Bona sera, Mar, bona sera.
Molt bona tarda.
Com estàs?
Bé, bé, bé.
Que solete, solete.
Quina calor.
Hoy tenemos solete.
Quina calor.
No estem mal contentes, mal contentes.
No, però ja teníem diversos dies que hem coincidit tu i jo, i que el dia fantàstic, eh?
Perquè és el que té quan surt el sol.
Ahir li vaig comentar al Beta, i li vaig dir, Beta, podíem fer el programa al carrer.
Oh, a mi m'encantaria, ja ho saps, eh?
Directament a la Plaluqui, allà mullant-nos els peus.
No sé si el tècnic d'això estaria d'acord amb nosaltres, allò d'estar tu i jo mullant-nos, amb els micròfons i electricitat.
No, però qui diu la platgeta, diu amb una altra receta, amb un gelat, home.
D'acord.
Canvia el cafè i les pastes per un gelader.
També una orxata fresqueta.
Al costat del balcó del Mediterrani també.
Allà on sigui, allà on sigui, no fer mal aquí, tampoc discriminació.
No, no, no.
Qualsevol cafeteria, geladeria que ens vulgui oferir una taula per gravar, per fer en directe el programa.
Allà estarem, eh? O per gravar-ho, no? Ja feies bé, ja feies bé d'on hi hagués bé, eh?
Ja no m'he dit per gravar-ho, perquè així ens ve a qualsevol hora.
Perquè al matí tu què fas, al matí?
Depèn, depèn del matí.
No, però ens ho podíem plantejar, eh?
Bueno, bueno, és qüestió de temps, és qüestió de que...
Agafem una bona gravadora i fem així com si fos de veritat, però no.
No quedarà fa el suc, eh?
Bueno, ho podíem provar.
Si queda massa fa el suc, com dius tu, ho diem.
Diu, mira, això està gravat i estem aquí amb el senyor tal de la geladeria tal.
El més important, fent el soroll de la orxata quan s'acaba, la canyeta, saps?
Altra ronda, altra ronda.
Ei, ho parlem, eh?
Bueno, vinga, anem per feina.
La propera serà la bona, eh?
Ja veurem, ara això ens ho treballem.
D'acord.
Abans que s'acabi la temporada, abans de l'estiu, s'ho treballem i a veure què.
Però ara hem d'anar per feina, perquè el temps apreta i és el que hi ha.
Avui és dijous, ens agradi o no, això és Manà Manà.
Sí!
I ara aquí tinc un dubte, Mar.
Jo he fet una comanda.
Perquè teníem vàries cosetes i...
Jo he fet una comanda.
Però a veure, què dius el Miguel?
Què dius, Miguel?
Què dius, què dius, Miguel?
Home, home.
Ah, doncs si és bienvenido.
Si és.
Jo et deia que jo he fet comanda de música per començar i per acabar.
A veure si, a veure si, per un dia, em fas cas.
Per un dia.
Serà?
Mira, no t'ho dic.
No, la història és, si jo tinc clar quina música és per començar i acabar, jo t'ho dic.
I si no ho tinc clar, t'ho dic, posa'm el que vulguis.
Molt bé!
És cançó de terrassa, d'estiu i de festa fresca, fresca.
Sona molt bé, eh?
Però molt, però que molt bé, eh?
Des d'aquí, felicitats per qui va fer la tria de la cançó, perquè és fantàstica, eh?
Jo soc molt fan de la publicitat.
Soc d'aquelles poques persones que quan fan publi se senta i se les mira, perquè m'agraden.
I...
I normalment encerten sempre.
I Mica és...
És que és molt bo.
És una altra ciutadana, no?, d'un lugar llamado Mundo, que fa bona música i, per tant, trobo que li encaixa molt bé el producte que venen.
Mica, felicitats.
Anem-hi.
Mica, felicitats.
Mica, felicitats.
Fins demà!
Mica, felicitats.
Fins demà!
Fins demà!
Però després d'aquesta bona cançó
n'hi ha una altra de potser
ni millor ni pitjor, diferent, però molt bona.
