El meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba,
a bordo del català,
al millor barco de guerra,
a la flota d'Ultramar.
El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi, el meu avi...
El meu avi, el meu avi...
El meu avi, el meu avi...
El meu avi, el meu avi...
I ja el tenim aquí amb nosaltres, Savi Ramon.
Bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Que ben acompanyat que el trobo avui, eh?
Com a altra cosa nova, no?
O sigui, vas mig baldat per aquí, però llavors,
quan vas amb juventut, te sents...
Te recorda i sempre mira, és bonic, és molt bonic.
Expliqui com ha anat la història,
perquè té la seva història que aquest noi i aquesta noia,
que avui tenim asseguts a la taula,
gairebé, gairebé...
i he de dir que és un semisegrest puntual al carrer.
Sí.
Com anàs a la història?
Ja saps que...
Ja saps, i tots sabeu,
que jo sempre tinc coses...
No ho sé, em surt l'imprevist,
no sé d'on surt, el que sigui.
Va fer por, avi, va fer por.
I avui anava mig, no molt pesat, el que sigui,
i agafar l'autobús i baixar aquí a l'Imperial Tàrraco,
i arribar davant de la delegació,
coi, dic, ha fet gràcia,
veure un grupet de nois i noies,
llavors me cago sent l'olor del fum de la llenya,
això ja m'ha recordat,
dic, però si és el temps de les castanyes.
El que passa és que hem tingut tan bon temps
que semblava que haguessin d'anar en bikini a buscar les castanyes.
Llavors, com que era d'això,
m'he sentat un moment allà, mirant-los,
com venien les castanyes i d'això,
jo he pensat quina diferència d'aquestes castanyes
a les que es foten a Madrid i Barcelona els que manen.
No, això és una altra castanya.
No confongui, no confongui, que si no la liem, eh?
I llavors he quedat a dir,
he quedat la mar de bé,
i he vist aquella simpatia amb aquella joventut,
i m'ha recordat aquelles dones velles
que venien abans castanyes,
i d'això, dic, com canvien el temps.
I llavors, a veure aquesta joventut,
i m'he parlat amb un noi,
quedé parlant de les castanyes,
i llavors dic, escolta,
per què no veniu un de vosaltres,
i llavors faré propaganda directa
on veneu, i qui sou, i on esteu.
I res, tot el que sí,
doncs m'ha fet gràcia,
perquè aquest aparell de castanyes
sí, on està, on està?
És aquí, el Pràxim Pereal Tàraco,
davant de la delegació del govern.
Sí.
No, no el govern civil, l'altre.
D'acord, no, però si...
Doncs allà al davant,
allí hi havia aquest grupet de noies i noietes,
un preparant la llenya,
l'altre preparant les castanyes,
l'altre oferint-les a la gent,
i clar, hi estava bé,
perquè d'això és...
I és bonic.
És bonic perquè recorda
altres èpoques de...
Saps com aquesta?
Veure la joventut,
que només diem,
oh, és que la joventut...
fa coses molt macas, és veritat.
Veure,
jo sempre he dit que hi ha una joventut sana,
que és la que aguanta i fa el que estem fent,
perquè els estudiants,
hi ha de tot.
Oh, i tant, oh, i tant.
Cada un al seu moment.
Això ho sé, bravi.
Hi ha un moment que reconec que han de cridar,
però s'han de sentir.
Home, i tant, eh?
A més a més,
les coses no se'ls estan posant massa a la cara, eh?
Però quan es veus,
quan es veus en coses de tradició,
que segueixen unes tradicions,
dic que està llàstima, eh?
que no, no, no...
La gent, clar,
va anar de pressa i això,
però ara jo ho dic, eh?
Això.
Presenti-me'ls.
Presenti-me'ls, Gavi.
Jo recomano
que la gent
que voltin per aquí al Bredador,
que passin per emprar el Tàrraco
davant de la delegació,
veurà un grupet de noietes i noietes
molt simpàtics,
i aquí tenim una representació
que hi ha una noieta
que ens digui com se diu.
