Con el pico cerrado.
Con el pico cerrado.
Con el pico cerrado.
Con el pico cerrado.
Però fa una mica, abans que arribessin la gent del Son de la Chama,
estava com a plujós, el terra s'ha mullat,
i ara de cop i volta comença a sortir el sol.
No sé si és que són tan optimistes que ho porten amb ells al solete.
Son de la Chama, bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
Us heu adonat això que acabo de dir?
Sí, sí, sí.
Mireu que surt el sol?
Sí, ara és per solet.
Per això que quan acabava de mirar jo dic a veure si venen,
però jo dels 5 minuts abans he de durar un cop d'ull,
a veure si us veia a venir per aquí,
i deia, ostres, però si està plovent.
A més, el terra tot mullat,
que es notava que...
i ara de cop i volta veig sortir el sol i heu entrat vosaltres per la porta.
O sigui que deu ser alguna cosa,
que teniu vosaltres a la sang.
I que dius, mira, no sé què us envolta,
però tot és bon rotllo, no?
Sí, sí, és això, el bon rotllo.
Deu ser jo, no?
Deu ser jo.
Per cert, que estava mirant quins companys de viatge us han tocat.
Que guai, el concert.
Que guai.
A Reus, eh?
Pues sí, sí, sí.
Molt, molt.
Estava mirant...
Clar, el Sheik, no sé si el coneixeu,
si heu coincidit amb ells, o què que sigui, no?
Sí, sí, sí.
El DJ Ogete,
que jo li dic així un nom una mica raro,
però bueno,
perquè no ho dic en castellà,
perquè ja sabem lo que és, no?
Busqueu-lo, busqueu-lo.
I un tal, un noi que acaba de començar ara,
un tal Manu Chao.
Sí.
Crec que no el coneixeu tampoc.
Una mica, me'n sona, me'n sona una mica.
Però perquè ho poso en lletres grans,
ho poso en lletres grans i ja està.
I com va ser que us van trucar,
va ser que era perquè veníeu d'una cosa i va ser...
Bueno, això realment ha sigut d'iniciativa
d'un gran amic, que és el Víctor,
de Produccions Submarines,
que és el que s'ha fotut tot el curro
de portar un artista d'aquest tamany
a un concert aquí a Catalunya.
I llavors, bueno, doncs,
parlant amb ell,
ells també fa moltes temps que ens coneixem,
ens van proposar d'anar a tocar amb ell
i de compartir cartell
i vam dir que sí,
que teníem lliure aquell dia.
Dius, no, no, no, gràcies.
Està pensant-ho molt i vam dir que sí.
Però al final us va convèncer d'alguna manera,
us va, no sé,
un pernil a l'últim moment...
Un dinar, és el que fem, no?
També, dissabte.
Sí, és el que anem a dinar.
Amb això ens va començar...
Oh, bé, ja està.
Ja ho he començat per aquí.
El que vingui després s'arribarà,
el que vingui després s'arribarà.
Exacte.
Com anirà el concert?
Explica-ho-me.
Com a més o menys,
per la gent que s'apropi a Reus
aquí cap de setmana...
Doncs a les vuit i mitja
comencem tocant nosaltres.
Ah, molt bé.
Puntualíssims.
Jo que dius per obrir boca.
Sí, sí, puntualíssims.
A veure, Toni,
si la gent a les vuit...
No, no, que començarem a les vuit i mitja
allò puntuals.
Sí, però us han dit
que ja veniu a dinar,
parlant d'això,
doncs després puntuals, no?
Puntuals, puntuals.
D'acord, d'acord, d'acord.
I a partir d'aquí
a repassar aquest treball discogràfic
que s'ha de donar a conèixer a tothom.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Nou directe explosiu.
Hem preparat sorpresetes
també per aquest concert.
Sí, xisco.
Sí.
Què me dices?
A veure, acércate'n.
Les sorpreses no s'expliquen.
No la puc explicar.
Els sorpresos, no?
Són sorpreses fins que vinguis,
perquè vindràs, no?
