Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Exacte!
Doncs ara te recomano...
perquè estem en festes de santa ticla...
i també podreu estar per casa nostra...
l'espineta en Caragolins
que és tradició segà per aaaquetes dates
A veure si la pots espringar i t'agrada
i també la mamaduraa
tradicional per la festa.
Ah, vale, pues si és beguda encara millor.
Veus? I a més amb xartrés
i un puntet de... Ja ho veuràs, ja ho veuràs.
Ah, fantàstic. Ai que no voldreu marxar?
Ai que us quedareu aquí a Tarragona i ja no
marxareu cap a les illes? I alerta,
sí, sí, sí. Diuen que s'està molt bé
també aquí en els continents.
A veure'm, a veure'm.
Però Toni, explica'ns una miqueta
el que deies, fa aproximadament uns dos anys
que no us tenim per casa nostra.
Sí. Parlem una mica
de la història del grup o qui sou
ara mateix? Bueno, nosaltres
som a l'Iva Trencada, més o manco
Sónitru i és que ha canviat de ser
baixista perquè va ser papà
i ell és d'Eivissa
i, bueno, com que
també és professor, doncs li van
coir, doncs, allà
de professor a Eivissa
i se'n va anar a Eivissa, però, bueno,
no hem mantingut sempre
el contacte, super bon rotllo,
que algun concert ha vengut, també tocar, així
i tal, però, bueno, ja és més difícil
si un està a una illa i el grup
estar a l'altra illa, doncs és més difícil
i res, i ara toca en Quico, en naltros
i, bueno, som els de sempre
Maikel més qui de sa bateria, Jordi Viral
en el teclat i flautes
i més cosetes,
en Quico en el baix i en el violín
i jo tot sigui Terri Can, no té molt de secret, és un grup,
doncs, un grup, bé.
No, no, molt bé, el que m'agrada és allò de més cosetes, això què vol dir?
Que de tant en tant et ve amb un nou instrument i et diu
anem a provar-lo, a veure què passa, o què?
Sí, ell és un poc el...
És una mica colinquiet.
Sí, bueno, i el Messi és com a ell, ah, vinga, saps?
Anem a provar coses, anem a fer, no?
Sí, sí, sí, anem fent així i tal.
Tots som molt juganers, nosaltres també.
És que art mallorquí també és un poc així com una mica,
no infantil de tal, sinó també deixar-nos sorprendre un poc, no?
Perquè com que estem immersos, estem tancats per una illa
o en revoltats de la mà,
doncs ja ens agrada coses que són més diferents, no?
Així i tal, i bueno, això...
Sí, anirà bé, anirà bé.
Home, això ja et dono per suposat, eh?
Ja t'ho dic ara.
Quint darrer treball d'isogràfic aquest orçai,
que, si no recordo malament, forma part ja del quart treball discogràfic que teniu?
Sí.
Sí, no?
Sí.
I que tal com ha estat funcionant,
perquè veig que és del 2013,
però jo crec que fa ja alguns mesets que hi va.
Bueno, no, de juny.
No, que va, de principis d'estiu.
El que passa és que com que passen moltes coses,
dins l'actualitat, a tots els nivells,
siguin esportius, polítics, socials, econòmics i de tot tipus,
però és clar, una cosa que s'ha fet fa un mes,
però és com una eternitat, no?
Sí, com s'hagi...
Sí, sí, sí, és d'aquelles coses, no?
Sí, de fet, quan ho estàvem fent,
encara teníem l'iPhone 4
i ara ja ha sortit un altre iPhone i tot,
imagina't, ja tot va molt ràpid.
Llavors, és clar, no, però vull dir,
cançons...
S'es cançó mai passen de moda.
No, mai.
Vull dir, s'es cançons, no sé, això que diuen...
No, és de l'any passat, com diuen...
Uf!
Vull dir, no ho sé, jo escolto el Mediterrani del Serrat
i encara se'm posen la pell de gallina.
Vull dir...
Vull dir, és una cançó que ningú sap de quin any és.
Ja, ja, és com a...
Bueno, ningú, vull dir, perdó, però...
No, va, t'entenc, t'entenc, no, no, t'entenc perfectament.
Saps?
Vull dir, sentiments i emocions no tenen data de curiositat.