Ah, doncs vinga.
Bona tarda.
Bona tarda.
Jo m'ha dit Anna.
Hola, Anna.
Com estàs?
Molt bé.
I amb ell?
Qui és?
Bueno, jo soc la Sir.
Hola, Sir.
Com esteu?
Bé.
A veure, com ha anat?
O sigui, l'avi us ha vingut a buscar?
No, bueno...
Perquè vosaltres esteu allà
venent castanyes.
Ja esteu començant a vendre castanyes.
Sí.
Està bé.
No, bueno...
Està bé.
Perquè...
Com que hem d'aprofitar per vendre castanyes,
per anar cap al viatge de fi de curs...
I anar a la família.
Més d'edat.
Sí.
I el viatge de fi de curs...
Avi...
No aniran per aquí a Mallorca, crec.
No.
M'han dit...
On van?
On van?
M'han dit dos punts que m'ha agradat,
perquè són molt interessants.
Li he fet referència.
Ho puc dir?
Sí.
Un és a Praga.
Molt interessant.
Molta història.
Fantàstic, sí.
Molt bonic.
Perfecte.
Cada part que dones,
tens una part d'història.
Sí.
És molt bonic.
I l'altre, Londres.
Oh!
Londres és diferent.
Un altre estil,
però també té...
Buscant segons quins racons i quins llocs,
llocs,
Londres també és molt interessant,
perquè és un altre estil completament de Praga.
Doncs sí.
Són dos punts molt diferents,
però tots dos,
per passar-t'ho,
i més si ets jove,
que puguis caminar.
Però avi,
ara de primer,
a veure si aconsegueixen
que venguin totes les castanyes.
Perquè s'ha de fer una prèvia per això?
O sigui, vosaltres,
segurament que s'ha de moure primer,
demanar permís per posar-vos...
Sí.
Hem demanat permís,
i això a l'Ajuntament,
perquè si no,
no ens deixen.
I llavors ens han donat el lloc,
amb posar-nos,
que ens han dit a l'Imperial Tàrraco,
perquè hi havia gent
que s'adaptenava a les Gavarres,
i llavors hem dit,
bueno,
doncs hem tingut sol,
perquè a l'Imperial Tàrraco hi passa gent.
Perquè,
a quin institut pertanyeu vosaltres?
Som...
Al Martí Franqués.
Al Martí Franqués,
d'acord.
Ho dic perquè,
no només si esteu vosaltres com a tal,
sinó que també hi ha d'altres parades
també del mateix institut?
Sí.
perquè segurament que cadascú,
podríem dir que es cobra cap a casa,
per fer el viatge de fi de curs,
i que surti més econòmic, no?
De cara més endavant.
Sí.
Anem per classes.
D'acord.
I vosaltres sou la classe de...?
Primer G.
De primer G.
Dels artístics plàstics escènics.
Molt bé.
I les castanyes,
més o menys,
a quant en surten?
Bueno, tenim...
A veure, a veure.
Parlem de negocis,
parlem de negocis.
Les castanyes a 1,50,
i després 15,
ja a 3 euros.
A 3 euros.
Sí, bé, ja estem regatejant una mica.
I després tenim aquí el pot de propines,
per això,
perquè necessitem els diners.
Ha de sortir, ha de sortir.
Jo m'imagino que família i amics
ja s'han passat tot,
si no estan a punt de passar tot.
Bueno, em falten.
Tenim una llista ja, no?
Sí.
I escolta,
quan passa algú per la propina,
qui fa la rialla?
De paltros, de les noietes,
quan passa un noi,
deu fer una rialleta, no?,
per veure si hi ha propina,
i pels nois,
i pels nois,
quan passa una noieta, no?,
això és,
si ho feu o cadascú,
posa la seva simpatia.
Eh?
Sí, oi?
Sí?
Va bé, va bé, no?