Últimament no donem bones notícies d'aquest bon senyor,
però com que sempre ens ha donat bona música,
li donem tregua, què et sembla?
Oh i tant! I el que vulguis, eh?
I el que vulguis!
I'm Michael Jackson.
I'm Michael Jackson.
I'm Michael Jackson.
I'm Michael Jackson.
She was more like a beauty queen
from a movie scene.
I said, don't mind, but what do you mean?
I am the one
who will dance
on the floor in the round.
She told me her name was Billie Jean
as she calls to sing
then heavy hair turned me the eyes
to the dreams of being the one
who will dance
on the floor in the round.
People always told me
Be careful what you do
Don't go around breaking young girls' hearts
And mother always told me
Be careful who you love
Be careful what you do
Cause the life becomes true
Hey, Billie Jean
is not my lover
She's just a girl
I am the one
But the chair doesn't wrap my son
Una mansan?
Sí, que eres una mansan, eh?
Ai, no ho sabia, eh?
Veus? Aquelles coses que vas aprenent
com el de les dents, el mateix
Són maneres com rudimentàries
d'aprendre's d'una cançó
de l'anglès de Cincinnati
Bueno, a veure
Michael Jackson
Sí, Michael Jackson
Agafem-ho per les banyes i ja
Vinga
Hi ha dues notícies
Una que ja portava jo preparada
en aquesta llista que em feia una mica
de coses que hem de parlar
i l'altra que em va sorprendre
ahir a la tarda
a la televisió
amb unes imatges
Pel meu gust
sent hiperfan de Michael Jackson
desagradables
però
anem a pams
La primera és la notícia
que
Paris Jackson
ha intentat suïcidar-se
Sí, és veritat
Hi ha un jutge
que investigarà
per què el dia 5 de juny
l'adolescent va voler
treure's la vida
treure's la vida
sense cap motiu
en principi
aparent
El que vol és
dedicar-se a estudiar
els cercles
de la gent que hi ha al voltant
tant les amistats
com la relació
amb les seves famílies
i
acabar d'esbrinar
quin és el motiu
que ha portat
en aquesta noia
a voler-se treure's la vida
Jo ho veig
tan clar
com que
falta
molt poc
per l'aniversari
de la mort de son pare
i possiblement
és un dels punts
i aquesta és la segona notícia
que em portava
Michael Jackson
i és que ahir
acabaré la notícia
de sa filla
dient que
inclús ha sortit a la llum
la trucada
dels bomberos
que van fer
per demanar ajuda
en el qual
deien que
havia pres
fins i tot
20 pastilles calmants
i se tenia
alguns talls
als braços
fa 4 dies
que ell escrivia
al seu Twitter
i llegeixo textualment
per què les lágrimes
són tan salades
o sigui
que no ho estava passant bé
i que
una manera de patir
que potser la xiqueta
estava moixa
i va
no sé si era un toc de tensió
o era simplement
un ja estic farta
i ho acabaré així
és a dir
és qüestió de temps
que ens ho expliquin
o no
que també seria un detall
que no ens expliquin
tot el que passa
pel cas de que
hi ha una xiqueta
tampoc
més val no saber-ne
i aquí és el que et dic
potser és més fàcil
que no ens ho expliquin
no entenc per què
no li veig
ara
el motiu
aparent
però
la policia
no
un hacker
no
un fan
la policia
ha fet públiques
unes fotografies
rotllo
els que som fan
de CSI
sabem que quan arriba
la policia
en un lloc
on hi ha un cadàver
si no s'ha de tocar res
fan fotografies
de tot
fotografies de generals
de l'habitació
en concret
en aquest cas
del dormitori
de Michael Jackson
fotografies
de llocs
concrets
de l'habitació
en el qual
hi ha coses
que poden prendre's
com a proves
per saber la col·locació
en el lloc
i en el moment
de la descoberta
del cadàver
i no entenc
per què
ara
a dies
de l'aniversari
han fet públiques
la policia
mateixa
ha fet públiques
aquestes fotografies
del dormitori
de Michael Jackson
en les quals
es veuen
incomptables
