompenses,
anem recollint
aquesta part
de carinyo,
anem donant
aquesta part
d'estima,
saps?
I això és...
és a dir,
diguéssim que el
d'Arcani,
el micromecenatge,
té un punt
de...
no només
d'econòmic
del moment,
perquè és el que es veu,
però realment
té una durada
i té una estirada
que és força llarga
molt més
en el que ens pensàvem.
És a dir,
ara,
demà,
doncs,
al concert de Cossetí,
sabent que hi haurà
dues o tres persones
que li han...
que hi han aportat,
hi han fet la seva aportació
en el...
d'Arcani,
que evidentment,
doncs,
vindran
tindran
les seves entrades,
els seus discos,
la seva púa,
els seus pòsters,
la seva història,
però
que
sabem que
ens veurem a la cara
i que
hi ha alguna cosa més,
saps?
Sí, sí, sí,
que no...
Saps?
Ells venen amb la il·lusió
de recollir el seu material
i nosaltres
hi anem,
a més,
també amb la il·lusió
de,
a part de fer el concert
de presentar les cançons,
de poder-li sonar aquest material
perquè
estem
molt contents
i orgullosos
que hagin participat
en el projecte
i això és
no sé,
és una cosa
que penso que
jo ho destacaria
molt
en tots sentits,
que la gent
té moltes ganes
de recollir-ho
i nosaltres
acollir
també els concerts,
no només,
evidentment,
amb les ganes
de fer el concert,
que això
ens toquem a sobre,
per dir-ho d'alguna manera,
però
però
que
evidentment
això
és un flux
de...
És una sensació nova
que no,
que fins a dia d'avui
no teníem.
Sí,
perquè normalment,
a veure,
normalment
la gran majoria
de vegades
sí que us quedàveu
després del concert
per una cosa
amb...
Podríem dir que
fins i tot més anònima,
no?
Ara ja teniu
jo que dic
uns noms i cognoms
i aquí
adreçar-vos,
no?,
coses que saben
que estan esperant
dels menaix,
no?
Dius,
això
ha format part,
no?,
del meu carinyo
cap amb ells.
Sí,
és això.
I més i menys.
Jo crec que
tot el públic que ve,
evidentment,
es mereix el nostre respecte
i al·lígui...
Això sempre,
això sempre,
sí.
...el seu,
aquest,
aquesta admiració
per obtenir,
per creure,
venir a gaudir
del que estem fent,
o sigui,
més o menys,
però que fan la seva
aportació amb les entrades
i això està clar,
no?,
però la gent que cregui
en materialitat
és una,
és una,
és tot un,
bueno,
és una cosa
realment important,
i tant,
em fa sentir
molt,
molt més responsable,
no?
Oh, i tant,
oh, i tant.
I a mi aquest és el punt aquest,
no?,
que, bueno,
és un punt de coneció
que és molt,
molt interessant
i a més,
que fa que quan
composes les cançons,
quan treballes les cançons,
doncs,
encara faig-se amb més,
amb més,
segurament amb més,
amb més responsabilitat,
sentit de la responsabilitat.
Per cert,
fem una cosa,
anem cap al concert,
es repassarà segur
aquest darrer treball discogràfic,
aquesta guia
de petits senyals,
però també ja són
10 anys,
ja anem cap a 11 o 12 ja,
perquè ja m'he descomptat.
No, no,
ja anem cap a 11,
cap als 13.
13,
13, 14,
no ho n'hi do, eh?
Diria que aquest,
aquest,
setembre,
aquest any,
setembre farà 14 anys.
14 anys.
Vam engegar la roda,
vam gravar la primera,
unes actuacions
que vam fer
dins del concert de la CIC
el 99,
i que tindrà sortit el 2000,
per tant,
13 anys de disco,
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí.
Ostres,
aquesta aventura
que jo recordo a Cris,
que deia,
mira,
una manera de,
juntàveu el Toni,
el Juanjo,
i jo,
mira,
anem fent,
anem fent,
i mira,
al final s'ha posat sèrio, eh?