Home, tu ja saps
que ho tinc una mica complicat.
No.
Tu lo saps, lo saps.
Ja vincint a explicar-t'ho.
Toni, ja lo saps
que ho heu complicat,
ho heu complicat.
No us ho vull enganyar.
És que si no,
no passaria per casa.
M'agradaria,
hòstia, quin és?
Però soc tu madre.
Arribaria un moment
que passaria això
i no vull que arribi
aquest moment.
Ja me'n denou
que m'agradaria.
Perdonem-me.
Ja ho saps, ja ho saps.
No, home, sí.
De fet,
sabem que és una mica
una hora complicada,
però, bé,
de fet,
és cap de setmana.
També esperem
que la gent
s'animi a vindre
i a passar
tota aquesta hora
que diguéssim
que seria l'hora de sopar,
ja vindre abans
i ja sopar més tard.
Ja el que calgui més tard.
Que agafin entrepats, Miqui.
Ah, que agafin-se, exacte.
Ah, és a partir
allà la bossa,
com si, no?
Exacte.
La beguda no fa falta.
Botelló d'entrepà.
Perquè allà ja el teniu.
Veus?
Sí.
I t'ho imaginat allà
com entra l'entrepà
així amb la música vostra.
Que vas allogant,
xiqui-xiqui-xiqui-xiqui-xiqui,
vas menjant,
no, no, vas brindant.
Un dia ho provarem.
Home, no pot ser.
No pot ser
perquè vosaltres
esteu a sobre el salari.
Home, si ho podeu fer,
però amb els altres
us que vindran després.
Clar.
perquè aquella nit
o aquella tarda
ja no teniu res més.
O sigui, serà estar allà
i després gaudir
del que quedi de concert
ja amb els altres grups.
Exacte.
Bueno, a veure,
que jo encara estic rumiant-li
a la història de les sorpreses, eh?
Home, una.
De totes les sorpreses
que hi haurà.
Bueno, un directe nou.
Un directe nou.
Exclusió, ballable i...
Directe nou?
Sí.
Especialment per aquest concert?
No, no.
A partir d'ara ja serà aquest.
A partir d'ara, per l'estiu,
però ens hem fixat d'objectius
i, bueno, els hem pillat.
O sigui, que la gent
que fins ara ha vist
el Son de la Chama
no té res a veure
amb alguna cosa.
Home, sí, perquè sou vosaltres,
no deixeu de pujar sobre l'escenari,
però, bueno,
que trobarà allò que es diu
algun canvi.
Sí.
Hem agafat les cançons
i les hem fet molt més festivaleres,
molt més optimistes,
encara, si pot ser.
Molt més ballables.
Més?
Més, més.
Però què ha passat?
Ha hagut una metamorfosa
i diu, mira,
li traiem la roba de bric
a les cançons,
li posem els bikinis
o que com vinguin,
una mica de crema solar
i cap a la platja, no?
Ha sigut això bastant, no?
Volíem,
volíem que el disc
està molt contents
de la repercussió
que estava tenint
i volíem que aquestes mateixes cançons
funcionessin 100% també el directe.
Llavors, bueno,
vam estudiar-les,
vam replantejar-les,
hem demanat també
consell a grans amics
i, bueno,
hem obtingut aquest directe nou
que és una hora i mitja
de festa sense parar,
sense parar.
O sigui,
allò de l'entrepà
potser se'n daria malament.
No, no,
abans o després?
Millor abans.
Millor abans.
Jo pensava que,
no sé si ho heu de prendre vitamines
abans de sortir sobre l'escenari,
no?
No veus que estem
xocletets.
Què hem de fer?
Ja no us queda més.
Llavors, sí,
mengeu-vos a l'entrepà vosaltres.
Ja va bé,
allò del dinar.
No serà per això?
Sí, potser ens van...
Que saben com va el directe,
dius,
aquests xiquets
els hem d'alimentar,
que se'ns desmaien
la meitat de la consulta
i això no pot ser?
Sí, sí, ja pot ser.