Tot té els seus trucos, eh?
Sense molestar ni fer res,
tothom té els seus trucos.
O sigui que,
a part de les castanyes,
sempre d'haver simpatia, no?
D'haver simpatia, no?
D'haver simpatia, eh?
I tant.
Que la gent quedin contents i diguin,
ai, allà hi havia unes noietes,
oi, unes noies més simpatis,
que quasi que era millor parlar amb ells
que amb les castanyes.
O sigui que també és molt bonic, això, eh?
També és molt bonic.
D'acord sí, d'acord sí.
I quins horaris?
A veure,
si, per exemple,
volem anar ara,
encara els trobarem?
Sí, fins a 10.
Doncs quina hora?
Fins a les 10 de la nit?
Sí.
Perquè ens vam tornant de dues hores en dues hores,
i llavors anem uns altres, saps?
El dijous i divendres,
tots els anys també.
D'acord, però al matí com ho teniu?
Perquè teniu classes al matí?
No, al matí no.
Ah, no?
No, al matí només els dijous,
bueno, els dijous,
divendres, dissabte i dimenge.
Val.
No ho deia, però clar,
ho teníem,
que dèiem,
no sé si us podeu compaginar de dues hores en dues hores,
però sempre és complicat,
perquè segur que una classe o dues classes
us toquen o tres al matí,
i clar, dius,
deixem-ho de cara a la tarda vespre.
Sí.
Al matí estudia.
Molt bé.
I la gent d'aquí de Tarragona,
som solidaris?
Sí.
Perquè no sé si és el primer any que ho feu,
ja repetiu d'altres anys en diferents llocs.
Jo repeteixo de l'any passat,
d'un altre col·le.
On t'estàveu l'any passat?
T'estaves tu?
Jo al i és Constantí.
Ah.
I que tal?
Estàveu per allà a Constantí,
m'imagino?
Sí.
I la gent que tal responia?
Sí, bueno.
O ets costa una miqueta això de rascar-nos a butxaca
per comprar castanyes?
Bueno, allà com és un poble no molt gran,
doncs costava més.
Esteu més bé aquí?
Sí, la veritat que sí.
Esteu més ambient.
Sí, sí.
Escolta, l'imperialtat recosa.
Però avi, entre vostè i jo,
jo sé que també depèn de quin cotxe...
Eh!
Veniu a comprar castanyes.
Sí.
Ho havíem pensat, eh?
Ho havíem pensat.
Home, quan estigui en semàfora en vermell,
jo us ho recomano.
Sí.
Perquè a mi me va passar en verd.
Com?
I arriba un moment que no saps on estàs, eh?
També ho hem fet, això.
Però clar, quan estigui en semàfora en vermell,
i he d'aprofitar,
venia a comprar quatre castanyes, home.
No tu cara de fred.
No quatre, no quatre.
Sis castanyes.
Home, qui diu quatre?
Diu sis, home.
A l'amor de Déu, avi.
Ah, perquè diuen,
això de vendre quatre castanyes,
és un dit.
Ja ho sé.
Però l'efectiu és que siguin sis.
No, no.
O, o.
No, no.
Millor quinze.
Clar.
Que així ens ho acabarem abans.
Clar.
Perquè quants quilos de castanyes estem parlant
que teniu?
Més o menys fins al final.
Ahi vam vendre cinc.
Cinc quilos, ahi.
Sí.
I avui hem portat més,
perquè ahir ja és la falta.
I avi, vostè les ha tastat?
Encara no he pogut.
Si quan he arribat a la lli,
m'he quedat sorprès de venir aquí.
Home.
Doncs no he tingut temps de...
Ara no podem dir si estan bones, aquestes castanyes.
Sí, que estan ben bones.
Són bones, eh?
Sí que estan ben bones.
Ah, que clar.
Són de parades.
Perquè ja he vist jo,
ja he vist jo com algú,
he vist jo com algú,
ja se les menjava amb una gana.
