Fins demà!
Hi ha moltes coses, eh? Aquí a Tarragona.
Ahir et vaig veure amb el Paraigües, podia ser a l'amfiteatre?
Sí, fi meu, sí.
Llàstima, eh?
Ahir era una llàstima.
Se'n recordem que la setmana passada, dilluns passat,
vam estar parlant del nou vestit dels armats de la SANG de Tarragona
i ahir va ser la presentació que vam dir 30.000 vegades
que era diumenge a les 12.
Exacte.
Veus?
Doncs diumenge a les 12 van sortir els armats de la congregació,
d'allà de Passa del Rei, van fer, van sortir en posició...
Sí, sí, sí, no, no, no, era fantàstic.
Però una meravella.
A més posava la cara de gallina...
Sí, sí, sí, i era increïble perquè a més a més
van baixar pel passeig de Sant Antoni i desfilant van haver...
Bueno, clar, van haver de parar els cotxes, la circulació dels cotxes
i era una... es parava tothom, tothom, els que no sabien què passava,
els que els anaven acompanyant, els que estaven desitjant de veure'ls tots,
tothom es quedava... era una passada.
A més a més, com sents els timals i sents el pas d'ells
i dius, això, aquí passa alguna cosa.
Està passant alguna cosa?
Jo crec que per la gent que de cop i volta se'ls trobava
que no sabia ben bé què és el que estava succeint,
jo crec que pensaven en qualsevol moment, diran,
corten, o accion, com si estiguessin enregistrant-ho, no?
Exacte, sí, sí, com si fos un tipus de pel·lícula.
De pel·lícula, exacte.
I tot el camí fins a l'amfiteatre,
el van fer a passo ligero, que diguéssim,
doncs era una barbaritat.
tots junts en formació i fent-ho ràpid,
era tot per fer-s'ho mirar.
I l'entrada a l'amfiteatre.
L'entrada a l'amfiteatre, la cara de gallina.
Sí, sí, sí, sí, molt bonic.
La llàstima que vam...
Jo crec que alguna armadura es va oxidar
perquè va ploure, anava caient gotes,
però no parava, no parava, no parava.
Aquell xirimini tonto i no parava.
I, vaja, tot i que ells van quedar molt bé
a la sorra de l'amfiteatre,
que Déu-n'hi-do la imatge,
així que et transporta fa 200 anys o més,
doncs imagineu-vos la sensació aquesta
de canviar d'època històrica.
Doncs avui canviarem d'època històrica, també.
També aquí nosaltres, sí?
Home, fantàstic.
Què m'he de posar?
Tornem cap enrere?
Però quan?
Cap enrere de quan m'estàs parlant?
Cap enrere, cap enrere,
doncs gairebé un segle, quasi ben enrere.
Doncs vinga, però ens situem musicalment també parlant?
Sí, sí, sí.
Doncs estem situats als anys 20.
Que bonic!
Que bonic!
Coincidint amb el festival Dixi,
amb Dixil·land de Tarragona,
que ha començat aquest cap de setmana,
a més a més de la presentació dels armats,
també hem començat amb la Dixi,
i farem el programa dedicat a la moda dels anys 20,
una mica a contextualitzar aquesta moda,
perquè va ser un trencament total
amb la moda de principis de segle,
i vaja, era un canvi totalment radical,
bueno, per l'època,
i evidentment tot té a veure amb la història,
amb els aconteixements històrics socials,
i tot va afectar a la indumentària,
a la roba que portàvem.
I a més va ser una mica un trencar.
Exacte.
Perquè hi havia moltes coses que es van...
Podem dir que la dona va demanar el seu lloc.
Justament.
Aquí està.
I en aquest moment les coses van canviar,
almenys va començar a canviar alguna cosa.
La dona jove, en aquest aspecte,
la dona jove, i els homes també,
però és que el canvi amb la dona va ser molt més radical.
