Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Recordem que serà a les 10 de la nit a la sala 0,
el dia 1 de març, el divendres,
ja per fer una mica més de boca.
Però és que tenim una programació
que va estar fins al mes de maig.
Però com es pot fer amb tant de temps d'antelació, Salva?
Treballant moltíssim.
No, no, jo m'imagino.
Això ja no poso cap mena de dubte, eh?
I posant un siri també perquè no hi hagi cap canvi ni cancel·lació.
De moment ja et comentava que hem tancat un concert nou,
que és el del Pol Poster,
i estem a punt de tancar un altre bombazo.
Espero que aquesta setmana el tinguem ja ben lligat.
Això que m'has passat ara mateix,
podríem dir que seria la columna vertebral de tots els concerts,
la gran majoria de concerts,
però sempre pot haver-hi una petita ramificació
que es pugui anar obrint, no?
Sí, aquí hi havia 16 concerts d'aquí fins al maig.
Portem ja gairebé de 8.
Si surt alguna cosa més xula, la farem, per què no?
Bueno, clar que sí.
A més a més, si us truquen,
segurament que primer vosaltres,
allò que diu, poseu l'am a la canya de pescar,
i després depèn de com dates,
obligacions vàries, no?
Arriba un moment que diuen,
mira, ara ens va bé aquest dia,
vosaltres també?
Mira, planegem concert i a veure què és el que passa, no?
Algo així.
Saltem dimarts?
Sí.
Dimarts és, no?
Sí?
No, perdó, dissabte.
Dissabte.
Dissabte, dia 9 de març,
a les 10 de la nit a la sala 0,
amb un altre dels grups que em deia a mi,
el Salva, que dius,
mira, també em fa il·lusió que vinguin,
perquè són els poni bravo.
Què podem dir d'aquesta gent?
Home, són dels grups amb més personalitat de l'escena indie.
Sonen a poni bravo,
és a dir, no...
Se desmarquen del pelotón, podríem dir.
I ara, pues, editen el seu tercer àlbum,
ja estan començant la gira per presentar-lo,
i venen a fer dues dates a Catalunya,
i fan Tarragona i Barcelona.
Que és excepcional,
perquè moltes vegades, tu ja ho saps,
que agafant Barcelona com a centre,
depèn de quin grup hi no valen cap més, no?
Sí, home, el que estem intentant és això, no?
Ficar Tarragona al centre de les gires
que es fan a la península,
perquè moltes vegades se'n feia a Barcelona
i Girona, Lleida i Tarragona quedaven escloses.
Llavors, Girona, Lleida ja no es preocupa tant,
però com a mínim Tarragona...
Almenys que passi per casa, no?
Passeu per casa, per seu.
I els poni bravo presenten nou treball discogràfic.
Què ens dius?
Bueno...
Recomanable, segur, no?
Perquè han de venir al concert.
No l'hem sentit, l'estem acabant de fer.
Ai, ai.
És una gent que té, bueno, una forta actitud política,
estan clarament en contra de les GAE,
editant amb sota llitzenys a Creative Commons,
i ens han promès que el dia que vinguin aquí a tocar
ja estaria el disc penjat a la seva web,
perquè el deixen en descarrega gratuïta.
Sentim una miqueta d'acabant?
Sí?
1 o'esparagra,
La voz del hacha dice la verdad
Pate el tronco, sopo la mitad
Han de dir que pel DG, doncs són de Sevilla, aquesta gent...
Són de Sevilla, sí.
No es nota, eh? No es nota que són de Sevilla.
A més, els agrada molt tota la moguda del rock andalus del 70,
Triana, Desmai, i tot això.
Perfecte.
Recordem que serà dissabte, 19 de març, a les 10 de la nit, a la Sala Cero.
Anem com uns altres, que aquests ens arriben el divendres, el dia 15 de març,
i són de Black Beltones.
Què ens dius d'aquesta gent?
Això és un tros de banda de sol clàssic.
Un tros de banda, eh? Ja ho promet, això.
