Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies a l'Associació de Músics de Tarragona.
I ella qui és?
Doncs la Irina Badia que tenim amb nosaltres.
Irina, bona tarda, benvinguda.
Bona tarda.
L'Istabia en fora d'antena.
Clar, la composició musical, aquesta peça que has triat, que es troba dins d'aquest món d'idees, dura un minut i cinquanta segons.
Com ens has fet això?
Això de primer.
Com ha estat això?
Que has triat només aquesta composició tan curta, intensa, això sí, però molt petita.
Bé, vam decidir ficar aquesta àrea.
O sigui, hi ha diverses àrees, més llargues, més curtes, i vam decidir que aquesta era la que volíem posar dins del CD.
I són dos minuts.
Sí, sí, però intensos, eh? Això sí.
Per cert, explica'ns una miqueta com arribes a l'Associació de Músics de Tarragona, perquè normalment, i tu ja saps que me va passar ahir sense voler, clar, ja em vaig posar en contacte amb la Irina, no sé per què, vaig pensar que tocaves la guitarra, que eres compositora, musical, no havies sentit encara el CD, llavors la Irina m'ha dit no, no, no, jo canto òpera, jo sóc soprano, ets soprano, no?
Sí, sí, sí.
Jo sóc soprano. Dic, home, llavors no m'aportis el piano, que serà una mica complicat llavors que tenim poc espai per un piano, eh?
Sí, bueno, l'Associació de Músics hi vaig entrar fa uns anys i res, vaig fent cursos, vaig fent cosetes, i aquest any doncs em van donar l'oportunitat que si volia participar en el CD i jo vaig dir que sí.
I però vas dir, ostres, a veure, una vegada que t'aproposen això, a partir d'aquí què?
Què vas començar a fer? Quina seria la peça? Com ho treballaries?
Bueno, de fet va ser molt ràpid, perquè va ser... Fem això? Sí, va, i què cantem? Va, això.
Ja està?
Pam, pam, pam.
Sí, sí.
Va ser cinc minuts, però, bueno, va amb el Miguel, ja havíem allò jugat una mica a l'estudi i feia una mica així, i vam, bueno, just aquell dia estàvem fent coses per allà, jo li vaig demanar ajuda i res.
I a partir d'aquí doncs em van dir, mira, tenim aquest projecte, t'interessa, què et sembla? I vaig dir que sí, i aquí vam tirar endavant.
Explica'ns una miqueta com es fa aquesta veu que estem sentint tan maca.
Com es fa?
Com els estudis? Ja la portaves de sèrie? Com escotxes?
Bueno, suposo que, a veure, de sèrie ja ha de venir, no?
De car, de car.
Però, bueno, la treballes, no? Treballant, estudiant molt, i amb esforç i dedicació.
I tenies clar que t'agradava el que seria la música clàssica, o era el que dius, mira, l'única sortida que et donen de cara una veu soprano com la teva, ha de ser per aquí?
O tens un ventall encara més ampli per poder triar i dius, mira, aquí només poso la mostra, un botonet, i a partir d'aquí ja...
Bueno, i vaig començar amb la música clàssica, des de petita començava a tocar el piano, i fins que em van deixar cantar, perquè, clar, el cant requereix una tècnica, requereix uns tipus de coses que, si ets petit, no ho pots fer, no?
Llavors, a partir d'uns anys, quan fas el canvi de veu i totes aquestes coses, et deixen, no? Llavors vaig decidir que volia cantar i així va ser.
Que puc cantar d'altres coses? Suposo.
Però no t'ho has plantejat, sembla.
No m'ho he plantejat, jo a mi m'agradaria guanyar-me la vida amb la música clàssica, no?
Suposo que, a veure, si ho proves, no?, i cantes allò, jugant, jugant, doncs vas fent, però, bueno, lo meu és la clàssica.
Però és un món molt tancat o no? Com ho perceps tu, personalment?
