Fins demà!
Dimonis que prengen del cel, envoltats de nubos vermells, colles plens de joies robades, imatges de sants que han estat esborrades.
Fogueres que mai no s'apaguen de nit, centres plenes d'enganx i neguit, cases buides, carrers, sotanes demanant clemència entre mitges brasets.
Com et canvia la vida en un quart de segon, que un passatge sense amos ha caminat des de nos.
Ai, com et canvia la por...
Aquest dijous els tindrem a Tarragona presentant-nos els seus batecs particulars.
Són els Cheik, però millor que jo que ens ho expliqui i tenim via telefònica ja amb nosaltres l'Àngel Opera.
Àngel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com estàs, company?
Doncs bé, molt bé.
D'aquí una miqueta t'he de dir que avui hem fet un espacial gairebé Sala Zero.
Tindrem també el Cheik amb nosaltres via telefònica perquè ens expliqui com serà aquesta actuació d'aquest dijous.
Sí.
I de cara a propers dies a veure si ens posem en contacte també amb els Gothenberg i aquest espacial Kilòmetre Zero que teniu el divendres, eh?
Sí, el primer...
Soy un espia russo, eh?
Sí, sí, espia russo, sí.
El primer de la temporada, tornem amb el cicle de grups locals.
Bueno, de fet, també podríem incloure els Cheik, que també són del territori, no?
Exacte, es comprem cap a casa, que ja va bé, eh?
Molt bé, clar que sí.
Per cert, que vam poder parlar amb el Lewis...
Sempre amb...
Emma.
El Lewis, exacte, o Lewis Emma.
I molt bé, eh?
Bueno, i molt bé després del que vam fer divendres amb el Bule Bule, que, bueno...
Va ser genial, no?
Va ser antològic.
Hi ha vídeos per a internet voltant.
I la veritat és que va ser un espectacle, doncs, impressionant, eh?
Impressionant, sí, sí.
No, no, no, m'imagino.
Ja només per la marxa que portava, per una banda, el Lewis Emma, o el Levi Gemma,
pel que ens va estar explicant, per tot el que ens deia, pel que toca que li donava,
o que li anava a donar, millor dit, vam dir, ostres, és que estem posant el caramel a la boca
als oients de Tarragona Ràdio.
Doncs, era el primer vule-vule de la temporada i volíem començar, doncs, això, amb força.
Sabíem que és un directe que no deixa ningú allò indiferent, ni fred, ni molt menys,
perquè és molt, molt càlid, molt proper i molt espectacular.
I, bueno, va ser, jo crec, un encert.
Ha començat amb força el vule-vule.
Esperem que ara, doncs, per exemple, el quilòmetre zero, que comença aquest cap de setmana,
doncs, també ho faci.
Molt bé, molt bé.
Doncs, comentem-ho, no?
Entrem per feina.
Som bé.
Explica'm qui són la gent de Shake, que podrem compartir i podrem gaudir amb ells.
Aquest mateix dijous, recordem-ho.
Doncs sí, el Shake, els tenim passats demà, dijous, a la sala zero,
presenten nou disc, que es diu Batex,
i, bueno, és una banda de rasquera, per tant, de la demarcació,
que ja porta una trajectòria i, doncs, està tenint molt d'èxit en aquest perfil
que alterna Rigui i escà i ritmes així, doncs, jamaicans o caribenys, no?,
dins de la seva posada en escena.
I, doncs, la veritat és que cada cop tenen més èxit,
han tingut un estiu molt ple de concerts
i ara, a hora que passejim per la sala,
estan presentant aquest nou disc
i els dilluns els tindrem, a més, per només 5 euros.
Doncs, fantàstic.
Recordem, preu d'entrada, 5 euros, el Shake,
presentant Batex.
Fantàstic.
Recorda'ns, també, si et sembla, Àngel,
on podem aconseguir l'entrada?
Entrada anticipada, on s'ha d'anar a buscar, on s'ha d'agafar...
Sí, a veure, l'entrada...
Directament a taquilla.
A taquilla, molt bé.
Sí, directament a taquilla,
perquè, bé, és un preu únic.
No hi ha preu anticipat més barat o més car.
Simplement a taquilla, 5 euros, preu únic.
I allà, per entrar.
Molt bé.
I ara sí, saltem de dijous cap a divendres.
El que passa és que he anat directament al Shake
i no recordo que hi ha també coses dimecres
i això m'ho havia d'haver fet tu.
Espera, espera, espera, no corris molt
perquè encara hem d'anar al cine.
No, és que hem començat pel tema de música.
Per la música, per la música.
Doncs fem música, fem música.
Vinga, acabem la música i després fem cine.
Vinga, d'acord, d'acord.
Vale, m'ho compres, no?
Home, i tant, si t'ho compro.
Digues.
Val, doncs el divendres el que dèiem, no?
Tenim el primer quilòmetre de la temporada,
cicle de grups locals
i tindrem els Gotenbergs, que com bé deies,
els tindreu al programa
i també els jo, jo no,
soc un espia russo.
Soy un espia russo.
Són les dues bandes que, doncs,
cobriran foc al...