Els homes van passar a portar jaqueta curta,
no jaqueta llarga,
per qualsevol cosa.
La jaqueta curta,
els senyors,
a principis de segles,
es posaven la jaqueta curta
per un sopar a casa
sumament informal.
I sempre, sempre, sempre
sortien de casa amb una jaqueta llarga.
Això pels homes potser era la barbaritat,
però, clar,
veure una dona com li puja la faldilla,
el tall de la faldilla,
i passem de portar totes curcets,
i, bueno,
hi ha moltes coses que parlarem.
La selecció musical que tenim avui
la tenim a càrrec dels amics del bebop,
de Tarragona,
de la plaça dels Sadasos,
que, bueno,
aquest cap de setmana han tingut concert,
i aquest cap de setmana que entra
també tindran concert de jazz
per la Dixi.
Feu una ullada al programa de la Dixieland,
que està molt interessant,
i personalment,
jo ho vaig disfrutar molt,
el concert del bebop,
i espero que us agradi la música.
Jo recordo que, si voleu,
podeu entrar a través del Google mateix,
a través de l'Ajuntament de Tarragona,
i ja teniu tot el ventall de concerts,
que encara podeu gaudir a partir de,
si no recordo malament,
dijous, divendres, dissabte i diumenge,
per aquest cap de setmana.
Sí, a partir de dijous.
I que, a més a més,
és aquest dinobè festival internacional de Dixieland
que es celebra a Tarragona.
Molt bé.
Doncs ja estem situats,
actualitzats,
i a partir d'ara,
comencem a veure
què és això de la...
Bé, què va passar
durant aquells anys?
Sí.
A principis...
Conèixer una mica més...
Exacte.
Una mica de contextualització històrica.
D'acord?
Fantàstic.
Com parlàvem,
a principis de segle,
a principis del segle XX,
les dones portaven,
vaja,
corsers i faldilla llarga,
vestits...
Bueno, vestits amb força escot
i moltes portaven...
No portaven mànigues,
però la majoria portaven guants.
Guants,
o si no...
Llars, eh?
Sí, si més no cap al colze.
I els més llargs els portaven en...
En esdeveniments.
En esdeveniments, no?
Sí, en esdeveniments i celebracions diferents.
A principis de...
del segle XX
van...
Bueno,
van començar...
Va haver-hi la Primera Guerra Mundial.
Val?
I aquest...
I aquest esdeveniment
va afectar
a la mentalitat
de la gent jove.
És a dir,
la gent jove
començava a veure que...
Bueno,
començava a canviar
d'idees
i de manera de pensar
i volien portar
un altre tipus de...
Bueno,
de roba.
però clar,
la gent gran
veient com anava
la cosa,
no, no,
així no heu d'anar.
Bueno,
el que passa sempre,
el canvi generacional,
sempre hi ha algú
que ha de trencar.
A la part generacional
més...
més vella,
diguéssim,
més antiga,
sempre...
sempre deien
que on anaven així,
que havien de ser
respectuosos
i formals,
sobretot.
I la gent jove
no em feia cas
de la gent gran,
sobretot perquè
havien perdut
aquesta confiança.
Després del que havia passat
a la Primera Guerra Mundial
deien,
escolta,
a mi no m'expliquis ara
què hem de fer
o què m'he de posar
o com he de vestir
perquè no teniu
aquesta capacitat
de dir-nos ara
heu de portar això.
I també,
també,
durant els anys 20
es va dir
els daurats anys 20
o els esbojarrats
anys 20.
Sí, és veritat.
A més a més,
també va tenir,
si no recordo malament,
la llei seca.
Exacte.
Que tenien també
la seva gran força
en aquells temps,
sobretot a la part
d'Amèrica,
els gánsters.
Sí, exacte,
sobretot a Amèrica.
Baralles,
trets,
es podeu imaginar
una mica, no?
Exacte.
Clubs nocturns,
clandestins,
del 27 també.
29.
