Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest diumenge a la capsa de música per gaudir d'un dia molt especial, capsa en clàssica amb la Irina Badia, que avui la tenim aquí amb nosaltres. Irina, bona tarda, benvinguda.
A veure, que no t'escolto, bona tarda. Bona tarda.
Ara sí, com estàs? Bé, molt bé.
Aquest diumenge a la capsa de música. A més, jo no sé si és una hora que normalment és bona, és dolenta, dos quarts d'una del migdia.
Bé, és una hora com una altra, no? Potser és millor fer algun concert a tarda, però bé, és igual, no hi ha cap problema.
Hem de dir que en aquest concert, recordo, començarà a dos quarts d'una del migdia a la capsa de música a l'antiga Tabacalera.
No només repassaràs música de Sarsuela, sinó també cançons nadalenques. Què més? Explica'm-ho.
Sí, bueno, faré un recull de... He fet, bueno, he intentat buscar una mica de repertori variat, de no fer sempre el mateix,
i començo amb una mica de duratori, passaré per l'òpera, ens n'anem una mica per la Sarsuela,
i llavors faré una mica de cançons catalanes i alguna cosa de Nadal aprofitant.
Les dates que estem, no? Hi ha algunes Nadales que s'apresten més que d'altres a l'hora de cantar-les, a l'hora de dir...
Bueno, suposo que hi ha les típiques, no? És el típic.
Però la meva veu és que... És esplèndida.
Bueno, no ho sé, potser el Santa Nit, que també és més bonic, i...
Però bueno, en si les Nadales són cançons que suposo que a tothom li queden bé, no?
I que són boniques i que la gent les coneix i agraden.
Explica'm una miqueta, a veure, qui és la Nina Badia?
Com va ser que tu ja tenies aquesta veu amagada i de cop i volta vas anar a algun lloc i no sé, voler...
Te van descobrir... Com va anar la teva història?
Bueno, vaig començar a fer música des de petita. O sigui, no...
Bueno, això que t'apuntes a fer música i comences, no? I vaig començar amb el piano.
De fet, digueu que sóc una mica pianista.
Una mica pianista? Una mica.
Una mica soprano del tot.
Bueno, llavors vaig decidir continuar amb el cant. Llavors vaig començar amb un cor i fins que vaig tenir l'edat per poder començar a estudiar cant, perquè, clar, no et deixen estudiar cant amb segons quina edat, perquè diuen que la veu no està formada.
Llavors, bueno, quan em van deixar, diguéssim, vaig poder començar els estudis de cant i, bueno, en ell jo estic.
Molt bé. I encara continues, m'imagino?
Sí, sí, ara estic acabant ja el quart de cant i l'any que ve segurament marxaré a fer un màster a l'estranger.
Això quan serà, més o menys? Quan tens previst abandonar-nos momentàniament?
Home, un parell d'anys mínim.
Un parell d'anys?
Sí.
O sigui que ara hem de gaudir d'aquest concert, perquè no sabem després quan tornem a veure-ho.
Bueno, però també aniré venint i tornarem.
No m'espantis, eh?
No marxaré definitivament.
Que m'ho dius així d'aquesta manera, són aquelles coses com l'acudit aquell. M'ho has de dir poc a poc.
No m'ho has de dir així.
Tarragona és Tarragona. Jo no marxaré.
D'acord, d'acord.
Em deies que de sempre t'ha agradat la música.
Sí, sí.
Però també de sempre creies que havies de pujar a un escenari, que havies de cantar, o te tirava més la part de piano.
I al final te van dir un dia, mira, arrenca't, que tens una veu privilegiada i no es pot quedar amagada.
Bueno, jo sempre volia cantar. Des de petita hi he estat d'acord.
Cantar també.
O sigui, sempre he cantat des de petita. I llavors ho volia fer, el que passa que això no et deixen fins que no tens una edat.
No vaig tenir el privilegi que vaig poder començar molt joveneta amb 13 anys.
Ja vaig començar a fer cant, que molta gent fins als 18 o als 19...
De fet, a la meva carrera sóc de les més joves que fan cant, no?
Llavors, doncs, bueno, això suposo que també va ser com una oportunitat de dir, doncs, puc començar-ho abans, no?
Però, bueno, no ho sé.
Al final, suposo que a vegades proves una cosa i t'agrada més que l'altra.
