doncs ja la tenim aquí amb nosaltres
Mar Pérez, bona tarda
ja estem preparats amb les revistes del cor
com estan avui les revistes?
com estan?
hi ha de tot, per triar i remenar
però bé, jo que dius, algunes vegades
m'hi dius que és complicat de treure la notícia
en si avui ja l'has pogut treure
perquè hi ha vegades que hi ha
dos o tres notícies que monopolitzen
les pàgines
però aquesta setmana sembla que estigui molt tranquil
no, aquesta setmana hi ha molta varietat, també hi ha molta porqueria
que dius, hòstia, perdó
dius, caram
marreneria
quin munt de notícies i no n'hi ha cap que valgui la pena
per exemple
o també ens hem trobat que moltes de les notícies
de la setmana passada
encara continuaven en aquesta
sí, sí, coleando
però si sembla que repeteixin el mateix
que vam dir la setmana passada
si ens ho han tret de la boca
això és perquè el mateix que ha dit a la revista
no ha tingut prou notícies per omplir pàgines
i diu, saps què? Repetim
canviem la foto
canviem la foto i el titular
i queda com una notícia nova
però bé, no és el cas
tenim notícies noves, notícies fresques
notícies fresques, senyora
senyora, cóprem-me la Maria
salida de nom i que encara belluna
doncs la qüestió és que podríem començar dient
que avui és dijous
sí
això és mana-mana
que sí, que sí
benvinguts
i Mar, t'he de sorprendre amb una cançó
a veure, quan hem arribat
m'ha dit
no vas sentir el programa ahir
que jo ho vaig acabar
i jo dic
ai Sílvia, ara m'ha enganxat tu
doncs no
no el vaig sentir
no, però encara laica
has estat sincera
doncs et posaré una cançó que tinc
no, perquè t'ha d'enganyar
perquè t'ha d'enganyar
si després d'aquella pregunta
em diria
i quina era?
jo quedo pitjor encara
la veritat davant de tot
doncs et posaré una cançó que
jo espero
què?
què?
oh, no sé què m'has dit tu
però és una cançó que et portarà uns records
jo dic
això
primer ja em dóna una pista
sí
que té una edat
que som iaies
no, que té una edat la cançó
i n'altres també
clar, si m'han de portar records
no, perquè potser
jo era un
record d'infantesa
ah, però l'Enrique i Anna
quasi
o l'aquella de
com se deia
d'infantesa, d'infantesa
no allarguem més l'agonia
jo hi veia que vam una cançó
i em va a saber greu
perquè només vam poder sentir
tenir com els oients
un minut
allò que et dóna temps
d'acomiadar-te dia 10
i fins demà
i que vaig pensar
per demà
serà una d'aquestes cançons
que hem de tornar a sentir
molt bé
i com sé que a la Mar
segur que també li farà tanta il·lusió
com a mi
de tornar-la a escoltar
ho aprofitarem
saps que
soc sincera
si la cançó que em poses
és un cagarro
t'ho diré
jo soc de sucre
puc dir parolotes
d'aquestes toves
doncs jo t'he dit que no
i que no
i que no ve de la muntanya
i que no ve de la muntanya
tira-la
tira-la
oh ja no cal que et posis més
què?
et sona o no?
mare de Déu
que iaia que soc
que iaia
que no dona que no
mare meva
la ballem o no?
jo ja l'estic ballant
per dintre
que fort
sí?
sí, sí
acusateblar
sí, tant
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya

que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya

que no ve de la muntanya
que no ve de la muntanya
no muntanya
que no ve de la muntanya
no muntanya
no muntanya
no muntanya
no muntanya
no muntanya
who can live without love?
promise me so
I'm going to you
how many others out there
feel the pain
of losing what was once there
God, I know
what people say about her
no mistakes
no mistakes
who can live without love?
I promise myself
I promise I'll wait for you
for midnight hour
I know you'll shine on through
I promise myself
I promise the world to you
I promise I'll give you flowers
I promise I'll promise
you made my dreams come true
I promise I'll promise you
I'll see you
in the middle of midnight hour
I will wait for you
I will wait for you
I'll wait for you
I'll wait for you
Ai, Marc, mira, mira, mira, mira com estic
Mira com estic, eh?
Oh, oh, oh, oh, oh
Quina meravella, eh?
