El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Va anar a Cuba i va tornar, perquè si no malament.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està?
Doncs mira, complint el temps, acompanyant el temps, el temps m'acompanya a mi.
Avui m'ha fet patir una mica, perquè el dia estava molt nuvol.
Dic, a veure, quan vingui l'avi Ramon, ja veuràs com encara agafarà un bon xàfec i no podrà venir a la ràdio.
Però no, no, ens ens ha aguantat bé, ens ens ha aguantat bé, avi.
Els xàfecs fa tants anys que els aguanto ja, que ja m'hi acostumo al temps.
Ja no vindrà d'un, no?
I t'acostumo ja a tot, a tot.
No, no, no.
Avi, diuen que les coses s'han de complir i és el cas del nostre convidat.
Ja l'esperàvem, eh? Ja l'esperàvem fa dies, eh?
És que resulta com que...
Va ser feina, va ser feina.
No, el que resulta que tants dies de carnaval, de coses, clar, la disbauxa.
És divertit, és divertit.
Però llavors, quan venia, he trobat mossèn Figuérez.
I dic, calla, ara el sequestaré i que vingui.
L'has sequestat, avi?
Sí, sí.
Però això no ho pot dir per la ràdio.
No, no, no, no, perquè haurà pensat, a veure què, com i què.
No, però hi ha coses que també de quan en quan hem de parlar-ne, perquè tants dies parlem del que hem parlat.
Dic, a veure'ns que ens parli, perquè a vegades llegim, via crucis, això, l'altra cosa, però a vegades hi ha coses com la quaresma.
Què és la quaresma?
I clar, jo, com que soc bastant ignorant, segons quines coses, dic mossèn.
Dimeu-me, home, que, home, anem, que facem un ratet allí i farem una xerradeta, home.
I el mateix, procuro-li, a veure, que ens expliqui una mica, no en plan de catecisme,
sinó ja per gent gran, que ens expliqui una miqueta això del catecisme.
perquè hi ha coses que a vegades n'enparlem, n'enparlem.
No, i el temps també, moltes vegades, si no ho parles constantment,
arriba un moment que se t'obliden les coses, no?
I com que moltes coses...
No perquè no les sàpiguis, sinó perquè la memòria també fa de les seves...
Sí, i com que moltes coses canvien, nosaltres mateix ens pensem una cosa,
després ens som una altra i critiquem el que hem sigut per defensar el que ens pensem que som,
dic, mira, una miqueta així també de religió,
i com que ja no és d'aquells capellans, mossèn, com vulguis dir,
d'abans, que és la doctrina, el que sigui,
ja podem parlar més de l'època que estem, no?
I a veure que ens expliqui una miqueta el que és la quaresma, eh?
En fi, mossèn, té la paraula, i perdoni que l'he agafat d'aquesta manera, no?
Però pensi que està fent una miqueta catecisme per la gent gran ja.
Molt bé, gràcies, avi Ramon, gràcies per la franquesa d'haver convidat
i de poder passar aquí una estona amb els qui també escolten la ràdio,
encara que no es veiem, sabem que la paraula arriba, i arriba molt,
i bé, doncs sí, podem parlar de la quaresma.
És un temps, en diem un temps fort, un temps important,
però aquest temps no té importància per ell mateix, m'explicaré.
Aquest temps es fa perquè ve el temps més important, que és el temps de Pasqua.
Llavors, com que la Pasqua és tan, tan gran, és tan immensa, tan profunda,
doncs l'Església posa uns diumenges, un temps, uns dies, 40, per preparar-nos.
Que resulta que, esclar, ara si un agafem al calendari,
que tots en podem tenir un al davant,
i comptem des del dimecres de cendre al diumenge de Rams,
resulta que no surten 40 dies, no surten més, no surten més.
I com és això? És com una petita trampa.
Doncs bé, és una mica, quan s'ha va estabilitzar,
van posar 40 dies, fent referència, doncs,
els 40 dies que Jesús es va retirar al desert abans de predicar,
abans d'anar a buscar els apòstols,
els 40 anys del desert, que potser no van ser 40,
doncs que va passar el poble d'Israel des d'Egipte a la Terra Promesa,
potser no van ser 40, però van ser un temps llarguíssim,
van passar, doncs, unes generacions.
