Comencem la setmana i, com sempre, amb l'Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Molt bona tarda.
Que gairebé se'ns acaba el mes, ja, Andrés.
Pobre abril, eh?
Pobre xiquet.
Ja està acabadet, ja està acabadet.
Però acabadet, acabadet del tot, eh?
Sort d'aixòs.
No, home, no, per què, eh?
Perquè sí, perquè així ara...
Que t'ha tractat malament, aquest mes de viu.
Al mes de màquina ja estàs.
Però, apa, que te sento molt estrany.
Així, ara em sents més bé, ara.
Te sento raro, raro, raro, raro, raro, Andrés.
Sí, bueno, ja m'apuja jo també micròfons i volumens.
Sí.
A veure, parla'm.
Hola.
Ai, fantàstic, fantàstic.
Sí, ara sí.
Ja està, ja estàs, ja estàs.
És que aquest micròfon el que té és que només t'agafa la part de la boca, Andrés.
Ah, i menys mal del nas, no.
No, el nas ja no te l'agafa, ni l'orella tampoc.
Hi ha molta gent que té la mania de parlar amb l'orella i dius, no, no, que el micròfon és per la boca, per la boca.
Andrés, marxem al cine, no?
Anem al cine.
On vols anar? A veure.
Perquè ara mateix a Sanitas es deu fer alguna cosa.
Sí, en aquest moment a Sanitas està fent Sinfonia de la Vida, però hem de dir que demà a les 6 de la tarda, amb entrada d'un euro, a l'antiga audiència, comencem un altre cicle, també, o sigui, de cinema a la carta.
I fem, bueno, no, acabem un cicle, acabem un cicle, però en començarem un altre, i demà fem Ultimàtum a la Tierra.
Què m'has de dir d'aquesta pel·lícula?
Què m'has de dir? Que fa por, això d'Ultimàtum a la Tierra, això que vinguin els extraterrestres,
que sembla que els humans estiguin esperant que vinguin corrents i que ens inveeixin.
No, bueno, doncs aquesta pel·lícula és una pel·lícula de Pau, és una pel·lícula d'any 1951, que ha marcat ja una fita dins el cinema de ciència-ficció.
Va ser Michael Renier, Patricia Neal, Hugmar Love, Sam Jaif, els artistes que van fer aquesta pel·lícula, una pel·lícula de Trento i Century Fox,
i és una nau extraterrestre que arriba a la Terra amb la missió de lliurar els homes un important missatge.
El món sencer queda commocionat el dia en què, sense prèvi avís, un platet aterra a Washington i d'ell surt Clato,
un alienígena d'aspecte humà acompanyat de Gord, un amenaçador robot.
Ah, com un Sant Pau!
La petició que Clato fa a tots els governants del món és rebutjada.
Així les coses, Clato decideix observar com viuen els humans i per això s'allotja a la casa d'una dona,
que és Patricia Neal, mare d'un noi amb el qual Clato fa amistat.
Perquè aquest Clato prevé a la humanitat que estan destrossant-ho tot, estan matant animals, insectes...
Me sona familiar.
Sí, alguna cosa així, sí, de destrucció.
Me sona familiar.
Això pot ser que ho hagi vist a la tele, oi, això?
Sí, podria ser, sí.
I que s'estan carregant tots els boscos i estan llançant fora la gent que viuen allà de sempre,
per fer qualsevol història que els interessi?
És una pel·lícula...
Per la pela?
Sí, ja és una pel·lícula, ja et dic, com diria jo, antibalicista,
perquè aquí no hi ha un atac dels extraterrestres i res, sinó al contrari.
Una pel·lícula molt ben feta, d'una manera molt senzilla, sense complicacions,
però que t'entreté durant tota la projecció.
Això, demà a les 6 de la tarda, a l'antiga audiència.
Molt bé.
Pel dijous, hem de dir que el dijous no tenim cinema,
perquè hi haurà un altre acte important que és completament aliè amb el nostre cinema.
Molt bé.
Llavors, ja passem amb un altre dia també important,
perquè els dilluns a la tarda, a les 5 i mitja,
allà al casal Sanitas Tarraco, també fem cinema amb entrada totalment gratuïta.
I per aquesta...
Ja te la dic jo, m'aixes que te la digui jo?
Va, digues.
Sí, i per aquest dilluns vinent, no al qual estem, sinó al de cara de la setmana vinent,
dilluns, no?
Ara passem al dilluns, sí.
Per això, que dilluns vinent, podem veure la pel·lícula, La dama...
I el vagabundo.
Bé, bé, bé.
Vē, bé.
Bé, bé.
Aquesta amable, bella notte
Si estave con quien amas
Dicioso vas a ser
Nocturna magia llegará
Y el amor va a florecer
Oh, una noche especial
De amor celestial
Esta noche bella notte
Wow, qué momento esta película
Gosset i gosseta
El noi i la noi, el gosset i la gosseta
Això és el que podrem veure
Durant aquesta setmana
I repeteixo que el dijous
No hi ha cinema a l'antiga audiència
Bé, anem per allò que vam deixar
La passada setmana
Sí, perquè tenim la Sònia Braga
Que s'està esperant
Quan l'han estrenat?