Per qualitat i per número.
Per secció de vents, curistes femenines, una banda de sol clàssica...
Si atenen un espectacle no només musical, sinó també visual, sobre l'escenari.
Sí, sí, sí.
I van participar a un recopilatori que s'ha fet bastant conegut,
que es diu Black Salona, que recuperava una mica tota l'escena azul que hi ha a Barcelona.
Molt bé.
Des dels excitements fins a...
Bueno, totes les bandes azul de Barcelona.
I, bueno, hem aconseguit que toquin aquí a Tarragona per primer cop.
Estem repassant, recordem, amb Vortex, Producions i amb el Salva,
una mica la seva programació.
Potser no arribarem a bastament amb tota la programació,
perquè 10, 1 i 2, Salva, jo crec que necessitaríem dues hores de programa
per poder sentir la música de cadascun dels grups que teniu.
Perquè, clar, a més, s'allarga, s'allarga el que dèiem.
Fins al mes de maig, si no hi ha més, no?
Bé, la gent ha de fer un esforç de recerca, buscar la programació a internet
i ficar-se al YouTube i al Spotify i tot això.
Això t'anava a dir, perquè...
I anar mirant quin concert vol veure i quin concert no.
Exacte, perquè, a més, hem de dir que teniu la vostra pàgina a internet
on, a més, es pot buscar per mesos, allò...
Sí, sí, sí.
I poden tenir-ho molt clarament en quina data, en quina hora, en quin dia
arriba cadascun dels grups que teniu en previsió, no?
Sí, sí, amb internet i a tots els recursos a casa.
Doncs mira, seguim al mes de març.
Aquesta vegada deixem el divendres, saltem el dissabte dia 16
i aquest cop de la sala 0 cap al cau.
Qui tenim?
Bé, és una gira de dues bandes de Punk Hardcore, de Barcelona.
El secretarmi, que van ser els teloners de l'última gira de Rànsit,
escollits pels propis Rànsit, a més.
Escollits per ells mateixos, que dius, mira, aquest, ha dit, no?
Aquesta gent m'agrada per nosaltres.
Els van demanar, sí, sí.
Ostres, que bo.
I, bueno, estaran presentant sengles nous discos.
Recordem que serà dissabte dia 16 de març, a les 10 al cau, a Tarragona, clar.
Dijous 21, Guadalupe Plata.
Qui són aquesta gent?
Que no ho sé, és que no ho sé.
Ja els van portar al Gruff.
Sí?
Quan fèiem Tarragona en viu, de fer dos o tres anys.
I va ser un concert que va deixar molt, molt bon gust de boca.
És una banda de blues, de blues hiperclàssic, de proto-blues, podríem dir.
El baix és un pal d'escombra amb un cubo.
Què dius? Un pal d'escombra?
Sí, sí, amb una corda.
I, bueno, ara treuen el nou àlbum i de seguirem en contacte per venir a presentar-lo aquí a Tarragona.
Saps què dius?
Mira, són d'aquella gent que més o menys esteu a la guai, no?
Des de Vortex.
Hi ha alguns grups que, Salva, que us pida més atenció clar que els altres?
Diu que dius, aquests tenim una sensible predilecció per ells?
Bueno, quan veus un concert tens clar si l'Europa ha de tornar o no.
Però això vol dir molt de moviment, no?
T'ho diu això.
Però això vol dir molt de moviment, també, per part de vostres.
Bueno, abans quan teníem diners movíem més, als festivals.
Acabes de tocar, jo crec que és la clau, eh?
Ara veiem concerts a Tarragona, quin remei.
Home, i segurament que alguna cosa a través de YouTube, no?
Sí, no, clar.
I també entrar a les seves pàgines i investigar.
Perquè, clar, aquí sembla que tot molt fàcil.
I tal com ho comentem amb el Salva, anem pim-pam-pim-pam.
Perquè hi ha una feina darrere.
Bueno, però també parlem molt amb el públic.
No sóc jo, som quatre persones.