El piano m'agradava molt, però també arribava a algun punt que deia, fins aquí, fins aquí, i això m'agradava més.
Clar. I no sé si et vas tirar directament o et vas llençar, perdó, per la part més clàssica del que era el cant, o vas dir, no, fem una miqueta de barreges, agafa una miqueta de sarsuela, agafa un...
Bé, és que a l'estudi de cant ja ens ho fan, això.
Ah, ja t'ho fan, això.
No tenim, o sigui, en el clàssic, diguéssim, tenim diversos repertoris, o sigui, el que és òpera, el que és sarsuela, el que és oratori, llavors hi ha la chanson, que és la cançó francesa, hi ha el lit, que és cançó alemana, i llavors després, bueno, hi ha les cançons catalanes i castellanes, també n'hi ha algunes d'angleses, i, bueno, o sigui, ells ens fan abarcar tot aquest repertori.
I, de fet, els exàmens ens exigeixen unes cançons d'òpera, unes de sarsuela, unes no sempre, tot igual, no.
Llavors, en el concert vaig voler això, no, agafar una mica de tot per no fer una hora d'un concert d'òpera només, no, o sigui, poder anar-me movent per tots els llocs.
M'ho imagina. I com t'ho van proposar, el concert, que recordem serà aquest 29 de desembre?
No sé, això és que el Miguel Alberto...
No, anava a comentar després, anava a parlar de l'associació de músics, del món d'idees, en el qual et vam descobrir, nosaltres també.
Sí, sí.
Doncs explica'm. Així que el Miguel Alberto va sonar el telèfon un dia d'aquí, i digui, i digui, què fas aquest diumenge?
Bueno, el Miguel Alberto jo és que crec que és com un angelet.
Sí o no?
Que tinc aquí, així, que vola, i, bueno, ell ho donaria tot per mi, i a mi m'encanta, no?
I potser hem obert portes que potser, bueno, que no creia que em podrien obrir o així, no?
Llavors, clar, sempre que em diu, hem de fer alguna cosa, o fa això, jo sempre li dic que sí, no?
Perquè, mai, és que no ho sé.
I compta amb mi, no? Compta amb mi.
Sí, sí, per el que sigui, o sigui, això...
I llavors vam començar, farem un concert, o de vermut, de no sé què, perquè van començar amb l'MT, que hi ha hagut un seguit de concerts.
Sí, sí, sí, va haver el concert que es va fer amb el Xavier Pierre, recordem-ho ja, si no recordo, vam venir del mes passat.
Sí.
Aquest mes, vam fer al principi de mes la presentació del llibre, del Guillermo.
Sí, sí, llavors, bueno, vam intentar buscar una data que ens anés bé els dos, que poguessin...
Perquè, clar, jo ara també no paro, i, bueno, vam decidir que parar per Nadal podia ser l'època més...
Bueno, ho podíem intentar lligar, i va ser així, vam dir, quin dia aquest, va, sí.
Vinga, 29.
I fet.
El 28, no, que pensaran que és broma, i no vindrà ningú, no?
Bueno, el 28 fan més coses a Tarragona, també.
Ah, d'acord.
Això intentem anar-ho combinant.
Però, bueno, vaig pensar que un concert de migdia també podia estar bé, perquè, clar, jo també tinc amics i gent coneguda fora de Tarragona,
llavors, clar, si ho fas a la nit, vulguis o no, ja costa més que puguin venir, i tal.
I un concert de migdia, abans de dinar, la gent a vegades surt a fer el vermut, no?
Sí, sí, i tant.
Doncs ho aprofitem, no?
I, a més, és que dius, mira, t'adona aquell puntet, no?, diferent, que no sigui un vermut clàssic,
que potser només hi hagi la música en aquell moment de la ràdio, de qualsevol CD, sinó música en directe, no?
Sí, sí, sí.
Ja has anat a provar, sé que és aquest cap de setmana, però jo no sé si ja has anat a provar...
No, no, la sala, bueno, encara no he anat a provar, però, bueno, ja ho vaig provar quan vam fer el concert del CD del Munt d'Idees,
i suposo que acabaré de concretar amb el pianista, a veure com ho lliguem.
Em va dir que t'acompanya, a veure, el Marc Torres, que és el teu acompanyant habitual?
No, bueno, jo de moment encara no tinc allò un pianista, que diguéssim, és el meu pianista, no?