Ai, Sílvia
Són d'aquelles cançons que no passaran mai, eh?
jo crec
Jo potser, no sé, és que no recordo ni els anys que feia que no la sentia aquesta cançó
Són d'aquelles que de cop i volta, mira, tornes a sentir
Però això, això és un clàssic
Però això, què toca, això?
Però com o Casa Blanca o disayuno...
O Diamantes
O, o mas
Mira que t'ho he de dir, o mas
Oh
Vé, deixem-ho, ja està
I anem cap a les notícies
Ja està
Hem tingut el nostre momentasso, Omar
Mare meva, jo no tenia prou sexons per moure, encara.
Tenim notícia a Billonsi?
És mona, ella.
Billonsi, que a part de ser una actriu,
no una actriu, no, una artista,
com el que pot un pi, és extravagant i exigent.
Com moltes de les celebrities.
Què ha passat? Què ha fet?
Cada equis temps t'expliquen, més o menys,
com són, no en la seva intimitat,
sinó en la seva rutina de gires.
Anna.
Aquesta setmana, que em cau el boli i tot,
només de pensar-hi,
ha sortit el tema de què és el que ella exigeix
en la seva gira, en els concerts,
en aquest cas a Anglaterra.
Suposo que amb la resta del món també.
No crec que cada vegada canvia de país
a canvi d'exigències, o potser sí.
La qüestió és que a algú se li va ocorre explicar
que ella demanava als seus camerinos
que fossin acabats de pintar de color blanc.
Anna.
Blanco Immaculado.
D'aquestes coses, dius,
tu creus que una persona és capaç d'exigir això
per anar a fer un concert?
Sí.
Capaç, no?
Sí.
Bueno, en el sentit verbalitat sobre Madonna,
que també semblen increïbles,
però, bueno,
acabats de pintar de color blanc.
Els inoduros,
estàs a esdebater,
no vas estrenar.
És a dir,
acabava d'instal·lar
perquè ella senti el seu culeté.
i, a més a més,
un paper higiènic de color vermell
d'una marca exclusiva.
Veus que bé va estar allà a mi?
Bueno, no és més això.
Moltes palletes aquestes de plàstic,
canyetes de beure,
per beure aigua
amb glupets petitets,
una aigua que ha de ser
d'una marca francesa,
sempre servida a 21 graus,
res de menjar
rotllo amb burgueses
i menjar brossa d'aquest,
res,
i moltes, moltes almetlles.
Anna.
El que a ella li dà de menjar almetlles
i...
Fruit sex, eh?
En principi, almetlles.
I aigua X en 21 graus.
Fixa't tu.
Home, però jo te dic una cosa,
ja saps que hem escoltat
que segons quines divas de la música
les coses encara les havien demanat
encara més gluixudes.
Però és que no m'ha acabat.
Ah, què dius?
Diu que totes les prendes de l'estaf,
és a dir, les tovalloles,
el barnús,
la roba que ella pugui portar
per entrar, sortir,
per tapar-se
mentre està esperant
per sortir a l'escenari,
ha de ser de 100%
un cotó pur
i per evitar que li surtin al·lèrgies
o li pugui sortir una reacció
o aquestes coses.
i un altre detallet.
Què?
Glassons de gel
tallats a mà
en forma de boles
per refredar la gola
abans de cada actuació.
A veure.
té un xiu que agafa el glaçó
i el converteix en una boleta
perquè ella se'l pugui posar a la gola
i refredar-se les cornes locals.
I a més a més
deu ser d'un mil·límetre,
espacial,
com a clara que si l'ha de posar
per les goles.
No pot fer servir un glaçó quadrat
o de tubo
o de la forma que la fàbrica
li hagi donat.
No.
Ha de ser tallat
a mà
de forma rodona.
Però això vol dir
que tindrà una companyana
amb ella
que li faci aquesta feina, no?
Una glaçonera.
Un senyor glaçó.
Hola, bona tarda.
Sóc el senyor glaçó
i sóc tallador de gel.
Home, doncs mira,
que no se sap mai, eh?
I una figureta
doncs fa boletes.
Exacte,
i amb la talladora aquella...
I porto un iceberg
i amb un iceberg
fa quatre boles.
Segur.
Home, és recomanable
que t'ha fet, eh?
També he sentit a dir,
sí, a l'hivern,
no sé què dir-te.
Home.
També he sentit a dir
que això ja...
Potser m'ho crec més.
