Bona tarda, benvinguda de nou.
Bona tarda, Sílvia.
Com estàs?
Molt bé.
Mira, et repeteixo la pregunta. Com estàs?
Molt bé.
Blanc...
Que irradian teva la novia.
Veus? Què t'assembla?
Era la... És que li he dit, deixa't posar una cosa de collita.
De collita pròpia. Una cosa d'actualitat, plena actualitat.
M'ha agradat, m'ha agradat molt.
Home, anem a parlar d'això.
Anem a parlar de blanques irradiantes. Bueno, anem a parlar de radiantes.
Blanques que ballen les que queren.
Què, què, què?
Que irradian teva la novia.
Bona tarda, ja n'hi ha prou.
Perfecte. M'ha encantat.
Ja n'hi ha prou, ja està, no?
T'he dic ara, que moltes gràcies.
No, no, no, de res, eh, de res.
Per aquest moment, perquè, a més a més, ens posem en fallet.
Mira, ens posem en línia directament amb el que anem a tractar avui, que són les núvies, vestits de núvies.
Anem a parlar, bàsicament, d'un dissenyador que hi ha aquí a Tarragona, específicament, uns dissenyadors que són el Ramon Herrarias.
Fan vestits de núvia a mida, especials i diferents. I vaig estar parlant amb ells perquè m'expliquessin una mica què fan, que m'expliquessin la seva nova col·lecció, perquè han fet una segona col·lecció ara.
i l'estan, bueno, l'estan presentant. A més a més, també la setmana passada va ser la Barcelona Bride del Week, que és, bueno, la passarela a Gaudí i núvies, bàsicament.
Perfecte.
I ells també n'hi han fet una aullada i, bueno, doncs li vaig preguntar també què li ha semblat. A més a més, avui, si ens dona temps, us comentaré alguna de les col·leccions que va sortir a la Bride del Week.
O sigui que, va, tenim molta feina aquesta setmana i avui podríem dir que com a mostra aquest botó que farem, no?
Una mostra, un botó, però vaja, ja us dic ara que tot el mes de maig està dedicat a les núvies.
A qui has dit? Aquí?
A les núvies.
Blanc, que irradiant, teva la núvia.
Ja està, veus? És un trosset, és el trosset.
És aquest moment de contextualització perfecta.
Clar, clar, per orientar, per si anem una mica a peixos, dius, de què estan parlant?
Prenem-nos-ho seriosament, això, per favor.
Endavant, endavant.
No anem bé.
Ramon Herrarias, d'acord?
Començarem amb l'entrevista perquè vaig anar a parlar amb ell, amb el Ramon, sobretot,
perquè l'Ignasi és... l'Ignasi sempre que hi va, ell es queda al taller, tallant, fent patrons, cosint, bueno...
És a dir, es queda per la feina, podríem dir, i qui dóna la cara, diguem moltes entrevistes, no?
Sí, sí, sí. Vaja, que a mi m'encantaria que parlessin els dos, però vaja, si els ho tenen així, organitzadet, jo, encantada.
Sí, sí, sí. I, bueno, sempre anar al seu atelier és una barbaritat de maco, perquè vas allà i estàs com en una atmosfera diferent,
està just, està a la Rambla, està amb Carre Mendes Núñez, però al costat de la Rambla, i veus la Rambla,
i sembla que estiguis com si no estiguessis a la Rambla.
Com si fots un altre món, no? Totalment diferent, com si ara, diguessis, ara sortiré i sortiré.
Un espai super bucòlic i super bohemi, i molt, molt, molt diferent, i molt acollidor, també.
D'acord.
Bé, l'Ignasi i el Ramon fa 20 anys que treballen en el món del disseny, i fan dissenys de núvia a mídia, ja us ho heu comentat.
Llavors, vam, l'any passat, més o menys, vam fer una connexió, una col·lecció, que es deia Princeses,
i en guany han tret Dreams, d'acord?
Bé, si voleu, us expliquem, bé, que us ho expliqui ell, de fet, la col·lecció Princeses,
que és d'on sorgeix Dreams. Primer entrem en Princeses.