Han acabat 40 dies que Moisés va pujar a la muntanya
per recollir les taules de la llei,
40 dies que Elias va haver de fugir,
una reina que el perseguia,
bé, i llavors, 40 dies,
però, esclar, resulta que hi ha el diumenges,
hi ha els diumenges d'entremig,
i els diumenges no compten,
perquè, encara que el diumenge siguin diumenges de quaresma,
resulta que no compten dins dels 40 dies,
perquè el diumenge se celebra la resurrecció de Jesucrist,
per tant, el diumenge, com si diguéssim,
no és que estigui fora de la quaresma,
però, doncs, no compta amb aquests dies,
però això hem de fer des del dimecres de cendre
fins, doncs, al tríduo pasqual,
pràcticament, per Pasqua.
Sí, sí, no, a veure, són coses que a vegades pensem...
No, no, no, i a més, sempre és veritat
que s'havia considerat, clar, els 40 dies,
des que acaba Carnaval,
comença dimecres de cendre,
i a partir d'aquell moment...
Sí.
Però que, normalment, i veritablement,
si ho comptem a dia no ens surten, el que deiem.
No, exacte.
Perquè a vegades pensem,
però com que no sabem ben bé les coses com són,
es perdem, es perdem.
Com ara mateix, jo ara,
una altra pregunta,
que, clar, jo faré preguntes una miqueta ignorants, no?
Abans hi havia la bula,
diu que ara no hi és la bula, no?
No, jo això no ho he conegut,
és que gairebé...
Perquè jo, a vegades, el que no creu,
i, clar, hi passa lo seu,
pensa, com pot ser que un senyor
que té quartos, aquest se compra una bula
i pot menjar, pot fer el que vulgui.
I aquell pobre,
que potser està treballant el que sigui aquell dia,
però diu que ara la bula...
No, això es va reure.
No, no, perquè a vegades, això, sapigueu,
perquè jo no ho sabia.
Jo sabia que hi havia una bula,
m'havien dit que hi havia una bula,
que comprant-la podies...
Això ja fa uns quants anys, ja.
Això ja ha plogut una mica, també.
Per això et dic que les coses
se van arreglar, se van...
Amb això també una mica
devia ser la mentalitat d'abans,
a veure, ara posaré un exemple.
Jo havia sentit a dir
que els meus padrins, els meus avis,
doncs els besavis, pràcticament,
que pagant havien d'anar a l'Emili,
havien d'anar al soldat,
i pagant també redimien d'anar al soldat.
Vull dir que és una mica...
A veure, una mica aquesta mentalitat
de que sí que és veritat.
Llavors, el que té diners,
doncs sembla que...
hi havia els de cuota,
o podria anar un al puesto teu pagant.
Podria anar un al...
El que diu vostè,
que un, comprant un,
aquell anava al puesto del fill d'aquell ric.
Vull dir que hi ha una...
I però diu que ara ja,
segons l'edat que tens,
hi ha moltes coses
que ja t'eximeixen de coses d'aquestes.
Això ja dintre del Quaresma,
hi ha això,
hi ha edats que hi ha...
Hi ha edats,
són dels 14,
representa els 60 anys,
que és l'edat, diguéssim,
d'adulta,
els 14 anys es considera.
Llavors,
a partir dels 60 anys,
ja no ho és,
clar,
ara vull 60 anys,
és una persona relativament jove encara,
però, clar,
fet amb la mentalitat dels anys anteriors,
doncs,
esclar,
era aquest...
Agafava aquesta...
aquesta franja d'edat.
Una cosa que a mi...
I potser és una miqueta...
Vols dir alguna cosa?
Sí,
no,
l'hi volia comentar,
clar,
però encara ara,
això sí,
hi ha molta família creient
que els divendres,
això de menjar carn,
no s'hi fa,
perquè el divendres
és gairebé sagrat,
a partir que comença la quaresma,
no?
Sí, sí,
és veritat que ha entrat com un costum,
però que ha arrelat molt.
El Consell Ibetre II
se'n va parlar de treure
l'obstinència de carn,
perquè dient,
home,
doncs el peix,
la carn,
en fi,
ara hi ha la part xistosa de la cosa,
no?
Però ho van guardar com un signe,
és a dir,
hi ha coses que ens fan recordar,
no és per la importància que tenen,
perquè sabem quin menjar,
quin preu,
sabem quin preu va cada cosa,
no?