Ja fa uns quants anys
És una pel·lícula
De l'any 1984
I va ser rodada per Marcelo Mastroiani
I Sònia Braga
És una pel·lícula, és un romans, és una comèdia
I representa que això passa sobre els anys 20
I és
Nassib, un home meitat turc i meitat italià
Que està interpretat per Marcelo Mastroiani
Que es casa amb una dona
Una mulata, Gabriela
Que ve allà treballada, serventa
I al final es casa amb ell
Bueno, ell que sempre ha sigut molt purità
I molt estricta
Resulta que ella, doncs, escolta
És el contrari
El que sempre passa, no?
Li agraden tots
Llavors, la forma en què ells
Resolveixen els problemes
De cornamintes i d'altres coses
De cornamintes
Sí
En fi, n'interessa a més d'un
I a nosaltres ens quedarà la sensació
Que hem passat un bon rato amb els personatges
Sinó que haurem viscut inclús una miqueta
L'ambient d'aquí
D'aquesta societat
Que passa allà al Brasil
Perquè això passa en llocs modestos d'allà al Brasil
Està dosificat, aquesta pel·lícula
Amb bon humor i coqueteria
I, a més, se'ns dona un recreo
Amb les coses que, com per ella
Val la pena recordar
I, per suposat, remediar
O sigui que també serveix per...
Per si de cas, no?
Perquè no ens passi a nosaltres
Sí, sí, sí
La banda sonora, que el que aquí escoltem
És d'Antonio Carlos Jovim
És un altre aire positiu d'aquesta pel·lícula
I la fotografia de Carlos Di Palma
Es recrea amb preciosos
I una tranquil·litat dels vells paisatges
I amb la sensual pell canela de les dones brasileñes
I, a més, és un lloc estupendo, eh?
Passes un rato i tal
Com és lògic, segueix la línia més tradicional
D'aquells col·labrons brasileñs
El que inclueix el retrato d'una societat
En fi, està molt fortment estratificada
La divisió pel color de la pell
I una producció
És una miqueta més aviat mediocre
I es presenta aquesta preciosa història
De Jorge Amado
Que va ser, o és, un escritor de gran èxit al Brasil
I que les seves obres desemboquen en pel·lícules
Amb la barreja perfecta d'humor i sensualitat
Per què veig?
La pel·lícula Gabriela es presenta, ella, en aquest cas és ella
Aquella classe de dona salvatge i ardent
Que torna bojos amb els homes
Però de pell fosca i sense recursos econòmics
El que en un país com el Brasil
Suposa pertany al segment més prestigiós de la població
D'aquí el dilema del nostre protagonista
I el nus fonamental de la història
Però anem a sentir, ja que hem fet menció de la música
Doncs vinga
Anem a sentir un altre dels temes
Que és Pulando Carnissa
I el nus fonamental de la història
I el nus fonamental de la història
I el nus fonamental de la història
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un altre de les peces que formen part d'aquesta banda sonora, recordem que estem en una pel·lícula brasilera, estem comentant el seu contingut i també escoltant la seva música, com és Gabriela, Andrés.
Gabriela, Andrés.
Sí, Gabriela que està interpretada per Sònia Braga i em direm ara d'una manera ràpida les pel·lícules que ha fet aquesta dona, aviam si n'hi ha alguna que recordeu.
Que són unes quantes.
Sí, sí, mira l'any 84 aquesta Gabriela, el 85 El beso de la mujer aranya, el 90 El principiante, el 93 Gallos de pelea, el 94 Estación Ardiente, l'any 2000 Into Shadows of Hollywood, l'any 2000 també Abierto hasta el amanecer 3 La hija del verdugo,
el 2001 El mejor abogado, també el 2001 Mirada de Ángel, també el 2001 Perfume i per acabar el 2001 Memories Póstumes, el 2002 Empire, el 2003 Temps Toron, el 2005 Che Guevara, el 2006 La ciudad del silencio i el 2010 Lope.
Déu n'hi do.
No, no, no, ha treballat.
O sigui que és una dona que ja als 60 anys encara ha tirat endavant.
No, no, i a més que és el que dèiem abans, que és una persona que jo crec que s'ha cuidat molt i ho ha tingut en compte, però clar, ells com qualsevol de les estrelles de Hollywood i no Hollywood viuen de la seva imatge, no?
I que els actors, que els directors, diguem-ho així, o productors, les puguin arribar a contractar.
Venen d'aquí, Andrés?
Que sí, que és una dona d'aquelles que...
Que sí, que sí.
Que sí, que escolta, que m'has convençut.
Que és d'aquelles dones que dius, escolta, vine cap aquí que anirem a sopar i després ja en parlarem.
A veure, eh?
Sí, sí, sí.
I que li ensenyes el guió.
És un dir, exacte, exacte, sí.
I després, esclar, hem de parlar també del Marcelo Mastroianni.
Deu-n'hi-do també un altre.
Aquest home que va néixer l'any 1924 en Fontana Liri, encara que la seva família es va traslladar molt aviat a Torín i després més tard a Roma.