El què?
Ella viatja
amb una rèplica exacta
de l'habitació
de la seva filla.
Ah, em vas a pensar
d'ella mateixa?
No.
I si es cansa
surt l'altre?
No, no, no.
Una rèplica exacta
de l'habitació
de la seva nena,
de la seva filla.
Ah, perquè no es trobi estranya.
Ah, exacte.
Com ella, de moment,
viatja amb la seva filla
perquè no es trobi
que un dia
a la nit
es desperti la xiqueta
i vegi
ei, ara on soc?
Clar, perquè estigui sempre
a la seva habitació.
A la seva habitació.
Tota l'ambientació
sigui el que ella.
Tot al voltant
sigui sempre el mateix
cada dematí
quan s'aixeca.
Home, això veus?
Mira, m'agrada.
Això m'agrada
perquè és una accenticitat
que com a mare
podria assumir.
Exacte.
Però hi ha altres coses
que dius, mira, escolta'm tu,
si les parets no són blanques
o són groves
doncs tampoc no passa res.
No, tampoc.
I a més a més
la nena a lo millor
li agradarà el color
més que el que ha portat.
No, em refereixo a ella
al camerino.
Dius, mama, mira,
ha canviat de color
la meva habitació.
Que bonic,
m'agrada més aquest.
I a l'ha liat.
I a l'ha liat,
i a l'ha liat.
Una rèplica exacta
però no es preocupa
de si ella mira per la finestra.
Clar.
Com pot ser?
És un pòster.
És un pòster carinyo.
Sí, no té finestres,
té un pòster
del que veu
des de la seva habitació
perquè no entengui
que la nena
se'n va a dormir a Tòquio
i es desperta a Nova York.
Per exemple.
Hi ha una pregunteta
que comentem
això de la Billonsi
que l'hem pogut veure
en un anunci
amb diversos anuncis
de roba.
però aquesta roba
és seva?
Saps que moltes vegades
dissenyada per ella?
Exacte.
No,
em sembla que
aquesta vegada
ella només és imatge.
D'acord, d'acord.
Ho saps perquè
hem de comentar que em dona.
Sí, perquè a vegades
per a H&M
sí, ha dissenyat
i dissenyadors
com Estela McCartney
i com d'altres
sí, han donat
el seu granet de sorra.
A mi em sembla
que ella en aquest moment
només és com a...
Com a model.
Com a imatge.
Com a imatge.
De fet,
inclús aquí a Tarragona
aquesta marca
les bosses
porten la fotografia
d'aquesta senyora
amb un magnífic biquini.
Sí, sí,
que està espectacular,
l'avió.
Sí, sí, sí.
Està molt ben retocada
la foto, eh?
Jo també, jo també.
Està molt ben retocada
la foto, eh?
Però la intimitat, Mar,
jo perdo molt.
Aquí no,
però l'intimitat...
Perquè si el meu i tu
i jo guanyem vestides.
Clar.
Sí que són crazy,
sí que són crazy.
Ai, mare meva.
Ara, puja,
puja,
que ara m'ha d'anar
una volta.
Puja, puja.
Oh, que bé que m'ha de moto, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno,
n'estan vivint
uns dies espectaculars
amb el Gran Premi de Jerez.
Ai, que ve el de la moto.
Aquí se'n va.
Adéu.
Adéu.
Adéu el de la moto.
No te metes a mi Facebook.
Ara.
I tu em diràs.
Ara.
Mar,
què té a veure
el Gran Premi de Jerez?
El Gran Premi de Jerez?
Amb internet.
Amb internet.
Doncs sí,
saps que cada setmana
sílvia molt bona pregunta
la que m'acabes de fer.
A més, a més,
ha estat espontània.
Sí, sí, sí.
Espontània.
T'ha sortit tot el cor.
Sí, una mica més
si m'ha perdut.
Saps que cada setmana
m'agrada comentar
o alguna cosa
de Facebook
o d'Instagram
o de los...
Pàgines digitales en general.
De tots els tuits
o d'internet en si.
Ah, sí.
Doncs bé,
aquesta setmana
no diries mai
qui va ser,
quina parella
va disfrutar,
va gaudir del flamenco,
del Finito
i del Gran Premio
de Jerez.
No, qui?
Qui?
No ho diries mai.
No?
Estón Cátxer.
Los Pijolir.
Ah, Estón Cátxer.
