.
I jo vinc a patir, vinc a patir, on està la Mar?
I que no m'agafava el telèfon aquest matí, aquest migdia, així, així...
I ara ja, finalment, quan quedaven, que eren...
3 hores per començar el programa, he pogut parlar amb ella.
I ara, quan toca, la tenim.
Mar Pérez, bona tarda.
Que m'has fet patir, eh? M'has fet patir.
Perquè normalment tu i jo parlem abans, però molt abans, al matí,
o almenys en donem un tomat o fem alguna cosa,
però avui dic, no està la Mar, no m'agafa el telèfon.
Oi, el mòbil, el mòbil...
A mi l'aigua m'afecta molt, m'afecta molt.
Ahir a la tarda em va agafar l'aigua i, bueno, encara estic sitiada per l'aigua.
Estic sitiada.
A mi l'aigua que visc a les muntanyes, eh? Estic sitiada.
No, però l'aigua m'impedeix d'arribar a Tarragona Ràdio.
Me catxin.
L'aigua de la tarda, ja, a part de la calle caiguda.
No, no, i la del matí, perquè tot això va sumant, eh?
Que allà on estiguis, Déu-n'hi-do, eh?
Jo estic amb l'aigua fins al coll, quasi.
A l'aigua...
Mar, perquè sapiguis que t'he trobat a faltar, eh?
Que això, clar, jo dic, i ara qui portarà les pastetes?
Com farem el cafè? Com farem això?
Jo em penso que trobes a faltar són les galatones.
No, he dit com, he dit com.
No he dit qui les portava, no.
He dit com ho farem, com ho farem sense la Mar.
Bueno, la setmana vinent, eh? Te vinc a buscar.
Que ho sàpiguis, que ho sàpiguis.
No, sí, que la tenim aquesta setmana per telèfon,
que jo espero que no tinguis cap mena de problema, Mar.
Que només sigui momentàni, eh?
Només momentàni, eh?
Espero que no es talli la conversa
i puguem fer l'espai tranquil·lament.
i quan l'aigua ens ho permeti, ens tornen a trobar.
Ai, a la setmana vinent, que hi haurà un solete, solete,
i el llibre solete.
Però això és el que té, el que té,
la sang altera i el temps també l'altera, eh?
Mira, ahir el Beta em deia que ahir
va caure tots els rajos del mes de maig.
No diuen que cada mes de maig hi ha un raig?
Doncs ahir van caure gairebé tots.
Ahir van caure tots els rajos d'aigua.
però no m'anem un sol dia.
Exacte, exacte.
Mare meva.
Digues, digues.
Escolta'm, que ens liem, ens liem,
i això no és una conversa que tenim tu i jo
d'aquelles que duren tres hores.
Això té un temps.
Anem per feina,
perquè si no passarà el que passarà, saps?
Sí.
Jo em conec, jo em conec.
I jo, i jo també, eh?
I aquesta per la gent que ens escolta no em té la culpa.
Doncs vinga, anem per feina.
Digues, digues.
A veure, abans de res,
una setmana espessa,
perquè hi ha hagut una notícia que donarem com a capsal
que ha col·lapsat totes les...
Les altres.
Els papers cotxers,
totes les programes de televisió,
les emisores de rants,
dothom parlava del mateix.
Nosaltres començarem amb aquella notícia,
perquè no siguem menys,
però voldria, no sé si dedicar al programa,
però potser sí fer un recordament
que ha sigut una setmana en què hem perdut
moltíssima gent,
però dues estrelletes que brillen molt.
Sí.
Una era l'Alfredo Landa.
És veritat.
I l'altra el Constantino Romero,
que era la voz.
Exacte.
La gran veu.
Exacte.
Doncs, per tant,
m'agradaria recordar-nos així com un un incís,
perquè el programa no fos trist,
però que sàpiguen que se n'en recordem dins, eh?
I tant, i tant.
I ara potser sí que ja et diria que avui és dijous,
que això és mana-mana i benvinguts.
i benvinguts.
I Marta, tinc una cançoneta per començar,
que espero que t'agradi, eh?
Te la posi a veure què?