Gràcies a Déu, gràcies a Déu.
No, no, no, i per això potser també, a part de repassar que treballis geogràfic demà,
el que també podrem fer segur que repassar altres de les cançons que teniu com a banderes del grup, no?
Sí, exacte.
Ja, clar, quan ja dus així més de cinc anys tocant,
va ser la perspectiva de fer un directe diferent,
de presentar un primer disc, no?
Clar, és el primer disc, com a més, tal?
No, no, vull dir,
doncs fem un part de tot, des de folk, fins i tot a rimes més latinos,
o més de bossa nova, un part de pop, un part de rock,
anem administrant, dosificant, durat el concert,
també veient un part com reacciona, un públic o un altre,
perquè clar, no és el mateix anar a tocar a un festival,
o a una sala, que és, per exemple, un centre cultural...
Òbviament.
Nosaltres no...
Nosaltres som com el Barcelona actual,
que no té un esquema definit de joc,
i anar en segons contra qui jugant,
doncs anem fent un...
Fé una cosa o l'altra?
Anem fent un, anem fent un altre,
el que passa que, bueno...
Home, però els jugadors titulars sempre juguen, no?
Exactament, exactament.
Són jugadors titulars i tal,
però, bueno, vull dir, sense Champions League,
vull dir, nosaltres som de ligues regionales, de segons d'AV.
De les de casa, que a més també ens agraden,
perquè les tenim més properes.
Sí, sí, jo crec que, exacte,
no ens hem de...
No ens hem de treure mèrit,
que també suem la samarreta.
Sí, sí, sí.
Bé, sí, sí, això és bueno.
Explica'm una miqueta,
les lletres que utilitzeu, com ho feu,
heu tingut moltes col·laboracions en aquest orsai,
com va anar una mica el naixement d'aquesta criatura?
Bueno, com a disc, així,
dius, vamos a fer un disc o i tal, no,
vam fer cançons,
i cada cançó, per això,
el que deies és que,
hi ha una cançó que canta en Tomeu Panya,
perquè és una cançó que...
Que em dius, el vau enredar que no li agrada cantar ni res?
Com va ser?
Com va ser?
Sí, no, exacte,
i té sabó,
i això que...
I té sabó.
És que li van fer una cançó homenatge en Tomeu Panya,
que es diu Doctor en Vilafranca,
i Vilafranca és de on ella és nat,
no, ella és d'allà,
és un poble del mig de Mallorca,
Vilafranca de Bonany,
i Doctor en Alaska,
no,
la sèrie mítica dels 80,
pues van fer un cruç, eh,
van fer...
Perquè no agrada mesclar la realitat amb la ficció,
i normalment mesclam coses reals,
que no es succeixen a tots els humans,
al dia a dia,
i les mesclem amb pel·lis que les miram,
vull dir,
qui no ha vist una pel·li, no?
No, no,
a més a més he de dir que,
si llegiu els títols de les diferents cançons,
a quina millor, eh?
Bueno...
Home,
Corrupció en el maestrit,
estrist,
estrist,
sí,
Corrupció en el maestrit,
estrist,
carrer Robocop,
sí, sí,
carrer Robocop també,
el mojo us escoltar.
Vale,
Aricos en remojo,
que aquest ja l'has de donar una pronunciació gairebé de Saragossa,
per dir-ho.
Sí,
sí,
és el que ja no em sap greu,
no tenir més nivell per accedir a les cotes.
No, home, no,
que va,
al contrari,
és això que,
que doneu molt de joca a l'hora de posar els títols,
i segurament,
pel que hem pogut sentir,
també a l'hora de fer les cançons,
per això t'ho preguntava,
no?
Sí,
sí,
exacte,
és que,
nosaltres creiem,
nosaltres aquí a Mallorca,
això que no es volen fer del til i tal,
vull dir,
els mallorquins ja sabem,
xarangles,
vull dir,
com que estem rodatjats de turisme,
vull dir,
aquí per fer feina de cambrer,
per fer qualsevol tipus de feina,
ja no te demanen anglès i alemany,
ara te demanen rus.
Veus?
Ah,
encara veuen amb rusos.
Vull dir,
la gent del poble saps xarangles,
és que no saps xarangles,
són els polítics,
com ho demostren en sa tele,
no?