Acompanyant-los després de la nit,
doncs, tindrem un dijòquei, doncs,
que últimament està molt en voga a Barcelona,
que es diu Víctor Oller,
i que és el promotor
que està al darrere d'unes festes
que es fan cada dimarts,
però després, per tant,
aquesta nit se suposa que n'hi haurà una,
la fa l'Apollo, que es diu
els cràpi, tu és d'ells,
i doncs aquest, el Víctor Oller,
serà el dijòquei escollit
per acabar la nit.
Perquè, veus, molt bé.
Molt bé.
No, no, no, fantàstic, fantàstic.
I què més?
Què més?
No, no, això, això,
jo t'ho deixo a tu, jo t'ho deixo a tu.
I què més tenim?
Doncs dissabte tenim la nit final
del Castanya Sorró,
que és un festival organitzat
per la gent de Filatèlia, bàsicament,
i que, doncs, no sé,
suposo que ja n'heu parlat,
doncs, que està 24, 25 i 26,
dijous, divendres i dissabte
per diferents locals de la ciutat,
el Grup, la Sala del Cau,
i acaba a la Sala de Zero.
En el nostre cas,
acaben amb tres concerts,
jo crec que tres concertassos,
canvien totalment d'estil,
ni la part així més,
més de mestissatge de Shake
o el pop rock de Gothenburg
o Soy Inés Pia Russo.
En aquest cas,
tindrem els de Sissi,
un grup anglès
que practiquen un pop psicodèlic,
molt influït per la psicodèlia del 70
i finals del 60,
i després Future Primitives,
que és un grup sud-africà,
que fan garatge,
garatge una mica de surf,
i els d'estimaix,
que fan també una cosa semblant,
garatge,
per tant,
música,
doncs,
inspirada en els anys 60,
i que en aquest cas
és un grup francès.
Acompanyant-los,
doncs,
hi haurà el Charlie Faber,
que és un disjockey molt conegut
de Ràdio Nacional,
al Ràdio 3,
que té un programa a la nit,
que es diu Saturday 3,
i és bastant famós,
i molt en la línia així rockera,
acompanyat de les dixiocers locals
que són Mick Gave i David.
I David.
David,
que és l'integrant de Harrison Ford Fiesta.
Casualitat,
casualitat.
Al final,
tot és un cercle,
saps?
És un cercle
que al final
s'acaba a casa.
Amb el teu permís,
dic que demà,
dins el programa del tràfic de distraccions,
és el programa nostre,
del Ja Tardes,
amb l'Henrià Calbó,
farem un especial dedicat
a aquest dotze ja,
Castanyaso Rock Festival.
Els 24,
el 25 i el 26 d'octubre,
com deies molt bé tu,
a través del grup bar,
al cau i a les a les zero.
Aquests tres dies inoblidables,
no?
Per allà començar a viure la castanyada
de què era la setmana vinent?
Té molt,
molt de mèrit
aquesta iniciativa,
perquè això porta dos anys,
a cavall entrem Montblanc,
alguns anys,
i Tarragona,
i a banda d'això,
doncs,
sempre apostant
per grups
no molt coneguts,
però sempre molt,
molt, molt interessants.
És un festival
molt, molt interessant,
molt recomanable.
Doncs,
amb el teu permís,
vi que hi ha un abonament
pels tres dies,
que costa 25 euros,
i que es podia comprar
fins,
es pot comprar encara,
fins al 24 d'octubre,
i que si només voleu anar a dijous,
són 6 euros,
si només voleu anar a divendres,
són 12 euros,
i si només voleu anar el dissabte,
doncs són 15 euros,
i que el punt de venda d'entrades
és a Xiva Music.
Així ja ho acabem de conjuminar tot,
i així ho diem,
per a aquells que es vulguin apuntar,
a fer un bon castanyasso.
Això és,
molt bé.
Fantàstic.
Estarà molt bé.
Doncs ara ja sí,
ara hem dit tota la part musical,
diguem,
de la sala Cero,
i si et sembla,
comentem-lo del cinema,
que jo també,
i mira que està dedicat a la ràdio,
i que m'ho hagi passat d'aquesta manera,
no tinc perdó,
eh?
No tinc perdó.
Doncs sí,
tercera pel·lícula del cicle
que li hem posat Radio Waves,
dedicat a la ràdio,
vam fer la primera Radio Days,
de Woody Allen,
ràdio amb coberta,
dijous passat,
amb molt bona afluència de públic,
i demà dimecres tenim
Good Morning Vietnam,
Good Morning,
Good Morning.
Que és un...
Sí,
Good Morning serà la nit,
però...
però Good Morning.
Doncs això,
a les 10.30 de la nit,
Good Morning Vietnam,
que és un clàssic també,
dels anys finals dels 80.
A mi el que m'encantava d'aquesta pel·lícula,
a banda del protagonista,
és la seva banda sonora.
Doncs mira,
fa un minut,
a la pàgina de Facebook,
hem penjat un clip
de la pel·lícula
amb el...
de James Brown.
Què dius?
Sí o no?
Que és un dels temes de la pel·lícula.
Sí, sí.