Sí,
bueno,
jo crec que,
mira,
això té una particularitat,
és aquesta aparició,
desaparició constant
que pot arribar a tenir,
és a dir,
no,
no,
no,
una operació,
eh,
amb una pressió discogràfica
per darrere,
amb,
o sigui,
ho fem amb ganes,
amb gust per gust,
ho fem pel que tenim al moment,
quan hem trobat el moment,
ens hem trobat i ho fem,
ho fem tant com una necessitat,
sinó que,
o sigui,
potser sí una necessitat vital,
però no tant,
una necessitat de,
de que,
doncs,
necessitem tenir,
estar al mercat constantment,
l'Enaix és un grup que probablement,
a partir de finals d'aquest any,
vagi baixant una mica de la intensitat,
i segurament que fins aquí uns,
si no tornaran a aparèixer,
una mica com el,
el Guadiana,
allò que...
S'ha tornat a dir, eh?
M'has estat a punt d'aquí.
I apareix,
i ho fem sense cap tipus de pressió,
ni contacte discogràfic,
ni contacte,
diguéssim,
de manejament,
per tant,
anem a buscar,
doncs,
el bon enteniment que ja hi és,
però,
senzillament,
ho fem amb algú,
així,
compartir les experiències
de les coses que estem fent,
a nivell individual,
o a nivell,
diguéssim,
cadascú pel seu compte,
i cada cop,
és una...
és com una mena d'escola,
tots tres,
crec.
Un escapament,
diguem,
també,
no?
Sí,
però és un altre passat nostre,
que també tenim dins,
no?
Clar,
sí,
però tots els tenim,
és a dir,
cadascú té els seus projectes
més...
en paral·lels,
en paral·lels,
si és veritat,
sí.
Però,
i maneja és una cosa paral·lela,
que és una mica per abocar,
per renovar,
per revitalitzar una mica
l'experiència,
és a dir,
que quan estem treballant,
composant amb el Toni,
amb el Juan,
o els estem gravant,
o els estem masclant,
estem aprenent coses perquè,
una ha pres una història
i l'explica,
i l'altra,
no sé què,
és una mica,
una...
és una espècie de...
de masterclass constant,
i els teus ens diuen molt de respecte,
i l'exigència sigui molt més alta,
també,
vull dir,
és una cosa
que bé,
bé,
diguéssim,
ho portem a l'ADN de demenatge,
és un...
o sigui,
no qualsevol cosa és vàlida,
sinó que el que fem és,
doncs,
buscar-los una mica de més cada cop,
i aportar-nos l'experiència de cadascun.
Pel que sí que es veu,
i t'he dit una cosa,
i que es pot comprovar,
doncs,
a cada concert,
a cada fotografia,
que hi ha una complicitat amb vosaltres,
que es nota,
que us ho passeu molt bé sobre l'escenari,
i clar,
és el que dius,
no?,
que de cara a la gent que ve a veure-us,
que segueix els menaix,
clar,
deu ser una miqueta tristó
quan va de ballada,
diguem-ho així,
però quan tornau a aparèixer,
es nota la rufada,
no?,
i que dius,
ostres,
que tenia ganes de tornar-los a trobar,
no?
Sí,
i em penso que una mica
la fórmula és aquesta també d'amenatge,
no?,
la no pressió de la constància
d'estar a la carretera,
per dir-ho,
a l'escena del mercat,
i que,
doncs,
bueno,
que la que destencem un parell d'anys de cadascun,
doncs,
torna'm amb moltes més ganes.
jo sempre dic que menaix és una molt bona reunió
al voltant d'una taula,
i el que fem és intentar dinar el millor possible,
i per dir-hi,
s'ho tenia ja,
i s'ha de fer cançons,
oi que,
el nostre és una trobada culinària,
ja està bé,
ja està bé,
ja està bé,
però,
per cert,
encara que aneu de ballar,
encara que,
espero que no comenceu ja la de ballada,
primer passeu per Constantí,
després heu d'anar cap a Manresa,
després a Llissa damunt,
després a Bescanó,
a Bescanó,
i algunes coses més al maig
estan a punt de confirmar-se,
dins l'agost també,
bueno,
sí,
a veure,
aquest any és un any una mica especial,
jo,
ajuntament de Valdez de Uriah,
estem,
fem aquest retrobament a partir de finals de maig
fins a la mitjana de juliol,
també,
és veritat,
i crec que és una descomptat,
en aquest sentit,
ja,
i estem perdent,
Cris,
t'estem perdent una mica a mica,
crec,
eh?
crec que l'acabem de perdre del tot,
eh?
