Va arribar quan estava buscant un polvo fàcil a un bar amb quatre gats i perfum barrejat amb llengües al nord.
Merda, jo sóc més de francès, d'italià i ella parla l'anglès, la he cagat a front d'oblín.
Té les cames tan llargues que puc esbrinar.
Una festa de sang i gates, una ruta de pell sobre pell.
Ella respon, no t'esforcis mai, porto quasi tres anys estudiant català.
Tinc bé que de la Generalitat i el govern de Dublín i fa estona que estic en aquest cau de fum mirant-te de lluny.
Amb els ulls a la curiositat, amb un foc ple de feminitat.
Després del bar i el ritual sexual, una punyalada d'adrenalina d'una julieta professional.
Després la por de fer-nos mal i una adreça falsa en un tros de full, suïcida vocacional.
No és ecològic, però és humà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sempre ens agrada tenir qualsevol excusa
per poder parlar amb el Paco en la luna.
Paco, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Molt bé, aquí assajant,
preparant perquè surti una cosa maca el dia 20.
Sí, perquè jo abans comentava
a la presentació de l'entrevista,
o del programa,
deia que amb el Paco hem de parlar del passat,
hem de parlar del present,
però també d'un futur i no gaire enllunyà, no?
No, no, no.
Està aquí ja, està al damunt.
Ja el tenim aquí a sobre,
i és que el tenim per les festes,
el tenim per Santa Tecla,
aquí a casa teva.
Sí, sí, sí, una passada.
Qué lujo, qué lujo per nosaltres, eh?
Tots a la dia, eh?
Guay, y tanto, y tanto.
Perdona, eh, que estoy aquí como parando el ensayo.
Ya estoy, ya estoy, ya estoy aquí.
A ver, por favor, los amigos del ensayo,
que estamos en directo,
que eso es para la radio.
Doncs sí, es increíble,
perquè, a més a més, sé que actúo en un cicle
de gent que m'agrada molt, de Tarragona,
gent que fa moltes coses i està molt activa,
grups que m'agraden,
o sigui que és impressionant estar aquí al mig.
Molt bé.
M'encanta, m'encanta.
I a més el Metropol, que ja és com casa meva.
És el que t'anava a dir,
perquè ja repeteixes,
o sigui, no és allò que dius,
me ve de nou, això de tu al Metropol...
No, no, no, és que ja et ve...
A veure, que jo crec que mai s'acostuma un al Teatre Metropol.
Tot s'ha de dir...
A veure, tampoc...
No, no, no.
Tampoc pequen d'arrogants, eh?
No, no, no, és un event.
Sempre que hi vaig és impressionant.
És un event, sí, sí, sí.
I com s'hi prepara, aquest concert, Paco?
Doncs m'estic arriscant molt per moltes coses.
Primer, perquè estic preparant un espectacle amb audiovisuals...
i música,
però no audiovisuals així com una cosa maca que surta a l'audiovisual,
sinó amb personatges que surten, amb músics, amb diferents coses, no?
És un espectacle molt guionat.
D'altres vegades he fet més alguna cosa més musical,
però aquest no, l'audiovisual està molt present.
I després també perquè hi ha dos músics nous que vindran aquell dia.
Ah, explica, explica.
Sí, sí.
Vindran un contrabaixista i un percussionista,
que és el Màrio Pienet i César Fernández.
Doncs l'has tret?
On l'has raptat?
Doncs mira, res, m'han trobat un dia,
estàvem fent un concert de Barcelona i els hi vaig proposar.
Com el Joanet està liat ara amb moltes coses...
Ho sabem, ho sabem, eh?
Sí.
L'altre 50% del Paco i la Luna...
Està liadíssim ara.
I bueno, amb el Joanet sempre estic,
d'alguna manera sempre estic amb ell.
Però me'l vaig trobar i va ser un...
Un amor, una primera vista.
Sí, i arrepentir, no?
I els hi vaig dir, i molt bé, mira, i ara està massajant.