És l'actor italià per antonomàcia.
Mastroianni es va convertir, sense cap dubte, en l'artista més famós a nivell internacional durant les tres dècades posteriors a la guerra.
I, a diferència d'altres actors de la seva generació, va arribar, mica a mica, a la gran popularitat.
Ell es va iniciar en el món treballant com figurant cinematogràfic entre l'any 1938 i 43.
I l'any 45 va començar a treballar amb la seda italiana de Eagle Lion Film, en Roma.
A la part, també es va unir al club de drama del Centre Universitari Teatral, on ja va ser descobert pel director Lucchino Visconti.
L'afamat director li va donar l'alternativa amb Ei Miserable.
I després tornaria a treballar una altra vegada amb la vella campesina
i amb l'adaptació que Visconti va fer de l'obra de Fedor Dostoresky, Les Noixes Blanques,
i aquí li va donar el paper principal, o sigui, el paper de protagonista.
Amb el cinema, encerta el paper del jovenet simpàtic i extrovertit amb tres enamorades,
els regatzes de la plaça d'Espanya, això de l'any 52, de Luciano Emmer.
Després ja, al costat de Sofia Loren, torna-ho fora en una interpretació inolvidable
amb la ladrona, su padre taxista, que la vam passar...
Ah, és el que t'anava a dir.
La vam passar, no fa gaire, allà al centre de Sànites.
És veritat.
I això va ser l'any 54, una comèdia divertida, elegant, dirigida per Alessandro Blasetti
i Rufufú, Il Soliti Ignoti, de l'any 58, de Mario Monicelli,
i confirma aquí la seva maestria per la comèdia i la farsa.
Però la seva carrera realment va despegar amb la pel·lícula La Dolce Vita.
Veus.
Aquí sí que va tirar amunt.
Això era l'any 1960, i allà estableix la seva gènesis particular com Latin Lover,
el seu paper, sobretot, per autonomàcia.
i, com que el temps s'estira a sobre, no sé si tenim temps d'una altra cançó...
Però abans recordem les pel·lícules que tenim un ultimàtum a la Terra en marxa,
després també tenim una dama i el vagabundo,
però recorda'ns quins són els horaris i on hem d'anar, Andrés.
Doncs anem a començar, perquè la filmografia aquesta és tremendo.
Mira, pel dia de demà...
Sí, anava a dir-te per demà, el dimarts.
El dia 30, farem aquesta de l'ultimàtum a la Terra.
Molt bé.
D'acord.
Això és l'antiga audiència, a les 6 de la tarda.
Col·laboració d'un euro.
Molt bé.
Ja en tenim una.
Llavors, hem de dir que el dijous, sobretot aquest dijous,
no hi haurà cine perquè hi ha un altre acte important,
ja dic, alier completament amb el cinema.
Molt bé.
i el dia 6, allà al casal Sanites, Tarraco,
que està a l'Avinguda Catalunya 54,
i repetirem que és aquell edifici que era de les germanetes dels pobres,
i allà es pot entrar gratuïtament per veure el cinema,
no hi ha cap problema, es baixa el sòtano o els baixos, com es vulgui dir.
Entres i preguntes i ja, no, i vas cap allà, que siguis virtual.
I la primera planta allà és.
Allà trobaran bar, per si volen prendre alguna cosa,
veuran televisió per si no us interessa la pel·lícula,
hi haurà, hi ha billar també.
El billar no, perquè està al costat de la pantalla, i ja molesta.
Andrés, dubto molt que aquesta pel·lícula, a veure si saps que s'ha de fer,
vas a veure-la perquè és una d'aquelles coses que t'agraden.
Exacte.
I llavors passarem una pel·lícula que a la gent d'allà els agrada,
i el que ve també, que és una pel·lícula igual al Disney,
que és La dama i el vagabundo.
És preciosa, és preciosa aquesta pel·lícula.
per passar un rato molt, molt agradable.
Això és el que tenim de la cartellera cinematogràfica d'aquests propers dies.
I ara anem a sentir l'última peça d'avui,
que pertany a aquesta pel·lícula de Gabriela,
i és un tema que canten Tom Jovín i Gal Costa,
i es diu Casorio.
Doncs ens casem, Andrés, encara en el futur.
Exacte.
La setmana vinent, què et sembla?
La setmana que ve ens divorciant.
Sí?
I venim aquí.
Bueno.
Fins al mes vinent, Andrés.
Vale.
Gràcies.
Ainda sobrasse um dinheiro
Podia comprar-te um vestido
E mais um vidrinho de cheiro
Contar-te um segredo no ouvido
Te trouxe um anel verdadeiro
Sonhei que era teu preferido
Sonhei e pensei tanta coisa
Ah, me deixa ser teu marido
Pensei, repensei tanta coisa
Queria casar-me contigo
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Gabriela
Bona nit.
Bona nit.
A tua boca é meu doce, é meu sal.
Mas quem sou eu nesta vida tão louca?
Mais um palhaço no teu carnaval.
A tua boca é meu sal.
A tua boca é meu sal.