Llavors, quan vaig fent concerts o vaig fent coses, doncs busco algun pianista que em pugui acompanyar, no?
I ell va ser professor, bueno, durant el grau mitjà va ser professor no meu,
però, bueno, ens acompanyava sempre als cors, i, bueno, era el pianista per excel·lència, no?
I anàvem tots a buscar-lo, Marc, Marc!
Sisplau, dones un cap de mà, no? Necessitem, no necessitem.
A mi m'agrada treballar amb ell, i quan li vaig proposar la idea em va dir que sí, i llavors posa amb mi, posa endavant.
Però segurament que hi ha hagut diversos assajos previs.
Què m'estàs dient? M'estàs dient que no, amb el cap.
O sigui que una miqueta serà, jo passo les cançons, jo passo les cançons que necessito,
i tu anem parlant i anem fent...
Sí, bueno, aquesta vegada ha sigut així una mica, via mail, escanejar partitures, amunt i avall...
Que dolent que està sent lo de Facebook i companyia.
Bueno, és que quan no es pot quedar, quan no hi ha manera d'ajuntar dues persones,
que ell té feina, jo tinc feina, clar, jo estic vivint a Barcelona, és supercomplicat, llavors...
Llavors, clar, un mail, t'has d'estudiar això, i així anem fent, i hem quedat demà al matí, llavors, demà al matí ja...
Ell és un músic molt bo, llavors anirem directe a feina...
O sigui, jo teniu... Va sobre assegura, pel que m'estàs dient i com ho estàs dient, no?
Sí, sí, confio, confio que tot irà bé.
T'ha canviat alguna de les peces musicals que li has enviat?
No, no, no, no, no.
Saps que moltes vegades dius, mira, Irina, mira, pel teu tipus de veu,
perquè tu ja saps que això ho tenen molt en compte, per la forma i tal i qual,
encara et lluiràs més o encara quedarà més bonic?
Sí, sí, no, no, ell en aspectes així més, bueno, o tècnics o així, no diu res.
O sigui, ell, si jo li faig un projecte i aquest és el projecte,
ell accepta o no, clar, m'hauria pogut dir que no, clar.
Clar, és que te deia.
Clar, t'imagina que ara li envies una cançó que en aquell moment,
per qualsevol història, doncs no acaba de tenir la partitura,
no se l'acaba de poder mirar.
Impossible, no?
Sí, sí.
Tot pot passar, no?
Bueno, clar, a vegades vas a vista o, bueno, no ho sé,
te les empesques estudiant a hores intempestives o, bueno, no ho sé.
I el que dèiem abans, a través d'internet, que ho trobem tot, no?
Sí, sí, sí, no, no.
Però el que no trobem a través d'internet, com et cuides la veu?
Com fas, precisament, això, clar.
La teva veu és la teva eina de feina, no?
Ens passa una miqueta com a nosaltres.
Bé, de fet, no ho sé, potser sóc una cantant una mica rara,
però no faig res, o sigui, no faig res.
Jo em considero una persona normal i corrent, no?
I me'n constipo, doncs me'n constipo.
Clar, el que passa és que aprens a conviure amb ell, no?
Doncs clar, ho estipada, cantaré pitjor o és diferent.
Aquella veu nasal que se sap, no es passa.
Clar, a vegades, doncs, he cantat amb angines, he cantat amb febre,
doncs no poden guanyar la partida, no?
Llavors, bueno, fa fred, ens tapem, però vull dir,
no em poso dins d'una bombolla i estic allí clausurada, no?
Faig vida normal amb...
Home, evidentment, el dia abans d'un concert no me n'aniré de festa fins a les 5 del matí.
Això ja m'ho imaginava, eh?
Però a veure, vull dir...
També, vull dir, faig coses normals com tothom.
I o sigui que el dia anterior no la trobareu per enlloc, a Tarragona, no?
Perquè estarà guardadeta, esperant que arribi el domenatge.
Sí, sí, a casa tancadeta.
I més o menys, quan calcules que...
De cançons, de peces que entraran a formar part del concert de diumenge?
A dues quarts d'una, recordem-ho.
Jo crec que serà més o menys dues parts d'una mitja horeta.
Val.
O sigui, farem...
Farem una pausa de 10 minuts, així.
Perquè, clar, un concert d'una hora, una hora i escaig, cantant seguit,
a vegades fa una mica pesat tant pels oients com pels que estem interpretant, no?
