I ja el tenim aquí amb nosaltres, Andrés, començant la setmana.
Bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda.
Que tal com pateixes aquestes calors d'aquests dies?
Bueno, doncs mira, ara su, ara també i després també.
Home, és que hi ha gent que em diu, ai, doncs no fa tanta calor.
D'altres no, és que estic suant com una mala cosa.
Això depèn del que deguin.
Depèn del cos.
Això depèn de la butxaca, depèn de les angúnies que tinguin de deutes.
Home, tenint en compte que aquest mes ha estat el mes de l'IBI, de la brossa, també de l'ITV, de l'ITB, és un mes una mica complicat, eh, Andrés?
I de l'euro.
I de l'euro, sobretot.
No, aquest no el veiem, aquest gairebé no el veiem.
Andrés, ens convides a anar al cinema, almenys, per donar-nos una alegria, home.
Bueno, doncs mira.
Convida'ns, convida'ns.
Aquí al parc del Francolí, al barco, aquí al costat del Col·legi de César August, al costat del riu,
doncs els dijous al vespre, a les 10, fem cinema al parc a la fresca.
Allà hi ha un xiringuito, pots prendre una cervesa, un cafè, el que vulguis, bocates, però si no, te l'emportes de casa.
Allà també hi ha bancs d'aquests rústics, que pots vindre a dinar, sopar, fer la festa dels nens, el que vulguis.
I a les 10 del vespre comencem la pel·lícula.
Molt bé.
I quina pel·lícula fem?
Vinga, quina serà aquesta setmana?
Aquesta setmana, per refrescar una miqueta, fem-nos els pingüinos del senyor Popper.
Ah, veus per allò del gel?
Sí, sí, sí.
Els pingüinos, si no, tens gel i neu i no, no fem res, no fem res.
La feinada que té el pobre senyor Popper, que al seu pare li envia com a herència uns pingüinos.
Ja em diràs tu.
Ostres, ja em diràs tu.
Pau ja haver donat uns quants milions, alguna cosa d'aquesta.
Bueno, que el seu pare era el puro de l'ússia que estava tot en viatges.
Deu ser això, deu ser això, deu ser això.
I els pingüinos, i el pobre home, té problemes, però comis, gràcies a això la pel·lícula és agradable, discreta.
I a més a més amb dos crius que té, saps?
Que encara xeren més amb els pingüinos.
Això és el que tenim per aquest dijous a les 10 del vespre.
Anem a sentir el tràiler, no?
Anem a sentir el tràiler.
Vinga, som-hi.
Soy vendedor de sueños, hago que se lo crean y compran.
Esta vez te ha superado, Popper.
Por supuesto.
Este fin de semana os venís con papá.
Yo no quiero ir.
Nos divertiremos.
¿Cuánto he decepcionado a alguien?
Pues en nuestro último necesario.
Tomás, tu padre te envió un recuerdo.
¿Y dónde estaba?
En la Antalteja.
Luego te llamo.
Oye, Pipi, hoy tampoco iré a trabajar.
Tengo una plaga en casa.
Si son abejas, pulse o no.
Pruebe naves acuáticas.
Llame inspección sanitaria.
Ahora no te acomodes, pingüino.
En cuanto llegue a casa, te vuelves a tu pueblo.
Oiga, tengo que devolver el pingüino.
¿Devolver el pingüino?
Sí, devolver el pingüino.
No me gustáis.
No os necesito.
Y no os quiero en mi vida.
Oiga, señor Popper, tengo a su pingüino.
Ese no es mío.
¿Ah, no?
Ese podría ser cualquiera.
¡Uy, hola!
Aún no estoy listo.
¡Pingüinos, bien!
No es justo.
Señor Popper, deme las llaves.
Ahora mismo no puede llevarse los pingüinos.
A mis hijos les chiflan.
¿Me pasáis la sal?
Ya la cojo.
¿Quién es el responsable de esto?
Dije, no salgáis del coche.
Mantened la formación.
¡Romped filas!
¿Por qué se pega?
¿Por qué se zurra?
Mala imagen para un empleado del zoo.
Jim Carrey.
¡Eso no vale!
Piénsalo un segundo.
¿Quién es la casa llena de pingüinos?
No, me diga.
Los pingüinos del señor Popper.
Hola, chicos.
