El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a la bordo del català,
el millor barco de guerra, a la flota d'Ultramar, el pimoner i el nostre dos i catorze mariners,
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palacruixer.
Quan el català sortia a la mà, els nois de Calella feien un cremà.
Mans a la guitarra, solien cantar, solien cantar, visca Catalunya, visca el català.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Mira que me n'alegro molt de sentir-lo, eh?
Mira.
Home, és que són aquells dies que dius, ai, a veure si ve, a veure si ve i el trobo a faltar quan tinguessin minuts, eh?
Ara hi ha problemes amb una sèrie de jocs que ha fet d'autobusos la senyora Begoña,
que anem al barri del Port i Centre, ara saps que es diu Monjeto, saps?
Perquè ens ha aïllat, ens ha tret el dos, que anava molt bé per tot el circuit.
I ara d'això, però bueno, deixem-ho que ara no és qüestió de l'autobús, deixem-ho perquè això ja...
Ara parlarem d'altres coses, parlarem de viatges, què li sembla?
Però se'n recorda que li vaig donar aquella idea, fa temps de comentar i de fer a l'avi viatger.
I és que ara mateix, clar, tothom pensa en les vacances, tothom pensa en sortir una miqueta,
en deixar els problemes de banda, i una de les coses que ens encanta fer,
o almenys a mi m'encantaria poder fer, doncs és un bon viatge.
Què ens recomana, avi?
No puc dir-ho.
Jo havia pensat, vostè quedat per tot arreu.
Dic, no sé si l'avi ha estat a Itàlia.
Perquè, a més a més, tinga fins i tot allò que dius, mira, la banda sonora hi tinc posada.
Si ell me diu que sí, lo dejo todo.
Vostè ha anat a Itàlia, avi?
Cada excusa, segons el seu temperament, li agrada...
O sigui, tots els països tenen un nal.
Sí, ja li poso la banda sonora.
Depèn de com ets i el que busques.
Però si tu t'aclimates, mires com són aquella gent,
doncs t'hi adaptes i cada país té les seves coses.
Des del desert de Tunes, passant a Noruega, passant a Escòcia, passant a la Índia,
passant a tota Europa, vull dir, a tot arreu, a tot arreu, Cuba.
O sigui, a tot arreu, depèn.
I en Cus és curiós, perquè m'he trobat, doncs, Rússia encara era comunista o comunista,
Cuba encara hi havia el Fidel Castro, la Índia acabava d'aixòs el...
En fi, una sèrie, però la gent, la gent es passa com a Espanya.
Segons on vas, tenen un caràcter.
Depèn del país, la part que busques o vas,
trobes com aquí, tens Andalusia un caràcter,
al nord un altre, nosaltres un altre, madrilenya el seu caràcter,
o sigui, però llavors, quan vas a aquests països,
doncs, t'hi adaptes, t'hi adaptes, si saps comprendre'ls com són.
Això jo, quan m'ho recomano, un país, depèn de què vols veure.
I depèn del que necessitis en aquell moment, no?, que també, Déu-n'hi-do.
Perquè jo a línia he vist coses...
En fi, a tot arreu, Rússia en aquell temps que era...
O sigui, a tot arreu, la gent és com és.
I l'has de comprendre com és.
Poden ser com són, han de ser d'una manera,
perquè dintre la mateixa nació hi ha caràcters...
No, no, i les coses, depèn de com siguin,
poden ser més fàcils o més difícils per a les persones que estiguin allà a vivir, no?
Ara és molt fàcil, perquè ara les agències de viatges
t'aporten la mar de viatges.
O vulguis, o vulguis.
Quan jo et parlo de 40,
o en panys enrere o més, no?
Aquests països, i més quan jo anava sol amb la dona,
en alguns països d'aquestes...
Que eren molt valents, eh, avi, ara que ho penso.
Era jove.
Què això vol dir? Que és inconsciència?
No, no, però si ets jove,
amb ganes de caminar i veure un llapis a la mà,
per si una cosa no l'entenies, la dibuixaves.
O sigui, no sabies l'idioma, però...
Saps com va dir?
T'anaves a pensar, no?
Era d'això, sí, sí, sí.
I sempre trobes gent que...
Escolti, que busc...
Ara, mira, jo quan venia aquí,
he trobat un grup de russos...