ampolles
de medicaments
que ell
s'injectava
un desordre
total
es veuen
ampolles
d'oxigen
per tot arreu
és més
com
inclús
presten molta atenció
a una tauleta de nit
plena de fotos
de bebès somrients
no sé
un caos
una habitació
de caos
inclús
és una mil·lèsima
de segon
però
inclús
la fotografia
del cos
de Michael Jackson
a mi
ahir la tarda
a mi això
em va remanar
l'estómago
he pensat
per què
per què arriba tant
a la seva família
si a mi m'ho fem
com a fan d'ell
a la seva família
li ha de fer
molt de mal
i angoixa
i després dius
ostres
tot això ara
que fa poquet
que
dintre del què
que ens va deixar
però
feia falta
que aquestes fotografies
arribessin
és a dir
no és algú que ha aconseguit
les fotografies
i les ven
o les publica
per algun motiu
d'interès econòmic
és que ha sigut la policia
la que ha obert
el secret
diguéssim
i ens ha ensenyat
aquestes fotografies
que per mi
no calia veure
no feia falta
no feia falta
que mira
no, sí
és el que deia
la pena
és la pena
i em dóna
molta ràbia
perquè se toquen
coses que jo crec
que ja
ratllen
la mala llet
d'una manera bestial
però bé
deixem
deixem el Michael
que descansi
si pot ser en pau
que ho dubto molt
i tenim una senyora
sí
una senyora
una senyora
no, senyoreta
vinga
perquè encara no se li coneix
no, que sigui casada
no, recordem
que hi ha una boda
si no m'equivoco
enguany prevista
però
de moment
encara no tenim data
però
parlem de Lady Gaga
no de la seva pujada
als escenaris
d'ara
sinó de la pujada
als escenaris
del setembre
de l'any passat
i et poso en situació
la sentim una mica
i et poso en situació
vinga, som-hi
i et poso en situació

i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
i et poso en situació
ja no sé si té a veure
amb el cel
amb l'infern
de què bona notícia
bona bona
subastes
subastes
ai
subastes
oi com m'agrada
anar a les subastes
per l'amor de Déu
a mi m'agrada
m'encanta el tema
subastes
llàstima que no tingui quartos
si no jo aniria a les subastes
faries por
no aquesta dubto molt
que tu volguessis
bendido
no jo en dubto moltíssim
Et poso en situació, és el que et deia.
Setembre de l'any passat,
Dublín, concert de Lady Gaga.
Recordem que ella canta, balla
i fa varieté damunt de l'escenari.
I en un d'aquests moviments
ella va perdre una ungla postissa.
Una ungla pintada de negre
amb un adorno de dauradet al centre.
No serà un diamant?
No, no, no.
Inclusi hi ha fotografies d'ella amb aquella manicura.
Per tant, bé.
S'acaba el concert i un dels col·laboradors
està recollint per damunt de l'escenari
i es troba aquesta ungla.
La ungla, com s'ho d'ene, eh, ah.
No, és una ungla postissa.
És una ungla postissa.
Però té que contactar amb la pell.
Té l'optit i té per enganxar-la, poca cosa més.
La qüestió és que ell, clar, agafa aquella ungla
i diu, ostres, això pertany a Lady Gaga,
aquí hi ha quartos.
Hi ha quartos com a 12.000 dòlars.
12.000 dòlars?
La ungla postissa de Lady Gaga.
Xata, que me caiguin les ungles postisses de tothom.
Ah, quin fàstic.
Xata, quina llàstima.
Quin fàstic.
aquell concert que vam estar tan a prop.
Ja, ja, no, no, no, no ho repeteixis.
No ho repeteixis, Sílvia, no ho repeteixis.
I ara més de pensar, no.
De fangúnia, no?
Sí, sí, sí.
I més això, una ungla negra, o sigui, no negra,
una ungla pintada de negra, diguéssim, amb aquell diamantec.
Ella adjunta la fotografia de Lady Gaga
amb aquella manicura
i que ell és treballador,
col·laborador amb el tema del muntatge de concerts
i, per tant, li dona l'autenticitat a la ungla.
De què és de la Lady Gaga?
Total, que se n'ha tret 12.000 dòlars així per la ungla,
no per la patilla, per la ungla.