T'he pensat,
el Víctor, i tant.
I com va ser
que us vau donar
precisament per això?
Per començar
a canviar el directe?
Va haver alguna cosa
que entre vosaltres
va dir,
ostres,
això encara
podem donar
una mica més de canya?
I com va ser
que vau començar
a caminar
en aquest aspecte?
Jo crec que ja teníem
una miqueta així
la idea
que érem massa fidels
al disc,
diguéssim,
a les cançons,
que a nosaltres
era perfecte,
perquè poder tocar
en directe
el que t'agrada
escoltar del disc.
L'únic que sí
que vèiem
que volíem
aquest pas de festa,
volíem
que si toquem
a les festes
majors d'un poble
que els fem ballar,
que els fem
una reacció
amb el públic,
amb la música
i ens va portar
a rumiar-ho
i a fer-ho
molt més ballable,
encara,
tot i que siguin
les cançons,
però hi ha molt més
joc públic
entre el públic
i en altres.
No,
és el que dèiem,
que potser ara
moltes de les actuacions
que tindreu
poden ser dins
de festivals
o dins d'alguna
que una altra
festa major,
i donem-li el color
necessari
perquè les cançons
ja ens ho donin.
Correcte,
i el que no es conegui
les cançons
i tal,
el directe que ens veia
i digui
qui són aquests
o què estan fent aquests.
Jo els quiro
per mi casa.
Sí,
tenim l'intenció
que ho hem
mig aconseguit,
que esperem,
aquest dissabte
veurem la reacció
100%,
però això,
el que deia el Cisco,
que si es coneixes
tu passes perfecte
i si no es coneixes
la festa que volem
transmetre
és que sigui impossible
que avui ja estava parat.
Que guai,
no?
Comptat amb l'ajuda
de l'Adri
i de la Pegatina.
Ah,
o sigui que s'ha fet
una miqueta de...
Sí,
l'Am a vindre
ens ho va proposar
també i va vindre
una setmana
vam estar mig convivint
amb ell al local
i no res,
o sigui,
des de la seva experiència
que aquesta gent
que no paren de voltar.
Sí,
de passador.
Perdona'm,
és que és un grup
d'aquests
de la Pegatina
lents,
també per dormir,
no?
Bals,
maladetes.
amb el qualsevol
que no s'hagi
la Pegatina
ara,
que l'estàs
enredat d'una manera.
Ens la fotre
una canya,
increïble.
Entre nosaltres
que ja volíem,
el que t'he comentat,
volem el directe
i les idees
també que hem anat
peint.
I es va donar
molta canya,
de veritat.
Una positiva,
positiva.
Unes suades.
I també
tindrem alguna
coreografia
sobre l'escenari,
o no?
Vosaltres
que sou quatre.
Hi ha molt
moviment,
molt moviment,
però...
Se'n podrien
dir coreografies,
però...
però,
bueno,
la idea...
Miki,
no ho diguis,
Miki,
no ho diguis.
No,
bueno...
Que no s'escapi.
Hi ha altres sorpreses,
diguéssim,
que això
són de les coses
que es poden dir,
que sí,
que a dalt
de l'escenari
també ens trobem
més còmode
si tots anem a una.
I des de baix
també es percep
d'una manera
més viva
i ajuda
que la gent
estigui a tope.
No, no,
si ja es nota
el bon rotllo
entre vosaltres,
imagina't,
que dius,
anem a estudiar
una miqueta més
perquè la cosa
doncs quedi més rodoneta,
no?
Que acabi de fer.
Exacte.
Perquè, a més,
recordem,
clar,
jo tinc aquí tres
dels membres
del son de la xama
i sempre ho dic
perquè m'agrada.
Però quan sou de veritat
del son de la xama?
Digués-me-lo,
digués-me-lo vosaltres.
Som vuit.
Ara hem vingut
quatre a mes
i ara som dotze.
Al final
els heu adaptat bé?
Vuit, vuit,
vuit, vuit serem.
Ara estava flipant
una mica, eh?