Sí?
...que estàvem desesperats buscant el cort anglès.
Ah!
Aquí al cantó.
Què em diu?
Jo que busco.
I el s'ha guiat cap allà baix, no?
M'ha ensenyat.
Això et dic, mira, agafa aquest carrer d'aquí,
la rambla aquesta,
i al final tenen el...
Oh!
Oh, tant de buscar el...
Saps com vull dir?
Vull dir que has de ser així.
Jo m'he trobat a països...
Jo sé, jo sé de molta gent
que això de...
que ho trobo molt malament,
i a més d'indicar-los cap a la zona on ha de ser,
els indicarà l'altra punta del món.
Sí, això saps com va ser?
I això no ho sé per què ho fan.
Això era en principi,
quan encara venien aquests americans aquí presumint,
l'altre és que...
Ah, fèiem per la rabieta.
Sí, sí, sí, sí.
Ja t'explicaré un dia algunes anècdotes
dels barcos americans aquí,
el cas que...
En fi, això, hi ha d'allòs.
D'acord, d'acord.
Ara, si vols parlar d'un això...
Anem a una altra història, sí, sí.
Sí, perquè el temps passa...
Si no la liem, si no la liem, és veritat.
Doncs, bueno, doncs d'Itàlia, que dius tu.
Sí.
I vols anècdotes...
Home, clar, on va estar?
Primer on va estar?
A veure, primer situem-nos.
Va estar a la Fontana de Trevi.
Jo vaig estar...
Li va donar un petó a la seva dona.
I va estar a les diferents capitals
i puestos interessants de Roma.
Ai, de Roma, d'Itàlia.
D'Itàlia.
Perquè això va ser un grup
que va marxar des de Barcelona
per un grup que eren periodistes,
i anaven gent de diferents maneres,
com militars, alguns...
En fi, era un viatge que es feia
per anar a veure el Papa,
que feia una festa.
Fèia una festa i també estàvem convidats
amb aquella festa.
El Papa feia una festa.
No una festa, el Vaticà...
Sí, sí, sí, per això, per això.
d'aquestes festes que d'això, saps?
I bueno, hi vaig aprofitar, sí,
vaig poder-hi anar,
anaven al comunista d'aquí,
periodistes, de la ràdio...
En fi, una d'això.
I a Barcelona els vam trobar
i vam anar a això.
Per això li vam anar a Pisa,
per Roma, Venècia...
Que bonic, que bonic.
I vam voltar a tots els d'aixòs.
Però bueno, concretant, per exemple,
aquelles anècdotes
que després passen d'aixòs.
Una molt important.
A Roma, doncs, quan anàvem la dona i jo,
es passeixaven.
però també venia en joventut.
Sí.
i deia,
on aneu, on aneu?
Jo deia, no,
perquè jo no coneixia Roma,
però com que tenia aquesta particularitat
d'orientar-me,
jo acabava en un plano
i sobre aquest plano ja m'orientava...
Ja feia.
... als carrers, perquè, clar,
d'un lloc a l'altre i orientava.
Bueno, i aleshores vam anar a passejar.
I passant per un carreró,
no tant carreró,
un carreró que estava bé,
de Roma,
allà hi havia un lloc
que hi havia strips.
Ah!
En aquell temps.
I ara, és interessant això,
mirant-ho d'allò.
Home, per la seva dona,
no sé si estava tan contenta, eh?
Sí,
o de mirar els strips.
No, per veure strips.
Vull dir,
que hi havia de tot també,
però,
ah, ah,
hi havia homens, eh?
Ah, d'acord, d'acord,
no ho sé, no ho sé, eh?
No fem la innocenteta,
que també busseu,
puestos fent el desentès de sols.
Qui, nosaltres, eh?
Escolta,
doncs, bueno,
anem al gra.
Estàvem mirant,
estàvem mirant el cartell
i surt el,
com si així,
el que se'm cuidava
de comodador,
de llit, saps?
Ah, sí.
I diu, ah,
i parlaven,
diu, ah, espanyoles.
Dic, sí,
i de on?
Dic, catalanes.
Ah, catalanes.
Dic, coi.
Diuen això,
venia una noia,
però agafa't, saps?
Sí, sí,
d'aquelles que treuen el cinglot, no?
Diu,
diu, ah, mira,
que són de Tarragona.