Ah, 29, perdó.
Va ser el 29.
I se'ls va dir,
és només una dècada
del que estem parlant
i va ser un trencament
total
entre principis de segle,
la primera dècada
del segle XX
amb la dècada dels 20.
Aquesta dècada
es diuen
daurats
o bojos anys 20
perquè
tothom,
hi havia aquesta sensació
que tothom
tenia molts diners
i que tenia
la capacitat
de gastar
un munt de diners
i semblava
que no s'haguessin
d'acabar mai
els diners
fins al 29.
Exacte,
fins al 29.
Aquí ja
va petar tot,
diguéssim,
i ja
aquesta sensació
i aquest esperit
tan esbojarrat
es va calmar
d'alguna manera.
He tingut ara mateix
una espècie
com de déjà-vu.
Sí.
Quin tipus de déjà-vu?
En aquest sentit,
no?
En aquest sentit
que fins ara
semblava que hi haguessin
diners per parar un carro.
Sí, exacte.
De cop i volta
va venir una cosa
que es deia crisi
que ens ho ha aturat tot
i de quina manera
i encara ens continua aturant tot.
I sembla que estiguem tornant
una mica
no cap a enrere
sinó cap a
una mica els orígens.
Exacte.
I no ha hagut un crac
com va passar en aquell moment
perquè va ser
allò va ser molt fort.
Va ser molt bèstia.
És el que dius tu, perfecte.
Però aquí
de mica en mica
podríem dir
que ens han pogut veure
les orelles al llop.
Ahir el llop
ens està mig menjant
i ara ja intentem treure
o intentem salvar
el que es pugui.
El que es pugui.
Exacte.
Sí, sí.
Estem intentant salvar
el que es pugui.
I llavors
durant l'època dels anys 20
sobretot a Amèrica
com dèiem.
És molt
molt
molt
important
que
ens concentrem
en que
a Amèrica
als Estats Units
sobretot
era on
es desenvolupava
tot aquest
status quo
que dèiem
els gángsters
la llei seca
aquesta manera
de viure
tan esborgerrada
i sense parar
fins al crac
del 29.
És que quan es pensa
d'aquesta manera
quan pensem
en la música
del Dixi
hem de marxar cap allà
hem de creuar el toll
hem d'arribar
fins a l'altre costat
sí, sí, sí
hem d'anar cap allà
que allà se'ns arriba
a un nou barreons
doncs sí
a més a més
el jazz
va ser
quan va néixer
llavors
més o menys
i entre el jazz
i aquesta manera
de
de pensar
la música
i de sentir
la música
també va sortir
ball com el
Charleston
per exemple
exacte
doncs
d'aquí
d'aquest sentiment
de llibertat
i de
tornar-se bojos
diguéssim
venen moltes coses
com el jazz
vull que us feu
una idea
perquè imaginem
la pel·lícula Titanic
se'n recordem
dels vestits
que portava
Kate Winslet
fantàstic
perfecte
doncs
d'això
als anys 20
que són
que van
6 anys
6-7 anys
va canviar radicalment
el com portaven
les dones
la roba
començarem
pel cabell
vinga
la Kate Winslet
portava
bueno
les dones
a Titanic
totes portaven
el cabell
recollit
però totes
portaven llarg
per norma general
recollits bonics
que sigui
però llarg
dones
enormes
també
exacte
però llarg
no
els anys 20
se tallem el cabell
totes
i portem
curtet
estil garçó
tipus
Anne Hathaway
com el porta ara
inclús una miqueta més llarg
però vaja
que el cabell
s'ha
portat
tot escut
és una mica la revelació del tot
una revelació total
tanquem per aquest costat
exacte
tanquem
trenquem
millor dit
cabell
trenquem faldilles
trenquem
ho trenquem tot
continuem comentant
seguim
perquè
seguim pels vestits
perquè
dels vestits
