Quina llàstima que això no sigui en la televisió,
perquè ara mateix podríeu veure la sèrie de nois
mirant a una noia despampanant, guapíssima,
que surt de la piscina d'una manera sensual,
i a partir d'aquell moment, doncs...
¿Qué haces mirando a la rubia?
¿Qué rubia? ¿No te da vergüenza?
Porque no estaba mirando a la rubia.
Mira, está tu hijo ahogándose.
¿Qué se me está ahogando al niño, hombre?
Bueno, no volem saber cómo estaba el nen.
Javi Benítez, bona tarda.
Hola, bona tarda, ¿cómo estamos?
¿Qué le pasaba a la Rosa?
Yo la trovaba una mica malalta, ¿no?
Sí, estaba...
Tenía como...
Ay, mira, muestra de la boca.
La trovaba...
Bueno, m'ha amoïnat.
Ha hagut un moment que m'ha amoïnat.
Pobre xica, dic, a veure si en un moment d'aquesta sortida de piscina
no acaba d'arribar i cau de morros, pobre, del pes, eh?
Només que del pes.
M'ho estava vigiant jo molt bé, que no se caigués.
El Javi Benítez és monologuista.
El tindrem avui mateix, a partir de dos quarts d'onze,
al Pamela's Beach.
La setmana passada es feia la inauguració amb el Paco en la Luna
i avui ja et tenim a tu.
Explica'ns una miqueta.
Primer, qui és Javi Benítez?
Com va ser que comences amb això, amb aquest món dels monòlegs?
Javi.
Doncs mira, tot això comença perquè sempre tu ets una miqueta graciós del grupet d'amics
i el que sempre ens expliques acudits.
I mira, un dia anava a Lletarragona, al T3Metropol,
que a mi m'agrada molt això dels monòlegs
i m'agrada molt Xavi Franquesa, l'Aberta Boira, el Toni Muc.
Doncs mira, actuava l'Aberta Boira i el Xavi Franquesa,
i vam anar allà a veure'l.
I després de l'espectacle vam quedar allà fent-se fotos i vaig veure el Xavi
i vaig dir, escolta, Xavi, m'encantaria un dia ser com tu.
I diu, ostres, per què no?
El meu company, l'Aberta Boira, fa uns intencions a Barcelona,
un de monòlegs i, per què no t'apuntes?
Doncs mira, vaig parlar amb l'Aberta, donava la seva targeta,
vaig apuntar, vaig fer els intensius, que va ser això per l'any 2007 o així,
després vaig fer un curs de teatre intensiu,
allà a Set d'Acció, a Barcelona,
i després, doncs mira, un altre lector,
un altre de... doncs va seguir amb els cursos de monòlegs
i vam acabar fent els pintxes de la cocina dels monòlegs.
Oh, que bé!
Perquè l'Albert, el Toni i el Xavi feien el que són,
la cocina dels monòlegs,
i és que vam sortir del curs aquest, vam ser els pintxes.
I vam estar un any sencer, el Tetra Neu,
actuant els dilluns, i va atendre molt d'èxit,
i després cadascú va fer la seva carrera per separat.
I mira, doncs ara porto ja 5 anys,
doncs viatjant per tot arreu,
i intentant repartir risques.
Molt bé.
I a més a més, hem de dir que no has estat tampoc...
Hi ha algunes actuacions que no les has fet soles,
perquè a finals del mes de maig
vaig tenir l'oportunitat de parlar amb el Carlitos,
no sé si et sona.
Sí, sí, sí.
Que vau venir al Highland, eh?
Correcte, correcte.
I clar, em va faltar per parlar l'altre 50% dels monòlegs,
que va ser amb el Javi Benítez,
que t'hauria de dir una cosa,
me vaig quedar a les portes a parlar amb tu,
no?
A la meva manera d'aconseguir el teu telèfon.
Bueno, bueno, bueno, això és fàcil, eh?
Doncs mira, ara ja que ho sàpiguis,
que no te m'escapes, eh?
Molt bé, molt bé, molt bé.
Ara ja t'ho tinc clitxata.
Molt bé, amb Carlitos van passar genial.
La veritat que em has quedat amb ganes de més, de més, de més.
Aquesta nit, allí al Pameles, una de tot.
Molt bé.
I explica'm, perquè clar, com fem?
Perquè tu ets un de l'habitual del Pameles, o no?
El Pameles Beach Comedy, recordem?
Sí.
Com es fa per arribar?
A veure, ensenya'm, ensenya'm, guia'm, a mig i a l'audiència.
Doncs mira, aquesta nit, aquí al Pameles serà la platja de Miracle,
on estava al costat de l'Alfortí de la Reina.
Ah, sí?