Per la ungla, jo també vull ungles.
Jo t'ho diria, a veure si anem a un concert
i estaré pendent.
A veure si es llença qualsevol cosa per agafar.
Amb un cartell per trencar ungles.
Ai.
Però bé, crec que anem de viatge ara, potser?
Sí, perquè ara podríem agafar, no sé,
què et sembla si anem a un aeroport amb el Chiwaka?
Doncs vinga, anem, anem.
Què hem de fer amb el Chiwaka?
Què hem de fer?
Bueno, anar, en un moment, intentar pujar l'avió.
Eh, què dius?
Corre, que el perdem.
Sí, doncs a punt, a punt, eh, a punt, eh.
A punt, a punt, a punt.
Corre, corre, corre, corre, corre.
Senyorita, tingue, tingue, senyorita,
perquè quan vas de pressa no saps què dius.
No sé, ara què ve això?
Tengue, tingue, quan li dones.
Els bitllets de...
Exacte.
No, a veure.
A veure, a veure,
jo és que m'ha semblat penosa la notícia.
M'ha semblat penosa perquè ratlla el ridícul.
Tu imagina't a Chiwaka retingut a l'aeroport
per portar una espada làser.
Chiwaka detingut per portar una espada làser?
Sí.
Perquè devia ser una joguina, o no, un espà de la veritat.
Ara jo t'ho especifico.
A veure, el senyor Peter Mayer,
que és l'actor famós per donar vida a Chiwaka
a la primera trilogia d'Star Wars,
va ser retingut, no detingut,
retingut per les autoritats aeroportuales de Denver,
als Estats Units,
perquè l'equip de seguretat va pensar
que aquell bastó que portava en forma d'espada làser
podia fer-se servir com una arma.
I, per tant, li va confiscar el bastó,
amb la qual el pobre senyor, doncs...
Ara, us va trobar que dius... I ara què?
Ara què?
Ara què?
Ara què lluito?
A veure, ell, que...
A veure, les galàxies, que no l'heu vist mai, per l'amor de Déu.
Ell, que lògicament, però com que no anava amb el pèl,
de la sense pèl, no el van reconèixer.
Ell, que sap, igual que jo i que tu,
que les xarxes socials mouen el món,
va agafar el seu Twitter,
va penjar balles fotografies de l'incident,
llogrant una notable repercussió,
i va escriure que American Airlines no li permetia
estar a l'aeroport amb el seu bastó.
Jo t'explico.
Aquest senyor demanava als seguidors de la seva xarxa social
que fessin retuits d'aquella història
perquè allò donés el tom al món i s'adonessin del seu error.
És un senyor de 70 anys que medeix 2,20 metres.
Per tant, fer servir un bastó és una cosa molt normal,
perquè l'esquena en aquestes edats i en aquestes alçades
no és una cosa que t'aguanti bé.
Ell, en homenatge a la saga que li va donar la fama,
porta una rèplica de l'espada a Gedi com a bastó.
Què dius?
I el ble de bajoca del...
El ble de bajoca?
Sí, el ble de bajoca de la seguretat de l'aeroport va dir
Ostres, tu, on devien estar Gedi de dos metres
con un espada a làser.
Este, hombre, de 70 años de edad,
és un potencia.
Clar, jo penso, si hagués anat...
Una violència de gènere, això.
Si hagués anat vestit de xiguaca,
vols dir que l'haguessin deixat entrar?
Segur, segur.
Sí, la qüestió és...
Hombre, senyor xiguaca, vaya, vostè està assentant.
Peter, a partir d'ara, vostè ha de pujar a l'avió amb l'abric de pèl.
No, però tu imagina't,
depèn de com la temperatura per broma pot ser un calvari per ella.
Imagina't.
Clar, però jo a mi em sembla que ratlla el ridícul.
És a dir...
A veure, una cosa és que potser t'aparin,
t'aturin momentàniament i et diguin això què és,
ho aclares i continuïn vostè al seu camí.
A veure, que confisquis el bastó i el tingui retingut fins que...
Jo ho trobo tan ridícul.