Vull dir que no ens hi posem,
però és el signe de dir,
ah,
avui és divendres de quaresma,
per tant,
fem aquest signe,
que el signe vol dir
una actitud interior,
naturalment,
el signe ens ha de portar
aquell pensament,
ens ha de portar,
doncs,
amb una reflexió,
ens ha de portar un canvi interior,
però és sobretot el signe,
perquè la vida de les persones
és un signe,
és a dir,
posar-se una corbata
és un signe,
vull dir que,
a veure,
no treu ni posa ni més
d'un home i una dona,
doncs,
jo què sé,
el que sigui,
els collets,
el que sigui,
no?
Exacte,
vull dir que això
no fa ni més ni menys,
però és un signe
que tu quan vas a un lloc,
doncs,
te vesteixes d'una manera
o d'una altra,
i quan tu vas al camp,
doncs,
has de portar la bufanda
de l'equip que tu,
doncs,
vols que,
del teu equip,
no?
I és un signe,
naturalment,
no,
millor ni es guanyarà
ni es deixarà de guanyar,
no?
però fa ambient,
no?
Llavors,
per tant,
els signes ens ajuden
a fer ambient,
doncs,
és el vestit,
en aquest cas,
és el menjar,
però això ha de portar
una realitat interior,
que llavors aquí,
clar,
ho hauríem d'aprofundir,
però tampoc no és el cas,
no,
però una mica sí.
És com,
abans hi havia costum,
per exemple,
el divendres,
la gent s'ajuntava
per anar al camp
a fer farigola,
però clar,
el cràssic
de fer la farigola
era al mateix temps
una miqueta de costellada,
una miqueta d'això,
però clar,
coincidia que era el divendres sant
i el dia que les farigoles,
clar,
aquell dematí.
Entre vostè i jo
s'ha saltat el dia de Palma,
eh?
No, no,
com vostè va a correr en molts,
en molts, eh?
Home,
jo m'ho vaig preguntant,
perquè com jo,
hi ha molta gent
que no saben,
m'entens,
així,
quedes més tranquil,
no m'entens,
i clar,
i al dematí,
la costellada,
tot el que sigui,
i a la tarda,
la processó d'escalç,
el que sigui,
vull dir,
però hi havia gent
que, per exemple,
no eren catòlics,
i els semblava que això,
eh?,
és una lídia,
això,
espiritualment.
Sí, sí,
clar,
perquè entres dins d'un ambient
que t'ajuda
i que t'envolcalla
i que et fa veure
una realitat,
doncs,
molt gran,
com és la mort de Jesucrist,
eh?
Fixem-se,
de Jesucrist
celebrem el naixement,
nascut amb una extrema pobresa,
i, a més a més,
no emigrants,
però pràcticament,
doncs,
fora de casa seva,
això naturalment,
perquè ells eren de Nazaret
i van anar a parar a Betlem,
per la qüestió dels sens,
i llavors mora com,
doncs,
com si hagués sigut un esclau,
o sigui,
amb el suplici més gran,
per tant,
fixem-nos que
aquesta mort
no és una mort qualsevol,
perquè, a veure,
de morts,
mora gent cada dia,
i mora gent també d'accident
i d'una manera tràgica,
però és que
la cosa tràgica de Jesucrist
no és l'en si mateix,
sinó és que
tots es van confabular
amb la mort de Jesús,
no?
Per tant,
una mica és com si tots
hi haguéssim pres part
amb la mort de Jesús,
no?
I, a més a més,
no és només aquells
que eren allà,
aquell llibre de Sant a Jerusalem,
sinó que tots
ens sentim
una mica responsables
d'aquesta mort,
no?
I això és el que fa que,
doncs,
ens porti
en un sentit
de dir, bueno,
de Turans i de dir,
a veure,
davant d'aquest home
que està clavat en creu,
jo com m'hi respon,
jo com el miro,
a mi,
a què em diu,
no?
I llavors,
bueno,
hi ha diferents graus,
que n'hi haurien molts,
però que,
el món diu més
amb un altre
diu menys,
però que tothom,
doncs,
diu una cosa o l'altra,
no?
Aquesta mort
tant que rellem.