Doncs a les deu i mitja estarem allí,
doncs intentar fer riure el més possible
i que tothom s'ho passi molt bé,
a part que estarà amb bon ambient,
bona musiqueta, bones copes,
i mentre fas unes rialles, però somia.
Jo sempre dic que ara l'estiu, qualsevol dia,
és bo per fer un monòleg.
Això sempre.
I millor que un dimecres.
Però una cosa, Javi, entre tu i jo,
a l'hora de parlar, a l'hora de comentar,
a l'hora de fer un monòleg,
deu ser, de veritat, en un principi,
pensem, la gent que ho escoltem,
ostres, que fàcil que ho fa,
que bé que ha clavat tot el que diu,
però deu ser un mal de cap també per tu,
a l'hora de fer-ho i que precisament això,
que agafi l'humor
i que l'angela enganxi les idees que tu dones
o aquestes dobles paraules
que també utilitzeu, eh?
Sí, la veritat és que sembla fàcil
a l'hora de fer-ho,
perquè la gent pensa, hòstia,
agafes l'actualitat,
mire notícies,
avui fas d'aquí...
No, no.
Tu bé et puc dir que un monòleg ben fet
de tot l'espectacle,
d'hora, hora i mitja,
doncs pots trigar-te fins a ben bé un any
perquè tot surti.
Perquè no és tan fàcil com ficar-te d'allí
damunt de l'escritori
i vinga, anem a escriure.
No, no, no.
Sí, que vindran les muses
i elles mateixes ho escriuran tot, no?
Sí, sí, no, no.
Moltes vegades, clar,
estàs passejant o estàs amb un amic
o, hòstia, passa qualsevol cosa,
es diu, això pot ser bo.
Llavors, sempre jo vaig amb l'iPhone
i alguns van amb la llibre de teta
o l'altre van amb l'iPad o què sigui
i llavors em notes
i m'apunto totes aquestes cosetes
que se m'acorren
i després, perquè després a casa
dic, hòstia, mira,
això, això, això ho fico aquí,
ho fico allà, saps?
El que passa que, bueno,
tot és ordenar-ho
i a vegades pequem,
a millor els monologuistes,
a millor no tots,
però a més de fer un altre monòleg nou,
de millorar el que tenim.
M'estico?
Sí, sí.
I moltes vegades fiques un gac aquí
o, hòstia, aquest gac
m'aniria bé a aquesta part del monòleg,
saps?
Ajà.
I després, segurament,
que també, perdona'm, Javi,
després també,
segurament, mirant també
com reacciona la gent,
perquè te deus haver trobat
reaccions de tota mena,
aquell moment que esperes
que ha passat en d'altres llocs
que han rigut
i que es fa aquell silenci
que és de minissegon,
és de minissegon
perquè precisament tu ja l'evites
de que no passi.
Sí, sí, sí.
Però...
I ràpidament vas al següent gac,
no dient que és a punt d'anar a l'altre.
Però tu inconscientment
t'ho has apuntat
i, ostres,
aquesta gent no l'ha enganxat aquí,
però potser t'an vas a altres llocs
i funciona perfectament.
És clar,
és que en cada lloc
l'humor és diferent, no?
Sí, sí, sí, sí, correcte.
Depèn del públic,
depèn de si és gent gran,
és gent més jove,
llavors tens que anar
per un lloc o per un altre,
així ja tens...
Quan comences ja
ho vas adivinant, no?
Llavors tens que anar cap a un lloc
o per l'altre.
Hi ha gacs que a vegades
penses tu que no funciona,
que a mi jo t'ho t'agrada,
però que veus que n'hi ha gent gran,
n'hi ha gent jove,
n'hi ha ningú,
i l'acaba d'agradar,
dius, aquest fora.
No, no, però llavors
ja tens aquella col·letia,
dius,
ai,
sempre hi ha alguno
que l'ha acogit, no?
Sí, sí.
Veus, l'últim del final
que és l'únic que riu, no?
Sí, sí, aquell últim,
jo més,
este estudiado,
lo demás no.
Sí, perquè me trobo,
me trobo jo,
de vegades,
de coses que dius,
hostia,
que has de pensar, no?
I nosaltres que
vas al següent gag
i llavors,
un següent o tres,
després comencen a riure
i per sector, saps?
Allò de,
al començament,
i ja, ja, ja,
i va a l'esquerra, dreta,
o davant al darrere,
i van començar a riure
i dius, hostia,
que lentos estamos, eh?
Però, bueno,
això està més serveis
després per un altre gag,
perquè segur que coses,
clar, la improvisació,
a part que més o menys
se tinguis estructurat
un guió, no?
Pel que hagis de dir
del teu monòleg,
però la improvisació
és un 10 per tu, no?
És fonamental,
és fonamental.
Això ja t'ensenyen
els cursos aquests
de monòleg,
això ja t'ensenyen
a improvisar molt.