Bueno, som cinc ara, a Vortex.
Que cadascú va veient els seus concerts i comentant,
contractant a les bandes,
parlant amb el seu sector de públic més conegut.
I al final el que fem és una mica deixar-se, no parlar amb la gent.
i, hòstia, vaig anar a tal lloc, a veure't el concert
i van estar superbé perquè no us porteu.
Però això també, ho feu vosaltres a peu de carrers,
allò que dius una vegada que surt la gent als concerts?
Sí, sí.
O fins i tot abans d'entrar al concert?
Nosaltres coneixem el públic, clar.
Ah, molt bé.
A força de fer concerts que acabes conegent gairebé tothom.
No, i a més a més et dona l'opció que ho tens de primera mà,
la informació que necessites, no?
I abans ho comentàvem, que fins i tot pregunteu
d'a veure on s'han enterat
o d'on han descobert el concert en qüestió.
Clar, clar.
I que, dius, a través de les xarxes socials,
el Boca Orella, allà on arriba la informació, no?
Ah, sí, no, hem fet enquestes a la porta de l'agenda
a veure com havien descobert que fèiem aquell concert, no?
Molt bé.
Per veure, bueno, això, si veuen els càrtils que hi ha al carrer,
si llegeixen el diari o com ho saben.
I a partir d'aquí també feu una mica de desglosa.
Dius, mira, doncs al mig ho hem de focar més cap aquí
que cap allà, no?
Sí.
Sobretot per això.
Sí, sí.
Doncs Guadalupe Plata, fem una cosa, diguem-ho tu,
quan venen i totes aquestes, per no fer-me jo passada, home.
Guadalupe, el dijous 21 de març, a les 10 a la sala de cau.
Molt bé.
I ara ja saltem al mes d'abril, farem una cosa amb el teu permís, Salva,
direm març i direm abril, que són els mesos més propers a la mateixa calendari,
i de cara a un altre dia et torno a convidar i ja em parles,
si vols tornem a fer abril per allò d'Aguas Mil i perquè estem per encetar un nou mes
i ja recordaríem el mes de maig, que segurament ja tindreu alguna cosa més potser fins i tot al tinter, no?
Sí, està a punt, està a punt.
Doncs vingui, anem al dia 2 d'abril, que és també al cau aquesta vegada i ara sí és dimarts.
Això és un dimarts, sí.
És que m'he aturat perquè dic, no pot ser, ara és dimarts i són els assassins?
Sí, és una banda de noies nord-americanes, de Minneapolis.
Sí.
Això ja ho fem a vegades, quan la banda és estrangera i val la pena, passen per aquí entre setmana.
D'acord.
Perquè el cap de setmana fan Barcelona i Madrid, i quan queda un dilluns, un dimarts, un dimecres,
si la banda està bé, val la pena portar-los a Tarragona.
No, no, i també he de trobar també el que dèiem, per agenda, no?
Potser ja estan aquí, ja fan dos o tres dies que estan per aquí,
i dius, mira, aprofiteu i feu el concert, i aquestes noies, com sonen?
Doncs és una barreja de rockabilly, punk i garaje, a la línia dels crams, de l'ingray, de Ramones,
d'estriacats, sangriles, i van totes plenes de tatuatges, així, vestidats en plan pin-up,
a l'estil família múnster, pel·lícula de Roos Major, i és una barreja d'estètica i de rock and roll.
Jo crec que serà un concert per veure.
I a més al cau, jo crec que també, mai m'he dit perdó per la història, però si és cau,
és que aquells llocs...
Sí, els concerts de garaje sempre els fem al cau, eh?
Ah, ja ho teniu ubicat allà.
Sona bé, al públic li agrada, i sí, sí.
Molt bé.
Doncs recordem que aquesta vegada...
Que s'en va bastant bé.
Aquesta vegada, sí, és dimarts, dia 2 d'abril, a partir de les 10 de la nit, al cau.