A Tarragona?
Dic, sí,
vam dir que era de Tarragona.
A Tarragona?
Diu,
aquesta és la Venus del Nil.
Ai, no, de l'Equador.
De l'Equador.
La Venus de l'Equador.
Era una de les vedets.
I guapíssima, segur.
Diu,
t'enredes, no?
Dic, ah, sí.
Diu, Tarragona?
I em diu ella,
jo estuve en Tarragona.
Dic, ah, sí.
Diu, sí, en el Serrallo.
Oh, bueno,
a bones bodes la convides.
En el Serrallo?
Dic, d'on el Serrallo?
Diu, la Calla Espinac.
Cois.
La Calla Espinac vivíem nosaltres.
I llavors ve el per què.
Resulta que a Tarragona hi havia dos germans.
Sí.
Que es deien López.
Un era Guixaire.
I l'altre cantava.
Que era l'Aníbal Rei.
Li deia l'Aníbal Rei i cantava.
Sí, sí, sí.
I això.
Bueno, es veu que aquest,
Barcelona,
va actuar amb aquesta,
la Venus de l'Equador, no?
Sí.
I llavors,
doncs,
anaven de parella.
Anda.
Anaven de parella.
I un dia,
ell la va convidar,
perquè al Serrallo,
allí a la fàbrica de gel
del carrer Espinac,
del Vidal,
doncs,
la filla
estava casada
amb el germà
d'aquest,
l'Aníbal Rei.
Anda.
Que petita salmó, eh, avi?
I d'allí,
i des de Barcelona,
van vindre aquí,
a Tarragona,
a sopar,
a menjar,
a casa,
és un germà
del carrer Espinac.
T'imagines,
d'un carrer de Roma,
i llavors,
llavors ja ens va dir,
mira,
dius que d'això,
sí,
baixarem a veure l'espectacle,
i diu,
orienta-les
i dius-li
el que tenen que fer.
de l'espectacle.
Ah,
a veure,
a veure,
i què hem de fer?
I som enri,
aquelles noietes,
diu,
mira'l,
mira'l,
i cap a això,
dic,
sí,
i també surten homes,
dic,
també,
no pateixis,
surt de tot.
Anem i aquell diu,
mira,
quan baixeu baix,
si us ven a buscar l'abric o la bufada,
o que sigui,
dieu que no,
perquè això sempre hi ha propina.
De cara.
Si us ven a oferir
alguna cosa de beure,
o el que sigui,
no,
però ja hi entra
un còctel.
i ja hi entra una beguda,
una beguda perquè...
Diu,
sí que tot això
s'ho estudieu.
Si bona fe,
es va fer estudiar,
doncs...
Ah, clar,
potser un còctel que hi ha.
I llavors,
ella,
diu,
senteu-se aquí,
que és on ho veureu millor.
Però una miqueta,
diu,
ara us deixo,
perquè jo,
a part de l'espectacle,
tinc que contactar
amb algun client
d'aquests grans que venen.
Sí, sí, sí,
i que volen privat,
no?
I que volen un privat.
Diu,
ja,
ja us veurem a l'acabar.
I sí, sí,
vam veure l'espectacle,
va sortir tot,
i en aquestes xiquetes
diuen,
oh,
dones així,
mig d'espullar,
mig d'això,
no n'ha sortit cap.
Dic,
no s'ha fixat.
Llavors,
que s'encenia i n'apagava la llum.
Ah,
diu,
veta aquí,
veta aquí.
O sigui,
que aquesta és una anècdota,
que veus tu al món.
Perquè vegi les coses
com canvien,
eh, avi?
Ara l'altra,
l'altra divertida,
sí,
és quan vam arribar
un grup
a l'hotel.
Ah, sí.
Bueno,
que llavors no eren hotels,
eren pensions.
En aquell temps,
no d'això.
Home,
devia haver algun hotel,
però potser eren
aquells intocables
de l'ocard que hi havia,
eh?
Bueno,
aquestes pensions
eren com a hotels.
D'acord, d'acord.
D'acord.
Cases de d'això,
bé,
vull dir,
bé,
però no eren...
No eren de l'occió.
I a l'entrar,
la senyora,
agafa i va donar
les claus.
Cadascú va donar una clau.