Estón Cátxer.
I Mila Kunis
es van deixar passar
un cap de setmana
a Jerez
per veure el tema
de les motos
per l'obrir el flamenco
i una vegada
això ja ha passat
ens van penjar
la foto a internet
amb unes bodegues
i dedicat
a la seva ex o no?
No, no,
perquè potser...
Ara he tingut
una mica de mala llet,
ho sento, eh?
No, perquè la seva ex
ja se li va atribuir,
abans del nòvio
de la seva filla,
se li va atribuir
un afer
amb un exconcursant
de Gran Hermano.
Veus?
O sigui, que ella
per aquí ja deveu haver passat.
Tampoc perdeu el temps, no?
Ella per aquí ja deveu haver passat.
Segur.
Segur, segur.
potser ell li segui a les passes.
Puede ser, puede ser.
Que a vegades tu dius, no, és que la meva vida privada
és privada i és meva.
En pic, tu penses una foto a internet
i deixa de ser privada.
Per tant,
StoneCatcher,
que ens agrada saber
que vens a Espanya
i que gaudeixes del producte nacional,
tot i que vinguis amb la teva nòvia,
però que el remenem, remenem
i tot el robem.
Tot.
A més a més,
aquí ara,
jo crec que ara,
el tenir tots mòbils
i aquests mòbils
que són autèntics ordinadors,
tothom s'ha convertit en un paparazzi.
No és pas una foto robada, Sílvia,
que moltes vegades tu i jo ho hem dit,
vull dir,
si no vols que t'enganxi,
no hi vagis,
així de clar.
Exacte.
No, no,
és lo típico de,
nosaltres una foto,
de posa,
estan posant a la foto,
si estan molt ben col·locats i tal,
no és que els hagin robat la foto,
no, no, no,
vull dir,
que ells mateixos han penjat la fotografia,
ja està bé.
Home, no, ja va bé.
Publicitat, publicitat.
A més,
a més,
a més el veuen més guapo de l'habitual,
l'agafen per alguna pel·lícula,
torna a recuperar-se com a actor,
jo què sé.
Bueno, no ha caigut mai com a actor ell.
No, però entén-me,
que algunes vegades,
depèn de quines pel·lícules
es fa més o menys.
Estava com encassillat.
Perdó.
És l'ambient d'aquest estudi.
És que li he posat una mica d'incens.
És un incens que ofega,
ja t'ho dic ara.
No és l'única que m'ho ha dit.
Si estàs veient que em poso lila,
és de l'olor aquesta que tinc aquí, eh?
Ui, tenia una cançoneta,
però no sé si posar-la ja.
És això que sona?
És la de la motocicleta.
Anda.
Però encara no sé si torna-la a posar,
perquè com ja has parlat de Jerez...
Mira.
Ja està, ja la pots seure.
És veritat que te l'havia demanat,
aquesta cançó.
Ara ja teníem la motocicleta.
Ai.
Ai, el senyor de la motocicleta
que la torna a posar en marxa.
Ah, l'altra vegada.
No, no, no cal, que marxi,
que marxi de la moto.
Adéu, senyor.
Tira-te de la moto.
Posis el casco.
Adéu, senyor de la casco.
Adéu, adéu.
Bueno, tenim...
Què?
Tenim alguna noció de música punk i punk?
Home, jo si vols te busco
algun dels que van...
els que la van petar, diguem-ho així,
en el seu moment.
Sí?
Jo és que no estic molt posada, eh?
Els Sex Pistols.
Ah, Els Sex Pistols.
Els Sex Pistols.
Ai, Go Let's Go.
Com si fes el Sex Pistols?
Tu perquè tens aquest anglès de Cincinnati.
No, de cantar aquí.
A veus el de cantar aquí?
Bé, tenim la gala dels MET,
del Museu d'Arte Metropolitana de Nova York.
I què té a veure això amb els punks?
Sí, sí, sí, sí.
Deixa'm que t'expliqui.
Jo sí, sí, sí, sí.
A veure, aquests premis,
deixa'm que t'expliqui,
són considerats com els Òscars de la moda
i reuneixen totes les estrelles de Hollywood
que volen fer parlar.
És a dir, quan tu no ets ningú,
doncs no vas com tu i com jo.
Però quan tens alguna cosa a dir,
doncs et conviden.