Ah, de cara, de cara.
Jo quan venia cap aquí,
m'he agafat de sobte,
ja no he pogut tastar-les.
Després et convidaré avi.
La cara que feien,
els que havien comprat i se les menjaven,
la cara que feien,
ja es veia que eren bones.
No, no, i a més a més són de Prades,
aquest any que ha plogut poquet,
diuen que són petites però que estan molt bones.
Sí.
Són petitetes però que val la pena.
Sí.
Són com petits bombons, avi,
ens han dit, eh?
Sí.
A més, aquí les ven,
també són nosaltres bombons.
Són gent màgica, també.
Fantàstica.
Mira com han de ser, no?
Molt bé.
Molt bé.
Doncs fem una cosa,
recordeu un altre cop quan esteu, on esteu,
per tota la gent que ens estigui sentint.
Doncs estem fins dimecres que ve.
Estarem al mateix joc on som,
doncs davant de l'edifici de tràfic
o potser ens canviem a...
A l'estàcia de bussos.
Sí, a l'estàcia de bussos
perquè passa més llet.
Passa més llet.
Sí, gairebé aquí davant de la llizona.
Però és prop, és al costat.
De cal, de cal.
Sí, perquè...
Ja estava parlant amb ells
i els aconsellava.
Perquè de banda de parar d'autobusos,
els que esperen per anar a l'autobús,
els que esperen per una altra cosa.
Allí, es posa d'esperar.
Clar.
En canvi,
mentre estan ells, és de pas.
I clar, com que és un pas
que hi ha el semàfor al costat...
Molt ràpid.
I s'ho fa a l'altre,
procuren d'una s'ho fa a l'altra,
anar de pressa i no d'aixòs.
En canvi, allà,
és més d'estar.
És més, la gent està més...
No, i a més que dius,
mira, quan espero l'autobús,
m'agafo unes castanyes,
me les vaig menjant...
I algú diu,
mira, ara m'he d'esperar
que vingui l'autocar.
M'he d'esperar,
mira, mentre estan,
menjaré quatre castanyetes.
Fantàstic.
O sigui que és un puesto ideal.
Sí.
Doncs, avi,
amb el seu permís,
el deixem que marquin,
perquè si no els companys diran,
ostres, mira,
aquells que valen a la ràdio
i ara s'han escatejat.
Sí, perquè teníem un company,
que és el que ha parlat amb ell,
amb el avi,
que volia vindre
perquè li feia molta il·lusió,
però no ha pogut
perquè està ara a la ràdio
de Sant Pere i Sant Pau.
Molt bé,
un company nostre, molt bé.
Sí.
I que ha marxat a fer el programa ara?
Sí.
A l'hora de la tarda?
A les 6.
A les 6.
I després tornarà.
Tot els dimarts a les 6 el fa?
Sí.
Doncs mira,
si apunteu ara mateix al 101...
No ho sé.
He trobat alguns altres...
Ja troba el company castaner.
Coincideix,
perquè un altre dia
ja vaig trobar amb uns
que havíem de parlar
i també coincidíem dimarts
a les 6 de la tarda.
Perquè veigis, eh, avi?
Doncs els hi donem les gràcies.
Esperem que vinguin
tots els quilos de castanyes.
A veure si...
I que em seguiu.
Veu ànimos els que no han pogut vindre.
Sí.
Els que estan allà.
A lo millor ens estan escoltant,
no ho sabem.
Sí.
Va.
I també els diu que l'avi,
doncs content de conviure
amb aquesta joventut que sou altres.
de sort,
que disfruteu si no a Praga
o si no a Londres.
Tots dos puestos
són ideals
per disfrutar'ls
quan un és jove
amb seny.
Sí.
Entens?
Vull dir que és molt bonic.
Doncs moltes gràcies a tots dos.
A vosaltres.
A vosaltres.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Moltes gràcies.
Que us veneu tots.
Adéu.
Adéu.