I tots buscant la clau,
per això,
jo em vaig quedar.
i la dona i jo es van quedar
a la porta plantats.
Diu,
i vosotros,
jo llavors parlo
mig l'italiat,
també,
saps?
Perquè mira,
per se n'eslava.
No ve,
per se n'eslava.
Jo de panta.
Dico,
com no sé l'habitació,
qual és?
La que quede
serà per a nosaltres.
Per a nosaltres,
sí.
em mira de dalt a baix,
ja ho sé més jove,
eh?
Sí.
Mira de dalt a baix,
a mi,
mira la dona,
i vosotros,
esta.
Ara?
Li va caure en gràcia?
Sí.
Obre-ho la porta,
era la seva habitació.
L'habitació de...
Dic,
home,
digue-se que les italianes,
les madones,
sois femenques,
jo heu fet un rotllo d'aquells,
saps d'això?
De la seva.
I ella reia,
va, va,
no, no,
de veritat,
es va donar la seva habitació.
Ara bé,
jo content.
I com sabia que era la seva habitació?
Encara et quedava alguna roba
o alguna cosa teva?
Quan tot allò,
jo va dir,
aquesta és la meva habitació,
i ell veus el perfum,
tot,
tot allò.
Va canviar unes coses
i mires,
va donar aquella habitació.
Bueno,
jo m'agafo un moment d'aquells,
li faig un passe de torero,
però això saps un arro.
Sí, sí, sí.
I ella em diu,
tu ser torero?
Jo,
amb els meus primers joves,
diu,
jo no,
torero no.
Perquè llavors,
tots els espanyols,
érem toreros.
Sí, sí,
era el que arribava.
avall,
cojo la pica,
ve el toro,
aguanto el toro,
ve el torero,
lo socat,
li vaig fotre un...
Ah,
que s'ho va creure.
T'ha explicat.
Bueno,
marxem.
Veus,
això,
avi,
això avi és el que fa el teatre.
Bueno,
agafa,
i bueno,
i marxem.
Vé l'hora de dinar,
i al dinar,
et posen els plats,
el just,
el pa al just,
el vi a part,
el vi a part,
se senta amb la donió,
amb un racó,
i em ve el camarer,
com si éssim,
i em porta un got de vi
almenys d'un quart de litro.
I vostè diu,
ui,
s'ha equivocat.
Diu,
no,
no,
diu,
vino no he pedido,
que d'això.
No,
que això es costarà.
Sí,
he dit això que no he pedido,
vino,
i diu,
senyora,
per a picador,
i cada menjada
em portava el got de vi
pel picador.
Això és molt bo,
eh,
avi?
Això m'ho prenc la vida.
I una altra vegada,
un altre dia,
a Venècia,
vam anar a menjar,
i clar,
la que vols,
no?
Sí.
Però també el vino
hi entrava.
Jo vaig aixecar,
me vaig al tauler,
bueno,
al camarer,
i dic,
pots-me'n una copa de vino.
Ah, sí.
Pots la copa de vi,
i allò que fas,
la miro,
l'ensumo una miqueta,
el tasto,
i al costat hi havia un senyor,
diu,
tu entens de vinos?
O vinos?
Dic,
no,
però soy de una tierra,
donde el vino,
el priorato,
hombre,
el priorato.
Dic,
sí,
que el conoces?
Sí,
yo estaba en el priorato,
arriba a la montaña,
això,
això,
ah,
bueno,
vam estar parlant del priorato,
i del vi,
que si jo va a marxar,
adeu,
bueno,
mucho gusto,
adeu,
marxa,
poso-me a la butxaca,
no,
no,
senyor,
el dueño,
he invitado él.
Ah!
O sigui,
era el propietari.
Era el de això,
i em va convidar.
Vull dir,
que a vegades dic les coses,
i quan les penso,
dius,
la de coses,
sí,
i la de coses que he arribat a viure,
eh,
avi?
Vull dir,
vull dir que a vegades,
no és que improvisi que m'inventi les coses,
és que les...
Clar,
s'ha trobat,
sí,
sí.
Però la més grossa,
quina va ser,
avi?
La més grossa va ser,
vam arribar allà a Pisa,
doncs,
veníem,
un grup,
també venia un capellà jove,
d'aquí de Constantí,
em sembla que era,
i aquest,
arribar allà,
que era dissabte,
li van dir,
escolta,
i demà no podem fer missa?