No, és que hi ha coses
que jo dintre
la meva ignorància
de coses
em fa pensar,
perquè, clar,
aquella persona
en aquell moment
va amb tota la fe,
jo no és creient,
però va amb fe
i que li dona
uns ànims
anar a la processó
o m'envia crucis,
perquè això em recorda
que a vegades
els cistes
són els acudits,
són realitats
de coses viscudes
i això em recorda
quan vas explicar-me'n un
que diu que era un
anticatòlic,
un antacontrol d'aixòs,
però,
però,
sèrrim,
eh?
I s'estava morint
i agafa i crida,
diu que vingui un capellà
i l'altre diu,
però escolta,
un capellà?
Però com s'explica?
Diu,
i si és veritat?
Vull dir
que hi ha moments
que ens trobem també
de dir,
bueno,
eh?
T'ho vas a dir
que no som res,
m'entén?
Això,
com a mi em fa pensar,
això ara ja és una cosa
que marxa,
però també amb això.
Per exemple,
els capellans,
el segret de confessió.
Per mi,
que és un problema,
perquè clar,
un fa una mort,
es confessa amb un capellà,
capellà aquell,
allò és un segret de confessió.
Sí.
I a mi,
el acusen amb un
i ell sap,
i ell sap
que no és.
Quin problema hi ha aquí?
Sí, sí,
és un problema moral
molt gran.
Perquè,
per exemple,
una confessió de xafardoria,
que he fet això,
que he fet allò,
bé,
això es pot deixar,
però quan és una cosa d'aquest,
quin problema ha de tindre
on t'arriba això?
I que es fa mal
amb un tercer,
sí, sí,
doncs això pot passar
i segurament
que deu haver passat,
no?
Però,
de fet,
és el,
bé,
hi ha totes les professions,
hi ha un secret,
no?
A veure,
no cal dir el periodisme,
els metges,
no cal dir...
Els advocats.
Els advocats.
I després,
a veure,
la gent quan te diu una cosa,
no cal que tu diguin,
no ho diguis,
vull dir que tu ja veus
el gruix del fet
per anar dient-ho
o no anar dient-ho,
vull dir una mica,
això va amb el senyor,
però sí que és veritat
que els capellans
tenim aquest secret,
perquè,
clar,
el que s'explica
en confessió
és un fet
que toca
a la consciència,
per tant,
no són cosetes
que han passat,
això he fet allò,
que no sé què...
Aquí hi ha una mort
que acusen amb un altre
i tu saps
que aquell no és.
I què passa aquí?
Si toca la consciència
i llavors,
esclar,
doncs no es pot dir.
Llavors aquí,
per això,
els ordres religiosos,
posem el seminari,
jo he estat al seminari,
llavors els confessors
no són mai els directors.
A veure si m'explico.
Els que porten el seminari,
els formadors,
en diem,
el rector,
el vicerrector,
el formador del seminari,
no pot ser confessor
dels seminaristes,
perquè llavors
hi hauria un conflicte,
clar,
hi haurien un conflicte,
sinó que el confessor
ha de venir de fora.
I això també passa
amb els religiosos
i les religioses,
és a dir,
per exemple,
en un convent de clausura,
posem per cas,
doncs les monges
tenen un capellà
que cada dia
hi va dir la missa,
llavors diu la missa,
doncs predica,
fa, etcètera,
etcètera.
Però el confessor
no és mai aquell capellà,
és un altre.
Sabeu les coses internes
de dintre
i vendria.
L'humilia podria dir
que alguna religiosa
se podria sentir
contrariada
perquè, clar,
diu coses
que ho ha explicat
amb confessió,
no?
Exacte.
Llavors,
és a fora llemà
que se'n diu
el furt intern
i el furt extern.
Això són dos furs
que no han d'entrar
en contra,
que no han de xocar.
El que passa
és que hi haurien casos
que es deuen donar
un cas moral
d'aquella persona
que sí,
això que dèiem,
que pot rebre
un pecat gros
doncs amb confessió
i llavors
com ho resol?
Jo ara aquí sí
en aquest moment
tampoc no sé
com respondre,
potser hi ha una sortida
però no ho sé,
això els moralistes
aquí hi haurien d'entrar
però jo...
Jo en què li penso
que és igual
que això que a vegades
quan hi ha judicis
que hi ha un abogat
que sap
que aquell
ha fet la mort
o ha fet aquella cosa
i l'ha de defensar.
Sí, sí, sí.