Doncs acomiadem aquests dos nois
que han de tornar a marxar,
que han de fer la seva feina.
I amb el seu permís,
avi, vull que escolti això
i a veure què li recorda.
A dónde vais, don Inés?
Dejadme salir, don Juan.
Que os deje salir.
Señor,
sabiendo ya el accidente del fuego,
estará impaciente por su hija el comentador?
El fuego?
Ah.
No os de cuidado por don Gonzalo,
que ya a dormir le hará tranquilo
el mensaje que le he enviado.
¿Le habéis dicho?
Que os lleváis bajo mi amparo segura
que el aura del campo pura libre
por fin respirabais.
Calmate, pues, vida mía.
Reposa aquí
y un momento
olvida de tu convento
la triste cárcel sombría.
No es cierto, ángel de amor,
que en esta apartada orilla
más pura la luna brilla
y se respira mejor.
Este aura que vaga llena
de los sencillos olores
de las campesinas flores
que brota esa orilla amena,
ese agua limpia y serena
que atraviesa sin temor
la barca del pescador
que espera cantando el día.
No es cierto, paloma mía,
que están respirando amor.
Esa armonía que el viento recoge
entre esos millares de floridos olivares
que agita con manso aliento.
Y continuaríamos, y continuaríamos, y continuaríamos.
Avi, ¿qué?
Que le ha semblat la sorpresa
que le tenía preparada, eh?
Sí, porque son dos cosas
tan clásicas de todos los años.
Sí.
Las castañas, por una banda que comentábamos
i que recomanábamos.
Jo recordo que a Tarragona
en hagut un temps,
doncs allí a la plaça
La Migelluna,
aquella dona de negra,
la castanyera aquella,
Maren Castañes,
el cantó del que reunió
amb la Rambla
quan hi havia la teva Europa,
aquella altra,
aquella cosa clàssica
allà de la castanyera,
i després allà a la Taneu
que hi havia a la Rambla,
on hi ha el Lauria.
Sí.
Allí, el Don Juan Tenorio.
Oh!
O després ja,
més que teixós,
ja va ser el teatre,
el que sigui, no?
Terrassa,
companyia...
La gent esperava
aquella cosa tan familiar
d'aquests actors de Tarragona.
que feia...
D'aquests actors de Tarragona, eh?
Actors...
No d'aquells,
no d'aquest actor de Tarragona.
Bueno, cadascú feia el seu paper, no?
No, perquè vostè havia fet també
de Don Juan Tenorio.
Sí, havia de fer un paper.
Vaig fer el paper de l'escultor
perquè no podia,
no tenia temps per més d'això.
Bé, era...
Eren, per exemple,
el que passa
que avui el Tenorio,
com altres obres d'abans,
no es poden fer
perquè hi ha moltes escenes.
Sí, és molt complicat.
Canvi de decorat,
canvi de decorat,
ara una escena, ara l'altra,
i clar,
i això porta, doncs, una sèrie de...
I ara, com que es fan aquestes comèdies,
que últimament no saps com acaben,
però bé,
fan...
És el dia,
la qüestió és sortir d'allò, sí.
I Tots Sants era molt clàssic per això, eh?
Per les castanyeres,
perquè molta gent
sí que compraves castanyes,
però això era típic,
al passar pel carrer,
era una bossa de paper
plena de castanyes.
El cucurutxo, no?
Que se li deia?
El cucurutxo.
Que se'ls feien els mateixos, eh?
Sí, això i tot.
Un full de diari,
i tant.
De diari fent el cucurutxo.
I que anaven prèviament als quioscos,
per a veure si els hi hauria sobrat algun diari,
per això,
per poder fer-ho.
I els cafès,
aquests llocs,
els diaris d'un dia o dos ja no servien.
o sigui,
que,
no és com ara,
que hi ha algun diari o dos,
que inclús és gratis,
i la gent,
més d'un,
i en agafen tres o quatre.
I depèn de prom,
agafen tot el bloc.