Diu,
sí,
he parat aquí amb una iglesia que hi ha,
i demà faré una missa
pel grup que anem.
Bueno,
anem a la missa,
i la fan català.
Ana,
que bonic.
Fan català,
en aquell temps,
i demà hi havia un selló,
molt,
molt així,
d'això,
i con tu espíritu,
amb una amada,
d'això,
bueno,
allà ell,
bueno,
van anar d'això,
vam ser,
i quan vam ser a Marsella,
que queia també en dissabte,
a Marsella,
t'explico els detalls?
Sí, sí,
a Marsella,
doncs,
també a l'hora del sopar,
porto el sopar,
per exemple això,
i,
li vam preguntar,
mossèn,
demà,
que farà missa?
Diu,
sí,
diu,
aquí també he trobat una iglesia,
que me la deixen per fer la missa,
i salta un,
però escolti,
haga-la en castellano.
Home,
que gent,
home.
Jo vaig pensar,
això em perdona,
i això,
jo,
un dibuixar,
que l'en castellano,
jo m'aixeco,
dic,
perquè ara he de ser en castellà,
no l'entenem nosaltres,
ja,
i el d'allòs,
perd,
perd,
llavors,
el capellà aquest diu,
és que jo en castellano,
no la puedo hacer,
perquè jo no sé hacer nada más,
en catalán,
i en latín,
en castellano,
encara no me l'han donat,
si encara no l'he après,
no l'he après,
doncs no hace usted en latín,
m'ha cagut la mar.
Ostres,
l'home aquell,
quin toca pa,
l'assos,
imagina,
m'aixeco,
vaig començar a dir-li,
de,
de,
de la fòbia,
la fòbia,
sense maltractar,
eh,
però li vaig dir de tot,
i salta un,
i diu,
xic,
calla,
perquè he de callar,
calla que es tiren coroner de la Guardia Civil.
Ai,
què?
I què?
Hòstia,
jo,
en aquell moment no era,
jo,
jo,
encara més,
i que és que vostè havia de respectar les coses,
perquè vostè,
en tota la mala llet,
quan deia la missa català,
vostè l'entendia tot en castellano,
perquè la seguia com a la llet,
con tu es peito,
gritando para que,
demostrar que vostè era castellano.
Què dius?
Ostres.
I la gent,
xic,
però calla,
calla que es un tiren coroner de la Guardia Civil,
compte aquest temps.
Sí,
sí,
com i jo,
s'estava a buscar la ruïna,
de Franco i tot allò,
i compte amb,
la Guardia Civil,
d'aquesta Maria,
oh,
jo,
res,
van vindre,
van portar,
aquell no va sopar,
jo,
la noia d'allí,
que es veu,
va entendre,
encara em portava més menjar,
no el degut.
Bueno,
així es va acabar,
això,
ara et s'ho de demà,
quan m'agafa el teu car per vindre,
xic,
i ara què faràs?
I què faràs ara?
Digues,
mira,
simplement,
quan arribi a la frontera,
pel que vegi,
salto i em quedo.
Sí,
perquè no em quedara una altra,
no?
El meu va estar esperant allà,
jo,
els companys,
jo,
quedo aquí a França,
i mira,
ja,
ja ho arreglaré.
I ja farem,
no?
I ja farem.
I tot el viatge,
tots.
I clar,
vam arribar a la frontera,
i tots pendents,
a veure,
van pujar els de la duana,
els guàrdies civil,
a la frontera espanyola,
i tots,
a veure,
a veure,
no,
van mirar,
no em van dir res.
I tots pendents,
a veure,
arribar a Barcelona,
a veure què passaria.
I no,
quan va arribar a Barcelona,
no se'n van despedint-se tots,
i en un moment van,
els vam trobar tots dos.
Donar-se la mà.
Em va donar la mà,
així,
de manera,
saps?
Però...
Sí, sí,
en pla d'educació,
per a l'educació,
no?
Per això et dic que viatjant,
viatjant.
Home,
jo he explicat això,
com a anècdota,
perquè em dius que expliqui,
doncs,
anècdotes.
Sí, sí, sí.
Passa, no?