Mirad esto.
Shuffle izquierda, shuffle derecha.
Cambio de peso, cambio de peso, cambio de peso.
¡Toma ya!
Pues así es como en el tráiler d'aquest senyor Mr. Popper, que está barallant-se tot el dia amb els pingüins.
I que resulta que quan ja s'està desfent dels pingüins, a uns fills d'Andrés els hi encanten.
Aviam, imagina, la sorpresa que tenen.
Desfent el mal de cap.
S'ha de dir que ell està separat de la dona i els crios viuen amb la dona, però tenen contacte.
Llavors, quan ells venen a visitar-lo l'apartament del senyor Popper, esperant el regal que ell ja els té preparat, resulta que un dels pingüins, al moment que ell obre la porta, un dels pingüins s'ha escapat i va a rebre amb els que han arribat.
I el crios pensa que aquesta és la sorpresa que li ha fet son pare, ja la tenim liada, ja la tenim liada, saps?
No, no, que és molt divertida.
Una pel·lícula divertidíssima i per passar un bon rato.
Que és d'aquelles coses, Andrés, que de tant en tant dius, mira, ens donem la llicència de poder riure i de no pensar, no?
I allà pots cridar i riure fort perquè no hi ha veïns al costat.
De clar, fem-ho, fem-ho així, fem-ho així.
Això, aquest dijous, allà al Parc del Francolí, on li diuen el barco, que és un xeringuito molt maco, si anem al Parc a la Fresca,
a les 10 del vespre. Entrada totalment gratuïta.
Molt bé.
I, a més a més, ja dic, si tens set, al costat del xeringuito, uns preus que són assequibles, completament, i no hi ha cap problema.
Bé, llavors passem a l'última pel·lícula que fem ja, el casal Sanitas Tarraco, que està a l'Avinguda Catalunya 54,
aquell edifici que havia sigut de les...
De les germanetes dels pobres, no?
De les germanetes dels pobres, sí.
I passem a l'última pel·lícula, que són les zapatilles rojes.
Una gran pel·lícula, sobretot, domina el ballet, que és un musical de ballet,
que, bueno, les zapatilles rojes aquí ve, precisament, de la història del conte.
Sí, sí.
Els actors són Anton Balbrook, Moira Scherr, Lomila Atxarina,
els que entenen de ballet saben que Lomila Atxarina era una de les grans bailarines de ballet,
i la pel·lícula va ser dirigida per Michael Powell i Emery Prisburg.
Aquesta pel·lícula, el dilluns que ve, dia 29...
Tinc musiqueta, què et sembla?
Sí, a les 5 i mitja de la tarda, amb entrada totalment gratuïta.
I per il·lustrar aquestes petites veus, aquestes petites cosetes que he dit amb la meva veu,
posem alguna cosa que valgui la pena, que és la música.
És un extracte de la pel·lícula, eh?
Sí, ho sé.
El que passa és que hem de dir que l'hem trobat, no hi havia manera de trobar-la en castellà,
i hem triat un trosset de música, o almenys un extracte on es veu l'actuació d'una de les ballarines.
Sí, però allà la pel·lícula la passarem en castellà, eh?
De car.
La pel·lícula la passarem en castellà.
Doncs un petit extracte que podem veure d'aquesta ballarina, no?
Andrés, que és maquíssima.
La pel·lícula val la pena, és sentimental, és bonica,
i està basada en un conte d'Andersen.
Basat, eh?
Però, en fi, sobretot les actuacions del ballet són meravelloses.
Espectaculars, espectaculars.
Doncs, Andrés, això és el que tenim de cinema per aquesta setmana i també per dilluns vinent, recordem-ho.
Exacte.
I ara el que toca...
I ara passem al nostre personatge d'estiu.
Sí.
El senyor Joan Capri.
Que n'hem aprenent molt, eh?
Que la glòria al cel estigui, sí.
Ara vull parlar de Joan Capri, quatre anys vista del seu centenari.
A veure, explica'm.
Sí, l'any 2017 serà el centenari del naixement de Joan Capri.
D'acord.
Sí.
Per una altra part, d'aquí al 2017, algú se'n recordarà, Joan Capri?
Home, si tu i jo anem fent el programa de tant en tant...