Vinga, sentim-la.
I Marta.
I Marta.
I Marta.
I Marta.
I Marta.
I Marta.
I Marta.
I Marta.
I Marta.


I Marta.
Marta.
I Marta.
Marta.
I Marta.
Marta.
Marta.
I Marta.
Marta.
I Marta.
Marta.
I Marta.
I Marta.
Marta.
I Marta.
I Marta.
Marta.
I Marta.
I Marta.
I Marta.
I Marta.
I Marta.
Ai, sí, de bé són els Mar on Five.
Mar, què et sembla, aquesta cançoneta?
Em va preguntar, escolta'm, que jo no sé qui són.
Els Mar on Five.
Ai, nena, no estic puent, allò.
Mar on Five, Mar, Mar, Mar on Five, eh?
Ara ja estàs, ara ja estàs.
Ara ja saps qui són.
Home, què és aquest xiquet?
Què és tan maquet?
Tu venir, vols? Què dius tu?
No, no, aquest ja està una miqueta més granet, eh?
Ah, bueno, bueno.
Home, no gaire més granet.
Tampoc que em passi.
És igual, sí, és igual.
Sí, el Mar on Five.
Els Mar on Five, ja està.
Els Marrones, Five.
Els Marrones, els Tinto Marrones.
Això de l'apocalipsis.
Bueno.
A veure, digues-me, digues-me.
Chetina.
No, t'anem a dir, la notícia l'hem de dir,
perquè, clar, seria raro que tothom en parles
en altres paixos fins de puntetes.
Clar, seria millor comentar-ho.
Clar, no parlem de la monarquia,
no parlem d'altres coses que no ens interessen,
i això, en el fons,
la vida dels pitjolí ens afecta.
Ah, dels pitjolí?
Què li ha passat, els pitjolí?
De la part del jolí, més que del pit,
del pit de la jolí.
Ah, és el que t'anava a dir, eh?
Sí, què t'anava a dir, què?
Eh?
Sí, jo crec que anava per tu.
que no estigui malalt,
sinó que el pit de la jolí corria risc.
Sí, sí, sí.
Ara t'explico.
A veure, explica'm.
Ha fet un escrit al New York Times,
on explica que ha pres una decisió
de fer-se una mastectomia preventiva
després que als metges li auguraren
un 87% de possibilitats
de desenvolupar una enfermedad,
que era un càncer, en aquest cas.
Sí, sí, sí.
Ella sap que té antecedents familiars,
perquè la seva mare va morir
d'un tumor dels ovaris del 2007.
Després ha estat 10 anys
lluitant amb aquella malaltia.
I ella explica, en aquest diari,
que t'ho podria llegir textualment,
però no cal, t'ho diré en les meves paraules,
que quan ella va saber,
va tenir la possibilitat de saber
el tant percent de risc que tenia,
tant de càncer de pit com de càncer d'ovaris,
va pensar que només un dels seus fills
va poder disfrutar de la seva àvia
i que, en el fons,
amb ella, com a tothom,
li ha faltat aquella mare,
que no volia haver de tenir una xerrada
amb els seus fills
i dir-li que la seva mare estava malalta
i que, potser, doncs...
Que es podia arribar a morir
a causa d'aquesta malaltia.
Exacte, i com que ella recordava
aquella situació amb la seva mare,
volia evitar que els seus fills
hagués de passar per aquest tràngol.
A part, lògicament, per salut.
Ha tingut la possibilitat
de saber que tenia un risc molt alt
i que hi havia, i té, mitjans,
com per poder-nos...
Poder evitar.
Per tant, ha aprofitat i ho ha fet.
Doncs vinga, des d'aquí els pitjolí,
que els hi vagi molt bé,
que això és el que esperem.
No, Marc?
De fet, ja està fet, eh, Sílvia,
quan ho han fet públic...
És que ja estava acabat, ja.
Sí, jo he pogut llegir,
inclús que el Brad Pitt havia dit
que estava...
Molt orgullós.
No sorprès,
no sorprès,
perquè ja sabia
quin tipus de dona tenia al costat,
però sí orgullós
de la valentia
que havia tingut.
Veus?