Princeses sale, o sea, nosotros veíamos catálogos de novia,
y entendemos a las novias que dicen que les dan alergia a los vestidos de novia.
O sea, tú te pones a ver los catálogos de la competencia o de novias más estándar, por así decirlo,
y llega un momento en que en cuanto has pasado 10 hojas son todos iguales y aburridos.
Entonces, quisimos hacer con Princeses algo, o sea, que cada vestido fuera diferente,
que representase a un tipo de mujer, sobre todo que no fueran cursis,
o sea, quitar todo el estereotipo de novia blanca, blonda, cursis.
Y entonces nos propusimos eso, marcar mucho las cinturas, realzar mucho el pecho,
vestidos que podían recordar incluso a un vestido de fiesta con el que estás guapísima,
pero que es un vestido de novia, o sea, que cumpla los requisitos del momento de casarse.
Nosotros nos inspiramos, nos gusta mucho Valenciaga, jugar todo, o sea, con el patronaje,
con la arquitectura, nos gusta mucho la teatralidad de Galeano
y sobre todo nos gusta mucho Tim Burton, o sea, todo lo que es cuento, magia, fantasía.
Doncs, com ens ha explicat el Ramon, la col·lecció Princeses es una col·lecció així,
com de princeses, van fer realçar això a les cintures, al pit...
Bueno, el que m'ha cridat molt l'atenció, perdona'm, és que li agrada el Tim Burton,
una miqueta que surt del que és la princesa tradicional, no?
I, a més, si la col·lecció Princeses ja no està dins del que ve a ser una princesa tradicional...
Una princesa Disney, per entendre'ns, no?
Exacte, princesa Disney, no.
Tenguem-ho a la ment, res, ells no fan res semblant, no ho busqueu allà.
Però és que, a més a més, Dreams, la col·lecció d'ara, va un pas més enllà a partir de princeses
i ja és com si, diguéssim, és la princesa rebel.
D'acord.
És aquesta nena que era princesa, m'ho explicava ell així,
és aquesta nena princesa que a princeses, a la col·lecció Princeses,
li agradaven els vestits grans i tal.
Ara, a les nenes de Dreams, de la col·lecció Dreams, els agrada les Monster High.
Per exemple?
Aquestes nines que són veritablement lletges.
No, que són molt maques, a mi m'agrada molt.
Molt maques són, molt maques.
Aquestes nenes que són com a Draculaura i aquestes coses, no sé ni qui.
I la zombi.
Només les he vistes així de la tele i aquestes coses i, bueno, és això,
que passen de jugar a ser princeses a jugar a ser com a dolentotes, diguéssim.
Sí, sí, sí.
I, bueno, anem a veure què és Dreams.
Dreams va un pas més enllà i hem jugat amb moltes transparències,
hem evolucionat molt en els volúmenes.
que són volúmenes imposibles, amb els que te podes sentar i rebotan i volven.
Hem volgut aligerar els vestits de peso, quitar en aguas, quitar muchos forros.
O sigui, per exemple, el corpiño Dreams hace tota la funció d'un corpiño armado i estructurado,
però és una sola capa.
Hem creat un teixit que ens estan fabricant ara ja en serie
i amb això aconseguim fer el corpiño sin forrar i únicament amb una capa.
Un corpiño, ho hem fet en tres colores, en blanco, en nude i en dos tonos de flúor,
en un flúor rosa i en un flúor verde, que també és un color que hem fet en la coleccion,
perquè sienta molt bé la piel, sobretot per les bòdas en verano,
i està molt en tendència combinada sempre amb blanco.
i recorda un poc els antiguos corsets en ropa interior.
Hem jugat amb volúmenes, però volúmenes que es creen per sí mateixos,
perquè hi ha acumulació de teles.
Molt arquitectona, molt lo que hacía València,
crear un volúmen a partir de la mateixa tela,
al cortar la tela i coserla, ella mateixa ja creava el volúmen.
i, a més, hem fet, o sea, les ballenas i la estructura interna són flexibles
i estan hechas de tal forma que el volúmen ese,
aunque te sientes i el deformes, volve a su sitio.