Què dius,
pel cafè en llet?
No.
Bueno,
el cafè en llet,
i els nostres,
els nostres,
entrenadors,
el president d'aquí,
ja són presidents d'equip,
els nostres presidents d'equip,
clar,
com que ells no saben anglès,
doncs,
bueno,
això,
el que vols és que ells duen ses filles a escoles privades,
que no entenen això.
Bueno,
és igual,
és un dia,
se'n fan un dia i mateixos.
El tema,
el tema és que,
a part de que li sortirà estiro per soculata,
com diuen en el continent,
el tema és que,
per on anàvem?
Quina era?
Doncs,
t'estava preguntant sobre les lletres,
la manera de jugar amb els títols,
i m'has parlat del rus.
Del rus?
I a partir d'aquí ja hem marxat,
hem marxat una mica,
crec,
eh?
Sí,
no us hem anat per,
sí,
vale,
bueno,
això,
ses lletres,
tal,
pues,
evidentament,
sa nostra llengua materna i vehiculars es català,
però,
no es agrada emplear,
pues,
calcunes frases,
o calcunes paraules concretes,
pues,
en anglès o en castellà,
pues,
perquè,
perquè també és molt actual,
i així com ho entenem,
pues,
és un món,
per exemple,
on internet té un gran pas,
i internet,
és idioma en si mateix,
vull dir,
internet no té un idioma,
no?
Vale,
ja s'anglès,
però,
però,
el propi idioma,
s'internet,
no?
Sa propi comunicació,
sa propi eina,
sa propi substrat de comunicació,
no?
I com que internet,
no,
no,
es concepte de,
pues,
bueno,
de nacionalitat,
o de culturalitat,
és molt diversa,
gràcies a Déu,
i sense tenir molt de conflictes,
també,
pues,
nosaltres creiem amb això,
i ho aplicam a les nostres lletres,
creiem,
fent com a lletres multiculturals,
sí,
i que expliquen un poc,
el que està passant ara,
i també,
com una crònica del temps.
I també,
t'he de dir que us deu agradar molt,
molt,
molt,
el que és el món del cinema,
perquè jugueu amb aquestes dobles vessants,
amb aquestes coses,
de dir,
doncs mira,
posem això,
que potser et farà un guinyo,
però després,
si llegissis,
o escoltes bé la nostra lletra,
et donarà un altre punt de vista,
no,
que no et deixaran diferent.
Exacte,
és que parlant de coses molt reals,
i fins i tot molt crues,
per dir-ho de qualuna manera,
no,
com un vistococ,
que encara no està fet,
i a l'hora de passar-lo pel filtro,
que és de pel·liculero,
o associant-lo a pel·lícules,
o a telesèries,
que ara també estan molt,
molt,
no,
hi ha molta gent que mira moltes sèries,
no,
doncs ho passam a través d'aquest filtre,
per donar-li,
bàsicament,
per cuinar-lo,
perquè no sigui tan cru,
i tal,
i sigui més vistós,
i entri millor a la vista,
i també fa millor gust,
i puguem explicar,
d'una manera divertida,
fins i tot optimista,
no,
la realitat,
que no és tan divertida,
i tan optimista,
com,
bueno,
com veiem de tots,
no,
no,
no és una cosa,
ja ni política,
és una qüestió,
que això és el que està passant.
i a més,
és una qüestió,
el que deies tu,
molt dura,
i que hi ha molta gent que ho està patint,
no,
i de quina manera,
però,
fem una cosa,
Pep,
Toni,
com és el directe de la gent dels Oliva Trencada,
què és el que podrem veure si ens apropem a la capsa de música?
Com és ara per ara?
Normalment...
Normalment,
ara m'has agradat tu,
això jo,
normalment...
Sí,
perquè a vegades,
doncs un dia,
fins i tot el Barça pierde,
no?
Home,
no,
no,
que no serà el vostre cas,
ja t'ho dic ara,
que no,
home...
