Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A l'Espai Jove la Palmera conjuntament amb Rosa Luxemburg.
Són Salvaje Montoya.
A més a més estem d'enhorabona perquè presenten el primer treball discogràfic.
I no, no es diu Anna, es diu Boda Romana, que també rima amb Anna però que no té res a veure.
Bueno, parlem amb el Valentín, que el tenim a la telefònica.
Valentín, bona tarda.
Hola, bona tarda, com esteu?
Qui és l'Anna?
Qui és Anna?
Sí.
És la germana d'un del grup de germans.
O sigui que existeix físicament...
Pensant en ella al principi.
Existeix?
O sigui que és una cosa que...
Sí, sí, el nom, la persona existeix, però bueno, després la història i tot no té res a veure.
Ho dic perquè espero que l'hagueu deixat bé, ja que dieu que és ella, almenys...
Bueno, sí, el nom és seu.
Ah, el nom, el nom.
Sí, només el nom.
Em comença amb el nom i després ja vam desvariar i...
Ho dic perquè si no podem arribar a calentar una mica l'ambient, tu ja m'entens, però amb la història...
Ja m'enrotllo, ja m'enrotllo.
Que bon, que ja teniu un nou treball discogràfic.
Ho ja fa una miqueta que va, perquè si no recordo malament és de l'any passat, aquest Boda Romana,
però encara...
Sí, porta temps gravat i editat i dret al mercat al gener, al gener d'aquest any.
D'acord.
I com va ser al final que us vau decidir, mira, ara ja ens ho estem passant massa bé,
anem a calar tota la gent, que també no només vingui al Consell,
sinó també es vulgui endur cap a casa al Salvaje Montoya,
continuï passant-s'ho bé, no?
Sí, sí, la idea era una mica això d'enregistrar el material que teníem,
perquè ja hi havia ganes, de temps que el feia que m'anàvem tocant i això.
Després tampoc sense pressa de treure'l ni res,
vull dir, era una mica a veure si trobàvem algú amb el que estàvem content i tal,
i al final vam trobar, per això, Pecore i Maga Vinila,
que se subien al tren,
un tren que hi va descarrilar clarament,
però ells se subien,
n'havien a punt de curar la pistola,
i molt contents,
i molt contents, la veritat,
des que estem amb ells i tal,
les coses que, bueno, funcionen més,
no com una cosa superprofessional,
però la veritat és que hi posen molt de la seva part,
perquè en surtin concerts,
i anem tocant,
i és el que volem.
Molt bé.
I com va anar l'enregistrament d'aquesta boda romana?
Però clar, no és el mateix fer-t'ho a casa tranquil·lament,
o també ho va fer així, aquest àlbum?
No, bueno, també ens vam rodejar d'amics i amistats
per intentar gravar tot el que serien les cançons,
i vam trobar un punt molt en comú amb Sergio Pérez,
de Telemàticos, Pegasos, ara, super,
els van canviar,
els hi havia una demanda,
per còpia de nombres,
i res,
i la veritat és que molt contents amb ells,
perquè hi havia molta afinitat,
i el rotllo que volíem imprimir a les gravacions,
ho entenia molt bé,
perquè també, més o menys,
havia ell molt d'aquestes referències,
i la veritat és que va estar molt bé,
va ser en quatre dies.
Quatre dies per a gravar, molt bé.
Sí, sí, dos dies el que serien els instruments,
i dos dies veus,
i bueno, i també,
mucho desvario,
perquè havíem de gravar en dos dies,
un cap de setmana,
i ens vam passar la nit del primer dia,
fins a les tantes jugant al pòquer,
fumant, bevent, i de tot.
Centrats, no?
Estàveu centrats en el disc?
No, no, no, centrats.
El segon dia va quedar millor que el primer.
Sí o no?
Sí.
Perquè, clar, el primer dia jo m'imagino l'atenció.
Si era la primera vegada el que volíem dir,
entreu en un professional estudi,
o un estudi professional, no?
Ajà.
Allò que ja ho veus una miqueta,
allò que dius,
ostres, m'has-t'hi ficat, no?
Allà dius,
hòstia, d'on me he metido?
En quina cova estic ficat, no?
Aquí em tengo que gravar,
y lo que grava esto se queda para siempre,
aquí en el material que saquemos,
madre mía.
¿Qué pensarán mis hijos?
¿Qué pensarán mis hijos?
¿Onde vas, papa?
¿Onde vas?
Durant la gravació no vam ser capaços
de treure tot aquest neguit,
tota aquesta pressió,
aquesta sensació d'ostres,
ho hem de fer bé,
però por la noche, bueno,
estarà a las 4 o 5 de la mañana,
que dius,
eh, que mañana hay que levantarse a las 10
para seguir grabando.