Però això és que d'aquestes coses et trobaràs un munt.
Als aeroports americans.
Arriba un punt que ja...
Jo crec que tenen unes dèries, clar,
a més a més, clar, a veure,
jo crec que venen d'un moment una mica delicat, però...
Després portes unes tisores, no sé què, no sé quantos,
i pum, i passes, perquè això a mi m'ha passat.
d'anar amb les tisores a tallar-li les ungles a mon fill
i passar a l'aeroport amb les tisores a la bossa
i ni tan obert la bossa.
I dius, a veure...
On arribem, no?
Ni tanto ni tan caldo.
Clar, vull dir...
No ens enganyem.
No podré treure un ull,
però puc tallar una orella amb aquelles tisores.
I ja se pone agressiva, eh?
Home, home, quan està en l'aire...
Si a mi m'he tocat el meu,
jo saco les tijeres de cortagunyes.
Mato, mato...
Això és el que tenim.
Teatro.
Te n'adones, no?
Pobre xihuacan.
Fem teatro, eh?
Fem teatro tuyo, eh?
Perquè som teatreres.
Som això, de mena, de mena...
Com l'Àlvaro Muñoz, és quasi.
Però teatro no, jo crec que li deuen...
Li han de donar un golla.
Sí?
O l'Òscar, directament.
100.000 euros, 100.000 euros, que es diu aviat...
No tinc absoluta.
Han cobrat per les polèmiques fotografies
de Sònia Ferra i Álvaro Muñoz, és quasi.
Saps que normalment no hi parlem,
perquè d'aquest senyor que va de xollo en xollo
i de rotllo en rotllo,
per treure-se simplement...
Bueno, és un casanova.
Som uns calarons.
És un casanova i li agrada anar presumint de nòvies
i anaven en exclusives i tal i qual.
Doncs, bueno, ens han estat negant,
per activa i per passiva,
que tenien una relació
i ara, clar, el que estava ell, en aquest cas,
perquè els humoreis aquella no en tenien idea,
cosa que jo també dubto,
una escapada romàntica al Marroc
en què el Ginet i la presentadora
han donat molt a parlar,
perquè tothom et diuen
que aquelles fotografies són massa perfectes
per ser robades,
que és un posado robado,
allò que no es noti que estem aquí.
Però que estem, no?
Sí, rotllo,
mira cap allà i fes així,
però que no es noti que estic aquí al davant
i que després t'ho venen
com si fos unes fotografies robades.
Sí, sí, sí.
Jo no soc fotògrafa,
però m'encanta la fotografia
i et podria dir que aquelles fotografies...
De robades, nada.
De robades, nada.
Com a molt,
han robat la targeta de memòria
d'alguna botiga
per poder posar les fotos,
però poca cosa més.
Ja et diria jo que no.
I 100.000 euros és el que costa
intentar enganyar la gent.
100.000 euros?
Jo també vull enganyar, eh?
El problema és...
Ara estic buscant-les, eh?
Que estic segura que ell,
esclar, estava al marrón, però...
Al marrón o al marroc?
Sí, al marrón.
Ah, ah.
Al marroc també,
però dintre del marrón ell segur.
El que no sé és si ella va anar enganyada
i es va trobar allí amb el què,
o si a més a més ella ja sabia
que s'hi exponia.
No ho tinc clar, això encara.
Però em sembla penós.
Home, a mi em sembla que si vas teòricament
amb la teva parella,
encara que diguin que no,
i després et trobes unes fotografies,
jo crec que et trenques en aquella parella,
si saps que ha estat un muntatge d'ell.
Tens el temps, doncs, no?
Ja ho haurien d'haver trencat,
doncs, perquè del marroc ja han tornat.
Ja fa molt de temps que han tornat?
Home, fa una setmana i alguna cosa.
Bueno, doncs esperarem.
A veure, totes aquestes coses...
La setmana és una setmana que ha sortit de foto.
Que ho porta el temps, eh?
Sí, sí, sí.
I ens ho hem trobat, allò que dius,
ai, mira, aquesta parella que semblava tan bé
i al cap de poc...
No, a mi saps què passa?