de la
és que
me referiré
és que me referiré
a la Kate Winslet
dels vestits
de la Kate Winslet
llargs
meravellosos
i la majoria
portarien segur
anagües
i fajos
i contrarrefajos
i de més
i de més
que no sé com podien
respirar aquesta gent
amb tant de pes
exacte
doncs
passem a
a veure
sobretot el turmell
el turmell
i mitja cama
de la dona
que ja
era
un escàndol
que no té menés
una passada
perquè és que
a més a més
sobretot
durant
1926
i 1928
va ser
durant l'època
que els vestits
de nit
eren igual de curts
que els vestits
de dia
i això vol dir
que ja eren
arribaven
quasi bé
els ginolls
i si se't veien
els ginolls
hi havia noies
totes aquestes noies
que van agafar
aquest tipus
d'imatge
i de forma
de vestir
i de forma
de viure
els deien
flappers
els deien
flappers
que curiós
sí
i les flappers
eren
sobretot
durant aquests dos anys
que et dic
entre el 26
i el 28
hi havia moltes noies
que eren
detingudes
per escàndol públic
per portar
les faldilles
pel ginoll
sí, sí
és que
era un escàndol
en realitat
perquè en realitat
era com
portar
un vestit
de bany
perquè
òbviament
si pensem
a principis
de segle
els vestits
que portava
aquest Winslet
diguéssim
era
el vestit
normal
d'anar
de cada dia
i el vestit
de bany
era
bueno
una barbaritat
de cur
i el que portaven
elles
les flappers
al carrer
era com
un vestit
de bany
i moltes
eren
inclús
detingudes
per alteració
de l'ordre públic
alteració
de l'ordre públic
sí senyora
sí senyora
alteració
de l'ordre públic
i això recordem
perquè era
el vestit
arribava fins
a la part
al turmell
es veien
els turmells
i era dels genolls
més amunt
dels turmells
i quasi arriben
els genolls
i depèn
de com
es veu
els genolls
bueno
bueno
en quant
als talls
dels vestits
hem de dir
que
eren
sense
formes
el vestit
com menys
forma
tingués
millor
perquè
la cintura
baixava
fins a la cadera
i llavors
ah d'acord
i llavors
no necessitaven
cap tipus
de corser
per entallar
la figura
i que es veiés
la cintura
llavors
fora corsers
la llibertat
absoluta
fora corsers
fora els corsers
d'aquells
de varilles
que
que
te'ls
havien d'aprendre
justament
m'ha
ve
aquella imatge
d'aquella pobra xica
intentant aguantar la respiració
i la negra de ladera
estirant fort
per marcar la cintureta
aquella
d'avella
o d'avispa
o no sabem
de qui era
era una barbaritat
i clar
des de
a partir
dels corsers
i del trencament
de portar
aquests corsers
doncs
els vestits
clar
eren
superamplis
sense formes
inclús en formes
masculines
d'acord
però bueno
a cap i a la fi
aquesta
aquesta
aquesta baixada
de
de la cintura
cap a
cap a la
cap a la cadera
com que enfatitzava
molt més
les formes
de la dona
depèn de com
encara jugava
una mica més
amb la sensualitat
sí
sí
va ser l'època
en quant a ideal
de moda
era l'època
en què la bellesa
començava
l'ideal de bellesa
començava
a ser el d'una nena
de 15 anys
és a dir
amb la pell fineta
amb una silueta
prima i gràcil
volien que fossin
morenes de pell
no?
ja canviem
d'estar blanquetes
perquè som senyores
de sempre estar
a sota
de les
de les
paraigües
sí
exacte
a ser
doncs
morenetes de pell
i a tenir
un tipus
de pell
doncs
com
amb un altre
amb un altre color
d'acord?