I sap que ho ha fet
i l'ha de defensar.
Vull dir
que trobo que són problemes
que, clar...
Que es poden donar,
no es donen cada dia
però sí, sí, sí.
No, hi ha preguntes
que...
Amb això que dèiem ara
dels Rams
l'altre dia preguntava...
Sí, jo ho vull preguntar.
No, no,
si hi havia alguna pregunta
o concreta...
No, no, no,
sí, no,
volia preguntar això
però una mica
per clar,
tots més o menys
podem arribar a conèixer
la història
a través de la Bíblia
d'aquell dia en qüestió,
però recordar-la
en veu
encara potser
més emocionant, no?
Sí,
el Rams
va passar una cosa
inaudit
a Jerusalem aquell dia, no?
Aquell matí
que diu
sis dies abans de Pasqua
llavors què va passar
els sis dies abans de Pasqua
que Pasqua era el dissabte, no?
No era el diumenge
com ho tenim nosaltres
sinó que els llueus
doncs ho feien
i ho continuen fent
en dissabte.
Doncs aquests sis dies
doncs Jesús
i es va formar
una manifestació espontània
no estava preparat
però allí es va ajuntar
totes les ganes
que tenia el poble
de llibrars dels Romans.
El poble vivia oprimit,
el poble vivia
doncs
no diríem
esclavitzat
però pràcticament
cas
i havien de pagar
uns impostos fabulosos
i per això
els cobradors d'impostos
eren tan mal vistos
i quan Jesús
anava a casa seva
a dinar
perquè surt
a l'Evangeli
que havia passat
els fariseus
ho criticaven
perquè resulta
que ell anava a dinar
a casa d'uns
que robaven el poble
perquè no només
cobraven l'impost
que havien de cobrar
sinó que agafaven
més diners
dels que havien d'agafar
no?
Vull dir que
era una situació
realment greu.
Llavors
què va passar?
allà es va formar
una manifestació
Jesús tenia una nomenada
entre Jerusalem
i llavors
doncs
el poble senzill
el va aclamar
com a fill de David
com el rei d'Israel
per tant
aquella idea
aquella idea mítica
aquella imatge mítica
d'una realesa
que havien tingut
fer mil anys
que es va extingir
amb la caiguda
de Jerusalem
per part de Babilònia
i tots
uns fets
uns 300 o 400
anys abans
ara no ho recordo
exactament
doncs llavors
allà es va ajuntar
era l'alliberament
i clar
Jesús
aquest alliberament
diguéssim
polític
no el portava
tot i que va morir
recordem
l'escena de Pilat
va morir
els jueus
el van conemnar
com si ell s'hagués fet
rei dels jueus
per tant
com amb un càrrec polític
quan ell
no era
no s'havia fet rei de res
perquè alguna vegada
quan havia donat
havia fet la multiplicació
dels pans
diu que el buscaven
per fer-lo rei
i ell es va escapar
va marxar
o sigui que llavors
els rams
van sortir amb palmes
van posar els vestits
al davant
i van treure
amb un roquet
perquè precisament
el roc
el pollí
era un símbol
per una banda
d'humilitat
però una banda
de reialesa
perquè també els reis
havien entrat
en un pudí
o sigui que aquí
hi ha també
una mica
una mica
de riquesa
perquè tothom
tampoc no tenia
potser un pollí
no
no
és una cosa
extraordinària
que tinguessis
també el van anar a buscar
el van anar a buscar
que li van deixar
i llavors va entrar
a Jerusalem
i aquesta representació
es feia a Jerusalem
i aquí esdevingut
a tot el món
i és una de les festes
aquí a les nostres contrades
més popular
sense cap mena
de dubte
la festa del
diumenge de Rams
amb els infants
amb el començament
de la primavera
amb les palmes
llavors aquestes palmes
que es posen
als balcons
es posaven
ara exactament
tampoc no ho sé
però que es posen
molt els balcons
com a signe
que era un signe
que hi havia un nen
i més
hi havia un cristià
llavors
en aquestes palmes
seques
ja
es cremava
una palma
uns petits brins
esclar
tampoc no
totes
unes petites
esfulles
es cremaven
i es feia la cendra
del dimecres
de cendra
per això aquesta cendra
és tan finíssima
és finíssima
perquè no és
d'uns troncs