Saltem a divendres, un d'aquells concerts que jo crec que la gent s'hi abocarà per anar a veure'ls,
perquè són els Mishima.
Sentim-los.
Endavant.
En l'intèrval obscur es concilien juntes, premint.
I queda vell el cant.
Hem enganxat just al final de la cançó, d'aquest treball escogràfic, l'amor feliç dels Mishima.
Mishima, pop, arriben des de Barcelona, crec que és un grup que més o menys coneixem, no?
Tothom coneix, sí.
Bé, aquí el que destaca és que hem aconseguit que Mishima tornin a tocar en una sala.
Els havien fet al Bertrina, a l'estiu van estar al Camp de Mar, i la forma de tornar-los a fer, crec jo, era oferir al públic a veure'ls de prop, tenir-los gairebé al...
A tocar.
Quan vagin de l'escenari podran parlar amb ells, és una altra experiència.
Home, i tant.
I ha costat bastant, perquè clar, s'han resistit?
Home, s'han d'adaptar a un escenari més petit, a qüestions tècniques, després l'aforament també és més reduït, jo crec que s'acabaran a viar les entrades, però, bueno, ens han fet una mica aquest favor i crec que és una ocasió especial de tornar-los a veure on es van fer grans, no?, que és a les sales de concerts.
Sí, sí, a les sales petites, tornant una miqueta a les arrels, no?, dels propis Mishima. Recordem que es poden comprar ja les entrades, o sigui, tots aquests concerts que estem comentant ara, Salva, es poden comprar per avançant les entrades?
No de tots, ara mateix estan a la venda Mambo Jambo, Pony Bravo, Black Belton, Gadrope Plata, Mishima i Bremen.
D'acord.
I les de Mishima van a bon ritme, així que segur vols veure que...
Home, a més a més, perquè estic veient l'entrada anticipada a 15 euros, el dia del concert 20,
més o menys són preus raonables.
Home, però si Mishima jo crec que és barató, això.
Sí, allò que dius anticrisis, no?, que ens agrada dir de tant en tant...
No ens agrada ficar preus gaire als...
Tot i que en aquest cas, possiblement, podríem haver ficat més alt,
la gent està patint i en altres també, i som...
No, som conscients del que està passant al voltant, no?
Sí.
Doncs deixem els Mishima, que recordem, serà el divendres, dia 5 d'abril, importantíssim,
a les 10 de la nit, a la sala 0, i ens anem de nou cap al cau.
Aquesta vegada és el 12 d'abril, també continua sent divendres,
a les 10 i arriba un dimoni, help me devil,
ajúdame demonio, o diable.
Continuem amb el gemenera del rock and roll, rock a bill i garaje.
Aquesta és la banda de Juan Carlos Parlange,
que als 90 va tocar bandes com Los Clavos o Bonzos, mítiques bandes,
i ara ha muntat aquest grup, portant dos discos,
i els dos gravats a Nova York amb Matt Bertarray,
que és el company de John Spencer a Heavy Drash.
té uns estudis d'aquests clàssics, tot analògic, tal.
És estrany que potser el proper treball discogràfic,
per dir alguna cosa que treguin, sigui en vinil, fins i tot, no?
Són en vinils que treguen.
Són, no? Ja m'imaginava.
Si són tan nostàgics, la gent del vinil se resisteix encara.
Home, aquest públic no ha comprat CD's.
Clar, clar, clar.
Però recordem que serà divendres, dia 12 d'abril,
ja veus que ja va accelerant ara, ja, eh?
Som-hi.
Ara ja estem agafant carrerilla, divendres, dia 19,
Tornem cap a la sala 0, 10 de la nit, són els Bremen,
Pop, ens arriben des de Barcelona.
És una banda que està arrencant,
però que segurament arribaran a ser
d'aquesta punta de llança del pop català
que formen Missima, Antonia Font, Manel,
els Amics de la Sars.
Jo crec que seran dels següents en arribar.
Ara editant el seu primer disc
i són més coneguts per haver gravat
la sintonia del programa mestres de TV3.