Per exemple, clar, nosaltres coneixem allò, les típiques veus, ara de mica en mica es va obrint, fins i tot que es fan versions, tu hi saps, a través de tenors,
es fan versions de cançons molt conegudes, potser és una manera també de fer entrar de mica en mica el que és la música clàssica a través de la modernó de les cançons, no?
Sí, bueno, jo no sé si ha sigut a nivell d'aquí o de la gent o no sé com, però la música clàssica sí que està una mica com arraconada, no?
La gent no ho coneix, la gent no sap què és, la gent diu això és un rotllo, no?
I a més no dona l'oportunitat, potser tampoc, no? Una vegada que ho tanques, dius això no m'agrada prou, ja...
Bueno, i això és amb el que ens trobem, no? Que no tens oportunitat i que tampoc t'adonen allò de dir, venga va, anem a intentar-ho, no?
Llavors sempre estàs com a molt tancat, hi ha els quatre cantants que sí que tenen el seu nom i que són molt bons i tal,
però els que comencem tampoc tenim aquella oportunitat de dir, venga va, mira, et deixo fer això i a veure com anem evolucionant, no?
I aquesta oportunitat la vaig tenir amb l'associació de músics, no? Que van apostar per mi i van dir, bueno va, venga, comencem i a veure què passa, no?
Llavors, jo crec que la música clàssica està dins de nosaltres, no? En altres entrevistes que m'han estat fent i, bueno, amb això del CD, promoció i tal,
clar, tot això per mi és nou, no? Però jo sempre ho dic, és que la música està dins, o sigui, jo què sé, te'n vas a qualsevol lloc,
per posar un exemple, al Viena, hi ha música clàssica de fons, sempre, i la gent no se'n dona compte, la gent no li molesta.
No a Viena, eh? No, no, al local, que aquí a la Rambla Nova. És que tal com us dit, semblava que aquí hem de marxar a Viena.
No, no, aquí al costadet, eh?
Sí, sí, o sigui, vull dir que tampoc estem tan lluny, no? A les pel·lícules, les bandes sonores, o sigui, que tots som músics
i que tots fem música, que et pot agradar més o et pot agradar menys, però el meu iPod l'agafes i no hi ha música clàssica.
Com és això? A veure, espera, espera, espera.
No, a veure, jo passo moltes hores a estudiar, llavors quan escolto música o vull desconnectar,
el que no faig és estar escoltant, a veure, sí que escolto òpera i que escolto coses,
però normalment no estic tot el dia amb la música, clar, escolto pop, escolto rock, escolto jazz, o sigui, tot el camp, no?
I que t'agraden de grups? A veure, ja entrem una mica al nivell personal.
Què és el que trobem dins el teu iPod, que t'emociona també?
Bueno, suposo que el que es comercialitza ara, normalment, vull dir, una mica de tot, no?
No, no s'ha mullat, eh?
No.
L'hi ha una mica de tot, així per quedar bé, molt diplomàtica.
No, però vull dir, jo què sé, cantants d'ara, no?
Jo què sé, el Pablo Alborán, la Shakira, coses d'aquestes, comercial d'ara.
I has arribat a posar-li to, podríem dir, do per a alguna d'aquestes cançons, sense voler?
No.
Allò amb la inconsciència que moltes vegades ens passa a tots.
Si anem al cotxe o estem per casa i enviem una de les cançons,
doncs mira, l'enfoquem a la nostra manera, amb algun que un altre gall, per la meva part, ho he de dir.
No per la seva, però per la meva part.
I a partir d'aquí ens deixem anar, no?
Bueno, si ho canto, ho canto, bueno, sense fer-ho a òpera.
Ah, de car, de car.
Tal com surt, no? Tal com surt.
Molt bé, molt bé.
Una vegada que ja estic a aquest CD, a aquest Munt d'Idees 2012,
quin penses que pot ser el següent pas?