No m'ofent que m'enganyin,
m'ofent que es pensin que m'enganyen.
El Moni, el Moni, Mar!
El Justin!
Que poc m'agrada aquest paio,
que no l'aguanto, eh?
Per què?
Perquè ja no tens,
ja no ets una pipiolilla, Mar.
M'estàs dient, Jaia?
No.
No et dic que no m'agradi la seva música,
et dic que no em cau bé ell.
Però per què?
Perquè no l'aguanto, no l'aguanto.
No l'aguanto.
Pobre xic, pobra xic.
Però si no fa res.
Doncs justament per això,
perquè no fa res.
No fa res.
Però canta.
A més a més es pensa,
la gent que va de diva,
la gent que val, val.
I la que no,
no cal que s'esforci,
per què no?
Justin Bieber va voler colar-se
el passat dissabte
en un club de moda de Los Angeles.
El problema és que no deixen,
no permeten l'entrada
a menors de 21 anys.
Ai, Justin!
El canadiens que es pensa
que és el rei del món,
sabia que no el deixarien passar
i va intentar entrar
per la porta del darrere.
Veus?
Va ser descobert
i convidat a abandonar el local.
A marxar.
Què ell se devia pensar?
És allò que et deia,
que abans tu i jo fora d'antena parlava.
A mi em fot ràbia a la gent
que es creu que és llesta
i que s'ha quedat amb tu
i el que fa és el ridícul.
Doncs entrar per la porta del darrere
que et descobreixin
i et fotin fora per la porta del davant
és el més ridícul que pots fer.
És a dir,
molt Justin Bieber que seas.
És el que t'anava a dir.
I sent Justin Bieber.
És igual si parlen bé o malament.
L'important és que parlin de mi.
És que últimament
no tenim cap notícia bona d'aquest senyor.
És que ni els seus fans
saben per veure agafar-lo.
L'última vegada
que vam parlar tu i jo
del Justin Bieber
precisament no van ser bones notícies.
No, és que últimament...
Que va ser aquell dia,
aquell concert que va arribar tant tant...
També s'ha de dir que jo...
També t'ho rebusques,
t'ho rebusques
però no pagues dolenta, eh?
Si hi ha una notícia bona
però passo la pàgina i apunto.
No m'interessa.
Sí, clar.
Aquí a què venim, Sílvia?
A rajar.
A destripar.
També, també.
A destripar-los,
a menjar-los les galetes amb el cafè,
barra horxata...
Això serà la setmana a viner.
Ja t'aportaré, eh?
La setmana a viner, horxata...
M'ho apunto, mira.
M'ho apunto, horxata, Sílvia.
Apúntatelo,
que te lo traigo, que te lo traigo.
I, escolta,
aquí fora hi ha uns senyors amb un ukelele.
Sí.
Un ukelele.
Uns, no, un.
Uns senyors?
Una guitarra, un ukelele
i la noia.
Són la gent de la cirque.
A les set,
que són més que puntuals.
Uns senyors amb un ukelele.
A les set de la tarda els tenim.
Ja t'estan fent fora, no?
No, perquè fins a les set
ja encara queda...
Mira quina hora és,
encara queda més de mitja hora.
Oh, doncs bé, que seguim.
No, no, mitja horeta...
Sí, va per aquí, va per aquí.
Ja em va baixant el temps, no?
Ja em va baixant el temps.
Mira, un quart d'hora queda.
No, que és broma.
Però no dona que...
Ja, ja, ja.
No dona que...
Que han d'anar els...
Most a ti.
Que bonita.
Guapa.
Mira, escolta'm.
Vinga.
Jo m'he quedat a ratlles.
Per què?
Michael J. Fox.
Sí, el Michael, sí.
52.
Sí.
El que passa, clar,
com té aquesta cara encara d'adolescent...
Sí.
Sembla que no passi el temps.
Però jo sembla que fa molts anys
que va fer el 50.
Sí?
Tu creus?
No, que potser sí que té 52.
Però que a mi, no ho sé,
fa tant de temps que el veiem que potser...
I ara que no paren de fer les reposicions
del viatge al futuro.
Això del regreso al futuro.