És una gasa de seda i està tota tejida amb hilo de nylon.
Sí, com una fuente, és com una fuente i el volúmen en ningú moment és un volúmen estàtico.
Tu caminas y subes la falda i conviertes la falda en altra falda diferent.
O sea, és una falda que se transforma constantemente,
que podes jugar amb ella, que és transparente,
que podes esconder coses dins,
de fet, lleva altra falda estampada debaixo per veure a través d'ella,
que és un poco també el que hem volgut fer,
com enseñar el interior, no només el interior del cuerpo femenino,
sinó també el interior de les prendes.
O sea, el corpiño és com una prenda interior, el corpiño Dreams,
y muchas de las faldas, por ejemplo, el vestido caracola,
toda la estructura esconde como flores dentro.
Y también te puedes sentar, puedes hacer de todo
y ella vuelve siempre a su sitio.
Y luego también hemos querido enseñar-las en aguas.
O sea, la falda aquella de plumetis recuerda a un cancán.
No hemos querido dissimular los aros.
Doncs perquè veieu, aquesta col·lecció és com a molt...
És rebel, aquesta col·lecció és rebel.
No, perquè estava explicant ara de la faldilla,
aquesta devia ser magnífica per poder veure-la.
Aquesta faldilla amb volums és una barbaritat,
perquè, bueno, ja ho deia ell, estava feta amb seda
i amb fil de nàlons, amb fil de nàlons, amb fil de pescar.
Sí, sí, sí, d'aquesta que és molt dur.
Exacte.
I quan la faldilla està posada,
perquè l'hi vaig veure posada a una model,
la faldilla cau com si fos una mena de font o cascada
d'una manera impressionant,
però és que després ella s'asseia, es movia,
s'aixecava, caminava,
i la faldilla tenia un porte
que l'acompanyava amb ella,
però que la feia, no sé,
era superdiferent veure moure's d'aquella faldilla.
No, però pensava, mentre que ho explicaves,
que moltes vegades, depèn del que ens posem,
és molt incòmode a l'hora de seure, per exemple.
Ja et dic jo que no era incòmode res.
Que no ens clavem res,
perquè és el que acostuma a passar amb molts vestits de núvia.
Ah, exacte.
Ho sento molt pels modistos en qüestió,
però hi ha molts vestits de núvia que sí,
que es veuen molt bonics quan la núvia camina cap a l'altar,
quan li diu el si vull o el que tu vulguis,
però una vegada que després ha de sortir
i ha de seure al restaurant
i ha d'estar o s'ha d'estar X hores asseguda
o que te demanen que t'aixequis i seguis,
t'aixequis i seguis.
Recordem com va, doncs,
que seria un casament.
Que és una festa
i has d'estar aixecant-te a sa llenta,
anant amunt, anant avall
i, a veure,
i que al cap i a la fi el vestit de núvia
ha de ser alguna cosa bonica,
però ha de ser còmoda.
I ha de ser un vestit amb el que t'hi sentis bé.
Si no, no té gràcia.
No té cap tipus de gràcia.
A part,
mira,
me va molt bé això que estàvem parlant ara,
perquè em va comentar,
me va ensenyar específicament
una faldilla de la col·lecció de núvia,
aquesta faldilla de la que estàvem parlant
del fil de nylon
estava feta en negre,
però és que igualment
per fer amb una boda civil
o amb una boda fora d'una església,
aquesta faldilla quedaria preciosa,
perquè es nota que ets la núvia
i ningú diria que no ets la núvia.
I color negre.
I color negre.
Me sorprèn, eh?
Però és que és transparent.
De car.
És que fa una mena de suggerent.
Sí, és molt suggerent.
Exacte.
És molt suggerent.
Doncs,
me va explicar sobre una faldilla
tipus princesa,
tipus princesa Disney,
el tall de la faldilla era així,
però que ens expliqui ell com és d'especial,
per què és d'especial.
La falda és una falda d'organza
tractada amb láser,
però en ningú moment
escondemos que lleva unos aros,
no los hemos querido disfrazar.