Llavors, farem una pauseta de 10 minuts i continuarem.
Acostumes a fer petites presentacions de cada composició musical que fas?
No, normalment no, perquè en aquest...
O sigui, en el clàssic, diguéssim, normalment es fa un programa.
Llavors, clar, tu presentes un programa, quan entra la gent a la sala, agafa aquest paper
i té el programa en mà, no?
Llavors, sap el que faràs.
Si hi ha algun error al programa o has canviat alguna peça a últim moment,
doncs sí que ho avises, no?
Però normalment no es fa.
Home, m'imagino que encara que no me sigui el bona tarda o el bon dia,
d'entrada i de sortida, això sí, no?
Normalment tampoc es fa.
Tampoc?
No, no, no.
O sigui, el clàssic simplement entres, cantes...
Quanta fardor, eh?
I ja està.
No, que imagino, home, que ja ho sé, que estàs així.
Vestits llargs, fredor...
Ni bona nit, ni bona tarda.
No, no, no.
Però doneu-vos per saludats, eh?
Per tota la gent que vingui.
No, no.
Que ja la tenim aquí, la gent que ja ens ha saludat a mi i a tota la gent que ens escolta.
Sí, sí.
No, i agrairé molt a la gent que vingui.
De fet, estic molt contenta de poder tornar a cantar a Tarragona
i, bueno, que ens donin l'oportunitat, no?, dels nous músics
i que estem començant o que, bueno, que acabem una carrera,
però encara no soc ningú allò en plan de que, clar, et coneix tothom, no?
I, doncs, aquestes coses, petites coses, doncs, sempre ajuden.
Doncs sí.
Fa aproximadament, no sé si recordo, un any i un any i mig
que vam parlar del munt d'idees.
Sí.
Te'n recordes?
Sí, sí, tant.
O potser més, més d'un any i mig, perquè era el del 2012, no?
El munt d'idees?
Sí, ja potser.
No, el d'any passat.
El d'any passat.
Sí, era el d'any passat, clar, perquè venia de l'altre, era la història aquella.
I vam parlar i, clar, d'aquell moment et descobríem.
Sí, sí, sí.
Jo no sé si el que deies tu abans va obrir una miqueta més de portes
aquest munt d'idees, allò de sorgir dintre d'aquesta idea de l'associació de músics?
O sigui, tampoc ha sigut... No, no, de fet no.
D'acord.
Però, bueno, ja a poc a poc anirà fent...
Vull dir, jo ara tinc la meva maqueta, tinc el meu CD, no?
I estem en ella, no? Estic...
Però estàs treballant encara la maqueta i el CD, o no? Ja el tens?
Bueno, tenim la cançó, la maqueta d'aquella cançó, i a poc a poc anirem fent.
Ara estic en projecte amb la pàgina web i a poc a poc, doncs, a veure si ho anem encaminant tot i funciona.
Jo que m'agradaria... Ara, clar, no sé, quan marxes, m'has dit allò del màster?
No, l'any que ve.
L'any que ve. L'any vinent, o sigui, encara...
Tenim temps.
Home, si d'aquí a què, abans que marxis, teniu algun CD o ja teniu un matxembrat, allò que dius...
Això és el que som nosaltres, o que ets tu en aquest cas, convido a que tornis a venir aquí a Tarragona Ràdio i parlem-ne.
Val, perfecte.
Et sembla?
Sí, sí, i tant.
Ara, de primer, que es passin, recordem-ho importantíssim, perquè és que si no se me despistarà la gent i no pot ser.
Primer que passin per aquest diumenge, recordem, per la capsa de música, aquest capsa en clàssic,
que podrem gaudir de la teva veu i també recordem el Marc Torres al piano,
acompanyant-te en aquestes dues parts que segurament que...
No sé si de cara al final de la segona part és quan vindran totes les Nadales...
Sí, això ho deixem una mica més cap al final.
M'imagina, m'imaginava que anava per aquí la història, eh?
Doncs, Irina, moltes, moltes gràcies.
Bones festes, bona entrada d'any.
Igualment.
I per qualsevol proposta, aquí ens tens.
D'acord, moltes gràcies.
A tu, gràcies. Adéu-siàu.
D'acord, moltes gràcies.
A tu, gràcies.
A tu, gràcies.
A tu, gràcies.