sí
en quant a la roba interior
a més a més
del corser
de fora
els corsers
que
durant
entre 1920
i 1928
la venda
dels corsers
van caure
en dos terços
imagina't
imagina't
quina manera
més radical
de controlar
un estil
o un tipus
de moda
les noies
les noies
més amples
o les més
grassonetes
no volien portar
corsers
embarillats
però portaven
uns tipus
elàstics
és a dir
sense varilla
però
una cosa
que t'apés
una miqueta
la panxa
el que vol
el que vol
de ser
la panxa
però és que
aquestes
peses
a més a més
portaven
una mena
de ligueros
per enganxar-se
a les mitges
sí
sí
sí
ara
a principi
estava intentant
recordar
com eren
i és veritat
que la part
podríem dir
també una de les parts
sexis
que en aquell moment
hi havia
no?
just a la fusta
aquesta part
sexy
era
bueno
la del liguero
però és que
a més a més
no et pensis
tu que
era
en valo
del liguero
perquè
com que
portaven
en quant a les mitges
i els braços
els braços
els portaven nus
però és que
portaven nus
com dèiem abans
no portaven guants
en quant a les mitges
portaven mitges
de color beige
beige
crema
inclús
amb alguns tipus
de dibuixos
d'encaix
però sempre
de tons
com a molt
molt naturals
no perquè el bèstit
potser és el que
s'emportava
tot el protagonisme
sí
per normes generals
sí
però sobretot
per fer
per semblar
que fos carn
en realitat
per aquesta mena
de
de ser
de ser diferents
i d'escandalitzar
sobretot
d'escandalitzar
de les ganes
d'escandalitzar
i elles
portaven les mitges
inclús
de seda
o del que
després s'anomenaria
el rayon
ah
d'acord
ja es començaven
a portar les mitges
de rayon
i també va ser
en aquell temps
quan les mitges
van deixar de ser
allò que dius
fins a la cintura
i es van convertir
a mitja cuixa
sí
de car
sí senyora
per això
exacte
per això
el liguero
per això
necessitaves
perquè no caiguessin
a l'hora de ballar
exacte
a l'hora de ballar
charleston
esbojarradament
com es ballava
doncs
aquí està el tema
i en quant als braços
que dèiem que
portaven els braços nus
diguéssim
o sigui
vestits amb tirants
o manigueta curta
van deixar de portar guants
les flappers
i en general
durant la major part
de la dècada
es portaven els braços nus
i sense guants
llavors
fins a llavors
els guants
era com una peça
d'educació
i d'aporte
per les dones
d'un cert
d'una certa
estatus social
però és que
als anys 20
les noies
encaixaven
les mans
als homes
per saludar-los
sense els guants
què m'estàs
contant
por favor
estic veient
els genolls
els turmells
a més a més
m'adona la mà
m'està tocando
la mano
un locurón
això és un escàndol
de primer ordre
a més a més
jo m'imagino
tots els diaris
venien plets
imagina't
imagina't
a més a més
com no les
perdona
com no les havien
aquelles pobres xiques
com no les havien
de detindre
home
sin vergüences
em s'ho estaven demanant
a crits
sin vergüences
és una parla d'aquelles
de tarantà
m'ha de parlar
així
t'ho dic ràpid
sin vergüences
sin vergüences
que van per les calles
despendolades
aquestes xiques
doncs imagina't
ara que estem parlant
sobre els comportaments
et diré
digues
que elles
a partir dels anys 20
més o menys
surten sense homes
que cuidin d'elles
surten de festa
durant tota la nit
condueixen cotxes
a motor
i fumen en públic
i parlen de tu
això
jo crec que això
del tu
no
deixa'm estar
però bueno
és otro cantar
i que portaven
també polseres
i portaven
també
cullerets
i a més cullerets
aquells
que són molts
sí
cullerets
sí
polseres
era
com a més
menys
potser sí
però
sobretot
una altra cosa
de comportament
era que es maquillaven
en públic
és a dir
treien la polvorera
aquella típica
en comptes de marxar
i deixar els senyors
o els caballeros
i me voy a empolvar
la nariz
al bany
on anàvem
sempre
exacte
doncs
és igual
jo treia
la polvorera
a mig
a mig de
no sé
a mig dels restaurants