Ja, a mi em dóna la impressió que no, perquè a aquest país, i en refereixo a Catalunya, per suposat,
hi ha poca memòria respecte als personatges famosos i només es recorda a un o cap quan arriba el moment d'aquestes commemoracions.
Traient-ne tres o quatre clàssics, es pot dir que ningú celebra res ni recorda res.
Això jo deia al senyor Pla, que aquest és un país petit per tot.
Per la memòria, sobretot, no?
Exacte.
Que ens en recordem del que vulguem.
Per exemple, l'altre dia estava parlant jo, amb una persona no tan jove, de la Mari Sampera.
Ostres, que bona.
I molts que ens estan escoltant diran, i qui era la Mari Sampera?
Home.
Era una actriu còmica, catalana.
Divertidíssima.
Va fer moltes pel·lícules, amb el Paco Martínez Soria i amb altres.
És veritat, és veritat.
Filla d'un gran actor, també.
O sigui que, bueno, doncs anem per això.
I ara, en vez de parlar tant, tant, tant, tant, anem a sentir amb el Joan Capri, que ell parla tant, tant, tant, tant, però més gràcies.
Monòlegs, que els monòlegs que té, Déu-n'hi-do, eh?
Sí.
Sembla que hagin passat molts anys, i sí, és veritat, han passat molts anys, però continua tot molt actual, eh?
Sí, sí, sí.
Tot el que ell diu, jo crec que és molt actual.
I com pica, eh?
Com pica el que diu, eh?
Com pica.
Anem a sentir ara un monòleg que es diu La Ciutat.
La Ciutat.
Sí, senyors, La Ciutat.
Com diria Hamlet, aquí està el problema.
La Ciutat.
Tothom vol viure a la Ciutat.
I no sé, i què passarà?
Ja sabeu què és el que passarà, si tothom vol viure a la Ciutat?
Ja sabeu que a fora ja no hi ha qui sembri?
I després es queixen de què les patades van cares, i esclar que aniran cares, i espereu-vos, eh?
Espereu-vos el dia que només en quedi una de patata.
A veure, qui serà el maco de pagar-la, aquella patata?
Valdrà un dineral.
L'hauran d'acompanyar d'un lloc a l'altre, vigilada per uns guàrdies, com si fos aquell quadre de la Gioconda.
Mare de Déu, senyor.
Però què passa, senyors?
Amb lo bé que s'està fora, amb aquella tranquil·litat,
doncs la gent no, la gent volen viure amb sorolls, volen viure atropellada.
Sembla talment que vulguin sortir als diaris, encara que sigui la pàgina dels successos.
I els únics dies de pau i tranquil·litat, que això és el més gros, això és el més garrifa, eh?
Aquells únics dies en què la ciutat s'hi pot estar com són els dies de Setmana Santa,
aleshores són tan simples, i perdoneu la majoria de la gent,
que tothom se'n va fora per poder seguir sentint sorolls amb les carabanes de cotxes,
poder-se trobar altra vegada amb tots els amics de la ciutat pels hotels,
dormir malament, pagar factures de turistes,
tots, tots, tots els inconvenients per trobar-los de fora.
Quin descans, fillets de Déu, n'hi arriben aquí morts.
És clar, com no han d'arribar morts?
Just per arribar aquí, enviar una altra vegada els nens al col·legi
i a treballar una altra vegada.
Ai, senyor.
A més, però què són aquests pisos?
Però que no us heu fixat?
Però si són pisos que s'hi ha d'entrar amb calçador, senyors!
Però quines parets?
En diuen parets mestres, això?
No, home, no, si encara seran mestres sense títol, aquests.
No, no, no, no, no, no.
Són unes parets tan primes.
A més, mireu, jo em recordo a casa meva que eren 8 o 9 vegades
quan feia molt de soroll,
perquè 8 o 9 criatures em fan molt d'escàndol, per força.
El meu pare, jo l'hagi perdonat, ens deia
no crideu, que el veí d'aquí al costat ens assentirà.
Doncs, senyors, és que ara no ens assenten,
és que ens veuen amb aquests pisos.
Ah, i ara sortim.
Sortim de casa.
Què passa al carrer?
Bé, jo no vull tornar a insistir una altra vegada
amb el problema dels aparcaments,
però això cada vegada està pitjor.
que ara hem posat això de la zona azul.