Normalment,
la gent que ve passa una bona estona,
perquè una cosa,
és passar una bona estona,
i una altra cosa,
és que diguis,
eh,
me mola este grupo,
soy superfan,
no?,
de los Wilco,
no?,
I arribarà,
eh?,
i arribarà,
t'agasta 100 euros,
anar veient el Wilco,
i a lo millor fan un concert,
que,
eh,
no t'acabas de grogar,
però com que ets superfan,
i t'has gastat tota aquesta pasta,
doncs dius,
no,
sí,
és bo el concert,
no?
Nosaltres és tot lo contrario,
nosaltres,
com que no som el Wilco,
gràcies a Déu,
i,
eh,
tampoc,
eh,
vull dir,
no anem amb aquest palo i tal,
anem a fer que la gent passi una bona estona,
encara que no t'agradi el tipus de música,
vull dir,
i jo crec que això té cert tipus de,
ja no de mèrit,
sinó de,
és una feina,
és una feina,
fer que la gent s'adivertesqui en aquests moments complicats,
i en el mateix temps,
fer-lo reflexionar.
a través d'un,
per exemple,
doncs,
no dic que la nostra música sigui dolenta,
no?
No,
no,
no,
el que passa que com que lo millón,
doncs,
no és tan coneguda com altres grups i tal,
menys mal,
gràcies a Déu,
a poc a poc hi arribarà,
no?
Sí,
i, bueno,
ja t'he dit,
que no és la nostra principal missió en aquesta vida,
la principal missió és que la gent que venguin,
siguin cent,
mil,
ja està,
mil,
fins a mil ja no basten,
ja està,
sí,
ja basten,
passin una bona estona.
Sí.
i la gent que ha vingut,
vull dir,
mai,
bueno,
això tampoc no s'ha de fer,
però bueno,
sí,
altres grups ja m'ha passat,
però amb el llibre tancada mai ha vingut qualcú i m'ha dit,
eh,
ho he passat molt malament,
en el vostre concert ho he passat molt malament,
no sé què,
tal,
tal,
fins i tot és,
com aquell que diuen els,
què ho sé diuen això,
els indecisos,
no?
els indecisos,
o fins i tot los ateos,
eh,
conquistant,
no,
a lo millor no es la totalitat del seu cop,
però un tant per cent molt elevat,
i això per nosaltres ja és molt,
que has passat una bona estona,
al final tu vas allà,
vas a veure un concert,
és una hora i mitja,
i has de passar una hora i mitja,
doncs,
pensant en altres coses,
bé,
com veus una pel·li,
si vas a la banda de tal.
I deixar-te'emportar també,
una mica,
no?,
pel que sents,
com ho sents,
i no sé,
el millor,
gràcies a això,
tens l'oportunitat de trobar-ne,
doncs una gran troballa,
val la redundància,
no?
Sí,
perquè toquem ses cançons,
les contam també,
i les explicàvem,
és per què,
o com l'han fet,
o tal,
un poc històric,
això que van serà,
van des de les pel·lícules,
doncs mira,
ara fem aquesta cançó,
heu vist aquesta pel·lícula,
sí,
què li ha agradat?
Doncs no,
si ja no vas a agradar aquesta pel·lícula,
la cançó és peor,
no?,
el llibre és el guai,
després la pel·li més xunga,
i la cançó ja és superxunga,
no?,
és el pitjor de la pitjor,
no?,
sí,
exacte,
saps?
Per tant,
és un bon moment per anar al bany,
o per exemple,
hi ha gent que va anar al bany
a uns concerts,
home,
jo t'ho dic una cosa,
segur que aniran al bany,
però esperem que ho facin
entre concert i concert,
perquè com són uns quants rups,
tot això comença
a les 8 de la tarda,
i van fent petites parades
entre mitja hora i mitja hora,
allò que aprofitin
per anar a veure,
anar al bany,
i fer el que sigui,
però durant el concert
que es quedi,
eh?
Sí,
després també tenim cançons d'amor,
o sigui,
hi ha gent que s'ha enamorat
de els nostres concerts,
home,
això és molt xulo,
i això se'n anava,
doncs,
bueno,
entenem,
anaven a lligar,
s'anaven a lligar,
així,
a mirar-se els llots,
els llots,
els concerts,
que teniu un puntet de l'ent
en algun moment del concert,
o què?
Jo crec que va ser una miqueta
bateria,
precisament per això,
perquè floreixi l'amor,
o què?