normals
i corrents
que un ha fet foc
allí
a la vora
del foc
que diem
i cremat uns troncs
sinó que
ve d'aquesta palma
tan fina
i llavors és la palma
que fem servir
que després
amb cendra
fem servir el dimecres de cendra
de l'any
de l'any
de l'any
però això no ho sabia
no sabia d'on
són aquelles coses
que
per això dic
a vegades
veies com
sí exacte
et posen
la creu de la cendra
al front
però que no saps ben bé
precisament
no et preguntes
d'on ve aquella cendra
doncs ve d'això
són d'aquestes coses
que mira
són curioses
de poder saber
per això et dic
i no només per la gent gran
sinó també
jo crec que pels més petits
pels joves
i per tothom
que ara mateix
ens estigui sentint
són coses curioses
que potser passen
desapercebudes
però a més a més
de la palma
també portaven llorenç
i també
un altre símbol
palma llorer
branques d'olivera
o sigui
l'Evangeli ens diu
que traien palmes
d'olivera
perquè clar
baixava Jesús
si ens féssim una situació
hi ha una petita muntanyeta
davant de Jerusalem
que és la muntanya
de les oliveres
per tant
hi ha oliveres
i van arrencar
aquelles branques
i baixaven
en aquell camí
de Batfeguer
fins a Jerusalem
passen pel Torrer Sadró
i entren a la ciutat
i llavors
és quan els fariseus
li diuen
que faci el favor
de fer callar la gent
i Jesús diu
si callen
cantaran les pedres
o sigui
que si callen
gràcia
gràcia perquè aquí
els oliveres
hi ha estat
gràcia
perquè hi ha estat
és el mateix
no s'ha tocat
aquesta zona
no
és igual
és una cosa
que s'ha volgut respectar
perquè és un camp
d'oliveres
és com aquí
les nostres contrades
que hi ha
pot haver
una muntanya
amb marges
que hi ha en oliveres
doncs aquelles oliveres
són centenàries
per no dir
pràcticament mil·lenàries
i clar
allí no s'ha fet cap casa
allí s'han fet
unes esglésies
naturalment
però la
la visió
global
no s'ha canviat
sí
amb això
de les palmes
també hi ha un problema
quan feu
la missa
de les palmes
que abans
eren espalmons
però ara són espalmes
que el que està darrere
comencen
i per cert
que a vegades
porta raons
perquè molts d'aquestos
ara
porta un munt de penjolls
i davant del teu
comença a bellugar
aquell segredo
de sucre
aquella coseta
i no saps si mossegar
o esperar que acabi la missa
això
a vegades
és un problema
però avi
això
això ens ho explica l'avi
perquè moltes vegades
ja ha passat
que es posa darrere
d'alguna criatura
en qüestió
que coincideix
que té aquell palmó
que són d'aquells
tan alts
i que després
a la punteta del palmó
té aquell caramel
i clar
això
és tentador
però no ho fa
l'únic que va passar una vegada
que a casa
vam fer un esforç
i vam comprar cosetes d'aquestes
jo em pensava
que era per adornar-ho
i vaig menjar
99 nai
i clar
són problemes
que et passen
quan d'això
casolants
una altra de les coses
que també
són els padrins
i les padrines
les encarregades
i encarregades
de regalar el palmó
el padrí
té aquesta missió
regala el palmó
i encabat
regala l'amunt
al cap de vuit dies
és a dir
és un signe
també
allò que dèiem
que l'acompanya
en el seu camí cristià
el dimensi de Rams
el dia de Pasqua
cap a la passió
cap a la resurrecció
el que és curiós
és que
una vegada
que passa
Setmana Santa
sembla que hagi passat
fa dos anys
té la sensació
que ja es mira
cap a una altra banda
i ja fins que no
arriba Nadal
no se'n recordem
una altra vegada
tot ho marca
el calendari
ho marca
d'una manera
però l'Església
continua treballant
continua tenent
els fidels
però sembla
que ens hagi
deslliurat
d'una cosa
però llavors
anem continuant
unes altres
perquè
tot l'any
si ho mires
sempre hi ha
unes obligacions
i aquí hi ha una cosa
que porta mossèn
que vol dir això
de pàgines de passió
al Vinyana
quina història és això?