Després també,
ens vam trobar a Roma,
que jo volia anar a veure
la iglesia
on estava enterrat,
la Maria del Montserrat,
i estava enterrat
Alfonso XIII.
Ah,
Alfonso XIII.
Sí.
Vaig al Planell,
em vaig a orientar
i vaig anar.
I també hi havia
una senyora,
amb dues noies,
una filla i una amiga.
Ara,
nosaltres vindrem amb vostè,
que vostès
van a molts puestos
i nosaltres no el sabem.
Dic,
no,
perquè el pitjor que hi ha
és quan vagis d'aquesta manera.
Hi ha molta aglomeració d'aix.
No, no, no,
que s'aferri uns,
que llavors tots,
i vol dir això,
i per què no entrem aquí?
I llavors te desgarrien.
Clar,
i ara no vas a l'itma
que tu vols anar.
Arribem allí a l'iglesia,
estava tancada.
I vam mirar uns muts
que hi havia allí,
per seny,
se van dir que per al darrere
se podien...
Ah,
se podia entrar per al darrere.
Hi havia una porta.
Hi havia un d'allò.
D'acord.
Bueno,
resulta que era,
no sé quina classe de religiós
ho eren,
d'aquests que són,
de clausures.
i al darrere,
jo mirant,
mirant,
i em va sortir un.
Dic,
a buscar alguna cosa?
Dic,
home,
dic,
soc català,
i em faria gràcia,
doncs,
ja que estic aquí a Roma,
veure Montserrat,
i el mateix dia,
doncs,
mira,
tomba de fonso 13.
Diu,
ah,
bueno,
ja d'això es diu.
Oh,
m'ha acompanyat,
clar,
s'esperaven les quatre dones.
La dona,
i que ja és tres.
I clar,
ja és tres,
sí,
i ui,
això és de clausura.
Clar,
i només són homes.
I no d'això.
Home,
que era una llàstima d'això.
Diu,
mira,
farem una cosa,
espere,
passarem per uns corredors
i anirem a veure-ho.
Ho veus?
I llavors,
van vindre ells,
van passar per uns passillos
i van fer cap
a dintre de l'església.
Ah,
molt bé.
Allà hi havia el marit de Montserrat
i la tomba d'Alfonso XIII.
I llavors,
quan van sortir...
I allò deu ser preciós,
no, avi?
I llavors,
ara ja no,
perquè ja la van treure,
no.
No, no,
però en aquell moment,
no,
però en aquell moment,
després de veure
totes els que potser
entre bancs
que es van trobar
i que al final
van poder estallar...
Llavors,
clar,
però jo també havia dit
que no volíem anar
a la plaça del Vaticà,
que hi havia una iglésia,
hi havia una llibreria,
que hi havia una cosa
que m'interessava.
El sort i que ell,
ai,
i ara et verà fins allà?
I ara no sé quantos?
Mira, escolta, nena,
com que tu ja saps
el camí que han vingut
i el que sigui,
doncs torneu.
Neu.
Torneu vosaltres.
Per això,
a vegades,
aconsello,
no sempre,
eh?,
que segons qui s'enganxa
quan vas...
De viatge.
De viatge.
O estàs d'excursió.
Perquè et trobes amb això.
Clar,
que cadascú té
el seu interès.
Un altre dia,
t'explicaré
algun angle
d'aquestes coses
que s'ha fet,
d'això,
ja d'un altre puesto.
Però, avi,
pel que ens recomana,
ara mateix,
per la gent que,
per exemple,
està preparant un viatge
o per la gent
que vulgui anar
a qualsevol lloc,
és que sobretot
vagi amb la ment
molt oberta,
que vagi amb
tota la seva simpatia
del món,
perquè no saps
amb qui pots arribar
a parlar
ni saps amb qui
te pots arribar
a trobar,
no?
Això.
I que la mala llet
i les coses dolentes,
a veure,
que segur que també
es poden arribar
a trobar en el viatge,
però si els donem la volta
sempre poden ser
un camí
d'aprenentatge,
però sobretot,
si té una idea determinada
del puesto que va,
home,
diràs que
si dic que vagi sol,
no sol,
vull dir que vagi
amb les persones
de confiança,
perquè si no
te desguerrien
la tarda
o el dematí
o la cosa,
perquè a vegades hi ha gent
que hi ha això,
i llavors ho trobes
i no ho fan en mala feina,
tot se l'ha de dir.