I és más,
hemos querido que fuera transparente.
O sea,
esta falda a contraluz
enseña piernas
y es como más sugerente,
¿no es?
Aunque sea una falda así de línea princesa,
pues es sugerente.
Perquè us en feu una idea
que al cap i a la fi
no cal que sigui tot tan tapat
i tan potser...
Tan recatat,
seria la paraula,
no?
Exacte,
molt bé,
gràcies.
Perquè moltes vegades
quan pensem en una boda
sembla que tu,
a veure,
que sí,
la núvia pot ensenyar
una mica de pit
per entendre'ns,
o de la part de dalt,
que se permet molt,
però la part de sota
sempre molt tapat
i tot molt pulcra,
i aquesta faldilla així,
quan es veu a contralum
i de fet la faldilla,
o sigui,
quan la vaig veure,
me la va ensenyar,
era molt bonica,
era super...
I a més a més és diferent
i és d'una manera
que dius,
bueno,
doncs estic portant
un vestit,
entre cometes,
tradicional,
però té sorpreses
i té originalitat
en la forma
de...
en diferents moments,
val?
Sí.
Bueno,
hi ha moltes núvies,
val?
El que estàvem dient,
que es plantegen
la seva boda
d'una manera diferent,
perquè, òbviament,
bueno,
hi ha gent
que es vol casar
a l'església
i que ho té molt clar
com farà la celebració,
però hi ha gent
que també té clar
com no farà la celebració
i és així
a l'església
i hi ha gent
que lloga
una casa
i fa una celebració,
una festa
perquè m'estic casant
i vaig de núvia
que se m'ha de notar
que vaig de núvia
però no hi ha d'anar
en plan pompon.
De rigorós blanc
i de tot el que teòricament
i de rigorós blanc
trengueixen el que vols fer.
Exacte,
perquè el blanc
significa
unes certes coses
que potser
no estem,
no són.
Sí, sí, sí.
Exacte.
Per tant,
bueno,
li vaig preguntar
que
com escolleixen
les núvies
a Ramon Herrarias?
¿Qué quiero yo?
Generalmente
cuando vienen aquí
es porque
quieren que el vestido
las represente
un poco,
las haga únicas
y tener la certeza
de que su vestido
no está en ningún catálogo
ni lo va a llevar
dentro de tres meses
otra novia
y sobre todo
el hecho
de poder
ellas
participar
en el proyecto,
o sea,
ir haciéndolo
poco a poco
junto con nosotros
y partiendo de cero
y que la represente
sobre todo
que la represente
a ellas,
que se sientan cómodas,
que no se vean
ese día de repente
con un vestido
como prestado
sino que ese vestido
ya lo conocen
desde hace tiempo,
se lo han ido probando,
lo han visto
desde cero
y saben llevarlo,
saben que van a estar
cómodas
y que va a cumplir
su papel perfectamente.
Sí,
no ha habido,
o sea,
casi todas
quieren algo especial
que a veces
es mucho más
tras regreso
ha sido,
o sea,
es mucho más rompedor
que te digan
quiero un vestido
transparente
de arriba abajo
que un vestido corto
que eso también
nos lo han pedido
hace tiempo ya
y también se han hecho
con monos de color carne
para tapar todo
y el vestido
transparente
completamente.
O sea,
eso lo veo
más atrevido
que ir de corto.
De hecho,
nosotros siempre
aconsejamos
cuando es una boda civil
y más si es
en un ayuntamiento
o vamos,
que no es
en una iglesia
que el vestido
no tenga
nada que ver
con los vestidos
de novia
y las colas,
los velos,
los vestidos largos
sí,
pero tampoco
muy grandes
y exagerados.
O sea,
nosotros preferimos
vestirlas de corto,
o sea,
que se note
que es la novia
pero que no lleve
un disfraz
de novia.
O sea,
queda como fuera
de lugar
si no es
en una iglesia
o en las bodas
que son
en restaurantes
debajo de una pérgola
y todo esto
sí que queda bonito
un vestido
de novia
novia
pero si no
aconsejamos
que no se
disfracen
de novias.