No, però si és que
no va haver alguna història
l'última vegada
que vam parlar
que ho teníem algú?
No.
Me'n vaig jo de l'olla
ara, no?
El Toni ha posat una cara
dient
què estàs d'acord?
Potser l'Adam,
el percussionista
que va marxar
i va entrar el Miquel.
Ah, doncs podria ser
algun canvi d'aquest...
Miqui, per tant,
vam fer...
Canvio,
però un per l'altre.
I com va ser
que et van enredar?
Dios, no quiero,
yo al principio no quería.
Molt fàcil,
vas una mica fàcil.
Vinga, va, Miqui.
Va, que va ser al revés.
Va, tios,
deixa'm entrar.
Por favor,
quiero entrar.
No, la veritat
que ja havia treballat
amb molts d'ells
amb altres projectes
i altres històries
i va ser tan senzill
com,
Xec, què fas demà?
i ens vam trobar
i abans de parlar
ja estàvem tocant.
Llavors,
sí,
va ser tan senzill
com anar al local
i començar a tocar.
I clar,
com eren set
en contra teu,
dius qualsevol,
diu que no.
Clar,
dic,
ara que no me'l ficaré en contra.
A més,
tots amics d'aquí,
o sigui...
Tots col·legues,
el que té,
el que té.
Dius,
bueno,
però només per alguna cosa,
eh,
o per un concert puntual
i això és...
Deixeu-me que no vull més,
no?
No, no,
molt bé
i amb moltes ganes.
A més,
és un projecte molt maco
i, bueno,
i un projecte
bastant consolidat
amb aquest disc,
amb la qual cosa,
per un músic
novell com jo,
què més puc demanar?
Que vagin sortint concerts
i vagi tirant endavant
un projecte de vuit persones
que prou feina comporta.
No,
i a més,
que està reaccionant
amb aquest treball historiàfic
que està funcionant bastant bé.
Ho hem comentat
diverses vegades,
però jo crec que és veritat
que potser aquell optimisme
que comentàvem abans
al principi de l'entrevista,
jo crec que sí que s'engega
i a través d'aquí
és allò que dius,
oh, vida,
ens van trucant des de llocs
que abans ens trucaven,
ara estem tocant
potser una miqueta més,
que es nota,
tenint en compte
en els temps
que ara mateix correm,
que anem tots
a fer equilibrisme
d'un costat a l'altre,
no?
Sí,
nosaltres com a grup
la veritat que
la paraula seria
evolució,
o sigui,
en quant a tot,
hi ha més
més consells,
més feina,
hi ha més
més moviment,
més preocupacions,
no?
Perquè cada cop
és com
més discussió,
ens ho prenem
més seriosament
perquè,
bueno,
també n'hi ha,
però com som
un incit optimista
dura molt poc.
Discussions positives.
No,
però això és el que passa
a les famílies també,
a veure,
que normalment
necessitem
tenir una petita baralla
puntual
per evolucionar
el cisco,
no?
Cap a un altre costat.
Totalment.
millor si no passa això
no hagués patat
la història
i a més dius,
ostres,
haguéssim continuat
amb aquella rutina
sense voler
que ens hagués menjat,
no?
I és el clar exemple
que tots tenim ganes
de més i més i més
perquè sempre ens discutim
per això
i perquè tenim concert dissabte
i podríem canviar això
i allò
i no.
I és pel favor,
parlem un poc.
Sí, sí,
parlem i fem-ne algun...
No,
i les discussions
sempre són
perquè estem tots
superimplicats
i preocupats
perquè tot vagi bé
i llavors,
bueno,
ho mostrem així
però realment
quan estàs a casa pensant
ens hem discutit
però realment
és perquè estem parlant
de lo mateix,
volem lo mateix
i tirar endavant
sigui com sigui.
No,
i m'imagino després
allò,
hòstia,
jo m'he passat,
ho sento.
Sí,
sí,
sempre,
algun copet
surten,
és que hi ha nervis
de vegades,
que són 8 persones,
portant moltes tasques
a la vegada
i és una...
i assagem cada dia.