dels clubs
dels salons
de té
treien
de les seves polvoreres
pintaven els llavis
normalment de vermell
i
ei
aquí
paz
i després glòria
i tots
escandalitzats
menys ella
menys elles
que segur que serien
vàries
en quant a la part
de complements
o parts
que es veien
més
els abrics
per exemple
eren caraguats
i llargots
per sota del genoll
tampoc tenien
cap tipus
de forma
continuem
amb la llibertat
i amb la
bueno
despiporre total
pensem
fem una cosa
abans hem fet
el símil
del titànic
ara podíem fer
el símil
de la pel·lícula
Alta Jazz
molt bé
perfecte
m'agrada
sí sí sí
molt bé
s'assembla molt
el que passa és que clar
a Alta Jazz
eren
eren els vestits
molt més curts
del que realment eren
però la idea seria aquesta
sí exacte
hem comentat
que els vestits
més curts
es van portar
des del 26
al 28
i vaja
que va ser
un moment
molt concret
durant
aquella dècada
però que
aquell curt
que es portava
ensenyant
ja
el turmell
ja
era una esbojarramenta
total
ja us ho dic
en quant a brics
per això
digues
tinguem en ment
això que hem dit
en la pel·lícula
Alta Jazz
eren llargs
i normalment
eren creuats
i en quant a
a l'hora de creuar-los
o bé hi havia
una mena de llacet
o hi havia
un tipus de botó
i sempre
bueno
solien portar
doncs el coll
doncs algun tipus de
doncs com
m'imagino pell
moltes vegades
pell
pel
sobretot
i va ser
just
en aquells moments
quan
els abrics
i les peces
els vestits
o que portes dins
de l'abric
a sota de l'abric
es van començar
a combinar
en quant a estil
teixit
textures i colors
és a dir
jo em poso l'abric
aquest abric
depenent
de quin vestit
m'estigui posant
això es va començar
a fer
llavors
ja dius les combinacions
de colors
perquè una cosa
una desentònia amb l'altra
exacte
molt bé
un altre tipus
un altre dels complements
eren les sabates
durant els anys 20
es van posar de moda
les sabates de saló
tipus saló
però és que eren
agafades al turmell
i amb una mena de
fent té
hi havia una tireta
que sortia
d'on t'agafa el turmell
fins a
fins a la punta del peu
i es van posar
i va ser com
que es veien les sabates
com que la sabata
en realitat
ara es veia
abans no
abans la sabata
com que recordem
vestits Kate Winslet
Titanic
la sabata no es veia
no
hi havia sabates
que eren autèntiques
petites joies
exacte
llavors sí
i llavors
una vegada
passem els anys 20
les sabates
es comencen a veure
i què?
doncs
ara la sabata
és un complement
de moda
comença a ser
un complement
de moda
necessari
per portar
tota
combinada
i portar
un outfit
adequat
a cada moment
i segurament
que aquí ja
les fàbriques
de sabates
comencen a posar-se
les piles
jo crec que sí
i comencen a veure
que la moda
de la dona
ha canviat tant
que s'han de pujar
i el que es diu
s'ha de pujar
el carro
pel general
no eren gaire altes
però
però bueno
el talonet
era
era
no
ni molt gruixut
ni molt finet
i va passar
a finals
de la dècada
va començar
a ser tipus
taló cubà
que comença
a ampliar
a dalt
just el taló
i es fa
una mica
més estret
a baix
però no gaire més
no gaire més
i com a últim
complement
podríem dir
que els barrets
es van posar
molt de moda
sobretot
aquells barrets
de campana
que li duen
els xampinyons
barrets
que et queda
just
encaixat
al cap
perquè primer
com que portàvem
els cabells
curts
doncs
ja
podia portar
un tipus
de barret
així
que m'encaixava
bé al cap
i bueno
i m'arribava
fins just
on me quedan
els ulls
llavors
havia d'aixecar
una mica
el cap
per mirar
perquè si el barret
m'està tapant
la línia de visió
doncs
havia d'aixecar
una miqueta
el cap
però és que a més a més
es portava
molt molt molt
els barrets
i sobretot
aquelles diademes
que coneixem
de les típiques disfresses
de Charleston
sí o no
doncs
coneixem tot això
perquè
no estava de moda
ensenyar el front
ostres
no em diguis
has vist?