No,
però llavors
veuen una botiga
de modes,
veuen això,
ai,
i per què no s'atreveixem aquí?
Perquè jo m'he trobat...
I ja estàs llesta.
Ja tenia...
Hi ha cap als anècdotes?
Sí.
Sempre
que pensin
el públic,
els oients
que m'escolten,
que vegin
que són coses
que explico,
que tu em dius
que te les expliqui,
i aquí parlo ella,
com ho sap?
Però jo el que voldria
és que quan parlo
d'aquesta manera,
doncs no molesta.
No, no, home.
A més,
avi, jo crec que...
Són consells d'avi.
És molt bonic
fer una festa.
Molt bé,
una festa,
te trobes,
rius,
xals...
Ara,
quan vas a un lloc determinat
per veure uns monuments,
per exemple,
plaga,
a veig,
com i campi...
Ja,
bueno,
això ja són...
Ja vindrà la setmana vinent.
Ja vindrà la setmana vinent.
Llavors ja et dic,
però ja has vist tu Roma,
Itàlia,
veus?
Bé,
hi ha altres d'Itàlia,
no?
Però aquestes són les més...
Les més conegudes,
no?
Aquesta que quasi
que em quedo exilat
a França.
De poc que es queda a França.
Tot per enfrontar-me
amb un tinent
de la Guàrdia Civil
perquè una cosa
que era llògica,
si ella en tenia el català,
i allí aquest capellà
no tenia en castellà,
només tenia en llatí
i l'acostum
de fer-ho en català,
per què obligar-lo
a fer-li en llatí?
Si tots els altres
estàvem conformes.
Exacte.
No són aquelles coses
que te trobes.
Aquella imposició
de l'època,
saps?
Sí, sí, sí.
Va trobar un corcó.
Sí,
un corcónet
que es deia Ramon Martí.
Va trobar un corcónet.
Aquest corcó també
s'hi va corcorar
per veure
que la gent
m'apuïaven.
Clar.
Però, avi,
això també...
I si hi havia algun
que també pensava
potser com ell
tenia la sofena educació
per comprendre...
I avi,
a part d'això,
va estar en algun moment
en perill?
Allò que dius,
ostres,
ai que d'aquesta no sortim,
clar,
perquè recordem
que abans
el viatge
no es feia en avió.
La gran majoria
de vegades
es feia en autobús
o es feia en drenes...
Vam fer en autocar
i vam anar aquí
a...
Això ho sé.
Per això,
que...
Era molt diferent
i les carreteres...
Pobre vam anar
amb el barco.
D'acord.
I després ja
vam fer tot el viatge
amb autocar,
la frontera allà,
llavors vam anar
a Montecarlo,
allí també...
allí també és curiós
perquè a Montecarlo
vam anar
i allí fora els jocs,
dintre la ruleta,
allò...
I vaig jugar
i vaig jugar
allò que et dues
una carta,
agafes dues coses
i em van tornar
i em van donar alguna cosa.
Ostres,
no et jugo més.
Sí o no?
Perquè si no s'engrescava.
Perquè t'engresques.
Clar.
Saps què passa?
La primera i la segona guanyes.
Quan guanyes
t'engresques
i quan perds
per recuperar.
Clar.
I llavors jo...
I aquí se n'està la trampa.
I llavors fent el tonto,
no el tonto d'allò,
vaig passar
per dintre
el casino.
i després t'ho deia
no per més,
però jo entrava.
Ah!
I deia...
Ah, vi!
Però si és no per més,
no per més.
No, no,
vull dir,
però veies que eren puestos,
que eren sales.
Ah, ah, ah.
De car, de car.
Si era d'això...
Era per la zona VIP.
Si era de dones,
no entrava, eh?
Ah, de car, de car.
Bueno, i d'això...
Vostè era un perill, eh?
I escolta,
i en això,
i en això,
vaig entrar amb una,
una sala,
la Mar de Maca,
amb unes el mic,
una tauleta petita,
amb dos cadires,
i al costat d'alredador,
amb una finestra gran
que donava el port.
I un noi d'aquells,
com que veu d'aquesta manera,
diu,
què passa aquí?
Llavors es van fer mics.
mitja posada,
i ho ha explicat.