Doncs,
perquè veieu
que
les novias,
bueno,
el perfil
de novias
que vol
un vestido
especial
va a Ramon
Herrarias
i Ramon Herrarias
són els dissenyadors
perfectes
per fer un vestit
diferent.
M'ha sorprès
una cosa
que acabo de dir
ara mateix
i que
quan jo em vaig casar
també vaig utilitzar
la mateixa paraula
la disfressa.
Exacte.
Perquè, esclar,
hi ha moltes novias
que sí.
Clar,
hi ha persones
que això
no ho portem
cada dia
i que és una cosa
puntual
i sempre
un ball de disfressa.
Et deixes emportar
pel que vol
la teva mare,
el que vol
la teva sogra,
el que diu
ta germana,
el que diu
aquell,
el que diu
aquella i al final
veus que
que sí
però que no,
que hi ha alguna cosa
que falla
i al cap i a la fi
el vestit de novia
l'has de portar tu.
Per tant...
No, no, que al final
millor quedes contenta
perquè al final
el que dius
el resultat
del que han triat
i t'han deixat convèncer
o t'has hagut de convèncer.
Exacte.
No ets tu ben bé
però
ni que ho deixes del dia
perquè al cap i a la fi
també és per tu, no?
Sí.
Però vaja,
que les nòvies
de Ramon Herreria
són totes diferents.
Això ho tinc claríssim.
I bueno,
i el que ells fan
és superdiferent.
Mira, com a dada,
m'han dit
que en guany
tenen
com un 25%
d'increment
de comandes.
Perquè l'hi vaig preguntar
i què la crisi?
Diu, no, no, no.
És que tenim més feina.
I a més a més
de tenir més feina
tenim feina de més qualitat.
És a dir,
que els vestits
són com a més elaborats,
amb teixits més rics
i amb més especials, diguéssim.
I jo pensava,
dic,
vaja,
o la gent
té més clar
què és el que vol
o com ho vol
o és que en realitat
no hi ha crisi en cap lloc.
No ho sé.
No, jo crec que potser...
Ho tenim molt clar ara.
No, penso que
de cara al que és
el dia de la teva boda
fas un petit sacrifici.
Exacte.
I aquest sacrifici
potser el treus
d'un costat
per posar-lo a l'altre
i allà on tu vols gastar
és on ha de brillar
que és la núvia en si, no?
La núvia i el núvi.
També pensem en vells
però ara tractem
el tema núvies només, no?
Avui toquem disseny núvies.
Però bé, ja sabem
que l'estrella
del que és la boda en si
és la núvia
normalment al seu vestit
la gran majoria de vegades.
Sí, sí, sí.
Perquè veus una boda i dius
I la núvia com anava?
Exacte.
És el primer que et pregunta
i el primer que volen saber.
La núvia ja saps
que anirà amb el guapo
de traje xaquer
amb un corbatí ben maco
i ja està.
Però les núvies
sempre són com
una mena d'enigma.
I després també et pregunten
i quan vau anar al banquet
la núvia es va canviar
i va continuar
amb el mateix vestit
tenia un altre.
Doncs, a més a més
parlant de teixits
no sé si
fa un parell de setmanes
no sé si us en recordareu
que vam estar
a Teixits Gratacús
veient Desfilada Montse Liarte
doncs a Ramon i Herrarias
fan servir teixits
de Gratacús també.
Molt bé.
Perquè us feu una idea
de la magnitud
que té aquesta botiga
que ja té molt de temps.
Vaja,
i a més a més
parlant de les transparències.
Ah, tornem cap allà.
Tornem-hi.
Sí, sí, sí.
Parlant de les transparències.
Al voltant d'unes sis núvies
tenen ells ara
per fer vestit
amb transparències.
o sigui
o transparències
a la part superior
o transparències
a la part inferior.
No, s'estan trencant
forces esquemes
ara per ara, no?
Sí, sí, exacte.
Ens costa una mica
perquè quan pensem en boda
sempre pensem
en el més tradicional
però bé
que ja està bé
que hi hagi
aquests petits.
Doncs sí.