Sí, sí, sí.
Com m'agradava, eh?
No sabia que m'agradava tant.
Però i no et passa que ara les veus i dius
oh, quina imatge, quin som més horrible,
quina pel·lícula més tonta, més friqui.
Ai, doncs no.
I veus tots els fallos.
Però la disfrutes i la...
M'encanta.
M'encanta.
Igual, és igual al sofà de casa,
però i veus, com jo podia agrociar amb això?
I els crios que escobreixen.
Això és ciència ficció.
Sí, sí.
Jo estic segura que ton fill diu
això què és?
Que no, que no, que també, eh?
Que diuen, ai, mira, i el cotxe aquest
que arriba a tal lloc, a tals anys.
Sí, sí.
I l'àvia, la mare, la pare...
L'àvia, tu, l'àvia, tu, quasi.
Estàs dicint de viejuna?
Sí, sí, sí, el viej, sí.
No, cal que ens amaguem,
tu i jo hi ha confiança, viejuna.
Total, 52 tacos al Michael J. Fox,
que també, bueno, doncs bé, què hem de fer, què hem de dir?
El Mario Casas aquesta setmana,
guapo perquè sí, 27.
Oh, veus, jo li posava una miqueta més a ella.
A mi ja m'està bé, tu.
Sí?
La compro, la compro.
Jo me he quedat tot com està.
Me lo voy a pedir per Reyes,
querido, Reyes, majos.
Ja tindrà 27 i mig per Reyes.
Per això?
La Iziar Boyarin, que 46, bé.
Actriu, no? La Iziar Boyarin, no.
Qui és? Ah, escriptora, perdó.
No, no, és que saps?
M'ha vingut així com un flash, no tinc ni idea d'aquí.
No, tenim la Cayetana Guillem, que aquesta sí que és actriu.
Vale, vale.
44, superben portats, superben...
Bueno, sí.
44?
44.
Que ha hagut aquí un pas.
44?
Saps que ha de ser amb cara d'estranyada,
perquè aquesta és la que més hi haia.
Jo crec que sí.
Bueno.
Cayetana.
Entre la Iziar Boyarin, que escriptora, directora de cine...
I que actriu en sus ratos...
En su casa.
De Sílvia.
Actriu en su casa.
Si falta i otra com naltros.
I, bueno, també hi ha gent de l'Alta Alcúrnia
que porten corones, que fan anys,
però com que saps que de corones no parlem...
No, és veritat.
Ni de bodes, ni d'aniversaris.
Doncs vinga, felicitats a qui sigui i adeu molt bones.
A tothom que porti corona.
Vinga.
Que seran tots els reis de casa seva, no?
Hombre, clar.
Oh!
Ah, molt bé.
Anem a la segona de les peticions d'aquesta tarda per Mar Pérez.
Molt bé, molt bé.
Quan sents aquestes cançons...
És quan més iaia te sents.
No ho diguis, perquè aquesta és nova, dona.
La cançó és nova, però ells no.
No, home.
Ni nous, ni per estrenar.
No.
Estan ja...
Dilo.
Estan ja...
Moç albetes, moç albetes.
Eh?
Nuestra quinta.
Estan ja en nuestra quinta, però es veuen bé.
Jo m'agradaria veure, i ara sí que en llenço una fletxa, però directe entre mig dels ulls,
el Justin Bieber en aquesta edat.
Home.
A veure si venia tants discos com ells i feia ballar tanta gent de totes les edats com ell.
Ells.
Vinga, tu no tens pressa, eh?
Jo no, jo m'estan aquí esperant a que ell caigui, un dia o altre.
Ai, que cruel i despiadada, eres con el Justin Bieber.
No tranquils, no tranquils, això.
Que és per reciclar, dona.
Ah, el paper, sí, el paper. Aquí a la visora es recicla amb paper.
Hombre, hombre.
Vols dir que aquests paperats es poden reciclar?
Algú ho farem, algú ho farem.
Marc, pleguem?
Molt bon dijous, millor cap de setmana, i ens sentim la setmana que ve.
Fins la urxata de la Semana Vivent.
Va, justa.
Adéu.
Adéu.