No,
i que segurament
que arriba un moment
que ja us coneixeu
i ja sabeu que dius
ui,
depèn del què,
aquest tirada cap a la dreta,
aquest tirada cap a l'esquerra
i ja estem liant,
no?
Correcte.
I clar,
m'imagino al local d'assaig
doncs això també,
que cadascú aporta
el seu breret de sorra,
algunes vegades
ho pots dir
amb una tonalitat de veu
que pot ser la dient,
que altres a lo millor
estàs nerviós
però que estàs pensant
en altres coses
i pot sortir-te...
que sou 8 persones,
que no ens enganyem,
no?
Allà tancats,
allò azulons...
Tota la calor ara
que no tenim aire acondicionat...
No tenim aire acondicionat...
Sí,
en tenim un,
en tenim un però nova
i és molt pitjor...
És molt pitjor
tenir-ne que no vagi
i que no tenir-lo
perquè veus la para tu allà
i el mando
però l'enxufes i no va.
Si us ho ponte en marxa...
Sí, sí,
i no.
T'ho he de dedicar a una canció
si te pones en marxa...
Ah,
doncs...
Estaria bé,
sí,
home,
feu-li una miqueta.
Ara fem l'idea.
Li farem una cançó
a l'aire acondicionat un dia.
Clar,
heu parlat amb ell.
Sap de la calor
que esteu patint.
No,
no ens veu.
Comenteu-li.
És una animalada,
quan ho feu vosaltres?
Doncs ara portem
dues o tres setmanes
que a partir de les 10
fins a la 1
a les dues de la matinada.
Sí, clar,
de nit a nit.
Sí, sí, sí.
A part hi ha algú
que treballa
i és l'hora
que tenim acordada ara.
Sí, sí,
tothom té històries
i a la nit
és quan tothom
més o menys ens trobem.
Sempre ho parlem
i quan es pot,
quan coincidim els 8,
no?
I per aquest concert
ha hagut una intensió
d'assaig?
Sí.
Sí?
Bastant.
Per aquest concert
i per l'estiu
i per...
Sí,
ja era plantejat
preparant les dates d'estiu
que no ens podem queixar
la veritat
que estan sortint
pel que estem veient,
perquè estem veient
grups ja consolidats
i que estan
ostres,
no sortim,
no sortim,
no sabem què passa.
I ostres,
haver tocat
el cap de setmana passat,
tocar aquest cap de setmana que ve
amb un artista
reconegut internacionalment,
el següent cap de setmana
tornem i...
Ostres.
I el següent...
I vendres i dissabte
i dimarts i divendres i dissabte
i dimarts.
A veure, a veure,
canta'm-ho.
Canta, canta'm-ho.
Canta-me-ho.
A veure,
com van els concerts
del Son de la Chama?
Bé, bé, bé.
Van bé.
Gràcies, Toni.
Fins una altra.
És un provocador, eh?
No, no.
Que us afigueu
que és un provocador, eh?
És un provocador.
El tenim darrere la bateria
per això,
perquè si no...
Deixeu-la allà ara.
Que us lliguen.
Doncs mira,
ara toquem...
Aquest cap de setmana
toquem a Reus
amb Manu Chau.
No.
La setmana que ve,
sí, sí, sí.
I ara és cada cap de setmana.
El cap de setmana anterior
va ser l'únic que teníem festa,
però no.
De poc.
Ens van trucar a les 4 de tarda
i vam haver d'anar ràpid
cap a Piera,
que vam tocar el mateix dissabte
també.
I era l'únic cap de setmana
que teníem.
Sorpresa, sorpresa.
Sorpresa.
Oi, que guai,
m'anamonos a la Playuki.
Sí, totalment.
Les nòvies contentes...
I no.
Pieeeeh.
I no.
I no.
I això,
la setmana que ve,
bueno,
aquest dissabte amb Manu Chau,
la setmana que ve
anem a Pobles Sec.