La zona azul, jo no sé, mai.
La zona azul, sí, sí, sí, la zona azul.
Una zona azul que si tardes massa
o et passes una miqueta de l'hora
o els rellots de la traça,
ve el guàrdia i et posa verd.
No, no, no, no, no, no.
Ei, i això tenim cotxe, eh?
Perquè si necessites taxis,
fills del meu cor.
Aleshores el problema té unes proporcions alarmants.
jo no sé què passa amb els taxis.
Només els veus buits quan no els necessites.
Aleshores sí, sempre, amb el pebrotet vermell a dalt.
Però, noi, quan plou.
A les sortides de les hores d'oficina.
En fi, sempre que els necessites,
aleshores no hi ha manera de trobar-los.
de seguida posen aquest lletreret.
Comida!
I se'n van tots a menjar.
Que menjar, menjar no,
perquè jo els he vist comida a les 6 del dematí.
No crec que mengin.
Eh, el cas és que no es mullin.
Oh, potser ho fan perquè diuen que els costen molt cars
i no volen que s'arruguin.
Es deuen arrugar amb la mullena.
No ho entenc.
El cas és que no se'n troba ni un.
Bé, i fins aquí els problemes normals.
Ara anem amb els casos d'urgència, senyors,
que això és el més terrible de la ciutat.
Mireu!
Comenceu i Déu faci que no us hi trobeu.
amb un cas d'urgència,
telefoneu al metge.
Escolteu, que és que s'està morint,
fulano de tal.
El metge, on viu vostè?
Al carretal?
Ja es pot aparcar.
Escolti, senyor meu,
que és que s'està morint el malalt.
Bé, no es posi nerviós.
Ara deixi el malalt.
Que es pot aparcar?
Senyor meu, home,
no veu que ja té masses balons d'oxigen aquest malalt?
Que s'està morint?
Ja ho sé, a tot s'arreglarà.
Que es pot aparcar?
És a dir, aquesta idea fixa de l'aparcament.
I, esclar, el malalt,
complint amb la seva obligació,
prefereix morir-se, senyors.
Perquè és que hi ha moments que no hi ha altra solució.
Mireu!
Em deia un mes i diu,
és que hi ha un moment
que potser no tindrem més remei que fer-ho.
No ho sé, potser si l'alcalde ens ho permetrà.
Però jo em penso que jo proposaré
que quan jo tinc uns quants malalts
que coincideixin tots amb un mateix carrer,
jo li diré a les porteres,
com al mateix temps que baixen les galledes de les escombraries,
que també em baixin els malalts al carrer.
Jo així no hauré de baixar del cotxe,
els aniré tirant les receptes
i que s'apanyin perquè, si no, no hi ha manera.
Aquesta és la ciutat, senyors.
I aquesta és la ciutat,
i aquesta és la mania
que la gent encara volen viure-hi,
volen estar-s'hi.
Per favor,
no abandoneu els pobles,
a sembrar,
que ja som prous a la ciutat.
Si veniu a passar-hi un dia
perquè heu d'anar al cinema,
bé,
però després en torneu-vos-en.
A sembrar!
Aquesta és l'obligació.
Perquè és que si no ho feu vosaltres,
el que em fa por
és que potser un dia
ens en donarem en compte
els que vivim a la ciutat
i voldrem viure tranquils.
I el que em fa por
és que aleshores
tots pensarem el mateix,
en el mateix dia,
i no solucionarem res,
perquè ens trobarem
altra vegada
tots en els pobles
com si fóssim a Setmana Santa.
Xapó, eh?
Andrés,
Xapó,
Xapó,
de veritat.
A més,
fa poquet
vam poder veure
el naixement.
Havia un poble
darrer,
30,
40 habitants,
que ha vingut
una nena nova
i que és
el centre d'atenció
perquè tota la gent
d'aquell poble
són gent gran.
A la qual cosa
dius,
ostres,
sembla que torni a reneixer
a través d'aquesta nena,
no?
Doncs més o menys
el que ens va venir
a dir...
Sí, sí,
hi ha moltes coses
que es passen
pel nostre costat
i no ens donem compte
i és ben veritat.
Bé,
doncs seguim parlant
d'aquest actor
de teatre,
el qual,
amb la llista
de celebracions
i recordatoris
possibles,
el situaria potser
a la cua
de tots els altres actors
i és l'olamentable
de l'actor de teatre
que no queda constància
a la seva treball.