Molt bé, molt bé.
Increïble, perquè són gent que tenen una...
Toquen amb molt, molt de gust i és una passada.
Són joves, molt guai, molt guai.
O sigui, que també et donen aquell puntet d'innocència o no?
I tant, i tant, sí, sí.
Jo la innocència encara no l'he perdut, eh?
No sé, no sé de què estem parlant.
Perdona, qui ets?
No l'he perdut, no l'he perdut.
Home, una miqueta, sí.
No ens enganyem, Paco, eh?
En la Luna som os inocentes toda la vida.
Sí, sí.
Això és el país de nunca jamás, no t'equivoques.
És el Peter Pan, és el Peter Pan.
M'he equivocat de compte.
I què?
I per cert, bueno, repàs, el darrer treball escogràfic de Paco la Luna
en el Teatre Metropol, no?
M'imagino.
Sí.
Però jo sé que tu ets un treballador, allò que dius,
que no t'agrada el que fas, no?
Que t'obliguen a fer les cançons.
Home, de vegades sí que m'obligo, eh?
De vegades sí.
No, home, no, ja m'he entès, però on vaig?
Sí, sí, t'entenc perfectament.
Tinc alguna coseta nova o què?
Sí, sí, sí.
Hi ha cosetes noves, tocaré cançons noves
i recuperaré algunes cançons de l'any 97,
97-98.
No les havia tocat fins a aquell primer disc,
que jo era molt jovenet i tal.
Doncs recuperaré cançons d'aquell disc, també.
Quines, quines?
Se pot saber o no?
Bueno, recuperaré una, sí, sí.
Recuperaré la Fiera Escondida.
La Fiera Escondida?
I per què aquesta?
Perquè, no sé, recordo que era una cançó que...
que la gent se'm digui,
oh, m'emociona molt aquesta cançó,
i és una cançó que és molt personal,
però que ara amb la formació que teníem,
amb el contraball, amb l'art i tal,
em semblava que podia ser molt interessant tocar-la.
I l'hem recuperat, i l'hem recuperat.
Hi haurà molt d'humor al concert, també.
Home, m'imagino, m'imagino.
Ja he acabat acceptant aquesta part meva de pallasset,
i llavors estic intentant moure'm amb aquesta línia tragicòmica,
no?, les coses sentimentals i dolentes,
però mirades amb un toc d'ironia, com sempre.
Perquè jo crec que, Paco, no s'entendria, eh?,
que tu fossis fred sobre de l'escenari...
No, no.
...que no ens diguessis res a la gent,
que normalment estem, com és el Teatre Metropol,
en el cas és que estarem asseguts, escoltant-te,
però, clar, que aquesta comunicació que sempre fas
a diferents concerts,
home, encara que sigui Metropol, no l'has de trencar, eh?
Home, no t'ho dic jo que baixis a l'escenari,
que donis toms, però no ho has fet mai, o sigui que...
No, no, no, no, què dius?
No m'imagino jo aquí sortint, en tot sèrio.
Bueno, jo ara farem un tema que vaja.
Hola, bona tarda.
Estic aquí perquè he arribat, i sota el Paco,
i tu, vale, Paco, i què más, i què más, no?
No, no, no.
No podria, la gent sortiria del teatre, la gent marxaria.
Clar, ho sabria.
El gravaràs, aquest concert?
Sí, sí.
El t'has previst gravar?
Sí, el gravarem, el gravarem.
A més perquè ara estic sortint molt cap a Europa,
de fet ara vinc d'Estònia.
Ah, que dur de viatge!
Sí, sí, he tornat a...
Que estrany, que estrany.
No sé, he tornat a Estònia,
i ara aquesta vegada set concerts.
Set?
A més ha sigut increïble perquè un dels concerts
ho vam fer allà a Tallinn,
dintre d'una festa molt gran i tal,
i van venir els actors coneguts de faí, els músics,
em va presentar un actor que va ser el guanyador
de Tu cara me suena,
el programa d'aquí que fan de Tu cara me suena,
que ho fan allà, el guanyador em va presentar.
Bueno, increïble, increïble.
Que al·lucinant, no?
Impressionant.
I ara estem mirant de ficar una cançoneta allí a la ràdio.
És un país tan petit que som d'un milió i mig,
que és relativament fàcil fer una promoció allà i sonar,
i bueno, sí, que estem amb això.
Sí, et sembla, Paco, recorda'ns com va venir
que tu marxessis cap allà,
perquè aquest, com has dit ben,
és el segon viatge que fas,
o que has fet, millor dit,
i que tot va venir una mica de casualitat.
Algú se't va apropar
en un dels concerts que fas a la platja,
en un lloc especial per tu, no?
Sí, sí, sí, la veritat és que sí.
I em va dir,
vols fer un concert per 70 estònies?
I tu dius, eh?
Tant estònies que venen de viatge,
i jo i això,
i vaig dir, vale,
i vaig fer el concert a Salou,
i després d'aquest concert em va dir,
vols fer més concerts a Estònia?
Dic, bueno, sí.
Home, si m'ho poses així,
si m'ho veus d'aquesta manera,
això va ser la primera aventura
per a aquelles terres,
després va venir la segona aventura,
que aquesta, podríem dir que,
fins i tot, ha estat millor, potser,
pel que m'estàs dient?
Sí, sí, aquesta millor, millor, seguríssim, seguríssim.
Perquè a més ja anaves sobre a Salou,
ja sabies més o menys per on podies anar,
set concerts...
Molt, molt, molt segur,
ja em coneixia molta gent allà,
ja hem fet públic i tot això.
però, bueno, el tema també és que des de fa un temps
estic mirant tot amb una mirada més europea,
portar una miqueta
l'etiqueta d'aquí cap a fora,
cap a fora.
De vegades em posen cantautor de Tarragona
o músic de Tarragona,
de vegades Barcelona,
no ho puc evitar, o sigui que...
Però, bueno...
Però, Paco, la luna no t'ho canvia?
No, no, no, això mai.
Perquè tu ja saps que moltes vegades
depèn de l'idioma,
a l'hora de fer el canvi,
no ho sé,
te'n posen una altra història
i ja està liada, no?
El meu nom és el meu nom,
almenys musicalment parlant.
No, això ho fan molt els lituans.
Jo me'n recordo de veure el partit de...
un partit de la selecció espanyola
a Lituània,
al Mundial,
i quan deien el nom dels actors
no paraven de...
O sigui, dels jugadors
no paraven de riu,
ja veien casillasses,
pujolasses,
tot això li canviant el nom.
Era molt, molt bo.
I allí molta gent sí que he sentit
de vegades que han posat
en un cartell paques en la luna,
o sigui, perquè el masculí allà
s'acaba en nas, no?
Per això te deia,
amb el nom també he jugat molt.
Sí.
I tu ja saps que és molt fàcil
que te'l puguin arribar a canviar
fins a tot en l'hora de presentar-te.
Sí.
Ara que has dit això,
paques l'aluna,
com seria, per cert,
el teu nom?
Doncs seria...
M'ho van dir un dia,
però ja no me'n recordo.
Ja no te'n recordes?
Seria paques l'aluna...
Ai, no ho sé, no ho sé,
no me'n recordo.
Complicant.
I, bueno...
Clar, no tenen res a veure amb l'anglès
ni fan res, no?
No, no, res.
A veure...
Per cert, per cert...
Disme, disme.
Tinc una samarreta oficial
regalada pel Nàstic.
Ah!
Que em sembla que ho vam parlar
l'última vegada.
Sí.
Que vaig fer un concert improvisat
per la gent del Nàstic.
És veritat.
Estava a l'Astrolavi,
vaig sortir i...
Bueno, va acabar allí
tots els jugadors,
tothom rient i tal.
I al final em van dir...
Com podem compensar-te?
Jo vaig demanar una samarreta
amb el nom de Paco de Luna.
Sí.
L'he portat per Estònia,
la samarreta.
Molt bé!
Paco amb la Luna i el Nàstic.
Paco, tot això
ho podem veure en algun lloc?
Doncs, mira,
si et dic la veritat,
no em vaig fer cap foto,
però en faré alguna...
Home, Paco!
En faré alguna,
en faré alguna ara.
Sí, home,
però no és lo mismo.
Ja, ja.
No t'he imaginat allà
amb tota la gent
el concert
abans de començar,
el Paco amb la samarreta
del Nàstic.
Bueno,
el pròxim concert
d'Estònia
jo prometo
que me la ficaré.
Això vol dir
que ja hi ha hagut contactes
per una tercera oportunitat?
Sí, sí, sí.
I tant, i tant.
Sí, sí.
I després ara a l'estiu
m'agradaria fer
la mateixa gira
amb banda,
una banda bàsica,
però farem
una gira més de festivals,
allà i tot això.
Que xulo, no?
Sí, sí, sí.
Ai, Paco,
que se nos va el Paco!
No, no,
que estoy, que estoy.
Aquí, aquí me quedo,
aquí me quedo.
Aquí me quedo.
No, per aquí...
Me la podria ficar
potser pel metroport,
la samarreta.
Home,
sí.
Ei,
doncs no t'he dit que no, eh?
El que passa és que es veu
que em van veure més gran
a l'escenari
perquè penso que és una XXL
o alguna cosa així.
Bueno, no passa res.
A l'escenari
et creix sempre.
Sí, sí,
igual que passa
delat de les càmeres, no?
Tot engorda,
tot engorda.
De delgazar se nada,
tot engorda,
tot engorda.
I tant, i tant.
Ostres, Paco,
sí que va anar molt bé
pel que m'estàs dient.
Ara mateix et trobem
assajant allà
tot el que vindrà
de cara al Teatre Metropol,
que recordem serà el dia 20,
importantíssim.
A més a més,
l'hora és les 10 de la nit,
crec, t'ho entès?
Exacte.
Ai, 9.30.
Ah, 9.30.
9.30, sí.
Sí, mira, acabo de trobar.
Sí.
9.30.
A més a més et presenten
com a aquest inquiet
i polifesètic
artista tarragoní.
Ah, que bé, no?
Mira, mira, que guai.
Ens ofereix la seva versió
més genuïna.
Molt bé, molt bé.
A més, és gratis.
A més, és gratis.
És gratis.
Solament han d'anar
a buscar les entrades,
que em sembla
que s'estan acabant ja.
Què em dius?
Paco, guàrdame dos.
Ja et guardaré.
Guàrdame dues.
Guardades, ja estàs.
Home, guàrdame, eh?
Ja saps que aquí,
no en primera fila,
fa una mica de vergonya,
però sí per la part del darrere.
Vale, vale, ja està, guardades.
Molt bé, molt bé.
I l'última pregunta,
que ja sé que
si no t'assorbraré massa
i no vull.
No, no, no, un plaer.
Bueno, faràs-ho de les cançons?
Tens previst allò
que et demanin o fer...
Que demanin alguna cosa
i fer una cançó?
Sí, allò que feies normalment,
que et donen quatre pistes,
cadascuna persona diferent,
i a partir d'aquí
ja tu fas la improvisació o no?
És que el teatre em sembla molt gran.
Jo intueixo
que el dia estarà ple, el teatre,
i amb el teatre ple d'això
serà complicat, eh?
No me la jugaria jo, eh?
No, no.
Millor que de tallar, tranquil,
gaudeix,
que no pateixis massa nervis, Paco.
Que jo imagino...
Clar, s'ha voler sempre, eh?
Sempre deu haver el reu-reu
aquell de la panxa
que sempre està, no?
Sí, sí, sí.
i tant, i tant, i tant, i tant.
Allí, aquest joc
ho he fet allà a Estònia.
La gent li preguntava paraules
en català o castellà
que coneguéssim.
Sí.
I la gent deia paraules, no?
Ahà.
I...
i quasi sempre sortia la paraula
manyana.
No sé per què.
Sempre deia la paraula manyana.
No sé.
Però si no tenen la n, ells,
tampoc, no?
Ja?
Mira, és curiós,
però diuen manyana.
A mi els agradava.
Manyana.
No, oi?
Manyana.
Manyana, fiesta,
evidentment, sangria,
coses d'aquestes.
I que tal.
Però ho entenien?
Bueno, segur no,
perquè...
Sí.
No, ells em deien,
em proposaven paraules sueltes,
com aquestes,
i amb això feia una cançó, no?
Jo, clar, jo traduïa
el que deia la paraula
per qui no ho sabia
i, clar, molt divertit.
Que guai, que guai.
Doncs res,
esperarem en candelates
aquest dia 20,
a dos quarts de 10 de la nit
del Teatre Metropol,
dins de les festes de Santa Tegla
amb el Paco i la Luna.
I avui l'hem tingut
el lit mig agafat
dins del...
Anàvem a dir els entrenos.
Clar, parlàvem d'en Llàstic,
ara no marxes del cap cap allà,
dels assajos.
I, Paco,
que ja saps que anirem a veure't,
que tenim moltes ganes
i més o menys en un lloc
tan maco com és el Metropol.
I tant, gràcies,
moltes gràcies.
Espero a tots,
que no falti ningú.
Tarragona sencera, ja.
Vinga, tots cap allà,
tots cap allà de cap.
Gràcies, Paco.
A tu, gràcies.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Por estos días
nacería en un ático
o en un entrecielo
de la Gran Vía.
Su padre trabajaría
con el encargado de Ikea.
No hay Dios en Barcelona
que se ligue a una virgen
con la carpintería.
Si Jesús volviera
por estos días
trabajaría en Hacienda
por aquel rito sagrado
de estar en todos lados.
Papá iría directo
a la oficina del paro.
Estando jefe en persona,
¿quién querría tratar
con un intermediario?
Si Jesús volviera
tendría siempre
las chanclas
y las de bolsas y latas
de andar por las aguas
del Mediterráneo.
Es un milagro más buscado
liquidar hipotecas.
Y que los ciegos
no dieran 0,25
ni con 30 cervezas.
Pero aunque cambien los tiempos
llegan virtuales
los templos
una cosa no cambiará
siempre habrá un tal Judas
sacando tajada
de la historia sagrada.
Pero aunque pase la vida
y lleguen nuevos Mesías
una cosa no cambiará
siempre habrá un Pilatos
lavando fajos de guita
con el agua bendita.
Si Jesús volviera
por estos días
Magdalena viviría
vendiendo exclusivas
televisivas.
La sagrada familia
se caparía en dos días
con un divorcio exprés
del pobre San José
y de la infiel María
si Jesús volviera
comería en McDonald's
en este mundo de vigio
es el único sitio
donde la carne no tienta.
Nunca tendría un móvil
que empezara por 666
y aunque su hijo Adán
le pidiera un apel
compraría un PC.
Pero aunque cambien los tiempos
y hagan virtuales
y hagan virtuales los templos
una cosa no cambiará
siempre habrá un tal Judas
sacando tajada
de la historia sagrada
pero aunque pase la vida
y lleguen nuevos Mesías
una cosa no cambiará
siempre habrá un Pilatos
lavando fajos de guita
con el agua bendita.
pero aunque cambien los tiempos
pero aunque cambien los tiempos
y hagan virtuales los tempos
una cosa no cambiará
siempre habrá un tal Judas
sacando tajada
de la historia sagrada
pero aunque pase la vida
pero aunque pase la vida
y lleguen nuevos Mesías
una cosa no cambiará
siempre habrá un Pilatos
lavando fajos de guita
con el agua bendita
con el agua bendita
con el agua bendita
con el agua bendita
oh Señor