D'aquí dues setmanes
tenim un parell
d'històries
amb Cambrils
i això,
però és més aviat
de Caire Privat.
Dos d'agost
a Montroig,
tres d'agost
a Alfarada Carles,
deu d'agost a Ginestà,
disset d'agost a Solivella
i a Tarragona.
Ei.
important aquest, eh?
Ostres, sí.
A més, Sant Magí
és dintre
la programació de la Imaginada,
que és un festival d'aquí
que monten també
uns companys.
Llavors,
el dia d'agost
a la Bisbal d'Empordà,
21 a Mora d'Ebre,
23 a Tiurana,
30 a Santa Coloma,
31 a Guerra
i estem tancat a setembre.
Alimenteu-vos bé, eh?
Jo continuo...
Estic caminada per vosaltres, eh?
Sí, la mama està preocupada.
La mama,
les nòvies,
jo sé que tota la família...
Fa temps que no ens veuen.
És molt, eh?
Sí, la veritat
és que estem molt contents.
Sou conscients, no?
Realment no.
No, no.
De veritat,
perquè...
L'altre jo parlàvem,
això fa 5 anys
o fa 4 anys
seria un estiu normal
de 25-30 concerts.
Normal, bé, correcte.
Però ara és que està
molt, molt, molt, molt fotut.
Jo que, bueno,
de moment tinc la tasca
de contractació del grup,
soc jo el que més o menys
ho vaig movent
i està molt, molt, molt just.
I, clar,
jo veia el calendari,
tenim allà un calendari
enormement local
i els vaig dient,
eh, volo, volo, volo, volo.
I realment,
quan fas la llista
dius, hòstia,
cuidao que...
Per saber com està la història.
Que sí, que sí.
Mira, està molt malament.
I parlant amb altres grups,
amics,
i inclús d'un nivell superior a nosaltres,
és que, bueno,
molt contents també amb la reacció.
I cal·lucina, no?
Sí, sí, sí.
Que dius?
Que cap de setmana també,
i l'altre també,
i l'altre també,
hòstia,
aprofiteu tot això
i continuem endavant.
I ara ens truquen per novembre,
desembre, gener,
i són coses que no ens havien passat mai.
Diu, com ho tens el dia 24 d'octubre?
I dius,
ah, pues,
no me viene,
sí.
No me viene,
no.
Diu, espera que consulti a l'agenda,
que no te faci l'interessant,
oi, espera't, espera't.
I ara fas clac, clac, clac, clac,
sense veure res.
Espera, que ara te lo miro,
ara te lo miro.
Pues sí, sí.
Ostres, que bo,
doncs continueu, eh?
Continueu amb aquesta bombolla,
deixeu-la, deixeu-la a l'agula,
i continueu somiant,
i no desperteu mai d'aquest somni, eh?
Tenim ganes de fer-ho,
és difícil, eh?
No, imagino.
Aprendre a disfrutar-ho
i a ser conscients de tot el que estem vivint,
i és difícil perquè et tanques
i busques sempre millorar,
i això,
i a vegades que has de parar i dir,
ei,
ja no et tapes,
ja tapes.
Exacte.
Però no és difícil disfrutar-ho,
si tampoc...
No, i després també,
si és que,
així en general,
és el que dèiem també,
que teniu feina,
s'ha de compaginar amb la feina,
els caps de setmana
és l'únic moment,
a lo millor,
que podeu fer alguna escapadeta,
algun dia també puntual,
i tot això s'ha de compaginar
també el que dèiem,
la família...
Sí, ens considerem amateurs en aquest sentit,
no?,
de que no ens podem guanyar la vida,
de fet,
de moment,
en aquest sentit,
llavors,
s'ha de compaginar
amb els lloguers,
amb la gasolina,
amb la gasolina,
i ha d'anar al local només,
i tornar,
no?
Jo,
que no curro,
hola,
soy Cisco Romero
y busco trabajo,
a lo mejor.
Pues dejaré el currículum.
Pues dejaré el currículum,
home,
para la molestia.