Diu,
aquesta sala
està prohibit,
i està d'això,
és que aquí hi ha,
quan venia alguns,
el sargon president,
o bé alguns personatges grans
que fan la partida ells sols.
Ah,
a la intimitat.
I aquí,
aquest d'això,
i aquest de fi,
n'ha estat història.
Perquè l'altra vegada,
un barc americà
va anar aquí,
i el capital del barco
es va jugar
l'amazar tots els quartos
dels...
Sí, sí,
dels d'això.
I llavors...
de la tripulació.
Qui?
Ah,
qui va dir-ho.
És que escolta,
que jo s'ha cregut que hi ha anys,
eh?
No, ja ho veig,
ja, eh?
Veus allò llit i caurís,
jo perquè...
No, no,
que sí, que sí,
si va passar mal d'aquí de Tarragona.
Acaba,
agafa i va explicar.
Diu,
doncs mira,
saps què va passar?
Que llavors,
quan va veure perdut aquest,
com que sabia que tenia Consell de Guerra,
va agafar i li va dir menys,
escolteu-me,
si demà al dematí
a mi no em torneu als quartos,
veieu que el canyoner que hi ha d'hi baix al port,
l'enfocaré aquí
i convardejaré el casino.
Jo tinc pena de mort,
tinc Consell de Guerra,
si arribo a Amèrica sense els quartos.
Aquell llens s'ho van prendre d'una manera molt bé.
doncs un dematí
van mirar a la finestra
i el barco tenia els canons
enfocats al casino.
Home, però això va ser...
De seguida...
Home, però això va ser...
Aquest senyor se la va jugar a ell.
Clar.
Home, veiem...
Oh, però vull dir...
Però mira que lajeta, eh?
Mira.
Mira, perquè mira...
Són anècdotes.
Sí, sí, sí, són coses que passen de la vida.
Aquell el van engrescar a jugar.
Bueno, però ha de ser...
Aquell home era un principiant.
Ja.
I li van fotre tots els quartos.
Llavors ell tenia consell de guerra
perquè havia gastat els quartos...
Clar, havien gastat els quartos de la tripulació.
I ell va pensar, mort, mort,
el jugo, i es va fer això.
I a més a més, segurament que els mariners
estarien també d'acord, de fet d'acord.
Clar, però si no ho cobrem...
Si no ho cobrem, no ho cobrem,
doncs mira, ens ho carregarem tot.
Això a vegades hi ha coses que semblen de novel·la.
Sí, sí.
Però si les has viscut, dius, sí.
I que ell diu, cap capità, ens un demà,
el canyoner, el canó,
estàvem enfocat.
I dir, clar, que ell van dir,
que ell van pensar, colla, aquest home se juga tot.
Aquest home ja no arrisca, no pisca.
Doncs vull dir que hi ha...
Ostres, quines coses, eh, avi?
I després també, aquí al casino aquelles...
Ara parlem del casino,
però ha de pensar del segle passat,
a dir qui anaven, com anaven.
I al darrere, també van ensenyar un poest,
que diu aquí, més de quatre se suïcidaven.
Clar, havien perdut a la millor,
tota la massa, havien perdut tot.
Un jardí, un racó d'allars,
diu aquí més de quatre se suïcidaven.
Déu-n'hi-do.
Bueno, nena...
Avi, que hem de plegar, eh?
Ja.
Que m'han engrescat avui, vostè i jo.
Tu, que m'has engrescat aquí.
Mira, li poso el chau-chau-bambina, eh?
Molt bé, eh?
Chau-chau-bambina, velo, eh?
I a l'hi-ballato.
A benvenuti.
Torrem la setmana vinent, avi.
Només em recordes.
Ara ets un dia, no?
Però ja veus que t'ho explico,
perquè me punxes, me fas recordar.
Ara soc jo, ara soc jo, oi?
No, bueno, estic content.
Mira qui crida, mira qui crida.
Avi, tornem la setmana vinent,
amb un altre viatge.
Bueno, si algun oient es queixa,
que ho digui.
No, millor, que truqui.
Que truqui i si li agrada,
doncs continuarem anècdotes.
Lo mateix.
D'altres països.
Clar que sí.
Avi, gràcies.
Molt bé.
Fins la setmana vinent.
Fins el proper viatge.
Adéu-siau.
Vale.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.