El seu art
es limita
a l'instant
de la representació
i a la impronta
que deixa
la seva memòria
de l'espectador.
L'actor de cine
en canvi
segueix viu
amb les seves pel·lícules
i avui dia
amb els DVDs
ens permet
seguir
gaudint
de Greta Garbo,
Marlene Dietrich,
Charles Chaplin
o un Rodolfo Valentino,
això només
per citar
algunes de l'estrella
del cine
mut
i del principi
del sonor.
L'actor,
que el seu arte
és principalment
o únicament
teatral,
queda oblidat
i només viu
amb la memòria
d'aquells
que van anar
a veure
les seves representacions
i un cop
ja han mort
l'últim
dels seus espectadors
encara en vida,
doncs el seu record
també esborrarà
del tot
i serà
un nom
que no significarà
res per ningú
amb el repartiment
de l'estreno
d'una comèdia,
tal com passa
amb els repartiments
que figuren
en les antigues
col·leccions
del teatre castellà.
La farsa,
Col·lección Teatro,
Escena
o en català
per exemple
Editorial Millar
no significa res,
ni se sap
del tipus d'actor
que eren,
res,
veuen allà,
lligeixen i res.
És molt trist.
Exacte.
Se'm dirà que de Capri
hi ha un parell de pel·lícules
per dir-ho així
com a protagonista principal
oblidem les seves aportacions
com secundària
amb els inicis
de la seva carrera actual,
o sigui actoral,
no actual,
actoral d'actor
i una sèrie televisiva
que per cert està,
no sé si encara
es pot trobar
amb DVD
i va fer alguna coseta més
però és que
no és Capri,
això no és el Capri
que recordem
qui el vam veure
actuar sobre un escenari,
és un Capri,
com diria jo,
adulterat,
encursetat
per un mitjà
aliem
al seu art interpretatiu.
Pel·lícules,
per exemple,
com el Valdiri de la Costa
és millor ignorar-les.
Sèries com Doctor Caparrós
no són el Capri
de l'escena
perquè en aquest cas
estem,
en fi,
davant d'un actor
ja envellit,
amb mala salut
i subjecte
en un altre format,
el televisiu,
tant alié
amb ell
com ho va ser
el cinema.
El Capri filmat
per la càmera de cine
o de televisió
és,
com diria jo,
un emplaç
del Capri real
i el seu art
no és el mateix.
Subjecte com està
la rigidesc
del treball cinematogràfic
o televisiu,
la geló del mitjà,
Capri teatral,
no el recordarem,
qui no l'ha vist
no sabrà com era
i qui l'ha vist
morirà
amb el record
d'aquest Capri
i aquí s'ha acabat
el Capri.
anem a sentir
un altre
d'aquestes interpretacions
del Joan Capri.
I a punt a punt
perquè dura
gairebé set minuts.
Fem una cosa, Andrés.
Abans de tancar,
què et sembla
si recordem
les pel·lícules
i sentim el Capri?
Aquest dijous
a les 10 del vespre
allà al Parc del Francolí,
allà on li diuen
el barco,
passem la pel·lícula
del cinema
al Parc a la Fresca,
Los Pingüinos
del senyor Popper.
L'entrada
és totalment gratuïta.
Hi ha inclús
el xeringuito
per prendre la cerveseta,
el que vulguin.
I el dilluns,
dia 29,
a les 5 i mitja
de la tarda,
Última projecció,
perquè anem ja de cara
i a l'agost,
allà al casal
Sanitas Tarraco,
Avinguda Catalunya 54,
amb aquell edifici
que era
les germanetes
dels pobres,
passem una deliciosa
pel·lícula
que es diu
Les Tapatilles Rojes,
amb aquella gran ballarina
de ballet
que va ser
l'humila Xerina,
després el gran actor
Anton Balbrook
i la Moira Scherr.
Fantàstic.
Aquestes dues pel·lícules
que una la tindrem,
recordem,
el dijous,
i l'altre
el dilluns.
I per acabar
anem a sentir
una cosa
que va estar
molt de moda.
Tu te'n recordes
d'aquells 600?
Home,
jo vaig tenir
uns 600.