bé
ja ho diu
la mateixa paraula
o sigui
que parla de la passió
i això és una
representació dramàtica
de la passió mort
i resurrecció
de Jesús
que es fa
al poble del Vinyana
allí jo hi vaig ser
rector
juntament amb
les peces
i Bonastre
i Vicari del Vendrell
vaig estar al Vendrell
23 anys només
encara hi fora
però
el senyor
el senyor arquebisba
disposa
i al Vinyana
i les peces
n'hi vaig estar
18
i a Bonastre
16
conjuntament
naturalment
no?
i llavors
al Vinyana
vam
vam haver de fer
una obra important
que va ser
restaurar l'Àngel del Campanar
que hi havia un àngel
hi ha un àngel baix del Campanar
i hi ha un àngel baix del Campanar
i hi ha com el Vendrell
i com a Mas Llorenç
i hi ha una sèrie de pobles
Vilafranc
que no cal dir
i llavors vam fer aquesta representació sacra
i resulta que un guany
doncs esdevinrà l'any 24
i l'any que ve
no cal dir
el 25
aquest text
és un
s'agafa l'Evangeli
no cal dir
i llavors són
uns comentaris
que fa el públic
bueno
uns actors que estan dins del públic
sobre l'Evangeli
sobre el que diuen les persones
i llavors
aquest relat
el vaig escriure
a un servidor
i això doncs
la gent ho ha agafat
tan
doncs
en sèrio
i d'acord
que no s'ha deixat de fer
llavors es fa
sí
es fa dos dies
el dijuni
de
de Rams
la vigília
i el dia de Rams
a la nit
i el dia a la tarda
i llavors
el bo és que
surt molta gent
perquè surten
doncs
no cal dir
els que fan la representació
surten uns nens
que fan unes processons
i surten
gent gran
que fan un coro
només
que es troben
per preparar les cançons
llavors queda com una cosa
semi
queda un acte semi litúrgic
és a dir
perquè clar
són cançons
que cantem a l'església
vull dir
la majoria són cançons
que la gent
que hi va moltes
la sap
perquè són cançons
que es canten
els viacrucis
i hi ha missa
el temps de quaresma
el temps de pasqua
i després
hi ha el text
de l'evangeli
clar
aquest text
no es toca
però llavors
hi ha respostes
hi ha respostes
de la gent
i això és el que
una mica frapa
perquè per exemple
doncs està
Pilat
i diu
per exemple
d'on ets tu
i l'evangeli
i Jesús
no li fa cap resposta
diu l'evangeli
Jesús no li va fer cap resposta
i surt un del públic
diu
si no ho saps
jo ja t'ho diré
Jesús va néixer
a Berlén
com si contestés
a Pilat
com si fos un espontànic
que en aquell moment
s'afegeix a l'obra
que estava feta
la gent
o sigui
el que veu
és això
llavors
clar
són coses
per exemple
hi ha un text
quan Pere dorm
a l'hora del Getsemaní
que Jesús diu
Pere dorms
no has estat capaç
de vetllar
una hora amb mi
llavors s'aixeca
un del públic
i diu
Pere dorms
i llavors diu
Església dorms
bisbes, preveres i laics
encara dormiu
no sou capaços
de vetllar
en aquests moments
doncs
de tristesa
no sou capaços
d'anar
sempre una mica d'ironia
per això
el que passa
que a vegades
amb ironia
s'ha d'aprenen moltes coses
com ara jo pregunto
tants anys
un puesto
l'altre i l'altre
i l'altre
això ha de servir
per molta veterinia
perquè conèixer
tants tipus
perquè clar
cada poble
té els seus costums
cada un té
la seva manera de caràcter
i si un sap captar
escolta
un aprenentatge
imagina't
un aprenentatge
que clar
jo d'aquest tema
bé
primerament
per mi
ser capellà
ser pare
per tant
un pare
no va canviant
de família
ara no em poso
en molts temes
tampoc
però en principi
un pare
no va canviant
de família
té els seus fills
i els té per sempre
per mi és aquesta base
agafant una mica
de cada un
vas veient
i llavors
jo penso
allí vaig estar
molt de temps
i bueno
era aquella missió
que vaig tenir
i bueno
ja està
i es va acabar
quan això
quan l'Argivisme
va enviar aquí
Sant Joan
i ara espero
aquí Sant Joan
també
passar la resta
de la vida
i enganxia una mica