Ah, molt bé.
O sigui, que és allò que dius,
mira, tenim una referència almenys, no?
Per a aquells que de cop i volta aterrem
i diuen, i aquesta gent qui són?
Mira, tenim aquesta bona referència.
Sonen a una barreja entre Wilco i Tinet's Fan Club
i han fet festivals grans ja com el Primavera Club
o els Jardins de Cap Roig.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs anem cap a casa, aquesta vegada sí, eh?
Tenim algú de casa.
És el dissabte dia 20 d'abril
a dos quarts d'onze de la nit
al teatre del Magatzem
i un senyor que crec que el coneixem bastant bé,
que és el Roger Benet, no?
Què ens dius d'ell?
És que...
Què hem de dir?
Què és un monstre?
Ens va comentar que treia Disco Nou
que el treurà...
L'últim dia m'ha dit que dies després del concert
però, bueno, serà la presentació oficial
i volia fer un concert
per presentar aquesta opera rock
que serà Xeotópolis
i ho presentarà amb una formació especial
per l'ocasió
amb piano de cua,
veu, guitarra, contrabaix
i un quartet de corda.
Piano de cua?
Sí, sí, sí.
Al teatre del Magatzem?
Ja hi cap i...
Ja hi és.
Ja hi és, no?
És que crec que m'ha semblat veure'l
però dic deixa'm preguntar
perquè, clar, depèn de com sigui l'escenari.
La selecció del lloc...
Però és una mica complicat, eh?
En aquesta ocasió la selecció del lloc va pel piano.
Què dius?
Sí o no?
Clar, clar, clar.
Dius, ara, ja que ho hem de fer, fem-ho bé, no?
No fem-ho bé.
Molt bé.
Doncs Roger Benet, recordem que serà...
que ja canviem el teatre al Magatzem
el dissabte dia 20 d'abril a dos quarts d'onze de la nit.
Anem el divendres,
ja gairebé se'n s'està acabant aquest mes d'abril,
dia 26,
i anem cap a la bequeria amb el Soweto.
El Soweto ja els hem portat aquí,
van estar a la Zero,
fa, doncs això, un parell d'anys,
i són una de les bandes més fines
que ha donat les que a català.
És que, totalment clàssic,
sou jamaicà del vell
i estan en la gira de presentació del seu segon disc,
que es diu South West Town.
Molt bé.
I la bequeria, doncs,
que és un dels llocs que és entranyable per nosaltres, almenys,
i jo crec que la coneixeu,
que sona molt bé,
que moltes vegades,
sempre comentem,
depèn de la quantitat de músics sobre l'escenari,
pot ser una mica complicat.
No, la bequeria entra, eh?
Sí?
Ja s'ho fa, no?
Estil Tretris, penso jo, moltes vegades.
Mira, a veure com s'han de fer
a dos quarts d'onze de la nit, importantíssim.
A més a més, jo crec que ara,
no sé si ho trobeu,
Salva,
que hi ha molts llocs que passen per aquí,
comentem amb ells,
i diuen, no, no,
no a partida.
A més a més, em rectifiquen,
ni m'agrada que ho facin.
No, no,
si és a dos quarts d'onze,
volem que la gent estigui allà a dos quarts d'onze.
Sí, normalment deixem 10-15 minuts de rigor,
per això ho arriba tard,
però l'hora és 10 i mitja.
Sí, sí.
Oi, perquè a vosaltres també us ho comenten,
us diuen, no, no,
ens agrada,
si hem de dir a aquella hora,
que la gent no comenci a venir a partir de...
A nosaltres sempre tenim el problema de
començar més tard i arribar més llant,
però després la qüestió és
que hi ha arribat abans
i li estàs fent un lleig
i comença a faltar.
Llavors arriba una solució de compromís
que són aquests 10-15 minuts.
Ah, clar, clar.
Doncs següent,
recordem, serà la vaqueria.
Dissabte, 27 d'abril,
a la sala 0,
tenim els ZA
i hi ha un grup que no...