Fas molt improvisació
en jocs d'improvisació
i, a vegades,
després del monòleg,
després com es crida la gent,
i això,
a vegades fas
un joc d'improvisació
amb la gent,
fas pujar algú
a l'escenari
i intentes fer un joc
d'improvisació amb l'altre,
a tu surt bé,
perquè ja tens experiència,
però l'altre, clar,
està tot tallat
i la gràcia és això,
que a l'altre no li surt res
i llavors tu tens
que anar ajudant-lo
i aquesta és la gràcia.
Molt bé.
I això també és el que faràs
aquesta nit?
Caurà alguna víctima
que t'acompanyarà?
Potser, potser.
Potser.
Tot això depèn del públic,
depèn de com estiguis,
depèn...
però a vegades fas allí
que ha passat el monòleg
i després que et demanen més,
demanen més,
hòstia,
aplicar algun acudit i tal,
explica algun acudit
o fas algun joc d'improvisació,
però ja t'ho demana el públic.
Però una cosa,
Javi, entre tu i jo,
quan te demanen
el primer acudit,
jo crec que al principi
deu ser...
ja perquè ja estàs acostumat
i és una cosa
que ja saps
que t'ho poden demanar,
no?
Però aquelles primeres actuacions
que dius...
Hòstia,
si no,
el que passa és
moltes vegades
és que dius tu...
Oh, ara no ha sortit ni un,
no ha sortit ni un.
No, no, tens mil,
tens mil,
tens mil.
I el que passa
que dius,
hòstia,
t'agafa així com...
Bueno,
vam dos
i què?
No,
però per això
sempre els començaments,
quan vaig començar,
anàvem dos persones.
D'acord.
fèiem mitja hora una
i mitja hora la altra.
Quan començàvem
jo teníem el monòleg sencer,
d'aquesta hora,
hora i quart,
hora i mitja,
llavors el que fèiem
és anar a dos
a fer espectacles,
anàvem per l'equip
a Catalunya,
a l'opet,
i llavors el que fèiem
això,
mitja hora i mitja hora.
I després,
quan acabàvem,
si demanen acudits,
els dos,
doncs mira,
un explica a un,
després tu t'en recorda
una altra,
ell t'en recorda una altra,
llavors ja és un no parar.
I a partir d'aquí
hi ha com una espècie
que no saps d'on es sortir,
però es crea
un ambient xulíssim,
no?
Sí, sí, sí.
I a partir d'aquí
la gent ja s'involucra,
tothom riu
i dius,
ostres,
quina llàstima,
perquè normalment
això passa
aquells tres quarts d'hora,
mitja hora final,
que vosaltres també ja sabeu
que se'n va cap al final,
però que en aquell moment
podria durar l'espectacle
tres hores tranquil·lament més,
no?
Sí,
perquè tu estàs disfrutant
de l'escenari,
perquè això és clau,
si tu disfrutes
de l'escenari,
la gent disfruta, va,
i si tu pateixes a dalt,
la gent ho nota,
llavors sofreix allí,
però tu sí,
s'estàs disfrutant
i estàs passant bé
i dius,
hosti,
que això no s'acabi,
no s'acabi,
la gent t'ho demana,
dius,
escolta una miqueta més,
tal,
un altre,
un altre,
un altre,
no?
Però,
clar,
dius,
no?
Traeix una miqueta
de sabor de boca
per dir,
mmm,
té un que hi ha bo
per a ver-lo.
Clar,
i a més això,
és el que deies molt bé
perquè espero que
a part d'aquesta actuació
d'aquesta ni recordem
a dos quarts d'onze,
el Pamela's Bridge
en comedy,
no?,
que és com el nom
que li hem posat,
on més podem veure't?
O tens alguna paradeta
ara durant aquest estiu?
No,
a l'estiu,
sí,
a l'estiu sobretot
tenim bastant de treball
amb un logístic
al tema de,
a les xeringuitos,
a platja,
sales que abren més
cap a l'estiu,
no,
no,
sempre,
el que tenim durant tot l'any
tenim bastant de treball
i aquest estiu,
doncs mira,
tinc aquí la meva pàgina web,
que és JaviChulo.com
JaviChulo.com
que ahir no t'ho vaig preguntar
però avui t'ho pregunto
en antena,
eh?
Sí.
Per què això de Javi Chulo?
És que soy muy chulo.
Ja vi.
Tinc un humor muy chulo.
T'ho he dit
molt chulo jo al escenari.
Javi,
et dic que només obri,
posa,
el chulo nace o se hace?
Ja te fas la pregunta,
no?,
ja te la deixes caure
i a veure qui l'agafa,
no?
Sí,
perfecte.
És bueno,
eh?
És bo,
és molt bo.
i dins d'aquest
JaviChulo.com
doncs trobem,
podíem dir que la teva
carta de presentació
que és el vídeo promocional,
que és el que estem sentint
de fons,
fotografies,
et trobem a Facebook,
Twitter,
YouTube.