sí sí no
avui estem descobrint
un munt de coses
quines coses?
que potser
que més o menys
sabíem
o intuíem
però que
no acabàvem
de veure
igual que una altra
de les coses
que ara
que m'has dit
això de les diademes
he pensat
de seguida
les plomes
exacte
bueno
les plomes
formaven part
de bueno
és el que deien
que moltes vegades
d'ajudar-ho
de complementar-ho
a la zona del cabell
aquelles plomes
que a sobre sortien
una miqueta
com que en realitat
els vestits
no tenien res
perquè no tenien res
brillant
alguna cosa
però molt puntual
molt puntual
però
el que li donava gràcia
eren
entre els complements
i quatre detalls
de vestit
d'encaix
o de
o de brillo
però
els vestits
en realitat
no eren
espectaculars
eren
en realitat
eren còmodes
de portar
eren per ballar
eren per estar
el més senzill
possible
dintre del què
i un apunt
digues
en quant a
els dissenyadors
els dissenyadors
que ara mateix
tenim com a referents
no sé si et sona
una tal
Gabriel Chanel
no
que era
que havia vist
el Coco
o alguna cosa així
sí
aquesta
llavors sí
es va fer
dir ella mateixa
Coco
i ella va ser
gran revolucionària
i ella va ser
la que va promocionar
aquest tipus d'estil
l'estil flapper
va començar
o sigui
va treballar
els tons neutres
el beige
els colors sorres
els colors cremes
el blau marí
o el negre
i va fer
els vestits
eren
amb talls senzills
fets
per això et deia
que els vestits
eren fàcils de portar
eren
amb teixits suaus
i lleugers
i ja no requerien
corsers
o definir cintures
i eren
això
tot molt fàcil
de portar
molt senzill
i molt
molt
molt
molt trencant
tot el que hi havia abans
ara
ara heu dit
baltros
que
escolta
que dius
que us heu fotut
en una guerra
ah mira no
escolta
que jo no us crec res
nosaltres farem
el que ens doni la gana
no patiu
doncs així va ser
en realitat
és el que vam fer
doncs sí sí
saps què estava pensant
diguem
no sé si també
per aquesta època
no crec
però segur que m'equivoco
tu me'n recorregessis
com van començar
a mirar els pantalons
d'una altra manera
les dones
ai doncs
això
és que la Coco Chara
jo crec que també
va tenir alguna cosa
alguna cosa a veure
sí
amb els pantalons femenins
ho buscaré això
ho buscaré
perquè també va ser
un altre dels moments
que la dona va trencar
el moment sí
perquè encara porta
òbviament
estem parlant de vestit
tota l'estona
exacte
i va haver-hi un moment
jo crec que
durant els 30
és a dir
que quedava molt poquet
sí sí
quedava molt poquet
pel moment pantalón
però
sí sí sí
i que va ser
un altre
imagina que les dones
només
portaven faldilles
vestits
tot el que tenia a veure
amb la cosa lleugera
a partir de cintura
cap avall
diguem-ho així
normalment quedèiem faldilles
i faldilles llargues
o faldilles més o menys
curtes
per l'època dels 20
sí
més o menys curtes
pel que coneixem ara
de curt
no?
just
però clar
quan arriba el pantalón
va ser
quan va decidir la dona
posar-se uns pantalons
igual que un home
els portarem els pantalons
també nosaltres
i dius
ostres
i això també seria
una altra manera
de tornar a explicar
la història
no?