A part de, segurament, que arribi aquest CD a tothom,
però quin t'agradaria que fos el següent pas?
D'arribar, potser, no sé, arribar a Barcelona, Madrid,
llocs així, diguem que la part operística tenen molt més present?
Bueno, el pas, no ho sé, a veure, jo el que crec és que la gent conegui el que és, no?
Que la gent sàpiga què és i, home, a nivell personal, evidentment,
m'agradaria que, bueno, que tanyi a cabo la carrera i que el dia de demà pogués ser algú, no?
Llavors, bueno, no ho sé.
Perquè a través d'aquesta carrera que m'estàs comentant,
una carrera relacionada amb la teva veu i amb la música.
Amb la música, clar, no que digui que...
És que pregunti una cosa que no tingui res a veure.
Clar, tens segurament que els mateixos professors,
que una vegada que estiguis potser a la porta,
abans de sortir, que diguin, doncs mira,
pensa en això, pensa en allò altre...
Bueno, és complicat.
Tot aquest món és molt complicat.
A més, hi ha molt...
O sigui, en el món del pop, o així, hi ha molta...
Entre grups, amb el clàssic, és fatal.
Llavors, bueno, tu que vas als estudis i tens un paper.
Sí, sí, sí.
Jo aquest any tindré un paper que dirà,
ets cantant professional.
Bueno, tens un títol, tens un grau superior, tal, tal, tal, tal.
Per això t'ho diria, a partir d'ara, en aquell moment,
una vegada que estiguis a la porta a punt de tancar carrera...
Buscar-se la vida.
Però jo.
Clar, clar.
O sigui, aquí ningú t'ajuda, ningú et dona res,
ningú et fa res.
Llavors, és tu, porta a porta, anar trucant,
anar dient, mira això, anar això, allà, aquí, allà...
I a poc a poc, doncs, que et donin l'oportunitat de créixer, no?
Que realment...
Bueno, i desgraciadament, aquí no tenim gaire oportunitat.
O sigui, últimament...
Bueno, de fet, jo vull marxar a l'estranger a fer un màster.
M'imagino.
Perquè tinc moltes més possibilitats fora que aquí.
Per què?
Doncs perquè la música clàssica potser aquí no té el reconeixement
que té potser en altres països, potser sí.
Perquè en retallades i coses d'aquestes,
el primer que es talla és la cultura, també.
Llavors, jo suposo que tot és una bola, no?
I llavors, doncs, et planteges un futur a llarg plaç, no?
I jo, de moment, me'l plantejo fora.
I on faries aquest màster, es pot saber?
Vull marxar a Alemanya.
A Alemanya.
Però, bueno, ja...
Bueno.
Estamos en ello.
A mi, ui...
No, a casa no diuen res.
A casa no diuen res.
Ells encantats, no, no, no.
Bueno, és que és el futur.
Encanto, bueno, sí, clar.
És que si ens quedem tancats, vull dir, jo el que estic veient,
que si ens quedem aquí, no ho sé,
a no ser que doni un camp, una volta així de sobte,
aquí no...
No acaben de sortir.
No, no sortirem, no?
Per això t'he deia Barcelona, Madrid,
perquè allà encara es poden veure òperes en directe,
encara es poden comptar amb...
Bueno, és difícil.
De fet, jo estic estudiant al Liceu.
Estic estudiant a la conservatòria del Liceu,
però tampoc tenim oportunitat de cantar al Liceu.
Tampoc es deixen?
No us deixen...
A veure, som estudiant, llavors, clar, al Liceu hi ha els canters,
vull dir, hi ha els grans, no?
Diguéssim, llavors, clar, bueno,
quan fan una òpera suposo que fan proves
i fan tot el que es fa sempre, no?
El que passa és que, clar, nosaltres l'està estudiant,
diguéssim que encara estem una mica com allunyats, no?
I jo crec que potser això és el que ens haurien d'obrir
una mica més les portes, no?
De dir, mira, tenim això, aprofitem-ho, no?