més la família
espero
i enganxia una mica
més la família
i a més a més
sí
clar
això sí
i a més a més
és clar
en una ciutat
encara representa
que ja has d'estar
més temps
perquè encara
costa més
de conèixer
la gent
perquè clar
es viu més
en una dispersitat
es diu
es viu més
clar
la mateixa ciutat
ho porta
i per això
jo per mi
no es tracta
d'anar
d'anar a buscar
no sé què
sinó que es tracta
d'aquell i un teig
i trobis
el que realment
doncs
el senyor et dona
però bueno
al mateix temps
de Sant Joan
acabarem de Sant Joan
ha fet unes grans
un gran canvi
també
perquè
van fer les obres
no van a vindre
van trobar aquells
confessionaris
amagats
però ara hi ha una altra cosa
que a mi em va fer gràcia
que potser
és l'únic cosa
aquí a Tarragona
que hi ha
és on hi ha
les cendres
de la gent
hi ha una miqueta
com si fos cementiri
de cendres
un columbari
un columbari
això va ser
a París
quan vaig veure això
se mentiri molt
d'això
que està enterrat
diferents personatges
bons
en fi
doncs
veia uns
uns apartamentets
i deia
què és això
i diu
sí que hi ha
en aquell moment
anys
anys
això no
o d'això
i ara em fa gràcia
perquè a Andalusia
vaig anar a un poest
i també
amb una església
i era
i ara
també em fa gràcia
que a Sant Joan
s'ha adaptat
i fa
i té
també un columbari
d'aquestos
cosa que
com és això
que també
sí
això va ser
una empresa
que ens ho va oferir
que es tracta
que ell van fent
columbaris
arreu d'Espanya
arreu del món
i llavors
doncs ho van fer
la proposta
i ens van posar
d'acord
i ells han fet
la
han fet
tota la
la part
del columbari
llavors en tenim
un tant per cent
la parròquia
i el que passa
que costa una mica
perquè tenim molt
la mentalitat
del cementiri
i per tant
doncs bé
és una cosa
que diem
no es menja cap pa
com diem popularment
no es menja cap pa
per tant
no es tracta
que se'n vagin
venent molt
sinó que es tracta
que a la mesura
que la gent
ho vagi veient
i ho vagi
comprenent
i li vagi agradant
i ho pugui comprar
doncs ho faci
però vull dir que també
vull dir que també
és una novetat
sí
i ara entres a Sant Joan
i veus
quedes
quedes
s'ha fet una gran reforma
que d'això
que hem de tancar
ja sé que ara
és aquell moment
em dóna molta ràbia
i a més a més
és una cosa
que radiofònicament
parlant
és el moment
en el qual
hem entrat
podríem dir
en una comunió
molt maca
en el diàleg
però
és el que passa
al món de la ràdio
i a tot arreu
i a tot arreu
hi ha d'haver un límit
hi ha d'haver un límit
a tot arreu
si no malament
és que quan estàs
més a gust
quan ja hem agafat
el diàleg
que ja és allò
que dius
ja hem entrat a
és quan
s'ha de tancar
mira
jo deixo les portes obertes
no per avui
perquè ja no es queda temps
però sí
per la propera avi
de tornar a acomiadar
el nostre convidat d'avui
que ha estat un plaer
a més a més
hem après
jo crec que
moltes coses amb ell
i fins i tot
jo crec que
entre l'avi Ramon i jo
que normalment
no callem
avui s'ha fet
el silenci
sí
hem guanyat molt
hem guanyat molt
avui
hem après a escoltar
el beny
també es mereixia
ha trobat
aquesta es mereixia
perquè
clar
missa
ja sabem
què és
missa
però hi ha coses
que són de missa
però que no són de missa
que desconeixem
perquè el timore
pot ser més creient
o no creient
però hi ha coses
que també és interessant
sapiguer
tant si creus
com si no creus
com aquell que no creia
però després diu
ep
per si o per no
per si o les mosques
molt bé
doncs moltes gràcies
per convidar-me
fins una altra
si Déu vol
fins ben aviat
gràcies
adeus
a la segona
i el nostre amour
i 14 mariners
eren escuts a Calella
eren escuts a Palafrugell
quan el català
sortia a la mar
a la mar
i el nostre amour
a la mar
a la mar
a la mar
a la mar
a la mar