Ara tu i jo parlant fredament
i en la nostra línia.
Una tia que passa per quiròfan
mínim un cop a l'any
per estirar-se les arrugues
o per encogir-se el malic...
A veure,
pensant-ho
i parlant fredament
de la malaltia.
Obviant la malaltia,
que es posi o es tregui pit
tampoc no és tant, tant, tant.
Però s'ha fet
per una qüestió
de salut i de futur.
És pel que és.
Sí, sí, sí.
Perquè en aquest moment
el tema dels pits
el pot tenir controlat
i només ha de patir
més endavant
pel tant percentenal
que té de càncer d'ovaris.
Exacte.
Però en principi,
bueno,
el tema pits
el té controlat.
D'un 87% a un 5%
és per respirar
i dormir tranquil·la
cada nit.
Xampó per ella
i també per totes les dones.
No?
Aquí volia...
Aquí estem parlant d'ella
perquè ara mateix
és notícia.
No només per ella
que potser és una cara,
una cara coneguda,
sinó que xampó i ànim
a totes les dones del món
que ho han fet
en tota la història
de la medicina,
que ho han fet
i que continuen lluitant.
Obre, han de prendre
aquesta decisió
en algun moment
de la seva vida
en el temps
que fa que es practiquen
aquest tipus
d'històries.
Doncs, Marc,
canviem de tema?
Sí, sí.
Vinga,
que tenim un nen
que s'està rient
i que m'han dit
que és mega, mega dolç
que ja no hem conegut
la carona, no?
No, encara no.
Encara no?
Ja em pensava
que havia sortit
i que estava caminant
i que corria
i que dèiem
mama i papa
i que ja començava
a agafar el xumet.
No, perquè acaba de néixer.
Acaba de néixer un dimarts.
Ah, ah.
És un altre creu.
Acabat de treure del forn?
Està.
Però ja mateix
és una vena
que sabem.
Va néixer el dimarts
per Cesària
3 km i mig
a Madrid
i la seva mama
es diu Mònica Cruz.
Veus?
I què tal?
Com ha anat al parc?
Se sap?
En principi,
et dic,
una Cesària
no se sap res més.
Ni quan ha passat
ni...
No han donat detalls
d'aquests
que ens agraden a nosaltres?
No, no, només han dit això.
El dimarts 14
va néixer
a Cesària
3 kg i mig
i hi havia en aquell moment
allí la seva mare
la seva íntima amiga
de Goya Toledo
i que la seva germana
i el seu germà
van anar
a visitar
i a conèixer el nen
el més ràpid possible
que es va retrasar
una setmana
de l'anata que tenia
del parc
però no li hem pogut
veure la cara.
Bé, ja diré.
No sé si faran
com amb el seu cosí,
el Pedro,
Pedro Bardem Cruz,
que no li van veure la cara
fins que no va sortir
al carrer
amb la cara destapada
perquè era com un secret d'estat,
no?
Ah, sí.
Quina pinta tenia aquell nen?
Doncs no sabem
si la Mònica Cruz
emigrarà
cap a casa
del Bardem Cruz
perquè ningú la matxaqui
o es limitarà
a passejar per Madrid
perquè tothom pugui veure
el criu
i que no és una totalitat.
Doncs no ho sabem,
no ho sabem.
Esperarem.
Jo crec que,
encara que només sigui
perquè no li donin la pallissa
als paperatges,
jo crec que farà
com m'han fet moltes
de dir
aquesta és la meva filla,
tinc la fotografia...
En el fons,
que ho hauria de fer tothom,
envia una foto
a tota la premsa
i els dius
aquesta és la meva filla
i deixeu-nos tranquils.
Exacte.
Ni més, ni menys.
Però ja ho veurem,
ja ho veurem
perquè saps
que els grups
són una mica enrelatsats.
Oh!
Tan, tan, tan, tan, tan, tan.
Omar, tu m'has dit
he de hablar
d'Eurovisión.
Sí, sí, sí.
Pues hablemos
d'Eurovisión,
Marc.
Marco, eh?
Marc,
hableme
d'Eurovisión.