Llavors vas tu i no el trobes.
Sí, ho sé,
a mi ho sé.
Sí.
I més en aquest temps de les castanyes,
per què?
Comptes?
Però no,
a tots sants tenia,
com passa amb altres dades,
que cada cosa té el seu.
Doncs sí.
Però a tots sants,
i sempre jo,
quan passo pel mig de lluna,
i veus aquella dona,
amb el mucó del cap,
allí,
tota de negre,
o pujaves al carrer de l'Unió,
o al riballí,
o al final...
Ves?
I semblava que fos una institució,
una cosa,
com a dir.
Doncs sí,
doncs sí.
I com ha canviat els temps,
avi,
que ara mateix,
doncs són la joventut,
la que porta la castanyada,
per poder,
podríem dir que,
costejar-se,
o poder pagar,
el viatge de final de curs,
de final de carrera...
I és bonic,
perquè també,
és bo per la joventut.
Doncs sí,
perquè continuen els hàbits.
Viure,
viure,
moments d'aquestos,
saps?
No tot és anar a manifestacions,
o protestes,
ben,
ben d'allò es parlo,
eh?
amb bon sentit, eh?
Ja es ho mereixen, eh?
Vull parar amb bon sentit.
Sí, sí.
Però a veure'ls allà,
un posant allà el foc,
l'altre que d'això,
l'altre que les embolica,
l'altre que remena,
l'altre que ofereix la gent,
l'altre...
Veus?
Com si fos,
com si fos també una part del Don Juan Tenorio.
et diu.
M'ha barrejat,
això,
amb el Don Juan Tenorio.
Sí,
perquè amb Don Juan Tenorio,
molta escena passa al missón aquell,
no?
I aquest passa en un punt determinat,
de Tarragona,
saps com vull dir?
Vull dir,
és bonic veure'ls,
o sigui,
que és bonic respectar'ls,
i apreciar'ls,
i considerar'ls,
que d'última hora dius,
hasta vegades dius,
mira,
hasta compro quatre castalles,
hasta per tindre el contacte
amb aquesta joventut,
saps?
Sí,
a més,
ha estat molt divertit,
tenir-los aquí amb nosaltres.
Sí,
m'ha fet gràcia,
perquè ha sigut,
ha sigut curiós,
perquè jo,
quan venia,
havia anat a un presto,
i m'he adelantat algo per l'autobús,
que si no l'altre feia tard,
i m'he sentat allà davant,
acostum,
m'assento un moment,
allà davant de la delegació aquesta,
que pede molt bé,
i les dues pedres,
com si fos un incident,
i veus passar la gent,
i distreus una miqueta,
però,
i avui tot just davant,
hi havia aquest grup,
sí, sí,
mirava jo,
anant-los veient-los,
tot això,
i l'última hora,
mira,
ha vingut la d'això,
escolteu,
voleu vindre,
voleu vindre,
que parlarem d'això,
i ha sigut la manera de convidar-los,
i suposo que la gent,
doncs,
que agraeixin,
això en directe,
de sentir joventut que està fent,
el que fa molta joventut sana i bona.
I des d'aquí avi,
el que dèiem abans,
quan estaven aquí amb nosaltres,
animar a tothom que ens estigui sentint,
a poder fer-ho,
que comprin castanyes,
que pensin que,
que és per això,
que és...
que tots aquells que venen castanyes als cantons,
no és per divertir-se,
és per un viatge,
doncs, cultural.
Clar.
Es divertiran,
si poden, no.
I és una manera també de col·laborar amb ells,
que sempre va bé.
Sí,
vull dir que són excursions de fi de Vic,
de curs,
que mira,
que també va bé una trobada d'aquestes,
i a més,
si van a llocs com ara,
ells que volen anar a Praga,
o Londres,
depèn del que recaudin.
farà una cosa o farà l'altra.
Sí, sí, sí.
Doncs, avi,
vostè què farà per la nit de tots sants?