Bé, doncs aquest any tenia un tema,
com una festa de disfraixes
o com una festa de Halloween,
doncs en aquest cas el tema era el punk.
Anna.
Però no tots els assistents
van fer el favor de portar
una roba o uns complements
o una imatge que et recordés
en aquesta època
o en aquest moviment musical.
Sí, sí, musical.
Val.
I què va passar?
Ha donat la volta al món.
Ha sigut hipercriticada.
Sí o què?
Que no era d'agradar?
Jo t'he de dir que a mi em va agradar.
I mira que normalment
aquesta xica,
i estic parlant de la Sara Jèssica Parker,
normalment ni fred ni calor.
La senyora del sexo en Nova York?
Sí.
Normalment, excepte les sabates,
la trobo bastant hortera.
Però aquesta vegada
ha sigut supercriticada.
Recordem que portava un vestit
de Marc Jacobs
que era espectacular.
Sí.
Però més que rep el seu tocat
que portava al cap
que simulava una cresta.
Era un tocat daurat
amb plomes negres
que jo he de dir
que a mi em va semblar espectacular.
Què dius?
I va ser criticat per això?
Sí, perquè tothom deia
que on anava aquesta tia
amb aquesta cresta tan cutre.
Jo he pensat
que era una cosa espectacular.
Sí.
Que per una vegada
a la vida m'ha sorprès per bé.
A veure, era segurament
que ella sempre,
podíem dir que presumés de glamour,
tot i que recordem
que s'ha hagut de baixar dels talons
perquè tenia problemes ja
amb els talons.
Ho vam dir fa unes setmanes.
No, però dic que va barrejar
potser el tema punk
amb el tema
que ella és com és, no?
Exacte.
I amb aquesta barreja.
Aquesta manera de veure la moda.
Per exemple,
ha sigut molt benenada
i a mi realment
no em semblava en absolut
adient pel tema,
la de Llóns sí,
que es va enfondar
un corpinyo
i una faldilla
estampada
amb unes botes a conjunt
que a mi i allò
no em recordava en absolut
el punk.
Hi ha convidades
que anaven vestides
de festa,
de gala,
no en absolut
de res que tingui a veure
amb el punk,
però que ja de per si
no volien intentar semblar
que anaven caracteritzades.
I n'hi ha d'altres,
com ella en aquest cas,
la de Llóns sí,
que volia fer
com una mena de
de toque punk
i que en canvi
a mi m'ha semblat molt cutre.
Per què veig?
Ho sento.
No, no, però és que
això és allò que deia
en contragustos
ni en colors.
Ho heu comentat moltes vegades.
A la Gwyneth Paltrow,
que no sé per què
li diuen que és
l'actriu més odiada del món.
A la Gwyneth Paltrow,
odiada del món.
Sí, sí, sí.
Es va justificar...
La senyora Iron Man?
Sí.
Perquè ara és la senyora Iron Man.
Sí, sí, sí.
Ara tenim al cinema
i ja per tercera vegada
és la senyora Iron Man.
Doncs portava un vestit rosa
espectacular
i de Valentí,
no més a més,
i va justificar,
perquè va haver de justificar
que el rosa
era el color oficial
del moviment punk
i per tant
ella va decidir
no anar a vestida de punk
però sí del color
que reivindicava
que reivindicava més
el món punky.
El moviment.
Bé, doncs podria ser.
La Kate Perry
de Dolce Gamana
que més valia
que s'hagués quedat
a casa seva.
Ah, i estava buscant,
estava buscant aquests premis
a veure si els trobo, eh?
Sí, doncs posa, posa.
Vull veure-ho.
Torna'm a repetir.
MET.
Gala de los MET.
M-E-T.
La Katie Holmes
un espectacular disseny blanc
de seda
de Kelvin Klain
però que per res
a veure amb el punk,
no és allò que dèiem,
ella triava l'opció
d'anar vestida de festa,
de gala,
però no pas
disfassar-se d'algú
que no venia amb ella.
Qui sí,
possiblement a mi,
m'ha fet vergonya aliena.
Quina?
És un atrevidíssim disseny
de Givenchy
el que, a més a més,
va afegir multitud de complements
que potser ja no tocaven.
Semblava un àlvar de Nadal.
Madona, fill meu,
potser que no, eh?
Ni les botes,
ni les mitges,
ni la micro faldilla,
ni els dos paios
que portaves una a cada costat.