Doncs aquesta setmana,
a uns quants dies
que comenci
el concurs,
sí,
de fet ja n'hi ha hagut
els primers seleccionats,
ja han eliminat
alguna gent
i ja tenen
alguns seleccionats,
doncs hem pogut saber
que Espanya guanya
Eurovisión.
Com que Espanya
guanya Eurovisión?
però si no tenim un duro.
Sí, doncs resulta
que els tècnics
de la web oficial
d'Eurovisión
estaven fent proves.
Sí.
A la pàgina.
Sí.
I fent proves,
fent proves
durant X marge de temps
van posar a la pàgina
Espanya guanya
Eurovisión 2013
amb una fotografia
del sony de Morfeo,
la mar de monos,
els assajos
de...
els assajos
de la cançó.
Per això és que
ja van equivocar
o què?
Què creus?
Que jo trobo que potser
no haguessin hagut
de publicar.
Si fèiem proves
de com havia de quedar
la pàgina,
doncs que l'haguessin
fet en privat
les proves,
que a gust
li va escapar
i pum,
et va sortir
a la pàgina
web oficial
com si fos
en aquell moment
un notícia
d'última hora.
Clar,
això dona ja
mala estrogança.
Clar,
home,
i a més tenint en compte
que les preseleccions,
de les cançons,
els programes especials
que s'han fet
per la tria,
o sigui que hi ha hagut
dintre del què
un cert interès
que Eurovisió
en guany
surti bé,
no?
Però escolta,
mentre tu i jo
ja sabem
si Espanya està seleccionada?
Ah,
no tinc ni idea.
Home,
jo crec que sí,
no.
Jo no tinc ni idea,
tampoc,
però clar,
jo m'he quedat,
dic,
ostres,
que és fort.
Home,
ara ja saps
que ha guanyat,
o sigui,
si deu estar seleccionada,
sí.
Ja sabem que guanyarà.
Veus,
és que és tonteria.
Unes dies abans
i ja sabem que guanyarà.
Doncs mira,
fem una cosa,
que ja saben
que ha de guanyar,
que no s'hi presentin,
que posin el vídeo
i tu saps
que ens estalviarem
de quartos?
D'anar cap allà...
No,
ja està,
ja que guanyin,
que ens donin el premi
cap a casa.
I ja està.
Clar,
que vagin a fer feina feta,
eh?
Feina feta.
Mare meva,
mare meva,
veus el que té?
Seu mà,
mar.
Qui en tira boca
s'equivoca,
qui té ordinador
la ca...
s'equivoca.
La pincia.
Ja ho sé,
ja.
Que vaig descobrir
fa pocs dies
per culpa teva
que la caigava
amb Britney Spears
i em va baixar
una mica
quants o cingues graons.
O sigui,
m'agradava,
però...
Però,
però,
però,
però,
però,
Pedro...
fa que els meus fills
i jo no som amigues.
No,
no ens caiem bé.
No és el teu sant
de l'evoció.
No,
no,
no,
no,
no.
Però ella,
ara,
de moment,
pot respirar tranquil·la.
Per què?
Perquè té un contracte
permanent
a Las Vegas.
Qui dius?
Estil Elvis Presley
en el seu moment?
Elvis Presley
o Michael Jackson
en Londres.
També,
també,
també.
Sí,
sí,
sí.
Què significa això?
Que té
dos actuacions
al mes
en les que ha d'interpretar
algun dels seus millors hits.
És a dir,
hi ha com si fos una estrella
ja de cap a caiguda
que dius,
bueno,
doncs vens aquí
dos cops al mes,
omplim l'hotel
de gent que et vingui a veure
i tu fas el teu espectacle
i cantes les cançons teves
de tota la vida.
Bueno,
ja està bé,
no?
Almenys ja té per pagar
les cosetes,
ja les té,
no?
Clar,
ella està molt interessada
en aquesta nova proposta
perquè,
sobretot,
en especial després
que no li renovessin
el contracte
que tenia
per
el Factor X
al programa
dels Estats Units.
Ella era
un dels jurats
de Factor X
i ja no
li van renovar
i la van deixar al carrer.