Correcte.
Estàs a tot arreu.
Fico allí a l'inici,
doncs fico on vaig cada mes,
fico les actuacions que tinc.
Molt bé.
Ara el juliol actuaré
i t'hi quedaré totes les actuacions
que tinc al juliol.
De car,
de car,
de car.
Molt bé,
sempre aquest estiu,
doncs tinc València,
tinc també aquí per Girona,
Barcelona,
moc per tot arreu.
Molt bé.
El que sí que m'agradaria,
Javi,
de cara a un futur,
no gaire llunyà,
que vinguessis una altra vegada
aquí a la ràdio,
però fem-ho face to face,
no via telefònica.
Encantalíssim.
Encantalíssim.
Encantalíssim.
I preparàs alguna cocinya?
Clar que sí.
Clar que sí.
O si no,
mira,
com de cara al dia 2 de juliol,
no saps què passa,
no,
el 2 de juliol?
Sí.
No?
Sí, sí.
Sabem que és el teu cumple,
felicitats,
perquè no sé si tornarem a parlar.
Moltes gràcies.
No?
És que ara m'ho acabo de trobar
i dic,
hombre...
Molt bé,
molt bé trobar,
sí, sí.
A ver,
és això, eh?
Pim-pam,
pim-pam,
aquí busquem coses.
Doncs això,
pel 2 de juliol no,
perquè ja està aquí a sobre,
però per la propera,
que tinguis l'actuació
per aquí a propet
també a casa teva,
cap i a la fi,
véns aquí a la ràdio,
fem...
No?
Doncs,
encantalíssim com val tu pugueu.
Molt bé.
Doncs, Javi,
gràcies, gràcies, gràcies.
Aquesta nit.
Moltes gràcies.
Aquesta nit,
que no s'oblidin, eh?
Que passin pel Pamela's Beach.
Sí, sí, sí.
Mira,
jo ara estic aquí,
ara que acaben de publicar quatre coses
i vaig allà a fer un soparet,
que allà es sopa molt bé
i he començat l'actuació.
Molt bé.
Doncs no sé si també es diu,
a part dels monòlegs,
tinc un dubte,
també es diu lo de molta merda,
com lo del teatre o no?
Sí,
també.
Sí?
Doncs moltíssima,
moltíssima,
moltíssima.
Moltes gràcies.
Javi,
gràcies.
Un petó molt fort a tots.
Adéu-sia,
bona tarda.
De una tardada.
El tío coge el CD que más le gusta,
lo enchupa con la canción que más le mola
y empieza a cantar como si fuera él
el que está cantando la canción.
Sientes identificados, eh?
Es el que coge el volante y empieza el...
La noche del agua ya no, yo,
ya me he visto a mi lado,
que te he visto a mi mano,
que se te lo conché,
yo no era yo,
yo tengo pistola rarao,
chidi, pao, pao, pao,
chidi, pao, pao, pao,
chidi, pao, pao, pao,
mira pa'l novia, la ocio así.
Yo he tenido un montón de días
que me han marcado en mi vida,
hombre, un montón,
fijaos si me han marcado
cuando llevo cicatrices,
pero hubo una especial
que me marcó,
la verdad es que me consiguió atraer
y yo pues me ocurraba con ella,
le escribía mensajitos bonitos
y me acuerdo de un mensajito bonito
que le ponía
Si estás durmiendo,
mándame un sueño,
si estás llorando,
mándame una lágrima,
si estás riendo,
mándame una sonrisa.
Y me contestó,
vamos,
y me contestó,
me puso,
estoy cagando,
¿te mando algo?
El golf no es un deporte,
¿en golfistas?
No es un deporte.
No, no, no, no,
el golf no es olímpico.
Coger un palo,
meter en la bola,
pam,
250 metros,
coger un garrito,
250 metros,
meter en la bola,
no, no, no.
Una parte sería
si tú coges el palo,
le metes a la bola,
sueltas el palo,
sale corriente
y ya te vas a la pillas.
Me encanta la división,
cuando en pequeño
me encantaba,
y ahora me sigue encantando,
es más,
yo ahora cuando me cueste
a las 3 de la mañana
¿qué hago?
Me voy a dormir,
te enchufo la tele,
y creo que te encuentras
en la tele
a esas altas horas
de la mañana,
pues te encuentras
a una tía haciendo así.
Vamos, vamos,
vamos,
5.000 euros,
vamos, vamos,
5.000 euros,
nombre de mujeres,
que empiecen por A.
y tú ves la pizarra
y pones Conchita,
Consuelo,
Rosario,
Carmen,
¿quién coño llama
estos programas?
¿Quién coño llama?
O yo.
¡Muchas gracias!