Home,
però diga,
però una cosa,
Cisco,
digues de que estàs buscant feina,
perquè si no,
no...
Jo,
de que sigui,
jo...
No,
de que sigui no me serveis,
t'està tenint un límite fijo,
fijo.
Ara t'has viat,
eh?
Ara t'has viat,
ara en saps tu d'aquí.
No,
però si està buscant,
que està bé,
que està bé que ho digui a la ràdio.
A millor,
alguna persona que està buscant...
No,
ja va bé,
ja va bé,
Cisco,
ja va bé,
ja m'ha agradat,
eh?
No,
mentre aniré fent musiqueta
i fent cançons
i amb lo meu.
I anar treballant,
no?
I anar treballant també d'altres coses.
També anar a treballar,
eh?
Que faig un munt d'hores.
Faig moltíssimes.
Doncs,
carinyos,
que us vagi molt bé
aquest cap de setmana.
Recordem que sereu puntuals,
com heu dit,
no?
Exacte.
Recordem també que no ho hem dit,
que és el parc de la festa de Reus,
que l'entrada anticipada,
que la podeu anar a buscar ja,
és de 18 euros
i que és de 20 euros
en el dia del concert,
o sigui,
tampoc és allà una millonada.
No,
val molt la pena.
Jo que si tampoc s'ha d'espistar un...
Que hi ha moltes hores de festa,
bueno,
amb Mano Chao...
Si és veure Mano Chao també,
que aquest home...
A mi?
Me rumoreix que s'està acabant la cosa allà.
Jo no sé si donar-vos uns deures
i que li pregunteu al DJ de Torn
com es diu de veritat.
L'Albert,
el Gete.
El Tito.
Veus?
Ja està,
ja està.
Ja m'has fet.
És que no m'atrevia.
No sé si es llegeixen català o no.
Sí, sí, sí.
És un brut,
és un brut.
Ja potser...
Una mica m'arramillo.
Una mica m'arramillo.
Un saludo,
Albert.
Home,
Albert,
Albert.
Home,
un dia vindràs,
eh?
No sé com presentarem,
però vindràs aquí a la ràdio.
Doncs Toni,
siscomic,
i gràcies,
gràcies,
gràcies al son de la chama
que continua anant tan bé.
Esperem.
De cara a l'agost,
és que nosaltres estem de vacances,
al programa de la tarda.
Sí,
nosaltres també,
no?
Quan m'has dit lo del...
I hem dit que aixin d'ena,
eh?
I de cara a setembre
teniu ja alguna cosa tancada?
Sí, sí,
s'estan tancant.
Doncs ja sabeu que tornareu a venir,
no?
Bueno,
quan ens convidis.
Vale.
Ja s'ha fet ràpid,
home,
s'està fet.
A veure si,
a veure si per s'imaginet,
eh?
Per s'imaginet,
a veure si puguem fer alguna cosa.
Ole,
perfecte.
Gràcies,
molt bé.
A tu,
a la tarda.
Adéu.
A veure si no me lo vas a decir.
Déjame yo,
me cierro más,
y no me quiero abrir.
Déjame tú,
me echaste menos,
si no me lo vas a decir.
Déjame yo.
A veure si me siento gigante,
y en un mundo de titanes,
y a veure si me encuentro,
entre los pueblos de los simanes.
A veces me digo que nunca volveré a sonreír.
Y es que a veces me cuesta la vida entera,
vivir sin ti.
Y es que a veces yo,
me cierro más,
y no me quiero abrir.
Y es que a veces tú,
me echaste menos,
si no me lo vas a decir.
Y es que a veces yo,
me cierro más,
y no me quiero abrir.
Y es que a veces tú,
me echaste menos,
si no me lo vas a decir.
Y es que a veces yo,
me cierro más nada,
y no me quiero abrir.
Y es que a veces tú,
me echaste menos,
si no me lo vas a decir.
Y es que a veces yo,
me cierro más nada,
y no me quiero abrir.
Y es que a veces tú,
me echaste menos,
si no me lo vas a decir.
Fins demà!