Fins demà!
Molt bona tarda!
Ai, que m'escuixo de rara, oi, eh?
Perquè estic rara com el temps.
Ai, sí.
Estic rara com el temps.
Quina nit, què ha passat, per l'amor de Déu?
Aquesta nit anterior.
Ostres, quins llamps, quins trons.
Que xulo, no?
Home, sí.
Quin gust estar al llit.
Perquè feia fresqueta, que es notava el canvi de temperatura.
I a casa meva, que era en multitud al llit.
Sí, sí.
Tots allà.
Érem una comuna, una comuna, tots al llit.
Però això és molt xulo, eh?
Sí, sí.
Mama, fa soroll.
Fa soroll, no, fa mal a l'esquena que m'estàs clavant el peu.
Aquestes coses.
Sí, sí, sí.
Però això no té preu.
És el que té.
Això no té preu.
Són aquells moments que potser el dia següent recordes el mal d'esquena.
Però a la llarga s'oblida el mal d'esquena.
Clar, d'aquí uns anys diré, i quan estàvem tots al llit?
Cada any que vam.
Te'n recordes?
Que ara quan tens ja vinti, trenti...
Perquè tot això passa, això passa, ja t'ho dic ara.
Però bé.
Oi, estem molt de relax, eh?
És això, eh?
Com hem passat mala nit.
Encara tenim la soneta.
Hem dormit malament, encara el borrosseguem.
I no sabem com passarà aquesta nit, eh?
A veure, a veure.
Sí, perquè durant el matí he sentit algun altre truc i hem pensat que eren les festes.
I jo, calla, que ja he arribat, les festes.
Jo deia, no, les Sant Fermines, no, què hi han passat?
Ho hem enviat un missatge i en diu que estem sense Sant Fermines.
És veritat que t'ho he dit, eh?
Dic no per ser, perquè estem a Tarragona i ja Sant Fermines va acabar.
Perquè fem un remake.
Fem un remake.
Compte.
Xupinatsos, xupinatsos.
Bueno, escolta'm.
Què?
Que després se m'acaba el temps.
Vinga.
I ens dispersem.
Té raó, té raó, té raó.
Potser que comencéssim.
Vinga, som.
Perquè ens agradi o no?
Això és manà, manà.
Sí?
Benvinguts.
Bienvenido, bienvenido.
You've got the whole world in your pocket, but you just don't know.
Everybody's smiling at you everywhere you go.
It's like you've got that secret that everybody else wants to know.
Anywhere you are is just like home to you.
From the beaches of Main and her down to Cadman View.
Yeah, you've got that secret that everybody else wants to know.
But you won't ever let it go.
Oh, everybody want to hold your hand.
Everybody want to shine that bright.
Everybody want to say they can.
Everybody want to live your life.
Everybody want to talk like you.
Only want to do the things you do.
They're almost going to turn out right.
Everybody want to live your life.
We take a whole room full of strangers and we make them friends.
We do it all around the world just so it never ends.
It don't matter where we're coming from or going to.
You're the only one that ever turns a gray sky blue.
And everybody needs a friend like you.
Everybody want to hold your hand.
Everybody want to shine that bright.
Everybody want to say they can.
Everybody want to live your life.
Everybody want to talk like you.
Only want to do the things you do.
They're always going to turn out right.
Everybody want to live your life.
Somos ciudadanos del mundo así.
Yo siempre a tu lado y tú junto a mí.
El mundo está en tus manos.
No lo sabes ya.
Como un diamante siempre brillará.
Everybody want to hold your hand.
Everybody want to shine that bright.
Everybody want to say they can.
Everybody want to live your life.
Everybody want to talk like you.
Only want to do the things you do.
They're always going to turn out right.
Everybody want to live your life.
Everybody want to hold your hand.
Everybody want to shine that bright.
Everybody want to say they can.
Everybody want to live your life.
Everybody want to talk like you.
Only want to do the things you do.
Everybody want to hold your hand.
Everybody want to hold your hand.
Everybody want to hold your hand.
És una cançó d'estiu, de bon rotllo, d'alegria, que sí, de platgeta a la tarda i de refrescos i de sucs fresquets i d'urxates com aquesta que ens estem fotent tu i jo, que és que ho heu de dir.
Tu ja saps que hem d'anar a buscar uns donuts especials.
No els hem tastat encara, eh?
Jo vaig caure en la temptació, eh?
Doncs jo no, perquè no ho sé.
A més, amics de la Rambla, si els esteu sentint algun dia, home, estireu-vos una mica, home.
Tot tipus de donuts.
Felicitat, alguna cosa, jo què sé.
Donos, jo què sé.
L'important són els donuts, eh?
A les seves bé amb xocolata.
Sí, i hi ha uns que...
És igual, és igual.
No perquè tenim molts detalls que donar a partir d'ara, eh?
Ah, d'aquest tipus?
Del tipus de donuts?
Ah, d'aquest tipus d'aquests.
D'aquests i d'aquests.
D'aquests, d'aquests, d'aquests altres.
Bogorrios.
Home, va per convidar.
Tants likes que jo li poso al Facebook d'ell.
No hi ha manera, eh?
Ja passa, això.
Tu ho saps, no?
Jo sé que tu ho saps.
Jo sé que tu ho saps, que nosaltres sabem que vosaltres sabeu.
No ho saps.