Però no vau estar fins a l'estudi, no?
Que després, a lo millor,
vau quedar a prendre algo,
i la nit es va començar a allargar
i a allargar, no?
Sí, sí, sí,
sortiríem a las 9 o a las 10
i vam començar a fer el tonto en tonto,
se'ns va anar de les mans
i va acabar a las 5 del matí,
todos borratxos
y con mucho tabaco
y mucho oscuro.
Que hi ha voz carajillera pel matí,
que després queda contundent
a la hora de gravar.
Comiendo bikinis de macarrones.
¿Qué dios?
Bikinis de macarrones?
Sí, sí.
Ya me adonaràs la recepta,
ara mateix.
No me ve present,
no me ve present.
Claro ya,
el bikini de macarrones.
No hi ha més, no?
No hi ha más secreto, eh?
Si coge el macarron.
Sí, sí, tal cual.
No tire más.
I una miqueta de juliver,
però ya va donar una mica més de culo.
Això ja és el teu top.
Això ja és el teu top.
Ja ho veig,
ja ho veig,
ja ho veig,
clar,
se van alimentar.
I a més a més,
si li posem una miqueta de formatge
d'aquell que se desfà,
alguna cosa queda com una petita capa
de formatge
envoltant tot el macarroni.
Això mateix.
Veus?
Us he agafat la idea, eh?
Sí, no, no,
no està malament.
Els vam fer
i al principi ningú se'ls menjava,
però ja a les tantes,
vull dir...
Subte menys el que sigui, no?
Seria baralles
per a darrer que s'acabava menjant.
O sigui que ara ja mirant-ho en perspectiva,
Valentí,
dius,
ostres,
com ha pogut sortir un disc tan ben parit, no?
Doncs, bueno,
jo no sé si s'haven parit o no,
però, hòstia,
la veritat és així,
bueno,
com va sortir un disc?
Ens vam passar,
quan sé que ens van passar
les primeres mescles així de preview i tal,
per veure com quedava,
a veure com quedava una mica parats
de dir,
ostres,
mira,
no t'ho està tan malament.
Crec que haurem de sortir més sovint
fent-se les tantes, no?
I ho quedem per gravar d'aquí a dues setmanes
i a veure què quedem,
per què fem?
Això,
sí,
això,
ara ja ho tenim clar.
Molt bé.
Dic que en aquest treball esgràfic
eren dotze cançons,
eren les que teníeu previst
de posar-ne,
es van quedar moltes fora
per allò de
deixem-les pel directe
o pel proper treball,
o com va anar?
Doncs no,
realment van ser
les dotze que volien gravar
són aquestes,
vull dir,
no va quedar res fora
ni mi cara es ve
per aquí 20 anys
quan hagamos un baúl
de rarezas
i tot això.
Home,
però si estaria molt guapo,
eh?
Tu dius que no,
però...
O aquelles tomes falses
que mai sortiran,
eh?
De tomes falses
tenim moltes.
Veus?
Guardeu-les,
guardeu-les,
que no se sap mai.
Estan ben guardades,
tenim el buen backup
ahí en casa
que no...
que nadie va eliminar-lo
i ja saldrà.
Però no,
van ser les dotze cançons
que teníem
perquè realment
és les que teníem,
no teníem més ni menys.
Més o menys
totes vam quedar contentes
de com van quedar
i vam dir,
doncs venga.
Tirem-ho cap endavant.
Molt bé.
Però a sobre de l'escenari,
segurament que,
a part d'aquestes dotze
i d'altres
que pertanyen
al primer EP,
diguem-ho així,
o a la primera maqueta
que ja teníeu,
doncs segurament
que hi ha d'altres,
no?
Doncs poca cosa més,
perquè estem treballant
en temes nous
però encara no quedem
de tenir-los acabats.
Llavors,
ens fa una mica
la cosa
de tocar-los.
El que sí que introduïm
petites referències
musicals
d'altres peces,
diguem versions,
per dir-ho d'alguna manera,
però no fem una versió
a l'ús,
diguem,
potser posem una petita pantallada
d'algun altre tema
conegut,
por ahí dentro,
la supermezcla,
el lector inteligente
que sepa
coger la referència,
però no fem gaire més.
Perquè ja en els concerts
ens passem molta estona
parlant
i dient tonteries,
vull dir que al final
s'han de fer fora,
diu, chavales,
en comptes de 12 canciones
tocan 9
i fa fora allà.
Ja tinc prou, no?
I ja llevo una hora i media aquí, eh?
Ossos, jo no sé,
crec que teniu tres quarts d'hora
al concert de demà
a l'Espai Jove a la Palmera,
són tres quarts d'hora,
més o menys, no?
Que toqueu també vosaltres?
Sí, sí, sí, en principi, sí.
O sigui que no us enrotllar gaire, eh?
No, no, no, no.
Valentí, Valentí.
El público dice, bueno,
ya más sabemos,
entonces puede ser que estamos ahí hablando,
contando los chistes, bueno.
Es un drama, es un drama.
Us he de dir una cosa.
La música es un drama.
No, no, que t'he de dir una cosa, perdona'm,
que just després del concert,
de la gent que normalment no tenen pressa,
que no sé per què no tenen pressa,
i es queden allà xerrant i prenen algo.
Home, si vosaltres tampoc teniu gaire pressa,
doncs mira, fem col·loqui i debat, eh?
Home, jo des d'aquí propongo el col·loqui
i el debat,
però que en un karaoke.
Ah, ah, ah.
Que no digáis ahí el mejor karaoke
d'aquí de la zona de Tarragona
i vamos todos pa'allí
i allí el col·loquio será máximo,
llegará al cénit ahí,
al sumum del placer.
Ostres, Valentí.
Del placer musical.
Doncs ara mateix m'acabes de posar en apuro,
perquè no tinc ni idea ara mateix
d'un karaoke per aquí, per Tarragona, eh?
És que n'hi havia...
És un part d'amago hem de solucionar, eh?
N'hi havia, n'hi havia,
de veritat que t'ho assegur que n'hi havia diversos,
però amb això de la crisi...
Han anat tancant, han anat tancant
i ara, de veritat, que no sabria...
Bueno, fem una cosa,
deixem el crit a l'aire
i si algun responsable
del karaoke de Tarragona Internacional,
sisplau, que ens truqui, no?
I llavors ja t'ho sabria dir.
Però que tinc ahí
molt de repertorio de Julio Iglesias, eh?
De Julio Iglesias, home!
No sabràs el què, no?
Que per l'agost el tenim aquí, a Julio Iglesias.
Ostres, madre mía,
pues esconder a las chavalas, eh?
Per què?
Perquè aquest home arrasa,
té una leyenda amorosa que...
Si tiene a la mirinda...
Perdón, a la miranda, a la miranda.
Però tu sabes la ley de los mil kilómetros, no?
Cómo funciona, no te lo digo con carió, no?
Pues no...
Yo como lo de los careoques, eh?
Estoy apagado, fuera de cobertura,
en este momento no me llames.
No, no estoy aquí en casa.
Bueno, bueno.
Bueno, no sé si atrevirme a preguntarte
que esto de això que me vas a explicar.
Al què?
A això dels kilómetros.
Ah, bueno.
Aquesta teoria, no?,
que diu que si tens la parella
a més de mil kilòmetres de distància,
la infelilidad no és tal.
Ah, que no compta.
Que no compta.
Si a partir d'X kilòmetres
és com si no tinguessis parella.
Això mateix.
Bueno,
no, és que no tinguessis,
sinó que, bueno,
efectes pràctics de funcionament
de la parella.
No hi és, no hi és.
No, no, no, no ha de ser un problema.
Bueno...
Però, bueno, és una teoria.
Ah, no, no, no, no, clar.
No soy un teórico,
no soy un practicante,
que es claro.
De car, de car.
Fem una cosa, Valentí.
Pichem les teories,
anem a la pràctica.
Molt bé.
Recorda'm qui són
la gent de Salvaje Montoya
que demà podrem veure
sobre l'escenari
de l'Espai Jove a la Palmera.
Mira, todos son gente
que podría estar en la cárcel
tranquilamente.
Así de claro te lo digo.
Empezando por Germán Ruiz,
que es el guitarrista solista.
Sí.
Es una bestia,
es un animal.
Una bestia parda.
Sí, sí, pero lo da todo.
Y eso...
Pero tiene muy buen corazón.
Eso sí que lo tiene.
Bueno, llavors,
per aquí ja ens ha guanyat, eh?
Sí.
Molt bé.
Luego está Miguel Ángel Blanca.
Ui, no, ui, no.
Sí, es un conocido
de la escena.
Ha empezado con un grupo
ahora que canta él
y todo esto.
Pero aquí lo tenemos
como bajista
porque nos dijo,
ostras,
vine un día
y dije, mira chicos,
necesito un grupo
en el que poder tocar
y poder emborracharme
porque tengo uno
ahora mismo
que no me lo permite
porque no olvidan las letras
tengo que ir con una tiel
para leerme las letras
y esto es un drama.
Tengo uno para
desfogarme
y bueno, pues nada,
ya necesitamos algo
de esto del rock and roll
y ya ver qué podemos hacer.
I dius, mira,
i l'heu adaptat
i adoptat.
Sería el bajista.
Molt bé, molt bé.
D'acord.
És a Miquel Andreu,
que bueno,
Miquel Andreu
és el...
Bueno,
és que en realidad
no estaría en la casa,
és el que nos sacaría
de la casa.
D'acord,
que té una miqueta
més de seny
que tots els altres,
no?
Exacte.
Cuando yo dije,
oye, tienes una llamada,
¿no?
Cuando estés de la casa
pues lo llamaríamos a él
y venía esperando.
Es para de familia,
té una nena molt maca
y bueno,
de toda la vida
son muy amics,
tots,
y siempre ha tocado la batería
y bueno,
y venía,
mira,
tío,
tenemos un grupo
y nos hace falta batería.
¿Qué dice?
Y él pensaba
que esto era en conya
de quedar una vez al mes
y una cosa así.
Sí,
aquella cosa
y aparte de afogar-se
y para hacer una risa,
y pues mira...
Y punto de él,
aceptó.
Y no solo es,
sino que hicimos
firmar un contrato
de por vida.
Eso lo podemos
deshacer nosotros.
Llavors,
pues res,
es el Miquel Andreu
que toca la batería
y lo hace muy bien
y estamos súper contentos.
Muy bien.
Y al final
somos todos amics
y nos lo hace muy bien.
Y yo,
que en su Valentino Montoya,
que con la guitarra
y me van obligar a cantar
y...
Y una mica
el responsable,
una mica?
Bueno,
no,
bueno.
No?
Perquè ho dic
que me van agafar
el teu cognom
per al Salvaje,
dir que a lo millor
tu vas ser una mica
l'instigador
de tot això
i el responsable
i...
No,
que va,
que va,
que va,
que va.
No,
no,
no,
va sortir una mica
per casualitat.
Estàvem buscant nom
pel grup
i al principi
vam pensar
en Grupo Salvaje,
la peli aquesta
de Sant Pepin,
la Aquesta de l'Oeste,
però,
bueno,
que és el típic,
perquè aquest grup
està, bueno,
aquest nom està mega agafat
i en mil grups
que es diuen igual.
És veritat, eh?
Després vam pensar
Alfredo Landa,
però es l'ha descartat
immediatament
i després...
No us veia, eh?
Eh?
Déu que no us veia
com a sota el nom
d'Alfredo Landa, eh?
No,
a més sona muy a pop,
muy poc.
Sí, sí,
a més a més
ets més d'un altre estil,
d'un altre estil.
Després,
el Miguel Ángel Blanco,
mentre estava al lavabo,
en Aguas Mayores,
penso, ya está,
si lo teníamos delante
y pienso Montoya,
¿no?
Ahí con toda la del poder,
¿no?
I del momento,
i del momento.
Y lo resulta
que Montoya
también estaba cogiendo
un grupo en Washington,
no sé qué,
que también se llamaba Montoya.
Me cachi, nena,
eh?
Qué mal de cap, eh?
Sí,
nos hemos quedado mal rotllo,
es que el grupo salvaje
mola molt
y Montoya mola molt
y vam ajuntarlo
y va a surgir.
Doncs fantàstic.
Mira la historia verídica
y cultural, eh?
Sí, sí,
no hi ha veus cap,
amb tota seriódica
de senyals, eh?
Amb tota seriódica
de senyals
i de pèls,
també,
també,
un que un altre ha sortit.
Això és,
sí,
de uno que otro.
Doncs Valentín,
que jo t'esminaré
això del karaoke,
que m'has deixat
de veritat camuinada.
Bueno,
jo de seguida
que sàpigui
on,
quan i on,
jo ara,
quan comencin a venir
els companys per aquí
per la ràdio,
que han hagut
que han hagut
una espetida sortida
i fan una sèrie de coses,
jo els preguntaria
a ells
a veure també
què em diuen
i de seguida
que sàpigui
jo que t'ho faig saber,
eh?
Perfecte.
De car?
Vinga.
On pot anar
és ben gros
i res,
fins demà
que tornem,
no?
Clar que sí,
demà
a dar-lo tot,
a quemar Tarragona,
no?
Home,
no,
no,
que venim de passar-lo mar
i ja saps com està
això de cremar,
eh?
Sí,
he dit una paraula
avui.
Deixem-la com està,
deixem-la com està.
Valdentí,
gràcies.
A vosaltres.
Fins aviat.
Adéu-siau.
Fins ara que sí.
Adéu-siau.
Fins ara que sí.
Abadament.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Fins demà!