És això,
que és bestial
per totes les músics
que surten.
A veure,
que ho estic buscant,
eh?
A la sala escena,
a la sala escena...
en Facebook,
a los eventos...
Ah, vale, vale,
queden eventos.
Espera, espera, espera.
Jo m'he anat de marge,
eh?
M'he anat de marge,
espera.
Igual,
comentem la pel·lícula.
Recordem-nos a quina hora serà.
Allà és el 30.
Allà és el 30, molt bé.
Doncs podem gaudir d'aquesta magnífica pel·lícula
que aquí jo crec que l'hem vist tots,
però de tant en tant ens agrada recuperar, no?
I tant, i tant.
Bones pel·lícules.
I, Àngel, que et sembla si comentem una miqueta
el que passarà de cara a la setmana vinent?
Perquè també deu ni veure el que ens espera.
El divendres, per exemple, a dia 1,
tenia un cap de cartell força maco, eh?
Doncs sí, i abans d'això,
voldria també anunciar una cosa que vam...
Bueno, mencionar una cosa que vam anunciar ahir,
que ens fa molta il·lusió,
que encara falten alguns dies,
però que creiem que és un concert que,
com serà en dilluns,
és més difícil demorar públic,
però que valdrà molt la pena
perquè és un dels concerts, creiem, de l'any.
I és un grup finlandès
que ja tenia la gira feta
i al final van decidir,
doncs, últim hora incloure la Sala Zero
com a últim concert de la seva gira espanyola,
per Barcelona, etcètera,
que es diuen French Films,
seguint amb el tema cinematogràfic.
Doncs els French Films,
un grup finlandès
realment molt, molt recomanable,
acabaran la seva gira
espanyola
a la Sala Zero.
I serà dins d'un cicle
que obrim amb ells
i que continuarà amb alguns concerts
durant la temporada,
que és sota el paraigües,
sota el patrocini,
per dir-ho d'alguna manera,
del festival nostre,
de Palfest,
i que li hem posat radar Palfest.
Així anirem portant alguns grups
així que...
doncs que veiem que són interessants
per complementar la programació de la sala
i comencem amb aquests finlandèsos.
Serà el 18 de novembre.
Aquí queda una miqueta,
ja ho recordarem segurament, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè encara que queda,
però bueno,
que ja està bé...
Clar, com és un dilluns,
són aquests dies difícils
per la programació de concerts
a la ciutat,
però creiem que és molt recomanable.
Fantàstic, fantàstic.
Però bueno, sí, sí,
la setmana que ve
tenim un munt de coses també,
sí, com ja ho dius.
Tenim, per suposat,
la festa de Halloween,
de la qual començarem...
Sí, també, també.
Sí, sí, home, clar.
Començarem a donar...
començarem a donar detalls ben aviat
d'ella.
Digues, digues.
Perdona.
És que no t'acabo de deixar parlar, pobra.
Què més tenim ara?
Què m'he despistat ara?
Ah, sí, el dia 1,
el Dia de Tots Sants
tenim a Boycott i a Pelo.
Sí.
Un concert de punk rock
de tota la vida.
I què més?
Ah, i el diumenge 3 d'abril
tenim un grup així
de gaire més juvenil,
de punk rock,
que es diu en abril
i que també, doncs,
acabem de complementar
bastant bé
el que és aquest primer mes,
no?
I que sigui ja 3 de novembre
de programació de la sala.
Molt bé.
Doncs tot això per la setmana vinent
que en tornarem a parlar
de nou amb tu.
I abans, mira,
abans començàvem amb el Txec.
Mira,
he trobat aquesta cançó també
que sortirà segurament a la banda sonora
del Good Morning Vietnam,
Vietnam, perdó.
Sí, sí.
I que és aquest,
el Brown Eyed Girl
de Van Morrison,
que diu, mira,
per acabar l'entrevista,
què et sembla?
Fantàstic.
No?
Que és una d'aquelles cançons
també inovidables.
I recordem,
per si algú no s'ha enterat,
que demà la pel·lícula
dins de la sala 0,
a dos quarts d'11,
amb una versió fantàstica,
és el Good Morning Vietnam,
amb el senyor
Omar Robin Williams,
Alfred Huitàquer,
peliculassa, eh?
Peliculassa, peliculassa.
I després...
Sí, sí.
I, bueno,
jo creiem que el cicle sencer
és prou interessant,
perquè a més és molt variat,
eh?
Des de la comèdia
fins a...
Bueno,
fins a tractaments així
una mica més seriosos,
com històries de la ràdio
de la setmana que ve,
i que és molt, molt interessant.
Molt bé.
Doncs, Àngel,
gràcies, gràcies
per tot el que ens oferiu
des de la sala 0,
i tornarem la setmana vinent, no?
Tornarem la setmana que ve.
Gràcies.
Molt bé, que vagi molt bé.
Bona tarda, adeu-siau.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
I had a rainbow's wall
Slipping and sliding
All along
The water fall with you
My brown-eyed girl
And you, my brown-eyed girl
Do you remember when
Are we used to sing
Sha-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la,-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la la-la-la-la-la.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!