sí
això també
això requereix
un altre dia
ja ho parlarem
ho ajuntarem
amb alguna
altra cosa
que jo crec
que potser us agradarà
m'agradaria avui recordar
digues
bueno
potser recordem el blog
vinga
si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour
arriba
Jessy's Weekend
el Ja Tardes
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista
Jessy's Weekend
es vesteix
amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda
cada dilluns
el Ja Tardes
a partir de les 7 de la tarda
Jessy's Weekend
a la passarela
de Tarragona Ràdio
no em direu
que aquesta música
no et dona llibertat
per fer
el que et dona la gana
a l'hora de ballar
és fantàstica
és una passada
jo m'imagino
per allà
els carrers de Nou Orleans
bueno
una festa contínua
que hi ha gent tocant
i tot
un reguit d'ells
de gent
escoltant-los
més a més
aquest tipus de música
és tipus d'Ixiland
la música tipus d'Ixiland
és l'originària
de Nou Orleans
diuen
m'agradaria recordar-vos
Mississippi
Mississippi
Mississippi
en esta orilla
del Mississippi
con la tan sonya
hijo que el barri film
m'agradaria
m'agradaria recordar-vos
que al blog
tenim
bueno
tinc
tinc ara
un post sobre
unes arracades
que em van regalar
de Glòria
bisuteria
d'una noia
que va exposar
la Casa dels Tresors
que vam comentar
fa un parell de setmanes
i a més a més
tinc una altra
informació
sobre
els millors estilistes
de Hollywood
això dels millors estilistes
de Hollywood
ho parlarem
algun dia aquí
perquè
hi ha
hi ha molt de suc
això ho hem de fer
a un altre programa
sí sí sí
jo et convido a fer-ho
en un altre programa
i a més a més
un altre dia
mira te feia una altra idea
va
perquè darrerament
estic veient allò
tu estil a juicio
i programes d'aquests
no no no
tu te'l deixo caure
tu després fes el que vulguis
no cal
no?
no fa falta?
no perquè
no porto estil a juicio
perquè
és que aquest tipus de programes
dedicats a la moda
entre cometes
però aquest tipus de programes
saps què passa?
que els hi fan
un makeover
que diuen
un canvi total
de
inclús de
de la forma
de
de la cara
els hi posen dents noves
a veure
a veure
a veure
parlem de moda no?
i el que després
no però
ja està bé
és l'aspecte físic
i el que després fan
és
posar-los-hi
un bon maquillatge
i canviar-los-hi
el pentinat
i en realitat
és el que fan
és canviar-los-hi el pentinat
i un bon maquillatge
però després
aquesta persona
ha de
ha de mantenir
aquest
aquest estil
que se suposa
que li han donat
vaja
no crec que sigui
és que diuen
que una flor
no fa primavera
no?
no no no
una flor no fa estiu
això això això
tu que ja
com ja saps
que d'aquí a dos dies
ve la primavera
tu ja estaves
jo ja estic
esperant a la primavera
desitjant
la setmana que ve
ens veiem
sí
anirem a Hollywood
potser
o anirem
no
la setmana que ve
què tens previst
la setmana que ve
tenim previst
parlar sobre
la setmana santa
bàsicament
en quant a protocol
d'acord
d'acord
perquè hem de recordar
que
qui vol
o qui li agrada
ha d'anar
adequat
a cada esdeveniment
que passarà
durant la setmana santa
llavors
per no desentonar
i per saber
què hem de fer
o què hem de portar
sobretot
doncs
és ideal
el programa
de la setmana que ve
fantàstic
doncs
gràcies
el weekend
Jessica Linares
moltes moltes gràcies
a tu Sílvia
i tornem la setmana vinent
a les set de la tarda
de nou
amb el món de la moda
fins la setmana que ve
adeu-siau
i tornem la setmana
oi
m
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!