No sé qui són.
Els espalda, maceta?
A tu et sona?
Venen de molt lluny.
Sí, sí, sí, sí.
Jo crec que el Talgo, l'Ave
i no sé quants mitjans de boli,
etcètera, etcètera,
han d'agafar, no?
La gent de l'espalda, maceta,
són d'aquí de casa, eh?
A veure, hem fet una mica de broma.
Qui són els ZA?
Primer comencem amb ells.
Fa...
És una banda boníssima.
D'acord.
No, ho dic de debò.
És un duo de Barcelona
que estan girant per tota Europa
fent festivals de jazz
i ara treuen el quart disco
que es deia
Guananananai
i fan una barreja molt boja
de rock, de free jazz,
de psicodèlia,
de ritmes africans,
de polirritmes,
de bali.
És, bueno,
una música molt, molt boja.
I ells van demanar explícitament
tocar amb espalda, maceta,
en format trio
perquè són bastant amics
i van pensar que el doble cartell
funcionaria bé.
Sentim una miqueta
que aquest ZA
ho hem de dir
amb l'exclamació pròpia, no?
Amb l'exclamació, sí.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
Sí, sí, són una miqueta transgressors fins i tot, no?
Molt, molt, molt.
I tenen un directe espectacular,
amb molt de volum, i és per veure.
Salva, primera fila.
Segur.
És que l'he vist una mica fins i tot apassionat.
Així com els altres, sí, sí, és allò que dius, m'agrada,
hem estat darrere, a malestar,
és allò una miqueta la nineta dels seus ulls,
o aquests grups que més o menys vas seguint.
Ara tothom té els seus gustos, no?
Òbviament, òbviament.
La veritat és que el 90% dels concerts que hem parlat
m'agraden força.
Ja s'intenta que anar a treballar amb alegria.
Ja que se fa, se fa bé, no?
Sí.
Això és el que tenim dins de Vortex Productions
durant aquest mes de març i també el mes d'abril.
I per dir alguna cosa, encara ens queda tot el que seria
el mes de maig, però comentarem amb el teu permís,
Salvat, de cara a una futura entrevista.
Tornarem a parlar, tornarem a convidar.
I després arribarà l'estiu, que amb una mica de sol
farem un parell de festivals.
Sí o no?
Ja teniu alguns noms, allò que dius Sant Cartera,
ja teniu signes que no es pot dir, no li preguntaré.
Ja està, ja està, que era bé a punt.
Sí?
Ai, no em deixis així, home, no em deixis aquestes coses.
Ara, quan talles, t'ho dic.
D'acord.
Salva, moltíssimes, moltíssimes gràcies per estar amb nosaltres.
Gràcies a tu.
I recordem que si us heu perdut en alguna d'aquestes dates,
us ha quedat algun dels noms dels grups que hem estat dient,
entreu dins d'internet, a través del Google mateix,
pugeu Vortex Productions i veureu com de seguida,
de seguida, se'n va cap a la seva pàgina web
i ho podreu acabar de mirar i de saber
que són els grups que passaran per aquí, per la nostra ciutat.
De nou, gràcies i fins la propera.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Com em veuen els teus ulls,
tu em para destil la pruna si les deixa fermentar
i en fires exsoviètiques ben licor de 80 graus.
Al jardí la teva àvia vesteix kimono blanc
mentre el sol vermell es pont
entre les branques d'un bonsai.
Ah, dona estrangera.
Com em veuen els teus ulls,
d'una estrangera.
Mentre ballem amb ull en les aigües del rin,
entro amb un tank rosà berlín,
m'espanta el teu passat viking.
Mentre ens besem entre copes d'arbres gegants,
aquesta mare resa déus estranys,
ton pare duca uns elefants.
Quan fem l'amor, dos cents d'enseires otomans,
girant contents al meu voltant,
somriuen i piquen de mans.
I ens abracem i pujo en un tram via groc,
passejo entre obres del barroc,
amb pèrdua en la terra del foc.