Cris?
Sí,
ara,
ah no,
que l'estàvem perdent,
no sé,
l'hauràs passat ara mateix per a algun lloc
on hi hagi poca cobertura,
i t'estàvem perdent.
És el setèl·lic,
és el setèl·lic que es mou.
Això és el meteorit,
que el mío va danyar el setèl·lic.
M'estaves parlant del,
ja t'ho diré,
que clar,
torneu una altra vegada,
almenys apareix estel·larment
i momentàniament
en el món de la música.
Crec que no tenim sort,
eh?
No tenim sort.
doncs fem una cosa,
intentaré tornar a parlar amb ell,
ja serà fora d'antena,
a veure si acabem de la conversa
amb el Cris.
Sí, Cris,
estàs aquí.
Fantàstic,
no,
estava ja gairebé acunyadant,
eh?
És el setèl·lic que es mou.
No,
a veure,
ja tornem,
fem aquest retrobament,
molts que ens ens tornen a aparèixer,
és a dir que,
que bueno,
doncs ara estem intentant,
doncs aquests,
durant aquests mesos de primavera,
doncs també fer,
d'hivern i primavera,
fer alguns concerts més,
i, bueno,
i anar fent,
que al final,
l'emmenatge és un punt de trobada
per prendre gust
i ens ho protegem d'aquesta manera.
Per tant,
estem molt contents de venir a consentir demà.
a quina hora serà?
A quina hora serà,
més o menys?
Comença a les 11.
A les 11, no?
Sí,
sí, sí, sí.
Ho fem a les 11,
i ja t'he dit,
penso que el casino de Constantí és un espai fantàstic,
i res,
que vingueu,
doncs allà ens trobareu,
i que ho direu del que fem,
de les cançons noves,
que fem tot el disc íntegra,
és un disc que n'estem molt contents,
perquè hem treballat la composició del disc
d'una manera molt diferent
del que havíem fet fins a dia d'avui.
Sí.
O sigui,
en comptes de portar cançons cadascú,
ens hem trobat,
ens vam trobar un dia
amb un paper en blanc i res més,
com s'ha...
d'explicar amb les guitarres
i van sortir alguns records
i algunes melodies,
i algunes van començar a fer cançons,
és a dir,
és un disc amb unes cançons
composades de zero,
on hi hem participat tots,
i ens resulta molt difícil
treure algunes de les cançons
del reportari,
però ens l'estimem molt
i sabem que tenen el seu punt,
i és diferent, no?
Normalment és un altre...
es ballar,
però bé,
per aconseguir el mateix,
per arribar a la gent,
és el que...
Que és el que toca, no?
I per cert,
per arribar a la gent,
la propera vegada
us vull per aquí, eh?
Que ho sàpigues,
t'estiu de les orelles
per la ràdio, eh?
T'estiu de les orelles
per la ràdio.
És que l'última vegada
que vam parlar amb el Cris
també va ser una mica
al final de l'entrevista
la mateixa, eh?
Estem tenint tu i jo
una mica de javí, eh?
Però no hi ha manera, eh?
No l'acabem d'arreglar,
no l'acabem d'arreglar.
Heu d'entendre que...
No, no m'ho imagino,
home.
No, no l'acabem d'arreglar-ho.
No, no, no.
El que passa és que teniu
molta feina,
que és diferent.
És una altra cosa,
és una altra cosa.
Doncs, Cris,
quan i com moltíssimes,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
l'actuació a Constantí,
també l'actuació que teniu
aquesta mateixa nit
a Girona
i res,
que la propera
que pugui ser ja...
Eh?
Ja ho saps?
Molt bé.
A veure què?
Si pot ser amb el jato,
amb l'homenatge,
amb qualsevol cosa,
perquè us tinguem
una altra vegada per aquí.
Molt bé, vinga,
un abraçada molt gran.
Un petonàs.
Adéu-siau, gràcies.
Adéu-siau.
Que ningú et tregui
del teu cap
les ganes de lluitar,
les ganes de canviar
aquest món que sigui més real.
És un desig, ja ho sé,
és infinit potser,
no sabem el que volem,
no sabem a què jugar.
O, o, o, o,ó,
o,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ó,ín,
!
Fins demà!
Fins demà!