Seria com la cantera, no?
D'alguna manera seria la seva pròpia cantera,
perquè els tenen allà, sabem com treballen
i saben el nivell que teniu.
que és el que més sobta, no?
Que moltes vegades no sabem apreciar
el que tenim més a prop, tenim més a la vora
i fins i tot com un final de curs estrella
que serà una actuació de tota la gent allà.
Sí, no, home, seria superxul i superinteressant, no?
I sobretot de cara a les famílies,
perquè poden veure la trajectòria dels seus fills, no?
No, no és així, bueno, està plantejat d'una altra manera, no?
Amics del Liceu, molt malament.
És res, però vull dir, tots llocs, no només Liceu,
sinó que hi ha altres llocs que fan superiors
i tant aquí a Barcelona, a Tarragona,
bueno, a Tarragona no es fa el superior,
però vull dir, Madrid, a tots llocs, vull dir,
tenen, bueno, és com una, potser una norma
o potser, bueno, no sé com dir-ho, no?
O sigui, és un món diferent, no?
I que, llavors, hi ha moltes vegades també
que no pots cantar perquè no tens el títol.
O sigui, a mi m'ha passat de dir-me, mira, fem això,
tal i qual, ah, sí, doncs m'interessa,
ah, però tens el títol?
No, encara no el tinc.
O sigui, clar, el títol...
Home, però escolta la meva veu,
i el títol el tindré a la paret, tranquils,
ja el tindré, però ara, escolta la meva veu,
és el que sap jo, no?
O sigui, sense el paper, realment,
sense un paper, no ets, de moment, no ets ningú.
Llavors, a partir d'aquí...
Ho trobo molt trist, eh?
Això.
Que passa que jo suposo que és amb tot,
vull dir, un enginyer, un metge, no?,
fins que no acaba la carrera,
no pot treballar d'allò, no?
Llavors, el nostre món...
És que, de fet, és el mateix,
vull dir, anem paral·lelament.
Jo estic fent un superior
que acabaré sent una licenciada,
vull dir, com si fos una universitària.
Llavors, doncs, bueno, acabes classes
i llavors després et busques la vida professionalment
o, bueno, intentar, on sigui,
treure el cap i dir, estic aquí.
No, no, i esperem que t'ho posin una miqueta més fàcil
del que ens estàs explicant.
Almenys acabar.
Sí, no, no, i tant.
I tant, i tant, i tant.
Jo no sé si aquest munt d'idees
el podrem veure,
sé que va haver la seva presentació,
que va ser a la capsa jove.
Sí, a la capsa de música, el 28.
A la capsa de música, exacte, el dia 28,
que jo em pensava al principi,
li vaig comentar al Miguel Alberto,
que ho va enviar tant de sobte
que em pensava que era en una sentada.
Clar, el 28 de desembre,
és el dia del Sant Inocent,
dic, ja està, ens vol donar una sentada,
dic, home, avisa'm una miqueta més de temps,
però no, es veu que va anar molt bé, no?
Sí, sí, sí, no, va anar bé
i la gent va reaccionar bé.
De fet, bueno, estàvem una mica...
A veure què passa, no?
La primera vegada...
O sigui, clar, era un concert de pop, rock
i que hi fiquen un clàssic allà, no?
Vaig ser un concert de mitja hora.
La gent...
La veritat és que a mi...
Bueno, la gent diu que es va com a sorprendre
que la gent no parlés,
perquè la gent estava en silenci
i, clar, amb un concert de pop...
Que era meravella, eh?
Clar, a mi em va sorprendre...
Bueno, jo estava a l'escenari,
i cantava, no?
Sí.
I sí, no ho parlava, no...
Bueno, no ho sé,
no ho vaig trobar estrany, no?
Però realment,
si intentes mirar la cosa en si tota gran,
dius, home, sí, no?
És gent que no està acostumada a escoltar el clàssic,
que gent que...