Tampoc té
molt bona relació
amb el seu mànager,
que també
estàvem compromesos.
Ostres!
No sé si ja no estan compromesos
perquè no s'estimen
o perquè a ell
no li belluga bé
el tema de la feina.
La qüestió
és que ella
es fa el paro
com 6 milions d'espanyols.
I, clar,
que li surti un contracte
de dues actuacions al mes
a Las Vegas
de Port L'Ais,
doncs,
li arregla una mica
el tema.
És allò de dir,
mira...
És el que et deia,
que tens...
És el que et deia,
que a més a més
és allò que dius,
mira,
el contracte fixa't
almenys durant una temporada.
La gent quedarà,
que dius,
satisfeta
perquè tens l'oportunitat
de veure
el teu ídol
en aquell lloc determinat.
Sí, sí, sí.
I fins i tot...
No cal que t'esperis
a una gira
o que t'esperis
a una...
Si hi ha entrades,
no hi ha entrades,
si arribes a temps...
Dos cops al mes
entrar a l'hotel
a Las Vegas
ella actua i ja està.
I fora.
Molt bé.
Mira, dintre del què,
jo crec que com tots
aniran caient
sense voler
o volent cap allà,
no?
Claro.
Mar?
Jo no hi he llegit.
Jo, home,
a mi m'agradaria,
no t'agradaria anar a Las Vegas?
Ja no he dit
que veure la Britney,
eh?
No, però segur que
si passes per davant
del hotel en qüestió
a la part de fora
de veure un cartellot
que posi
Britney Spears
tonight.
Tonight.
Tonight.
Ja hi estaran,
ja hi estaran.
Una altra.
Vinga.
Aquest m'agrada més, eh?
Aquest m'agrada molt
a mi, eh?
Es fa igual, eh?
Sí, igualíssima, eh?
Sí, és igual.
Te'n recordo que avui
una miqueta de bon temps
pel cap de setmana.
Però saps què passa?
Que ja,
pel que ha caigut
i pel que ha de caure
ja no ve d'aquí.
Mar!
És el que té.
Solete, solete.
Pensa en positiu, Mar.
Pensa en positiu,
en positiu, Mar.
Positiu.
Positiva està ella.
Què li ha passat?
Quinta manera
ha recuperat
la seva cadira giratòria
del programa americà
de La Voz.
Anna!
Recordem que aquí
el van fer una temporada
i tenen previst
una hora de patir
i en parlar l'any més endavant.
Sí.
La qüestió és que ella
es va retirar
del programa
i van posar en el seu lloc
a la senyora...
no em surt el nom,
era la de les caderites,
la que tiene un hijo
con el piqué.
Ah, era Shakira, sí.
Ai, no, em sortia, nena,
la de les caderites.
La de les caderites.
Doncs, home, va,
la Cristina Aguilera
va jurar
i per jurar
tots els seus fans
que necessitava un descans
per sortir de tour
i tornar actuar
davant del públic.
Anda.
Ella torna al programa
sense haver complert
la promesa
perquè no ha fet cap gira,
però, a veure,
si tu et diuen
que truquen, saps?
Mira, Sílvia.
Què?
Que la cadira
encara te la guardem,
encara que hi hagi la Shakira.
Sí.
A la Shakira
la donen una patada
a l'enviem cap a Espanya
i a tu
et paguem
17 milions de dòlars
i te guardem la cadira.
Home, jo estaria preocupada.
Ostres,
claro,
saps què?
Que la gira
es pot esperar.
Però jo et dic una cosa,
jo estaria esperant
a veure què...
què li faran a la pobra Shakira?
No, res,
simplement a la propera edició
no surt, punto.
Ah, ja està?
Però no ho ha fet tan malament,
pobra xica, no?
Bueno, però que el seient
era de Cristina Aguilera
i possiblement
les audiències manen.
Clar.
M'entén, jo sé.
Home, i tant, i tant, i tant.
Així que la Cristina Aguilera...
Torna a la voz.
Molt bé, molt bé, molt bé.
17 quilos que li cauen.
17 quilos, eh?
No el damunt,
que ja sabem que es criticava
perquè li han caigut uns quants.