A més a més
m'han comentat
que la nova col·lecció
Dreams
la vendrien.
A què refereixes?
que la vendran fora
no només la tenen
per ensenyar-la
a les clientes
sinó que
han fet
uns teixits nous
com el de Corpinyo
han fet uns teixits nous
com el de la seda
de fil de pescà
i vaja
que
que s'expandeixen
que ens expliqui
on es vendrà.
Bé, tot està pensat
ja per sortir
fora d'aquí
o sigui,
aquesta col·lecció
ja estan
esperant
els representants
ja per tenir
el mostrari
per portar-lo
i ara
de moment
hem començat
amb les faldas
que apareixen
en aguas
amb el Corpinyo
sobretot
amb uns mini-iñàques
que hem fet
també transparents
i amb els leggings
els monos
tot això està ja
en talleres produciéndose.
¿Dónde va?
Va a Sitges,
a Barcelona,
a Tortosa,
a Bilbao,
no sé,
hi ha un,
no sé,
sitios donde
van a entrar
ahora de
poco a poco
pero van a empezar
a entrar.
No princesa
es que la hicimos
y nos metimos,
o sea,
no nos planteamos
el sacarla fuera
y,
o sea,
la acabamos,
hicimos todo el montaje
que hicimos
y nos dedicamos
a nuestras clientas
y la de este año
sí que ya se hizo
un poco más
con idea
de vender fuera.
Princesas
también era un poco
porque nosotros
siempre hemos trabajado
a medida,
era un poco
para que cuando venía
aquí una novia
aparte de ver
nuestros diseños
pudiera probarse
una colección,
o sea,
que pudiera haber
descotes,
pudiera haber
algo en ella
para entender
un poco mejor
su vestido,
entonces fue como
una especie
de refuerzo
a nuestro trabajo
y esta no,
esta ya se planteó
como algo comercial
para vender fuera.
Entonces,
bueno,
vaja,
sembla que
el Ramón Herrarias
son,
bueno,
s'estan
internacionalizando,
ui,
ajuda'm,
internacionalizando,
internacionalizando,
molt bé,
gracias.
Es que la palabra
también se las tiene.
Sí,
eh,
por lo menos
sortint de Tarragona
que es una mena
d'expansión.
I que et sembla,
seguramente,
que no només
s'expandeixen
a través
d'aquesta
internacionalización,
veus que la palabra
también tela,
si no,
segur que,
clar,
les trobem
també a internet
i els podem
trobar a través
de Twitter,
Facebook,
tenen pàgina
de Facebook,
si busqueu
Ramón Herrarias
al Google,
us sortiran
tant al seu Facebook
com als vídeos
del Vimeo
que veureu
els vestits
de la col·lecció
tant de princeses
com de Dreams,
són molt interessants
de veure,
de veritat.
de la col·lecció
de la col·lecció
de la col·lecció
a ladert
d'avui,
els fonds
de l'alto
de la col·lecció
a l'alto
de la col·lecció
a l'aquesta
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, vaja, que teníem la mateixa idea.
O sigui, de dir...
A mi els que més m'agradaven ser van ser els de...
jo, l'Encris i els de Víctor i lo Quino,
perquè no sé,
eren com a diferents.
Però hi hagi d'anir a decideixar
o que es tenien acostumats fins a tot per ells mateixos, no?
No, no, no.
Víctor i lo Quino estaven molt a la seva línia.
El que passa és que
estaven molt, molt, molt ben treballats
i eren molt especials en quant a...
Bé,
Vols que t'expliqui la col·lecció de Vittorio i Luquino?
Home, doncs si vols, què fem?
Canviem de tèrcil.
Canviem de música?
Sí.
Doncs vinga, som-hi.
Doncs la col·lecció de Vittorio i Luquino,
Vittorio i Luquino fa 25 anys que està en el panorama nacional,
són internacionals, es coneix tothom,
tenen un estil propi, reconeixible totalment
i absorbeixen tota l'essència i l'art que hi ha per Andalusia als seus dissenys.