Potser hi havia gent que ni ho coneixia
i que de sobte, 30 minuts allà, bum, bum,
que jo em vaig posar a cantar, no?
I s'hi va arreglar el silenci
i això vol dir que va agradar.
Sí, sí, bueno, això diuen que va agradar, que va agradar.
No, perquè és allò de...
Eh, això és diferent, no?
Això trenca tots els motlles
que fins en aquell moment l'estàvem escoltant.
Sí, sí, sí.
Fantàstic.
I va haver un aplaudiment final?
Sí, i tant.
Una bona cleca?
I tant, i tant.
Llavors, ja està, ja està.
I tant, i tant.
Ja ho tenim fet, ja, eh?
Ja ho tenim fet.
I el futur, el que dèiem, acabar, no?
Alguna altra actuació que tingueu, que tinguis pendent?
De moment, no.
De moment, no.
De moment, no.
Però, bueno, ja anirem.
Bueno, ara tenint la capsa de música,
jo espero que la puguem utilitzar, no?
Home, jo crec que sí.
A més, a més, s'ha dit molt,
tu saps des de l'Associació de Mòsics de Tarragona,
que no és una cosa, va ser la inauguració l'any passat,
amb aquell primer concert,
després s'han vingut d'altres.
L'any passat va ser el de Queen o l'altre?
L'any passat, l'any passat.
Sí, veritat?
El juny de...
Sí.
Amb l'espacial dedicat a Queen,
que va ser una meravella.
Sí, jo crec que a partir d'aquí, no?
Ens aniran obrint les portes a tots a poc a poc,
i d'aquesta manera, doncs,
a veure si realment tenim un espai a Tarragona,
de dir, hi ha música.
Ara ja està.
Ara, estava pensant, home,
tenim també el Teatre de Tarragona,
que diuen que també està posat-hi,
especialment per poder fer i realitzar òperes.
La seva sonoritat, em refereixo.
Jo no hi he estat.
Ai, ai, ai, ai, que tens...
Ai, ai, ai, ai...
Dona el currículum, dona el currículum.
No, no hi he estat, o sigui, no...
Diuen que està preparat,
que està molt preparat per fer tant teatre com òpera,
i per poder donar tota sèrie de varietats.
Esperem que sigui així
i que realment pugui funcionar així, no?
Que la propera vegada que parlem tu i jo
és perquè tens actuació a l'Antiatre de Tarragona
i estàs d'aniversari o...
Jo encantada, eh?
Jo encantada.
No, la inauguració ja està, ja la va fer.
Però entén-me, en qüestió del millor d'òpera,
que dius, mira, la primera òpera de Tarragona
i que sigui per una tarragonina.
Ah, sí, jo encantada.
On he de firmar?
15 de gener de 2013,
perquè estic agafant...
Faltaven vuit minuts per les vuit de la tarda, eh?
Vuit de vuit, eh?
Bé, això és fantàstic, eh?
Sí, sí.
Home, si es fa, avisa'm, eh?
No, i tant, i tant.
Però tu ho sabràs abans que jo.
O sigui que...
I tant, i tant.
Irina, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Esperem, el que et dèiem,
que qualsevol notícia que tinguis,
sisplau, digue'ns-ho
i et tornarem a convidar
i poder passar una altra estoneta amb tu.
I no només amb aquesta composició musical,
sinó que si tens altres, sisplau, passa-me-les.
Val, d'acord.
Eh?
La poso una altra vegada, des de l'inici.
Té tallat.
Té talla i sí, però la posem des de l'inici
perquè puguem tornar-la a escoltar.
D'acord.
Gràcies a vosaltres.
Oh, mio papivo caro
Mi piaceva il l'amor
Vondrà rentore per rosa
A compirare l'anero
Si, si, si, ci voglio andare
Il selama, il ne va
Il selama, i selama se endroit va
Un risa ponte pescchio
Fins demà!
Fins demà!