Sí.
I se li ha anunçat també...
Bueno, anava a dir la cintura,
les caderes, les escuixes.
Se li ha anunçat l'escuixa.
Tu has pensat, eh?
Ha hagut una parada aquí estratègica, eh?
Se li ha anunçat el cul,
però quedava llet.
No, home, no.
Deixem-ho, que ja...
Que estem en horari infantil, Marc.
Però tots els nens tenen cul, eh?
Perdona.
Anem, anem, anem, anem.
Ara anava a dir.
Viva en diva, eh?
Sí, és veritat, eh?
Tres, eh?
D'una tacada, eh, Marc?
Quina por que em fas.
Sí, sí, però després
t'ho remataré amb una antidiva.
Doncs vinga, som-hi.
La diva tercera d'aquesta setmana
és dilluns.
Aquí podíem haver posat també
la de Paco, Paco, Paco,
en mi Paco, però no.
Sí, sí, això no.
Ens agrada més estar una miqueta boiges, no?
Ella i el seu marit, el GIZ,
s'han gastat 40 milions de dòlars,
uns 31 milions d'euros,
en comprar una increïble
casona, allà, una mencionaca,
que no diries mai de qui era.
És en un dels millors barris de Malibú.
És un palauet que pertanyia a la Txerr.
Que pertanyia a la Txerr?
Sí.
Oh!
Ella mateixa, Txerr,
ha sigut la que ha firmat la notícia
quan va sortir el tema
que possiblement ell eren els nous inquilins d'aquella casa.
Txerr va sortir i va dir que sí, que sí,
que la venda havia sigut aprovable,
i que, per tant, els villancers
són els nous amos del palauet de Malibú
que tenia la Txerr.
Ah!
Tenen dormitoris,
nou quartos de bany,
un teatre,
sí,
una pista de tènis i una piscina
amb una caseta de convidats a Diacente,
que és on tu i jo anirem a dormir
quan anem a visitar-los.
Però, Mar, m'atén s'amoïnada,
ara que m'expliques això,
ja hi cabran.
Ja hi cabrem?
No, no, ja hi cabran.
Ja hi cabran ells.
Home!
Jo el trobo petit,
i el trobo petit,
pel que m'estàs dient,
el trobo petit.
La notícia té cua.
Jo t'explico.
Clar,
surt la notícia
i Txerr la ratifica
que canvien de casa
i es compren un palauet.
Recordem que tenien aquell pis,
aquell àtic a Nova York,
amb aquella habitació
de 90 metres quadrats
per les seves filles.
Te'n recordes d'aquell duplex?
Que feia amb la conya?
Sí, sí, sí.
Tan petiteta, tan petiteta.
Avui no arribo, eh?
Avui no arribo.
No, no.
Doncs la qüestió és
que han canviat aquell,
de moment,
que han canviat aquell pis
per un palau.
Clar,
i si són tres,
si són tres,
doncs,
ella diu les males veus.
Bé,
i on sí,
estava al programa,
al plató,
Good Morning America,
estava sent entrevistada.
Ah!
i li van dir,
doncs,
que com li anava la vida,
per la seva vida privada,
com a mare,
com a esposa,
com a maestra de casa seva,
i després va comentar
que tenia moltíssimes ganes
de donar-li un germanet
a la petita Bluey.
Ai!
Ja està liada,
ja està liada.
És aquí,
que ara es compra en un palau,
ara li veuen panxa,
ara la veuen com en cara de prenyada,
ara ja tothom diu que torna a estar embarassada,
i d'aquesta xicata no pot duri la boca,
que no ho sap,
això,
ella.
Clar,
és que és més ruca,
és més ruca que una sabata.
Que no ho sap,
això,
ella,
que no pot duri la boca.
És que de veritat.
Billon sí,
que no ho saps,
que està,
tot avui la gent,
està que tira,
qualsevol cosa que diguis,
dona.
Ja no només,
ja no només per si està embarassada o no,
és que si no ho està,
ara tothom li està dient
que se li veu la panxa.
Clar,
clar.
Ella,
que ha fet un règim espectacular
per sortir en bikini
a les bosses de l'HM.