La col·lecció Núvies 2014 es diu Amor de Margarita,
era una col·lecció bàsicament romàntica,
com de princesa de Compte de Fades,
però em refereixo a la princesa de Compte de Fades reinventada,
que està sortint a les pel·lis que surten ara,
tant en les pel·lis de Blancanieves,
aquestes noves que surten ara,
i sèries de televisió que són la reinvenció dels contes de fades.
Sí, era si una vez...
Justa, estava pensant en aquesta sèrie ara mateix, era si una vez.
Doncs la reinvenció d'aquests contes de fades també en els talls de...
Com es presenten aquestes princeses, aquestes bruixes,
aquestes madrastres, aquestes reines dolentes...
Germenastres i companyia, no?
Exacte.
tota la família en general de la corta d'aquell moment que brillaven amb els vestits.
Tenien una essència com així, amb molts volums.
Bueno, ells m'han explicat que van jugar molt amb la tridimensionalitat,
els volums dels teixits,
i donant-li directament amb el teixit, sense aplicar-hi capes.
i el que més m'agradava és que ells me deien,
diu, no es nota la desfilada,
però quan venen les botigues es veu que aquestes capes o cues,
moltes són d'equita i pont.
És a dir, que si jo porto una cua preciosa perquè em caso a l'església
i vull anar preciosa i maca,
després em trec la cua i vaig amb un vestit mig curt
o no tan llarg o sense la cua,
que una cua ja toca els lassos bastant.
Que pot arribar a molestar, diguem-ho així, entre cometes.
Exacte, que una cua molesta
i, vaja, que és com el vestidor dos en uno,
doncs si vols que ens ho expliquin ells.
La colección la hemos visto, o sea, la hemos hecho pues respetando los iconos clásicos
del mundo de la novia en cuanto a tejidos y formas,
pero con un paso más hacia adelante que se acerque mucho más a la mujer de hoy en día,
de la mujer como piensa y como se mueve en la sociedad hoy en día.
Nos ha gustado jugar con la tridimensionalidad a través de los tejidos
y a través de los bordados, o sea, bordar encima del chantilly,
del chantilly, el bordado ese lleva otra cosa o lleva una veladura d'organza,
provocando siempre como esa tridimensionalidad que ya hemos dicho.
Es muy difícil, menos en estos momentos recién terminada la colección.
Muy difícil, muy difícil.
En estos momentos, el que más se venda.
Clar, jo els preguntava que si tenien algun nen bonic,
alguna nena bonica de tota la colección
i me van dir que acabaven d'acabar la desfilada,
els estava preguntant just acabar l'esfilada
i en aquell moment de subidón...
I encara estava tot a...
Clar, i ells me van dir el que es vengui més.
I què tal, el Vittorio Luquino?
Simpàtics tots dos, macos, molt agradables.
Molt com es veuen, molt campachanos, perquè la parola seria aquesta.
Molt tal qual, molt com ho veieu.
No hi havia res que et va sorprendre que em digués
que aquesta gent es veuen d'una manera i després són una altra.
No, no, no, perfecte, fenomenal.
Molt agradables, molt educats, molt amables amb nosaltres.
Estàvem fent cua, els mitjans estaven fent cua,
i no paraven de somriure.
Que arriba un moment que potser fins i tot,
encara que només sigui per dir que estic cansat,
no perquè sigui una persona antipàtica,
sinó pel propi cansament.
No, no, no paraven de somriure.
Déu-n'hi-do, deixe por per ells.
Jo encantadíssima d'haver-los conegut.
Bueno, us explico una miqueta.
La col·lecció està feta d'organzas,
de micados, de ras de seda,
tul de seda, xantum, crem de seda,
gasa, com a base.
I a més a més,
porta xantillis, guipurs,
pallets, encaixos en pedreria,
cabats en or i aplicacions en flors.
Fantàstic, eh?
Preciós, no?
Colors blancs i vermells, per aquí?
Blancs i vermells?
No, t'ho pregunto,
si hi ha algun vermell,
perquè jo sé que ells també juguen
amb el blanc i el vermell.
No, però per la col·lecció de núvies
han treballat molt més
els brodats i les textures
que no pas els colors.