No sé si perquè ja està gran
i no s'ha parat amb talons
o si és que saps allò que deia,
potser com que vaia amb dos paios
no m'ha mirat en prou.
La qüestió és que jo
em sembla que et vas passar.
Ai, l'estic veient, eh?
A la Madonna.
A la Madonna.
I què?
A més a més portava
com una perrucona, no?
Morena.
Portava una perrucona morena
amb el serrell recte.
Em semblava a Pulp Fiction.
Sí, sí, mira,
tu anava a comentar, eh?
Sí, sí, sí.
I ara també estic veient
la sèrie Jessica Parker
i t'ho dic una cosa,
a veure,
que sí que és molt bonic
però com a punki no, eh?
Que sí, que és com un quinyo a mi.
No, no, que és bonic
però és que no l'hi veig.
I la Madonna es va passar
i l'altra potser no va arribar.
Ostres, la Madonna, eh?
Fatal.
Xata, eh?
Fatal, fatal.
Madonna, eh?
No ho sé.
I portava dos maromos.
Una a cada costat.
Clar, per això deia,
mira, que miren els maromos
i la veiem dins tranquil·la.
Ostres, ostres,
estic aquí veient,
estic al·lucinat, mar.
Ara que estic veient les fotos,
estic al·lucinant, eh?
Clar, clar, clar.
Com ho expliques tu, això?
Que tu tens una vista
per aquestes coses?
Perquè jo ho faig...
Maximizo la pantalla
i ho veig tot,
fins als forats de les mitges.
Que vegis.
Ho veig, els uns de poll,
tot, ho vigilo tot.
Doncs mira, que són...
que estan superperfectes, eh?
Sí, sí, sí,
però no estan prou retocades,
perquè, clar...
Els hi falta una mica, eh?
Els hi falta una mica.
Ai, Déu meu, senyor, Déu meu, senyor.
Bé, escolta'm.
Digue'm, vostè.
Justa.
Justa.
Es pot ser més friki?
Per què?
Perquè m'agradi aquesta cançó.
No, no, no.
Ah, no ho diies a mi.
Per intentar convertir la teva vida
en un conte de fades.
Sonen pelagós, ja, eh?
Ara que m'ho fas mirar d'aquesta manera,
em sonen pelagós, eh?
Fan de sucre.
Ella es diu...
Justa, justa, justa.
Ella es diu Carey.
Maria Carey.
Ah, t'ha posat una de Christmas?
Ah, sí, una de Nadal.
Clar, no.
Perquè tot l'any ha de ser Nadal.
Tot i l'any.
No, no, no, no, no, no.
No?
Bueno, però te poso una altra.
Canvia'm a la Sílvia.
Fa plorar, la notícia fa plorar.
Ja m'està bé, aquesta cançó, eh?
Ah, és la cantant, Déu i Jordi,
quina tan donada a l'abús d'elements adulcorants.
com a papallones, unicornios i fades,
ha decidit superar-se a si mateixa
organitzant una cerimònia de renovació dels vots del matrimoni,
que això ja de per si és...
Oh, que de bonic, eh?
Oh, que de bonic.
És d'amor amb palagós.
Organitzant, això que et deia,
una cerimònia de renovació de los votos en Disneyland.
Oh, yo quiero...
Sí, Sílvia, sí, Sílvia.
Yo quiero...
Però espera, espera, espera.
Deixem que acabi.
No.
Vinga, acaba, acaba.
Ella que arriba a l'altar,
perquè, clar, es va tornar a casar.
Primer, va tancar Disneyland de parella.
Que xulo, jo també ho has fet, eh?
Que com que no vull friquis en càmera de fotos,
ni niñes conglobitos...
Que guai.
Que el tanco,
perquè jo em vull casar aquell dia
una altra vegada a Disneyland.
I ara no me la posis més, aquesta cançó.
Potser de fons,
però és que si no no acabaré mai
de donar la notícia,
que es plou empalagosa,
m'està donant un asset,
entre l'asset de l'empalagament
i l'olor de l'ambientador,
m'estic morint.
La qüestió és que va arribar a l'altar
amb una carrossa tirada per cavalls.
Oh, que bonic.
Com se diu, carrossa?
Carrossa.
Carrossa.
No, que seu que tenia el seu nom,
però jo ara el veig tampoc m'espera.
Doncs anava amb un carro de cavalls blancs,
diguem així.
Això, veus?
Sí, sí.
I va obligar el seu marit i el seu fill,
perquè anaven vestits iguals,
a anar a vestidets de príncep de la celiquieta.
Tot amb 50 tonelades de tul blanc.
Oh!
Amb...
És tu, eres príncep.
És tu, eres príncep.
M'està agafant més de 15.000 flors
per decorar tot aquell parc temàtic.
I aquella noia...
Sílvia, baixa el volum,
que si no m'obligues a cridar
i encara és més esperpèntic,
si ho dic cridant.
Tu imagina't aquell Disney World.
Ai!
No ho sé si acabarem, eh?
Això és l'última notícia, eh?
Ho he deixat pel final,
perquè em semblava que ja...
Avui no he menjat ni galetes
de la farta que estic de sucre.
La qüestió és que això,
15.000 flors decorar en aquell parc temàtic,
el moment que ell arribés en aquella...
A més, és que hi ha fotografies,
només cal que t'hi posis.
Que només es veu...
Ai, que em mereixo, sílvia.
Això és una pujada de sucre, eh?
Això jo no estic en condicions,
que jo tinc les hormones molt malament.
Compte la glucosa, eh?
Compte la glucosa.
Jo ara mateix tinc les hormones molt malament, eh?
Anna Esmar, vols que ho tregui tot això?
Treu-me-la, treu-me-la.
Fora, fora.
Ara, si mai més...
Home.
Tu em dius que vas a Euro Disney o a Disney World
a renovar tus votos,
a mi no em convidis, exacte.
Perquè jo de princesita no.
No.
I de príncipe tampoc.
No, tampoc.
Jo ja t'he dic cara que no, eh?
Jo com ho mucho m'he visto de pato d'onau.
No, no, no.
Perquè així no ho sé.
Mar, si hem d'anar a algun lloc,
tu ja saps on anirem i de cap.
A on?
I com a molt,
t'ho vull veure
o amb tratja de bany o amb biquini o amb triquini.
Tu te'l tries.
Ah, bueno, ja...
Seria platja...
Jo sóc mas de selva, xata.
Bueno, ja ho faria amb 50-50.
Ja saps per on vaig, no?
Sí, sí, sí.
Ai, bona Maria, que no el tornis a fer, eh?
Manita, manita...
Maria Carey, no el tornis a fer.
A veure, que la Mar s'estava barallant amb els aniversaris
que em deia massa cantants.
Sí.
Massa cantants no sabem què triar.
A vegades aprofitem,
a vegades s'ho fem venir bé,
però moltes vegades aprofitem
que algun cantant que ens agrada fa anys
per acabar amb la seva música.
I aquesta setmana n'hi ha molts
que han fet o que faran anys
d'avui a dijous que ve,
o sigui, des de la setmana passada fins dijous que ve.
I clar, no sé si hem de triar.
Tenim, per exemple,
que a mi em sembla que ens en treu uns quants,
el Bono de U2,
que diu que en fa 53.
53, el Bono de U2?
Home...
Jo, o potser fa molts anys que el veig pel món,
o...
És que fa molts anys que el veiem, eh?
Ja, ja, ja.
Deu dir que a Inglésia, per exemple,
en fa 38,
i per mi ja està.
Perquè, a més a més,
corre la llegenda
de que es casa aquest cap de setmana.
Què dius!
Sí.
Es veu que hi ha parts que ho desmenteixen,
i hi ha parts que diuen que sí, sí,
que està apamat i que es casen.
El que passa que deu haver l'exclusiva pel mig,
potser, o alguna cosa d'aquesta,
és amb algú.
Ja veurem, temps al temps.
Jo ja només m'espero la portada de l'Ola
de la setmana que ve.
És el que t'arribava a dir.
El Diango, 73.
No, n'hi do, també.
Bé, no?
Jo, ja, ets a tu i jo.
Aquest home el feia mort.
No, no.
El vam veure per la tele.
En ocasions han de muertes.
Ui, si fa temps que no sento el Diango,
deu estar mort.
No, no.
Això a mi em passa.
No me'l matis.
No me'l matis encara,
que ha de durar molt.
No, però quan tu penses que un costa mort
diu que li dones més anys de vida.
Ah, doncs vida, a veure.
La Marta Sánchez,
que ara és notícia
perquè té nòvio nou.
Bé, felicitat.
47 tacos, tu.
47?
Però com que està ben operada,
es conserva bé.
No, jo encara li posava més,
que vols dir la veritat.
A veure, no ens enganyem.
Jo me'n recordo
quan era petita,
que anava al col·le,
que al cap de poquet
va ser quan els ole-ole
van estar amb ella.
O sigui que tampoc...
Sílvia, però és que tu també tens una edat,
no ens enganyem.
Però jo també, a veure,
ella tenia que ser major d'edat
per començar amb ole-ole.
I jo anava al col·le.
O no.
O no, també és veritat.
Mira, la Lolita,
la Lolita que en té 55.
Què fa aquesta l'hora?
Sí, me lo compro.
Què fa ara? Que no sabem.
Fa teatre.
Fa teatre?
Ah, doncs mira, que faci teatre.
No sé, no sé.
Pregunto, pregunto.
Però que ho poso al Google.
Què hace Lolita?
No, no hace falta.
No, lo pongo, no.
Rafael.
Rafael para los...
Sí, para los entendidos.
Sí, sí.
70 tacos, tú.
Home, pues molt ben portat, no?
70 tacos, sí, sí, sí.
Va a estar a Tarragona, eh?
Fa poquet.
Jo vaig voler a veure el mar.
Tu vas anar a veure'l?
Vaig voler anar a veure'l.
El que passa és que me coincidia
amb l'hora de feina.
I quan vaig sortir corrents,
dic, encara que només sigui una cançó,
me la vaig sentir fora.
Me la vaig sentir fora?
Me la vaig sentir fora.
O sigui, clar,
tot el camp de mar tancat
i jo fora amb un munt de gent
que també hi era allà.
Claro.
I tot allà, com, hòstia?
Allà amb el camp bombilletes.
Aquí ja acabo, Sílvia.
Vinga, no m'expliques batalletes.
És que clar, com que té una danda,
té moltes de batalles.
L'àvia Ramona, jo.
Nena, agafa't a la taula.
Agafo.
A veure, respira, respira.
52 tacos.
Qui? L'Adel?
No.
Just Cluny.
Ah, m'ha salgut a la vera.
No, l'Adel la deixo pel final
perquè voldria acabar amb ella.
No m'espatllis la...
És que sempre m'ha de posar la pota al clatell.
Una cosa...
Qui me pone la pierna d'acima,
però és ella.
Ella me la estripa...
Jo no li puc donar una guia
de les cançons que m'ha de posar
perquè les posa com li surten a ella
de la bragueta
i després, a més o menys,
m'ha xafa al final.
Perquè va amb goma,
perquè si no de què.
Total, que no t'has d'adonar
que t'ha dit que el Jòs Cluny
n'ha fet 52.
No, no, fantàstic.
Sí?
A què sí?
Home.
I ara que estàs hontero...
Home, que té Casa Vermella.
I que té Casa Vermella.
A veure, quan fa la festa l'aniversari.
Això.
I ens convida, que és més important.
Això, això.
I ara sí, per acabar.
25 tacos que fa la...
Ah, m'ha salgut a mi.
Bueno, que n'ha fet ja, eh?
Ah, m'ha salgut a mi.
Que també està preparant boda, eh?
Has dit, 52 anys.
Ja que no saps qui...
Clar, la música que tenia preparada...
Dic, l'Adel.
Dic, l'Adel.
Però és com l'ho dissimula, que t'haig xica.
Quan ja que s'aprimi,
es desofrarà com un glòbul
i quedarà tota arrugada.
Com una panxa.
Jo trobo que a partir d'aquí edat
ja no cal que t'aprimis,
perquè si no, tot són palleringues.
Per tant, més val estar esponjosa i rafeteta,
perquè així ho tens tot aprenat.
Que ho dius per mi?
No, no, ja...
No, no, jo parlo per mi mateixa.
xata.
Jo sempre ho he dit,
jo no estic gorda.
Jo és que sóc esponjosa.
Veus?
Benvingut al meu club.
No, no.
Guapi, tornem la setmana vinent, no?
A veure, que ja potser que tanqui les resvistes.
Les resvistes.
Tanques les resvistes.
Una, perquè jo només porto una revista,
la resta la faig per internet,
perquè així entre tu i jo és més barat.
A veure, que ja m'enrotllo.
Molt bon dijous.
Sí.
Millor cap de setmana.
I ens sentim la setmana que ve.
Adéu, guapa.
Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.