Sí,
a més,
sí,
sí,
a nivell molt musical,
molt líric,
i se'n,
vull dir,
jo he vist gent
besándose
en nuestros concertos,
però de...
Home,
però això és molt bonic,
eh?
de passió,
bé,
supos que sí,
bueno,
se li voien molt passionals.
Oh,
millor,
millor que sigui això
que en una altra cosa,
jo em prefereixo
que es donin petons,
que no,
que es barallin,
no?
Exacte,
exacte.
Home,
on va a parar?
Bàsicament perquè,
en els fons,
som molt hippies,
no els trossos,
i sempre,
això que,
amb aquesta crisi,
i tot això,
i tenc que l'única
eina que hi ha
per sortir d'aquesta crisi,
i a més sortir d'una manera
que no hi tornem a entrar,
perquè també si hem de sortir
per tornar a entrar
al cap de 10 anys,
és una tonteria,
és com a insult.
Sí,
sí,
sí.
Doncs és l'única manera
de sortir,
i no tornar a entrar,
és a través de l'amor,
de l'estimació,
és a dir,
que no s'han d'estimar més,
no s'han de comprendre més.
I hem de saber,
hem d'estar més reticents
del que passa al nostre voltant,
no?
I no anar tant a la nostra.
Sí,
sí,
estem de psicòlegs,
ara te'n recordes,
ho veus,
no?
Sí,
te n'adones,
no?
Hem deixat la música
gairebé de banda,
sí,
i estem entrant ja
en el món de la psicologia,
així,
podríem dir més profunda,
fins i tot,
eh?
Sí,
que són els sentiments.
Sí,
o sigui,
exacte,
l'amor,
jo què sé,
que era
fer un cafè
amb el dissenyador
de les portades
de l'ABC,
per exemple.
Ho faries?
a menys que pens,
vull dir,
què siente
per su corazón
i tal,
entendre la seva persona,
què li motiva
fer allò
i tal,
i a partir d'aquest
enteniment
i coneixement,
a partir d'aquí
podran tenir més dades.
És que tots nosaltres
sempre demanem
això no sé què i tal,
però no estem...
No sabem
el que hi ha més enllà.
Exacte.
Ens quedem només
al que dius tu,
a la portada,
no?
A la portada,
un fin de semana
con el ACM,
con la familia,
con toda la familia.
Dejar-se llevar.
Que van a un spa,
tu vas a un spa
con ellos.
Vinga,
vinga,
apúntate.
Si tal,
i veure com funciona
aquesta gent
per de dins
i diu,
ah,
vale,
ara ho entenc.
A mi ha acabat d'entendre
el que passa
pels seus caps.
Sí.
I entendre
el que i el com,
de per què fan les coses.
Exacte.
I a partir d'allà,
pues,
elaborar noves,
jo què sé,
noves tàctiques,
fins i tot humanitàries,
sempre,
sempre amb el cos,
en el seu cap
i en el seu cor
i a partir d'allà,
pues,
establir un altre tipus
de diàleg.
En pla,
pues mira,
a los chavales
les gusta el spa,
saps?
Les gusta los fines de semana
i tal.
Siempre ha ido de la política
por lo de los spas,
porque les sale gratuito.
Clar,
per exemple,
per exemple,
per exemple,
per exemple.
I,
clar,
i a partir d'allà,
pues,
eh,
dios,
pues,
a lo mejor,
saps,
això.
Jo crec que seran
entre tots.
La gent s'entén,
això sempre, eh?
Sí.
Sempre,
això sempre.
Pep,
Toni,
que no ens queda més temps,
que no hem acabat de parlar,
i jo et convido per un altre dia
que estigueu aquí a Tarragona,
que en vez de fer la via telefònica
que la fem in person,
l'entrevista,
que estaria també molt interessant,
eh?
Clar.
Què et sembla?
M'agafes la paraula
i de cara al futur,
quan estigueu per aquí,
per Tarragona,
us passeu
i encara que sigui
no amb el de l'ABC,
però sí,
aquí a Tarragona Ràdio
fem el cafè.
Sí.
Us sembla?
Gràcies,
gràcies Pep, Toni,
i fins ben aviat, eh?
Molt bé.
Un beso,
gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.