No, però jo m'hi refereixo,
per exemple,
jo tot blanc, tot blanc, tot blanc,
però un puntet, una rosa...
Però n'hi ha...
Qualsevol coseta,
que sempre li toca el vermell.
Exacte, n'hi ha que no...
quan ells ho tenien.
No eren blancs, blancs, però, eh?
No eren blancs, blanc, blanc, blanc, blanc.
Blanco nuclear, que li digueríem.
Val.
Val?
Però vaja...
Però fantàstic.
No necessitava aquell detall o aquell toc.
Bé, vaja, almenys a mi no m'ho semblava.
El Facebook del blog...
De quin blog?
Del meu.
Ah, però tens blog?
Sí.
Què m'hi dices?
Sí, sí, sí.
I també n'és blanca...
No.
No, no, no és blanca.
Estava buscant l'excusa per te la posar allà.
No, no, no, la tornis a posar.
De moment no.
Però vaja, abans de marxar sí que la posarem a l'altra vegada.
D'acord.
Ara, ara, ara.
Perquè és un fàcil idea.
Que ho posem allò?
Tinc al Facebook del blog una foto
d'un dels vestits...
Del vestit que més em va agradar de la col·lecció.
Que m'agradaria que féssiu una ullada quan poguéssiu
perquè, de veritat, us dic,
que aquell vestit era fora de lo comú.
No és un vestit de novia normal,
sinó que està inspirat en un vestit de flamenca.
Fantàstic.
Doncs anem a escoltar on poden localitzar i tot això.
Exacte, perfecte.
Anem-hi, anem-hi.
Si et pensaves que Tarragona Ràdio no tenia glamour,
arriba Jessy's Weekend.
El Ja Tardes, cada dilluns a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares obre una finestra al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend es vesteix amb la roba més espectacular
perquè t'enganxis al món de la moda.
Cada dilluns, el Ja Tardes, a partir de les 7 de la tarda,
Jessy's Weekend a la passarel·la de Tarragona Ràdio.
Blanca i Radiant, te va la novia.
Però tu veus...
És que me cau, me cau sola,
vaig cap allà, cap al Blanca i Radiant,
te va la novia i la liem, i la liem.
I entres sola.
Jo crec que no fas res, tu.
No, no, no li he tocat.
Aquesta vegada no li he tocat.
Ara no l'has tocat, ja ho sé.
Blanca i Radiant, ja, stop.
Veus?
Vinga, va.
Ara ja, eh?
Ara m'has deixat tranquil·la, eh?
A Mercè deia, m'he hagut de posar sèrie, eh?
M'he hagut de posar sèrie, no m'has dit?
Doncs, bueno, jo crec que fins aquí, fins aquí el programa d'avui.
Ara.
Però tornem la setmana vinent.
I la setmana que ve tenim més.
A les 7, com sempre.
A les 7, com sempre, aquí a Tarragona Ràdio.
Us dic, us informo que el blog,
elsessysweekend.com,
igual que el Facebook, que és G6weekend,
i si no em trobeu, a tarragonaradio.cat,
a la part dels ja tardes, també em trobareu.
Vull dir que no hi ha cap pèrdua.
Perquè repetirà d'aquí hi ha res
amb aquest programa que acabem de fer.
Molt bé, molt bé.
Així, m'agrada que m'ho recordis.
Doncs, al blog tenim una selecció,
un repàs de la nova col·lecció de sabates de núvia de Jimmy Choo,
totalment diferents.
per a les nòvies.
Això ja és una crida a les nòvies
que no els agraden els talons.
Feu una ullada, per favor.
Feu una ullada en aquest post del blog,
perquè em sembla que us agradaran
les sabates que veureu.
Doncs entrarem.
De quin dissenyador és, recorda-m'ho?
Jimmy Choo.
Jimmy Choo, molt bé.
Doncs, Jessy, Jessica Linares, gràcies, gràcies.
Parlem la setmana que ve.
Fins la setmana que ve, que et tornarem
amb més blanques, amb més radiantes
i amb totes les nòvies que et del món.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.