Això,
sobretot a les bosses de l'HM.
Que no és fotoshoc,
no és fotoshoc,
és que és de cinc ella.
És més xof que foto.
És més xof.
A veure,
que m'has demanat
el del teatre.
El teatre parla
Antidiva.
Antidiva Lincellohan.
Però ja està la presó,
aquesta xica.
Volar, volar,
no sé si soñava.
Volar, volar.
A veure,
per començar,
des del primer dia,
hi ha hagut una gran confusió
amb l'elecció
de la clínica
de rehabilitació.
Què ha passat?
D'acord?
Sí.
En 24 hores,
ella va canviar
tres cops de clínica.
Ah.
en un dia,
ella va provar
tres clíniques
diferents
per saber
quina era
la més adequada
en ella.
Sí.
Recordem que
havíem estat parlant
que ella volia
una clínica
en la que,
a part d'anar
d'intoxicar-la,
no deixessin prendre
les seves pastilles
d'anfetamina.
Sí,
aquestes pastilletes
que necessita
per l'atenció.
Sí,
bueno,
no sé,
hi ha molta gent
que inclús
la defensa
dient
que aquestes pastilles
les prenen
la...
que és que
no m'agradaria
fer publicitat
perquè tampoc
sabem la marca,
perdó.
Bueno,
aquestes pastilles
les fa servir
la gent
que no vol
engreixar-se.
Ah,
d'acord.
Les seves amigues
pel Facebook,
pel Twitter i tal,
diuen que,
clar,
que li deixin prendre
aquelles pastilles
perquè si no,
ella no podrà menjar
tot el que li doni la gana.
Bé,
recordem que ella va
amenaçar
a la clínica
en que si no
la deixaven prendre
aquelles pastilles
ella marxava.
Clar,
seria la quarta clínica
de la que s'escapa.
Dient,
mira,
no m'interesseu,
marxo.
El jutge
que està
fins al monyo
ja de la nena...
Entre moltes altres adjectius.
Sí.
Ha decidit
que
si
el tema era
demà a la presó
o
amb una clínica
de desintoxicació.
O caixa o faixa,
no?
Claro,
si el tema clínica
no li encaixa
no li quedarà un altre.
Quin remei,
quin remei.
Anar a la presó,
claro.
Sí,
sí,
sí.
És aquí que
diguéssim
que ella va evitar
l'ingrés a presó
anant a la clínica
de desintoxicació.
Si a final
l'última hora
no hi ha en tot el món
una clínica
que la pugui desintoxicar
i ho ella,
si trobi a gust
potser
el que hauria de fer
és anar
al Calameco
i...
Qualsevol altre lloc.
i ja està.
Sí.
Doncs mira,
deixem-la,
deixem aquella xica
que no té solució,
aquesta xica.
És que jo trobo
que ja no s'ha reglada
de cap manera, eh?
Mare,
que no saps que...
Què?
Oh...
Ja està, ja està.
Allò que teníem preparat
l'haurem de deixar
per la setmana vinent, eh?
Cap problema,
cap problema.
Hòstia,
hi ha més notícies
i avui
és que no ens dona més temps.
Clar,
hi ha més notícies
i no hi ha temps
i com que no estic allí
doncs...
Clar,
no te puc avisar,
no te puc avisar.
No controlo el temps,
no controlo el temps.
Digues els aniversaris,
els digues?
Digues'ls tu,
digues'ls tu.
Vinga,
el senyor Draculín,
el Robert Pattinson...
Bueno,
Draculín,
Draculín.
Bueno,
és el de...
Es que puc olor.
Entre tu i jo,
Draculín de pega.
Bé,
que fa 27.
27?
27.
Bueno.
El Ferran Adrià,
aquest senyor dels fogons,
51 anyets.
51 anyets.
M'ha sort d'estrany...
Espuma d'aniversaris.
M'ha sort d'estrany
de dir-ho jo, eh?
Això ho fas tu.
Sí,
és raro,
és raro.
El senyor de la Guerra
de les Galàxies,
Jors Lucas...
Jors Lucas...
Sí?
69 anys.
69 anys.