És un verb que s'utilitza.
S'utilitza.
Sí, sí, sí.
Un cap de setmana fructiferen bodes.
Sí.
En les quals no ens han convidat.
No passa res.
perquè en tenim un altre dependent que ara sí que sí.
I aquella sí que hi ha.
No pateixis.
Home, això esperem.
Estem parlant, ara sí, posem-se en situació.
A situació, vinga.
Xavi Hernández i Núria Conillera.
Ell, jugador del Barça, ella no sabem quina professió té.
Suslabores?
No ho sé.
Suslabores, no?
No ho sé.
Suslabores, no?
La boda es va fer aquí mateix, al Jardí Botànic, a Blanes.
Eh, Xavi.
Like i la poso.
I la Sílvia, que es passa el dia mirant-li al Facebook
i posant-li que li agraden molt els comentaris i les fotos.
Clar.
I no la convida.
Home.
Molt verdament.
També t'he de dir dues coses.
Que la boda del Xavi Hernández no era tan mediàtica
com la de qualsevol altre jugador del Barça.
Ja, però a mi m'hauria agradat, home.
L'any passat aquí al costat se'n va casar un
i va muntar un rebombori espectacular.
Sí.
Ell no portava tants convidats,
perquè molts dels jugadors del Barça,
o no, no crec que no estiguin convidats, sinó que no hi van anar.
Allò que dius, m'enganxes fora.
Ara no puc venir.
Estic de vacances.
Estem amb la família a l'altre costat del món,
m'ha sap molt greu, però...
Són aquelles coses que, vull dir,
no va ser tan, tan, tan mediàtica
perquè no hi havia molts dels jugadors que tiren molt de la premsa.
Però entre tu i jo hi havia molts mitjans de comunicació
que van fer allò, la puntilleta, la puntilleta,
fent allò que dius, falta aquest, falta aquest.
Clar, és que ja se sabia.
Hi havia faltes que ja les sabíem abans de començar la boda.
O sigui, dies abans i setmanes abans
ja sabíem que hi hauria gent que no hi aniria.
Que no podia venir, clar.
Per una raó o per una altra.
Per tant, això li resta punts a l'hora de fer una cosa mediàtica.
Però, però, els que hi van anar, hi van anar mudats, guapissíssims.
Mira la Sílvia, que em posa el ventillador aquí al davant,
que ara mateix semblo la Paulina Rubio.
Saps que sempre quan...
T'arriba alguna cosa o què?
Sí, interrompo aquí el que estava explicant
perquè aquí a la Tarragona Ràdio, que això també seria un què,
aquí a l'estudi petit on estem l'aire condicionat no va.
Això per qui hagi de...
Sí, sí, per favor, de cara a propers dies.
Qui hagi d'agafar la notícia.
Però, Mar, ara estem al gran, no passa res.
Bueno, la qüestió és que...
No, no enganyis, Sílvia.
Hem vingut al petit perquè estem com a més recollides
i no tenim vidre pel mig.
No enganyis, les coses són com són.
Aquí fa una calor que em pesta.
I la Sílvia m'ha posat el ventilador
i semblo ara, aquí me dóna l'aire.
Una brisa marina.
Estàs bé?
Estàs cómoda?
Ara estic genial.
Veus?
Ara vés igual que el Javier Ramírez no t'hagi convidat a la boda.
Home, això no ho diguis, dona.
Ara estic tan fresca com un ginjol.
Però no és l'única boda que cap de setmana.
Vinga, qui més?
També teníem a la Jali Berri i a l'Oliver Martínez.
La Jali!
Dos guapississins.
Jali!
Que t'has casat!
Ens van donar el si quiero, que bonito.
A Valery, a França.
Una cosa molt íntima, molt...
Hauran passat per Andorra, tu creus?
Per què? Perquè et portin tabaco.
O que se vol a l'altra història.
No creo.
Jo crec que ells volen directe.
Sí.
Volen directe, no?
Van vol directe.
A Charles de Col.
No hem pogut, hem vist fotos dels dos junts,
perquè hem vist milers.
No he vist fotografies de la boda.
No, cap ni una.
Perquè ha sigut una cosa, ja et dic, molt íntima.
Així com Xavi Hernández, si va sortir a la porta del lloc en concret,
que li fessin quatre fotos i quedarà com un senyor,
ells no els hi ha donat la gana que també estan al seu dret.
Les veurem més endavant.
Segur, segur.
Sortirà alguna cosa i tal.
Un convicat de torn.
I calles boques, tu envies un comunicat amb una foto,
mira, no ens perseguiu, aquesta és la foto i ja està.
I quedaríem bé.
Bueno, doncs en aquesta boda no hi hem anat.
Però no ens preocupa, ja et dic per què.
Ara.
A veure.
Perquè la següent que tenim, ara sí que sí,
que ja per fi que tenen a la casarem,
perquè ara m'he casat o ara no m'he casat o ara m'he casat,
doncs ara resulta que sí.
Saps, quin mal de cap.
que es casen aquest hivern.
Per tant, no passarem calor.
A Los Angeles.
Ah.
Nada de una boda discreta a Nova York com volia el novi.
No, no, no, no.
Jennifer Aniston es casa per todo lo alto.
Oi, la Jennifer.
Per todo lo alto i Los Angeles.
esticientos.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit


Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit


Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit