TARRAGONA RÀDIO
I aquí estem disposats a fer una estoneta de tràfic d'abstraccions.
Ara que tenim unes tardes tan llargues i tan esplèndides,
doncs nosaltres avui us proposem un programa de música, diríem, fosca,
si més no, per la pell de la seva intèrpret.
Tenim una excusa.
El dia 21 d'abril es complia el desè aniversari de la seva mort,
de la personatgesa que ens visitarà avui.
Estem parlant de la Nina Simone, una artista amb molta biografia.
No la repassarem perquè és superextensa, ens limitarem a sentir música,
tota la que puguem, i us direm que la seva carta de presentació,
almenys per a la meva generació, va ser aquesta.
My baby don't care for shows
My baby don't care for clothes
My baby just cares for me
My baby don't care for cars and races
My baby don't care for
I don't care for clothes
I don't please
Miss Taylor is not a style
I don't care for clothes
And even Lana Turner
And even Lana Turner's smile
Something he can't see
My baby don't care for clothes
My baby just cares for me
I don't care for clothes
I don't care for clothes
Marjorie but the cell Stand
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és original d'un tal Dimitri Tiomkin amb Ned Washington,
i aquí, humilment, reconeixem que no n'havíem sentit a parlar
en la vida de cap d'aquests dos senyors.
I continuem tirant de biografia, però de la pròpia,
de la que aquí s'ho escriu.
El tema que escoltarem ara el vam descobrir
gràcies al malaurat Jeff Buckley,
un personatge que també es mereix un monogràfic,
que ja l'hi farem algun dia.
Es deia Laila Quine,
també és d'aquells de posar la pell de gallina,
i el va compondre l'any 1950,
quanta ja el senyor James Shelton.
Anem a escoltar Laila Quine, versió de la Nina Simone.
I lost myself on a cool, damp night
Gave myself in that misty light
Was hypnotized by strange delight
Under a lilac tree
I made wine from the lilac tree
Put my heart in its recipe
It makes me see
It makes me see what I want to see
Be what I want to be
When I think more
When I think more than I want to think
Do things I never should do
I drink much more than I ought to drink
Because it brings me back
Because it brings me back you
Lilac wine from the lilac tree
Lilac wine is sweet
I feel unsteady
And heady
And heady
Like my love
Lilac wine
I feel unsteady
I feel unsteady
Like my love
Listen to me
I cannot see clearly
Isn't that he
Coming to me
Nearly here
Lilac wine
Lilac wine
Is sweet
And heady
Where's my love
Lilac wine
Lilac wine
I feel unsteady
Where's my love
Listen to me
Why is everything so hazy
Isn't that he
Or am I going crazy
Or am I going crazy dear
Or am I going crazy dear
Lilac wine
I feel unsteady
I feel unsteady
I feel unsteady
I'm ready
I'm ready for my love
Feel I'm ready for my love
Feel I'm ready for my love
For my love
For my love
I feel unsteady
I feel unsteady
I feel unsteady
Da you
Unsteady
feliz
I must in the head
França, com dèiem abans, el 21 d'abril
de l'any 2003.
Va ser cantant, compositora, pianista
i va tocar gèneres
com el jazz, el blues, el ritme en blues,
el sol... Sobretot
la podríem qualificar
com un personatge eclèctic.
Ella tenia una veu
gairebé de tenor, com si fos un home
i es caracteritzava per la seva
passió un adjectiu en anglès
que és breathiness, que es refereix
a aquella veu com de jamé, com sufocada,
sense l'è, i pel seu tremolo.
Ja ho heu pogut comprovar.
Notem una influència de
Duke Ellington en tota la seva obra
i va tirar
bastant de moments d'improvisació
i de gran proximitat
espiritual, podríem dir, fins i tot.
Ella feia servir
uns silencis molt intencionats
i en ocasions també minimitzava
els acompanyaments perquè es notés tot plegat
més. Va ser una gran lluitadora
pels drets civils de les persones
d'ascendència africana.
Ella ja havia tingut un trauma infantil
potser tot plegat ve d'aquí.
Va començar a tocar el piano ja amb quatre anys
i en el seu debut, en públic
va fer un recital de piano
als deu anys
els seus pares estaven a la primera fila
i com que eren negres
els van fer posar més enrere
perquè al seu lloc
s'aproguessin posar als blancs.
D'aquí potser va resultar
la seva gran involucració
en el moviment
per als drets civils.
I anem a escoltar un tema
en què sí que es toquen tabús
aquesta sí que és una de les seves cançons
seves emblemàtiques
i es titula
For Women.
For Women
My skin is black
My arms are long
My hair is woolly
And my back is strong
Strong enough to take the pain
That's been inflicted
Again and again
What do they call me
My name is Aunt Sarah
My skin is yellow
My hair is long
Between two worlds
I do belong
I do belong
My father was rich and blind
He posed my mother late one night
What do they call me
My name is Saffronia
My name is Saffronia
My name is Saffronia
My skin is tan
Tan
My hair is alright
It's fine
My name is Saffronia
My hips invite you daddy
And my mouth is like wine
Whose little girl am I
For yours if you have some money
To buy
What do they call me
They call me Swindy
They call me Swindy
Money
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
You
Bona nit
Bona nit
I després d'aquesta peça impressionant, una que segur que us sonarà també,
és l'I Put a Spell on You, versionada moltíssimes vegades,
potser una de les més conegudes, la de John Fogarty, amb la Creedence Clearwater Gival.
Però avui el nostre programa, humilment, va dedicat a la gran, grandíssima Nina Simone.
Aquí la tenim.
I put a spell on you
Bona nit
You know I can't stand it
You're running around
You know better, daddy
I can't stand it
Cause you put me down
Yeah, yeah
I put a spell on you
Because you're mine
Because you're mine
You're mine
president
I don't know
You're mine
I can't stand it
I can't stand it
Fins demà!
La Nina Simón, mentre vivia als Estats Units,
va viure a Filadèlfia, va estar instal·lada a Nova York,
va tornar a Filadèlfia,
va estar treballant a Atlantic City,
també treballava en un club nocturn
per ajudar econòmicament a la família.
Va passar èpoques bastant fosques,
com dèiem avui, tiràvem del tema de la foscor.
Però a finals dels 90 ja,
quan ja era grandeta i finalment reconeguda,
la van convidar al 80è aniversari del Nelson Mandela.
El 99 li van donar un premi
per tota la seva vida artística a Dublín.
El 2000 va rebre el títol de Honorary Citizenship d'Atlanta
i diversos premis més.
Ella va acabar instal·lada a França,
a Exemprovence,
i va morir, com dèiem,
mentre dormia, suposem,
amb tota la seva placidesa l'any 2003.
I per tancar el programa,
el sentiment que us volíem transmetre al final
amb tot això,
el Feeling Good,
que és un altre dels temes
que diria que últimament també sonat en algun anunci,
reconeguts, conegudíssims,
interpretats per la Nina Simone.
Sous-titrage MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
I know how I feel, it's a new dawn, it's a new day, it's a new life for me.
I know how I feel, it's a new day.
I know how I feel, it's a new day.
I know how I feel.
I know how I feel, it's a new day.
I know how I feel, it's a new day.
I know how I feel, it's a new day.