Bueno,
que ja no és l'amo
de les Guerra de les Galàxies,
recordem que va vendre el tema.
Sí,
els drets,
és veritat.
I ho va vendre el Disney,
si no recordo malament,
no?
Que m'ho vas dir?
Sí,
sí,
sí.
El gran Wyoming's.
Hombre...
58 anys.
58 anys,
ben portats tu.
Sí,
doncs bé,
felicitats.
Molt ben portats.
I que no para l'intermèdio,
que no para l'intermèdio.
Com molt fan d'aquest bon senyor.
I 47 anys,
la germaneta Jackson,
la Janet.
La Janet Jackson,
47 anys.
Home,
que ja...
Està molt bé no parada,
eh?
Molt bé no parada,
no?
Estira por aquí,
recorta por allà.
Això són com les casitas
que havien abans.
És com les llanes
aquelles recortables,
que totes tenien nom de flors,
margarita,
sí,
sí,
rosa.
Janet Jackson.
Janet Jackson,
però no acabem amb ella,
eh?
Ah, no,
aquí acabem.
Mira,
mira,
a veure què et sembla.
I és que estem enhorabona
sobretot pels fans d'ells,
tant de l'Alaska
com del Mario,
perquè,
Marc,
què passa?
aquest cap de setmana?
Diumenge,
diumenge,
la tercera temporada
d'Alaska i Mario,
que ni ells mateixos
pensaven que n'hi hauria,
una tercera.
quan els hi van oferir
van pensar,
estem flipant,
aquesta gent no sap
el que està fent.
Estan flipant.
I, bueno,
ells estan encantats
i els fans encara més,
encara més,
estem desitjant
que arribi diumenge
per veure-ho.
I, Marc,
tu la primera,
no?,
igual que jo,
a primera fila
si poguessin
i ens deixessin,
no?
jo ja em sento
primera fila
de casa meva.
fa les crispetes
i la Coca-Cola
i au,
i que no em molestin.
Diu,
a veure,
on està la mama?
No se sabe.
No està.
No està.
Acaba de salir,
està en Madrid,
està rodando.
Mama i Alaska
el medis temps.
Doncs, Marc,
tornem la setmana vinent,
no?
Sí,
espero que tornem de veritat,
és a dir,
jo prometo les galetes
que a tu t'agraden.
Sí,
per favor,
per favor,
per favor.
Vinga,
jo sé,
jo sé que treballen més
les que porto jo,
entre altres coses
perquè són del dia.
Clar,
bona.
I les que portes tu
són de fa dos dies.
Això no ho diguis,
que era veritat.
El que mentida era.
No,
no és veritat.
No,
no,
no i no.
Les nenes són més bones.
Que no,
te quiero,
pero no.
Que no.
Marc,
ara te toca a tu,
eh,
acomiadar.
Ja saps què et toca dir,
eh?
Això sí,
sí,
molt dijous.
Sí?
Millor cap de setmana,
plogui o no,
i ens veiem i ens sentim
la setmana que ve.
Gràcies, guapa,
bon cap de setmana.
Gràcies a tu.
Adéu-siau.
Adéu.
El dia que passa
va acabant igual.
Deja de quejarte
sin descanso.
Es aburrido.
¿Y de qué sirve?
Piensa que el futuro
sigue en blanco.
que nada está escrito,
que todo es posible.
He conseguido borrar de un plumato
las fobias
y manías.
Ha sido fácil,
son tonterías.
No quiero más dramas
en mi vida,
solo comedias,
entretenidas.
Así que
no me vengas
con historias
de celos,
llantos
y tragedias.
No.
¿Qué más da
si todo es mentira?
¿Qué más da
deja que me ría?
¿Qué más da
si al final del día
¿Qué más da
va a acabar
igual?
No quiero más dramas
en mi vida,
solo comedias,
entretenidas.
Así que
no me vengas
con historias
de celos,
llantos
y tragedias.
No.
¿Qué más da
si todo es mentira?
¿Qué más da
deja que me ría?
¿Qué más da
si al final del día
¿Qué más da?
Va a acabar
igual.
No quiero más dramas
en mi vida.