Sí, sí, sí.
Jo també sí.
Jo vaig tenir uns 600.
Sí, sí, uns 600.
Bé,
doncs anem a sentir
la guerra dels 600.
Bé,
primerament haig d'aclarir
que no em refereixo
a la guerra
de l'any 600
perquè jo encara
no havia nascut
i ni sé
si tan sols
hi va haver-hi guerra
en aquell temps.
Em refereixo
a la guerra
que em va donar
a tenir uns 600,
un cotxe 600 a casa
que aquesta sí
que l'he passat
per desgràcia
dins de casa meva
precisament.
I ja us diré
com va anar.
Ja feia temps
que a casa meva
a l'hora de dinar
no hi havia mai
tranquil·litat.
La meva mamà política,
perquè jo tinc la sort
de viure amb la meva mamà política
deia d'entant en tant
Sabeu qui vista
amb cotxe?
El senyor Rossell.
Jo quiet.
Un altre dia
Que no sabeu pas
qui vista
passar també
amb un cotxe?
El senyor Julià.
Jo tranquil.
Un altre dia
Sabeu, sabeu
que li han donat
un cotxe
en mà
i diríeu
qui vista
passar amb cotxe.
Doncs el senyor Puiggròs.
Jo mut.
Un altre dia
ja s'hi va ajuntar
la meva dona.
Això vol dir
que la filla
de la meva mamà política
que va dir
Oh, que a més
tots els nostres amics
en tenen
del cotxe
i el meu nen
el meu fill
que té 16 anys
i encara fa el primer
de batxillerat
que és un gamarús
encara va afegir
Oh, i a col·legi
tots els nens
tots els nens
i tots els nois
els venen a buscar
amb cotxe
menys nosaltres.
Jo aleshores
ja vaig perdre
la paciència
i vaig dir
Això s'està posant
pitjor que lo de Cuba.
I aleshores
jo vaig donar
un cop de puny
sobre la taula
i l'endemà
me'n vaig anar
a veure
una casa
d'aquestes
que venen cotxes
per veure
si solucionava
el problema.
Entro i dic
Déu l'ho guard
voldria un cotxe
o l'ha de sol·licitar
em van dir
Oh, carai
doncs què estic fent
jo aquí?
Diuen, home
no es posi nerviós
l'ha de sol·licitar
per escrit
no es preocupi
no demanem grans coses
vaig veure els pedrecols
vaig veure
que no tenia
gran importància
em van demanar
un certificat
de bona conducta
de l'alcalde
de barri
un certificat
de revacunació
un certificat
de l'escola
municipal
de música
conforme ja
sé tocar la bocina
en fi
poques coses
jo li vaig dir
també si volia
el certificat
de penals
em va dir que no
que no
que això ara
només ho exigien
els porters de futbol
bé
me'n vaig anar
al cap de pocs dies
i em van donar
el cotxe
ja el tenim
escolteu
gràcies a Déu
ja hi ha pau
i tranquil·litat
el tenim al carrer
escolteu
ens ho va aconsellar
un amic nostre
diu
l'has de tenir al carrer
és quan surt més barat
però nois
tots fèiem una cara
molt mala cara
perquè esclar
tenir el cotxe al carrer
vol dir vigilar-lo
tota la nit
i nosaltres ja fèiem
torns per vigilar-lo
perquè esclar
anàvem perdent la salut
fins que a l'última hora
em vaig decidir
avisar el vigilant
i posar-me d'acord
perquè me'l vigilés ell
i l'home ara
donant-li una propineta
doncs hi perd
totes les nits
perquè els que piquen
de mans
ja no els hi fa cap cas
però el cotxe
no el deixa de petja
escolteu
l'altre dia
encara em feia gràcia
perquè jo ja m'estava
ficant al llit
i sentia un que deia
no, aquí no
aquí no
fora d'aquí
fora d'aquí
es veu que hi havia un gosset
que s'hi acostava
i volia fer alguna cosa
d'aquestes
de les seves
no, no
el cuida molt
molt
el vigilant
el cuida molt
escolteu
és una gran cosa
el tenir cotxe
ara els diumenges
perquè ja se sap
que els diumenges
els que tenen cotxe
no dinen mai a casa
doncs de tant en tant
ens n'anem a fora
i ho passem molt bé
jo ho dic
que ho passem molt bé
la veritat és
que ho passem bastant malament
però jo a casa
dic que ho passem molt bé
però de menjar bé