Farà castanyada?
Sí.
Perquè no he volgut treure el tema de Halloween,
diguem-ne,
ja ho farem de cara de setmana vinent.
Sí, sí.
I, avi,
el que m'hagués agradat
és que algú que ens estigués escoltant
ens truqués i digués,
és,
doncs mira,
vosaltres esteu parlant de castanyes,
jo us porto els panellets,
i ens hagués donat una,
no sé,
la recepta d'alguns panellets,
o alguna cosa d'aquestes.
Escolta.
Encara ho poden fer, eh?
9, 7, 7,
24, 47, 67.
Escolta,
ara,
però si algú,
per exemple,
vol que tastem
els panellets
d'alguna pastisseria,
o fleca,
o el que sigui,
dimarts que ve,
nosaltres tenim programa.
Ah, ah.
A les 6 de la tarda.
Ah, doncs jo no dic que no, eh?
Sí, que nosaltres...
Doncs mira,
si hi ha alguna fleca voluntària
que ho vol fer...
Nosaltres,
aquí estem, eh?
Si vol que els tastem
i dir com són,
clar, clar.
Només hem de vindre aquí.
I a més,
nosaltres som així com a molt...
Més a més,
més a més,
pot vindre personalment...
Som impressionables.
I fer una entrevista,
perquè...
A veure?
No, no,
i em refereixo...
Bueno, he dit això,
en plan,
i per exemple som uns...
No, cara d'una, no.
Sense panellets,
sense panellets.
No,
que no.
Si algú que vol vindre,
sigui pastisser,
sigui fleca,
el que sigui,
i vol vindre i ens expliqui,
parlar dels panellets...
Exacte.
...la setmana que ve,
el dimarts,
el deixem obert a les 6 de la tarda,
aquí a l'Avinguda Roma,
Tragona Ràdio.
No cal que porti res.
L'Avinguda Roma,
5B,
primer, primera.
Només que vingui,
per parlar, doncs,
de les fórmules,
de això,
perquè hi ha molta gent que parlen,
abans els fèiem,
ara es fan,
si hi ha algun pastisser,
o una fleca,
en fi,
el que sigui,
que sigui del ram,
del panellet,
que és el de Tutsans...
que estem convidats,
estar convidats de cara a la setmana vinent.
Estem convidats de vindre aquí a parlar,
del d'això.
Molt bé.
No cal que portin res,
això,
han dit de portar,
ha sigut un pla de broma, eh?
Sí, és veritat, és veritat.
S'han de pensar que no tenim tanta cara,
com molts que...
Jo una mica,
però tampoc, tampoc.
No abusem,
no abusem de la confiança de ningú.
Home,
el fet de parlar directament amb la gent
i que ens escolten,
ja es tindrà cara, també.
Alguna cosa,
alguna cosa la tenim.
Avi,
doncs esperem que aquesta crida
estigui efectiva de cara a la setmana vinent.
A veure,
a veure si trobem algú aquí.
A veure si trobem algú que digui,
mira, que sóc de la fleca tal,
o de la pastisseria tal,
i us estava escoltant i he vingut,
a veure si es poden escapar.
Que aquest és un altre,
a veure,
que nosaltres, a mi,
ara estem demanant...
Bueno, tot plegat,
si veig aquí,
de sis a sis i mig,
més o menys,
aquesta mitja horeta.
Doncs fem-ho,
que ens estem esperant aquí a la ràdio, eh?
Però fora bonic,
perquè ara,
com que es fan tantes classes,
era clàssic un tipus de panellet.
Però ara expliquen tants d'això
que ens expliquin
si algú ha tret una novetat.
Val.
Entens?
Si algú ha inventat una novetat de panellet,
que vingui i ho expliqui.
Doncs, Avi, gràcies per tot.
Tornem la setmana vinent
i espero que sigui parlant de panellets.
Gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Y'all.
PRIMEii gràcies.
estens.
33
Adéu-siau.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit