La vida puede ser naranja si me delatas con tu mirada
La vida puede ser azul si tú pushes Benny Benamut
La vida puede ser amarilla si tú me coges de la manita
La vida puede ser muy verde si tú me dejas que pueda verte
La vida de colores es para que pueda disfrutar de tus ojitos cada vez
La vida de colores es para que pueda disfrutar de cada beso que me des
La vida de colores es para que pueda disfrutar de tus ojitos cada vez
La vida de colores es para que pueda disfrutar de cada beso que me des.
¡Colores!
¡Colores!
¡Colores!
¡Colores!
La vida puede ser morada, si te acarició tu linda espalda.
La vida puede ser muy roja, si más te os ya has visto, me apasionas.
La vida puede ser muy negra, si te me pierdes en un mar de penas.
La vida puede ser bonita, si me iluminas con tu sonrisa.
La vida de colores es para que pueda disfrutar de tus ojitos cada vez.
La vida de colores es para que pueda disfrutar de cada beso que me des.
La vida de colores es para que pueda disfrutar de tus ojitos cada vez.
Aquesta mateixa nit i demà els tindrem a la bequeria, al carrer bolleu de la nostra ciutat.
Ells són Relamidos.
I avui els tenim amb nosaltres, almenys, a dos dels seus components, el Kílian i el Víctor.
Víctor, Kílian, bona tarda o benvinguts.
Molt bé.
Molt bona tarda.
Què tal?
Molt bé, aquí.
Negaré qualsevol cosa que digueu d'aquest segrest intencionat que us he fet.
Ai, ui, ja se m'ha escapat.
Bé, perquè vosaltres ara teòricament hauríeu d'estar ja a la bequeria, no?
Però en sóc una cosa d'aquesta, no?
Sí, a aquestes hores ja es tocava.
Bé, aquests ferros us ho podeu treure si voleu, eh?
No són forts.
No pateixis, no pateixis.
Les cordes tampoc, eh?
Ja veieu que després, en un moment donat, si us voleu deixar anar, ja...
Uf, no, perquè és que he parlat amb ells i deia, no, no, si és que aquesta nit estem a la bequeria,
a quina hora vols que vinguem a la ràdio?
Dic, home, jo havia pensat que a partir de les set, dius, si estem provant so,
però us escapeu, que sou uns quants, home, no us trobaran a faltar.
I, clar, com veia que ni a través de la paraula els podia convèncer,
doncs de baixada he vist que anava molt sueltos,
dius, venim a la ràdio, que ens anem a convidar a alguna cosa, no?
Han anat més o menys així, no?
Sí, això s'ha estat.
D'acord, d'acord.
Expliqueu-me, expliqueu-me, he estat llegint i he vist que hi ha tant molt rotllo,
això vol dir que fa molt de temps que us coneixeu com a amics,
abans de fer el pas previ de disc i del que és, el grup en si?
Sí, bueno, realment això fa, Víctor i jo que estem aquí,
es coneixen ja de fa més de sis anys quasi,
des que van començar junts la carrera
i van començar aquest projecte tots junts
i la meitat del grup també es coneixia ja de fa temps abans.
Llavors, a part de ser un grup, som una colla d'amics, per això estem molt benvinguts tots.
No, no, és que se nota, eh?
Potser fins i tot a l'hora de la presentació que diu una bateria, un baix,
allò que dius, mira, com donen de ritme i després, clar, sentint les cançons encara millor.
Exacte, bueno, la intenció és aquesta, no?, transmetre aquest bon rotllo que tenim a la vida real, per dir-ho així, no?,
doncs transmetre a les nostres cançons i al directe.
I fa quan que us vau decidir, perquè, clar, que dèiem, sou uns quants sobre l'escenari,
que a mi m'ha teniu amoïnada sobre l'escenari de la vaqueria, com us ho muntareu?
Tetris, Tetris.
Que aquesta és una altra, això és veritat, eh?
Sí, sí, és complicat.
A veure, col·loquem el bateria, primer el bateria, segon, no?
Exacte, el primer de tots, el bateria.
El bateria, i a partir d'aquí ja el Tetris comença a prendre forma, depenent de com,
perquè, digueu-me, quanta gent sou ara mateix als ràmids?
Vuit ara mateix som, damunt de l'escenari, vuit.
Bé, damunt, damunt, al costat...
Sí, sí, com podem.
Exacte.
Depèn de com sigui la història, no?
Sí, sí, exacte.
Fem una cosa, jo tinc el Kilian i tinc el Víctor,
digueu-me qui és la gent que ara mateix sí, estan fent les proves
o us està esperant a vosaltres per fer les proves de so allà a la vaqueria.
Doncs, bueno, som al...
A la bateria tenim el David Negrier.
Hola, David.
Al baix tenim l'Eric Castro,
els guitarrers són el Kilian, que apareix cantant,
i el David De Miguel, Demi, para los amigos.
Molt bé.
Ara hem fitxat un pianista nou, que és el Javi Erjona,
i després tenim la secció d'avents,
que som el trompeta, que és el David Sánchez,
també, que és una nova incorporació d'aquest any,
el David Roc, el saxo,
i jo, que soc el Víctor, que soc el bombardí.
Que aquí és el Víctor, m'ha deia abans,
que jo toco el bombardí, eh?
I dic, ostres, m'has d'explicar què és això?
Què és el bombardí?
Doncs, bueno, és un instrument bastant...
un instrument minoritari, no?, que diem,
és com una tuba, però més agut,
un instrument és una mica més petit.
El registre és de trombó,
però, bueno, sense sonar tan estrident com un trombó.
I com va ser que tu vas començar a tocar aquest instrument?
Per això que em dius,
perquè és una cosa excepcional,
més que minoritari, diguem que excepcional, no?
Sí, millor així.
Que la més xulo, no?
Sí, exacte.
Doncs, bueno, no ho sé,
des que era petit, eh?
Ja fa una pila d'anys que el toco,
i, bueno, doncs, no ho sé.
Em feia gràcia, no?
Vaig dir, burro grande, anda o no anda.
Doncs, bueno, sí, és curiós.
I aquí li han...
A veure, a Víctor, per l'amor de Déu.
El que volia era que era polèmica,
perquè si tothom li pregunta
què és el bombardí, què és el bombardí?
Que em fessin cas, no?
És listo, eh?
Sí, sí.
Penso, penso.
Home, home, després hi ha d'explicar.
Ja va bé, ja va bé.
Per cert que la música de Arlamidos la sentim
és festa, és escà, és salt,
és una mica bogeria, no?
Sí.
Era una cosa que teníeu claríssima,
podíem dir del que vau mamar vosaltres,
o de mica a mica anar sorgint
i s'ha anat derivant cap allà.
O sigui, les primeres idees de Arlamidos com a tal
era aquesta?
Al principi, bueno, tenim en ment
que la base era el ritme escà,
que això sí que ho hem mantenit,
però abans feiem una mica més de reggae,
buscàvem més el rock,
que eren els estils que tenien més influència
per a cada membre,
perquè sempre al Demi li agradava molt el rock,
que l'Eric sempre era el model de Rigi,
que si veu en Marley hi ha hagut aquests estils,
però a poc a poc
hem anat una mica modificant el nostre estil
i ara és un escà més festiu,
que es diu,
és aquest estil que es diu mestissatge,
que és el que es porta una mica ara,
però amb el nostre toc personal,
de felicitat,
de jauja,
d'una mica de crítica també a les coses.
Sí, perquè ens ho deixa molt fàcil,
això de poder criticar ara.
Sí, perquè últimament...
Com està la cosa,
com està la cosa,
això és veritat.
A més a més hi ha una de les cançons
que crec que és...
Ai, ara no me'n recordo.
Mira, la tenia a la punta de llengua
que comença amb un dels polítics.
Amb un discurs, sí.
Veus? Amb un discurs polític
i a partir d'aquí vosaltres diríeu,
sí, sí,
amigo,
otro con esos cuentos,
no?
Monstres,
és molt fàcil,
és aquesta, sí.
Exacte.
Per això,
que us ho deixen dintre del què,
a l'hora de poder dir el què i el com,
molt fàcil,
perquè, déu-n'hi-do,
les coses que estan passant ara
i vosaltres també ho veieu, no?
Sí.
No esteu en un altre món.
Exacte.
Estem aquí, no?
Estem a la terra.
Exacte.
La idea és una miqueta,
doncs això,
a part de la música,
de la festa que transmetem,
també transmetre aquest aire reivindicatiu,
que ens estan posant les coses difícils
i amb les nostres lletres
ho intentem transmetre, això.
I qui s'encarrega una miqueta?
Perquè, clar, sou buit,
però normalment acostuma a passar,
no ho dic que sempre passi,
però la gran majoria de vegades,
que hi ha algú que és una persona
que, mira,
està més predisposat
o almenys li surten molt fàcilment les lletres,
qui li han, no ho sé,
pensat en tu?
Sí, sí,
la majoria de lletres
les he escrit jo,
però també tenim la col·laboració de Víctor,
per exemple,
que podeu escoltar amb aquest un tema que és seu,
que és el de Calentando los Motores,
i Eric, que és el baixista,
que també ha escrit un parell,
Colores,
i si veniu al directe aquesta nit
podreu escoltar dues o tres més seves,
però tota la resta,
al principi les vaig fer jo,
però mica en mica,
tots una mica,
ens anem ajudant,
o sigui,
jo realment puc fer una mica
el que és la lletra,
però el desenvolupament
de la música,
de la melodia,
de la cançó,
ens ajuden tots
i entre tots
la que hem de polir.
No,
i també m'imagino,
Víctor Quiliano,
us ho dic a tots dos,
que tu pots portar la idea,
fins i tot,
o el que és l'esquema
d'una cançó
que potser t'ha sortit
en aquell moment
i entre tots
sempre allò que dius
posem una miqueta,
un posa una mica de pebre,
l'altre posa una mica de sal,
l'altre posa...
I cadascú va posant lo seu
i al final potser
s'acaba de vestir del tot la cançó,
no?
Sí, sí,
exacte,
és poquet a poquet,
no?
Cadascú porta lo seu
i com tu has dit,
i bueno,
però el gran corrent
és el Kilian,
la veritat és que
s'ha de reconèixer.
Kilian,
t'he dit una cosa,
quan començava a fer la pregunta,
el Víctor va fer
el Kilian.
Per això li he dit
que s'ha notat,
no ha donat un cop de mà
en aquest aspecte,
no ha donat un cop de mà.
Per això,
he de dir que
si voleu saber més
de Relamidos,
que podeu entrar dins
de la vostra pàgina,
que és
www.relamidos.com
Sí,
que fa molt poc
que l'hem fet.
no puners,
no aneu cap allà,
no,
és el .com
que són ells,
llavors trobareu
la maqueta,
trobareu els dossiers,
biografia,
podeu saber una miqueta més
d'aquesta bona gent
i podeu saber també
cap a on va llogant,
perquè recordem que avui
us tenim a la bequeria
i demà també.
Com és això que feu doble?
Teniu endoll vosaltres
a la bequeria o què?
I tant.
A més,
dos dies seguits,
que això és això.
Hem anat una mica a l'aventura.
Com que a l'aventura?
A veure,
explica'm.
Perquè ens ha sortit
la possibilitat
amb la bequeria,
que ara aprofitant això
volem donar les gràcies
a tota la gent de la bequeria
i sobretot al Toni
perquè sempre ens ha donat
aquesta oportunitat
de poder mostrar-nos
aquí a la nostra ciutat,
doncs aquesta vegada
ens va dir
ostres,
i per què no fem
en més d'un dia
fem dos,
ja que fa sis mesos
que no toqueu
per aquí a Tarragona
i així la gent
que no pugui vindre
el divendres
pot vindre el dissabte.
Per exemple.
Per què no?
Així que ens hem tirat
una mica a veure què.
Sí,
la veritat és que
sempre que hem tocat
a la bequeria
doncs hem omplit la sala,
llavors,
doncs,
bueno,
creiem que
és una bona aventura,
no?
Sí.
Home,
i a més,
a més,
aquí dius,
moltes vegades
hi ha gent
que s'ha quedat
amb les ganes
de veure-us
perquè potser
per horari
i dius,
mira,
si no poden un dia
que vingui l'altre.
A més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
a més,
i gairebé
amb la inconsciència
de dir,
doncs,
mira,
esteu també dintre del
19e Festival
de l'Excel·landa de Tarragona,
però a la bequeria.
Una mica més tard.
Sí,
una mica més tard.
Una altra de les sessions golfes
que tenim,
no?
Exacte.
Que aquesta també és bona.
I això d'estar dos dies seguits
implica el què?
Què us implica?
De canviar molt
d'un dia per l'altre
o de dir,
d'home,
nosaltres el que fem
és això
tant si venen divendres
com dissabte
o intentar variar alguna cosa?
Què?
Us ho hem plantejat
o encara...
Sí, pràcticament és el mateix
el que farem avui
amb el que farem demà.
Doncs, bueno,
el directe que hem muntat
és el mateix,
canviarà una mica
el tema de les col·laboracions
per disponibilitat
dels col·laboradors,
no?
Però, bueno,
pràcticament la idea
que tenim de fer els dos dies
és el mateix.
Clar,
evidentment,
nosaltres només podem treballar
en una direcció,
treballar un directe,
que serà el que mostrarem
durant tota la temporada,
gairebé.
Molt bé.
Perquè en aquests sis mesos
que comentau
que no havíeu tocat
per la bequeria,
almenys,
segur que heu estat
continuant fent coses,
continuant treballant,
alguna altra sortida
segur que heu tingut
i d'altres coses
que ara mirarem
de cara al futur
en la vostra agenda
perquè també hi haurà,
no?
Hi ha fites i dates
que s'han de fer.
Sí,
tenim bastant dades.
Tenim unes comparei
de dates així importants
a vista que...
Com quines,
es poden dir?
O encara s'han de...
Sí,
l'hem passat,
vam participar en concurs
i quan van sortir guanyadors
ens va dir la porta
que aquest any
surarem el grup
que obre el cartell
la campada jove Montblanc.
Ah, molt bé.
És una data
que està molt fixa
en el nostre calendari
i és un punt important
i nosaltres pensem
que és un dia...
per a nosaltres
és una gran oportunitat
i és una forma
de tornar-se a conèixer
davant de molta,
molta,
molta gent
que pot vindre.
Doncs sí,
a més,
una data d'aquelles maquíssimes
perquè no només
per a vosaltres
com a grup
sinó també després
segurament
que per a la pròpia convivència.
No sé si els grups
els deixen quedar després
una vegada
que hi ha acabat l'actuació
i dius,
home,
és que a mi m'agradaria
quedar-me per aquí.
Sí,
com a plantejament de grup,
allò que dius,
mira,
doncs es quedem.
Exacte,
sí,
la idea és aquesta,
ja que anem al festival
tindrem l'oportunitat
d'estar allí
disfrutant de la música
de molts grups
que podrem veure,
molts grups coneguts
que ja saps
que aquest festival
és punter
arreu de Catalunya
i per tant,
crec que pot ser
una gran experiència
disfrutar allí
d'aquells tres dies.
Això,
quin dia,
quina data és,
Kilian?
Recorda-m'ho?
Encara no està fixa,
però acostuma a ser
o segon
o tercer cap de setmana
del mes de juliol.
D'acord,
doncs estarem a la White.
Això vol dir
que tindrem
una altra excusa
per convidar-vos.
I tant,
altres encantats.
Molt bé,
molt bé.
I teniu alguna cosa més
o encara...?
Tenim saletes,
anem a tocar
d'aquí una setmana
que encara no ho havíem dit
la data
perquè l'estem
acabant de negociar,
anem a Lleida,
també d'aquí
un parell de setmanes,
anem a Reus,
estem negociant
Cerdanyola,
o sigui,
intentem moure's
per Catalunya ara
i sortir fora
també ho estem mirant
a veure si
podem fer una mica
el salt
i no només
durar-nos
a conèixer per casa,
o sigui,
també una miqueta
més fora.
I on seria el salt?
On us agradaria fer
aquest salt?
Per estil
es porta molt
al País Basc,
encendida,
llavors mirarem
de provar sort
a veure
si pot funcionar
una mica per aquí.
És un tipus d'un estil
de música
que agrada molt.
Doncs sí,
home,
seria la idea
aquesta maqueta
que teniu
de poder-la enviar
en aquell internet
que fa aquestes meravelles
del món
als diferents ajuntaments
d'aquella zona
o d'altres associacions
musicals
que puguin haver.
Home,
hi ha moltes vegades
que el que es fan
és associacions musicals
d'un costat
i de l'altre
es canvien els papers,
jo pujo a casa teva,
tu baixes
a casa meva
i mires una manera
de donar a conèixer
i de poder muntar
alguna cosa
de cara a un futur.
Exacte,
de fet això,
aquestes experiències
ja les hem viscut aquí
a nivell de Catalunya
en el moment,
com per exemple
en un grup
que tenim molt bon rotllo
que és Trast,
que bueno,
nosaltres hem anat
a tocar a casa seva,
diguéssim,
a fer un concert conjunt
allà a la zona de Barcelona,
Terrassa concretament va ser,
i bueno,
ells han baixat
a tocar aquí a Tarragona,
precisament doncs
demà dissabte
estaran aquí
amb nosaltres
tocant a la vaqueria.
Per tant,
doncs bueno,
sí,
és aquest intercanvi
de poder
obrir-nos portes
a través d'això,
de la convivència
amb altres grups,
també el bon rotllo.
Però avui també teniu
amb un altre grup,
no?,
també hi haurà.
Correcte,
avui divendres
estem en Mascarats,
un grup de la Sènia
també de l'Estina.
I també col·legues vostres,
també us coneixeu?
Sí, sí.
També hi ha trucada telefònica
que tenim,
anem a la vaqueria,
voleu venir?
Exacte.
ens apuntem,
ja portem els trastos.
I tant,
mentre més gent
s'apunti a la festa,
millor.
I aquesta gent
amb Mascarats,
què em podíeu dir?
També més o menys
sonen semblants,
un zoo de la família.
Familiar,
també.
També es basen
en el ritme escà,
però tenen una cosa
molt peculiar,
que també fan bastants
cançons instrumentals
que hem vist.
És un rotllo
una mica
més valencià,
més a la gossa sorda
i aquests estils
que creiem
que podem pagar molt bé
junts al sostenari.
Per exemple,
aquest divendres
estarà molt bé.
Molt bé.
O sigui que aquesta nit
us recordem
que estareu
a partir de dos quarts
o d'onze de la nit,
si no recordo malament.
Venda d'entrada
anticipada
era de tres euros,
quatre euros en taquilla,
o sigui que també
que tampoc vindrà d'un euro
que vingueu aquesta nit
a veure'ls a la bequeria
i per demà
serà a les deu,
mitja horeta abans,
que us tindrem també
allà a la bequeria
i també preu d'entrada
de quatre euros.
Molt bé, no?
Baratos, baratos.
I una cosa,
la maqueta que teniu
la podem baixar
a través d'internet.
Gratuïtament, sí.
Gratuïtament.
Però també la teniu físicament?
Sí.
A través del concert,
una vegada que estiguem allà,
com diuen molts grups,
amb el calibre,
la gent com que s'anima a comprar,
també la tindrem allà?
Tenim una paradeta
de merchandise
i no tenim maquetes,
samarretes,
xapes
i en principi ja està, no?
Sí.
I en principi,
també la idea
és fer un preu econòmic,
la maqueta
l'estem manent a dos euros,
vull dir que és un gasto
que creiem que a la gent
no li sabrà greu
tenir aquest record,
aquest cartronet,
amb les nostres cançons,
amb un disseny
molt xulo també que hem fet
d'un amic nostre,
el Carlos Alba,
que ens ha ajudat amb el disseny,
bueno,
pràcticament l'ha fet ell,
sí.
I, bueno,
doncs creiem que
a la gent no li dol,
no?,
pagar aquests dos euros
i, bueno,
les samarretes també les farem
amb un preu bastant econòmic.
Molt bé.
Doncs mira,
que s'apropin
i que a més a més
que no siguin tacanyos.
I tant,
que són amics nostres.
Que esteu una miqueta, home.
Col·legues,
a veure,
mulleu-vos una miqueta,
que si us agrada,
a més a més,
això representa que
de cara a un futur,
doncs,
per la benzina,
per qualsevol instrument
que es pugui fer malbé,
encara que sigui una corda de la guitarra,
o qualsevol cosa
que s'ha de donar un cop de mà,
no?,
entre tots ens ajudarem amb tots
i encara que només sigui,
doncs,
el que dèiem,
a través d'una samarreta,
a través de...
Compreu tot el lot,
la samarreta,
la xapa i la maqueta.
Així us ho porteu cap a casa.
Sí,
qualsevol ajuda,
doncs,
bueno,
clar,
qualsevol cosa que ens comprïm,
doncs,
és una ajuda per nosaltres,
no?,
perquè,
perquè, bueno,
ara mateix el grup fa poc
que està funcionant,
no?,
fa pràcticament dos anys
que vam començar a assajar
i un any i mig,
una mica més,
que estem fent concerts.
Per tant,
doncs,
bueno,
ara mateix tot el que,
diners s'estan reinvertint
i, pràcticament,
doncs,
nosaltres estem perdent
molts diners.
M'imagino.
Doncs,
et partirà això endavant
i molt de temps,
evidentment.
I, bueno,
doncs,
és una ajuda,
la veritat.
Però, Víctor,
entre tu i jo,
allò que dius,
ser en la congusta no pica,
però mortifica,
però que bé que us ho passeu
dintre d'aquest,
no?
I tant,
jo m'imagino els assajos,
vuit persones allà,
que sou tots molt joves,
amb aquesta energia,
amb aquesta música,
deu ser,
ho heu de gravar en vídeo,
i ja trigueu a gravar un vídeo
i penjar-ho al Facebook.
I tant,
quan tinguem els mitjans
ho farem.
Home,
ara amb els mòbils
que semblen autèntiques
videocàmeres,
no,
mira,
el so,
el problema és,
no,
és la qualitat de so
que tenim allí,
perquè vuit persones tocant.
Muntatge.
Muntatge.
Muntatge.
Feu un matxembrat,
es posen les imatges
per un costat
i el so per un altre
i...
I tant.
Bueno,
aneu pensant,
aneu pensant,
a veure què.
Ho tindrem en compte.
Bueno,
ara ja us deixo marxar,
no hi haurà denúncia ni res,
no?
No,
no,
nosaltres ens ho hem passat molt bé,
per tant,
no...
Jo també m'he passat molt bé,
si voleu venir un altre dia...
Encantats.
No fa falta que m'esperi
aquí a la porta,
ni us hagi de segrestar,
ni res.
Vindrem encantats.
Gràcies,
Víctor,
Kilian,
gràcies,
que vagi molt bé aquesta nit
i també demà.
Molt bé,
moltes gràcies a tu.
Adéu-siau.
Adéu.
Ja és tard,
sona el despertador,
tot me da vueltes,
la boca me sabe el pol,
perquè no recuerdo
com llegué
a mi cama
por la noche
y el pijama del revés.
Tengo la cabeza
a punto de estallar,
me tomo una aspirina
o una ducha
y a empezar
y salgo a la calle
me voy a trabajar,
voy a buscar el coche
pero no sé dónde está.
Cuando llegué a beber,
cuántas cosas debí hacer,
cuando no recuerdo
nada de la noche
que pasé,
creo que empiezo a entender
todo lo que hice ayer,
rock, tequila,
whisky, cali,
mocho y char tres.
¿Qué ha pasado?
¿Qué ha pasado?
No lo recuerdo.
¿Qué ha pasado?
¿Qué ha pasado?
Fue culpa del alcohol.
Fue culpa del alcohol.
Fue culpa del alcohol.