no hem menjant mai bé
l'altre dia
que vam sortir un diumenge
que vam tenir la sort
de tenir un pi
que encara no estava ocupat
vam fer un arròs
amb formigues
perquè només vam menjar
que formigues
que deixi-lo anar
i dic
deixi-lo anar
perquè
caminava sol
aquell arròs
mare de Déu
quin desastre
és tenir cotxe
bé
com he dit abans
els dies de feina
jo no l'agafo mai
el cotxe
perquè hi ha massa trànsit
pels carrers
és horrorós
jo no m'agrada
fer prendre mal
a la gent
no m'agrada atropellar ningú
perquè ja dic
és horrorós
aquestes velles
sobretot aquestes dones d'edat
que van amunt i avall
no saben quan a travessar
i se't queden plantades
al davant expressament
perquè les matis
i escolteu
jo sóc una persona
que no vull fer mal
i a més
hi ha un còdic de circulació
senyors
que és que si les mates
per molt velles que siguin
te les fan pagar
per noves
i a mi no
la meva dona
se'm posa al costat
i la tinc més esverada
que ningú
quan veu una vella d'aquestes
alerta
una vella
i un pessic
un altre moment
alerta
aquest noi
i un altre pessic
un altre
alerta
un gos
hasta els gossos
és que m'espanta per tot
una alta frenada
escolteu
jo no puc
vaja
pateixo massa dels nervis
no pot ser de cap de les maneres
perquè és que a més
de tants pessics
ja tinc el braç
que sembla un braç de gitano
l'altre dia
vam fer l'ousadia
vam tenir l'ousadia
d'anar-nos en cotxe
a Palafregill
més ben dit
aquesta era la intenció
però ens vam quedar
fer nit amb un gat
perquè era l'estiu
i ja sabeu com està
la carretera de la costa
això sí
no vam gastar
gairebé ni cinc de gasolina
ara ja sé el truco
és qüestió de posar-se
la fila
posar el punt mort
i el de darrere
ja et va donant
copets i endavant
escolteu
ni cinc cèntims
de gasolina
això de tenir cotxe
és un gran avantatge
la prova és
que uns amics nostres
per cert
són aquests nous rics
oi
ja en tenen cinc
un per cada fill
i ara
n'ha demanat un
per la dona
que va fer feines
oi
que els hi ha exigit
cinquanta pessetes
l'hora
i uns sisens
escolteu
avui es posa així
el món
estan exigents
d'aquesta manera
aquestes dones
bé
doncs aquesta gent
que per cert
són nous rics
ja et dic
em deia
aquesta dia
la dona
que es havien construït
doncs una torre
amb tres piscines
i per què
tres piscines
i diu
mira
una per l'aigua freda
una altra per l'aigua
qualenta
i una
no hi posem aigua
pels que no saben nedar
en fi
hi ha gent per tot
bé
doncs aquesta gent
ja en tenen cinc
i és clar
cinc fills
que per cert
el marit
no té gaire salut
esclar
amb cinc fills
no en tenen ningú de salut
doncs ells diuen
que el cotxe
és una solució
i així es viuen tranquils
bé senyors
aquesta gent
ells són els primers
que diuen
a pesar de tot
que no hi ha com tenir cotxe
i són una gent
molt atents
perquè te me'n recordo
d'una altra casa
aquest dia
que vaig anar-les a saludar
i a l'entrar al rebedor
la dona
que és aquesta
complimentosa
i faci el favor
cobreixis
aquestes frases
que es diuen per costum
cobreixis
facis el favor
jo no deia re
faci el favor
home
cobreixis
i al final li vaig dir
escolti
si no li fa res
m'hauria de deixar
el barret del seu marit
perquè jo he vingut sense
sap
és que la dona
no li va fer cap gràcia
però m'hi vaig veure obligat
bé senyors
si vostès tenen cotxe
ja saben
el que són
tots aquests inconvenients
i tots aquests obstacles
ai déu meu
els nostres avantpassats
deien
el pas que anem
no sé on anirem a parar
nosaltres aviat direm
el pas que anem senyors
no sé on anirem a parcar
no sé on anirem a parcar
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja